Energia viva. TalentLab. CSIC Proposta per a treballar a l’aula Coneixem algunes lĂnies de recerca sobre l’ús dels organismes vius (fotosintètics) per a l’obtenciĂł d’energia. La seva implantaciĂł en la societat depèn de nombrosos factors: cientĂfics i tecnològics, econòmics, socials i culturals. Per això, us proposem que exploreu aquesta temĂ tica des de diferents perspectives. La idea Ă©s que, per grups, escolliu algun aspecte relacionat amb aquest camp de recerca i que l’abordeu des del punt de vista (cientĂfic, empresarial, periodĂstic, i artĂstic) que mĂ©s interĂ©s us susciti.
AproximaciĂł cientĂfica Al presentar la recerca en bioenergies, s’ha parlat de plantes, algues i cianobacteris; tambĂ© de fotosĂntesi, d’emissions de CO2, de la paret cel·lular i de la deforestaciĂł. Però la recerca diĂ ria dels investigadors sol ser molt especialitzada. Sovint es centra en un o alguns aspectes concrets d’una temĂ tica com pot ser l’estudi del procĂ©s de la fotosĂntesi d’una espècie de cianobacteris o bĂ© el metabolisme de formaciĂł de la lignocel·lulosa en el blat de moro. Us proposem que us endinseu en el mĂłn de la recerca cientĂfica actual, tot estudiant amb detall una de les lĂnies de recerca. Per a fer-ho, us suggerim una sèrie de temes però tambĂ© podeu escollir un tema de la vostra pròpia elecciĂł. La fotosĂntesi en cianobacteris La biomassa lignocel·lulòsica del blat de moro Sistemes de producciĂł energètica amb l’ús de microalgues Es tracta de fer una lectura de la bibliografia cientĂfica sobre el tema que escolliu. Us podem proporcionar articles cientĂfics i tambĂ© podeu cercar material addicional a travĂ©s de Digital.CSIC o d’altres cercadors. TambĂ© podeu fer una entrevista amb un investigador per conèixer mĂ©s d’aprop els reptes que es plantegen des de l’à mbit cientĂfic o una visita al centre de recerca per conèixer les instal·lacions de suport a la recerca. La idea Ă©s que feu una presentaciĂł o article de revisiĂł que exposi els aspectes mĂ©s rellevants sobre el tema escollit. Taula 1. DocumentaciĂł: enllaços Institucions
LĂnies de recerca
Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:
Biomassa lignocel·lulòsica de blat de moro
Digital.CSIC:
La fotosĂntesi en cianobacteris
ScienceDirect:
www.cragenomica.es Instituto de BioquĂmica Vegetal y FotosĂntesis (CSIC):
www.csic.es
http://digital.csic.es/
http://www.sciencedirect.com
http://www.ibvf.csic.es/ Consell Superior d’Investigacions CientĂfiques:
Enllaços d’interès
Sistemes de producció energètica amb ús de microalgues
Any internacional de l’Energia (CSIC): www.energia2012.es
Aproximació empresarial Amb la idea d’iniciar un negoci en el camp bioenergètic a Espanya, us proposem diverses situacions, per tal que analitzeu la seva viabilitat. Caldrà que trieu una de les situacions i aconselleu l’opció més viable. Per a fer-ho, haureu de realitzar un estudi de prospecció i de documentació sobre les possibilitats de mercat, i aconsellar el sector més ben situat per a desenvolupar la activitat. 1) Producció de bioetanol: blat de moro Un grup de joves emprenedors està pensant a iniciar un projecte en l’à mbit dels biocombustibles. Es plantegen la reconversió dels camps de cultiu de blat moro per a produir i subministrar bioetanol a nivell regional. La primera idea que tenien era produir etanol a partir del midó emmagatzemat als grans de blat de moro; però, ara també pensen que potser podrien aprofitar tota la biomassa de la planta (biomassa lignocel·lulòsica), excepte el gra, i que això potser els donaria més opcions d’entrar en un mercat competitiu. Què hauria de saber i quins aspectes caldria que tingués en compte el grup d’emprenedors? Els podeu ajudar i aconsellar en alguna part de l’estudi de prospecció? Nosaltres us suggerim algunes qüestions a tenir en compte: -
conèixer la producció de bioetanol a nivell mundial i nacional, i les principals empreses establir els avantatges i inconvenients d’utilitzar el gra o la biomassa lignocel·lulòsica conèixer l’estat actual de la recerca en l’aprofitament de la biomassa lignocel·lulòsica per saber si existeix la tecnologia per a la producció industrial investigar si existeixen models d’empresa d’acció local definir el model d’empresa i les necessitats per implementar-ho
Us proposem una sèrie d’enllaços per a documentar-vos (taula 2), però a internet en trobareu molts altres perfectament vĂ lids. 2) ProducciĂł de biocombustible: microalgues Un grup de joves emprenedors estĂ pensant a iniciar un projecte en l’à mbit dels biocombustibles de nova generaciĂł, amb l’ús de microalgues o cianobacteris. Pensen que Ă©s una opciĂł de futur però no tenen clar quina tecnologia seria mĂ©s eficient i mĂ©s apropiada si es volguessin instal·lar a Espanya. Tampoc tenen clar si seria mĂ©s oportĂş produir biodièsel, bioetanol o bĂ© desenvolupar activitat en les dues lĂnies per diversificar mercats. Podeu ajudar a aquest grup d’emprenedors a elaborar el seu pla de viabilitat i a calcular la inversiĂł que haurien de fer? Els caldria informaciĂł o consells sobre diferents aspectes. Nosaltres us suggerim algunes qĂĽestions a tenir en compte: -
conèixer l’estat actual de la recerca en biocombustibles amb l’ús de microalgues estudiar experiències similars que s’hagin portat a terme en el context europeu valorar els requeriments tècnics i els costos de diferents sistemes de cultiu analitzar el mercat espanyol de producció de biocombustibles amb l’ús de microalgues definir el model d’empresa i les necessitats per implementar-ho.
Com abans, us proposem una sèrie d’enllaços per a documentar-vos (taula 2). 3) Creació del propi cas d’estudi o de creació d’empresa Us hem plantejat dues propostes per a aproximar-vos als biocombustibles des del vessant empresarial. Però podeu dissenyar el cas d’estudi a mida, en funció dels vostres interessos. Compartiu amb nosaltres les vostres propostes!
Taula 2. Documentació: enllaços Empreses i institucions
Estudis
Experiències
Digital.CSIC:
Biocarburantes en España (Estudio):
Clayuca
http://digital.csic.es/
http://age.ieg.csic.es/boletin/50/04% 20ESPEJO.pdf
http://www.clayuca.org/clayucanet/edic ion13/birus_poster.pdf
Instituto de BioquĂmica Vegetal y FotosĂntesis (CSIC):
NotiEtanol (Instituto Cubano de Investigaciones de los derivados de Caña de Azúcar):
Sweet ethanol (microdestilaries)
http://www.icidca.cu/Publicaciones/ Boletines/NOTIETANOL%2004-11.pdf
http://essecommunity.eu/es/articles/in-ethiopia-anew-ethanol-microdistillery-for-fuelproduction/
FAO. Perspectives bioenergia:
Biocombustibles a debat:
www.cragenomica.es
http://www.fao.org/bioenergy/4728 0/es/
http://www.sostenible.cat/sostenible/w eb/noticies/sos_noticies_web.php?cod_i dioma=1&seccio=11&num_noticia=4
Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya:
Producció local bioetanol per al transport (en anglès):
Projecte Bio-Nett:
http://www20.gencat.cat/port al/site/icaen
http://www.ep.liu.se/ecp/057/vol13/ 021/ecp57vol13_021.pdf
Abengoa:
ESADE. Biocombustibles:
Cassava project:
www.abengoa.com
http://deswww.esade.edu/guiame/c omun/file_view.php?MTg2MzQz
http://www.cassavabiz.org/postharvest/ ethanol01.htm
Repsol:
NotiEtanol (Instituto Cubano de Investigaciones de los derivados de Caña de Azúcar)
Bioenergia-Agricola:
http://www.ibvf.csic.es/
Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:
www.repsol.com
http://www.argem.es/archivos/boletin/ boletin_35r3.pdf
http://www.bioenergia-agricola.es
http://www.icidca.cu/Publicaciones/ Boletines/NOTIETANOL%2011-12.pdf Gas Natural Fenosa:
Biodièsel a partir microalgues:
Biodièsel a partir microalgues. GalĂcia:
http://www.gasnaturalfenosa. com
http://www.smbb.com.mx/revista/R evista_2009_3/Biodiesel.pdf
http://biodiesel.com.ar/5786/espanabiodiesel-a-partir-de-microalgas
Algaenergy:
Estudi cicle de vida producció biodièsel a partir d’algues:
SafeOil. Pôle de mer (França):
http://www.algaenergy.es/
http://www.sciencedirect.com/scien ce/article/pii/S0960852410010291
http://www.pole-merbretagne.com/safeoil.php
Estudi econòmic biodièsel a partir d’algues (treball universitari): http://www.iit.upcomillas.es/pfc/res umenes/4c2200f964f8e.pdf
Producció energètica amb algues i aigües depuradora: http://dugidoc.udg.edu/bitstream/handle/10256/1 734/1%20Memoria.pdf?sequence=1
Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona:
Programa INICIA. Generalitat de Catalunya:
Pla d’empresa. ESADE:
http://www.barcelonanetactiv a.com
http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/pla Empresa.do
Xarxa municipis cap a la sostenibilitat: www.sostenible.cat
http://es.scribd.com/doc/49104854/Pla n-Empresa-Esade
AproximaciĂł ètica i social La implantaciĂł de les bioenergies com a font d’energia no nomĂ©s depèn dels coneixements cientĂfics i les millores tecnològiques. TambĂ© hi ha aspectes ètics, legals i social que cal tenir en compte. Per aportar aquesta mirada social, us proposem que feu un treball periodĂstic que analitzi de manera profunda i crĂtica alguns dels aspectes social i legals de la implantaciĂł de les fonts d’energia que utilitzen organismes vius. Bioenergies sota l’ull periodĂstic Els biocombustibles es presenten com una alternativa a l’abastiment energètic en un mĂłn de recursos limitats. A priori sĂłn menys contaminants que els combustibles tradicionals. Ara bĂ©, la seva producciĂł tambĂ© planteja aspectes legals i dilemes socials que en qĂĽestionen la sostenibilitat. Es tracta que el treball se centri en una temĂ tica concreta i analitzi aquestes i altres qĂĽestions. El format tambĂ© el decidiu vosaltres: article, reportatge, entrevista, etc. Alguns dilemes socials i ambientals... AixĂ, d’un costat, trobem els biocombustibles que s’obtenen a partir de cultius tradicionals com la canya de sucre i el blat de moro -anomenats biocombustibles de primera generaciĂł-, es consideren energies renovables perquè l’equilibri final de les emissions de CO2 Ă©s negatiu. No obstant, a l’entrar aquests cultius en el sector energètic poden fer augmentar el preu dels aliments i la pressiĂł per desforestar les regions selvĂ tiques. D’altra banda, hi ha els biocombustibles de nova generaciĂł, Ă©s a dir, aquells que bĂ© aprofiten la biomassa de tota la planta o espècies que no tenen interès alimentari o que sĂłn produĂŻts a partir de microalgues o cianobacteris. En aquest camp, es requereix modificar genèticament i biotecnològica les espècies per augmentar l’eficiència dels cultius. Això pot qĂĽestionar els aspectes ambientals de la seva producciĂł a gran escala i requerir regulacions de tipus legal per l’ús d’organismes genèticament modificats. Us proposem una sèrie d’enllaços (taula 3) relacionats amb els biocombustibles i el periodisme. Al bloc trobareu documentaciĂł cientĂfica i altres enllaços d’interès. Activitat prèvia Abans d’iniciar la vostra activitat periodĂstica, us suggerim de fer una activitat prèvia o introductòria del gènere periodĂstic. Es tractarĂ de treballar amb material ja fet (de diaris o altres materials a l’abast) i d’analitzar-lo amb ulls crĂtics per extreure’n les caracterĂstiques mĂ©s rellevants de cada format: noticia, entrevista, reportatge, etc. DesprĂ©s, haureu de seleccionar aquell format que mĂ©s suggerent us resulti per al tema que desitgeu tractar i que comenceu a pensar possibles fonts d’informaciĂł. Activitat periodĂstica A partir d’aquĂ, ja podeu començar a exercitar el vostre ull periodĂstic amb un tema relacionat amb la recerca en bioenergies. Recordeu, unes premises bĂ siques: -
Tenir clar el que es vol dir Fer un ús correcte de la llengua Les fonts d’informació han d’estar contrastades i cal citar correctament Representació d’una pluralitat d’opinions i punts de vista Cada mitjà o canal de comunicació té el seu llenguatge
Taula 2. Documentació: enllaços Entitats i institucions
Manuals de periodisme
Instituto de BioquĂmica Vegetal y FotosĂntesis (CSIC): http://www.ibvf.csic.es/
Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:
Gènere periodĂstic: http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3% A8nere_period%C3%ADstic
La notĂcia periodĂstica:
www.cragenomica.es
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvd formacio/materials/td206/practica_4 -4.html
UniĂł Europea. Energia:
El reportatge:
http://ec.europa.eu/energy/rene wables/index_en.htm
http://kioskjove.wikispaces.com/El+r eportatge http://periodismobienhecho.blogspo t.com.es/2011/01/las-fases-deelaboracion-de-un.html
Nuffield Council on Bioethics:
Entrevista periodĂstica:
http://www.nuffieldbioethics.or g/biofuels-0
http://www.edu365.cat/aulanet/com soc/treballsrecerca/recursos/entrevis ta.htm
PosiciĂł de GreenPeace sobre BioenergĂa:
Espai video i foto a edu365.cat:
http://www.greenpeace.org/esp ana/Global/espana/report/other /criterios-de-greenpeacesobre.pdf Normativa energètica a l’Estat espanyol: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nor mativa_a_nivell_espanyol Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: http://www15.gencat.cat/cads/A ppPHP/index.php Bioenergia i medi ambient. Agència Europea Medi Ambient: http://www.magrama.gob.es/es /calidad-y-evaluacionambiental/publicaciones/Bioener gia_tcm7-1872.pdf
Mèdia.cat (Observatori dels mitjans): http://www.media.cat
crĂtic
http://www.edu365.cat/videofoto/in dex.htm
Periodisme juvenil (bloc): http://periodismejuvenil.blogspot.co m.es/
Periodisme mòbil (ESCACC): http://www.escacc.cat/ca/contingut/ els-avantatges-del-periodisme-mobil2132.html Projecte VĂdeo a les aules: http://www.slideshare.net/vanerale/ projecte-vdeo-a-les-aules
Sense bon periodisme no hi ha democrĂ cia (Ara.cat. 2012): http://www.ara.cat/premium/opinio /bon-periodisme-no-hademocracia_0_721127881.html
Exemples Los biocombustibles no alimentan (Presseurop. 2012): http://www.presseurop.eu/es/content /article/1633731-los-biocombustiblesno-alimentan Algas + porquerĂa = Âżbiocombustible? (El PaĂs. 2012): http://sociedad.elpais.com/sociedad/2 012/03/13/actualidad/1331642599_73 5363.html El lado oscuro de los biocombustibles (Cuartopoder. 2011): http://www.cuartopoder.es/mecanica mente/el-lado-oscuro-de-losbiocombustibles/207
Vigo ya cultiva oro verde (Faro de Vigo.2011): http://www.farodevigo.es/granvigo/2011/06/26/vigo-cultiva-oroverde-obtener-biodiesel/557748.html Los biocombustibles serán la solución a nuestros problemas energéticos (El Cultural. 2010): http://www.elcultural.es/version_pap el/CIENCIA/26977/Jose_Pio_Beltran Is algae worse than corn ethanol? (Scientific American. 2010): http://www.scientificamerican.com/ar ticle.cfm?id=algae-biofuel-growthenvironmental-impact El titubeig dels biocombustibles (GlobalTalent. 2009): http://www.ca.globaltalentnews.com/ actualitat/reportatges/1376/Eltitubeig-dels-biocombustibles.html El coste de los biocombustibles (El Periódico. 2007):
http://www.almendron.com/tribu na/el-coste-de-losbiocombustibles/
Alumnes de tot el paĂs fan de periodistes (Vilaweb. 2011):
http://www.vilaweb.cat/noticia/3845054/2 0110208/alumnes-pais-participen-activitatperiodisme-digital-escoles-xarxa-impulsadaomnium-cultural-vilaweb.html
AproximaciĂł artĂstico-cultural L’art i la cultura ofereixen, a travĂ©s de les diverses manifestacions, noves vies per a la reflexiĂł al voltant de la ciència i, en aquest cas, de la recerca en bioenergies. Sigui perquè han utilitzat els seus mitjans, perquè han abordat els seus temes o perquè han contradit les seves lleis, els artistes i els intel·lectuals s’han ocupat -i continuen fent-ho- dels avenços cientĂfics de la societat en què els ha tocat viure. Us proposem que us acosteu a la recerca bioenergètica a travĂ©s de l’expressiĂł artĂstica, com a via de reflexiĂł o simplement per al gaudi estètic. Bioenergies a travĂ©s de l’art Natura i cultura es tornen a posar en joc amb les bioenergies. Aquestes fonts d’energia aprofiten organismes vius fotosintètics que transformen la llum solar en energia quĂmica per crĂ©ixer i, al seu torn, aprofitem els humans per obtenir combustibles. El coneixement cientĂfic del segle XXI es manifesta a travĂ©s de cultius bioenergètics a gran escala que dibuixen nous paisatges tecnològics sobre la superfĂcie terrestre. Això sense oblidar els aspectes socials, ambientals i econòmics. Es tracta que exploreu algun aspecte relacionat amb les bioenergies que us susciti interès -o al qual hagueu arribat desprĂ©s de donar algunes voltes- a travĂ©s de l’expressiĂł artĂstica: pictòrics, visual, literĂ ria, etc. Us proposem una sèrie d’enllaços (taula 4) relacionats amb projectes artĂstics relacionats amb la ciència que us poden servir de font d’inspiraciĂł. Al bloc trobareu documentaciĂł cientĂfica i altres enllaços d’interès. Taula 4. DocumentaciĂł: enllaços Institucions Instituto de BioquĂmica Vegetal y FotosĂntesis (CSIC):
Art, bio i energia Petroli i art: “Rio negro” de Mery Godigna:
Recursos Cultiu d’algues casolà http://www.algaelab.org/
http://www.ibvf.csic.es/
http://lt.wikipedia.org/wiki/Vaizdas:Rio _Negro_1998.jpg
Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:
FotosĂntesi i art: “Pharmacy herbs” de Luzinterruptus:
Bioreactor d¡algues ampolles reciclades:
www.cragenomica.es
http://www.luzinterruptus.com
http://www.instructables.com/id/ An-Algae-Bioreactor-fromRecycled-Water-Bottles/
Consell Superior d’Investigacions CientĂfiques: www.csic.es
FotosĂntesi i art: “Pintar amb llum” Heather Ackroyd y Dan Harvey:
Novos rurais. Farming culture:
Artnodes:
Plant Orquestra de Luke Jerram:
http://artnodes.uoc.edu/ojs/index. php/artnodes/
http://www.lukejerram.com/projects/ plant_orchestra
Algae art en Hybrids of art and science:
Bioart: “Alba” de Eduardo Kac:
The ornamism project:
http://www.ekac.org/
http://ornamism.com/
http://hybridsofartandscience.blog spot.com.es/2011/08/algaeart.html
http://www.ackroydandharvey.com
amb
http://www.facebook.com/novosr urais.farmingculture Solar Forests: http://inhabitat.com/solar-forestcharging-system-for-parking-lots/