Energia_viva_aproximacions_talentlab_csic

Page 1

Energia viva. TalentLab. CSIC Proposta per a treballar a l’aula Coneixem algunes línies de recerca sobre l’ús dels organismes vius (fotosintètics) per a l’obtenció d’energia. La seva implantació en la societat depèn de nombrosos factors: científics i tecnològics, econòmics, socials i culturals. Per això, us proposem que exploreu aquesta temàtica des de diferents perspectives. La idea és que, per grups, escolliu algun aspecte relacionat amb aquest camp de recerca i que l’abordeu des del punt de vista (científic, empresarial, periodístic, i artístic) que més interés us susciti.

Aproximació científica Al presentar la recerca en bioenergies, s’ha parlat de plantes, algues i cianobacteris; també de fotosíntesi, d’emissions de CO2, de la paret cel·lular i de la deforestació. Però la recerca diària dels investigadors sol ser molt especialitzada. Sovint es centra en un o alguns aspectes concrets d’una temàtica com pot ser l’estudi del procés de la fotosíntesi d’una espècie de cianobacteris o bé el metabolisme de formació de la lignocel·lulosa en el blat de moro. Us proposem que us endinseu en el món de la recerca científica actual, tot estudiant amb detall una de les línies de recerca. Per a fer-ho, us suggerim una sèrie de temes però també podeu escollir un tema de la vostra pròpia elecció. La fotosíntesi en cianobacteris La biomassa lignocel·lulòsica del blat de moro Sistemes de producció energètica amb l’ús de microalgues Es tracta de fer una lectura de la bibliografia científica sobre el tema que escolliu. Us podem proporcionar articles científics i també podeu cercar material addicional a través de Digital.CSIC o d’altres cercadors. També podeu fer una entrevista amb un investigador per conèixer més d’aprop els reptes que es plantegen des de l’àmbit científic o una visita al centre de recerca per conèixer les instal·lacions de suport a la recerca. La idea és que feu una presentació o article de revisió que exposi els aspectes més rellevants sobre el tema escollit. Taula 1. Documentació: enllaços Institucions

LĂ­nies de recerca

Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:

Biomassa lignocel·lulòsica de blat de moro

Digital.CSIC:

La fotosĂ­ntesi en cianobacteris

ScienceDirect:

www.cragenomica.es Instituto de BioquĂ­mica Vegetal y FotosĂ­ntesis (CSIC):

www.csic.es

http://digital.csic.es/

http://www.sciencedirect.com

http://www.ibvf.csic.es/ Consell Superior d’Investigacions Científiques:

Enllaços d’interès

Sistemes de producció energètica amb ús de microalgues

Any internacional de l’Energia (CSIC): www.energia2012.es


Aproximació empresarial Amb la idea d’iniciar un negoci en el camp bioenergètic a Espanya, us proposem diverses situacions, per tal que analitzeu la seva viabilitat. Caldrà que trieu una de les situacions i aconselleu l’opció més viable. Per a fer-ho, haureu de realitzar un estudi de prospecció i de documentació sobre les possibilitats de mercat, i aconsellar el sector més ben situat per a desenvolupar la activitat. 1) Producció de bioetanol: blat de moro Un grup de joves emprenedors està pensant a iniciar un projecte en l’àmbit dels biocombustibles. Es plantegen la reconversió dels camps de cultiu de blat moro per a produir i subministrar bioetanol a nivell regional. La primera idea que tenien era produir etanol a partir del midó emmagatzemat als grans de blat de moro; però, ara també pensen que potser podrien aprofitar tota la biomassa de la planta (biomassa lignocel·lulòsica), excepte el gra, i que això potser els donaria més opcions d’entrar en un mercat competitiu. Què hauria de saber i quins aspectes caldria que tingués en compte el grup d’emprenedors? Els podeu ajudar i aconsellar en alguna part de l’estudi de prospecció? Nosaltres us suggerim algunes qüestions a tenir en compte: -

conèixer la producció de bioetanol a nivell mundial i nacional, i les principals empreses establir els avantatges i inconvenients d’utilitzar el gra o la biomassa lignocel·lulòsica conèixer l’estat actual de la recerca en l’aprofitament de la biomassa lignocel·lulòsica per saber si existeix la tecnologia per a la producció industrial investigar si existeixen models d’empresa d’acció local definir el model d’empresa i les necessitats per implementar-ho

Us proposem una sèrie d’enllaços per a documentar-vos (taula 2), però a internet en trobareu molts altres perfectament vàlids. 2) Producció de biocombustible: microalgues Un grup de joves emprenedors està pensant a iniciar un projecte en l’àmbit dels biocombustibles de nova generació, amb l’ús de microalgues o cianobacteris. Pensen que és una opció de futur però no tenen clar quina tecnologia seria més eficient i més apropiada si es volguessin instal·lar a Espanya. Tampoc tenen clar si seria més oportú produir biodièsel, bioetanol o bé desenvolupar activitat en les dues línies per diversificar mercats. Podeu ajudar a aquest grup d’emprenedors a elaborar el seu pla de viabilitat i a calcular la inversió que haurien de fer? Els caldria informació o consells sobre diferents aspectes. Nosaltres us suggerim algunes qüestions a tenir en compte: -

conèixer l’estat actual de la recerca en biocombustibles amb l’ús de microalgues estudiar experiències similars que s’hagin portat a terme en el context europeu valorar els requeriments tècnics i els costos de diferents sistemes de cultiu analitzar el mercat espanyol de producció de biocombustibles amb l’ús de microalgues definir el model d’empresa i les necessitats per implementar-ho.

Com abans, us proposem una sèrie d’enllaços per a documentar-vos (taula 2). 3) Creació del propi cas d’estudi o de creació d’empresa Us hem plantejat dues propostes per a aproximar-vos als biocombustibles des del vessant empresarial. Però podeu dissenyar el cas d’estudi a mida, en funció dels vostres interessos. Compartiu amb nosaltres les vostres propostes!


Taula 2. Documentació: enllaços Empreses i institucions

Estudis

Experiències

Digital.CSIC:

Biocarburantes en España (Estudio):

Clayuca

http://digital.csic.es/

http://age.ieg.csic.es/boletin/50/04% 20ESPEJO.pdf

http://www.clayuca.org/clayucanet/edic ion13/birus_poster.pdf

Instituto de BioquĂ­mica Vegetal y FotosĂ­ntesis (CSIC):

NotiEtanol (Instituto Cubano de Investigaciones de los derivados de Caña de Azúcar):

Sweet ethanol (microdestilaries)

http://www.icidca.cu/Publicaciones/ Boletines/NOTIETANOL%2004-11.pdf

http://essecommunity.eu/es/articles/in-ethiopia-anew-ethanol-microdistillery-for-fuelproduction/

FAO. Perspectives bioenergia:

Biocombustibles a debat:

www.cragenomica.es

http://www.fao.org/bioenergy/4728 0/es/

http://www.sostenible.cat/sostenible/w eb/noticies/sos_noticies_web.php?cod_i dioma=1&seccio=11&num_noticia=4

Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya:

Producció local bioetanol per al transport (en anglès):

Projecte Bio-Nett:

http://www20.gencat.cat/port al/site/icaen

http://www.ep.liu.se/ecp/057/vol13/ 021/ecp57vol13_021.pdf

Abengoa:

ESADE. Biocombustibles:

Cassava project:

www.abengoa.com

http://deswww.esade.edu/guiame/c omun/file_view.php?MTg2MzQz

http://www.cassavabiz.org/postharvest/ ethanol01.htm

Repsol:

NotiEtanol (Instituto Cubano de Investigaciones de los derivados de Caña de Azúcar)

Bioenergia-Agricola:

http://www.ibvf.csic.es/

Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:

www.repsol.com

http://www.argem.es/archivos/boletin/ boletin_35r3.pdf

http://www.bioenergia-agricola.es

http://www.icidca.cu/Publicaciones/ Boletines/NOTIETANOL%2011-12.pdf Gas Natural Fenosa:

Biodièsel a partir microalgues:

Biodièsel a partir microalgues. Galícia:

http://www.gasnaturalfenosa. com

http://www.smbb.com.mx/revista/R evista_2009_3/Biodiesel.pdf

http://biodiesel.com.ar/5786/espanabiodiesel-a-partir-de-microalgas

Algaenergy:

Estudi cicle de vida producció biodièsel a partir d’algues:

SafeOil. Pôle de mer (França):

http://www.algaenergy.es/

http://www.sciencedirect.com/scien ce/article/pii/S0960852410010291

http://www.pole-merbretagne.com/safeoil.php

Estudi econòmic biodièsel a partir d’algues (treball universitari): http://www.iit.upcomillas.es/pfc/res umenes/4c2200f964f8e.pdf

Producció energètica amb algues i aigües depuradora: http://dugidoc.udg.edu/bitstream/handle/10256/1 734/1%20Memoria.pdf?sequence=1

Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona:

Programa INICIA. Generalitat de Catalunya:

Pla d’empresa. ESADE:

http://www.barcelonanetactiv a.com

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/pla Empresa.do

Xarxa municipis cap a la sostenibilitat: www.sostenible.cat

http://es.scribd.com/doc/49104854/Pla n-Empresa-Esade


Aproximació ètica i social La implantació de les bioenergies com a font d’energia no només depèn dels coneixements científics i les millores tecnològiques. També hi ha aspectes ètics, legals i social que cal tenir en compte. Per aportar aquesta mirada social, us proposem que feu un treball periodístic que analitzi de manera profunda i crítica alguns dels aspectes social i legals de la implantació de les fonts d’energia que utilitzen organismes vius. Bioenergies sota l’ull periodístic Els biocombustibles es presenten com una alternativa a l’abastiment energètic en un món de recursos limitats. A priori són menys contaminants que els combustibles tradicionals. Ara bé, la seva producció també planteja aspectes legals i dilemes socials que en qüestionen la sostenibilitat. Es tracta que el treball se centri en una temàtica concreta i analitzi aquestes i altres qüestions. El format també el decidiu vosaltres: article, reportatge, entrevista, etc. Alguns dilemes socials i ambientals... Així, d’un costat, trobem els biocombustibles que s’obtenen a partir de cultius tradicionals com la canya de sucre i el blat de moro -anomenats biocombustibles de primera generació-, es consideren energies renovables perquè l’equilibri final de les emissions de CO2 és negatiu. No obstant, a l’entrar aquests cultius en el sector energètic poden fer augmentar el preu dels aliments i la pressió per desforestar les regions selvàtiques. D’altra banda, hi ha els biocombustibles de nova generació, és a dir, aquells que bé aprofiten la biomassa de tota la planta o espècies que no tenen interès alimentari o que són produïts a partir de microalgues o cianobacteris. En aquest camp, es requereix modificar genèticament i biotecnològica les espècies per augmentar l’eficiència dels cultius. Això pot qüestionar els aspectes ambientals de la seva producció a gran escala i requerir regulacions de tipus legal per l’ús d’organismes genèticament modificats. Us proposem una sèrie d’enllaços (taula 3) relacionats amb els biocombustibles i el periodisme. Al bloc trobareu documentació científica i altres enllaços d’interès. Activitat prèvia Abans d’iniciar la vostra activitat periodística, us suggerim de fer una activitat prèvia o introductòria del gènere periodístic. Es tractarà de treballar amb material ja fet (de diaris o altres materials a l’abast) i d’analitzar-lo amb ulls crítics per extreure’n les característiques més rellevants de cada format: noticia, entrevista, reportatge, etc. Després, haureu de seleccionar aquell format que més suggerent us resulti per al tema que desitgeu tractar i que comenceu a pensar possibles fonts d’informació. Activitat periodística A partir d’aquí, ja podeu començar a exercitar el vostre ull periodístic amb un tema relacionat amb la recerca en bioenergies. Recordeu, unes premises bàsiques: -

Tenir clar el que es vol dir Fer un ús correcte de la llengua Les fonts d’informació han d’estar contrastades i cal citar correctament Representació d’una pluralitat d’opinions i punts de vista Cada mitjà o canal de comunicació té el seu llenguatge


Taula 2. Documentació: enllaços Entitats i institucions

Manuals de periodisme

Instituto de BioquĂ­mica Vegetal y FotosĂ­ntesis (CSIC): http://www.ibvf.csic.es/

Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:

Gènere periodístic: http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3% A8nere_period%C3%ADstic

La notĂ­cia periodĂ­stica:

www.cragenomica.es

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvd formacio/materials/td206/practica_4 -4.html

UniĂł Europea. Energia:

El reportatge:

http://ec.europa.eu/energy/rene wables/index_en.htm

http://kioskjove.wikispaces.com/El+r eportatge http://periodismobienhecho.blogspo t.com.es/2011/01/las-fases-deelaboracion-de-un.html

Nuffield Council on Bioethics:

Entrevista periodĂ­stica:

http://www.nuffieldbioethics.or g/biofuels-0

http://www.edu365.cat/aulanet/com soc/treballsrecerca/recursos/entrevis ta.htm

PosiciĂł de GreenPeace sobre BioenergĂ­a:

Espai video i foto a edu365.cat:

http://www.greenpeace.org/esp ana/Global/espana/report/other /criterios-de-greenpeacesobre.pdf Normativa energètica a l’Estat espanyol: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nor mativa_a_nivell_espanyol Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: http://www15.gencat.cat/cads/A ppPHP/index.php Bioenergia i medi ambient. Agència Europea Medi Ambient: http://www.magrama.gob.es/es /calidad-y-evaluacionambiental/publicaciones/Bioener gia_tcm7-1872.pdf

Mèdia.cat (Observatori dels mitjans): http://www.media.cat

crĂ­tic

http://www.edu365.cat/videofoto/in dex.htm

Periodisme juvenil (bloc): http://periodismejuvenil.blogspot.co m.es/

Periodisme mòbil (ESCACC): http://www.escacc.cat/ca/contingut/ els-avantatges-del-periodisme-mobil2132.html Projecte Vídeo a les aules: http://www.slideshare.net/vanerale/ projecte-vdeo-a-les-aules

Sense bon periodisme no hi ha democrĂ cia (Ara.cat. 2012): http://www.ara.cat/premium/opinio /bon-periodisme-no-hademocracia_0_721127881.html

Exemples Los biocombustibles no alimentan (Presseurop. 2012): http://www.presseurop.eu/es/content /article/1633731-los-biocombustiblesno-alimentan Algas + porquerĂ­a = Âżbiocombustible? (El PaĂ­s. 2012): http://sociedad.elpais.com/sociedad/2 012/03/13/actualidad/1331642599_73 5363.html El lado oscuro de los biocombustibles (Cuartopoder. 2011): http://www.cuartopoder.es/mecanica mente/el-lado-oscuro-de-losbiocombustibles/207

Vigo ya cultiva oro verde (Faro de Vigo.2011): http://www.farodevigo.es/granvigo/2011/06/26/vigo-cultiva-oroverde-obtener-biodiesel/557748.html Los biocombustibles serán la solución a nuestros problemas energéticos (El Cultural. 2010): http://www.elcultural.es/version_pap el/CIENCIA/26977/Jose_Pio_Beltran Is algae worse than corn ethanol? (Scientific American. 2010): http://www.scientificamerican.com/ar ticle.cfm?id=algae-biofuel-growthenvironmental-impact El titubeig dels biocombustibles (GlobalTalent. 2009): http://www.ca.globaltalentnews.com/ actualitat/reportatges/1376/Eltitubeig-dels-biocombustibles.html El coste de los biocombustibles (El Periódico. 2007):

http://www.almendron.com/tribu na/el-coste-de-losbiocombustibles/

Alumnes de tot el paĂ­s fan de periodistes (Vilaweb. 2011):

http://www.vilaweb.cat/noticia/3845054/2 0110208/alumnes-pais-participen-activitatperiodisme-digital-escoles-xarxa-impulsadaomnium-cultural-vilaweb.html


Aproximació artístico-cultural L’art i la cultura ofereixen, a través de les diverses manifestacions, noves vies per a la reflexió al voltant de la ciència i, en aquest cas, de la recerca en bioenergies. Sigui perquè han utilitzat els seus mitjans, perquè han abordat els seus temes o perquè han contradit les seves lleis, els artistes i els intel·lectuals s’han ocupat -i continuen fent-ho- dels avenços científics de la societat en què els ha tocat viure. Us proposem que us acosteu a la recerca bioenergètica a través de l’expressió artística, com a via de reflexió o simplement per al gaudi estètic. Bioenergies a través de l’art Natura i cultura es tornen a posar en joc amb les bioenergies. Aquestes fonts d’energia aprofiten organismes vius fotosintètics que transformen la llum solar en energia química per créixer i, al seu torn, aprofitem els humans per obtenir combustibles. El coneixement científic del segle XXI es manifesta a través de cultius bioenergètics a gran escala que dibuixen nous paisatges tecnològics sobre la superfície terrestre. Això sense oblidar els aspectes socials, ambientals i econòmics. Es tracta que exploreu algun aspecte relacionat amb les bioenergies que us susciti interès -o al qual hagueu arribat després de donar algunes voltes- a través de l’expressió artística: pictòrics, visual, literària, etc. Us proposem una sèrie d’enllaços (taula 4) relacionats amb projectes artístics relacionats amb la ciència que us poden servir de font d’inspiració. Al bloc trobareu documentació científica i altres enllaços d’interès. Taula 4. Documentació: enllaços Institucions Instituto de Bioquímica Vegetal y Fotosíntesis (CSIC):

Art, bio i energia Petroli i art: “Rio negro” de Mery Godigna:

Recursos Cultiu d’algues casolà http://www.algaelab.org/

http://www.ibvf.csic.es/

http://lt.wikipedia.org/wiki/Vaizdas:Rio _Negro_1998.jpg

Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB:

Fotosíntesi i art: “Pharmacy herbs” de Luzinterruptus:

Bioreactor d¡algues ampolles reciclades:

www.cragenomica.es

http://www.luzinterruptus.com

http://www.instructables.com/id/ An-Algae-Bioreactor-fromRecycled-Water-Bottles/

Consell Superior d’Investigacions Científiques: www.csic.es

Fotosíntesi i art: “Pintar amb llum” Heather Ackroyd y Dan Harvey:

Novos rurais. Farming culture:

Artnodes:

Plant Orquestra de Luke Jerram:

http://artnodes.uoc.edu/ojs/index. php/artnodes/

http://www.lukejerram.com/projects/ plant_orchestra

Algae art en Hybrids of art and science:

Bioart: “Alba” de Eduardo Kac:

The ornamism project:

http://www.ekac.org/

http://ornamism.com/

http://hybridsofartandscience.blog spot.com.es/2011/08/algaeart.html

http://www.ackroydandharvey.com

amb

http://www.facebook.com/novosr urais.farmingculture Solar Forests: http://inhabitat.com/solar-forestcharging-system-for-parking-lots/


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.