Consumir Compareu la forma, la mida i el volum d’aquest objecte amb el que heu creat vosaltres per a consumir. Quines diferències hi trobeu?
4. Decoració:
estriada o pintada?
1. Forma: estètica o funcional?
3. Material: originals o nous?
Dades Diàmetre: 22 cm Jaciment: Serra del Mas Bonet (Vilafant, Alt Empordà) Estructura: 60 (sitja) Cronologia: inicis del quart mil·lenni abans de la nostra era Excavació: Rafel Rosillo (Arqueolític) Foto: Rafel Rosillo (Arqueolític) Dipòsit: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona
2. Esquerdes: es va
trencar per l’ús o va ser més tard?
Objecte Plat de ceràmica trobat al jaciment de Serra del Mas Bonet (Vilafant, Alt Empordà). Es pot apreciar fàcilment que la meitat superior ha estat reconstruïda a partir de la meitat original. La forma circular i oberta de l’objecte s’associa al consum d’aliments. No obstant, les condicions de vida d’aquelles primeres comunitats pageses feien que els costums a l’hora de menjar fossin diferents als actuals.
1. Forma
L’objecte presenta una forma de plat fàcilment reconeixible que es correspon amb la funció que avui dia li atribuïm. Però, algunes característiques indiquen que aquelles comunitats no menjaven al voltant d’una taula. La part central és còncava i, per tant, inestable damunt d’un suport pla. La vora del plat, en canvi, és força ampla la qual cosa s’especula que permetia situar-lo entre les cames per menjar.
2. Esquerdes
Observant l’objecte es veu que està trencat i s’han enganxat els fragments que el conformen, sense segellar-ne les peces. El producte utilitzat per enganxar possiblement sigui una cola nitrocel·lulòsica. És el que s’utilitza més freqüentment als laboratoris de restauració per enganxar ceràmica, ja que és un material reversible, que s’elimina fàcilment amb acetona o altres dissolvents (toluè o xilè).
3. Materials
L’objecte presenta materials que no són originals. A l’hora de dur a terme la restauració primer se sol fer un motlle o placa de cera que després se substitueix per guix i es pinta amb acrílic. El criteri que se segueix és que qualsevol intervenció ha de ser reversible i s’ha de poder distingir visualment la part original de la restaurada.
4. Decoració
L’objecte presenta una decoració geomètrica inserida en triangles seriats a tota la vora del plat, composant un motiu solar, que era comú a tota la regió del Sud de França del Neolític mitjà. El seu color blanc sembla indicar que podria estar feta d’engalba o algun pigment natural. La decoració dels objectes de ceràmica tenia un objectiu simplement estètic, si bé en ocasions també podia ser simbòlic, i es podien fer utilitzant estris diversos: agulles, punxons, espàtules, pinzells, conquilles, etc.
5. Curiositat
És un dels pocs plats decorats que existeixen del neolític en al nord-est peninsular. La decoració d’aquest plat, amb zones triangulars esgrafiades, componen un motiu solar. Aquesta decoració presenta afinitats dins l’anomenada cultura de Chassey, establerta al Migdia francès durant el Neolític mitjà. Per tant, permet rastrejar els vincles, tradicions comunes o contactes amb altres comunitats d’aquesta àrea geogràfica.
Consumir Compareu la forma, la mida i el volum d’aquest objecte amb el que heu creat vosaltres per a consumir. Quines diferències hi trobeu?
1. Materials:
amb quin material s’ha restaurat?
3. Forma: estètica o utilitària?
2. Nança: per a què servien?
4. Esquerdes:
Dades Alçada: 62 mm Diàmetre màxim: 72 mm Diàmetre de boca: 40 mm Jaciment: Bòbila Madurell Dipòsit: Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell
es va trencar per l’ús o ha estat posterior?
Objecte Atuell de ceràmica fet a mà trobat al jaciment de Bòbila Madurell.
1.Materials
L’atuell està fet a mà, observant la peça es poden veure lleugerament els desengreixants que conformen la pasta ceràmica. Sembla que tingué una cocció oxidant. El criteri que se segueix a l’hora de dur a terme la restauració és que qualsevol intervenció ha de ser reversible i s’ha de poder distinguir visualment la part original de la restaurada.
2.Nança
La mida de l’objecte i el fet que només tingui una nança fa pensar que l’objecte podia tenir en ús en el consum. A més, el fet de tenir la base rodona fa suposar que la tassa no permetia utilitzar sistemes per posar-la al foc.
3.Forma
La forma del recipient és més estreta a la part superior i s’eixampla a la base, afavorint la cocció dels aliments. Però, la base no és plana sinó cóncava la qual cosa fa que el recipient no sigui gaire estable damunt de qualsevol suport i, per això, els recipients no es posaven directament al foc sinó que utilitzaven altres sistemes.
4. Esquerdes
L’atuell està trencat i els fragments s’han enganxat amb cola nitrocel·lulòsica. Les esquerdes estan segellades amb escaiola (guix) i entonades amb pintura acrílica d’acord amb el to de la ceràmica. A partir de la imatge dóna la sensació que el material amb el qual s’ha “farcit” les fisures està una mica baix de nivel o enfonsat.
5.Curiositat
A la regió del nord-est peninsular la decoració no és una norma i aquesta tassa és un exemple d’un objecte de ceràmica sense decorar. De fet, la decoració del plat de la Serra del Mas Bonet és una excepció, que l'apropa al Sud de França.