COTXE CREMAT AL BOSC EL PIRÒMAN ENS EXPLICA COM VA ANAR Un reportatge d’en Miquel Bohigas
VAIG SER JO! No us podeu pas imaginar amb quina il·lusió vaig encendre el misto que va cremar el cotxe primer els seients després el capó i es van trencar els vidres quan es van trencar no m’ho podia creure llavors va esclatar el dipòsit hi havia poca gasolina i l’explosió no va afectar el bosc en pocs minuts el cotxe havia quedat reduït a un munt de ferralla cendres i com un fang negrós a terra les portes i la resta de carroceria va quedar dempeus de les rodes però ni rastre tota la goma es va fondre i quin fum mare meva sort que en ser de nit i al mig del bosc no es devia veure tant després vaig fugir pitant els altres ja feia estona que eren fora no s’havien volgut quedar estàs boig tio em van dir i van anar a continuar la gresca del futbol a mi el futbol no em diu res però aixó de cremar un cotxe robat em va realitzar és clar que jo sóc un piròman i els piròmans ja se sap que ens agrada fer foc i veure com ho va consumint tot ara ja no en queda res al bosc només les restes de les gomes cremades i de la pintura del cotxe que vaig cremar perquè alguna cosa havia de fer no us sembla
EL COTXE CREMAT
2
EL COTXE CREMAT L’ENDEMÀ AL MATÍ Desprésd’una nit molt agitada, les restes del cotxe descansen al bosc, esperant la grua que se l’endugui a la deixalleria. Mentre l’autor de les fotografies enllesteix el reportatge, el piròman ha passat diissimuladament vora el lloc per contemplar per darrera vegada la seva malifeta.
EN AQUEST SEIENT... ... hi va seure un conductor una vegada per anar a buscar la seva xicota i portar-la a una festa. La noia era la més bonica del ball
EL COTXE CREMAT
AQUESTA RODA... ... ara inservible, qui sap quante voltes va haver de fer abans d’arribar al bosc dels seus últims dies
UN DETALL ... ... d’aquest cotxe trist i desvalgut, sense ganes de fer cap més quilòmetre
3
EL COTXE CREMAT
4
EL COTXE CREMAT
5
No podia deixar passar per alt tots aquells petits detalls. P e c e s d e l m o t o r, f e r r o s retorçats, la placa del bastidor, pintura socarrimada, allà on hi havia el dipòsit, el que va quedar del capó, formes abstractes, llums i ombres, retalls d’una realitat passada pel foc a l’entrada d’un bosc d’un poble on sembla que no hi passi mai res. Però hi passa, i tant que hi passa.
EL COTXE CREMAT
6
Mentre molta gent celebrava la victòria d’un equip de futbol, i la derrota d’un altre, uns energúmens van cremar un cotxe. Al mateix temps, a l’India, un pagès es suicidava, víctima de la pressió i de l’opressió d’una multinacional agroalimentària. Uns altres, els que viuen de la crisi, els que l’alimenten, manipuladors de mercats, terroristes financers, especuladors d’alta volada o com colgueu anomenar-los, estudiaven com enfonsar un país i condemnar a la misèria als que hi viuen. Els fanàtics religiosos, és clar, continuavem matant amb fervor intransigent i els fabricants d’armes, vull dir els traficants d’armes, seguien fregant-se les mans. Però aquí, un equip de futbol havia vençut i calia celebrar-ho. Per això, uns energúmens van cremar un cotxe. Normal!
EL COTXE CREMAT
7
EL COTXE CREMAT
8