Aquest matí, el dia s’ha aixecat emboirat. Una bona ocasió per retratar l’entorn proper amb una mirada diferent, he pensat, en blanc i negre. I l’atzar m’ha portat a la casa solitària, amb els seus cotxes atrotinats, com si després d’haver estat esperant algú que mai no es va presentar, haguessin decidit convertir-se en ferralla, en la memòria d’un temps passat.