2017 nº30 trobada d'oci educartiu

II Trobada d’oci educatiu “Compartim il·lusions”

Revista ANIMACIÓ núm. 30 València, 6 i 7 d’abril de 2017

ISSN: 1988-6748 1988-6748 Número de la CDU: 379.8 -053.7

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

II Trobada d’oci educatiu “Compartim il·lusions” València, 6 i 7 d’abril de 2017

Coordinació: Inmaculada SanJuan Pérez

Edita: Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Institut Valencià de la Joventut.

L’Institut Valencià de la Joventut no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles firmats.

3

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Editorial Des de metodologies participatives aprenem del que fem i el més important, dins de l’àmbit d’oci educatiu, aprenem junts. Des de la ciutat, des del barri, des del poble, cal dinamitzar espais per desenvolupar activitats d’oci educatiu, atraure i provocar experiències significatives que conduïsquen a treballar valors, com ara la solidaritat, l’empatia i la felicitat, uns reptes que cal treballar precisament amb metodologies que tinguen en compte els sentiments, les emocions; en definitiva, el sentir de la infantesa, l’adolescència i la joventut. Estem davant de valors que contribueixen a formar persones madures, solidàries i felices. Cal tindre en compte que els sentiments «ens ajuden a donar sentit a les experiències, a donar valor a determinades reaccions; ens disposen per a actuar en relació amb els altres i en relació amb nosaltres mateixos».

D’acord amb els principis del Manifest d’Oci Educatiu 2016, en la II Trobada d’oci educatiu celebrada a València el dia 6 i 7 d’abril de 2017, volem tornar “a trobar-nos” per a reivindicar l’oci educatiu com a instrument per a la inclusió, la igualtat, la participació i el creixement personal i comunitari, especialment en la infantesa, l’adolescència i la joventut.

Les nostres generacions més joves tenen el dret a participar plenament en la vida cultural i artística de la comunitat.

Amb el títol “Compartim il·lusions”, la proposta de treball d’aquesta trobada s’emmarca dins de l’àmbit de l’educació en valors. Ens centrarem en les emocions com a sentiments claus que poden donar sentit a les experiències que es desenvolupen dins del temps d’oci (solidaritat), en relació als altres (empatia) i en relació amb nosaltres mateixos (felicitat).

Sumari Conferència “Oci educatiu i acció sociocultural com a dinamitzadors de comunitats”. Txus Morata García, professora titular de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

Conferència “El temps lliure educatiu al servei de la comunitat”. Roser Batlle, Red Española de Aprendizaje-Servicio.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=13&v=x4l_hWBPAVw

5

Txus Morata

https://www.youtube.com/watch?v=eqpD4rk5iSc

6

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Roser Batlle

https://www.youtube.com/watch?v=Xb36Qj8Pu2A

7

8

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

ESPAI DE PRESENTACIÓ D’EXPERIÈNCIES ESPACIO DE PRESENTACIÓN DE EXPERIENCIAS 9

1

Una experiència d’oci educatiu: natació adaptada i inclusiva David Román Terol i Leyre Ortí Campos.

Club Aquàtic Campanar.

Federació d’Esports Adaptats (FESA ) El Club Aquàtic Campanar és un club de natació adaptada i la seua funció principal és la participació dels nadadors i nadadores en les diferents competicions de natació adaptada d’àmbit autonòmic, nacional i internacional. Aquàtic és un grup de gent que, amb diferents funcions i responsabilitats, hi participen amb el seu compromís, i la seua funció és vital. Totes i tots ens relacionem de manera interdependent, els uns no podríem desenvolupar la nostra tasca sense els altres El Club Aquàtic Campanar es un club de natación adaptada, y su función principal es la participación de los nadadores y nadadoras en las diferentes competiciones de natación adaptada de ámbito autonómico, nacional e internacional. Aquàtic es un grupo de gente que, con diferentes funciones y responsabilidades, participan con su compromiso, y su función es vital. Todas y todos nos relacionamos de manera interdependiente, los unos no podríamos desarrollar nuestra tarea sin los otros.

2

Colpbol: l’esport amb valors com a eina educativa i de recreació Juanjo Bendicho Ros, docent especialista d’Educació Física, creador del Colpbol El Colpbol naix com una resposta a una mancança, a la detecció des de la pràctica que els esports d’equip clàssics, i tradicionalment utilitzats en el temps d’oci de joves i adolescents, presenten grans handicaps educatius i fins i tot recreatius. El Colpbol és una nova concepció d’esport nascuda amb vocació transformadora i creada en clau educativa.

El Colpbol nace como una respuesta a una carencia, a la detección desde la práctica que los deportes de equipo clásicos, y tradicionalmente utilizados en el tiempo de ocio de jóvenes y adolescentes, presentan grandes handicaps educativos e incluso recreativos. El Colpbol es una nueva concepción de deporte nacida con vocación transformadora y creada en clave educativa.

3 10

La Maranya: un espai organitzat per joves Noel Tomás, Benicàssim El centre juvenil La Maranya de Benicàssim és un projecte d’oci educatiu per a adolescents. Un espai del poble dirigit per joves i amb un projecte educatiu específic per a adolescents, obert a la ciutadania.

El centro juvenil La Maranya de Benicàssim es un proyecto de ocio educativo para adolescentes.

Un espacio del pueblo dirigido por jóvenes y con un proyecto educativo específico para adolescentes, abierto a la ciudadanía.

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

La pilota, tradició, cultura i esport Ana Belén Giner Facila, vicepresidenta de l’Àrea de la Dona de la Federació Pilota Valenciana, mestra d’Educació

4

L’educació no té “forma”. Metodologia d’aprenentatge i servei en l’educació formal Luis Miguel Notari, monitor i animador juvenil, professor del claustre de l’Escola d’Animació Juvenil Don Bosco i director pedagògic del col·legi salesians Sant Antoni Abat L’ApS és una proposta metodològica amb intencionalitat pedagògica i solidària, un projecte educatiu amb utilitat social. Està demostrat que el que millor aprenem és allò que fem, allò que experimentem, i això és el que pretenem amb els nostres alumnes en aquest projecte.

El ApS és una propuesta metodológica con intencionalidad pedagógica y solidaria, un proyecto educativo con utilidad social. Está demostrado que lo que mejor aprendemos es aquello que hacemos, aquello que experimentamos. Y eso es lo que pretendemos con nuestros alumnos en este proyecto.

Dinamització de l’exposició “No em toques el whatsapp”.

Conectando educación formal y no formal Amalia Quiroga Gimeno, informadora juvenil.

Regidoria de Joventut del Puig de Santa Maria Cada any, s’organitzen des de l’Ajuntament del Puig de Santa Maria diverses activitats dins de la programació de la Setmana de la Dona. Des de la Regidoria de Joventut, es dissenyen tallers i altres activitats d’educació no formal (#grafiti, concursos, teatre…) que permeten treballar, dins de l’aula, l’educació en igualtat des d’una metodologia activa i participativa.

5 6

Cada año, se organizan desde el ayuntamiento del Puig de Santa Maria diversas actividades dentro de la programación de la Semana de la Mujer. Desde la Concejalía de Juventud, se diseñan talleres y otras actividades de educación no formal (graffiti, concursos, teatro…) que permiten trabajar, dentro del aula, la educación en igualdad desde una metodología activa y participativa.

Ayuda mutua. Afectos en el museo Luis Noguerol i Alba Braza, Culturama ‘Ayuda mútua. Afectos en el Museu’ mostra l’experiència adquirida en el taller didàctic “Ayuda mutua / Práctica educativa a partir del vídeo Carrying de Pepe Espaliú” realitzat per Culturama, amb joves, a l’IVAM (Institut Valencià d’ArtModern).

7

‘Ayuda mutua. Afectos en el museo’ muestra la experiencia adquirida en el taller didáctico “Ayuda mutua / Práctica educativa a partir del vídeo Carrying de Pepe Espaliú” realizado por Culturama, con jóvenes, en el IVAM (Institut Valencià d’Art Modern).

11

8

Experiències ERASMUS + : La integració juvenil a través de la música Idelfonso Martos Carretero, director de la Banda del CIM Benimaclet, i Aina Thous Ana, vicepresidenta del CIM Benimaclet

9

Eurogames

10

Circo para el cambio en gira

11

Julio Joven

Associació Impuls, Manises La proposta que presentem parteix de la nostra pròpia experiència en matèria de jocs, com ara recursos didàctics, fonamentals en l’àmbit de l’animació, el temps lliure, el treball en grup, la participació i l’educació en valors.

La propuesta que presentamos parte de nuestra propia experiencia en materia de juegos, como recursos didácticos, fundamentales en el ámbito de la animación, el tiempo libre, el trabajo en grupo, la participación y la educación en valores.

Ruben Atienza Martínez ‘Circo para el cambio “en gira”’, consisteix en la realització d’una gira d’un espectacle de “nou circ” creat per 14 joves, la majoria interns i alguns ex-interns amb mesura judicial, en un centre de reeducació de menors.

‘Circo para el cambio “en gira”’, consiste en la realización de una gira de un espectáculo de “nuevo circo” creado por 14 jóvenes, la mayoría internos y algunos ex internos con medida judicial, en un centro de reeducación de menores.

M.ª Cruz Debón Lacruz, tècnica de Joventut, i Diana Oliva Toledo, regidora de Joventut i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Chiva El projecte Julio Joven, promogut pel Centre d’Informació Juvenil (CIJ), el Centre de Voluntariat i Participació Ciutadana i la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA) de Xiva, des de les regidories de Joventut i Participació Ciutadana, i d’Educació, promociona alternatives d’oci saludable als joves a Chiva, tot oferint-los una sèrie d’activitats lúdiques, esportives, culturals i socials, a realitzar a l‘Espai Jove.

El proyecto Julio Joven, promovido por el Centro de Información Juvenil (CIJ), el Centro de Voluntariado y Participación Ciudadana y la Unidad de Prevención Comunitaria en Conductas Adictivas (UPCCA) de Chiva, desde las concejalías de Juventud y Participación Ciudadana, y de Educación, pretende promocionar alternativas de ocio saludable a los jóvenes en Chiva, ofreciéndoles una serie de actividades lúdicas, deportivas, culturales y sociales, a realizar en el Espai Jove.

12

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Apunta’t i Finestra de participació, dues cares d’una mateixa proposta Rafael Vallés Sinisterra, tècnic de joventut de Xarxa Joventut València.

Ajuntament de València

Cuenta Conmigo M.ª Cruz Debón Lacruz, associació Farándula Teatro Cheste Cuenta Conmigo, una idea original de Farándula Teatro Cheste, ens proposa un projecte d’animació lectora a través de contacontes representats, amb el qual es realitza un treball en valors i intel·ligència emocional per mitjà de diverses tècniques teatrals.

Cuenta Conmigo, una idea original de Farándula Teatro Cheste, nos propone un proyecto de animación lectora a través de cuentacuentos representados, con el que se realiza un trabajo en valores e inteligencia emocional por medio de diversas técnicas teatrales.

Diumenges familiars. Un programa que posa en contacte medi ambient i oci d’una forma participativa Victor Benlloch Tamborero, Centre d’Educació Ambiental de la CV. Conselleria de Medi Ambient El Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana desenvolupa programes i activitats per a incrementar el coneixement i la conscienciació sobre el medi ambient i la seua problemàtica, i fomentar-hi els comportaments respectuosos, com ara Els Diumenges Familiars. Aquest programa pretén conscienciar i canviar actituds envers el medi ambient en grups familiars, sobre diverses temàtiques de caràcter ambiental, i es duu a terme en diversos diumenges al llarg de l’any, en horari matinal. Cada jornada tracta un tema diferent i s’hi realitzen activitats de caràcter ludicoeducatiu.

12 13 14

El Centro de Educación Ambiental de la Comunidad Valenciana desarrolla programas y actividades para incrementar el conocimiento y la concienciación sobre el medio ambiente y su problemática, y fomentar los comportamientos respetuosos con él, como por ejemplo Los Domingos Familiares. Este programa pretende concienciar y cambiar actitudes hacia el medio ambiente en grupos familiares, sobre varias temáticas de carácter ambiental, y se realiza en varios domingos a lo largo del año, en horario matinal. Cada jornada trata un tema diferente y se llevan a cabo actividades de carácter ludicoeducatiu.

Educación en valores “ Vidas ahogadas. Vidas robadas”.

SCOUTSASDE

15 13

16 17

14

Ocio saludable y ocio alternativo nocturno en Mislata.

David Latorre GarcĂ­a. AssociaciĂł Menys Graus.

Minga juvenil.

Casa Jove LA TORTA. Ajuntament de Picassent

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

15

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

17

18

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

EXPERIÈNCIES EXPERIENCIAS 19

1

Una experiència d´oci educatiu: natació adaptada i inclusiva David Román Terol i Leyre Ortí Campos Club Aquàtic Campanar Federació d’Esports Adaptats

Presentació El Club Aquàtic Campanar és un club de natació adaptada, adscrit a la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana (FESA) que desenvolupa la seua activitat a la Piscina Coberta de Campanar.

Es tracta d’un club, dirigit a persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional (intel·lectual, física, amb paràlisis cerebral o deficiència visual), que porta a terme la seua tasca des de finals dels 90, i la seua funció principal és afavorir la participació de nadadors i nadadores en les diferents competicions de natació adaptada d’àmbit autonòmic, nacional i internacional, i també la visibilització de l’esport adaptat en general, i concretament, de les persones que integren la natació adaptada.

Amb el nostre exemple, i arran del títol d’aquestes jornades organitzades per l’IVAJ, volem compartir amb tots i totes vosaltres, la il·lusió dels membres del club Aquàtic campanar: la natació adaptada.

Integrants Aquàtic és un grup de gent amb diferents funcions i responsabilitats, igual d’importants i vitals. Tots hi participem amb el nostre compromís i ens relacionem de manera interdependent, ja que no podríem desenvolupar la nostra tasca sense els altres.

En primer lloc tenim els que naden, una trentena, en tres nivells: - Escola, on estan els nadadors més joves, menors de 12 anys.

- Formació, que són els nadadors de 12 a 15 anys.

- L’equip de rendiment, on hi ha els nadadors de 16 anys cap endavant, amb esportistes d’elit. La seua responsabilitat és esportiva, però també social (pública), ja que, independentment del nivell esportiu, mitjançant la seua activitat transmeten un exemple de superació, en el qual hem de fixar-nos tots.

En segon lloc tenim els entrenadors, amb una responsabilitat més enllà de l’esportiva: la de ser transmissors i promotors de llaços emocionals i afectius En tercer lloc hi ha les mares i els pares que s’encarreguen de les tasques organitzatives (viatges) i de provisió (equipacions, loteria, beques...)

I finalment, una menció especial per als nostres auxiliars i tot l’entorn de la Piscina Coberta de Campanar (tècnics, usuaris, amics) i de FESA, que són els veritables voluntaris i sense els quals la nostra activitat seria impossible (ens ajuden en els transports, les estades, les competicions) i són uns grans exemples de lliurament i altruisme.

20

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Objectius Els nostres OBJECTIUS són: - Desenvolupament de les capacitats (físiques, personals i socials).

- Aconseguir que els nadadors i nadadores puguen realitzar una activitat física.

- Fer una incorporació progressiva dels nadadors i nadadores en el món de la competició per a estimular-los l’esforç, la superació personal, l’autoestima i l’autosuficiència.

- Als esportistes d’elit, donar-los les condicions necessàries (material, trasllat i estada).

- Contribuir a crear lligams i solidaritat entre ells, aconseguir que es donen suport i que s’ajuden.

- Aconseguir que el club continue en els primers llocs a escala nacional.

- Aconseguir el major nombre de persones que hi participen.

Activitats El club Aquàtic Campanar participa en competicions: - Autonòmiques, tant a Alacant com a Castelló, que disposen d’una piscina coberta de 50 m oficial. També cal destacar que l’Aquàtic Campanar participa en l’autonòmic de natació convencional de forma integrada, on podem compartir experiències amb altres nadadors i nadadores. A més a més, l’Aquàtic Campanar pot dir que és l’únic club amb diversitat funcional que va participar en la jornada de natació Quattrocento, celebrada a Riba-Roja.

- A escala nacional, l’Aquàtic Campanar participarà en el Campionat d’Espanya de Natació Adaptada que es celebrarà al mes de juny a Cadis. També tindrem representació en el Campionat d’Espanya Universitari, que es celebrarà al maig a Múrcia, amb una classificació conjunta de nadadors i nadadores amb i sense diversitat funcional. Aquestes competicions complementen a les realitzades enguany, com ara el Campionat d’Espanya d’Edat Escolar, on participaren també de forma inclusiva nadadores i nadadors amb i sense diversitat funcional.

- A escala internacional, podem destacar la participació d’alguns membres del club en els JJ.PP. de Rio de Janeiro, la cita internacional més important de la temporada anterior. De la mateixa manera, tinguérem participació en el Campionat d’Europa Universitari, celebrat a Zagreb. Per a aquesta temporada optem a la participació en el Mundial que es celebrarà a Mèxic.

21

Desenvolupament maduratiu Per a molts dels nadadors i nadadores, la pràctica de la natació ha suposat un procés de maduració personal.

Gràcies a aquest esport, molts nadadors i nadadores ens adonem del procés de d’autonomia en les nostres activitats quotidianes, i això sempre és un plus d’autoestima. Per exemple, el simple fet de canviar-se de roba sense l’ajuda dels pares o mares, per a molts dels nadadors i nadadores més joves ja és un repte, ateses les seues dificultats de moviment.

També a nivell esportiu, molts ens donem compte de la nostra evolució amb detalls, com ara aconseguir nadar X metres en un estil quan abans no eres capaç de superar-ne ni la meitat, o quan abans no podies realitzar alguns moviments o activitats especifiques dins de l’aigua i ara sí…I també el més obvi, quan arribes a una competició i acabes la prova en menys temps del que l’havies realitzada en la competició anterior.

Conéixer i relacionar-se amb altres companys i companyes d’altres CC.AA ajuda en el procés maduratiu, ja que es creen grans relacions que evolucionen/progressen dins i fora de l’àmbit esportiu. És a dir, són relacions personals importants en la vida diària dels nadadors i les nadadores.

Quan duus temps practicant aquest esport, l’acabes considerant una part important de la teua vida i qualsevol aspecte que s’hi millore afecta positivament en la teua vida diària. Així mateix, dins del procés de maduració d’una persona hi ha renunciar a coses que, al capdavall, no aporten felicitat. Per estrany que parega, des de fa 3 anys sóc més feliç a l’aigua del que ho era quan tenia 17-18 anys i participava en campionats internacionals. I estic treballant per demostrar-me que el canvi de mentalitat que vaig fer, de prendre’m la natació com una passió, com una il·lusió, i no com una obligació, proporciona més beneficis.

Avantatges de la natació adaptada - Millora el coneixement del propi cos i ajuda a descobrir el màxim de possibilitats del cos en l’aigua.

- Permet el desenvolupament de la tonificació muscular - Ajuda a prevenir l’obesitat perquè impulsa el moviment - Controla la fatigabilitat de les persones en provocar relaxació.

- Ajuda a reafirmar l’autoestima, ja que la combinació entre el reconeixement del propi cos i haver de mostrar la teua imatge a les basses o piscines estimula a acceptar-nos, a conèixer-nos i a generar interès a millorar, i motiva desinhibir-se i esborrar falsos pudors, pors i complexos.

Problemes/demandes Podríem fer una cita inacabable de les dificultats que nadadors i nadadores trobem a l’hora de practicar el nostre esport, però bàsicament es simplifica en un: Qualsevol nadador/a somnia a poder anar a entrenar i a fer-ho en les millors condicions.

Molts nadadors no poden ser totalment independents per problemes de transport/infraestructures, com ara que les rampes dels autobusos estiguen trencades o que els ascensors d’algunes estacions de metro/tren no funcionen. Per unes quantes d’aquestes raons, molts nadadors i nadadores depenen sovint, sense voler, de familiars per poder anar a practicar el seu esport, perquè que no tenen cotxe propi i no viuen prou a prop per anar-hi caminant o en cadira. A més, encara que pogueren, en el cas de les persones amb cadira de rodes, suposaria un càstig afegit als seus muscles.

A més a més, de cara a preparar i fer una bona actuació a les competicions, estaria bé disposar d’una piscina de 50 m oficial per a tindre un bon rendiment, ja que no és el mateix una piscina de 25 que una de 50.

Encara que parega indiferent, per a nosaltres no ho és, perquè en la de 50 no fas viratges; però, com que has

22

de nadar de forma continua durant més temps fins arribar a la paret, es té la sensació de més cansament que no en la de 25, perquè hi estem més acostumats. Per això, la sensació de cansament seria menor si poguérem accedir a piscines de més longitud.

I per últim, una qüestió social. És important que la societat veja els esports adaptats, i concretament el nostre, com a esports convencionals: tots els nadadors i totes les nadadores practiquen l’esport amb la mateixa il·lusió, el mateix esforç i sacrifici potenciant unes o altres capacitats.

Conclusió Amb els avantatges i les dificultats de l’Aquàtic Campanar a l’hora de practicar la natació adaptada acabem la nostra presentació. Esperem haver sabut transmetre la nostra il·lusió per aquest esport i que el nostre exemple ajude a continuar promocionant-ne la visibilitat i tots els beneficis personals i en conjunt que procura.

https://www.youtube.com/watch?v=UDC6c_GTtg8

2

Colpbol: l’esport amb valors com a eina educativa i de recreació Juanjo Bendicho Ros, tècnic d’Ensenyaments Esportius de la Generalitat Valenciana, creador del Colpbol

Introducció

El colpbol naix com una resposta a una carència, a la detecció des de la pràctica del fet que els esports d’equip clàssics, i tradicionalment utilitzats en el temps d’oci de joves i adolescents, presentaven grans handicaps a nivell educatiu, i fins i tot recreatiu, i dificultats per respondre de manera integral a les finalitats inclusives, d’igualtat, participació i creixement personal que han de brollar de qualsevol activitat de qualitat programada per al temps lliure infantil i juvenil.

El colpbol és una nova concepció d’esport, nascut amb vocació transformadora i creat en clau educativa.

Consolidat com una alternativa real als esports d’equip tradicionals, ha estés el seu coneixement i pràctica per tot l’estat espanyol i altres països, i ha estat reconegut per la Generalitat Valenciana i guardonat a escala autonòmica i nacional.

“L’educació és l’arma més poderosa que pots usar per a canviar el món” (Nelson Mandela)

Quan parlem del terme ‘oci’ posem en relació dos elements que formen un binomi indissoluble; d’una banda, les xiquetes, xiquets, adolescents o joves que ocuparan i gaudiran d’eixe espai de temps, els vertaders protagonistes de tota la nostra acció i que han de ser l’element capital de qualsevol proposta, i d’altra, el temps lliure del que disposen, el seu espai de lleure, que se’ns presenta com una oportunitat.

Però a estos dos pilars els manca un tercer element que és la clau de la nostra tasca: l’activitat, que no pot ser qualsevol, no pot estar desestructurada i ha de tindre una intencionalitat, que ha de ser indiscutiblement i ineludiblement educativa, un fet que donarà sentit a la nostra comesa i compromís.

Beneficiaris, temps i activitat tanquen el triangle, l’OCI EDUCATIU esdevé un espai obert a la nostra acció pedagògica que hem d’aprofitar.

24

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

OCI EDUCATIU I ESPORT Els infants o joves reben una infinitat d’estímuls que els afecten, positivament o negativament i que van modelant-ne la personalitat; que, en definitiva, els fan madurar i créixer. L’educació no es circumscriu només a l’àmbit estrictament formal; educa l’escola, sí, però també s’educa a casa, eduquen els mitjans de comunicació i un dels espais potencialment educatiu més potent és el temps lliure.

El temps d’oci és un espai bàsic, en tant que està farcit de vivències diverses, moltes espontànies i on pren especial rellevància la no percepció per part dels participants d’eixa acció formativa envers ells.

Estes vivències i els valors que porten aparellats influiran en la creació de la personalitat de l’individu, i la seua interiorització serà determinant en el comportament present i futur de la persona.

Dins de les activitats de temps lliure, l’esport és una eina imprescindible; d’una banda, pel seu enorme atractiu de cara als xiquets i joves; d’altra, per la capacitat d’integrar elements cognitius, afectius, motrius i socials, que ens permet incidir educativament de forma integral en els participants, i en tercer lloc, per la seua presència i importància creixent en la societat actual.

Però l’esport no sempre ha respost des d’una perspectiva realment educativa; de vegades per les característiques de la modalitat concreta, i d’altres, per l’organització de les activitats, pels objectius i les finalitats de l’entitat o federació que el gestiona, o per la simple rigidesa i estancament dels poders públics encarregats de d’administrar-lo, que han afavorit i fomentat valors i comportaments diametralment allunyats d’un plantejament educatiu i constructiu. Passejar-se un matí de dissabte per alguns poliesportius amb partits de categories infantils o visionar noticies d’esports de qualsevol telediari ens ofereixen massa vegades testimonis d’agressivitat, i fins i tot violència, aparellats a la pràctica esportiva; testimonis d’individualisme, d’obligatòria separació de sexes, de desigualtats, segregació i selecció, de limitacions de la participació, una competitivitat exacerbada...

L’ APOSTA DEL COLPBOL L’origen del colpbol és una resposta a estes situacions, nascuda de la pròpia experiència a través d’un procés d’investigació-acció, que ha aconseguit conjugar els elements propis de l’esport amb uns criteris més oberts i educatius.

25

El colpbol, esport col·lectiu mixt i inclusiu que genera experiències enriquidores (Associació Esportiva Colpbol) El colpbol, sense desvirtuar els elements propis que donen essència a l’esport (l’aspecte lúdic, l’activitat fisicomotriu, la competició, la reglamentació, la possibilitat de mesurar les possibilitats motrius, la motivació...), els harmonitza des de la seua reglamentació i esperit, amb uns paràmetres més educatius en què la coeducació, la igualtat de gènere, la cooperació elevada al seu màxim exponent i la integració i inclusió de tots i totes en la seua pràctica –independentment del nivell fisicomotriu inicial i les característiques físiques dels i de les participants– són els eixos principals i determinants.

Des de la ferma creença del potencial formatiu de l’esport i la reafirmació que pot ser igualment atractiu, intens i gratificant sense necessitat d’apartar els menys dotats o manyosos, els que són de diferent sexe, els que només busquen diversió o sentit estètic, o els que no dominen una tècnica exquisida, el colpbol es presenta com una modalitat esportiva per a tots i totes, sense cap excepció.

Al llarg d’estos anys són nombroses les experiències amb col·lectius de persones amb discapacitat, en risc d’exclusió o simplement grups amb desigualtats que, a través del colpbol, han millorat en molts aspectes.

El colpbol és un esport senzill, de fàcil aplicació, dinàmic i integrador i amb un potencial formatiu que incideix per igual en els àmbits cognitiu, motriu i afectivo-social dels seus practicants i que ofereix una ferramenta de recreació amb la garantia intrínseca, ateses les seues característiques i reglament, de la presència i foment d’uns valors molt determinats. A més, permet fer de vehicle per a difondre la pedagogia cooperativa, ja que es tracta d’un esport mixt, en el qual participen persones d’ambdós sexes i amb diversitat funcional, i no ho fa des d’un esport adaptat o modificat per a tal fi, sinó a partir d’un esport normalitzat que permet una participació molt diversa i que desevolupa el caràcter cooperatiu per damunt de qualsevol altre aspecte.

26

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

I COM HO FA EL COLPBOL? QUÈ EL CARACTERITZA? El colpbol pivota sobre tres elements clau que li donen la seua singularitat i originalitat, i altres bases que en complementen i articulen la innovadora proposta.

1

En primer i primordial lloc, el colpbol evita l’increment de les desigualtats, i ho fa realçant l’esperit col·lectiu. Esta accentuació del col·lectiu l’aconsegueix amb la regla essencial i més genuïna del joc i que el diferencia de qualsevol altre esport d’invasió: la pilota no es pot atrapar ni retindre, només es pot colpejar i, a més, un jugador o jugadora mai no pot, en cap cas, fer-ho dues vegades consecutives; només pot tocar el baló si un company, preferiblement, o un contrari ho han fet abans.

Esta característica el converteix en un esport en equip total i en una innovació en el món de l’esport que ha inspirat propostes posteriors.

En ser un joc al primer toc obligatòriament, amb tots els condicionants motrius, cognitius i afectivo-socials associats, la cooperació s’eleva a les cotes màximes, matisant completament l’individualisme i no permetent mai que un jugador o jugadora puga crear joc a soles, cosa que produeix de forma connatural la necessitat imprescindible de suport continu dels companys i companyes. L’èxit no serà mai individual.

2

El segon gran pilar del colpbol és el seu caràcter mixt. És un esport que no diferència ni provoca rebuig, especialment en la dicotomia entre xiques i xics.

El colpbol naix com un esport originàriament i obligatòriament mixt, una modalitat que fomenta la igualtat de gènere des de la normalitat i fa que la participació conjunta de jugadores i jugadors es vivencie d’una forma natural, perquè el joc ha nascut així.

El colpbol fractura des de la seua concepció la permanent i restrictiva dicotomia entre esports, equips o competicions de xics per una banda i de xiques per l’altra; és un esports per a tot el món, juguen junts i ho perceben com una cosa lògica, perquè és una de les seues característiques: sumant de cara a una igualtat de gènere real, no como un acte o esdeveniment excepcional o aïllat, sinó com una convicció i com a pedra angular del joc, que canvia percepcions i conductes estereotipades sobre el paper dels homes i les dones en l’esport i sobre la creença de l’existència d’esports masculins o femenins.

27

El colpbol ha aconseguit normalitzar el joc mixt en l’esport des de la seua concepció (Associació Esportiva Colpbol)

3

El tercer fonament és que és un esport inclusiu i normalitzador al màxim, que assumeix la diversitat globalment, a banda de la qüestió del gènere. Un esport que, per la regla de l’únic toc consecutiu, el caràcter mixt, la senzillesa reglamentària, la reduïda complexitat tècnica... permet un pràctica global, per a totes i tots, sense cap exclusió ni selecció, en referència especial a la distinció entre els més hàbils i els menys competents des del punt de vista motor o els físicament més o menys capaços.

El colpbol té un caràcter obert, no sols per als millors o més dotats. De fet, en la pràctica del joc tothom té una importància semblant i s’exemplifica una necessitat dels membres de l’equip per igual, ja que ningú no pot destacar individualment sense l’ajuda constant dels altres, l’associació amb elles i ells i la supeditació del seu èxit, en qualsevol circumstància, a la cooperació amb la resta. Totes i tots tenen cabuda en el colpbol.

A banda d’estos tres elements, la reglamentació i filosofia del colpbol li permet ser vehicle de superació d’estereotips d’altres esports, de foment de la igualtat d’oportunitats; permet generar un alt percentatge d’èxits motrius entre els participants, basat en la senzillesa de la seua habilitat fonamental, augmentant l’autoestima de qualsevol jugadora o jugador en sentir-se competent, d’una banda, i útil i i necessari, d’altra; a més, el dinamisme i l’alt grau d’implicació motriu i la continuïtat que genera el joc el fan extremadament divertit i motivador. Estos components i la senzillesa en reglament, en complexitat tècnica i en infraestructura, fonamenten i consoliden el seu caràcter obert, educatiu i promotor de valors.

28

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Colpbol, esport inclusiu que assumeix la diversitat (Associació Esportiva Colpbol)

I tot això, sense partir d’un marc utòpic, d’una simple concepció teòrica, sinó des de l’experimentació i la investigació, oferint una opció real, pràctica i experimentada amb èxit des de fa 20 anys, amb un arrelament i coneixement creixent a Espanya i altres països d’Europa i de Llatinoamèrica i premiada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte o la fundació Trinidad Alfonso, entre altres.

El colpbol és esport des d’una altra concepció, amb compromís educatiu i a l’abast dels professionals de l’oci de xiquets, joves i adolescents, que concilia esport, recreació i educació, i ofereix una experiència gratificant als participants amb l’esport com a eina transformadora.

Per a més informació sobre el colpbol, www.colpbol.es, i també les fonts documentals següents:

- Bendicho, Juanjo (2007). “El colpbol: un nuevo deporte”. Revista Tándem. Didáctica de la Educación Física, núm. 25.

- Bendicho, Juanjo (2010). El colpbol, un deporte integrador e igualitario. Carena. València.

- Bendicho, Juanjo (2015). El colpbol: deporte educativo y instrumento de recreación para el siglo XXI, en http://quadernsanimacio.net; núm. 21, enero de 2015.

29

3

La Maranya: un espai organitzat per joves Noel Tomás

“El temps lliure pot ser una oportunitat extraordinària per desenvolupar entre els adolescents (de 14 a 17 anys) hàbits de participació, i per a transmetre’ls valors de convivència i sociabilitat.

Què això siga possible depén del fet que el treball amb adolescents en el temps lliure siga una tasca educativa i no una mera planificació d’entreteniments.”

(E. Deltoro, 2005)

Un centre juvenil és un local pensat específicament per a facilitar que entren i s’hi organitzen joves adolescents del municipi. A través de reunions, obligació d’assistència a tallers setmanals i assumpció de responsabilitats progressiva, es treballa l’adquisició de valors i la generació d’hàbits de participació social en una etapa, l’adolescència, crucial per al desenvolupament de les persones.

El funcionament dels tallers, de les reunions i de les dinàmiques de grup està conduit per un animador juvenil.

Un centre juvenil és important per a un municipi per diferents motius: - La prevenció del consum de drogues, a què els adolescents són més sensibles.

- L’educació en habilitats socials, que milloraran les relacions dels joves en el futur laboral i social.

- L’arrelament dels joves al municipi, tot fent realitat el seu futur.

El centre juvenil la Maranya de Benicàssim és un projecte d’oci educatiu per adolescents a Benicàssim. Som l’espai del poble dirigit per joves i amb un projecte educatiu específic per adolescents obert a la ciutadania.

“Un centre juvenil és com sembrar una bosseta de llavors. Passat el temps, aquests joves compliran 18 anys, abandonaran el centre i hauran tingut una experiència associativa que els obrirà les portes per a formar part d’una verdadera societat civil organitzada”.

(Domingo Comas, expert en joventut).

30

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Estem dins del Centre de Cultura i Joventut la Maranya de Benicàssim on hi ha punts de trobada i de decisió, en què els diferents grups d’activitat o de tasca de funcionament de l’espai passen comptes i es coordinen: - Hi ha un Plenari el primer dilluns de cada mes, on es troben representants de cada grup estable i de cada projecte del Centre.

- Assemblea General de tots els socis i sòcies (a l’octubre i al juliol). L’assemblea general és l’òrgan sobirà de l’associació. L’assemblea està formada per tots els socis de la Casa i té com a funcions principals:

a) Elegir els òrgans de direcció

b) Aprovar la gestió i els plans de treball

- Puntualment. Grups de tasca / Coordinadora, que pot ser esportiva, cultural, musical, d’educació en valors…

A aquestes coordinadores d’àmbit assisteixen els activistes representants de grups estables i l’animador voluntari responsable de l’àmbit.

- La Junta Directiva és el “parlament” de la Casa. És l’òrgan executiu de les línies generals marcades per l’Assemblea, i està formada per un representant de cada grup estable o coordinadora d’àmbit i per aquells socis que siguin escollits en l’Assemblea General per a dur a terme les tasques de presidència, secretaria i tresoreria.

- L’Equip d’Animadors Voluntaris és el “govern” del Casal, on cada “ministre o ministra” (animador/a voluntari/ ària) és responsable d’una “cartera” (programa d’intervenció). L’Equip d’Animadors el componen entre tres i deu persones, responsables cadascuna d’una programació; són escollides per la Junta Directiva i es reuneixen els dilluns de cada mes.

Dins del Centre de Cultura i Joventut necessitem organitzar-nos dia a dia i per això tenim canals de comunicació oberts, perquè tothom puga participar-hi i conéixer el dia a dia del projecte.

En una cultura lliure cal obrir portes a la participació de la gent, sobretot per a organitzar activitats, ¡per fer coses! No hi ha competència d’activitats, no hi ha duplicitats. Tothom pot proposar i organitzar el que vulga, respectant els diferents nivells establits d’implicació i l’ideari de la Casa.

El Centre de Cultura i Joventut la Maranya de Benicàssim es reivindica com una escola de democràcia, un espai d’experimentació juvenil, una illa de creació jove, un servei públic amb ambició per a contagiar i ser d’utilitat a tota la joventut i ciutadania del municipi.

https://prezi.com/tkazz8vv0j48/que-es-fa-alcentre-de-cultura-i-joventut-la-maranya/?utm_ campaign=share&utm_medium=copy

31

4

La pilota, tradició, cultura i esport Ana Belén Giner Facila, vicepresidenta de l’Àrea de la Dona de la Federació Pilota Valenciana, mestra d’Educació Física i campiona d’Europa d’One Wall

https://www.youtube.com/watch?v=d6db1pYuzHU

32

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

5

L’educació no té “forma”.

Metodologia d’aprenentatge i servei en l’educació formal Luis Miguel Notari, monitor i animador juvenil, professor del claustre de l’Escola d’Animació Juvenil Don Bosco i director pedagògic del col·legi salesians Sant Antoni Abat

L’ApS és una proposta metodològica amb intencionalitat pedagògica i solidària, un projecte educatiu amb utilitat social. Està demostrat que el que millor aprenem és allò que fem, allò que experimentem, i això és el que pretenem amb els nostres alumnes en aquest projecte.

El ApS és una propuesta metodológica con intencionalidad pedagógica y solidaria, un proyecto educativo con utilidad social. Está demostrado que lo que mejor aprendemos es aquello que hacemos, aquello que experimentamos. Y eso es lo que pretendemos con nuestros alumnos en este proyecto.

https://www.youtube.com/watch?v=GWEIJDy1XLs

33

6

Dinamización de la exposición “no em toques el whatsapp”.

Conectando educación formal y no formal.

Amalia Quiroga Gimeno, informadora juvenil.

Regidoria de Joventut del Puig de Santa Maria

Introducció Cada año, se organizan desde el ayuntamiento del Puig diversas actividades dentro de la programación de la Semana de la Mujer y, teniendo como hilo conductor una temática conjunta, las concejalías implicadas organizan actividades abiertas y gratuitas dirigidas a los distintos sectores de la población. Desde la Concejalía de Juventud se diseñan talleres y otras actividades de educación no formal (graffiti, concursos, teatro…) que permite trabajar dentro del aula la Educación en Igualdad, desde una metodología activa y participativa que rompa un poco con las clásicas charlas sobre prevención.

Este año 2017 se pudo contar con la exposición itinerante de fotografía titulada “no em toques el whatsapp”, desde el 28 de febrero al 15 de mayo, en dos espacios distintos: el IES El Puig y el ESPAI JOVE. Tal como se indica desde el Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), esta exposición es una muestra de las obras ganadoras del concurso de fotografía y vídeo contra la violencia de género ‘no em toques el whatsapp” celebrado en 2016, una convocatoria que se realiza con motivo del Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, el 25 de noviembre. En esta pasada edición contó con dos modalidades, fotografía y vídeo, siendo un concurso abierto a jóvenes residentes en la Comunitat Valenciana con edades comprendidas entre los 14 y los 30 años, ambas inclusive. Se establecen dos categorías en función de la edad de l@s participantes: la categoría A (grupal) para jóvenes de 14 a 17 años que estén cursando ESO, Bachillerato o ciclos formativos de Formación Profesional, y la categoría B (individual) de 18 a 30 años.

Tal como define l’IVAJ, este concurso quiere transmitir los valores de convivencia, educación y respeto ante la plaga social que supone la existencia, todavía hoy, de actitudes violentas contra las mujeres y, por ello, desde el ESPAI JOVE se quiso incluir esta exposición en la Semana de la Mujer, ya que trata una problemática que afecta directamente a las personas jóvenes y adolescentes de nuestra población.

El proyecto de colaboración con los centros educativos se proyecta desde la metodología de participación, como llevamos años trabajando, ya que la colaboración entre instituto, colegios y ESPAI JOVE nos permite trabajar conjuntamente y de manera integrada en actividades de prevención, tal como la violencia de género, consumo de sustancias, prevención de acoso escolar…

34

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Objetivos - Impulsar la reflexión y el debate sobre la violencia de género entre los jóvenes y del papel que las tecnologías juegan en ella; a través del análisis de los propios comportamientos y los usos sociales extendidos.

- Visibilizar una realidad muchas veces silenciada por la normalización social de la violencia entre parejas.

¿Qué piensas de esto?

- Promover la conciencia crítica: despertar la curiosidad y el interés por los temas de carácter social… ¿Qué piensas de esto? ¿Qué te hace sentir? ¿Cómo reaccionarías?

- Impulsar la reflexión sobre los modelos del amor romántico.

- Generar un espacio de encuentro entre iguales para que puedan desarrollar un trabajo de reflexión en grupo, sin la necesidad de ser tutorizad@s por una persona adulta.

- Concienciar a todas las personas implicadas sobre la problemática del control al otro a través de las nuevas tecnologías, debatir sobre qué es uso y qué es abuso.

- Trabajar en red con los centros de educación formal (CEIP e IES), permitiendo así un enfoque global al trabajo de Educación en Igualdad, teniendo una visión integral de la misma gracias a que, en cada espacio donde se relaciona, aprende o socializa, el/la joven encuentra el mismo mensaje.

¿Qué te hace sentir?

¿Cómo reaccionarías?

Dinamización Al trabajar desde el área de juventud con un segmento de edad tan amplio, que implica desarrollo madurativo, intereses y conocimientos muy distintos, se planteó trabajar de manera diferente con cada tramo de edad.

10 y 12

- Edad entre los 10 y los 12 años (5º y 6 º de primaria), ESPAI JOVE Se escogió este espacio para sacarl@s de la rutina de las clases. Se realizó primero un taller sobre el rol que juega la mujer en nuestra sociedad, mediante juegos y dinámicas, la duración de esta primera parte fue de 40 minutos.

Después se visitó la exposición, acompañad@s por el profesor o profesora y por la informadora juvenil, permitiendo que sean los alumn@s quienes comenten, valoren, opinen… generando, desde las personas dinamizadoras, cuestiones que inviten al debate, aclarando aspectos que no comprenden o ampliando la información sobre las mismas, pero sin plantearlo como si fuera una visita guiada, sino como un acompañamiento.

35

10/ 12

12 y 18

36

- Edades entre los 12 y los 18 años, IES El Puig Para trabajar con las personas adolescentes se escogió el IES, ya que es el lugar idóneo por la cantidad de alumn@s y la disposición que tienen a participar en las actividades que se plantean desde Juventud. Se escogió un punto estratégico del IES, por el que pasan muchas veces durante el día, ya que es un instituto construido con el modelo aula asignatura, donde son l@s propi@s alumn@s quienes se desplazan para ir a el aula donde se imparte una determinada asignatura. Además es el punto de salida hacia el patio y cafetería del centro, por lo que necesariamente pasaron por allí un mínimo de dos veces al día, durante la semana que estuvo expuesta.

La exposición se montó para ser visitada de manera espontánea por el alumnado, sin planificar visitas guiadas con docentes, con el fin de promover la autonomía y despertar el interés, la identificación con la temática y protagonista de manera activa. Quisimos darle un enfoque PEER TO PEER (de igual a igual) donde otr@s jóvenes, con sus cámaras, les cuentan que es amor y que es control, cómo se sufre con los celos, qué es violencia…, desde un lenguaje que no necesita aclaraciones, que ell@s comprenden porque es de su mundo de lo que se está hablando.

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

12/ 18

+ 18

- A partir de 18 años, ESPAI JOVE A partir de esta franja de edad, se invitó a visitarla libremente en el ESPAI JOVE durante una semana, así se podía ampliar el abanico a jóvenes menores de esa edad desescolarizad@s, jóvenes que estudian en otros centros o en la universidad, así como jóvenes trabajador@s, y a sus familias.

Se realizó una inauguración donde se contó con la presencia del secretario general del IVAJ, y con l@s polític@s representantes de la corporación local.

Fue fundamental la invitación a l@s jóvenes, transmitiéndoles que eran l@s protagonistas y que era fundamental poder contar con su presencia; fue efectivo ya que fueron much@s l@s jóvenes que acudieron.

+ 18

37

Metodología La metodología utilizada parte del enfoque educativo de la educación no formal es activa y participativa, buscando despertar el interés y la curiosidad por conocer, compartir y debatir lo que se presenta delante de nuestros ojos, sacudiendo los hábitos adquiridos donde el/la profesor/a ejerce un papel de emisor-activo y l@s alumn@s un papel receptor-pasivo.

La idea es crear una experiencia no invasiva, no siendo lo más importante la frase o la cantidad de información a trasmitir, sino intentar despertar el interés voluntario de l@s jóvenes por analizar y debatir con espíritu independiente el tema; siendo, de este modo, cada joven, autónomo para realizarlo sin necesitar de un adulto y pudiendo decidir en qué momento, cómo y con quién quiere visitarla. Esta aproximación voluntaria, no impuesta, les acercó de manera más intensa y directa a la experiencia, rebajando el nivel de rechazo que se pudiera tener hacia las actividades de prevención (en ocasiones percibido como algo lejano que no va con ell@s); permitir que sean ell@s quienes se aproximan, escogiendo hacerlo de manera voluntaria, porque habla de su mundo, de su forma de relacionarse, de sus iguales… fomenta una actitud de escucha activa, metafóricamente hablando, hacia la exposición.

La exposición posee una serie de puntos fuertes que permiten este acercamiento autónomo: - Fuerza de la imagen que conlleva una gran intensidad del mensaje.

- Identificación con l@s protagonistas de las fotografías, así como l@s autor@s de las mismas.

- Se enfoca las relaciones sentimentales desde la visión de l@s jóvenes.

- La tecnología fascina, es parte fundamental de su día a día, fuente de entretenimiento, socialización y aprendizaje, todo lo relacionado con ella les interesa, ya que es el lenguaje en el que se comunican.

- Sencilla de comprender, no necesita explicación (a partir de 12 años).

Características técnicas La exposición cuenta con 20 paneles de fácil montaje y desmontaje, ya que son de un material muy ligero (cartón pluma), así como de una caja con ruedas para su cómodo transporte. Son unos paneles que cuentan con unos pies que permiten exponer sin necesidad de un espacio expositivo al uso, se puede situar en cualquier sala sin tener que realizar ninguna actuación especial. Estas dos características la convierten en fácil y sencilla de mover, pudiendo adaptarse a la mayoría de espacios y permitiendo moverla a más de un lugar dentro de una misma población.

38

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Conclusiones La evaluación con las personas jóvenes, simplemente preguntándoles su opinión sobre la exposición fue muy positiva, así como el Feed-back en el instituto y colegios. En los centros nos contaron que consideraban que se había ahondado en la visión que los jóvenes tenían sobre la violencia de género, tratando el tema más allá de la duración de la propia actividad.

Desde el ESPAI JOVE consideramos alcanzados la casi totalidad de los objetivos propuestos y se ha reforzado el trabajo en red con los centros educativos y aumentando la relación de confianza con el alumnado; ha sido una actividad muy efectiva, en cuanto a resultado, y fluida, en cuanto a posibles problemáticas relacionadas con la organización.

Personalmente creo que la dinamización de esta exposición es una de las experiencias más enriquecedoras y positivas que se han realizado en este ESPAI JOVE.

39

7

Ayuda mutua.

Afectos en el Museo Luis Noguerol i Alba Braza, Culturama, Mislata

Introducció

Ayuda mutua. Afectos en el Museo muestra la experiencia vivida en el taller didáctico “Ayuda mutua/Práctica educativa a partir del vídeo Carrying de Pepe Espaliú”, realizado por Culturama –una empresa, creada en 1995, que trabaja en el ámbito de la gestión sociocultural, la mediación artística y la acción comunitaria– con jóvenes, en el IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), dentro de la programación de actividades de la tercera edición del FICAE (Festival Internacional de Cortometrajes y Arte sobre Enfermedades) de la Universitat Politècnica de València.

El taller partía de la idea de generar un espacio de diálogo en el que reflexionar sobre el valor de la ayuda mutua y de la colaboración en el contexto de la sociedad actual, en donde, de manera constante, se nos bombardea con ideas basadas en el éxito, la competitividad, el liderazgo o la preeminencia de la ley del más fuerte.

El diseño de la actividad tuvo como premisa aunar la obra del artista Pepe Espaliú con la filosofía del FICAE, conformándose como una oportunidad para tratar temas complejos y de interés para la población juvenil.

Pepe Espaliú (Córdoba 1955 - 1993) fue un artista conceptual de referencia internacional. Su obra se desarrolla en la España de los años ochenta y noventa. Con ella reflexiona, mediante diferentes formatos artísticos, sobre la propia identidad, abordando cuestiones como la orientación sexual, el deseo y el cuerpo.

En los últimos años de su carrera artística, y de su vida, ésta dará un giro completo tratando abiertamente una serie de temas tabú en el momento, como son estar enfermo de sida y su condición homosexual. Tener conciencia de la infección refuerza su compromiso social y le lleva a luchar públicamente, usando el arte como herramienta ante el estigma social que suponía dicha enfermedad, la cual se vinculaba estrechamente en esos momentos a la homosexualidad y al consumo de heroína. Mostraba, Espaliú, sus heridas y su terapia en el texto que publicó en El País¹ con motivo del Día Mundial de la Lucha contra el SIDA en el año 1992: Algunos creen que el arte es una forma de entender el mundo. En mi caso, siempre fue la manera de no entenderlo. Comencé haciendo del arte una topera en la que sobrevivir en el subsuelo, manteniéndome ajeno y protegido de una Realidad que siempre viví como insoportable.

De todas sus obras, una influyó especialmente, tanto en el contexto artístico como en la sociedad en general.

Se trata de la performance titulada Carrying, realizada en el marco del Festival de San Sebastián del año 1992, y basada en un gesto de gran sencillez pero con una fuerte carga simbólica. Una vez hecha pública su enfermedad, el artista pide ser llevado a la silla de la reina de un lado a otro de la ciudad. Descalzo, se ofrece a la colaboración de las personas que se prestan a ayudarlo en esta travesía basada en la confianza en el prójimo y en el contacto de un cuerpo enfermo y señalado.

Toda una actitud de empatía que FICAE también trata de favorecer fomentando, a través del cine y el arte, la sensibilización y la conciencia social sobre la enfermedad como proceso de vida, con el objetivo de

40

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

contrarrestar los estigmas que muchas enfermedades siguen soportando. Para ello, el FICAE plantea por un lado una Sección Oficial y por otro, diversos proyectos paralelos que se producen durante el festival. El resto del año ofrece también secciones nómadas para estimular la creación y difusión audiovisual y artística, dando una mayor visibilidad a las representaciones sobre la enfermedad y colaborando en la transmisión de conocimiento sobre las mismas. La Sección Oficial está dividida en tres categorías cinematográficas: ficción, documental y animación, abriéndose a propuestas experimentales en cada una de ellas. Los pases de los cortometrajes están divididos por bloques temáticos que responden a diferentes tipos de enfermedades.

Así, el taller “Ayuda mutua/Práctica educativa a partir del vídeo Carrying de Pepe Espaliú” surge a partir de una idea de Carlos Gimeno y Pepe Miralles, conformándose como un proyecto didáctico de la mano de Culturama en el que participaron alumnos del Centro de Formación Rodrigo Giorgeta de Valencia y del IES María Enriquez de Gandia el día 28 de febrero de 2017.

Cortesía de DOCME Films

Objetivos pedagógicos - Aproximar la obra de Pepe Espaliú en relación a su contexto sociocultural.

- Entender el arte contemporáneo como una herramienta con la que tratar temas de relevancia actual y potenciar su valor educativo.

- Generar y fortalecer vínculos entre el museo, el ámbito académico y la sociedad.

-Facilitar la emancipación del espectador, impulsando el rol activo y participativo de las personas asistentes al taller.

- Crear un espacio propicio para el diálogo, fomentando la libertad de expresión, la argumentación y la reflexión de las ideas.

- Informar y reflexionar sobre la situación de las personas con VIH y de las enfermas de Sida.

- Debatir sobre el concepto de compromiso social a nivel personal y profesional.

41

Desarrollo del taller El taller tuvo una duración de 1 hora y se desarrolló en dos espacios diferentes del museo, la sala de exposiciones G1 y el IVAMlab.

La primera parte estuvo basada en una introducción somera a la obra de Pepe Espaliú. Los participantes contaron con tiempo para poder ver el vídeo de la performance Carrying y comentar aspectos relativos a la obra. Dicho vídeo ofrecía tanto imágenes reales como una narración a cargo del artista, pudiendo sentir de una forma cercana la situación creada por Espaliú mediante su propia voz La segunda parte, ya en el IVAMlab, estuvo dedicada a la realización de dos actividades, responder a una serie de cuestiones y debatir sobre las conclusiones consensuadas.

Para ello los grupos, que estaban formados por aproximadamente 25 personas, se dividieron en 3 subgrupos, disponiéndose cada uno de ellos en una mesa independiente en forma de círculo.

Cortesía de DOCME Films

Sobre la mesa encontraban una ficha que debían responder consiguiendo un consenso en el grupo: - ¿Qué colectivo pensáis que necesita más apoyo hoy en día porque la sociedad actual no tiene presente sus problemas específicos?

Tras acordar la respuesta, se les facilitaba una segunda ficha con otra pregunta, subrayando en este caso la importancia de que la realización de la idea propuesta pudiera ser asumida por el grupo: - ¿Qué idea se os ocurre que podríais poner en práctica para ayudarles?

Una vez escritas las respuestas, el grupo volvía a unirse trasladándose a otro lado de la sala, donde, sentándose formando un gran círculo, se iniciaba la última parte del taller basada en una reflexión grupal y debate.

42

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Entre las respuestas más repetidas destacan el colectivo LGTB, refugiados y la mujer, como ejemplos de grupos en riesgo de exclusión social. Le siguen personas que sufren acoso escolar, sin techo, drogodependientes, ex-reclusos y personas con diversidad funcional o psíquica.

Como se ha señalado, para identificar qué acciones podrían llevarse a cabo para colaborar en la inclusión de cada colectivo, los participantes tenían como premisa considerar sólo aquellas ideas que pudiesen ponerse en práctica con sus propios medios, descartando aquellas cuya responsabilidad recayera en terceras personas, otros colectivos o instituciones de cualquier tipo. Así, cada idea aportada debía ser sencilla y efectiva, pudiéndose activar sin grandes recursos ni preparaciones.

Entre las propuestas destacaron propósitos como fomentar la inclusión mediante el diálogo, afrontando abiertamente temas tabús en conversaciones cotidianas; incluir a dichas personas entre sus círculos de amistades dando a conocer su situación y contribuyendo a desestigmatizarla; ayudar a aumentar la difusión de información a otras personas más jóvenes; facilitar necesidades básicas y fortalecer la autoestima e inserción social involucrándolas en redes de voluntariado y colaboración altruista. Por otro lado, predominaron iniciativas como la concienciación sobre el poder de decisión mediante el voto democrático; usar la producción artística como herramienta para la concienciación social; la reivindicación de los derechos a favor de la igualdad de género y sexual, así como por la libre elección de la orientación sexual.

Cada grupo expuso sus ideas al resto de compañeros generando una reflexión y puesta en valor de las mismas. Gracias a centrar la atención en considerar sólo iniciativas que se pudieran llevar a cabo desde ese mismo momento, la actitud general entre los grupos destacó por su motivación y cuestionamiento sobre las razones que nos llevan, a nivel individual y colectivo, a no actuar ante situaciones consideradas relevantes a nivel social. Asimismo se creó un ambiente de complicidad en el que, según los colectivos identificados, se distribuían de forma automática y natural los roles sociales. El desarrollo de la sesión dio lugar a relatos y confesiones que impulsaron la empatía mostrando experiencias ajenas como vivencias personales.

Durante todo el taller destacó el dominio de un lenguaje inclusivo, empleando términos como “colectivo LGTB” ante otras opciones con cargas peyorativas. Del mismo modo, fue notable el hecho de que los participantes considerasen a la mujer como un colectivo dentro de los grupos que padecen marginación social; esta consideración supuso superar automáticamente cuestiones relacionadas con la desigualdad de género en la sociedad.

Cortesía de DOCME Films

43

Conclusiones Entre los objetivos establecidos en el proyecto didáctico constaban reforzar el sentimiento de empatía y lograr un ambiente confortable para las personas participantes, crear un espacio afable en el que las opiniones convivan con los sentimientos y confesiones, todo lo cual, pensamos, supuso transformar realmente la simple asistencia en una experiencia vivencial. Carrying provocó poner en práctica la ayuda mutua y crear el intercambio de afectos en el museo constituyéndose como un ejemplo más del potencial que tiene la mediación artística para transformar conceptos abstractos y complejos en palabras y emociones próximas. Un encuentro que se extiende en el tiempo y en el espacio. El taller se da por finalizado, pero los vínculos y emociones acompañarán con autonomía a las personas participantes, ahora con mayor grado de implicación en estas situaciones de su contexto social.

Bibliografía - ESPALIÚ, PEPE. Retrato del artista desahuciado. El País [en línea], 1992. [Consulta: 29 junio 2017] <http:// elpais.com/diario/1992/12/01/opinion/723164411_850215.html - Círculo íntimo: el mundo de Pepe Espaliú [web]. IVAM Institut Valencià d’Art Modern [29 de junio 2017]**. <https://www.ivam.es/exposiciones/circulo-intimo-el-mundo-de-pepe-espaliu/ - Círculo íntimo: el mundo de Pepe Espaliú [vídeo]. IVAM Institut Valencià d’Art Modern [29 de junio 2017]**. <https://www.youtube.com/watch?v=yZj4sg4bRKY

44

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

8

Experiències ERASMUS + : La integració juvenil a través de la música Idelfonso Martos Carretero, director de la Banda del CIM Benimaclet, i Aina Thous Ana, vicepresidenta del CIM Benimaclet

45

46

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

47

9

Eurogames Associació Impuls, Manises

Introducción

Cuando hablamos de los juegos de mesa, a todos nos vienen a la cabeza clásicos como el parchís, el dominó o el ajedrez, o algunos más comerciales como el Scrabble, el Risk o el Monopoly, pero pocos reconocen juegos más modernos como el Catán, Jungle Speed o Carcassonne. La sociedad ha avanzado y el desarrollo tecnológico ha entrado y llenado nuestro tiempo de ocio con televisiones, ordenadores, videoconsolas y móviles, y hemos dejado de lado aquellas tardes de juegos de fin de semana, sentados entorno a una mesa y disfrutando de la buena compañía. El mundo de los juegos de mesa no ha sido ajeno a ese desarrollo de la sociedad, y año tras año se han ido publicando cientos de juegos con nuevas dinámicas, pudiendo clasificarlos como eurogames o juegos de autor. En cambio, sí que podemos decir que ha sido un proceso ajeno a nuestra realidad; porque, mientras que en otros países europeos sigue existiendo esa tradición gracias a la evolución de los juegos, aquí hemos ido perdiendo ese hábito hasta convertirse en algo anecdótico.

El deseo de jugar estimula a los seres humanos a descubrir, manipular, observar e interpretar el mundo que los rodea. Jugando se descubre a otras personas y se aprende a relacionarse, se ejercitan diferentes habilidades y capacidades y se asumen pequeños riesgos que ayudan a crecer y a conocer la realidad y el entorno en el que se vive. También se aprende a conocer el propio cuerpo, sus posibilidades; se desarrolla la personalidad y se encuentra un lugar en la comunidad.

Características El juego de mesa europeo o de autor tiene unas características que lo hacen diferente al resto, entre ellas:

• Evita la confrontación directa. No existe un enfrentamiento directo entre jugadores, se juega para conseguir la mejor posición en el juego.

• No se eliminan jugadores. Todos los jugadores acaban el juego a la vez. Nadie es eliminado durante la partida.

• No tienen temática bélica. La mayoría de los juegos están ambientados en un contexto histórico o imaginario, pero nunca está referido a la guerra.

• Existe poco azar. La suerte está reducida al mínimo, son los jugadores con sus acciones los que determinan la evolución del juego.

• Poseen reglas sencillas, pero una compleja estrategia. Las reglas de estos juegos son muy sencillas y cortas (para que puedan aprender y jugar niñ@s) pero las alternativas y variables son

48

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

tantas que permiten distintas estrategias a plantear en el juego (haciendo posible la inmersión y el disfrute de los propios adultos).

• Equilibrio del juego. La elección de una acción implica ventajas e inconvenientes por lo que se debe escoger la mejor para cada momento del desarrollo del juego.

Beneficios para jóvenes Centrándonos en un primer momento en los beneficios que pueden tener los juegos de mesa para los más jóvenes, el juego cumple funciones importantísimas para el individuo y la sociedad, como las que se detallan a continuación: • Desarrollo motriz. Implica a menudo movimiento y ejercicio físico, por lo que estimula el desarrollo psicomotor, la coordinación, la expresión gestual y el aumento de la fuerza y de la velocidad. Es un “aprender poniendo el cuerpo”.

• Desarrollo intelectual-cognitivo. Jugar demanda comprender el funcionamiento de las cosas, anticipar los movimientos de otros jugadores, construir escenarios, estudiar situaciones y elaborar estrategias de actuación.

• Desarrollo emocional-efectivo. El juego, con su propia realidad imaginaria (el actuar “como si”), la repetición de situaciones (los contactos, vínculos y roces entre los participantes) y la búsqueda del balance entre cooperar y competir, estimula la comprensión y la maduración de experiencias.

• Aprendizaje de la vida social. El juego es una actividad reglamentada, consensuada por los propios participantes, de generación de roles y búsqueda de acuerdos (lo que es o no posible, lo que cada uno debe hacer, etc.).

• Comunicativo y lingüístico. Promueve el desarrollo del lenguaje, la lectoescritura, la comunicación en contextos diversos, la asunción de roles, los recursos paralingüísticos…

Así pues, estamos hablando de la mejor de las escuelas: aquella en la que se desarrollan integralmente nuestras dimensiones motriz, intelectual-cognitiva, emocional-afectiva, social y comunicativo-lingüística.

El juego es relación, expresión, pensamiento y acción; nos ayuda a desarrollar tanto la tolerancia a la frustración (aceptar la derrota) como la orientación al logro (perseguir el triunfo). En suma, nos ayuda a ser individuos tenaces, creativos, interactivos y espontáneos.

Tipos de juegos Una vez expuestas las características y funciones que el juego representa, podemos pasar a definir los tipos de juegos que podemos encontrarnos dependiendo de lo que queramos conseguir: • Los juegos de interés pedagógico son aquellos que tienen como objetivo principal que el niño juegue y se divierta, contribuyendo de esta manera a su propia formación.

• Los juegos educativos son los que, aparte de acomodarse y favorecer el desarrollo general del niño, perfeccionan de una forma directa determinadas facultades.

49

• Los juegos didácticos. Además de las características señaladas anteriormente, deben estar ideados especialmente para la enseñanza de determinadas disciplinas, aplicados a los distintos niveles y de modo que mediante su uso el niño se ejercite en una actividad instructiva.

El juego de mesa es, por tanto, una herramienta pedagógica muy diversa con la que pueden trabajarse muchas facetas del desarrollo cognoscitivo y personal de los educandos; además, el juego, tiene un atractivo mayor que otras posibles herramientas pedagógicas: su carácter lúdico, ya que ante todo el juego es diversión, y éste es uno de los criterios principales para seleccionar los juegos con los que trabajamos.

Beneficios del juego en personas mayores Por otro lado, para entender los beneficios que aporta el desarrollo de esta actividad en personas mayores, hay que empezar por entender que la vejez se caracteriza por ser una etapa de la vida en la que se produce un desgaste psicofísico natural y que, en función del estilo de vida que llevemos, puede afectarnos en mayor o menor medida. Numerosos estudios demuestran la importancia de mantener un estilo de vida saludable y activo para evitar, reducir o retrasar la aparición del deterioro cognitivo, incluso en etapas anteriores a la vejez, y hablan de cómo la estimulación cognitiva ayuda a prevenir la pérdida de memoria, de atención y de las capacidades lingüísticas. Igual que nadie discute los beneficios de la práctica habitual de ejercicio físico (como caminar diariamente), deberíamos concienciarnos de la importancia de ejercitar nuestro cerebro diariamente con crucigramas, leyendo o jugando a juegos de mesa. Y es que, mientras descubrimos nuevos juegos, estamos poniendo en marcha nuestro cerebro para aprender cosas nuevas, centrando la atención y activando la memoria, manipulando cartas y fichas, pensando jugadas, calculando que pueden hacer los demás, etcétera. En definitiva, ponemos en marcha múltiples funciones cognitivas que nos ayudan a prevenir el deterioro cognitivo.

Por otra parte, los eurogames nos facilitan las relaciones sociales, nos permiten poder expresarnos y compartir nuestras emociones y sentimientos durante el juego. Nos permiten dedicarnos un tiempo, divertirnos y reducir el estrés diario, apartarnos del aburrimiento y el aislamiento juntándonos con más personas, y aportarnos una pizca de felicidad en nuestro día a día.

Por todo ello, desde la asociación Impuls decidimos apostar, desde nuestros inicios, por desarrollar actividades en las que diéramos a conocer los eurogames a todos los públicos, y comenzamos a mostrarlos en jornadas, asociaciones y colegios, a la vez que íbamos descubriendo nuevos juegos y comprobando su potencial educativo. Dimos un paso más y empezamos a realizar sesiones de formación para educadores, y uno de los últimos proyectos que hemos puesto en marcha, en colaboración con el Área de Personas Mayores del Ayuntamiento de Quart de Poblet, ha sido el taller Juegos de Mesa Saludables para personas mayores. Esta actividad busca promover el envejecimiento activo a través de los juegos de mesa. Con la realización de este taller perseguimos un doble objetivo: fomentar las relaciones sociales y potenciar la estimulación cognitiva.

Por último, queremos promover entre los participantes la importancia de recuperar esas tardes de ocio en familia, disfrutando de los juegos de mesa como un recurso lúdico intergeneracional. Y es que, la variedad de juegos que conocerán a través del taller, les permitirá escoger cuáles son los más adecuados a sus gustos, y el carácter novedoso de los juegos facilitará el interés de todas las personas por participar.

50

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Bibliografía - Ikerketa Sozialen Zerbitzua (2009). “Envejecer con éxito: Prevenir la Dependencia 2009”.

- Gramunt Fombuena, Nina (2010). “Memoria y otros retos cotidianos: Vive el envejecimiento activo”. Institut de Sociologia i Psicologia Aplicades (IsPA).

- Instituto Técnológico del Juguete (2004). “Juegos de mesa y personas mayores: La importancia de nuevos diseños” - Moreno Murcia, Juan Antonio y Rodríguez García, Pedro Luis. “El aprendizaje por el juego motriz en la etapa infantil”. Facultad de Educación. Universidad de Murcia.

- MOLINA, R. (2008). “El Juego como medio de Socialización”. http://www.csicsif.es/andalucia/modules/ mod_ense/revista/pdf/Numero_14/REMEDIOS_MOLINA_2. pdf - WAINWRIGHT, N. “Los tipos de juegos cognitivos según Piaget”. http://www.ehowenespanol.com/tiposjuegos-cognitivos-segun-piaget-lista_53115/

51

10

Circo para el cambio en gira Rubén Atienza Martínez, Circolio

Descripción “Circo para el cambio ‘en gira’” consiste en la realización de una gira de un espectáculo de “nuevo circo” creado por 14 jóvenes, la mayoría internos y algunos ex internos con medida judicial, en un centro de reeducación de menores. Los jóvenes son los encargados de hacer la promoción y venta de su propia obra y de realizar al menos 10 representaciones de la obra por distintos barrios y espacios abiertos y cerrados, públicos y privados de la ciudad de Valencia. El proyecto está liderado por profesionales del mundo del circo de la asociación Circolio.

Con este proyecto buscamos principalmente favorecer el empoderamiento de los 14 jóvenes y contribuir al reconocimiento de la cultura, en especial del arte circense, como herramienta para transformación social.

Los resultados que estamos obteniendo son: - El desarrollo de habilidades personales y sociales en los jóvenes, como la creatividad, el trabajo en equipo, la constancia, las habilidades físicas y comunicativas y su interés por la cultura.

- Mejorar la autoestima de los jóvenes y el reconocimiento de su esfuerzo por parte de la sociedad en la que residen.

- Visibilizar el uso del circo como herramienta para el cambio social.

La duración del proyecto es de diez meses, de marzo a diciembre 2017.

Población destinataria Los principales destinatarios son 14 jóvenes, de entre 14 y 18 años, internos con medida judicial por causas de robo, agresiones o maltrato familiar, en un centro de reeducación de menores. Los rasgos comunes son la agresividad, el fracaso escolar, el consumo abusivo de marihuana, la falta de autoestima y que provienen de familias con escasos recursos.

Lugar donde se desarrolla el proyecto Se esta desarrollando en la ciudad de Valencia, en distintos barrios (Ciutat Vella, Patraix, El Cabanyal...), representando el espectáculo en teatros, salas de espectáculos, festivales y fiestas locales y todo tipo de eventos. El espectáculo está adaptado a espacios abiertos y cerrados.

52

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Por ahora hemos actuado en Nou Moles, junto a la asociación Candombé; en Nazaret, junto a la asociación Àmbit; en Burjassot, junto a La Casa Grande; en el Festival Cabanyal Íntim, entre otros lugares.

¿Por qué este proyecto merece ser contratado?

Este proyecto merece ser contratado porque da una oportunidad a jóvenes que necesitan reintegrarse en la sociedad valenciana. Porque apuesta por jóvenes que todavía tienen mucha vida por delante, por su empoderamiento y por su reconocimiento en la sociedad en la que residen. Porque les acerca a la cultura y les hace protagonistas, al tiempo que ofrece cultura de calidad a la sociedad valenciana. Porque es innovador, utilizando el arte circense como elemento para la transformación social.

Contactos Asociación Circolio Rubén Atienza Martínez (coordinador de proyectos) Facebook: Asociación Circolio 689254622 Circolio@gmail.com www.circolio.com www.socialmodelexchange.wordpress.com

https://www.youtube.com/watch?v=9WMbScMdCgQ

53

11

Julio Joven M.ª Cruz Debón Lacruz, tècnica de joventut, i Diana Oliva Toledo, regidora de joventut i participació ciutadana de l’Ajuntament de Chiva

1. Introducción El proyecto Julio Joven está promovido por el Centro de Información Juvenil (CIJ), el Centro de Voluntariado y Participación Ciudadana y la Unidad de Prevención comunitaria en Conductas adictivas de Chiva (UPCCA), desde las Concejalias de Juventud y Participación Ciudadana, y de Educación. Surge de la necesidad de ofrecer alternativas de ocio saludable y educativo para jóvenes en Chiva, ofreciendo una serie de actividades lúdicas, deportivas, culturales y sociales, que fomenten valores como la participación, colaboración, responsabilidad, no consumo, empatía, solidaridad,... Este programa se lleva a cabo en el Espai Jove del municipio. Se trata de promover hábitos saludables y alternativas de ocio no consumistas, de generar alternativas de ocio para prevenir y/o reducir conductas adictivas como las drogodependencias y otras conductas de riesgo. Para ello, se realizan talleres y actividades, y se proponen alternativas de ocio en las que se incita a la reflexión sobre estas conductas, se trabaja en base a los factores de protección como la inteligencia emocional y las habilidades sociales, y, se presentan otor tipo de juegos, con los que, simplemente se pretende que pasen un rato divertido sin necesidad de consumir ningún tipo de sustancia. Por otra parte, está abierto a la población juvenil del municipio de manera igualitaria, y gratuita, por lo que el poder adquisitivo no supone una barrera para disfrutar del tiempo libre.

2. Objetivos -Prevenir y/o reducir las conductas de riesgo, fomentando valores, e inteligencia emocional, y hábitos de salud entre los jóvenes ,y promoviendo alternativas de ocio saludable y educativo.

3. Actividades -Talleres como creación de pulseras con hilo; customización de camisetas; bailes latinos; acrogimnasia; dibujo artístico; papiroflexia; peinados; pintura mural ocio saludable,...

-Actividades como “Collage salud”; “Fhoto call prevención”; “bolos emocionales”; “tragasueños”; gymkana; ping pong; liga FIFA;...

-Juegos de mesa actuales: dixit, dooble, hombre lobo, junglespeed, kaleidos, rummikub, virus, letra a letra, palabrea,...

54

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

4. Recursos 4.1.-ESPACIO: Instalaciones del Espai Jove municipal (hall, aula de formación, aula de informátca, aula de baile, aula deportiva, espacio de formación, tres terrazas,...

4.2.-MATERIALES: Televisiones, play station, wi, ds, ping pong, juegos de mesa, ordenadores, impresora, ordenador portátil, proyector, cámara de fotos, cámara de vídeo, pizarra vileda, folios, papel de charol, rotuladores, colores, tijeras, cartulinas, cartón, papel contínuo, celo, pegamento,...

4.3.-PERSONALES: Las dos técnicos de la UPCCA municipal, una de ellas, técnica de Juventud, responsable del CIJ,y coordinadora del programa; becarias/os de “La Dipu te beca”, alumnos/as en prácticas del curso de formación en prevención “Drogues!, què?, y jóvenes voluntarios/as, que se encargan de llevar a cabo dichas actividades.

4.4.-TEMPORALIZACIÓN: el proyecto se desarrolla los martes y los jueves del mes de Julio, en horario de 17 a 20 horas.

-METODOLOGÍA: Se distribuyen los distintos talleres y actividades en las distintas zonas disponibles. Hay algunas zonas fijas durante todas las sesiones (ping pong, juegos de mesa, play, y otros/as que se anunciaran en el tablón y megafonía para realizarlas en la siguiente sesión. Cada monitor/a, o pareja de monitores, se hace responsable de coordinar al menos uno de los talleres u actividades.

-VALORACIÓN: El resultado del proyecto se valora positivamente, tanto por la asistencia a las actividades de Julio Joven, como por la satisfacción expresada por los usuarios, por medio de la encuesta que se les pasa, y las solicitudes de continuidad del proyecto que los mismos jóvenes nos manifestaban verbalmente. En la encuesta además, los jóvenes asistentes proponen nuevos talleres y actividades, lo que es tenido en cuenta para adaptar el programa a sus necesidades e intereses.

55

12

Tallers Apunta’t i Finestra de participació: dues cares d’una proposta.

Rafel Vallés Sinisterra, tècnic de joventut de la Xarxa Joventut València, Ajuntament de València

D’una banda, en els tallers Apunta’t poden participar totes les persones que visquen o estudien al municipi de VALÈNCIA. És requisit imprescindible tindre l’edat indicada en cada taller-curs.

I d’altra banda, les interessades a impartir aquests tallers han de tindre en compte:

Sectors d’edat •

Infància, 5 a 13

•

Joves, 14 a 30

•

Professionals mediadors

•

Adults, 31 a 35

56

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

Àrees temàtiques •

Creixement personal

•

Gènere

•

Habilitats socials

•

Idiomes

•

Medi ambient i desenvolupament sostenible

•

Oci i cultura

•

Ocupació

•

Prevenció de la violència

•

Salut

•

TICS

•

Participació

• A partir de la segona quinzena de setembre de 2016, començàrem a celebrar-se els tallers del programa Finestra de participació, uns tallers dirigits a persones entre els 3 i els 35 anys.

• Amb una nova dinàmica a seguir, amb la finalitat de la recerca de la transparència total i l’equitat en els destinataris dels diners de tots, el diners de les administracions públiques.

• Per a aconseguir l’equanimitat de què parlem, els tallers seleccionats, i que es posen a disposició dels centres municipals de joventut, han de tindre les característiques següents: • Hi haurà quatre modalitats de cursos: de 2 hores, de 4 hores, de 8 hores i de 14 hores. Totes les sessions seran de dues hores. Per tant, els cursos hauran d’adaptar-se a aquestes modalitats.

57

• El pressupost per a cada curs serà de 40 euros l’hora i inclourà impostos i els materials necessaris.

• La regidoria es reserva la possibilitat de no acceptar cursos que formulen més hores de les necessàries.

• Els cursos que complisquen aquests requisits passaran a formar part d’una base en què els dotze CMJ els podran triar per a desenvolupar-los en el període que va de la segona quinzena del mes de setembre de 2016 al 31 de desembre de 2017.

• Fins quan puc presentar els meus projectes?... En qualsevol moment fins al mes de novembre de 2017.

• Qui pot presentar projectes d’activitats?... Entitats, associacions o persones majors d’edat.

És… una proposta en evolució.

58

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

13

Cuenta Conmigo M.ª Cruz Debón Lacruz, associació Farándula Teatro Cheste

Introducció

Cuenta Conmigo es una idea original de Farándula Teatro Cheste que se propone como un proyecto de animación lectora por medio de cuentacuentos representados, con el que se realiza un trabajo en valores e inteligencia emocional por medio de diversas técnicas teatrales (cuentos representados, lecturas dramatizadas, mimo, marionetas...). Se trabajan temas como la amistad, la igualdad, la empatía, la tolerancia, la diversidad, la salud, el reciclaje, entre otros. Los cuentos son interpretados por Farándula Teatro Cheste, involucrando y haciendo participar a l@s niñ@s asistentes. Antes del cuento, se pintará a l@s niñ@s que lo desen, en relación al cuento, para que se sientan integrados en el mismo y, en su caso, puedan intervenir.

Posteriormente a la interpretación de cada cuento, se ofrece a los asistentes la posibilidad de realizarse fotos en el decorado, con o sin los actores-personajes del cuento. Además, se les propone su participación en un taller relacionado con dicho cuento (manualidad, dibujo individual, mural grupal...).

Actualmente este programa se está desarrollando, entre otros, en el municipio de Cheste (con una periodicidad mensual, con la colaboración del Ayuntamiento). Además, Farándula Teatro Cheste ha diseñado también cuentacuentos teatralizados, a petición de algunas entidades, para trabajar distintos temas: igualdad (Semana de la Mujer), diversidad sexual (Día de la Diversidad Sexual), Día del Libro...

Objetivos - Fomentar la animación lectora.

- Promover el desarrollo de los valores y la inteligencia emocional en l@s niñ@s.

Actividades - Maquillaje de l@s niñ@s asistentes (previo al cuento). En caso necesario, también pequeño ensayo de su intervención en el cuento.

- Cuentacuentos representado.

- Photo call con los personajes del cuento y el decorado.

- Taller en relación al cuento (manualidad, dibujo individual, mural grupal...).

59

Recursos Se requiere un amplio espacio (no es necesario que sea un teatro o escenario), y puede ser cubierto o al aire libre.

Materiales: decorados, atrezzo, vestuario, pinturas de cara, material de papelería (lo aporta todo Farándula Teatro Cheste)..

Personales: un equipo de unas veinte personas (cada cuento requiere un número determinado de participantes).

Temporalización: cada intervención durá alrededor de 1 hora y media (actuación y taller).

Metodología Las personas encargadas de maquillaje reciben a las familias asistentes y maquillan a l@s niñ@s que lo deseen. L@s van acomodando para que se ubiquen frente al decorado y comienza el cuento. Al finalizar, se les da opción de hacerse fotos en el decorado, con o sin los actores-personajes del cuento, y finalmente se les propone la realización de un taller relacionado con el cuento (manualidad, dibujo individual, mural grupal...).

Valoración El resultado del proyecto se valora positivamente, puesto que ha superado con creces las expectativas (la asistencia ha sido diez veces superior a la prevista). A esto se suma la satisfacción expresada y manifestada, tanto por l@s niñ@s como por sus familiares (padres, madres, abuel@s…) que les acompañan, y el deseo de continuidad que nos manifiestan.

60

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

14

Diumenges familiars, un programa que posa en contacte medi ambient i oci d’una manera participativa Víctor Benlloch Tamborero, Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana

Introducció El Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), adscrit a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, desenvolupa des de l’any 1999 programes i accions per a tractar d’incrementar i millorar el coneixement i l’estima de la societat valenciana pel medi ambient i generar, així, comportaments més responsables i respectuosos cap a aquest.

Ubicat a l’Alqueria dels Frares, en l’entorn natural de la Marjal dels Moros, al terme municipal de Sagunt, disposa d’unes instal·lacions preparades per a desenvolupar, allí i des d’allí, diversos programes i activitats formatives, informatives, de conscienciació i també d’oci educatiu (http://www.agroambient.gva.es/va/web/ ceacv/ceacv).

Són nombrosos els programes d’educació ambiental que es desenvolupen des del CEACV, com ara llars verdes, compromesO2, programes temàtics..., destinats a diferents tipus de públic i amb uns objectius concrets.

Entre els programes que es desenvolupen al CEACV està el programa Diumenges Familiars, adreçat al públic familiar i ubicat dins del camp de l’oci educatiu.

Es tracta d’un programa destinat a posar en contacte els participants amb les activitats que s’hi fan, amb diferents continguts de caràcter ambiental i d’una manera amena i divertida.

El programa es desenvolupa sempre en diumenge, en horari matinal, normalment una jornada cada mes i cada jornada dedicada a un tema de caràcter ambiental concret.

Durant la jornada es fan diverses activitats destinades als participants, tant infants com adults, i lògicament relacionades amb una temàtica determinada.

61

Objectius Els objectius del programa Diumenges Familiars són:

• Mostrar als participants la importància del medi ambient en la nostra qualitat de vida.

• Donar a conéixer aspectes relacionats amb la gestió, la conservació i la millora del medi ambient.

• Incrementar la conscienciació sobre el paper que hem de tindre els ciutadans en la millora del medi ambient.

• Fomentar comportaments responsables i respectuosos cap al medi ambient.

• Facilitar espais d’oci educatiu que fomenten valors i comportaments de responsabilitat cap al medi ambient.

• Afavorir relacions socials que fomenten la col·laboració i la participació.

Metodologia El programa Diumenges Familiars es desenvolupa com un espai on es transmeten coneixements sobre diversos aspectes que afecten el medi ambient i fomenten actituds i comportaments responsables.

El programa es desenvolupa al llarg d’un diumenge de cada mes de l’any, aproximadament. Cada jornada presenta una temàtica concreta.

L’horari d’activitats és matinal (generalment de 10.00 a 13.00 h).

El programa s’adreça a grups familiars conformats per adults i infants de diferents edats (generalment progenitors i fills).

Durant la jornada es fan diverses activitats relacionades amb la temàtica proposada. S’estableix una programació d’activitats amb horaris i espais en què es realitzaran aquestes activitats. Les activitats sempre tenen entre dos i quatre educadors que les coordinen i dinamitzen, els quals aporten els materials i les explicacions necessàries perquè els participants puguen completar-les.

Les temàtiques que es treballen habitualment en aquest programa són les següents:

62

• Gener: Dia de l’Arbre

• Febrer: aus i zones humides

• Març: biodiversitat

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

• Abril: l’hort

• Maig: canvi climàtic

• Juny: Dia Mundial del Medi Ambient

• Setembre: mobilitat sostenible

• Octubre: les oliveres del CEACV

• Novembre: consum responsable

• Desembre: residus i reciclatge

Puntualment, s’hi pot incorporar algun altre dia per a realitzar activitats sobre alguna temàtica nova o que interesse donar a conéixer.

A més dels objectius generals del programa, cada una de les jornades presenta els seus objectius específics associats a la temàtica que s’hi treballa.

La participació en les activitats es gestiona a través d’una inscripció prèvia telefònica i s’estableix sempre un límit màxim de participants (generalment al voltant de 80 persones).

Les activitats són dissenyades i preparades pels educadors del CEACV. Puntualment poden disposar de la col·laboració d’alguna entitat externa al CEACV (per exemple al SEOBirdLife, que participa en programes sobre anellament d’aus, o amb el Jardí Botànic de València, sobre biodiversitat).

Les activitats s’organitzen en funció del tipus de participant que s’hi espera (adults o infants), encara que majoritàriament solen estar adreçades a públic infantil o poden desenvolupar-se conjuntament amb adults i infants de forma col·laborativa.

Alguns exemples d’activitats associats a determinades jornades temàtiques podrien ser: • Gener: Dia de l’Arbre. Plantació d’arbres, ruta pels arbres monumentals del CEACV, construeix el teu bosc, fabricació de marcapàgines, teatre de titelles, plantació de llavors...

• Febrer: aus i zones humides. Anellament d’aus, observació d’aus, realització de caretes, expoaus...

• Març: biodiversitat. Joc de la biodiversitat, coneixement d’espècies de fauna, solta d’exemplars de diverses espècies de fauna...

• Abril: l’hort. Preparació de plançons, ús d’eines, preparació de zones de cultiu, collita...

• Maig: canvi climàtic. Experiments sobre el canvi climàtic, càlcul de la petjada de carboni, compensació d’emissions...

• Juny: Dia Mundial del Medi Ambient. Diferents mostres.

63

• Setembre: mobilitat sostenible. Jocs de mobilitat, taller de reparació de bicicletes.

• Octubre: les oliveres del CEACV. Arreplega d’olives, degustació de productes derivats de les olives, fabricació de sabó...

• Novembre: residus i reciclatge. Tallers de reciclatge, manualitats...

• Desembre: consum responsable. Taller sobre consum sostenible, joc del supermercat, aprén a elegir...

Resultats El principal element d’avaluació del desenvolupament d’aquestes jornades és la participació, de manera que es poden valorar com a positives, ja que generalment es completa la quota de participants i sovint se supera. En total, participen en aquest programa unes 900 persones al llarg de l’any.

La valoració de la participació és positiva si considerem els comentaris que s’hi reben.

Conclusions El desenvolupament d’aquest programa permet donar a conéixer, conscienciar i afavorir actituds positives cap al medi ambient a un públic, com el familiar, d’una manera conjunta, participativa i col·laborativa.

Aporta una important diversitat d’accions i temàtiques ambientals aptes per a totes les edats.

Disposa d’una important acceptació, ja que la quota de participants establida està completa quasi de manera contínua.

Aquest programa cobreix una franja d’activitats de caràcter ambiental molt escassa en el conjunt de l’oferta habitual d’oci educatiu, que s’hauria de reforçar com a sistema per a enllaçar aquests temes amb un públic de difícil accés de vegades, com ho és el familiar.

Resum ELS DIUMENGES FAMILIARS, UN PROGRAMA QUE POSA EN CONTACTE MEDI AMBIENT I OCI D’UNA MANERA PARTICIPATIVA El Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana desenvolupa programes i activitats per a incrementar el coneixement i la conscienciació sobre el medi ambient i la seua problemàtica, i fomentar els comportaments respectuosos cap el medi.

Entre els programes hi ha els Diumenges Familiars.

Aquest programa pretén conscienciar i canviar actituds cap al medi ambient en grups familiars, sobre diverses temàtiques de caràcter ambiental.

64

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

El programa es desenvolupa en diversos diumenges al llarg de l’any, en horari matinal. Cada jornada tracta un tema diferent i s’hi realitzen activitats de caràcter ludicoeducatiu.

La participació en la jornades es fa amb inscripció prèvia, i quasi sempre es cobreixen les places.

Les activitats estan dissenyades i coordinades per educadors del CEACV, i estan adaptades a diversos grups d’edat (infants i adults). Hi participen unes 900 persones al llarg de l’any.

65

15

Educación en valores “ Vidas ahogadas.

Vidas robadas”.

SCOUTSASDE

https://www.youtube.com/watch?v=puyiKOtzd8g

66

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

16

Ocio saludable y ocio alternativo nocturno en Mislata.

David Latorre García Associació Menys Graus

Somos Mislata Menys Graus

https://www.youtube.com/watch?v=E4ANiG0y6L8 https://www.youtube.com/watch?v=mxn8af5Ilmc

¿Qué es MislataON?

https://www.youtube.com/watch?v=zQDNMYkESBA

67

17

Minga juvenil.

Casa Jove LA TORTA. Ajuntament de Picassent

http://jovespicassent.com/

68

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

EXPOSICIÓ DE PÒSTERS D’ACTIVITATS D’OCI EDUCATIU EXPOSICIÓN DE PÓSTERS DE ACTIVIDADES DE OCIO EDUCATIVO 69

Caminando Juntos. Cruz Roja Alicante.

Sembrar conciencia Rural. Sandra Anton García. Xarxa Jove.

Implicación del alumnado en la solución al problema de la violéncia de género y el acoso escolar siguiendo la metodología d’ApS. Alba Remolar Franch. Federació Valenciana de Cases de Juventut.

Diversidad y género en los programas de ocio educativo. Ejemplo de un programa de verano. Manel Bermejo. Auca Projectes Educatius.

Fundació Entrecultures: Diseña la Utopía. Albert Palacios Alonso.

70

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

71

72

Segons l’estudi estatal, Percepció de la violència de gènere entre l’adolescència i la joventut del 2013, de la Delegació de Govern per a la Violència de Gènere:

29%

De les persones joves i adolescents afirma conèixer alguna víctima de violència de gènere en el seu context més pròxim. A mesura que augmenta l’edat, ho fa la proporció de joves que coneixen alguna dona en el seu entorn proper que ha patit maltractament (23% de les persones entre 15 i 17 anys, 33% dels qui tenen entre 25 i 29).

21%

Dels casos, la dona maltractada que coneixen els i les joves i adolescents és, en el moment del fet, menor d’edat.

9,3%

Dels alumnes han patit en alguna ocasió assetjament escolar de forma continuada a Espanya, segons l’estudi sobre la incidència i situacións més freqüents en casos de bullying realitzat per Save The Children en 2016.

Amb aquesta realitat, es fa necessari incorporar al currículum el treball de continguts que tracten el tema de la violència. És important, a més, fer-ho amb una metodologia que provoque la implicació de l’alumnat en la proposta i execució d’accions que milloren aquesta realitat.

Aprenentatges vinculats al II TROBADA D’OCI EDUCATIU projecte APS

FEDERACIÓ VALENCIANA DE CASES DE JOVENTUT 2017

Algunes dades per pensar

“COMPARTIM IL·LUSIONS” Aprendre a conèixer

• Competències d’anàlisi de la realitat tant en l’obtenció de dades com en la recerca a mitjans online.

• Comprendre la complexitat i riquesa de l’entorn comunitari: associacions i persones compromeses en la transformació social.

Aprendre a fer • Competències relatives a la realització de projectes: planificar, organitzar, gestionar, difondre, i avaluar.

• Habilitats en la presa de decisions: selecció d’indicadors, posada en comú de la informació i debat crític i reflexiu, tècniques per arribar a acords i pactes.

• Aprendre habilitats comunicatives i TIC’s: expressió verbal, escrita i llenguatge audiovisual.

• Competències en detecció de situacions de violència i maltractament.

Aprendre a ser • Competències relatives al desenvolupament del pensament crític: mantenir una actitud curiosa davant una realitat complexa i canviant, analitzar i sintetitzar informació, reflexionar, prendre decisions, rebutjar prejudicis, entre altres.

• Esforç i constància, tolerància a la frustració, compromís i responsabilitat.

Aprendre a conviure • Habilitats organitzatives de treball en equip: comunicació, posada en comú d’informació, assumpció de responsabilitats, organització i planificació de tasques, coordinació amb l’equip i competències en la resolució de conflictes.

• Sentiment de pertinença a la comunitat: compromís, responsabilitat i participació en la comunitat.

La Federació de Cases de Joventut és una entitat de vocació pública que treballa per un oci educatiu en l’àmbit de l’educació no formal. En aquest context és fonamental la vinculació del treball comunitari desenvolupat en el present APS amb el currículum formal de l’alumnat. La legislació vigent es refereix a la necessitat de ”Desenvolupar i consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere”

ApS Aprenentatge servei a instituts

Implicant al’alumnat en la solució al problema de violència de gènere i el bullying

(Article 15.2.f i 32.2.e, del Decret 87/2015 del Consell pel qual estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’ESO i Batxillerat a la Comunitat Valenciana).

73

Aprenentatge servei (ApS) a instituts Implicant a l’alumnat en la solució al problema de la violència de gènere i el bullying La involucració d’un sector de l’alumnat en la millora de la situació de la violència a l’institut és possible si es crea un vincle entre els compromisos curriculars i d’aula, amb la possibilitat de prestar un servei comunitari.

Aquest procés ha de ser un procés d’aprenentatge avaluable.

La present proposta és una experiència educativa en la qual l’alumnat analitza la situació sobre la violència de gènere i bullying del seu entorn més pròxim, s’implica en la detecció de solucions i crea una campanya de conscienciació mitjançant un audiovisual amb la metodologia de l’Aprenentatge Servei Solidari.

La intervenció educativa té una durada de 13 sessions d’una hora. Aquestes sessions es distribueixen en quatre etapes bàsiques: Motivació i captació del grup d’alumnes.

Execució del projecte.

Preparació del projecte amb el grup d’alumnes.

Desenvolupament de l’ApS 1. Etapa de motivació i captació del grup En aquesta primera etapa una persona dinamitzadora de la Federació de Cases de Joventut fa l’entrada en 3 sessions d’aula d’un grup de 4t d’ESO per aconseguir al grup d’alumnes que desenvoluparà l’ApS vinculat al present projecte.

Aquestes sessions són les següents: Sessió 1

Presentació del projecte.

Sessió 2

Dinàmiques per valorar el nivell de sensibilització front a la violència de gènere i el bullying.

Sessió 3

Taller de prospectiva per seleccionar aspectes a treballar.

2. Etapa de preparació del projecte amb el grup En aquesta etapa i en les següents, es treballa amb el grup fora de l’horari lectiu, dins del centre i amb una persona dinamitzadora qualificada de la Federació de Cases de Joventut.

Sessions 4/5

Avaluació del projecte.

Sessió 6

“L’ApS és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, on els participants aprenen a treballar en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo.”

Definició del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei

Partint d’aquesta definició:

L’aprenentatge millora la comunitat prestant un servei de qualitat.

El servei millora l’aprenentatge, ja que aporta motivació al viure l’aplicació real dels continguts apresos.

Té el valor afegit de què el fan els propis alumnes.

L’ApS és una metodologia pedagògica que aporta als centres educatius l’apertura a la comunitat i vincula la tasca educativa amb les necessitats socials de l’entorn.

74

Abans de començar a actuar sobre una realitat, cal analitzarla. L’alumnat dissenya una recollida d’informació per obtindre dades mitjançant enquestes, entrevistes o la tècnica de l’autoinforme.

Es du a terme la recollida d’informació, fent passes del qüestionari a tota la comunitat educativa i recerca per internet.

3. Etapa d’execució del projecte amb el grup Sessió 7

Disseny de la campanya: Es decideix quina informació es difon, es centra la campanya en contingut i públic diana.

Sessions 8/9/10

Creació del material audiovisual i gràfic de la campanya.

Sessions 11/12

Presentació del material realitzat, difusió i presentació a les aules.

4. Etapa d’avaluació del projecte

10 raons per practicar ApS al centre educatiu 1. Per recuperar el sentit social de l’educació, que ha de servir fonamentalment per millorar la societat. Dit en clau de Drets de la Infància: Per recuperar el dret a ser educats en la convicció que han de posar les seues millors qualitats al servei dels altres.

2. Per desenvolupar un concepte democràtic i participatiu de ciutadania, superant el concepte restringit vinculat només a l’exercici de drets individuals i a les actituds de consum; i per fomentar la consideració dels infants i joves com a potencials ciutadans en actiu.

3. Per compensar l’ètica de la justícia amb l’ètica de la cura, que té com a valors centrals la responsabilitat cap a un mateix i cap als altres, les relacions personals i la preocupació perquè tothom puga viure bé.

4. Per integrar els aspectes cognitius amb els aspectes actitudinals i morals de l’aprenentatge, evitant la fragmentació i desconnexió actual.

5. Per augmentar la cohesió social als barris i poblacions, potenciant la complicitat i la suma d’esforços educatius dels diversos actors, fent-los treballar en xarxa i superant les endogàmies.

6. Per aprendre millor, millorar els resultats acadèmics i la motivació cap a l’estudi per part dels joves, en veure la utilitat social d’allò que aprenen i sentir-se reconeguts i valorats.

7. Per fomentar el voluntariat i augmentar la qualitat dels serveis a la comunitat que poden fer les entitats socials i ONG, pel fet de vincular la seua causa als aprenentatges dels joves.

8. Per reforçar les bones pràctiques existents i millorar la imatge social dels centres educatius als nostres barris i poblacions, mostrant la seua capacitat de generar canvis en l’entorn.

9. Per augmentar també la visibilitat i el lideratge dels mestres i educadors/es a la vegada que dinamitzadors/es socials, difonent els valors educatius a l’entorn.

10. Per millorar la percepció social dels adolescents, freqüentment estigmatitzada o estereotipada.

Roser Batlle, pedagoga especialitzada en ApS

Sessió 13

Identificació d’aprenentatges aconseguits o recolzats. Valoració de la possible transferència d’aquests aprenentatges a altres situacions del grup.

Autoavaluació. Reflexionar i avaluar els resultats del servei realitzat (impacte, implicació de la comunitat, conclusions globals). Pensar en perspectiva de futur: es podria continuar aquest projecte fora de classe?

Es podria iniciar un projecte nou?

Celebració amb tots els agents implicats en l’experiència.

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

75

RELACIÓ D’ENTITATS PARTICIPANTS A LA TROBADA D’OCI EDUCATIU “Compartim il·lusions” 2017 ABAST ANIMACIÓ VALENCIA ACCENT ESCOLA DE ANIMADORS- VALENCIA ADD- GODELLA AFEMA- ALICANTE AJUNTAMENT QUART DE POBLET AJUNTAMENT SIMAT AJUNTAMENT BÉTERA AJUNTAMENT ALMUSSAFES AJUNTAMENT CATARROJA AJUNTAMENT D’ALMÀSSERA AJUNTAMENT D’OLIVA AJUNTAMENT D´ALGINET AJUNTAMENT DE CARCAIXENT AJUNTAMENT DE MANISES AJUNTAMENT DE MELIANA AJUNTAMENT DEL PUIG ALBERGUE OLOCAU- LLIRIA AMICSPRADA- PRADA (CATALUNYA DEL NORD) ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL Y TURISMO- QUART DE POBLET APJCV- VALENCIA AQUÀTIC CAMPANAR- VALENCIA ASIEM- VALENCIA ASMIBE (ASOCIACIÓN DE MINUSVALIDOS DE BENIDORM) ASOCIACION CIRCOLIO- VALENCIA ASOCIACIÓN EAJEF- VALENCIA ASOCIACIÓN FARÁNDULA TEATRO. CHESTE. ASSEMBLEA JOVES MERUTS/ XARXA JOVE QUATRE FULLES- ONTINYENT/ VALL D’ALBAIDA ASSOCIACIÓ CASA DE LA JOVENTUT D’ AIELO DE MALFERIT. FEDERACIÓ DE CASES DE LA JOVENTUT DE LA COMUNITAT VALENCIANA ASSOCIACIÓ DE CASES DE JOVENTUT DE CASTELLÓBENICASSIM ASSOCIACIÓ ESPLAIS VALENCIANS QUART DE POBLET C.B ALDAIA

76

CASA CULTURA PATERNA CEFIRE- VALENCIA CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA (CEACV). CONSELLERIA D’AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL SAGUNT CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL DE BOCAIRENT CENTRE INFORMACIÓ JUVENIL ESPAI JOVE D’ALFAFAR CENTRE JOVE DEL MERCAT ( MISLATA ) CENTRES JOVES DE MISLATA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL BARRIO DEL CRISTO (ALDAIA - QUART DE POBLET) CENTRO DE INFORMACIÓN Y ANIMACIÓN JUVENIL (CIAJ) DEL BARRIO DEL CRISTO. CF LLIRIA IVAJ/4 FULLES - COMARCA RIBERA ALTA JARDINES DEL PARTERRE- VALENCIA CIJ AJUNTAMENT DE CARCAIXENT CIJ AYUNTAMIENTO DE ENGUERA CIJ XÀTIVA CIPFP FAITANAR- QUART DE POBLET CIPFP LA COSTERA- XÀTIVA CLUB AQUATIC CAMPANAR- VALENCIA CLUB DEPORTIVO AQUATIC CAMPANAR- VALENCIA CONEXION NEURONAL- ALMUSSAFES CONSELL DE LA JOVENTUT DE LA COMUNITAT VALENCIANA CONSELL JOVENTUT DE MISLATA CONSELLERIA DE SANITAT. DIRECCIÓ GENERAL DE SALUT PÚBLICA. SUBDIRECCIÓ DE PROMOCIÓ DE LA SALUT I PREVENCIÓ. VALÈNCIA CREU ROJA JOVENTUT- CATELLÓN CREU ROJA JOVENTUT - ESCOLA D’ANIMACIÓ DE CREU ROJA JOVENTUT- TORRENT CRUZ ROJA- CREVILLENTE CRUZ ROJA- ELDA CRUZ ROJA JUVENTUD- ALICANTE CRUZ ROJA JUVENTUD- CASTELLÓN CRUZ ROJA JUVENTUD- COMUNIDAD AUTONÓMICA CRUZ ROJA JUVENTUD- PUERTO DE SAGUNTO CRUZ ROJA JUVENTUD- CAMP DE MORVEDRE CRUZ ROJA JUVENTUD- CREVILLENT CRUZ ROJA JUVENTUD- ELDA CULTURAMA SL - MISLATA (VALENCIA) DG SALUT PÚBLICA /EDUCACIÓ PER A LA SALUTVALENCIA EAJ MÓN MÀGIC // GESTIONA CULTURA SLU- CASTELLÓ EL ROGLE- TORRENT EOAJ ABAST Y AUCA PROJECTES EDUCATIUS SL- SANT JOAN D’ALACANT ESCUELA PROFESIONAL XAVIER- VALENCIA ESPAI JOVE DE EL PUIG DE SANTA MARÍA ESPAI JOVE FUNDACIÓ CAIXA CARLET ETELL CÁRITAS DIOCESANA DE VALENCIA

FEDERACIÓ D’ESPORTS ADAPTATS DE LA COMUNITAT VALENCIANA- VALÈNCIA FEDERACIÓ VALENCIANA DE CASES DE JOVENTUTCASTELLÓ FESA - VALENCIA FORCUIN – VALENCIA FUNDACIÓN ALTIUS FRANCISCO DE VITORIA - VALENCIA FUNDACIÓN DIAGRAMA - VALENCIA GRUPO TOT – CATARROJA IES TIRANT LO BLANC - GANDIA IMPULS - MANISES INAV- VALÈNCIA JARIT - VALENCIA JUNIORS- MANISES JUNIORS M.D - ALDAIA LA TORTA (CASA JOVE AJUNTAMENT DE PICASSENT) LLAR JUVENIL AJUNTAMENT DE BELLREGUATD MENYS GRAUS - MISLATA MENYS GRAUS/CLUB BALONMANO MISLATA PASSATGE - ALACUAS PISCINA- ALACUAS RED IBEROAMERICANA D’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL (RIA) - NODE PAÍS VALENCIÀ REGIDORIA DE JOVENTUT AJUNTAMENT D’ONTINYENT REGIDORIA DE JOVENTUT DE LA VILA JOIOSA REGIDORIA DE JOVENTUT ONTINYENT REGIDORIA DE JUVENTUD DEL AJUNTAMENT DE SEGORB REGIDORIA JOVENTUT AJUNTAMENT DE VALÈNCIA RESIDENCIA,SANTOS REYES - BENISANO SABJOVE- SAN ANTONIO DE BENAGÉBER SCOUTS VALENCIANS - COMUNIDAD VALENCIANA SENSE LIMITS CLUB ATLETISMO - ALDAIA SERVAS ,LA CULTURAL SEGON TEMPS DE ALBAL, CP. EVARISTO CALATAYUD- MONTSERRAT SERVEI DE JOVENTUT. AJUTAMENT DE XIRIVELLA SM LA FAMILIAR- BENISANO TEATRE BOTET- MANISES TEATRO- ALDAIA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA XARXA JOVE IVAJ- VALLANCA XARXA JOVE IVAJ - ALCASSER XARXA JOVE IVAJ - LA COSTERA / LA CANAL XARXA JOVE IVAJ - VALENCIA XARXA JOVE IVAJ – CABANES XARXA JOVE IVAJ - ÀREA 16 (HORTA OEST) XARXA JOVE IVAJ- COMARCA REQUENA - UTIEL I VALL D’AYORA XARXA JOVE IVAJ- ALTO Y MEDIO VINALOPÓ XARXA JOVE IVAJ- L’ALCOIÀ-COMTAT XARXA JOVE IVAJ - HORTA SUD XARXA JOVE IVAJ XARXA JOVE IVAJ- RIBERA BAIXA YMCA - VALENCIA

II TROBADA D’OCI EDUCATIU

“COMPARTIM IL·LUSIONS”

79

80