Volum 1, No. 6 Del 15 al 30 de novembre Del 15 al 30 de novembre
DIÀNIA.TV Comarques Centrals Valencianes - La Muntanya
NOTÍCIES Alcoi celebrà Santa Cecília FestaFira del Perelló Entrevistem als germans Asensi
La festivitat de la música a Diània Les comarques s’inunden de música per Santa Cecília
www.diania.tv
editorial
NOTÍCIES 04 La Degollà i Luar Na Lubre feren vibrar el Teatre Calderón amb folk valencià i gallec 06 Alcoi celebrà Santa Cecília amb un concert en homenatge a Ernesto Valor al Teatre Calderón 08 La S.I.M d’Alfafara feu un viatge per “100 anys de guerres” al proppassat concert de Santa Cecília 10 Martí Jover (Situació Extrema) presenta el seu primer disc al Centre Ovidi Montllor 11 La cafeteria M’agrada celebra el seu primer aniversari amb actuacions i regals 12 FestaFira del Perelló 2014 10 IBI PARLA II: Entrevista als germans Asensi 13 Els Amics i Veïns del CHC inicien un projecte de crowdfunding per a la rehabilitació del barri vell I QUEIXALETS TAMBÉ...! 16 La veu d’un poble per Marta Navarro Màñez 17 El nostre mainstream per Manel Espinosa Berenguer 18, 19, 20, 21 AGENDA DE LES COMARQUES
HERBOLARI PANICAL
COMPLEMENTS PER A L’ESPORT - ALIMENTACIÓ PLANTES MEDICINALS - QUIROMASSATGE - ACUPUNTURA NATUROPATIA -TERAPEUTA
facebook.com/herbolaripanicalcastalla 2
www.diania.tv
Del 15 al 30 de novembre
Editorial per Jordi Juan Pérez
Terra de bandes La nostra és una terra amb molta tradició bandística. Pràcticament hi ha una banda o una colla de dolçainers a cada poble, per molt menut que siga aquest. I no únicament això, sinó que gran part d’elles tenen moltíssima qualitat. Cada any, quan comença a fer fred de veritat i a les foraques de les nostres llars s’amuntona la llenya per encendre el foc i escalfar la casa, si parem l’orella també podem escoltar les notes del pròxim repertori que està assajant la banda del nostre poble per al pròxim concert extraordinari de Santa Cecília. La varietat en les obres que s’interpreten en aquests concerts és enorme: uns es decanten per obres més clàssiques, altres més actuals, passant pels autors “de la terra” o les peces amb algun solista que demostrarà tot el seu potencial... hi ha per triar. No tot acaba en les bandes extraordinàries que tenim a Diània, sinó que cada vegada són més les obres amb un compositor dels nostres pobles. Compositors i compositores com José Rafael Pascual Vilaplana, Francisco Valor Llorens, Mario Roig Vila, Saül Gómez Soler, Lusa Monllor... El nostre ventall de compositors cada vegada és més complet i extens. I si sortim de les comarques centrals, podem escoltar obres com la que acompanyem en aquest número, “El Rugir del Kimbo”, del valencià Ferrer Ferran. I no podríem acabar sense nomenar també als intèrprets de luxe que tenim. Alguns com Javier Colomer també els podreu trobar al nostre lloc web, interpretant Omaira, del compositor valencià Carlos Pellicer. Però en son molts més, repartits en bandes de tota la geografia, i en algunes orquestres d`elit com l’orquestra nacional o la de RNE. Us imagineu la vida sense les nostres bandes? Tenim un tresor musical en cada poble i en cada banda, i cal que en siguem conscients.
Redacció i edició Patri Ferre Arrabal, patri@diania.tv
Redacció i edició Jordi Juan Pérez, jordi@diania.tv
Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional Creative Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/.
A Diània.tv no ens fem responsables de les opinions formulades pels col·laboradors a través de les plataformes de participació que posem a la seua disposició.
AANUNCIA’T!
www.diania.tv
3
notícies
@
Podeu veure LA MUIXERANGA al següent enllaç: http://bit.ly/MuixerangaDegolla
La Degollà i Luar Na Lubre feren vibrar el Teatre Calderón amb folk valencià i gallec Les noces d’argent de La Degollà comptaren amb la presència de luxe dels gallecs Luar Na Lubre i el presentador Joan Gadea. Com a colofó, s’interpretà una emotiva Muixeranga en homenatge a Josep Armengol, que posà dempeus a tots els assistents. La colla alcoiana, sota la batuta de Jordi Sempere, interpretà l’obra “Dolçaines d’argent”, composada per José Rafael Pascual Vilaplana expressament per a l’ocasió, i “Cancri”, l’espectacular suite d’ Antoni de l’Asunción Andrés que impacta en tots els qui l’escolten a conseqüència de les ràpides i vertiginoses interpretacions de tabal i dolçaina. Seguidament, els gallecs Luar Na Lubre ( que significa alguna cosa 4
www.diania.tv
semblant a “Llum de la lluna al bosc Josep Armengol , “Pepe Bollo”. sagrat dels celtes”) descarregaren Cal destacar la interpretació de tot el seu arsenal de folk celta gallec “O són do ar” , que s’encarregà de popularitzar Mike Oldfield a través gira mundial amb ells l’any Les noces d’argent d’una 1999, així com diverses cançons en les quals feren cantar a tot el públic, de La Degollà com “Nau”, “Ao Pasar Pola Coruña” comptaren amb o “Pousa”, amb la que finalitzaren la presència de aquesta part de l’actuació.
luxe dels gallecs Luar Na Lubre i el presentador Joan Gadea.
amb cançons com “A invocación de Amergín”, “Tu Gitana”, o diverses muiñeires tradicionals de Galícia, que dedicaren també a
Del 15 al 30 de novembre
Com a colofó, s’interpretà una emotiva Muixeranga en homenatge a Josep Armengol, que posà dempeus a tots els assistents. Per a finalitzar aquest magnífic aniversari, ambdós grups s’uniren a l’escenari per a interpretar algunes peces, com “A Carolina”, “A muiñeira de chantada” i una vegada més “O son do ar”, del seu primer disc de l’any 1988, ja amb La Degollà al complet a dalt de l’escenari. La guinda final d’aquesta celebració fou una emocionant i emotiva muixeranga, amb el toc gallec de Luar Na Lubre i l’extraordinària veu de Sara Louraço , que posava dempeus a tot el Teatre Calderón.
Luar Na Lubre Luar Na Lubre és un grup de folk celta gallec referent a tot l’estat. Porten en actiu des de l’any 1986 i des de llavors ha tret 11 discos, dos dels quals han sigut disc d’or (50.000 còpies venudes). Luar significa “Llum de lluna”, i Lubre és el bosc sagrat que utilitzaven els druides per a fer els seus ritus màgics. El seu projecte musical es basa fonamentalment en la música d’arrel tradicional gallega sense oblidar les influències celtes. Al seu repertori podem escoltar les populars “muiñeires”, la dansa
popular de Galícia, Lleó i Astúries, que s’interpreta acompanyada de gaita, tamborí, pandero i altres instruments típics. Un dels moments claus en la seua trajectòria fou a l’any 1999, quan Mike Oldfield els convidà a la seua gira “Then & Now”. Oldfield és un enamorat de la seua música, i a l’any 1992 li oferiren un concert privat en una sala de A Coruña. També va incloure la cançó del grup “O son do ar”al seu album “Voyager” de 1996, sent aquest el primer tema del disc. També son gent compromesa socialment, i composaren
@
expressament un tema després de la catàstrofe del Prestige, amb el nom de “Memoria da noite”. El seu darrer disc és “Torre de Breoghán” amb la Orquestra Simfònica de Galícia. Una història amb A Coruña, Galícia i Irlanda com a protagonistes, on es relaten les diferents invasions que es van anar succeint a Irlanda i que conformaren la seua identitat cultural L’última de les invasions, i potser la més significativa, és la que va partir de Brigantia (actual A Corunya).
www.diania.tv
5
notícies
Alcoi celebrà Santa Cecília amb un concert en homenatge a Ernesto Valor al Teatre Calderón La Societat Unió Musical d’Alcoi, la Nova d’Alcoi i la Corporació Musical Primitiva oferiren el tradicional concert de Santa Cecília el passat 22 de novembre al Teatre Calderón.
El concert fou en homenatge al músic de la Primitiva Ernesto Valor Calatayud, qui també destacava pel seu paper d’escriptor i musicòleg . També hi hagué un minut de silenci en record a Josep Armengol, dolçainer de La Degollà que ens deixava feia uns dies. Ambdós estigueren molt vinculats a la música alcoiana i molt dedicats a l’organització dels concerts de Santa Cecília.
@ 6
Podeu veure EL RUGIR DEL KIMBO al següent enllaç: http://bit.ly/RugirKimbo
www.diania.tv
Del 15 al 30 de novembre
La Societat Unió Musical d’Alcoi fou la primera en actuar. Interpretaren les obres “Alma Llanera” , de Pedro Elías Gutiérrez, un joropo veneçolà de l’any 1914, i l’obra del valencià Ferrer Ferran “El Rugir del Kimbo”, un dels autors de la nostra terra més interpretats internacionalment. Amb aquesta espectacular peça, Ferrer Ferran homenatja la muntanya més alta d’Àfrica, el Kilimanjaro (o Kimbo), situat a Tanzània. Les tribus Massai, Swahilis i moltes més anomenen a aquest volcà “Ol Doinyo Lengai“, que traduït al valencià significa “La Muntanya de Déu”, tot i que també rep el nom de “La Muntanya Sagrada” . Segons conta la llegenda, cada vegada que algú intenta atacar la ciutat o el país, el volcà llança una fumarola per alertar a les seues gents, espantant l’enemic a causa dels sorolls que surten de dins d’aquest. Aquesta muntanya és venerada com a un déu. Aquesta obra intenta transmetre aquest món llegendari i diví, descrivint fascinants llegendes i ritmes africans.
Després de presentar als seus nous membres, la Societat Musical Nova d’Alcoi, amb Joan Doménech a la batuta, oferiren un repertori basat en obres dels compositors estatunidencs John Williams i James Barnes. La primera, “Olympic Fanfare and Theme” fou la cançó dels jocs olímpics d’estiu de Los Angeles a l’any 1984 , mentre que “Third Symphony” és una extensa simfonia en quatre moviments.
Finalment, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dirigida per Àngel Lluís Ferrando, delectà als assistents amb un concert amb el clarinet com a figura principal. El solista fou Pedro Rubio Olivares, qui interpretà les obres del segle XIX “Capricho para clarinete” de Ernesto Calvist Serrano, “Fantasía para clarinete” de Camilo Pérez Laporta, i Flores Rossinianas d’Ernesto Cavallini.
“El director i pianista valencià Ferrer Ferran és un dels més interpretats a l’àmbit internacional”
ANUNCIA’T! www.diania.tv
7
notícies
@
En breu podreu els vídeos en: http://www.diania.tv/tag/societat-instructiva-musical-dalfafara
La S.I.M d’Alfafara feu un viatge per “100 anys de guerres” al proppassat concert de Santa Cecília El concert extraordinari de Santa Cecília començà amb la presentació dels nous músics, Jordi Doménech a la percussió i Pau Gutiérrez al bombardí. El primer dels viatges fou a Iugoslàvia, a la guerra civil que va assotar el país entre els anys 1992 i 1995, amb l’obra “Baja Luka” de Jan de Haan. Durant la peça podem escoltar el desenvolupament del conflicte amb diferents passatges que representen l’esperança, les forces armades, la confrontació...fins a aplegar a un solo de saxo soprano “que deixa en mans del destí el futur
de les gents”. El nostre recorregut aplega a la I Guerra Mundial amb “Et in Terra Pax”, del belga Jan Van der Roost. Un conflicte que tingué lloc de l’any 1914 fins al 1918 i que enguany es commemora el seu centenari. A la peça destaquen els cants a mode gregorià per part dels músics, així com la lectura d’un poema de Charles Hamilton Sorley. Aquest poeta anglès va ser assassinat per un franctirador durant la batalla de Loos el 13 d’octubre de 1915. Per acabar amb un poc d’alegria la primera part, sortirem del nostre
A través de 6 èpiques composicions, la Societat Instructiva Musical d’Alfafara va repassar les guerres dels darrers 100 anys, amb motiu del centenari de la I Guerra Mundial. tràgic recorregut per a interpretar “Alternances”, d’Andre Wagner, una obra que barreja la música impressionista, romàntica i abstracta. La segona part començava amb la interpetació d’”Omaira”, de Carlos Pellicer, amb Javier Colomer com a solista. Narra la mort d’Omaira Sánchez, una xiqueta de 13 anys d’Armero (Colòmbia) que va quedar atrapada dins del fang després de l’erupció del volcà Nevado del Ruiz al novembre de 1985. Les seues últimes hores de vida, acompanyada de socorristes, bombers i periodistes, donaren la volta al món.
8
www.diania.tv
Del 15 al 30 de novembre
Continuarem el viatge pels Comptaren amb conflictes bèlics amb “Highlights la participació de from Chess”, que ens transportava a la Guerra Freda, una guerra tàctica Javier Colomer que va mantenir els Estats Units al trombó i la Unió Soviètica des de l’any 1947 fins al 1991. Els compositors baix durant la d’aquest musical són Benny interpretació de la Anderson i Björn Ulvaeus, coneguts per ser els dos cantants masculins peça “Omaira”, de del grup ABBA. La trama de l’obra Carlos Pellicer. gira al voltant d’un triangle amorós entre dos jugadors d’escacs, un rus campionats d’escacs entre ambdós i altre americà, i la mànager d’un països foren freqüents per motius dels dos, que s’enamora de l’altre. propagandístics. Durant els anys de guerra freda, els
Per finalitzar amb esperança interpretaren “La Vida es Bella”, banda sonora de la pel·lícula homònima escrita per Nicola Piovani. Aquesta peça narra les aventures d’un nen, Josué, i els seu pare durant la II Guerra Mundial , on el pare oculta al seu fill els veritables motius pels que estan a un camp de concentració alemany, convertint-ho tot en un joc. Ja fora del programa, s’interpretà el pasdoble “Amb aquell”, de Roberto Casasempere, transcrita pel majoral de la festa dels músics, Jesús Martí Tudela.
En Alfafara, Santa Cecília no és tan sols la patrona dels músics, sinó que també és la patrona del poble. La vespra de la festa, es crema una foguera en el seu honor i tot el poble es reuneix al seu voltant per a sopar entrepans acompanyats d’adobat de la zona, cacaus i tramussos. Després de sopar, té lloc l’actuació d’una orquestra al Patronat. font: Viquipèdia
www.diania.tv
9
notícies
El contestà Anselmo Martí Jover, un dels pioners de la música rock en valencià a les nostres comarques, oferí un concert acústic el passat 15 de novembre on es barrejaren el rock, el blues, i fins i tot alguna cançó amb motius tradicionals. Podeu veure “Que estic fent ací” al següent enllaç: http://bit.ly/QueEsticFentAci
@
Martí Jover (Situació Extrema) presenta el seu primer disc al Centre Ovidi Montllor
F
ou el cantant i guitarrista de Situació Extrema, un grup nascut a l’institut Pare Arques l’any 1988 amb components tant de Cocentaina com de Muro. Les seues cançons parlen principalment “de dones“, un tema intemporal i universal, i el fet de cantar en valencià mai estigué condicionat per les seues conviccions polítiques. Martí Jover, amb la guitarra penjant i l’harmònica al coll, començava el recital amb “L’Estació del Nord” i la blusera “Mal d’ull“, un tema que tracta sobre els dies de mala sort, en els que pareix que algú t’haja mirat mal o “L’últim dia d’abril” que dedicà a la seua dona. “Herètik“, amb un aire joglaresc, fou una de les poques cançons amb un contingut
10
www.diania.tv
reivindicatiu, fent una crítica als déus i a l’església. El country i les cançons populars de ballar les danses es barrejaren al tema “Raboseta, ix del cau“, i el to desenfadat continuà amb “Les xiques que em van dir que no“. “Enyorança” estigué dedicada al seu avi, que tingué que exiliarse durant la dictadura franquista, mentre que “Camí de Gandia” recordava la seua etapa amb Situació Extrema, quan viatjaven sovint a la ciutat de La Safor. Finalment, amb “Que estic fent ací“, un rock and roll que possiblement fou la seua primera cançó que escrigué, sobre l’any 88, posava el punt i final a una actuació divertida i carregada de sentiment al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.
ANUNCIA’T!
Del 15 al 30 de novembre Podeu veure totes les fotografies al següent enllaç: http://bit.ly/MAGRADA
@
La cafeteria M’agrada celebra el seu primer aniversari amb actuacions i regals El passat cap de setmana el Café-Bar M’agrada de Castalla celebrà el primer aniversari. Ho va fer amb música, de la mà del concert “A pèl” de Pipo, i amb una Jam Session el dissabte. També s’ha realitzat un sorteig per tal d’agrair el suport dels clients durant tot un any sencer.
E
l divendres de vesprada- nit, Pepe Pérez “Pipo” oferí al M’agrada el seu repertori en acústic i en solitari, dins de la modalitat dels concerts “A pèl” a què la cafeteria ens té acostumats. Altres artistes locals, com Manel Espinosa o el grup Mesa Para Dos, ja s’han estrenat anteriorment amb els seus respectius concerts íntims al bar. Aquestes vetllades són una fantàstica oportunitat per tal de gaudir entre amics amb el talent dels músics del poble. Pipo ens oferí cançons recollides al seu últim disc, com Amor suicida i Jugar contigo. També una gran varietat de
versions pertanyents a cantants i grups rellevants del Pop-Rock actual, com Fito, M-Clan, Los Zigarros, Pereza o Leiva en solitari. El dissabte tingué lloc una Jam Session durant tota la nit: un encontre d’improvisacions musicals oberta per a tothom interessat a fer-se amb el micro. Participaren, entre altres, membres de Suite Poemia, Lino Pérez i fins i tot una “tuna” improvisada. El diumenge al matí, per finalitzar amb la celebració del primer any d’existència del M’agrada, es sortejaren camisetes, esmorzars i sopars. www.diania.tv
11
notícies Podeu veure el reportatge al següent enllaç: http://bit.ly/FestaFiraPerello
@
FestaFira del Perelló 2014 La Vall d’Ebo acull l’anual FestaFira del Perelló amb rutes, música i tallers El contestà Anselmo Martí Jover, un dels pioners de la música rock en valencià a les nostres comarques, oferí un concert acústic el passat 15 de novembre on es barrejaren el rock, el blues, i fins i tot alguna cançó amb motius tradicionals.
La jornada de dissabte començà vora les 10 del matí amb una ruta guiada al voltant dels emblemàtics paratges de la Vall. Després, cap a les 12 del migdia, s’inaugurà la Fira, formada per paradetes on gaudir de la varietat gastronòmica de la Vall i dels 12
www.diania.tv
productes artesanals. Destacaren, per exemple, els joguets fets amb llana d’ovella, així com una gran diversitat de complements manufacturats. La fruita ecològica que aporten els petits agricultors de les comarques adquireix especial rellevància a la FestaFira de la Vall d’Ebo. El perelló, ofert a nombroses paradetes (tant com a fruita o inclòs a aliments cuinats amb ell, com pastissos i de més dolços) és una varietat de poma amb forma de pera, una fruita tan característica a la zona, que dóna inclús nom a l’esdeveniment. Per altra banda, les cerveses artesanals fabricades al territori,
com l’alcoiana Spigha o la Socarrada, provinent de Xàtiva, reben gran atenció per part dels assistents, sempre a la recerca de nous sabors i matisos característics dels respectius llocs d’origen.
Del 15 al 30 de novembre
Durant tot el matí, La Unió Musical de la Vall d’Ebo s’encarregà d’animar l’esdeveniment, a ritme de música festera, amb diferents marxes i pasdobles. Els més menuts, a més, passejaren pel poble amb burretes. A les 14h tingué lloc un dinar popular elaborat amb productes típics de la zona. Finalment, a les 19.30h es va projectar a la sala polivalent “Cap a la terra promesa”, el primer documental de la sèrie d’InfoTV “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”.
El perelló és una varietat autòctona de poma en forma de pera que es cultiva a la Vall d’Ebo. S’utilitza en nombroses receptes: mermelades, guisos, minxos, bunyols...
INGREDIENTS -4 perellons grans -50 grams d’anous -100 grams de dàtils - 1 ou mitjà -2 colpets de Xerés dolç -150 grams de sucre -1 llima -200 grams de nata muntada
PERELLONS NADALENCS Recepta de Pau Llodrà, cuiner de la Vall d’Ebo
-Pelar els perellons, retirar el cor i arruixarles amb el suc de la llima. -Picar les anous amb els dàtils i mesclar-los amb el rovell de l’ou, 50 grams de sucre i un colpet de Xerés. -Batre la clara al punt de neu i agregar a la mescla. -Omplir els perellons amb eixa preparació i disposar-los en una font per al forn. -Mesclar el sucre restant amb un colpet de xerés i 1 dl (mig got) d’aigua i arruixar els perellons amb eixa mescla. -Coure els perellons en el forn precalfat a 180º durant 50 minuts, arruixant-los contínuament amb el seu suc. -Servir adornat amb la nata i arruixat amb el suc de cocció
www.diania.tv
13
entrevistes
@
Podeu veure l’entrevista al següent enllaç: http://bit.ly/EntrevistaIbiParlaII
Àngel i Miquel Asensi presentaren “Ibi Parla II“ , la segona part d’un llibre on la parla, la cultura i les tradicions d’Ibi esdevenen protagonistes.
Que és Ibi Parla? Àngel Asensi: És el segon volum d’un recull de paraules. En total, en aquesta part, més de 2000 que ja no es diuen o en desús, algunes de més de 300 anys, El començàrem l’any 1999 i té més de 200 fotos que reflecteixen sobretot la vida als masos, el món rural, tradicions… Com sorgeix la idea de fer aquest recull? Miquel Asensi: Nosaltres l’any 1999 estàvem parlant amb el nostre pare i la nostra mare, i ens va aparéixer una expressió molt antiga «Bona vista vejam i figues en agost». Pensarem que podia ser el punt d’inici d’un estudi d’investigació per trobar paraules en desús o que ja no es diguen, però que siguen importants. Tot això fa 15 anys, i hem recopilat en total 5000 paraules on intentem que la gent estiga en contacte amb la
14
www.diania.tv
“Recuperem la història paraula a paraula” memòria dels avantpassats. Estem recuperant la història del nostre poble, però podria ser de qualsevol altre. Recuperar la història paraula a paraula. Les paraules per a nosaltres són com xicotetes joies, que estan en una caixeta i s’han quedat ahí tancades. Totes les paraules són boniques, i eixe és l’objectiu d’Ibi Parla II.
que cal deixar-la escrita per a les futures generacions.
Quin tipus de facilitats us han posat a l’abast? Miquel: Aquest llibre és la suma de diversos esforços. L’esforç de les famílies que ens han cedit fotos inèdites, en blanc i negre, d’un Ibi preindustrial, rural, agrari… Nosaltres hem buscat finançament Quan temps porteu amb aquesta en empreses privades, i suport institucional. Este llibre no importa investigació? Àngel: Començarem l’any 1999. qui l’escriga, l’important és que La nostra mare deia que tota situació té una paraula o una expressió. Per exemple, hui entres del carrer que fa un poc de fred, i dius «quina tenoreta fa». La «tenoreta» és quina calentoreta fa. També per exemple, quan dues persones fa molt que no es veuen diuen «ens veiem de bovis a bovis». Aquesta expressió no l’havíem escoltada mai, i pensem
Del 15 al 30 de novembre
els costums de la gent: la roba, el dinar, com s’ajunten, etcètera. La plaça de la palla, que possiblement siga el centre més conegut d’Ibi, nevada i amb els platinos, l’arbre insígnia d’Ibi. També tenim fotos Àngel: Eixa societat “de foc de comunions, no només posant xarrador“. La que s’ajunta al fora de l’església, sinó també de voltant d’un foc i parlen i parlen. A germans, amb el cavall de fusta… partir d’ahí ixen moltes coses. Les festivitats tradicionals d’Ibi també tenen un lloc important a aquest llibre? “Necessitem gent Àngel: Hi ha fotografies de principis del segle XX de quan es que empente, ballava a la plaça de l’església, balls folklòrics, també de Moros que recupere eixe i Cristians. Reflecteix un esperit Ibi, eixe Alcoi, més content del que hi ha hui en dia, un esperit on la gent era molt eixa Castalla… de carrer, on es coneixien tots… una dels millors costums que es eixa societat tenia era passar-ho bé i no tancar valenta, forta, les portes de casa. És l’esperit que hem buscat a l’hora de fer el llibre. estiga escrit. Necessitem gent que empente, que recupere eixe Ibi, eixe Alcoi, eixa Castalla… eixa societat valenta, forta, valencianoparlant, eixa societat que eixia al carrer.
valencianoparlant, eixa societat que eixia al carrer”
Quins llocs emblemàtics d’Ibi podem trobar a les fotos? Miquel: A les fotografies trobem la finca “El regalo”, que possiblement siga la casa més senyorial que hi havia a Ibi: hi ha carruatges, dones de principis del segle XX jugant a tenis… També tenim romeries, que són molt importants perquè veiem
a tocar, a fer rondalles…. hem intentat fer una radiografia de tot el possible per acabar fent una base de paraules, escorcollant qualsevol concepte. Destacaríeu algun refrany o dita popular que us haja marcat? Àngel: Una dels que més ens ha marcat és, quan algú està perdent el temps, li diuen: “perquè no et pegues patades a l’espinella?” o “perquè no te’n vas a mamar a un peçó de carro?“. En lloc de dir-te “ves-te’n a fer la mà o a perdre el temps”. També hi ha expressions molt boniques, com “la lluneta” dels dits de la mà, una expressió quasi literària. Tot té una expressió i totes acaben marcant.
Miquel: Hi ha molts refranys, moltes dites i moltes comparances. Abans la gent comparava amb coses de la natura: roig com un perdigot, eres un fava, un bleda, un Trobem expressions ben bajoca, estàs tendre, van a donar-te curioses, com les heu trobades? carabasses… És un treball d’investigació molt Àngel: Eixa en va marcar a mi important. Miquel: Primerament, ens agrada molt. Quan una persona anava a molt el valencià. També tenim “festejar”, si no li entrava bé al certa capacitat, tenim els estudis sogre (sobretot a la sogra)… si pertinents i sempre ens ha agradat. durant el sopar et posaven algun També tenim una base de paraules plat amb carabassa, era perquè ho que apleguen ja a 50.000. Ens entenguera. basem en 50.000 possibles paraules que parlem. Fem una radiografia Miquel: Ja podia ser sopa de dels masos. Els masos són les cases carabassa o qualsevol cosa… de la cultura de fa un segle. La gent si hi havia carabassa és que no feia festa quan podia i s’ajuntaven t’acceptaven.
ANUNCIA’T!
www.diania.tv
15
entrevistes
Els masos són les cases de la cultura de fa un segle. La gent feia festa quan podia i s’ajuntaven a tocar, a fer rondalles.... Creieu que és el moment adequat per a traure aquest llibre al mercat, amb la crisi actual? Àngel: Pensem que sí. Hem tingut la sort que han col·laborat més empreses i han compartit més famílies. Porta huit pàgines més al mateix preu. Creiem que a la gent li agrada, té enyorança del passat, però sobretot de compartir tradicions i creiem que el llibre funcionarà bé. Miquel:
16
coses, al final ens quedaríem a casa Els temes locals, quina i no faríem res. importància tenen en aquesta Quines diferències hi ha amb la societat? Miquel: Jo pense que tots som fills primera part? Miquel: Hem volgut fer una part d’un poble. Si el teu poble t’agrada bessona a la primera. Potser perquè i creus que les arrels que té les pots som bessons, clar. Considerem desenvolupar i pots aportar alguna que és un bon producte, i la gent cosa, fes-ho. Perquè sempre serà també ho ha considerat, ja que no tard per a dir “si haguera tingut queda cap exemplar de la primera temps…”. Hem de recuperar i part. És un llibre en valencià i fer refermar les coses que tenim. una segona part és intentar que la Si pensarem massa les gent mantinga eixe esperit.
www.diania.tv
Del 15 al 30 de novembre
L’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla posa en marxa un projecte de crowdfunding per dur endavant el Procés Participatiu que estudia la revitalització i rehabilitació del centre històric del municipi. Davant l’escàs interés polític per resoldre un problema cada vegada més urgent, el col·lectiu decideix buscar el finançament necessari pel seu compte.
Els Amics i Veïns del CHC inicien un projecte de crowdfunding per a la rehabilitació del barri vell El Procés Participatiu, que consta de quatre fases, es troba paralitzat actualment. Després d’efectuarse la primera l’any 2013, la part de diagnòstic, les institucions han abandonat qualsevol tipus de col·laboració al projecte. Fins al moment, cap de les dues Corporacions Municipals que han passat per l’Ajuntament durant els últims anys s’han implicat activament amb la millora del Centre Històric. Ara, l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric demana ajuda per efectuar les Jornades Participatives de la segona part, la de formació. Aquestes jornades, obertes a tota la població i coordinades en tot moment per experts en la matèria, inclouen tallers i activitats per a què els ciutadans siguen part activa al seu entorn urbà. Les propostes i les reflexions col·lectives esdevenen clau per al disseny d’un nou Centre Històric. El Procés Participatiu ha de tindre en compte aspectes de la realitat
actual com la mobilitat, l’accés, o l’ús dels espais públics de la zona. En definitiva, s’ha de construir un Centre Històric on viure, on siga possible trobar futur per al poble, sense deixar a banda la seua història. El projecte ja ha assolit més del 20% de l’objectiu establert, fixat en 4.500 euros. Les recompenses són diverses: els mecenes poden adquirir des de camisetes i
@
ANUNCIA’T!
motxilles fins a interessants ofertes de patrocini per als comerços locals, passant per estances a cases rurals de la zona. Algunes associacions culturals de Castalla, com per exemple l’Agrupació de Comparses de Moros i Cristians o el grup de teatre Tres Teatre ja han manifestat la seua adhesió cap al projecte i, així, l’estima i preocupació pel Barri Vell.
Participeu! http://bit.ly/CHCastalla
www.diania.tv
17
...i queixalets també
...i queixalets també! l’Espai d’Opinió de Diània.tv
La veu d’un poble
16
per Marta Navarro Màñez
Estudiant de Periodisme a la Universitat de València
Adéu a la nostra veu, adéu RTVV. Divendres passat es complia un any sense la nostra cadena de ràdio i televisió pública. Una cadena que va ser, a mans del PP, suprafinançada, corrupta, moralment putrefacta i periodísticament incorrecta. Una cadena pagada amb diners públics que va ser utilitzada com un bé -i molt valuós- privat, per als interessos d’un partit. Un partit que va privar un poble d’escoltar la veu necessària de la pluralitat. Però això ja no és cap sorpresa, no? Ara el mateix home que va prometre que, en eixir elegit alcalde de Xàtiva, mouria terra i mar- literalment- per portar la platja fins el municipi dels xativins, diu que vol obrir una nova ‘Canal 9’, però en versió privada. I per què no, finançada per ell mateix, l’honorable Alfonso Rus. Algún desconfiat podria pensar que una cadena gestionada per un polític tendria a convertir-se en una eina per fer propaganda pura i dura, i no en un instrument de difusió de informació plural i veraç. Pensa mal i acertaràs, diuen. I per què ara, senyor Rus? És que acàs se n’ha adonat que controlar l’agenda dels mitjans era un punt a favor perquè el PP guanyara les eleccions al País Valencià?
Si hi ha una cosa que destaca per sobre la resta de les característiques de la nostra assassinada RTVV aquesta és, sens dubte, la seua capacitat propagandística i d’ocultació d’informació. Com s’explica sinò, senyories, la ignorància envers l’accident del metro de València del 3 de Juliol de 2006 on van morir 43 persones. Com s’explica sinò que el Partit Popular ocupe el govern des de fa més de vint anys, quan les seues polítiques són profonament qüestionables.
www.diania.tv
“RTVV, a mans del PP, va ser suprafinançada, corrupta, moralment putrefacta i periodísticament incorrecta” Si més no, els valencians ja hauriem d’estar acostumats a que ens prenguen el pèl. La nostra història es va construir així, amb Consuelo Reina al capdavant de Las Provincias. Una periodista amb un objectiu polític en consonància amb el de la dreta valenciana va estendre el blaverisme i l’anticatalanisme. Els beneficis per als
conservadors han sigut evidents. Les conseqüències nefastes per a la societat valenciana, també semblen òbvies. Els mitjans com a ferramenta de demolició de la nostra cultura i identitat com a poble, com a instrument polític, són la marca de la dreta. Però resistim. El valencià, menyspreat per alguns i relegat a ser una llengua minoritzada- que no minoritària- , encara viu als pobles i al vocabulari de La Safor, La Costera, El Camp de Túria, Els Serrans, L’Horta sud… i tota una tira de comarques que no canviaran la parla i l’escriptura amb que han crescut, per una nova imposada des de la burocràcia central. La veu del poble valencià no va a morir mentre hi haja gent que l’estima i la parla, però si va a tindre molt difícil perviure en els àmbits d’ús institucionals si els individus que els ocupen ni tan sols saben pronunciar dues frases sense caure en els barbarismes més angoixosos. Hem de fernos, doncs, amb les rendes de les nostres institucions. Dient adéu a la classe política castissa i rància, podrem dir de nou hola a RTVV, podrem reobrir la cadena pública que difonga la nostra veu.
Del 15 al 30 de novembre
El nostre mainstream per Manel Espinosa Berenguer
La marxa d’El corredor polonés és una prova més. Una evidència més de la rigidesa de l’escena musical en valencià i de la poca varietat de la que disposa actualment, per molt viva que aquesta estiga. Per a ser totalment sincer, no em considere seguidor d’aquest grup, però la noticia del seu final m’ha arribat i m’ha fet recordar una vegada més, ací a les terres daneses, la meua experiència, similar en alguns aspectes. Considere que no hi ha dubtes de que el panorama musical en valencià ha aconseguit consolidar-se i romandre viu durant els últims anys. Desde l’arribada dels Obrint Pas, molts més grups han aparegut i han anat creixent i completant el que fins i tot podríem anomenar moviment. Un moviment de reivindicació mitjançant la nostra llengua, el valencià. Però allò que es perfilava com a música alternativa als principals estils que es podien (i encara es poden) trobar en territori espanyol, ha anat degenerantse fins a convertir-se en algo comparable a allò pel que es volia diferenciar. Ja no hem de parlar de música alternativa, ara hem de parlar del nostre mainstream. Un mainstream que gira entorn a l’herència musical d’Obrint Pas, l’ska, el reggae i el rock, trobant així diferents variacions cap a altres estils i ritmes, prenent
Estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València
és un cas molt aïllat. Amb tot açò no tracte de menysprear a tots els grups que estan dintre del mainstream, considere que cadascú ha de fer l’estil que vullga i, fins i tot, sóc seguidor d’alguns d’aquests. Però en moltes ocasions als demés grups no se’ls dóna cap oportunitat per posar-se a prova i demostrar que poden fer-se un lloc si els recolzen. Pense que seria una bona manera d’involucrar a més públic i aconseguir una escena musical molt més dinàmica i enriquida. I sí, es pot posar a col•lació molt “L’escena musical en fàcilment l’argument de que “els valencià és rígida: grups que triomfen ho fan perquè tot i estar molt viva, és aqueixa la música que agrada disposa de poca a la gent”. Mentida i cinisme. Com no va a agradar a la gent si varietat d’estils” als principals festivals de música en valencià els grups principals Em venen a la ment noms com sempre són els mateixos i l’estil Mugroman, que han estat molts pràcticament també? anys lluitant i tractant de fer-se un lloc a l’escena i han acabat per desaparèixer, o Vertigen, que no se ben cert si tenen pensat continuar Envia’ns la teua però pareix ser que tot ha quedat opinió, reflexió, crítica, en un “Intent de poema”, com pensament, etcètera, bé diu el nom del seu primer i al correu electrònic únic disc, i que probablement ho contacte@diania.tv i hagués tingut encara més difícil si ho publicarem tant al Josep Nadal no fóra el cantant. És lloc web com en aquesta cert també que hi ha excepcions secció. que confirmen la regla, com van ser els Orxata, però evidentment sempre com a base la combinació esmentada. Com a bon mainstream que és el nostre, en el moment en que un grup decideix distanciar-se dels estils esmentats ja és pràcticament impossible arribar a la primera línia, ja que tindrà molt poques possibilitats de ser recolzat, i no parle del recolzament de la gent, sino del recolzament de les diferents entitats que es veuen involucrades en aquests assumptes.
www.diania.tv
17
agenda de les comarques
L’associació Unadikum explicarà a Biar “Què passa en Gaza“ el 5 de desembre L’associació Pau Igualtat i Solidaritat internacional Unadikum visita Biar el pròxim 5 de desembre per relatar la situació a què es troba Palestina en l’actualitat. L’Acte, organitzat per la CUP de Biar, serà a les 19.30h, a la sala multifuncional de la Casa de Cultura del municipi. L’associació s’encarregarà de contextualitzar el conflicte, així com d’assenyalar les claus determinants per tal de comprendre l’ocupació que
El Centre Jove de Muro organitza un taller de grafiti el 12 i 13 de desembre El Centre Jove de Muro, al Comtat, ha organitzat un taller per a aprendre a dibuixar grafitis el pròxim cap de setmana 12 i 13 de desembre. El taller és gratuït, i compta amb el suport i col·laboració de l’Ajuntament de Muro. Per tal d’inscriure’s cal posar-se en contacte al telèfon 965530171, o
acudir directament a les instal·lacions del centre. L’activitat es durà a terme de 18h a 20h el divendres i de 10h a 14h el dissabte.
ANUNCIA’T! ANUNCIA’T! 18
www.diania.tv
Israel du a terme al territori des de principis del segle XX. També explicaran de quina manera la ciutadania pot donar suport a Palestina, mitjançant accions que van des de la reivindicació fins al boicot d’alguns productes d’origen israelià.
Del 15 al 30 de novembre
El grup de Xirimiters i Tabaleters l’Aljub organitza un concert a Bocairent el 13 de desembre El grup de Xirimiters i tabaleters l’Aljub de Bocairent organitzen un concert al Teatre Avinguda de la localitat el pròxim dissabte 13 de desembre. L’ acte, el qual compta amb la col·laboració de l’Ajuntament, serà al voltant de les 20h. Per altra banda, l’Aljub, junt amb el Museu
Valencià de la festa d’Algemesí, inauguren l’exposició “La dolçaina, ferramenta de la nostra festa”, que es podrà visitar fins el 21 de desembre.
Lucrècia de Borja presenta “Les dones no som (tan) complicades” el 19 de desembre a Gandia Lucrècia de Borja presenta el llibre “Les dones no som (tan) complicades”, un recull de posts extrets del seu exitós blog homònim que tracten el sexe de forma oberta i sense embuts.
Els articles reflexen situacions quotidianes, quasi sempre relacionades amb assumptes sexuals, amb què qualsevol es pot sentir identificat. L’autora ens relata experiències personals “sense pèls en la llengua”, així com opinions des d’un punt de vista femení caracteritzat per la senzillesa, ja que, segons ella, “les dones no som tan complicades”. El llibre ha estat editat
per Llibres de la Drassana mitjançant un projecte de micromecenatge superat amb èxit. Compta amb il·lustracions del dissenyador Luis Galbis Fuster, i amb el pròleg escrit per l’animador Toni de l’Hostal. La presentació serà el pròxim 19 de desembre a la llibreria Gavina Llibres de Gandia, a les 20h.
ANUNCIA’T!
www.diania.tv
19
agenda de les comarques
David Segarra presenta “Viure, morir i nàixer a Gaza” a Cocentaina el 22 de desembre David Segarra, documentalista i periodista valencià, presenta el pròxim 22 de desembre el llibre “Viure, morir i nàixer a Gaza”, un recull de fotografies, textos propis i poemes de diversos autors que il·lustren “l’extraordinària quotidianitat” i valentia característica de la Franja de Gaza. Segarra basteix el llibre gràcies als viatges a Gaza que ha realitzat, el primer d’ells l’any 2009. El passat estiu, el periodista va tindre l’oportunitat de viure allà durant 3 mesos, i de relatar en primera persona una de les operacions militars més devastadores en contra de Palestina. Les vivències personals i el contacte directe amb el territori són el millor testimoni del dia a dia Palestí, del mèrit d’un
poble que, malgrat tot, resisteix davant l’horror. El llibre ha estat finançat mitjançant el micromecenatge, un projecte de Verkami que ha aconseguit més del doble de l’objectiu econòmic establert. Sembra Llibres, la jove editorial cooperativa, esdevé també un pilar fonamental per tal de donar forma a un relat que cal difondre. Un dels propòsits de Segarra és
que el llibre arribe a Gaza, ja que els grans protagonistes anònims no solen veure’s reflectits a les imatges. L’acte a Cocentaina l’organitzen les associacions de joves contestans Socarrel i El Guaret. La presentació serà a les 20h, a la Biblioteca Municipal Pare Arques.
Pep Botifarra estrena “Ja ve nadal” a Canals el 21 de desembre Pep Gimeno “Botifarra”, amb les dates nadalenques ben pròximes, presenta el seu proper disc “Ja ve nadal”. Aquest treball recull dotze nadales pertanyents al patrimoni musical- tradicional valencià.
ANUNCIA’T!
20
www.diania.tv
A La Costera seran els primers afortunats en gaudir del nou espectacle de Botifarra: el disc s’estrena el pròxim 21 de desembre a l’auditori de Canals i el 23 a Xàtiva. Seguidament, “Ja ve nadal” es presentarà a l’Olleria, a la Vall d’Albaida, el 26 de
desembre, i al Teatre Micalet de València el 6 de gener. Cal dir que la Unió Musical Santa Cecília de Canals col·labora a la interpretació d’algunes peces, així com el Grup de Danses Baladre de Muro i l’Escola de Música i Dansa de Baladre.
Del 15 al 30 de novembre
El Festivern celebra el desé aniversari a Tavernes de la Valldigna Enguany el Festivern compleix 10 anys. El primer festival d’hivern de les Comarques Centrals Valencianes tingué lloc a Pedreguer l’any 2004, a la Marina Alta. Des d’aquell moment, el panorama musical valencià ha sofert molts canvis i, a hores d’ara, la música cantada en la nostra llengua es troba en expansió. Cada vegada són més els joves que decideixen viure la nit de cap d’any en clau “festivernera”. Tavernes de la Valldigna acull per quart any consecutiu una nova edició del festival, en aquesta ocasió amb regust d’aniversari.
El cartell comprén una triple jornada que començarà el dia 29 de desembre, amb una vetllada íntima de la mà del cantautor Feliu Ventura i del grup català The Gramophone Allstars, que presenten Jazzmaica, el seu quart treball. Seguidament, es podrà continuar amb la festa al pub Màgik. El dia 30 comença de vesprada amb la inestimable col·laboració de la Trocamba Matanusca, donant ritme al tradicional correbars arreu de la localitat. La primera gran nit s’enceta amb els italians Banda Bassoti com a caps de cartell. També hi seran presents a la carpa del Festivern els ontinyentins d’Auxili, que posen punt final a un
any molt intens propagant el Dolç Atac; Train to Roots, que arriben a la Safor per mostrar-nos el reggae italià; Dakidarría, amb l’ska punk i reggae precedent de Galícia; Frida i Charly Efe i Delagang, representant el rap; Prozak Soup, amb Imbècil, on barrejen posthardcore, electrònica i hip hop a la seua música; VaDeBo, finalitzant la gira 2014; per últim, La Fístula Vallkànica, amb l’ska vallkànic. El 31, La Gossa Sorda culmina l’èxit de La Polseguera, i l’escampa arreu de Tavernes; Los Chikos del Maíz presenten nou disc, La estanquera de Saigón; Aspencat assumeix la recta final de l’Antimatèria Tour; Sargento García, mític del mestissatge,
mescla l’actitud punk amb ritmes salsers i caribenys; El Diluvi, des de Castalla, porten Motius per començar l’any amb il·lusió; Tardor ens conviden a endinsarnos a Una Ciutat Invisible, l’últim disc; ZOO ens teletransporten a l’Estiu, l’Estiu del Festivern; finalment, el contestà Andreu Valor i els alcoians de Pelandruska ens oferiran un “vermut musical” ben característic. A banda, durant el Festivern també se celebrarà un concurs de paelles, torneigs esportius de raspall, futbet i bàsquet i un sopar popular per acomiadar l’any amb bona sintonia. Ja crema el Festivern!
ANUNCIA’T! www.diania.tv
21
www.diania.tv
Tardor a la Vall d’Alcalà
Camí de “La Rambla” a Castalla, on corre un rierol d’aigua salada