4 AGENDA
UNIVERSITAT
DIARIO
CERVELL, CONDUCTA I SOCIETAT. El Departament de Psicologia de la UIB i el Ministerio de Educación y Ciencia han organitzat el cicle de conferències, ‘Cervell, Conducta i Societat’. La primera d’elles s’oferí el passat dia 9, i la propera -d’un total de nou- tindrà lloc dia 16, a la Fundació “la Caixa” a partir de les 19 hores. Es tractaran l’estrès, les hormones i la salud.
TEATRE A SANTA MARIA. Morgana Teatre, la UIB i l’Ajuntament de Santa Ma-
ria ens oferiran dia 30 la representació de ‘El procés’, de Franz Kafka. Serà al Centre de Formació Ses Cases des Mestres, del carrer Jaume I de Santa Maria del Camí, a partir de les 21.30 hores. Preu: 4 euros.
RUPTURA DE LA TRADICIÓ. Engegat per la UIB, el cicle de conferències ‘Ruptura de la tradició’ segueix envant. Així, en el seu marc, el dia 17 s’oferirà “El cofre del ser: muerte y nihilismo en Heidegger”, a partir de les 10 hores i a l’aula de graus de
DE
MALLORCA. DIJOUS 15
l’edifici Ramon Llull del campus universitari. Félix Duque, catedràtic de Filosofia de la UAM, en durà a terme l’exposició.
COMUNICACIÓ I LLENGUATGE. Engegat per l’Institut de Ciències de l’Educació, demà divendres i fins dissabte s’iniciarà el curs de formació permanent del professorat “Trastorns programàtics de la comunicació i del llenguatge: avaluació i intervenció”. S’oferirà a l’edifici Sa Riera, i la durada del curs és de 10 hores. Més al
ENTREVISTA
DE DESEMBRE DE
2005
telèfon 971 173132.
LLENGUA I IDENTITAT. La migració, la llengua i la socialització es tractaran el dia 9 de gener de 2006 a l’aula de graus de l’edifici Ramon Llull a partir de les 18.30h. CINEMACAMPUS. La darrera proposta abans de vacances és una altra joia: “Die Büchse der Pandora” (La caixa de Pandora, 1929). Dia 20, 18 hores, sala d’actes del Guillem Cifre de Colonya.
PUBLICACIONS Pablo Escribá Ruiz Professor de Biologia i investigador
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix recerca com “l’acció de cercar amb tota cura per trobar o descobrir alguna cosa; investigació”. L’oració que cita com a exemple no pot ser més clara: “Les recerques científiques són a la base del progrés”. Precisament aquesta frase il·lustra la tasca del doctor Pablo Escribà i el seu grup de recerca de la UIB, que han descobert importants fites. De fet, el senyor Escribà acaba de tornar de realitzar dues conferències als EUA, una a la Universitat de Columbia i l’altra al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, per explicar aquests importants descobriments.
–I hom, com se’n pot beneficiar? – Existeixen dues maneres: la farmacèutica i la nutricional. Per a aquesta darrera acabam d’arribar a un acord amb l’empresa Biotécnologias Aplicadas, SA (BTSA), una de les empreses capdavanteres del seu sector, per utilitzar aquest nou compost com un ingredient alimentari a l’abast de tothom.
–Com fou el vostre procés de formació? –Un poc mogudet, vaig començar la carrera a la Universitat de València i la vaig acabar a la UIB. Després vaig realitzar el doctorat a cavall entre la UIB i la Universitat d’Alacant on vaig coincidir amb Escribà no pot desenvolupar un projecte ben necessari. científics destacats com Bernat Sória, Valentín Peña, Antonio Ferrer, “L’ÀCID QUE DESENVOLUPEM José M. González i Mauricio Montal. –Després passàreu a ser professor de la UIB? –No, això va ser a partir de 1999. Quan vaig acabar la tesi, vaig continuar la meva formació i investigant als EUA, concretament a Nova York, Kansas i Charleston. Un temps després de tornar a Balears vaig establir el grup de recerca de Biomedicina Molecular i Cel·lular, format per un equip de qualitat i ben nombrós. –I que ha descobert importants fites.
POT TRACTAR TUMORS ACTUALMENT INCURABLES: SALVARÍEM MOLTES VIDES ” –Em desenvolupat l’àcid hidroxioleic, un compost que pot reduir el pes corporal, regular de la tensió arterial i revertir un prócés tumoral. L’oli d’oliva pot protegir de certs tipus de càncer, però no pot revertir un procés cancerígen cosa que sí pot realitzar l’àcid hidroxioleic.
UN LLIBRE
–Com s’ha atorgat la patent? –Com alguns projectes sobre recerca aplicada a l’estat espanyol, la Fundació Genoma Espanya ha aportat una part dels fons necessaris per fer la recerca. Genoma España és una entitat pública-privada impulsada pels ministeris de Sanitat i Consum i Agricultura. A més, s’encarrega de canalitzar les investigacions dels centres públics cap al sector privat.
Hablando de Física a la salida del cine Antoni Amengual Colom
Amb imaginació i rigor científic, l’edició és un regal a la curiositat
–I l’ús farmaceutic ...? –Tenien el compromís de deixarnos començar a desenvolupar el projecte el passat mes d’abril, però per causes incomprensibles no ha estat així. Si no rebem el vistiplau de la Fundació Genoma i qualsevol empresa farmaceutica preveu que la inversió en el projecte no és rentable, perdrem l’oportunitat de salvar moltes vides. Cal recordar que el 40% de les morts a l’estat es deuen a malalties cardiovasculars i el 23% a malalties tumorals .
Ja feia uns anys que es gestava un projecte d’aquestes característiques i, finalment, ha estat realitat gràcies, una vegada més, a l’empenta d’Edicions UIB. El contingut del treball que ens presenta el professor Antoni Amengual és ple de curiositats d’allò més interessant, unes curiositats que parteixen de les diferents escenes d’alguns films famosos en els quals es vulneren les lleis més elementals de la natura... Ahir mateix va ser presentat a la Fundació “la Caixa”.
–Això és desencoratjador. –I tant, hem comprovat que aquest àcid molecular pot tractar tumors que actualment són incurables. De fet, alguns científics consideren que aturar el projecte seria, literalment, un acte criminal.
UN DISC
UN FILM
Gabriela Bosch
Isabel Negre
José Manuel Sendín
SEGON D'HISTÒRIA
SEGON DE TREBALL SOCIAL
QUART D'INFORMÀTICA
La historiadora
Nou
Elizabet Kostova
Sopa de Cabra
Cementerio viviente Mary Lambert
Aquesta és la primera novel·la de escriptora americana Elisabet Kostova, que se centra en la investigació d'una jove historiadora que continua els estudis de son pare sobre Vlad Empalador; és a dir, sobre la vertadera existència del mític Dràcula. Aquest llibre s'ha convertit, en poc temps, en un vertader èxit de vendes. El vaig acabar de llegir ara fa tot just un mes, és molt entretengut i m'ha agradat bastant.
Des de fa molt de temps m'ha agradat molt aquest grup. Varen començar devers l'any 1986 i finalment se separaren ara fa quatre anys, després d'una trajectòria plena d'èxits, reconeixements i una enorme xifra de seguidors. Aquest és un dels seus treballs més madurs, de fet va aconseguir el disc d'or. D'entre tots els temes d'aquest disc destaca, entre d’altres, la cançó “El far del sud”.
És una adaptació de la novel·la de terror Cementiri d'animals d'Stephen King, un dels millors llibres que va escriure. Les darreres obres d'aquest popular autor són terribles quant a qualitat i de fet he deixat de seguir-lo. La pel·lícula tracta d'una família que passa a viure a una casa a prop d'una carretera amb el perill que això comporta. A més, en aquest poble hi ha un cementiri d'animals i un bosc bastant peculiar.