PROJECTE LINGÜÍSTIC ESCOLA VALLDEFLORS by Diego Roldán García

PROJECTE LINGÜÍSTIC ESCOLA VALLDEFLORS

INTRODUCCIÓ El Projecte Lingüístic del nostre Centre , pretén recollir, ordenar i desenvolupar els principis i objectius compartits per tota la comunitat educativa en relació a la plena normalització de la llengua catalana i la integració a la cultura catalana de tot l’alumnat i tota la comunitat educativa. A la vegada, queda reflectit també el tractament de les llengües castellana i estrangera, en el nostre cas, l’anglesa. Volem una escola oberta a les diferents situacions canviants de la societat multilingüe i multicultural, de manera que l'alumnat que acabi l'ensenyament, pugui interactuar amb l'entorn, i que a l'hora se senti capaç de participar en el marc més ampli de la Unió Europea o altres societats. Hem d'aconseguir formar alumnes competents en l’ús de la llengua catalana, de la llengua castellana i de la llengua anglesa, alumnes plurilingües. Tot això tenint en compte que, el català com a llengua pròpia, ha d'esdevenir la llengua comuna per a la creació d'espais multilingües i multiculturals necessària per esdevenir ciutadans i ciutadanes conscients i críticament actius en la societat.

MARC LEGAL El present projecte lingüístic i les propostes d’actuació que es fan als apartats corresponents s’inspiren i tenen en compte la normativa vigent que apareix als documents següents: 

L'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 6, determina que la llengua pròpia de Catalunya és el català, la qual ha de ser la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. Les dues llengües oficials, català i castellà, han de ser conegudes per la ciutadania de Catalunya.

 

La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, ja definia la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament en tots els seus nivells educatius; consideració que va mantenir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en el seu article 20. La major complexitat i la diversitat lingüística i cultural de la societat catalana actual fan necessari potenciar des de l'escola la llengua pròpia, que ha d'esdevenir llengua comuna i factor de cohesió social de tota la població.

Educació infantil 

Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d’educació infantil (BOE núm. 4, de 4.1.2007).



Decret

181/2008,

9 setembre,

pel qual

s’estableix l’ordenació

dels

ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5216, de 16.9.2008). 

Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5505, de 13.11.2009).

Educació primària 

Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació primària (BOE núm. 52, de 1.3.2014)



Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària (BOE núm. 293, de 8.12.2006).



Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC núm. 6900, de 26.6.2015).



Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents

requisits

formals

del

procés

d’avaluació

l’educació

primària. (DOGC núm. 7148, de 23.6.2016). 

Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual s’estableixen els elements dels documents bàsics d’avaluació de l’educació bàsica regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, així com els requisits formals derivats del procés d’avaluació que són necessaris per garantir la mobilitat de l’alumnat (BOE núm. 149, de 22.6.2007). 



1.- CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC 1.1

ALUMNAT

Aquest curs 2019-2020, en què revisem i actualitzem el projecte lingüístic, tenim 408 alumnes amb la distribució següent: P3

5è

6è

D’aquest alumnat un 26% és d’origen estranger, i no fan servir la llengua catalana en l’entorn familiar. A més, hem de tenir present que un 6% d’aquest alumnat d’origen estranger, encara és considerat nouvingut, ja que no han completat els dos anys d’escolarització al sistema educatiu de Catalunya. A Tremp, un 96,6% entén el català, un 82,1% el sap parlar, un 82,8% el sap llegir, un 63,7% el sap escriure i un 3.35% no l’entén. (IDESCAT). L’alumnat del nostre centre són nens i nens procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic i sociocultural mitjà. Així aquest projecte, contempla també mesures d’atenció específica per l’alumnat nouvingut que no coneix la llengua catalana, sobretot en l’etapa d’educació primària, on el primer curs d’incorporació s’elabora un pla individualitzat que prioritza l’aprenentatge d’aspectes bàsics de la llengua, que ajudin a integrar-se al grup i a la vegada li proporcioni eines per a poder seguir el procés d’ensenyament-aprenentatge de manera adequada. La llengua majoritària, de relació i vehicular en el nostre centre, és la llengua catalana. Es treballa per tal que al final de l’etapa els alumnes siguin competents en l’ús de la llengua catalana, castellana i anglesa. La qual cosa es constata en les proves de CB que realitzen els alumnes de 6è de primària.

1.2 ENTORN El nostre centre es troba ubicat a Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà. El català és la llengua d'ús i comunicació en tots els àmbits: docents, relacional, administratiu i de formació. El centre acull a alumnes de Tremp, pobles agregats i de municipis pròxims que no disposen de centre escolar. El nombre total dels alumnes és de 408.

2. LA LLENGUA CATALANA, (Llengua vehicular i d’aprenentatge) 2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1. El català, vehicle de comunicació i eina de convivència La llengua catalana, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques. L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura evita l’exclusió social i enforteix els vincles entre iguals a l’escola i ajuda les famílies a conèixer la llengua catalana a través dels seus fills i filles. La llengua catalana, no és una llengua exclusivament d’aprenentatge, sinó que també s’utilitza en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu. Es treballa per tal que l’alumnat mostri interès i sigui respectuós amb totes les llengües que l’envolten.

2.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.2.1. Programa d’immersió lingüística (EI, EP). Tenint en compte el nostre context sociolingüístic (la majoria d’alumnat parla català, però cada vegada hi ha també una presència més significativa d’alumnes amb diversitat de llengües), apliquem algunes de les estratègies del programa d’ immersió lingüística per tal d’aconseguir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat tingui el mateix

coneixement tant de la llengua catalana com de la llengua castellana i hagi adquirit la competència comunicativa en el sentit més ampli de la mateixa. A la resta de la comunitat educativa se l’informa i se li demana la seva col·laboració en l’ús i l’aprenentatge del català. Cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions. En l’Educació Infantil es reforça l’aprenentatge de la llengua catalana de l’alumnat nouvingut amb activitats orals i en petit grup, que ajuden a adquirir el lèxic d’ús habitual a l’aula i al centre. A l’Educació Primària aquestes estratègies es basen en l’observació d’aquest alumnat i en com es desenvolupa en el grup-classe, lingüísticament parlant, per poder dissenyar plans individualitzats que tinguin en compte les seves necessitats específiques pel que fa a les àrees de llengua. En aquests plans reforcem l’aprenentatge d’aspectes bàsics de la llengua catalana, com el lèxic habitual de l’aula, de les àrees, les normes de convivència del centre. Aspectes com la construcció de frases d’ús habitual que permetran la integració d’aquest alumnat al grup-classe. Aquest fet, permet centrar-se més en aspectes molt concrets i molt bàsics, que ajudaran l’alumnat a desenvolupar-se millor en la resta d’àrees.

2.2.2 Sistematizació del treball de la llengua oral i escrita L’escola prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres, per tal que l’infant pugui expressar-se de manera adequada en cada situació. L’infant ha de ser capaç de poder expressar les seves opinions, dialogar, exposar i a la vegada que ha de ser capaç d’escoltar. Han de ser ciutadans/es competents oralment, que puguin expressar-se de manera raonada i coherent, opinar i argumentar amb correcció i coherència discursives. A Educació Infantil ja iniciem el treball d’expressió oral a partir de converses, dramatitzacions, descripcions... Aquest treball que i s’amplia a l’Educació Primària. No es treballa exclusivament des de l’àrea de llengua, altres àrees contribueixen també a fer competents oralment els infants. Pel que fa a l’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu es tindrà en compte un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que cal abordar des de totes les àrees del currículum.

S’aprofitaran les situacions comunicatives, establint mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les diferents habilitats, fins a aconseguir una competència plena comunicativa. El procés d’escriptura ha de contemplar les diferents fases que permetran una bona evolució: planificar, contextualitzar, textualitzar, editar i revisar les produccions escrites. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura són significatives i funcionals, ja que tenen uns objectius clars que es comparteixen amb l’alumnat. El centre potenciarà els recursos escolars com les biblioteques d’aula i/o passadís, les activitats vivencials, les noves tecnologies (tauletes, PDI, etc.) com a dinamitzadors de l'aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Utilitzant progressivament textos de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (verbals, gràfics i imatge), que queden recollits als plans lectors de nivell i cicle. S’estableixen uns mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats i es graduen en funció del procés d’ensenyament. També s’estableixen uns criteris de correcció pel que fa a les activitats d’expressió escrita, d’acord amb les avaluacions externes al centre; l’avaluació diagnòstica i l’avaluació de les CB, per treballar-los amb l’alumnat, que n’ha de ser coneixedor. La lectura i l’escriptura són dos processos estretament relacionats que s’han d’abordar a l’escola de manera conjunta per tal de garantir-ne el significat. Tanmateix aquest significat ve donat únicament per la funcionalitat que aquests dos aprenentatges tenen per a l’infant. Des d’aquesta perspectiva pràctica o operativa, cal entendre la lectura i l’escriptura com dos processos amb una finalitat comuna: la construcció i la interpretació de significats.

METODOLOGIA Els objectius proposats es treballen a nivell de grup-classe, a nivell de racons i individualment. Les activitats són obertes i cooperatives. Des d’un inici, es deixa llibertat als infants per que escriguin, llegeixen, interaccionin amb llibres, contes... per tal que puguin donar sentit i desenvolupin el gust per la lectura i l’escriptura. 

Es propiciarà la participació de tot l’alumnat, han de sentir-se protagonistes del seu procés d’ensenyament-aprenentatge.



Es tindran en compte els coneixements previs dels nens i les nenes. Partir d’allò que saben.



S’anticiparà el tema o activitats que es treballaran a les nenes i nens que així ho requereixin.



Es vetllarà per què l’aprenentatge de la lectoescriptura sigui funcional i significatiu. Les activitats de lectura i escriptura han de ser el màxim properes possibles a situacions reals (partim del propi nom de l’alumne visualitzat en diferents llocs, nom de la classe, temps, dites, contes...)



En el cas dels alumnes amb dificultats en l’aprenentatge del procés de lectoescriptura s’optarà per una metodologia específica consensuada per l’equip de cicle, MEE i la CAD.



Es facilitarà la interacció i l’intercanvi d’informació entre els infants a través d’activitats plantejades que permetin treball cooperatiu, activitats en gran grup, petit grup, per parelles, individual, grups flexibles...



Es farà adonar l’alumnat del seu progrés mitjançant l’autoavaluació.



Es consideraran els errors com a etapes en projecció de millora.



Es facilitaran activitats de lectoescriptura prou àmplies perquè tot l’alumnat hi pugui participar.



Vetllarem per un bon clima de classe afavorint la concentració, l’autoestima, el respecte...



Cada nivell desenvoluparà un Pla Lector adequat al seu curs.



Treballarem amb el Pla lector de zona.

MATERIAL. El material per la lectura i l’escriptura ha de propiciar la diversitat. Tots els/les alumnes no progressen a la mateixa velocitat, i és important seguir el ritme de cada infant, per tal que l’aprenentatge sigui eficaç i significatiu. S’adequaran els materials usats d’acord amb les característiques i necessitats individuals quan sigui convenient. El material que utilitzem combina materials editats comprats per l’escola i aportats pels serveis educatius (Activitats del Pallars Lector). També la biblioteca Pública col.labora aportant materials adequats per l’alumnat.

AVALUACIÓ. L’avaluació i el seguiment del procés lector es realitzarà a través dels fulls de seguiment. Aquestes eines ens permeten conèixer l’estadi on es troba el nen i a partir d’aquest utilitzar les estratègies necessàries per reforçar i/o estimular a cada alumne.

L’avaluació ens permet seguir a l’alumne per veure si aconsegueix els objectius proposats i també si la metodologia, activitats i organització han estat les adequades en relació a la proposta inicial. A l’inici de curs es passen unes proves per saber en quin moment del procés es troba cada alumne: proves de lectoescriptura, proves comprensió, velocitat lectora, expressió escrita, expressió oral..., que després es tornen a passar en el tram final del mateix curs.

EDUCACIÓ INFANTIL El procés d’aprenentatge de la lectoescriptura s’inicia als tres anys, amb la incorporació dels nens i nenes a l’escola. A través dels diferents sons s’inicia a P4 l’aprenentatge de les diferents lletres. A P5 s’incorpora la lletra lligada. Per afavorir la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge del seu fill/a, un cop a la setmana, s’enduen el llibre de lectura a casa. Es realitzen activitats i tallers per millorar la motricitat fina. És important el traspàs d’informació sobre l’alumnat i un treball conjunt pel que fa a la metodologia entre l’equip d’educació infantil i del cicle inicial d’educació primària. Són dos reunions de coordinació per curs; una al principi i l’altra al final. La cap d’estudis és qui promou i vetlla la coordinació entre els dos cicles per tal que hi hagi una coherència en la metodologia i el treball.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA. El domini progressiu de la lectura i de l’escriptura permet als infants arribar a conèixer el codi lingüístic. En acabar el cicle inicial els infants coneixeran totes les relacions so-grafia, i així s’hauran incorporat dins de l’etapa alfabètica. A partir d’aquest moment, i al llarg de tota l’educació primària, cal que el mestre/a continuï treballant els aspectes formals (ortografia, presentació...) i totes les habilitats implicades en el procés de comprensió de textos, a fi que els alumnes assoleixin els objectius establerts per al final de l’etapa.

2.2.3. La llengua en les diverses àrees Des de totes les àrees del currículum es procurarà que es desenvolupin, de forma transversal, en la mesura del possible, les competències lingüístiques. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i comprensió en català concretat en els criteris del projecte lingüístic de centre, l’equip docent aplica a l’aula metodologies que

estimulen l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en català, preveient mecanismes de seguiment i d’avaluació.

2.2.4. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells És bàsic que l’equip docent disposi d’un espai per poder coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i el seu ensenyament i per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen transmetre i treballar. Se segueixen diferents protocols per fer el traspàs d’una promoció d’alumnes quan hi ha un canvi d’ensenyant, un canvi d’etapa i/o un canvi de cicle. Contemplem també un espai de coordinació amb l’INS Tremp, tant del traspàs de la informació de l’alumnat com d’aspectes metodològics. Les reunions de coordinació de nivell i les reunions de coordinació entre cicles es planifiquen d’una manera sistemàtica en iniciar el curs, tant pel que fa a la temporització com pel que fa a la temàtica que s’hi tracta. Els/les mestres s’organitzen en equips intercicles per establir línies d’intervenció coherents amb l’alumnat un mínim de dos cops al llarg del curs. El centre (equip directiu i mestres tutors de cicle superior) es coordinarà amb el Centre de Secundària un mínim de dos cops al llarg del curs.

2.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: Alumnat que desconeix les dues llengües oficials: Els tutors i el tutor de l’AA (si s’escau) vetllaran perquè les metodologies i les mesures organitzatives, per aconseguir l’aprenentatge inicial de la llengua vehicular, siguin les adequades; consensuades i a tenir en compte per la resta de l’Equip Docent. L’equip docent preveurà els mecanismes d’avaluació. El desconeixement de les dues llengües suposa la introducció de la llengua catalana com a llengua vehicular, amb el temps s’anirà introduint paulatinament el castellà i progressivament l’anglès.

Alumnat de parla hispana: L’alumnat que desconeix el català, haurà de fer l’aprenentatge de la llengua vehicular, vetllant perquè les estratègies didàctiques i mesures organitzatives siguin les adequades i que li permetin l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari.

2.2.7. Atenció de la diversitat El centre organitzarà l’atenció a la diversitat (Pla d’atenció a la Diversitat) reforçant el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura a cicle inicial i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita a la resta dels cicles. S’utilitzaran mecanismes organitzatius curriculars i pedagògics, per atendre la diversitat de l’alumnat (desdoblaments, grups reduïts). Potenciant la utilització d’estratègies que facilitin la participació de l’alumnat en el seu propi aprenentatge, la col·laboració entre iguals i l’ús de materials multinivells. Aquests mecanismes s’adeqüen a la realitat canviant del centre i es concreten espais de reflexió en l’inici de cada cicle quan comença l’etapa de l’educació primària: adaptació del currículum, aspectes organitzatius, orientacions metodològiques...

2.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua El centre organitza activitats, incloses a la PGA, amb l’objectiu de potenciar l’ús del català com són: Teatres, visites d’autors, activitats a la biblioteca, concurs de Lectura en veu alta, ...

2.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua L’avaluació, com a part del procés d’ensenyament aprenentatge, es durà a terme sempre seguint les instruccions donades en la normativa vigent: Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària. (DOGC núm. 7148, de 23.6.2016). S’avaluaran les diferents dimensions i competències bàsiques pròpies de l’àrea de llengua catalana. Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant diferents estratègies: l’observació directa, les proves escrites, l’elaboració de treballs, exposicions orals, etc.

L’avaluació com a part del procés d’ensenyament-aprenentatge, ha de servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge, aquestos resultats són un element important a l’hora de decidir l’organització del currñiculum i l’atenció personalitzada a l’alumnat. De la mateixa manera, aquests resultats han de fer possible un retorn qualitatiu a l’alumnat, perquè pugui reflexionar, analitzar, revisar i millorar les seves produccions.

2.2.10. Materials didàctics Els equips de cicle determinaran els materials didàctics i els seqüenciaran i coordinaran amb la resta de cicles a fi d’establir unes propostes didàctiques compartides per tal d’aconseguir alumnat competent en la llengua catalana. 2.3 El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe. Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l’assoliment de la competència plena en català i en castellà com a garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures. El professorat disposa d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en compte. Al centre s’extableix una relació directa entre l’aprenentatge del català i el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. 2.4 Usos lingüístics La llengua catalana és la llengua d’ús habitual en les activitats del centre, les activitats organitzades tant pel centre com per l’Ampa, les activitats extraescolars... També és la llengua d’ús habitual en la comunicació amb les famílies i la que s’usa en la pàgina web de l’escola i les comunicacions via Apps amb l’entorn i les famílies. Si séscau i si alguna família ho demana, es facilita la traducció a la llengua castellana i en cas d’altres llengües es busca altres parlants que puguin fer de traductors amb les famílies que no entenen ni la llengua catalana ni la castellana.

3. LA LLENGUA CASTELLANA 3.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 3.1.1. Introducció de la llengua castellana El centre, atesa la composició lingüística de l’alumnat, ha d’assegurar una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana en tota l’etapa de l’educació primària i ha d’establir criteris que permetin reforçar i no repetir els continguts comuns programats en el currículum de llengua catalana. Segons el PEC, hem de vetllar pel desplegament del currículum incorporant el treball de les formes d’ús de la llengua castellana menys conegudes per l’alumnat. A la vegada, i segons la legislació vigent, s’han d’atendre les atencions individualitzades en llengua castellana que sol·licitin les famílies. Hem de tenir present en tot moment, la continuïtat i la coherència metodològiques en l’aprenentatge/ensenyament de les llengües catalana i castellana, ja que l’objectiu final de l’educació primària és l’assoliment de la competència lingüística en ambdues llengües al mateix nivell. L'ensenyament d'aquesta àrea no serà impartit pel mestre tutor del curs, per tal que el nen relacioni cada mestre amb una llengua diferent. S'introduirà a nivell oral a P5 d’Educació Infantil, a partir de cançons, poemes, contes i s'aniran introduint els sons diferencials de la llengua castellana. Al llarg del cicle inicial es prioritzarà el treball oral de la llengua castellana i s’introduirà a finals de 1r el treball de la llengua escrita. Al llarg de tota l'etapa s'establiran criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les llengües.

3.1.2. Llengua oral i llengua escrita L’aprenentatge i ús de la llengua castellana inclourà activitats per poder fer alumnat competent lingüísticament parlant, i especialment potenciar la comunicació oral al llarg dels primers cursos, en el cicle inicial de l’educació primària. L’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana es basa en la varietat estàndard, i es treballa de manera oral en tots els cicles, i a partir de diferents tipologies:entrevistes, converses, dramatització de contes, argumentació, instruccions de jocs...

Hem d’aconseguir formar lectors i escriptors competents. La competència escrita s'ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Es farà coordinadament amb l’assignatura de llengua catalana per tal d’aprofitar-ne les transferències. El centre potenciarà els recursos escolars com la biblioteca, les activitats vivencials, les noves tecnologies (tauletes, PDI, etc.) com a dinamitzadors de l'aprenentatge lector i escriptor. Utilitzarà progressivament textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (verbals, gràfics i imatge).

3.1.3 Alumnat nouvingut L’acollida de l’alumnat nouvingut es fa bàsicament en llengua catalana, però també es fa en llengua castellana, garantint així, per un costat la immersió lingüística en la llengua vehicular, i per l’altre, l’adaptació al nivell lingüístic en llengua catalana i llengua castellana del grup corresponent.

4. LA LLENGUA ANGLESA 4.1. Anglès, com a llengua estrangera Els alumnes han de conèixer com a mínim una llengua estrangera per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. 4.1.1 L’àrea d’anglès 

Educació Infantil: L'alumnat iniciarà l'aprenentatge a P4. Els nivells de P4 i P5 realitzaran una sessió setmanal.



Cicle Inicial: Realitza dues hores setmanals amb tot el grup.



Cicle Mitjà: 3r. realitza 2 hores setmanals amb tot el grup i 4t. 2 hores setmanals amb tot el grup i una hora quinzenal amb mig grup.



Cicle Superior: Realitza 3 hores setmanals amb tot el grup.

4.1.2. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa Desplegament del currículum El centre docent desenvoluparà i concretarà el currículum per a tota l'etapa i fixarà les mesures adequades d'atenció a la diversitat. Amb un tractament cíclic dels conceptes, variant els contextos d’ús d’acord amb l’etapa madurativa i les necessitats de l’alumnat i oferint oportunitats d’ús significatiu de la llengua estrangera dins i fora de l’aula, i espais d’interacció/comunicació el suficientment variants per donar resposta als diferents estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Metodologia Es potenciarà que l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques amb especial incidència en la competència oral en els primers nivells, tot treballant el desenvolupament cognitiu de l’alumnat a fi que l’ajudi a esdevenir autònom progressivament per continuar aprenent i aprengui a treballar en col·laboració, tot respectant la diferència. Per a un ensenyament adequat de les llengües, és important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb què es construeixen les comunicacions.

Materials didàctics per a l’aprenentatge del anglès. El centre revisarà els llibres de text i materials didàctics segons les necessitats de l’alumnat i es preveuran materials que serveixin tant per l’ampliació com el reforç dels coneixements.  Recursos humans Degut a que el centre forma part del projecte GEP es disposarà d’una auxiliar de conversa que ajudarà en la part comunicativa principalment en el cicles mitjà i superior on es desenvolupa el projecte. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge del anglès. El centre assegurarà la presència dels recursos TAC i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers i per atendre els diferents estils i ritmes i explorar noves possibilitats. El centre disposa de diverses tablets per poder ser utilitzades en totes les aules, a més d’una secció en anglès al programa setmanal de Ràdio Tremp, “la Ràdio a l’escola”.

L’ús de la llengua estrangera a l’aula L’aula de llengua estrangera serà un espai d’immersió en la llengua d’aprenentatge entenent que aquest espai és la millor garantia per oferir oportunitats d’us real i de contacte amb la llengua d’aprenentatge.

4.1.3. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres Avançament de l’aprenentatge de la llengua anglesa l'aprenentatge de la primera llengua estrangera es comença a l'educació infantil (P-4). Es té en compte la contextualització d'aquesta llengua dins el currículum de l'educació infantil i es segueix la metodologia pròpia d'aquesta. Es vetlla perquè qui s'encarrega de l'experiència tingui la competència lingüística necessària i la formació específica per a aquesta etapa.

5.- PROJECTE GEP (Generació Plurilingüe) Des del curs 2016-17 la nostra escola forma part del GEP. El centre, prèvia valoració en claustre, es decideix a formar part d’aquest grup d’escoles que treballen una o més àrees curriculars en llengua anglesa per les següents raons: El coneixement i l’ús de diferents llengües ha esdevingut una necessitat fonamental i un dret per als ciutadans d’una societat global com la nostra. El coneixement de llengües estrangeres, a més de les oficials i/o pròpies de l’individu, garanteix l’adquisició dels processos d’aprenentatge i la millora contínua de l’aprenent. L’ús de diferents llengües per a accedir al coneixement és una pràctica que l’individu ha de desenvolupar des de l'edat escolar per tal d’establir les bases que li permetran aprendre qualsevol llengua de forma eficient. L’objectiu que el centre pretén assolir incorporant-se a aquest projecte és el de millorar les competències comunicatives en llengua estrangera de l’alumnat.

5.1. Implementació del Projecte GEP

Des de la seva implantació per primer cop el curs 2016-2017 la distribució horària del GEP ha anat variant fins quedar actualment de la següent manera :

MESTRE/A

AREA

LLENGUA SESSIONS

CURS

Marta Alins

Medi natural

Anglès

1’5 /1 Setmana 4t i 5è

Julio roig

Ed visual i plàstica

Anglès

1 / Setmana

5è i 6è

La previsió és que, a mesura que el projecte es vagi consolidant i el personal del centre es vagi formant en metodologia AICLE (aprenentatge integrat de contingut en llengua estrangera), es vagi implementant a més cursos i nivells.

6. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 6.1. Organització dels usos lingüístics 6.1.1. Llengua del centre i comunicació La llengua vehicular i de relació del nostre centre és el català. El centre educatiu emprarà el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes...) i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta. També utilitzarà la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sense prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen, amb l’objectiu que el desconeixement del català per part d'algunes famílies, no els suposi quedar excloses de les activitats del centre. D’altra banda, com a centre plurilingüe que som, els rètols, cartells, murals i l'ambientació en general, és realitza en català, castellà i anglès. El centre esdevé un referent d'ús de la llengua.

6.1.2. Documents de centre Tota la documentació oficial del centre es redacta en llengua catalana. El Projecte Lingüístic de Centre ha d’arribar a mans de tot el claustre per tal que tots i totes en siguem coneixedors i no caiguem en contradiccions i/o repeticions pel que fa a la seqüenciació i estructuració de l’àmbit de llengües. Per facilitar aquest últim aspecte i fer-lo extensiu a la resta de la comunitat educativa, es penjarà també a la pàgina web del centre.

6.1.3 Serveis d’educació no formal A les activitats d’educació no formal (AMPA), els responsables d'aquestes activitats s'adreçaran sempre en català a l'alumnat, exceptuant les activitats orientades a l’aprenentatge d’un altre idioma, tant en les situacions formals com en les més informals, vetllant per tal que la comunicació entre l'alumnat sigui també en català. Es parlarà d’aquest aspecte a les reunions de coordinació que es duen a terme amb l’AMPA.

6.2. Plurilingüisme al centre educatiu 6.2.1. Actituds lingüístiques Segons la Declaració Universal de Drets Lingüístics, tothom té dret a ésser reconegut com a membre d'una comunitat lingüística i, si s'estableix en el territori d'una altra, té el dret i el deure de mantenir-hi una relació d'integració. Per aquest motiu, el centre educatiu tindrà en compte la diversitat lingüística de l'alumnat i l’aprofitarà, tant per afavorir l'autoestima com per enriquir el currículum i les activitats ordinàries del centre, aquest treball es durà a terme dins el marc del projecte d’Educació Emocional . El centre potenciarà una educació per a la cohesió social, basada en la llengua catalana com a instrument de comunicació en un context multilingüe i en els elements que garanteixen la igualtat d’oportunitats i el dret a la diferència de tot l’alumnat.

6.3 Organització de la programació curricular 6.3.1. Coordinació cicles i nivells A l'hora d'organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües, per tal que respongui a les necessitats de l'alumnat del centre, s’establirà una coordinació entre el professorat d'un cicle, entre el professorat dels diversos cicles i entre el professorat de nivells diferents encara que siguin de centres diferents (Institut i llar d’infants), independentment de la llengua que hi imparteixin.

6.3.2. Estructures lingüístiques comunes El treball ben executat de les estructures lingüístiques comunes ajuda a assolir els objectius de l'aprenentatge de la llengua catalana, castellana i llengua anglesa a l'educació primària i secundària. Aquest aprenentatge es farà en la llengua catalana i per

l’ensenyament de les altres llengües es tindrà en compte els següents principis bàsics: evitar la repetició de continguts, evitar l’anticipació d’aprenentatges i atendre l’especificitat dels continguts .

6.3.3 Tractament de la informació La competència en el tractament de la informació incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Per això és una competència transversal. Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació. El tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació.

6.3.4 Pla lector del centre Per tal de desenvolupar el pla lector del centre es duran a terme activitats tals com: Visites d’autors, il·lustradors, conta contes, tallers a la biblioteca pública, participació en concursos de lectura, participació en el projecte del Pallars Lector, estona de lectura diària a l’aula, apadrinament lector, etc. Al mateix temps es potenciarà l’ús de la biblioteca d‘escola, mantenint la figura de coordinadora de biblioteca per tal que es pugui garantir l’organització de diferents activitats i així dinamitzar la lectura a les aules. El centre seguirà treballant amb la biblioteca d’aula a fi de facilitar l’accés de l’alumnat a la lectura i el seguiment del professor tutor.

6.4 Projecció del centre 6.4.1 Pàgina web del centre El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. S'hi pot trobar tota la informació que necessita l'alumnat i les seves famílies: documentació,

informació sobre els estudis que es fan al centre, característiques, programació de sortides, activitats extraescolars, participació en projectes... La web és en llengua catalana, tot i que pot haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a activitats fetes en altres llengües curriculars. http://agora.xtec.cat/ceipvalldeflors/

6.4.2 Revista El centre confecciona una revista per Sant Jordi (suport digital o paper) que pretén treballar les diferents tipologies de text i ser una eina de motivació vers l’alumnat.

INDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................. 1 MARC LEGAL ................................................................................................................................................... 2 1.CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC .............................................................................................................. 4 1.1 ALUMNAT ................................................................................................................................................ 5 1.2 ENTORN .................................................................................................................................................. 5 2. LA LLENGUA CATALANA, (Llengua vehicular i d’aprenentatge) .................................... 6 2.1 La llengua, vehicle de comunicació i de convivència ..................................................... 6 2.1.1 El català, vehicle de comunicació i eina de convivència............................................... 6 2.2 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana ...................................................... 6 2.2.1 Llengua oral .................................................................................................................................... 7 2.2.2 Llengua escrita .............................................................................................................................. 7 2.2.3 La llengua en les diverses àrees................................................................................................ 11 2.2.4 Continuïtat i coherència entre cicles i nivells........................................................................ 11 2.2.5 Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: ........11 2.2.6 Atenció de la diversitat.................................................................................................................... 12 2.2.7 Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua ......................................................................... 12 2.2.8 Avaluació del coneixement de la llengua.............................................................. 12 2.2.9 Materials didàctics ........................................................................................................................ 13 2.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe..................................... 13 2.4. Usos lingüístics......................................................................................................13 3. LA LLENGUA CASTELLANA ............................................................................................................... 14 3.1 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: ........................................................ 14 3.1.1 Introducció de la llengua castellana ...................................................................................... 14

3.1.2 Llengua oral .................................................................................................................................... 14 3.1.3 Llengua escrita .............................................................................................................................. 14 3.1.4 Alumnat nouvingut............................................................................................................14 4. LLENGUA ANGLESA ............................................................................................................................. 14 4.1 l’Anglès com a llengua estrangera .............................................................................................. 14 4.1.1 L’àrea d’anglès ............................................................................................................................ 14 4.1.2 Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa ............................... 15 4.1.3 Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres ..................................... 16 5. PROJECTE GEP (Generació Plurilingüe) .................................................................................... 16 5.1. Implementació el projecte......................................................................................................... 16

6. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ .................................................................................................................. 17 6.1. Organització dels usos lingüístics......................................................................................... 19 6.1.1 Llengua del centre i comunicació ......................................................................................... 19 6.1.2 Documents de centre ................................................................................................................ 19 6.1.3 Serveis d’educació no formal ................................................................................................. 19 6.2. Plurilingüisme al centre educatiu ........................................................................................... 20 6.2.1 Actituds lingüístiques ................................................................................................................ 20 6.3. Organització de la programació curricular ........................................................................ 20 6.3.1 Coordinació cicles i nivells ...................................................................................................... 20 6.3.2 Estructures lingüístiques comunes ...................................................................................... 20 6.3.3 Tractament de la informació ................................................................................................... 20 6.3.4 Pla lector de centre .................................................................................................................... 21 6.4 Projecció del centre ........................................................................................................................ 21 6.4.1 Pàgina web del centre .............................................................................................................. 21 6.4.2 Revista ............................................................................................................................................ 21