Anuario Rosario 2011-12

Associació Pares Mares Ntra. Sra. del Rosario

Memòria Escolar Curs 2009/2010

Fundació Privada Educativa Dominiques de l’Ensenyament

Col·legi

“Nuestra Señora del Rosario”

Sumari Vivim l’Escola................................... 4 Sortides.......................................... 16 Àlbum Escolar................................ 31 Àlbum Extra-escolar..................... 53 Jocs Florals.................................... 58 Granets de Sorra Solidaris........... 72

Coordinació: Montse Ballestero, Blanca Alsina, Dolors Madrenas Fotografies: Arxiu Col·legi “Nuestra Señora del Rosario”, www.fotoescuela.net Disseny i maquetació: www.fotoescuela.net Impressió: www.diforama.net

Ulls amb mirada solidària Un nou curs, una nova etapa en el camí que ja està a punt de finalitzar i que l’hem recorregut dia a dia amb il·lusió i esforç. Hem viscut tot d’esdeveniments que, possiblement, han deixat petjada en els nostres alumnes, si més no, aquesta era la nostra intenció. Esdeveniments molt encaminats a treballar el valor de la solidaritat que ha estat l’eix central d’aquest curs.

Una de les coses que més els interessa a les famílies, quan vénen a rebre informació per primer cop a l’escola, és que s’eduqui en valors.

Vol dir això que manquen a la societat?

Contundentment direm que la societat sí que transmet valors, però amb la mateixa contundència direm que potser els valors que transmet són, en molts casos, contraris als que les famílies volen o que l’escola transmet. Volem persones solidàries, crítiques, dialogants, generoses, altruistes… però la societat els vol també consumistes, competitius, productius, individualistes… És per això que l’escola no vol ser ambigua i té clars quins són els valors que ha de transmetre i remarcar als alumnes.

En aquesta línea, l’altre dia vaig transmetre una frase als alumnes de 2n de Batxillerat, en el seu comiat, que m’agradaria repetir a tothom: “Els ulls ens els donen, la mirada la posem” i el col·legi ha de ser referent per a la mirada que hi posin.

Hem sentit admiració davant tantes i tantes persones que han fet de les seves vides un exemple de solidaritat, solidaritat amb una paraula amable, amb un gest proper, donant ànim, consol,…

L’escola, l’aula, el pati, els passadissos són uns espais ideals per aprendre conjuntament, ensenyar-nos mútuament, per tenir cura de les persones, per col·laborar i dialogar. Quan a classe veiem un company que ha perdut un avi o qualsevol ésser estimat i ens apropem i compartim el seu dolor, ens estem solidaritzant. Quan una criatura té dificultats en una activitat i algú se li acosta per donar-li un cop de mà, ens hi estem solidaritzant. Quan estem ajudant a llegir nenes i nens que ho necessiten, ens hi estem solidaritzant. Quan han vingut els avis a compartir una experiència a l’aula i els escoltàvem amb il·lusió, ens hi estem solidaritzant…

Tot això ens empeny i ens encoratja en la nostra tasca educativa del dia a dia treballant al servei dels nostres alumnes, dels vostres infants, adolescents i joves.

Aquest curs ho hem volgut fer insistint de manera especial en el valor de la solidaritat, que quedarà reflectit en aquestes pàgines i esperem també que en els vostres fills.

Ricard López i Casino

Director Pedagògic

Apreciats Mares i Pares De nou finalitzem un altre curs escolar, i les nostres filles i fills segueixen pujant graons en la seva formació com a persones, en aquesta difícil escalada a que tants esforços dediquen, dia a dia, per aconseguir els objectius intel·lectuals i els valors humans necessaris pel seu desenvolupament com a persones i futurs professionals.

No estan, però, sols; des de l’AMPA continuem col·laborant amb el Centre per aconseguir l’escola de qualitat que, igual que les nostres filles i fills, any rere any segueix també pujant graons en la seva consecució d’objectius, fruit també de l’esforç i la dedicació d’uns professionals de l’ensenyament que, amb molta satisfacció, contemplen com es van superant fites de millora.

En un entorn actual de crisi econòmica, que ha arribat a afectar els valors socials i culturals del nostre dia a dia, Escola i AMPA continuem apostant per la família, la solidaritat, la formació de qualitat i tots aquells factors que serveixin perquè els nostres fills continuïn optant a gaudir d’un futur esperançador, ple d’oportunitats i satisfaccions.

La Junta de l’AMPA

Vivim l’Escola

4

Vivim l’Escola

Memòria Escolar

Inici del Curs 2009/2010 Va arribar el setembre i vam començar un nou curs: professors nous, assignatures diferents, companys retrobats, experiències per viure al llarg de nou mesos de convivència…

Aquest any, també ens ha acompanyat el nostre lema per treballar la solidaritat: FEM GRANS LES PETITES COSES! Bons desitjos que hem transformat i transformarem en bones accions diàries.

2009/2010

5

Verge del Roser Petits i grans vam gaudir d’un dia de joia i germanor. La xocolatada ens va endolcir el matí i esports, jocs de cucanya, titelles, cinema, gimcanes,… van donar sentit a un dia de festa molt especial.

Un Dia Diferent, “Projecte Encuentro” El dilluns 26 d’octubre vam celebrar Un Dia Diferent. Des de fa uns anys l’escola proposa una activitat per presentar el projecte solidari del curs: el d’enguany ha tingut com a eslògan “Projecte Encuentro”.

Aquest dia vam conèixer el projecte i vam prendre consciència, cadascú des de la seva edat, de quina és la realitat de les persones que viuen a Puyo, Equador.

Quan vàrem arribar a la classe no hi vàrem poder entrar i vam haver d’anar al pati: allà ens van llegir una carta d’en Marco, un nen indígena. Després ens vam ajuntar per classes i vam parlar de Puyo i de la situació que viuen els nens als quals ajudarem aquest any.

6

Vivim l’Escola

Memòria Escolar

Festivals de Nadal Com cada any, quan s’acosta el Nadal, els nens i nenes de l’escola celebrem amb les famílies la joia d’aquest temps.

Cantades de Nadales, balls i un pessebre vivent al claustre, van fer gaudir a tots aquells que ens van acompanyar durant aquests dies familiarment entranyables.

2009/2010

7

Pare Noel 2009 La tradició del Pare Noel a l’escola fa molts anys que ens acompanya; aquest any també hem rebut la seva esperada visita.

El Pare Noel va arribar molt aviat i va voltar per tot el centre repartint il·lusió. Nosaltres li vam demostrar el nostre afecte agraint-li els detalls que ens va portar.

Va ser una jornada molt especial, sobretot pels més petits.

Caga Tió!!!

Més tradicions nadalenques. Aquesta ben nostra: el Caga Tió. Durant tota la setmana els nens i les nenes d’infantil i de cicle inicial van donar de menjar al seu Tió. No us podeu imaginar quin menú tan variat va tenir: galetes, mandarines, croissants, coca…

El 22 de desembre el van fer cagar... ...Caga Tió, avellanes i torrons, si no cagues bé et donarem un cop de bastó, Caga Tió!!... ... i com que l’havien alimentat bé, els va obsequiar amb dolços per a tots.

8

Vivim l’Escola

Memòria Escolar

Pregària per la Pau i Sopar Solidari Un any més, el 29 de gener, ens vam reunir tots, petits i grans, per a celebrar la Diada de la Pau. Havíem dialogat a classe, havíem buscat informació, havíem parlat de persones que han lluitat per la pau i vam aprendre que: “NO HI HA CAMÍ PER LA PAU, LA PAU ÉS EL CAMÍ” Mahatma Gandhi

2009/2010

9

Carnestoltes Què hi ha millor que viure una setmana de disbauxa i acabar-la amb una rua disfressats?

Durant la setmana de Carnestoltes, vam venir amb la cara plena de petons, la roba plena de pinces, vam portar la nostra disfressa preferida, vam venir vestits d’un sol color i amb alguna cosa al cap i finalment ens vam disfressar de personatges de còmic: Barrufets i Barrufetes, Vickies (el víking), Supermans, Sam-sams, Doraemons, Luckie Lucks, Astèrix

10

Vivim l’Escola

i Obèlix, “Pipis Calzaslargas” i Zipi Zapes. Un reguitzell de somriures i colors que va inundar els carrers que envolten la nostra escola.

Memòria Escolar

Diada de la Família El dia 18 d’abril i amb un cel que anunciava pluja, vam trobar-nos les famílies de l’escola per celebrar el nostre dia.

Inflables, taller de maquillatge, malabars, obres de teatre, karts, l’actuació del pallasso Ronald McDonald… tot això, acompanyat d’un tros de coca i xocolata desfeta, ens va fer gaudir d’un matí que vam cloure amb una gran traca final.

2009/2010

11

Sant Jordi Les tradicionals roses i les paradetes de llibres van ser l’eix central del que vam viure durant aquesta especial diada de Sant Jordi.

Els més petits van realitzar tallers, van veure un concert i van ballar i cantar amb un grup d’animació, i els més grans van poder gaudir de l’ambient del centre de Barcelona.

El punt i final el van posar les Rambles al pati de l’escola i la lectura en veu alta del “Quijote” en diversos idiomes.

12

Vivim l’Escola

Memòria Escolar

Setmana Cultural Pels volts de Sant Jordi celebrem la setmana cultural. Són dies dedicats a la cultura de les lletres: xerrades amb escriptors, Jocs Florals, visites a la biblioteca de la Sagrada Família i un munt d’activitats més…

2009/2010

13

Sant Domènec El divendres 21 de maig vam celebrar a la nostra escola una de les festes més esperades i emotives: la festa del nostre Patró. En aquest dia vam recordar la figura de Sant Domènec i alguns aspectes de la seva vida, mitjançant una coreografia per part d’alumnes de secundària. Després, cada cicle va dedicar-li unes pregàries i vam cantar tots plegats algunes cançons.

Durant la celebració de la festa, també es van donar els premis de l’Olimpíada Matemàtica celebrada uns dies abans.

Finalment, es va fer el comiat d’uns alumnes molt especials de l’escola: els de 2n de Batxillerat. Recordant les seves vivències durant tants anys a l’escola, van emocionar i encoratjar als més petits per continuar amb el seu treball i esforç.

Encara hi va haver una sorpresa final: un gelat que va endolcir aquesta celebració tan entranyable.

14

Vivim l’Escola

Memòria Escolar

Setmana de l’Esport Com és tradició a la nostra escola, durant l’última setmana de maig vam celebrar la setmana de l’esport.

Cada cicle o etapa va poder demostrar les seves habilitats i aptituds atlètiques en les diferents proves de les Olimpíades esportives.

La setmana va cloure amb la Diada de l’Esport on tots els equips d’extra-escolar de l’escola van realitzar diversos partits gaudint i jugant amb un gran esperit esportiu.

2009/2010

15

Sortides

16

Sortides

Memòria Escolar

Park Güell (1r EP) El 3 de novembre, els alumnes de 1r van anar d’excursió al Park Güell amb l’objectiu de veure in situ la tècnica emprada per Gaudí per decorar diverses parts del parc: el Trencadís. A més, als nens i nenes els va encantar descobrir tots els secrets que envolten el Park, així com la llegenda de l’encanteri del drac.

Després d’una divertida gimcana, van elaborar un trencadís que es va emportar cadascú a casa seva en record d’un dia fascinant.

Sagrada Família (2n EP) Els alumnes de 2n, més entusiasmats que mai, van sortir de l’aula per fer un recorregut per la Sagrada Família, tot admirant el patrimoni gaudinià que ens envolta. Unes torres plenes de natura, que són l’admiració d’un públic d’aquí però també d’allà, fan que el monument de la Sagrada Família gaudeixi d’un gran ressò internacional.

Van observar les formes arrodonides de sostres i parets, es van endinsar en les obres en plena construcció…

Per dins: un bosc màgic i, per fora: des del pessebre fins a un sudoku.

2009/2010

17

El Bosc a la Tardor (CI) El dimecres 18 de novembre els alumnes de cicle inicial van anar d’excursió a Mas Banyeres, a prop de Centelles, per descobrir els secrets i la màgia del bosc a la Tardor.

A més a més, van conèixer el pagès, el marit de la Castanyera, que els va explicar que hem de tenir molta cura de la natura si volem continuar gaudint d’ella.

Collserola (5è EP) El 28 d’octubre, els alumnes de 5è van anar d’excursió a Collserola. Va ser la primera excursió del curs i la van viure amb il·lusió, perquè van poder compartir tot els dia les tres classes juntes.

El metro i després els FGC els van portar fins al centre, on van veure un audiovisual sobre la flora i la fauna d’aquesta serralada pre-litoral i, més tard, tot fent una passejada pel bosc, van conèixer algunes plantes autòctones i van participar en un joc per a saber les estratègies que fan servir els animals a l’hora d’amagar-se en la natura.

18

Sortides

Memòria Escolar

Castanyada al Pinatar (Inf) El dimecres 4 de novembre tots els nens i nenes d’infantil van anar de Castanyada al Pinatar, a Gualba. Els va fer molt bon dia, i van poder gaudir del bosc a la tardor. I, sabeu què? Uns esquirols molt trapelles es van menjar les castanyes de la Maria Castanyera, que estava molt trista, i tots els nens i nenes la van ajudar a trobar-ne perquè tornés a estar contenta.

Després de dinar, la Maria els va portar castanyes ben calentones perquè se les poguessin menjar com a postres.

Castanyada a Gualba (CM) El divendres 2 d’octubre, tot el cicle mitjà va anar al Parc de Gualba amb l’objectiu de poder-se conèixer una miqueta més.

Els professors van organitzar unes gimcanes molt divertides i van tornar molt contents d’haver pogut gaudir amb tots els companys d’aquest dia fora de l’escola.

2009/2010

19

Pg. de Sant Joan (6è EP) Els alumnes de 6è han estat realitzant activitats per a conèixer aspectes relacionats amb la flora de la nostra ciutat.

Concretament, van ser tres sessions en les quals van treballar els arbres i les flors que hi ha al Passeig de Sant Joan.

Dues d’aquestes sessions van ser teòriques a l’aula i la tercera va ser in situ veient com són i quin aspecte tenen aquests arbres i aquestes flors.

També van poder realitzar una sessió de plantació amb jardiners de Parcs i Jardins.

Monestir de Santes Creus (2n ESO) Els alumnes de 2n ESO van visitar el Monestir de Santes Creus. Es van fixar amb tot el relacionat amb el gòtic (figures, façanes, etc). Després van visitar l’arbreda del riu Gaià. Va ser un dia molt agradable per fomentar la convivència entre els tres grups.

20

Sortides

Memòria Escolar

Visita al MNAC (CS) Dijous 12 i divendres 13 de novembre, els alumnes de 5è i 6è van assistir al MNAC a un taller sobre el reconeixement dels Sants a les obres d’art, i, més concretament, als frontals d’altars, absis i retaules de les esglésies romàniques i gòtiques (s. XI-XIV).

Mitjançant lectures i jocs van conèixer la vida de Sta Llúcia, Sta. Margarida, Sta. Caterina i Sant Pere, entre d’altres.

Esglésies de Barcelona (4t ESO) Barcelona és plena d’esglésies que amaguen petits “tresors” arquitectònics i religiosos. Els alumnes de 4rt d’ESO en van visitar algunes, entre elles Santa Maria del Mar, la Catedral i el Monestir de Pedralbes.

Racons curiosos, escultures històriques, vitralls fascinants van ser algunes de les coses que van descobrir.

2009/2010

21

Colònia Vidal (4t ESO) Els alumnes de 4t d’ESO van visitar la Colònia Vidal. Van coneìxer les antigues dependències d’aquest centre tan important, com vivien els treballadors i les seves famílies, quines feines desenvolupaven a la colònia, quines màquines utilitzaven,…

Va ser una sortida molt agradable i alhora enriquidora.

Ruta per Barcelona (3r ESO) Els alumnes de 3r d’ESO van fer una ruta per Barcelona. Des del Passeig de Gràcia van anar fins al casc antic per visitar Santa Maria del Mar. A la tornada, passejant pel barri de l’Eixample, van pujar a dalt de les torres de la Sagrada Família i van gaudir d’una vista magnífica de la nostra ciutat.

22

Sortides

Memòria Escolar

La Granja (P3) La neu emblanquina l’escola El 8 de març, les prediccions es van complir i el temporal de pluja i neu va arribar amb força a Catalunya.

Després de treballar la granja a classe, els alumnes de P3 van visitar una granja.

Van anar a Can Sala, a Montornés del Vallés. No els va fer gaire bon dia, però van gaudir moltíssim i és que van veure zebres, cavalls, estruços, periquitos, pollets, paons… Van poder tocar les cabretes i els conills i van fer un viatget en carro de cavalls…

Per la finestra vam poder veure com uns primers innocents flocs de neu distreien als nostres alumnes. Els més petits passejaven pel claustre bocabadats i, de mica en mica, mentre augmentava la intensitat de la nevada, tots vam poder gaudir d’una imatge realment impressionant: el nostre claustre cobert per una fina capa de neu!!

2009/2010

23

Catalunya en Miniatura (4t EP)

Barcelona Històrica (6è EP) Els alumnes de 6è, gràcies al recorregut realitzat per BCN Educa, es van endinsar en els racons del Casc Antic de Barcelona amb l’objectiu de descobrir vestigis de les diferents èpoques històriques de la ciutat: la romana, la medieval i la modernista.

Comenten que encara que cansada, va ser una experiència molt enriquidora!!!

24

Sortides

Els nens i nenes de 4t van anar a Corbera del Llobregat a visitar “Catalunya en Miniatura”. Un cop situats, van fer un recorregut pel parc, tot completant una fitxa de treball. En un matí, van passejar per tot Catalunya, de comarca en comarca, de monument en monument: el Monestir de Santes Creus, el monestir i la muntanya de Montserrat, el Pont medieval de Besalú, la Sagrada Família i el Camp Nou van ser alguns dels monuments que els van deixar bocabadats a tots.

Memòria Escolar

Xaloc (Inf) Els nens i nenes d’educació Infantil van estar de colònies al Xaloc.

Van fer un viatge màgic per diferents països… va ser molt emocionant!!!

Parc Eòlic (2n ESO) Els alumnes de 2n d’ESO van passar unes hores a la natura visitant el parc eòlic Rubió, situat a la serra de Rubió, Alta Anoia. Hi ha 33 aerogeneradors de 1.500 KW, de 80 metres d’alçada, 77 metres de diàmetre i que ronden les 200 tones de pes i són els més grans implantats a Catalunya.

Després d’aquesta visita, els alumnes han entès la importància de les energies renovables.

Can Vandrell (CI) A Sant Feliu de Boixalleu, entre planetes i l’espai, els nens d’inicial van passar unes colònies com mai.

2009/2010

25

Mas Batllori (6è EP) Torreferrana (CM)

26

Respirant aires purs a la base del Mongrí, els nens i nenes de CM van gaudir d’un munt d’experiències sobre l’Univers.

Situats a Cornellà de Terri, els de 6è van viure tres dies molt intensos. La construcció d’una caixa niu, la dissecció d’egagròpiles i el taller amb hèrptils, van ser algunes de les activitats que van fer.

El Rourell (5è EP)

Andorra (1r ESO)

Enmig de la Garrotxa, envoltats de volcans, els alumnes de 5è van descobrir aquests elements naturals.

Romànic amunt i avall, fauna i flora al seu entorn, entre amistats, neu i piscina, la setmana els va passar volant.

Sortides

Memòria Escolar

Roses (2n ESO)

Cantàbria (4t ESO)

Esports d’aigua, visita a la llotja de peix i una passejada pel Monestir de Sant Pere de Rodes van ser algunes de les activitats.

Entre vaques, porcs i ovelles, els alumnes de 4rt d’ESO van gaudir de l’últim viatge junts.

Madrid (3r ESO) Visites a llocs emblemàtics de Madrid, una passejada per Toledo, el Musical Forever de Michael Jackson i, per acabar, una aturada ràpida a València per visitar l’Oceanogràfic.

Roma (1r Bat) Els alumnes van gaudir d’una ciutat que és art i és història i van contactar amb una cultura d’ahir i d’avui.

2009/2010

27

Visita al Zoo (3r EP) Dimarts 27 d’abril, els alumnes de 3r van passar el dia al Zoo de Barcelona. El temps els va acompanyar i la sortida va anar molt bé.

Aprofitant que havien estudiat a classe els animals vertebrats, van tenir la possibilitat de veure’ls i conèixe’ls molt millor. Van fer una passejada per tot el zoo i van omplir un petit dossier amb els animals que més els agradaven.

Va ser un dia molt animal!

Museu d’Història de Catalunya (5è EP) Els alumnes de 5è van anar al Museu d’Història de Catalunya per fer un taller sobre l’habitatge i la vida quotidiana al llarg del temps.

Els va servir com a introducció a la història abans de tractar-la a l’aula.

Van poder participar i es van sentir protagonistes disfressant-se. La visita va ser divertida i engrescadora.

28

Sortides

Memòria Escolar

Camp Arqueològic Egipci (1r ESO) Un bon dia els de 1r d’ESO es van llevar amb les eines sota el braç. Havia arribat el moment; per un dia van viatjar en el temps i van esdevenir investigadors del passat.

Cabassos amunt i avall i, tot fent d’arqueòlegs, van descobrir sarcòfags, mòmies i faraons. Després de ser testimonis d’un hipogeu i escrivans per un dia, el salt al passat s’acabà.

Intercol·legial a Tarragona (ESO i Bat) Els dies 30 d’abril i 1 i 2 de maig, el col·legi Sant Domènec de Tarragona va obrir les seves portes per acollir els grups d’alumnes i professors/es que van arribar de les diferents escoles de la Congregació Dominiques de l’Ensenyament.

El nostre centre, amb un bon grup de representants, no podia faltar a la cita i ben puntuals van arribar a Tarragona a viure tres dies de convivència i germanor.

Una eucaristia, una recepció a l’ajuntament, una visita a la ciutat i una exhibició de castellers, entre altres activitats, els van acompanyar durant aquestes jornades.

2009/2010

29

MNATEC (6è EP)

Poblat Ibèric de Calafell (5è EP) Els alumnes de 5è van anar a Calafell a visitar una ciutadella ibèrica. Va ser molt interessant poder veure com vivien els nostres avantpassats (els íbers), com eren les seves cases, armes, temples, muralles…

També van poder experimentar el procés de realització del pa: des que feien la mòlta del gra fins que el coïen al forn. El millor de tot va ser que el van poder tastar!

30

Sortides

El divendres 14 de maig, i sota una intensa pluja, els alumnes de 6è van visitar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La visita va servir per situar als alumnes en una fàbrica tèxtil a principis del segle XX: com s’hi treballava, la diferència de classes socials (obrera i burgesa), la maquinària que es feia servir,.. Tot això mentre visitaven la part del museu dedicada a la indústria tèxtil.

Va ser un viatge al passat molt interessant!

Memòria Escolar

Àlbum Escolar

2009/2010

31

P3 A

Tutora: Anna Prats Gordillo Fila 1. Beatriz Figueroa Sobreviela, Andrea Borrat Vizcaino, Tània Vilalta López, Mariona Caparrós Ipas, Joan Gallarza Juncà, Olga González Ciprés, Macarena Ocaña Delgado, Maria Agustí Carol, Marcos Riaño Puig.

Fila 2. Shaila López Guipuzcoa, Natalia Galiano Velasco, Eduard Barrachina Ardel, Oriol Basco Ballestero, Edgar Ríos Pié, Arnau Jiménez Lorca, Raül Cristobal Algeciras, Emma Ribes Moulius, Maria Borrego Garganté.

Fila 3. Nil Gimeno Armijo, Àlex Rodríguez Farré, Marc Salzano García, Helena Molné Nebot, Gabriel Kliss Mercade, Martín Castellano Gallego, Robert Terol Lacasta.

Absent: Carlos Duarte Berenguer

32

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria P3 B

Tutora: Irene Montoya Jerez

Fila 1. Anna Gorchs Agustí, Paula Lage Capella, Gerard Rabassa Mayo, Isaac Palomero Martínez, Pedro García Meca, Pol González Bardou, Carla Lafuente Tell, Eulàlia Barba Rocasalbas, Noelia Hidalgo Parra, Meritxell Clusellas Fernández, Adrià Almasqué Cortijo.

Fila 2. Ángela Martín Cornejo, Mauro Sánchez Verschuren, David Trisan Meca, María Borràs Vallverdú, Bernat Pego Soler, Pau Gimeno Morales, Paula Borrella Masip, Albert Casado Garrido, Marc Ortíz Borrás.

Fila 3. Anna Invernizzi, Laia Bescós Vives, Sandra Cristobal Algeciras, Biel Moreno Polo, Joan Rodríguez Roig, Jan Estiu Salvadó, Roger D’arquer Buil.

P3 C

Tutor: Jordi Catasús Serra Fila 1. Helena Pérez Menéndez, Irene Úbeda Barra, Carlota Bueno Fernández, Jordina Barba Rocasalbas, Júlia Izquierdo Cebrian, Francesc Feliu Pedros, Daniela García Contreras, Valeria Boix Alegria.

Fila 2. Martina Sayalero Mourant, Eva Morancho Jordá, Anna Pozo Molet, Carles Codina Capdevila, Iker Cano García, Berta Corominas Tébar, Jana Camps Moreno, Blas Eusamio Pérez, Marc Atroche Beleta.

Fila 3. Manel Fernández Moré, Laura Bescós Vives, Pau Lacambra Baeza, Arnau Del Molino Redondo, Pol Robert Mateo, Ferran González Linares, Pau Puig Miralles, Pere Borras Jover, Gerard Sáez Prat.

2009/2010

33

P4 A

Tutora: Rut Camprubí Antolín

Fila 1. Pol Valor Costa, Judit De Antonio González, Aitana Oñate Villagrasa, Mireia Berroy Serrano, Roc Playan Viudes, Agus Uriburu Tonini, Toni Viñolas Garmendía, Pau Massana Navarro, Aina Nicolás Bosch, Álex Algeciras Baches, Miquel Fernández Silvestre, Marc Herreros Esteban.

Fila 2. Tomàs Gómez Ribas, Diana Ross San Martín, Manuel Moreno Rufilanchas, Paula Forgas Anaya, Helena Ruíz Cañas, Clara Dotres Longhini, Julia Riera García, Anna Rauly Rull, Pol Castells Dueñas.

Fila 3. Miquel Berenguer Pego Soler, Arnau González Xicoy, Carla Morales Camisón, Pol Caballé Gil, Clara Ruíz-Flores Vicente, Guillem Sánchez Tosas.

P4 B

Tutora: Teresa Porter Porter

Fila 1. Jan Lacambra Baeza, Guiu Domingo Ribó, Max Díaz Reche, Pau Aguilar Gil, Marc Caicedo Pinar, Júlia Díez Galé, Claudia García De La Vega, Valeria Beram Martínez, Aina Orta De Palau.

Fila 2. Judith Malki Morcillo, Victor Tejero Durán, Paula Moreno Reig, Aina Giribets Estrada, Paula Domingo Viamonte, Joel Núñez Pol, Oriol Martínez Coll, Alex Esparza Navarro, Verónica Oñate Villagrasa.

Fila 3. Emma Soler Barrios, Miquel Gómez Morell, Laura Júdez Sanglas, Lluís Gómez Ribas, Marc Llobet Vidal, María Fernández Moré, Marc Pérez Llorensí, Clara Olmo Vila.

Absents. Alba Thomas De Haro.

34

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria P4 C

Tutora: Meritxell Guajardo Santamaria

Fila 1. Marta Hernández Aspa, Dídac Aliana Hurtado, María Prim Rueda, Berta Bonet Gil, Lucas Gulías Fernández, Andrea Gálvez Moreno, Pau Pich Vives, Laura De Llano Zuluaga, Isaac López García, Natalia Martínez Vázquez.

Fila 2. Víctor Soteras De Porrata, Andrea Carpena Poyato, Olga Rey González, Alexis Iparraguirre Ruíz, Marc Hernández García, Óscar Ferris Torrededía, Jordi Molina Gras, Sofía Liarde Perdigones, Clàudia Casanovas Fontal.

Fila 3. Clàudia Solanell Rueda, Júlia Antón Cornejo, Víctor Caballé Gil, David Vela Martínez, Jeremy Céspedes Medrano, Álex Villena Arturo, Ignacio Copelli Cipontino.

P5 A

Tutora: Glòria Cebrian Pérez

Fila 1. Patricia Capel Cortés, Marc Menéndez Fabregat, Anna Sopena Escoté, Duna Llorens Cuenca, Laia Terol Lacasta, Cristina Odena Saiz, Mata Vera Carceller, Yadiana Cristel Azurduy, Wenqiang He Fila 2. Maria Nuñez Huguet, Nil Gibert Roca, Albert Pallarés Fabregat, Georgina Febré Guasch, Martina Pujol Miquel, Joan Méndez Farietta, Clara Riu Andrés, Sonia Vico Calzada, Noa Mittelman Barea.

Fila 3. Pau Ortiz Borrás, Pol Royuela Farrés, Alejandro Muñoz Sánchez, Jaume Bosch Sierra, Artur Trifol Fusté, Guillem Gorchs Agustí.

2009/2010

35

P5 B

Tutora: Mireia Castellà / Marta Julián

Fila 1. Meritxell Cabalar Celi, Noa Fu Tarroja Salvador, Marta Altisen Mañes, Martina Moreno Sans, Sandra Ozcoz Ortiz, Álvaro Sender Hurtado, Elvis Sabastià Torreles, Andreu Balada Campàs.

Fila 2. Júlia Camps Moreno, Maria Escuriola Martínez, Pol Goicoechea Esparza, Laura Pallarés Fabregat, Jana Cuch Guillén, Joan Portals Bonich, Luís García Calizaya, Lucía Hispano Moré, Marc Pellisé Fernández.

Fila 3. Pau Miquel Caparrós Ipas, Pau Castillo Amorós, Mariana Ocaña Delgado, Eva García De La Red, Isabel García Estrada, Carla Regla Sanmartí.

Absents. Enrique Duarte Berenguer, Jordi Xu Wang.

P5 C

Tutora: Xènia Planas Sambró

Fila 1. Paula Giribets Estrada, Noemí Vaqueiro López, Nazar Leniv, Sonia Herrero Moncayola, Claudia Capel Cortés, Jana Altisen Mañes, Alba Redondo Pastor, Martina Parramón Sisó, Carla Tomás Botías, Albert Núñez Peiró.

Fila 2. Eulàlia Vallvé Bohigas, Edgar Fitó Galeras, Èric Landajo Torregrosa, Eva González Abella, Miriam Taltavull Vicente, Marc Gimeno Morales, Pau Escarmena Miquel, Pol Pallarés Fabregat, Carles López-Signes Casanovas.

Fila 3. Héctor Núñez Escofet, Mónica Iglesias Cot, Laura Magriñá Solé, Álex Andreu Guinart, Álvaro Sogas Pérez, Arnau Montiel Úbeda, Sergi Plou García.

36

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 1r Primària A

Tutora: Gemma De Palau Rovira Fila 1. Andrea Ross San Martín, Marcelo Cáceres Espinoza, Sara Hernández Buriticá, Adriana Villayandre Vidal, Eudald Ortega Casas, Àlex Gambús Moreno, Arnau Casanovas Corral, Martí Lluch Julià, Luisa Maria Gónzalez Salazar, Paula Carbonell Prat.

Fila 2. Aleix Rodríguez Orozco, Mireia Andara Secanella, Gonzalo Camuñas Lafuente, Oriol Rodríguez Puig, Oriol Adrià Lombarte, Lara Ortiz Thorogood, Elisabet Naspleda Pujol, Laura Iglesias Alonso, Sofia Jiménez Busto.

Fila 3. Nick Hidalgo Castro, Maria Pizarro Oriol, Marc Aliana Hurtado, Aldo Sánchez Verschuren, Nuria Vera Carceller, Marc Fimia Fernández, Hugo Torrecilla Muro.

1r Primària B

Tutora: Sílvia del Río Torrent Fila 1. Alba García Moreno, Gerard Gispert Carreras, Cecilia Catalán Escobar, Sara Vallés Valverde, Abril Guirao Maldonado, Marc Espot Oliva, Clàudia González Bardou, Alecxis Nöel Lumbera Espíritu, María Paula Muñoz Urbano.

Fila 2. Joan García Domènec, Astrid Cazzulo Beltrán, Carla Díaz Alegret, Ana Casado Garrido, Judit García Rivas, Eric Breva Cazorla, Miquel Bultà Brunet, Álex Sacristán Serrat, Ariel Torres Elgarrista, Joan Sánchez Gayet.

Fila 3. Jan F. Capell Olcina, Carol Teixidó Sánchez, Marta López Guerreiro, Xin Xue Yue, Marc Pelaz Ruíz, Fabrizio Piva Girbau, Èlia Sabadell Casalta.

2009/2010

37

1r Primària C

Tutora: Beatriz Castillo Ocaña Fila 1. Álvaro Figueroa Sobreviela, Teo Surafel Bernardo Gallego, David Sancho López, Inés Pego Soler, Silvia de Antonio González, Marvin Stiven Abril Caiza, Christian Iparraguirre Ruíz, Javier Gómez Rainiero, Carlos Ubeda Barra.

Fila 2. Anna Paula Fernández Sabogal, Lucia Membrives Hernández, Laia Clusellas Fernández, Marc Sanclimens Anglés, Ana Carrasco Guardiola, Pol Sampedro García, Yuri Patrick Pogere Pereira, Elena González Rodríguez, Vladimir Ruano del Amo. Fila 3. Noa Vallès Barberà, Noga Kliss Mercade, Ènia Ríos Pié, Marco Da Silva Muñoz, Pol Montero De la Rosa, Àlex Peiró Picolla, Albert Garcia Domènech.

2n Primària A

Tutora: Blanca Alsina Segura

Fila 1. Andrea Canosa Luz, Lídia Almau Pérez, Núria Gago Pich, Enric Chueca Simón, Neus Gascón Lloret, Alba Gibert Roca, David Gracián de Domingo, Eduard Ros Vilarrubias, Aleix lázaro pueyo.

Fila 2. Tomàs Corominas Tébar, Berta Cararach Mias, Laura Miriam Mola Rufas, Carla Pallás Arellano, Alba Royuela Farrés, Marta Soteras de Porrata, Miguel David Romero Rodríguez, Christian Borrella Masip, Anna Díaz Reche, Sònia Niñerola Soms.

Fila 3. Sergi Ginesta Lledós, Alex Estadella Prado, Ladja Tarroja Salvador, Guillem Martín Joya, Ernest Comallonga Liz, Pau Corberó Sesa, Mireia Jiménez Roig, Àfrica Eusamio Pérez, Carlota González Linares.

38

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 2n Primària B

Tutora: Berta Prado De Gracia

Fila 1. Álvaro Capel Cortés, Marc Ozcoz Ortiz, Miguel Sedó Lamarca, David Grau Castellón, Joan Agilar Gil, Emma Asensi Zetterwall, Alex Rovira Urien, Mario Edo Muñoz, Raúl Herrero Moncayola, Mireia Villuendas Sendiu.

Fila 2. Claudia Jorques Vinuesa, Judit Rigola Margalef, Pau Raluy Rull, Lorenza Longhi Giannolo, Pau Fernández Blanco, Sofía Cabero Álvarez, Irene Rodríguez Balada, Paula Ayuso Moncayola, Carla Orta De Palau.

Fila 3. Genis Pastor Español, Emma Domínguez Gargallo, Ona Ferrer Colom, Alexandría Beram Martínez, Marc Tacons Vega, Martina Parés Escuder, Quim Corberó Sesa, Claudia Gómez Ribas, Nuria Canalejas Martínez.

2n Primària C

Tutora: Begoña Gil Bermejo Fila 1. Álvaro Bueno Fernández, David Carrasco Rofas, Marc Queralt Flores, Álex Marcos Fontanet, Mireia Robert Mateo, Andrea Mirabet Clark, Eric Mesfin Bernardo Gallego, Aaoron Ortiz Thorogood.

Fila 2. Juan José Díaz Randez, Arnau Vilanova Pagès, Pau Jurado Bayle, Marina Camps Reig, Berta Calvera Paricio, Maria Sabaté Bonjoch, Julieta Belén Medina Ponce, Júlia Pich Vives, Pol Gimeno Armijo.

Fila 3. Nerea Fernández Blanco, Alba Canalejas Martínez, Daniel Maranges Herreros, Paula Rusiñol Abós, Marc Sirvent Ruíz, Laura Lombardero Mateu, Martina Medrano Guillardín, Joan Miralles Pulido, Ada Jing Bernat Campreciós.

2009/2010

39

3r Primària A

Tutora: Alba Román Bermejo

Fila 1. Paula del Amo Barrientos, Oriol Lluch Julià, Yaiza Carpena Poyato, Mariona Pujol Miquel, Alba Segura Bentancourt, Gerard Cisneros Closa.

Fila 2. Ana Moreno Rufilanchas, Aimhoa Miralles Gómez, Ariadna Naspleda Pujol, Pau Llopis Cornejo, Irene Bargueño Hernández, Eric Esclusa Lluch.

Fila 3. Pol Adrià Lombarte, Alejandro Bernal Guipúzcoa, Mireia Flores Alcaraz, Marcos Baranda Cantalapiedra, Adrià Gago Pich, Òscar Calaff Planas, Irune Núñez Peiró, Pau García Manau, Cristina Ramírez Pagés.

3r Primària B

Tutora: Mercè Hurtado Garreta

Fila 1. Iris Ortega Casas, Yuriy Cardona Ferrer, Sergi Recasesns Nin, Mar Álvarez Tornero, Nadia Rodríguez Roig, Marta Godó Celma.

Fila 2. Marina Muros Navau, Guillermo Pérez Iglesias, Julia Pérez Hofland, Anna Sala Serra, Natalia García Ordóñez, Marcel Ribes Moulius, Guillem Colom Nolla.

Fila 3. Sergi López Guerreiro, Eduard Rodríguez Puig, Lorena Sánchez Ojeda, Johan Muñoz Castañeda, Joel Lozano Marín, Jaume Font Del Río, Ailyn Caparrós Chávez, Jose Navascués Segura, Alba Giner Núñez.

40

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 3r Primària C

Tutora: Rut Abella Ortiz

Fila 1. Clàudia Ollé Cornejo, Joan Bosch Sierra, Alcibiades Antonio Burgos Moreno, Ariana Cabanas Bazaco, Albert Gorchs Agustí, Leonardo Andrés Romero Rodríguez.

Fila 2. Guillem Calatrava Cabrisas, Joan Núñez Miquel, Leonardo Longhi, Marc Casadesús Lucas, Pol Mestres Bosch, Emily Gabriela Bustamante Alvarez, Mª Fernanda Sosa Paguaga.

Fila 3. Albert Boada Fontes, Pol Pizarro Oriol, Nicolas Escobar Gutiérrez, Pablo Jiménez Busto, Aina Prats Tapias, Andrea Victoria Chong Rodríguez, Claudia Subies Sole, Irene de Antonio González, Maria Montiel Úbeda.

4t Primària A

Tutora: Carme del Río Torrent

Fila 1. Enric Lizano Sanz, Andrea Salgado Alonso, Andrea Moreno Blanco, Sergi Sualís Céster, Guillem Marzo Pallàs, Gerard Tomás Botias, Raquel Lombardero Mateu Fila 2. Clara Tetuà Carnero, Alicia Carrasco Guardiola, Roberto Hernández Díaz, Josep Blasco Farré, Laura Stutzbarth Catalán, Filipa Duarte, Xènia Porqueras Anglés, Mayteé Arana Vidarte Fila 3. Arès Quetglas Morera, Raúl Galdeano Pazos, Pol Folch Eguren, Claudia Manzano Fernández, Clara Sedó Lamarca, Núria Bescós Vives, Paula Gambús Moreno, Martí Pérez Menéndez, Sergi Céspedes Casaus.

2009/2010

41

4t Primària B

Tutora: Almudena Lamarca Capa

Fila 1. Laura Bertrán Serrano, Laura Sanclimens Anglés , Marta Vallès Barberà , Alba Sabadell Casalta, Laia Comallonga Liz, David Calavera Catafáu, Jordi Busquets Gilabert, Ruth Manzano Guiu, Berta Sender Hurtado.

Fila 2. Carla Ayuso Moncayola, Victòria Menéndez Domingo, Gerard Ferrer Pérez, Josep Maria García Rivas, Eva García Rodríguez, Alex Calaff Planas, Laura Sentís Tomás, Ferran Bultà Brunet, Emma Dotres Longhini.

Fila 3. Aina Olucha Segura, Alex Cabero Álvarez, Abel Miralles Pulido, Oriol Pena Pérez, Andrea Capell Olcina, Sergi Ruiz Cañas, Francesc Llagostera Álvarez, Marta Céspedes Casaus, Joel Fitó Galeras.

4t Primària C

Tutor: Juan José Ramos Lidón

Fila 1. Ana Ponce Vélez, Paula Martínez Sanz, Cristina Iglesias Cot, Anna Vico Calzada, Ariadna Hofland Pinilla, María Mónica García-Alsina Vilardell, Marina Amela Moreno, Roger Jiménez Lorca, Francisco José Moreno Blanco.

Fila 2. Alessandro Aróstegui Lázaro, Junchen Hou, Víctor Martí Zomeño, Albert Cabello Solé, Ferran Gascón Lloret, Miquel Allande Calvet, Marta Domínguez Gargallo, Oriol Torres Cano, Pau Guillén Porter, Alberto Esparza Navarro.

Fila 3. Paula Sempere Camín, Ferran Montero De la Rosa, Lluis Escurriol Martínez, Martina Borràs Muñoz, Paula Camuñas Lafuente, Lara García Rodríguez, Núria Qingping Buñuel Umbert, Carlos Soler Roses, Pol Robert Algueró.

42

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 5è Primària A

Tutora: Rosa Cortés Pagés Fila 1. Inés Navarro Villatoro, Salma Blanch Mulero, Carles García Sese, Sara Cabanas Bazaco, Óscar Rodríguez Poveda, Isabel Morales Detková, Júlia Ruíz Vargas, Júlia Sabaté Bonjoch, Paula Sánchez Gayet.

Fila 2. Kai Xi Jia, Roger Casadesús Lucas, Albert Riera García, Clàudia Colom Domedel, Sergio Rodríguez Benítez, Adrián Valentín Ballestar, Andrea Figuerola Llaudet, Eduard Brugat Marzo, Sílvia Torres Elgarrista.

Fila 3. Carlos Fortuny Aguelo, Daniel Andara Secanella, Marc Canalejas Martínez, Aleix Canada Carceller, Jordi Ginesta Lledós, Adrián Stutzbarth Catalán, Noelia Mateos Valdés, Carla González Rodríguez, M. Josef Cruz Rodríguez.

Absents. Héctor Mora Crusat.

5è Primària B

Tutor: David Sugrañes Martínez

Fila 1. Marta Barcelona Poza, Maria Planas Parra, Andrea Vinaixa Castillo, Alessandro Longhi Lorens, Xu Yong Jin, Ramon Baqués Vázquez, Maria Blanch Jover, Ivan Samper Malrás.

Fila 2. Sergi Lázaro Pueyo, Bruno Zamorano Blanco, Òscar Díaz Antón , Marcel Antón Soriano, Carlos Da Silva Muñoz, Sabela Sánchez López, Gemma Moncayola Asensio, Berta Jiménez Roiget, Jonathan Alexander Abril Caiza.

Fila 3. Clàudia Brugat Marzo, Sara Martínez Coll , Rut García Rodríguez, Lucas García Althaus, Sergi Molet Falip, Albert López Domènech, Eva Contreras Lianes, Sandra García Catalán, Estela Bejarano Tárraga.

2009/2010

43

5è Primària C

Tutor: Miquel Angel Parera Ribera

Fila 1. Enric Vingut Martínez, Chu Tang Donald, Paula Pozo Molet, Ariadna Canada Carceller, Aida Albesa García, Aura Ortega Casas, Helena Molet Falip, Carlota Espot Oliva.

Fila 2. Celia Menéndez Domingo, Ona San Juan Díaz, Joaquim Forgás Anaya, Alba Martorell de la Peña, Laura Cuscurita Martínez, David Membrives Hernández, Daniel Lopez, Aleix Gracián De Domingo, Víctor García Catalán.

Fila 3. Itziar Linde Gomis, Cristina Ascencio Castillo, Jaume Lorenzo Farrás, Daniel Estadella Prado, Mariona Coll Alejandre, Sergi Buscarons Busquet, Jaume García-Alsina Vilardell, Karel Jara Vélez, Carla Poza Juárez.

6è Primària A

Tutor: Joan Ramon Pavon Cobo

Fila 1. Adriana Gispert Carreras, Jorge Ciuró Edo, Maria Balada Campás, Inés Asensi Zetterwall, Maria Ricart Martínez, Maria Moreno Rufilanchas, Raquel Armadá Farré, Sara Boronat Tomás, Selma Gómez Mediavilla.

Fila 2. Georgina Martínez Estrada, Marc Sabadell Casalta, Jordi Domènech Ramírez, Alejandro Léfler Guix, Josep Navarro Fontanals, Berta Tetuà Carnero, Albert Ruiz Depares, Mireia Bosque Marí.

Fila 3. Marc Sol Carbonell, Adrea Jara Canto, Mireia Ràfols Miquel, Aina Hernández Lluch, Ignasi Moya Martín, Andrea Robert Algueró, Ferran Guasch Vidal, Gala Pujol Infantes, Albert Cisneros Closa.

44

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 6è Primària B

Tutora: Ana Alonso Fontanillas

Fila 1. Eric Planas Parra, Ana Medina Ponce, David Samper Malràs, Carlos Cerezo Jiménez, Eduard-Gianni Holtea, Olga Ortiz González, Daniel Aguilar Juiz, Helena Agustí Carol, Laia Alfonseda Bas. Fila 2. Jordan Ortiz Thorogood, Laura Espinosa Velasco, Mireia Martí Zomeño, Andrea Faus Gil, Rogelio Sansaloni Sanjuán, Jordi Blaya Navacerrada, Cristina Lara García, Victor Arrabal Álvarez.

Fila 3. Berta Ferrer Colom, Emma Peña Arévalo, Irene Leg Terri, Martina García Font, Laura Ruíz Cañas, Marina Escoda Martínez, Maite-Izaskun Comas Álvarez, Marc Núñez Huguet, Núria Sans Bertran.

6è Primària C

Tutora: Josefina Almirall Romeu

Fila 1. Claudia Recasens Nin , Pol Golet Fors, Eva Ruiz Rubio, Maria Jovic Ojeda, Ferran Navarro Fontanals, Júlia Gallarza Junca, Albert Portal Nuño, Joan Sala Freixas, Berta Ricart Martínez.

Fila 2. Yehui Ji, Marina Garau Gil, Aurora Cadahía Medina, Rut Estrada Armengol, Gemma Guasch Casas, Ou Kai Jia, Jaume Ros Villarrubias, Aida Villegas Bayona.

Fila 3. Luís Azorin, Sergi Miedes Roig, Marc Escoda Martínez, Pol García Doménech, Juanjo Aguilar Rodríguez, Ariadna Font Del Rio, Marta Ràfols Miquel, Carme Villar Fernández, Helena Carrasco Rofas.

2009/2010

45

1r ESO A

Tutor: Antoni Alcalà Sànchez Fila 1. Eduard Garcia Miralles, Oriol Boada Fontes, Ignacio Ramírez Acosta, Víctor Julià Barriendos, Laura Joya Abril, Marta Navas Poblet, Alberto González García, Marc Monset Bataller.

Fila 2. Eloi Corberó Rivali, Cristina Baques Vázquez, Nina Arquè Pallach, Laura Pometti Benítez, Marc Jiménez Roiget, Iban Enrique Comas, Marc Marzo Pallas, Adrià Creus Bachiller.

Fila 3. Maria Rodríguez Martín, Marta Jiménez Labena, Paula Dotres Longhini, Marta Montero Montoro, David Colomo Trocoli, Albert Segura Mollà, Antonio Santolaria Guimerà, Òscar Calavera Catafau, Isabel del Tell Queralt.

Absent. Imalai Bes Peña

1r ESO B

Tutor: Toni Roca i Pujol Fila 1. Carlos Deide Esquivias Lópes De Paula, Marc Dólera Corrales, Sergi Romero Iglesias, Alicia Francina Campa García, Laia Sánchez Sánchez, Marta Grau Castellón, Maria Sala Freixas, Laura Odena Saiz Fila 2. Adrià Ramirez Gil, Judit Moncayola Asensio, Pablo Mena Herreros, Albert Bolumar Barrera, Arnau Subias Solé, Laia Falip Cavallé, Cindy María Ramirez Lora, Nerea del Amo Barrientos, Andrea Contreras Lianes Fila 3. Lara Urbistondo Sans, Oriol Huguet Rodríguez, Anna Magdalena Guerid Junco, Arnau Querol Viladrich, Josep Lluís Fimia Fernández, Guillem Pérez Menéndez, Jessica Fontan Tebar, Marc-Enric Barrios Rodatz, Jaume Lobo Martorell Absent. Daniel Menéndez Fabregat

46

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 1r ESO C

Tutora: Carme Rosselló Soler

Fila 1. Antoni José Garau Gil, Carlos Blanch Jover, Pau San Juan Díaz, Marc Roig Chueca, Daniele Piva Girbau, Xavier Vallvé Martínez, Laia Pascua Solé, Marina López Alonso.

Fila 2. Víctor Zudaire Cano, Marc Ferreres Pérez, Elena Lu Le Liu, Xenia Rigola Margalef, Mónica Gutierrez Carvajal, Javier Tornos Muñoz, Sandra Lorenzo Ruíz,Natalia Sales Mallou, Noa Zhongke Bernat Campreciós.

Fila 3. Marius Iulian Vladila, Ingrid Manzano Guiu, Ramón Franco Sifre, Andreu Salzano García, Adrià Catalan Martí, Francesc Xavier Sacristan Serrat, Arnau González Clarós, Anna Nadal Barguès, Oriol Vilanova Pagès, Aitor Rodríguez Orozco.

2n ESO A

Tutor: Joan Campolier Bonet

Fila 1. Víctor Díaz Antón, Néstor Arias Viza, Alex Rengel Sobreviela, Albert Amela Moreno, Edward Pastor López, Victoria Carvallo Tapia, Laura Blanco Ubeda, Irene Peiró Picolla, Adriana Aznar Cuadrado.

Fila 2. Jiangxu Xu, Josep Linde Gomis, Ramón Bargalló Expósito, Marcos Padial Rico, Axel Jurado Ondiviela, Mireia Pérez Llerins, Natasha Rana Cabo, Nora Castillo Roca.

Fila 3. Florencia Rimolo Figueira, Ana Pena Pérez, Gemma Santacana Font, Marc Jiménez Roig, Mireia Guasch Casas, Víctor Landa Acha, Borja Guerrero Jiménez, Cora Vaquero Segú, Gabriela Balladares Ortiz, María Molano Fernández.

Absent. Karina Mercy Gamboa García.

2009/2010

47

2n ESO B

Tutora: Mariona Augé Prats

Fila 1. Xavier Macías Collado, Alex Márquez Baños, Irene Col Cartiel, Albert Herrero Torrens Fila 2. Sergio Martín Caramés, Javier Martillo Pilligua, Ruben Arranz Planas, Eduardo Gay Quinzaños, Guillem Muñoz Mayoral, Johanan Pérez Vera.

Fila 3. Sara Galiana Steinbrüggen, Anna Ramon Guàrdia, Lidia Pérez Bretón, Myriam Ruiz Lafuente, Estrella Llanos Espinoza, An Yi, Angela Chen, Laura Ponce Vélez.

Fila 4. Claudio Madrid Mesias, Oriol Coll Beltrán, Guillem Gutiérrez Esteve, Sergio Esteve Valverde, Belén Taltavull Vicente, Jhonatan Rodríguez Sabogal, Carla Perera Gómez, Laia Garcia Murias, Anna Colom Nolla, Curro Soler Rosés.

2n ESO C

Tutor: David Requena Jiménez

Fila 1. Pol Basi Durà, Adrià Camats Badal, Eric Solano Serrat, Meritxell Porqueras Anglés, Patricia Martínez Estrada, Marina Palao Gutiérrez, Miguel Galiana Steinbruggen, Gerard Pacheu Ramírez, Adrià Calatrava Cabrisas.

Fila 2. Lorena Guerrero Jiménez, Claudia Borràs Muñoz, Miriam García Lizano, Elisabeth Bellón Vilà, Alejandro Gómez Rainero, Dezheng Chen, Sara Pérez Valero, Oscar Martínez Franco.

Fila 3. Nuria Gamboa García, Guillem Minguellas Gallach, Matías García Althaus, Joaquim Borràs Tomé, Miquel Lorenzo Farràs, Odette Farré Gavín, Violeta Llonch Puyalto, Vladyslav Andréevich Tverdojlebov, Artiom Kovalenko Sharapov, Albert Perelló Campañá.

48

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 3r ESO A

Tutor: Andreu Torres Cuadrat

Fila 1. Quim Nadal Bargués, Daniel Albesa García, Marcel Pujol Infantes, Edgar Paradell Comellas, Robert Mur Roqueta, Mireia Rovira Mayor, Jordi Folch Eguren, Albert Ribas García.

Fila 2. Daniel Esclusa Lluch, Sergi Muros Navau, Guillem Lefler Guix, Joan Escudero Herrera, Mª Eugènia Agustí Carol, Ana Menéndez Fabregat, Mariona Claramunt Prunera, Andrea Casanovas Corral.

Fila 3. Angely Agudong Macam, Noelia Hortal Norte, Ignasi Pérez Benito, Claudia Mateos Rabaza, Marta Garcías Blasco, Aina García Manau, Paula Naranjo Gómez, Paula Hernández Lluch, Helena Yelmo Prat.

3r ESO B

Tutora: Mercedes Jover Mate

Fila 1. Acuarela Beard Santa, Claudia Moreno Sans, Sergi Barroso Dominguez, Xavier Barceló Gallostra, Eduard Mas Viñé, Adrián Martínez Riera, Jordi Folch Morós, Marc Torrecilla Recio, Paul Kohlmay Martínez.

Fila 2. Ana Cruz Rodríguez, Beatriz Navarro Villatoro, Jenifer Sánchez da Silva, Laura Macià Senties, Laura Avizanda Gimeno, Sergio Villalonga Martín, Marcos Sánchez Sánchez, Bryan Cáceres Espinoza Fila 3. Jordi Ji, Silvia García Brown, Andrea Fortes Oliver, Irene Martínez Triguero, César Armengué Soler, Claudia García Vilamala, Alex Tablado Vergara, Mireia Montoya Pageo, Javier Callado Español

2009/2010

49

3r ESO C

Tutora: Elisa Gómara Pérez Fila 1. Renzo Paolo Gomero Porras, Edgar Steven Franco López, Oscar Fuentes Jiménez, Christian Tomás Cerrato.

Fila 2. Carlos García Aluja, Miquel Barcelona Poza, Gerard Antón Soriano, Eudald Carbonell Prat, Paula Arancón Jiménez, Juan Francisco Romero Rodríguez, Sergi del Tell Queralt Fila 3. Yolanda Torres Cano, Ana Isabel Carro Cabañero, Pol Masabeu Castella, Oscar Nadal Turpín, Hectos Ayuso Fúnez, Diego Alonso Cornejo Sabogal, Andrea Bertolín Vicente, Marta Bergés Barragán Fila 4. María Jiménez Coronado, Cristina Lobo Martorell, Josefin Martínez Pérez, Mª Ángeles Pascual Ortín, Paula Comas Castellano, Berta Isern Roca, Martí Ruiz Depares, Ferran Martorell Real

4t ESO A

Tutora: Olga Rosell Delgado

Fila 1. Sergi Jovic Ojeda, Joan Andres Ejarque, Marta Utrera Bartos.

Fila 2. Yunsheng Han, Joan Pau González Pallejà, Marc Muros Navau, Miquel Àngel Gisbert Vázquez, Carles Bustamante Martínez, Antonio Carrasco Guardiola.

Fila 3. Laura Blázquez Miqueo, Houda Hajoui Ratali, Eugenia Sánchez Viñas, Adrià Garcia Muñiz, Sergi Izquierdo Sans, Andrea Arrabal Álvarez, Laura Juliá Barriendos.

Fila 4. Andrea Muñoz Mayoral, Laia Hofland Pinilla, Marc Iñiguez Pares, Marta Barrera Alpiste, Marta Justribó Tomàs, Judith Fernández Albert, Marta Segura Mollà, Mònica Franco Xifré.

50

Àlbum Escolar

memò mem òria Escolar escolar Memòria 4t ESO B

Tutora: Olga Siurana Masià Fila 1. Albert Carreras Andrés, Laura Douma Vall, Gemma Sánchez Pi. Fila 2. Xavier Sellart Aldomà, Mario Blanco Úbeda, Sergi Castillo Roca, Claudia Lafuente Roig, Sandra Albaladejo Buscarons, Gerard Pich Roselló, Alberto Blanch Jover, Carlos Espinosa Diz. Fila 3. Alejandro Sánchez Jiménez, Adrián Rico Valencia, Marc Serres Benito, Silvia Coll Cartiel, Andrea Pérez Bernardo, Júlia Peris Giménez, Núria Espriu Gascón, Edgar Creus Bachiller.

Fila 4. Laura Moreno Rodríguez, Adriana Tornos Muñoz, Clara Isabel Ayats Agell, Rebeca Paxaro Santana, Andrea Valderrama Beltrán, Mireia Golet Fors, Irina Aliacar Bargalló, Raquel Vélez Gavaldà, Laura Navas Poblet Absent: Priscila Orellana Plúa.

4t ESO C

Tutora: Mireia Pérez Serafín

Fila 1. Aleix Soriano De Haro, Marc Mayans Llorach, Ricard García Miralles, Adrian López Jaro.

Fila 2. Georgina Montset Bataller, Marc Rodríguez Poch, Luis Delicado Alcántara, Alberto López Gómez, Mingjun Du, Xiangfei Luan.

Fila 3. Daniel García García, Júlia Barberan Almirall, Manel Condeminas Aranaz, Albert Bosch Mirabet, Ana Natividad González, Bouchra Hajoui Ratalí, Stefanny Huaranga Niño.

Fila 4. Yanery García Moreno, Judit Sellart Aldomà, Victor Torres Balada, Alexandre Martínez Prunés, Nuria Balaguer Suau, Delfí Hernández Recasens, Marc Bosque Marí, Sergi Yelmo Prat.

2009/2010

51

1r BAT

Tutora: Mamen Gargallo Guil Fila 1. Gerard González Badal, Isaac Moya Martín, David Muñoz López, Kilian Martorell De La Peña, Andreu Barroso Vilalta Fila 2. Yequan Wu, Aniria Mata Sastre, Anna Borrell Terribas, Andrea Montoya Jerez, Huiyang Zheng, Gerard Ferragut I Filella, Raúl Caparrós Rubio, Carla Corberó Rivali, Adrià Martínez Sanz, Marc Vilar Navarro Fila 3. Andrea Jiménez Labena, Nuria Liu Lu, Laia Mulet Lázaro, Claudia Rius Fuertes, Gemma París García, Elena Meléndez Esteban, Judit Julià Hernández, David Espinosa Velasco, Pengxiang Wei, Chang-De Lee Do Fila 4. Melizza Gamboa García, Marta Minguella Gallach, Andrea García Rodríguez, Ariadna Martín Joya, Nuria Larripa Arandes, Enric Parellada Torcal, Marta Cisa Muñoz, Yessenia Caiza Rodríguez, Ariana Pich Roselló, Xavier Reina Marlés, Anna Cortés Rausa.

2n BAT

Tutora: Mª Dolores Sánchez Gómez

Fila 1. Albert Perera Gómez, David Romero Iglesias, Xavier Lobo Martorell, Ester Quiles Nogues, Cristina Sintes Buil.

Fila 2. Marta Montfort Cortés, Sandra Coll Girona, Anna Tormo Penella, Elena Sánchez Jiménez, Carla Pérez Bernardo, Clara Guasch Vidal, Laura Suárez, Estefania Navarro Estévez, Judit Ruestes Conesa, Sara Ruiz Labella, Oscar Soler Marchena.

Fila 3. Xavier Pérez Alvarez, Maria Gálvez Cano, Miriam De Gibert González, Laia Sol Carbonell, Cristina Malpartida Tablado, Cristina Richard Díaz, Ainoa Montoya Pageo, Pol Llonch Puyalto, Carla Rodríguez Rubín, Jordi Marco Durán.

Fila 4. Borja Alonso Nuevo, Carla Pérez Bernardo, Laura Bonilla Garrido, Paula Del Tell Rabaza, Carla Mendieta Ferrer, Carla Hernández Rodríguez, Carla Martínez Simó, Cristina García Brown, Beatriz Sales Mallou, Judit Grau Espósito, Marc Camats Badal.

52

Àlbum Escolar

Memòria Escolar

Àlbum Extraescolar

2009/2010

53

Futbol sala

54

Benjamí

Pre-Aleví A

Pre-Aleví B

Aleví

Pre-infantil

Infantil

Cadet A

Cadet B

Junior M

Junior F

Juvenil

Dia de l’esport

Dia de l’esport

Dia de l’esport

Dia de l’esport

Àlbum Extra-escolar

Memòria Escolar

Bàsquet

Benjamí F

Aleví F

Pre-infantil M

Pre-infantil F

Infantil F

Cadet M

Cadet F.A.

Cadet F.B.

Juvenil F

Junior

Dia de l’esport

Dia de l’esport

Dia de l’esport

Dia de l’esport

Dia de l’esport

2009/2010

55

Iniciació Esportiva

Dansa i Ritme

56

Àlbum Extra-escolar

Memòria Escolar

Teatre

Guitarra

2009/2010

57

Jocs Florals

58

Jocs Florals

Memòria Escolar

Donem Veu al passat, donem Vida a la Llegenda D’orígens remots, concretament del segle XIV, ens arriben com a herència cultural els Jocs Florals, un certamen literari en què es premiaven i divulgaven composicions poètiques que creaven els trobadors i les trobairitz de l’època. Reinstaurats en el període de la Renaixença, d’aleshores ençà, bé a Catalunya bé a l’exili, no han deixat de celebrar-se.

A la nostra escola tenen també una ja dilatada història, han estat i continuen sent una eina fonamental per a estimular la creativitat, el gust per l’escriptura i per a despertar/educar la sensibilitat estètica dels nostres alumnes.

Enguany, una vegada més, hem fet la convocatòria, hem incentivat la participació dels alumnes i hem planificat unes activitats adequades a cada cicle, tal com recullen els dos lemes que encapçalen aquestes línies.

Els alumnes d’Infantil i Cicle Inicial de Primària han treballat el gènere poètic en les tres llengües: català, castellà i anglès, recitant poemes, després d’haver-los escoltat a classe, i amb l’objectiu d’estimular la memòria, fomentant la bona fonètica i l’expressivitat mentre coneixien poetes de tots els temps.

Els alumnes de Cicle Mitjà s’han entrenat en l’art d’escriure diferents tipologies textuals, alhora que han recitat poemes en anglès.

Els de Cicle Superior, Secundària i Batxillerat, per la seva banda, han hagut de “recrear” la llegenda de Sant Jordi. De les seves plomes han sortit dracs bons, princeses “discotequeres”, cavallers eixelebrats.

A les pàgines que segueixen us n’oferim un tast…

2009/2010

59

Alumnes Premiats de P3, P4, P5 Recitació

Recitació

Recitació

La Ginesta

La Nit

Ous ferrats

Raül Cristobal Laia Bescós Martina Sayalero

Clara Ruiz Marc Llobet Dídac Aliana

La nit

Wenqiang He Pol Goicoechea Jana Altisen

La nit no m ’espanta, que és co m llana flo nja; m’abraça, i em deixa colgat de te bior.

Quan el so l apunta, color de ta ronja, ella s’acom iada tot fent-m e un petó.

Ous ferrats

Joana Ras pall

esclats, Quan es couen, quins els ous ferrats, ila, fins i tot, si no es vig barats. poden fer alguns dis presentats, I un cop cuits, ben els ous ferrats, yotes se’ls mengen sense gan ats. fins i tot els desgan Miquel Martí i Pol

La ginesta La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor

És la meva enamorada que ve al temps de la calor.

Joan Maragall

60

Jocs Florals

Memòria Escolar Abril Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil.

Alumnes Premiats de Cicle Inicial Recitació

Recitació

Recitació

en català

en castellà

en anglès

Sònia Niñerola Elisabeth Naspleda

Álvaro Capel Ariel Torres

En Las Mañanicas

En las mañanicas del mes de mayo cantan los ruiseñore retumba el campo. s,

Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d’ara ni els que vindran; els d’ara, per fer patxoca al costat de l’alt patró, els qui vindran per si toca d’afegir-hi més saó, perquè Sant Jordi se senti sempre ben acompanyat i ens ajudi, als uns i als altres, a poder guanyar el combat que fa tants segles que dura i encara no s’ha acabat.

Berta Cararach Jan Capell

di ant Jor S e d a La Diad i

nt Jord a de Sa La diad assenyalada ha al mercat a és diad flors que hi ls aires, En las mañanicas, s le r fan e vent: pe como son frescas, que en el i l’olor us que van p ranya!” cubren ruiseñores ve l’a a s t a le i m las alamedas. ordi “Sant J r va mata Ríense las fuentes que ell bava, a y n a r la tirando perlas, L’a olt ma a las florecillas tenia m ava les flors e, in que están más cerca. tereny uclava la flairrist i se’n x d’abril era t raven… s Vístense las plantas i el me ns i nenes plo de varias sedas, i els ne que sacar colores (…) ssat poco les cuesta. agué pa Sant h rnava: l e n a Jordi Qu eto r Sant dí se r Los campos alegran tot jar cada any pe ò tapetes varios, per aix assenyalada ha al mercat a cantan los ruiseñore d ia d ue hi . s é flors q fan els aires retumba el campo s, s le r n pe e e qu i l’olor aragall Joan M Lope de Vega

Don Quijote

Montado en flaco roc con lanza y con arm ino, adura, cabalga por la llanura, más allá del quinto pino.

Todos llaman Don Qu a un héroe tan atrevi ijote que por flaco y esc do, más parece un monigurrido, ote.

No hay duda de su no pero con tanta lectu bleza, y sus ganas de aventura ha perdido la cabeza ra, .

Y a lomos de Rocinant según chismea un vec e ha confundido un mo ino con un terrible gigant lino e.

Apples und w, apples ro Apples yello ound or on the gr On the tree d w, apples re Apples yello d juice and brea Apple pie and eet hy, apples sw Apples crunc good to eat!

Apples are so

Per això, quan l’abril pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbies i el cel més encisador, convé que tots, nois i noies, cantem ben fort la cançó:

Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

Easter poem A fat rabbit with ears so tall And two pink eyes, about this small Went hop hop hopping to get som e lunch He found a fresh carrot Oh yummy yummy crunch While he was eating and having fun Bang, went a noise, and he started to run All you could see as he raced by Was his powder-puff tail wav ing good-bye.

Carme Gil

2009/2010

61

Alumnes Premiats de Cicle Mitjà

Biografia en català

Diàleg en castellà

Recitació en anglès

Berta Sender

Joel Fitó i Alba Sabadell

Marta Vallés

La Meva Biografia

Plors forts a l’habitació 212 de Naixia amb força, ulls verds i la clínica del Pilar de Barcelona. brillants, la cara prima i una figu allargada i prima. La meva família era molt feliç, després de noura mesos d’espera...ja em podien agaf de l’any 2000 era el meu primer ar en braços. El dia 28 de juliol mateix any ja era la Berta Sender dia de vida i el dia 29 d’octubre del Hurtado perquè em van batejar l’església del Roser. a Vaig anar a la llar d’infants anom enad a Xerrix-xerrac de la qual me’n recordo de la bata vermella de quadres blancs, diuen que em quedava genial!

Quan vaig tenir tres anys vaig com carrer Mallorca, escola on vaig ençar a les Dominiques del molt contenta perquè m’agrada molt el professorat: Marta, Jord i, Xènia, Sara, Blanca, Mercè i, actualment, Almudena però sens e oblidar-me de la resta de professors que em donen les El dia 27 de febrer de 2006 vaigdiferents assignatures. molt significativa per a mi, per tenir el DNI. Aquesta data va ser poder viatjar als Estats Units conèixer els meus estimats cos per un viatge inoblidable perquè ens ins: Júlia, Martí i Mariona. Va ser reun íem avis , pare s, tiets, cos i… el meu germà! El dia 20 de juliol de 2004 vaig deixar de ser ins única per aprendre a compartir-h filla o tot, expe riència meravellosa.

La Setmana Santa de 2009, desp rés de colònies, vam anar a Disneyland Resort París. Quin viatge tan bonic, recomanable per amics. Veus personatges conegut s en ambients meravellosos, és com viure un somni!

Res d’aquesta biografia és un Berta Sender, és la realitat méssomni perquè per a mi, fantàstica!

“The star”

ar, kle, little st Twinkle, twin are! u yo r what How I wonde , gh world so hi Up above the d in the sky.

Like a diamon gone, azing sun is When the bl pon, ing shines u When he noth e light, ow your littl Then you sh ght. kle, all the ni Twinkle, twin

“What is pink?”

Christina Rossetti

Berta Sender

Visita al Zoo

62

a idió ir al zoológico par e vivía en Barcelona dec Un domingo, Joel qu mamá le llevó al zoo. ver a los animales. Su camino os llegado. ¿Por qué - Bueno Joel, ya hem su madre. quieres ir? -preguntó ino de la derecha. por tan por las lianas y má.

- Quiero ir por el cam nos ! Ves como sal - ¡Mira Joel son mo está comiendo un plátano. –dijo su ma! los árboles. Aquel sedivertido! ¡Mira, allí están los elefantes - Sí, es verdad. ¡Qué uso ilusionado Joel.

Vamos a verlos -propando! -exclamó su madre. mpa - ¡Anda se están bañ ! Claro como cogen el agua por la trohan jan me mo al, me i fin al cas y, uy to - ¡H cuerpo, no me han vis y se duchan todo el el.

Jo co pli mojado. –ex las tortugas?

- ¿Joel, vamos a ver lentas. van e qu - Vale, seguro jo su mamá. ña - Ya hemos llegado -dián haciendo una carrera y la más peque est e qu ece par ra Mi el. l mal más. ¿Qué anima está ganando. -dijo Jo demos ir a ver un ani - Bien Joel, sólo po quieres que veamos? leones.

- Me gustaría ver los leones! Hay uno que está durmiendo y madre.

- ¡Mira , están allí loseando por un trozo de carne. –explica su aquellos se están pel que ir, ya es hora de regresar a casa. staría - Joel nos tenemos tima! Pero ha sido un día genial. Me gu lás é Qu ¡ …! h oo - ¡O volver otro día. ell Joel Fitó i Alba Sabad

Jocs Florals

Jane Taylor

What is pink? A rose is pink By the fountain’s brink.

What is white? A swan is white

Sailing in the light.

What is green? The grass is green, With small flowers between.

What is orange? Why an orange,

Just an orange!

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de Cicle Superior Llengua Catalana Éric Planas Ferran Navarro

Recitació en anglès Itziar Linde

Seven Wonders of the World

Spring untry It’s spring in the co n.

It’s spring in the tow

new leaves All the trees have got all around. and there are flowers en The grass is very gre rain from all the winter warmer the weather is much e again.

Now , it’s Easter tim

I wonder why the sun is hot I wonder why it rains a lot I wonder why the sky is blue I wonder why a cow goes moo I wonder why the clouds skip by I wonder why a bird can fly I wonder will the lesson end Before I’m driven round the bend.

Modifiquem la llegenda de Sant Jordi

ya, una princesa Hi havia una vegada, en un poble llunyà situat a l’Oest de Catalun da d’un drac. enamora estava i xicotot molt i infantil molt era e, Silvestr que es deia guapo, molt Era a. naftalin a olor feia li l’alè i aigua escopia Aquest Drac era gran, li més que El gana. mai tenia no i valent era També i la gent se li tirava a sobre. a acostar-s’hi. agradava era el bistec a la planxa, i ningú li oferia res per por nts de la seva filla pel El rei, pare de la princesa, estava molt disgustat pels sentime Vestia molt modern , drac. Era un dels reis més “pijos” i guapos del territori català. dia. portava roba de marca i es canviava i dutxava dues vegades al vestit de forma informal, Jordi, Sant deien li qui a senyor un poble pel r Un dia, va aparèixe del Hip Hop, Funk i Rap. tipus raper: cadenes, pantalons abaixats, pírcings. Era el rei català balls, matí, migdia seus els ballar fer era Jordi Sant El propòsit que tenia el raper estava content, era i nit a tot el poble, inclosa la noblesa. El primer dia tothom i no tenien temps divertit, però a mida que passaven els dies estaven farts, cansats de fer les tasques quotidianes. t problema que tenien Un bon dia van decidir reunir-se al castell per parlar d’aques era impossible, no però una i mil les pensar Van Jordi.

Sant amb aquell estrany trobaven solució. el drac.

Mentrestant, la princesa entre ball i ball es veia d’amagat ambel gran problema que Un bon dia, la princesa va parlar ambo el drac i li va explicar tenien en el poble.

El drac li va dir: , agafaré moltes forces i - Si em portes un bistec a la planxa cada dia durant l setmana les terres catalanes. de fora juny, molt enviar-lo i Jordi, Sant a vèncer seré capaç de kg., fins el dia que Així ho va fer la princesa. Li va portar cada dia un bistec d’l arribà el gran moment. solució i es van posar Va reunir tot el poble a la Plaça Major. Els va comunicar la mans a l’obra. quina va ser la En arribar Sant Jordi, el drac va sortit de darrera la torre, però acumulada dins l’aigua tota sortir va boca, la obrir en drac, el Doncs, a? sorpres la panxa i va empènyer a Sant Jordi, fent-lo rodolar pel terra. i va protegir A partir d’aquest moment, el rei va acceptar el drac com a gendre la princesa per sempre més. va crèixer un camp Ah! Se m’oblidava, per allà on va passar Sant Jordi rodolant, celebra el dia de pastanagues. A partir d’aquell moment, el dia 23 d’abril se des. de Sant Jordi. Els nois regalen pastanagues a les seves enamora Vet aquí un gat, i vet aquí un gos Sant Jordi ja s’ha fos.

Ferran Navarro

El Cambrer i La Senyoreta - Què voldrà la senyoreta? pregunta el cambrer.

- Doncs voldria rap amb salseta, i de postres, un soufflé.

També voldria un cafè, si pot ser, amb sucre morè.

- No ho sé si vostè em perdona, però potser trigarà una estona.

Al restaurant tothom treballa perquè gaudeixin grans i canalla.

Cuiners, cambrers, i, fins i tot, someliers.

- De seguida li porto el plat, desitjo que sigui del seu agrat.

El rap gairebé està cuit.

Senyoreta, no s’esperi amb neguit!

-

Ja té el seu rap.

Espero no trobar espines.

No s’amoïni, no en té cap.

Està deliciós i, a més, ve amb petxines! Èric Planas Parra

2009/2010

63

En Jordi a la Disco

Alumnes Premiats de 1r Cicle ESO ?

l’americà L’italià o

Sóc…un

64

drac!

t c era tris .

Montblant amb el rei Felip fins i to anviar Tot va c ribar ar va an lià. qu drac Ita el valent alt; fort i blau.

Guapo i ar. nquistar Ell va co sa amb el seu mirar e c cas a li vo la prin la i no alià.

Però el re , ll drac it a a besar amb aque esa l’anavericà. c n ri p la avaller am plet Just quan ribar el c im allà va ar sonet; brut i x tontet. era de te Baix i gras c e p u as tot el se tenir clar, re’l, ho vaericà. u ve n e i am El re pensar, lla amb l’ la seva fi sa no ho volia ni els van casar. e ja c La prin ap de dos dies , rac italià però el c dava del dbabau, li b ’o s o La jove n no com aquell jove i alt, osa no canvià lidà. però la c princesa no l’ob la e u ja q va passar ser i així I així va sa es va matar. la prince es preguntà: uè serà?

Tothom ho ha fet? Per q Per què ho sabia,ra ocat e Però ningú or, equiv la veritat i és que r, obligat; per l’am . at m ti s per l’amo r que mai havia e on Ana Ram a per l’amo atalan C ia s e o P lr Premi

, r dolent tenen puen alè roent, es, m e i m A e tinc princes diuen q’augrada menjar hostesses… s m le e e u d q arlar per no p r la vidta innocent). e vaig pe to u q Diuen a gent (sobrejo? matant Què puc fer orró…?

Però… més menjo t Que no por, s, n molta Em tenqeue sóc malició diuen é avariciós. jo? i tamb uè puc fer rós…!

Però…Qn drac horro Sóc u aci mal, n que fbrar el Nadal, le vo m Co ada cele si m’agrr i ballar, …? a t n i patinar a c i stissos a p r e f i ar! otegir, n a caç Em vénem’hauré de pr Doncsè esperen? o… qu n drac com jo Que u i a fugir? es pos gegant nt, que sórcla vida masega Diuen va e p ig s e p e r i qu grans u que tinces ullals. gegant, m r o eguda i x n i en u p a u ervir c una c Que tinomés la faig asrrogant. n t ò n r e pe tar la g per apar un drac ue sóc, quasi gegant. sol, parlant? q n e iu D t, gran t aquí, ndrà… malcaraQuè estic fen compre algú em Però… , ia d n u ent, Seguram udaire Víctor Zatalana C ia s Poe r Premi

Jocs Florals

3

Sant Jordi no és sant, sol un xic especial.

No porta cadenes ni espases penjant.

No olora a la terra, ni a restes del camp.

La donzella no és cursi, ni rossa tampoc.

No és de sang blava, ni de les famílies millors.

I porta dos tatoos a un lloc escandalós.

Un 23 d’abril, ella volia sortir a ballar.

Volia vestit de nit, sabatetes ben planetes, mitges de seda, i aromes de París, per enamorar-los a tots, i després tocar el dos.

I dit i fet, la noia es plantà a la disco en molt més temps del que jo us explico.

Se li acostaren un rere l’altre, per ballar i ballar tota la nit sense parar.

Però ella no se n’adonà, que un d’ells els diners li volia pispar.

I aleshores arribà ell, en Jordi, lleig i desgraciat, pobret com un pecat, però que del fet se’n va aprofitar.

En veure que aquell home, del moneder se’n volia apropiar, va rescatar-la treïent-la a ballar.

La noia morena se’n va enamorar, d’aquell noi tan lleig amb un cor tan gran En sortir de la disco, una rosa i un llibre es van regalar.

I al bell mig de les Rambles, d’una xocolata amb xurros van disfrutar.

Sara Galiana

2n Premi Poesia Catalana Poesía de Sant Jordi

e tiempo, Se dice desde hac gón, que había un gran dra r su aliento, que sacaba fuego po aba destrucción. y en un pueblo provoc aba impresión, Ver al dragón provoc chas, fle ar tir n aba le intent pero el dragón, sechas. se comía sus co El dragón seguía, provocó sequía, y en las cosechasr todas las ovejas, y se pasó a comea idea, pero no lo conseguía. el rey buscaba un comer personas, El dragón comenzóla aprincesa, le llegó su día, y a la hija del rey, gón a solas. estaba con el dra ras, ía.

Y al pasó de las ho allero a quien no conoc apareció un dulce cab da, ayu ió pid ada, La princesa le rentó y le clavó la esp el caballero se enf ía. rec apa des le a vid la y veía como mujer hermosa, prendidas, El caballero vio lablo se quedaron sor pue del s las mujere regalo una rosa, s. le ero all cab porqué el resto de sus vida el tos jun n iero nviv y así co Eric Solano Castellana a esi Po r Premi

3

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de 1r Cicle ESO Laia Pascua lr Premi Prosa Catalana

El drac es confessa

n. Ja és hora d’explicar la meva Ja n’estic fart de què em culpi versió, la de veritat. a venir donzelles a qui jo, Una tarda qualsevol van començar acollidora casa a prendre cordialment, feia passar a la meva n per la porta del darrere. Més te; però elles, espantades, fugieles enviaven des de Palau perquè me que obrir desc vaig endavant, que sóc vegetarià. me les mengés, però el cas és s, que la filla del rei, la princesa Un bon dia, va venir, ni més ni menydos motius: l’un era per pura per r passa r deixa vaig La da.

Elisen la vaig veure com les atemorides i dura rutina i l’altre perquè no veia una jove que afrontava el seu donzelles d’altres dies, sinó que com sempre feia amb totes, la destí. Quan la vaig convidar a te, tar de bona gana. Vam xerrar, gran sorpresa va ser que el va accep esa infeliç en el seu grandiós i em va explicar que era una princtenia amigues perquè no la deixaven castell. També em va dir que no vaig saber que seria l’únic amic sortir de Palau. A partir d’aquí, anes i setmanes fins que una que tindria. Vam passar junts setm meva llar amb pals, torxes i tranquil·la nit, van irrompre en laent, al capdavant hi havia un cavaller, espases i, si no recordo malam van emportar a la princesa, però Sant Jordi crec que es deia. Se’m va destrossar la casa! En fi, no que de “Sant” res de res, que em ni crec que ho torni a fer. he tornat a veure a la princesa, Sant Jordi em va matar i una rosa Ara us estareu preguntant si és evident que no em va matar i ni de la meva sang va brollar, però ar. El que va passar és que jo una rosa de la meva sang va broll rosers sense espines que cuido a l’entrada tinc dos preciosos vergonya va arrencar una de les amb molt d’afecte, i aquell poca r-li a la princesa com a “senyal meves bellíssimes roses per lliura ent, els hagués socarrimat a tots, d’amor”. En aquell precís mom molt tranquils i això de cremar però els dracs vegetarians som nà. coses no va amb el nostre taran es perquè així ni Sants ni Jordis al Des d’aleshores les crio amb espin s’inventin històries que perdurin puguin arrancar-me les roses i s. llarg dels segle

Llegenda del Drac

Albert Segura lr Premi Prosa Catalan a

Hi havia una vegada un simpàtic. Només teni poble on tothom era solidari, agradable i d’aquell poble no saben una pega, que els nens i les nenes Aquella pau i felicita ien llegir. t dolent, temible, antipàt es va trencar el dia que va arribar un o nena del poble per ic i esquerp que cada dia capturava unDrac a la filla del rei però,menjar-se’l. Un dia fins i tot es va emp nen ortar molt ben plantat, vale per sort, va aparèixer Sant Jordi, un cav fi a l’amenaça del Drant , simpàtic i atractiu, que volia posar aller c.

Quan Sant Jordi va com sorprendre que aquest ençar a lluitar amb el Drac, el va no es defensés i que Quan es disposava a tampoc l’ataqu què has fet tot això matar-lo, Sant Jordi li va preguntar: “Peés. r ?

Tu creus que està bé men i nenes del poble?”. jar-se els Llav agafava per ensenyar-l ors el Drac li va explicar que només nens els encara més sorprès, os a llegir i a valorar la lectura. Sant Jor di, no li serviria per obl li va dir que allò era una mentida, però que idar -se de la sev a mort. El Drac li va “Vine amb mi i t’ho ens dir: I així ho van fer. San enyaré”. al Drac fins a la cov t Jordi, la filla del Rei i el Rei van seguir del poble. Després dea on ell vivia i s’emportava als nens i nen es van arribar a una sala travessar una gran xarxa de passadissos, trobar dracs ensenyantespaiosa, silenciosa i il·luminada on van Els dracs els tractave a llegir a tots els nens i nenes del pob delicadesa i, sobreto n amablement, carinyosament, amb sua le. i el Rei es van quedart, molta paciència. Sant Jordi, la filla delvitat, Rei molt feliços quan llegparats en veure que els nens i nenes eren al Drac per com els ien. Van tornar al poble plegats i van acla hav mar ia aju dat a descobrir el gust per com havia salvat per llegir, A partir d’aquell dia, al poble de la seva ignorància. el 23 d’abril del 1888, a d’arreu del món se’ls tots els nens i nenes Drac va demostrar queregala un llibre per recordar la diada en què això que el 23 d’abril llegir fa a les persones més felices. És el se’l coneix com “La Diad per a del Drac”.

Noa Bernat

2n Premi Prosa Catalana

i La veritable llegenda de Sant Jord

Jordi: un drac terrorífic arriba Tots coneixem la llegenda de Sant la en perill, un cavaller ben plantat a un poble, una princesa està , però… i si no hagués diuen que el és Això … drac, salva i mata el s gent els expliques quatre cose anat així? Perquè, és clar, a la jo, la néta del drac, us explicaré boniques i ja se les creuen. Però : la veritable llegenda de Sant Jordi

muntanyenc, hi vivia una princesa Fa molt de temps, en un poble ler dos amics molt íntims, un caval tenia esa, princ La a. molt bonic es deia Francesc. Al cap d’un anomenat Jordi i un guardià que rer tot el regne per ajudar temps, Jordi se’n va anar a recór la gent el va començar a aviat a tothom qui ho necessités i ar al esc, per altra banda, es va qued anomenar Sant Jordi. En Franc . vegada passaven més temps junts cada esa princ la i ell i ll caste dament i, quan li ho va dir a La princesa se’n va enamorar perdu tenia dona i fills. Però el que en Francesc, ell li va confessar la princesa practicava bruixeria que ni ell ni ningú sabia, era que que tenia família, buscà un obrir desc en esa, princ d’amagat. La el convertí en un drac d’aspecte nsa, imme ira d’una presa i, r conju de iar-se en una cova durant molt ferotge, obligant-lo així a refug tot el dia amagat i sense veure temps. Un dia, cansat d’estar-ne a r seva família. Quan va arriba el sol, va decidir anar a veure la ar el motiu de la seva absència, casa seva va començar a explic reculava espantada, va adonar-se però en veure que la seva dona tit, se’n va anar al poble. Els que no l’entenia. Així que, entris a per avisar el rei. Després de molt vilatans, en veure’l, van córrer una ovella cada -li donar ir decid van ció, solu estona discutint una se Francesc, que era vegetarià, no dia per aplacar la seva fam. En i les deixava lliures per les rava allibe les que sinó va les menja no digui una cosa? L’alè del drac muntanyes. - I voleu que us és lava l’aire perquè la collita creix era nociu, ni molt menys! Exha

més ràpid, però la princesa que havia reforçat els seus poders, enverinava l’aire perquè creguessin que era ell.

I us preguntareu... i les donzelles? Què en feia d’elles, eh?

Doncs bé, a elles les acollia a casa seva perquè es pensava que estaven perdudes. La princesa, farta que ningú s’atrevís a matar el drac, és a dir, en Francesc, va manipular el sorteig de donzelles perquè li toqués a ella i va fer que Sant Jordi passés “casualment” per la cova del drac quan ella hi anés. Un cop va ser a la cova, començà a interpretar el seu paper de donzella amb problemes. Quan el drac la va reconèixer es va enfadar molt i van començar a discutir aferrissadament. Sant Jordi, quan va passar, no va reconèixer en Francesc i va anar a ajudar la princesa. No van lluitar gaire, ja que el drac no li volia fer mal. Així que Sant Jordi el va matar ràpidament. De la sang no en va néixer cap roser, sinó que en tocar una rosa tancada que hi havia a prop, aquesta es va obrir de cop. Sant Jordi portà la princesa de tornada al castell i en agraïment, el rei li oferí tot el que volgués, però Sant Jordi, molt cordialment, va declinar l’oferta. Va tornar a la cova per recollir el cadàver del drac i... quina va ser la seva sorpresa? Va veure tot de donzelles plorant la seva mort del drac. Quan es va acostar per preguntar-los què feien, va poder observar que el drac començava a transform arse en humà i va reconèixer en Francesc. Llavors, les donzelles , entre plor i plor, li van explicar tot el què havia passat. Ell, colèric i pesarós per haver mort el seu millor amic, va jurar que el venjaria i amb l’ajuda de les donzelles va robar-li a la princesa el llibre d’encanteris i la va convertir en una dragona d’aspecte encara més temible que en Francesc, condemnant-la així a un destí tan tràgic com el del seu amic.

I aquesta és la verdadera història. El pobre Sant Jordi va quedar marcat per tota la vida; a la princesa la va matar un altre cavaller, i el poble no va haver de preocupar-se mai més ni de dracs ni de princeses malvades.

2009/2010

65

Alumnes Premiats de 1r Cicle ESO

Mi Mejor Día

Maria Molano lr Premi Prosa Castellana

En mi empresa hacían reducción Cada día estaba más nerviosa. me iba a tocar a mí y me daba de personal. No sabía cuándo bocas que alimentar y una tenía , edida desp e fues miedo que suerte. mala Tuve . pagar que eca hipot so abril, estaba yo trabajando Hace dos años, un día del lluvio etaría me avisaron que tenía secr tranquilamente cuando desde personal. En ese momento me que ir al despacho del jefe de bastante claro lo que me iba tenía po, cuer el en o pánic entró . una pequeña y falsa esperanza a decir, pero aún conservaba de esperar unos minutos, me Me dirigí hacia allí y, después te que las en una de esas sillas hicieron entrar. Me senté en rso ojos. El jefe empezó su discu puedes dormir si cierras los ue has sido fiel a la empresa porq con: “Te damos las gracias ían subir bien, hasta pensé que me y…”. Al principio todo pintaba urso acabó con: conc dicho ente, finalm pero, el sueldo emos que prescindir de ti”.

“Lo sentimos mucho pero tendr de esa sala y me puse a llorar salí Se me vino el mundo encima, el accionista mayoritario de la desesperadamente. Entonces, se llamaba Jorge, entró en el oco equiv me no si empresa, que el jefe. Yo oí algunas cosas, con la char una tuvo y acho desp as quejas y que de la empresa como que había recibido much la que debía. Seguidamente salió estaba saliendo más gente de fue. se y s cosa sus el jefe con que no estaba despedida, es más, Jorge vino hacia mí y me dijo y que me ascendía. que era la mejor en el trabajo tiempo había pasado de Estaba alucinando, en muy poco aciones muy fuertes y Sens ía. alegr la a ión la desesperac En medio de la confusión, mi diferentes que me superaban. para reflexionar: nunca se cabeza encontró un instante deben perder las esperanzas. había empezado pintado Porque ese día, 23 de abril, que verde de la esperanza. r colo el con ó acab , negro de

La Leyenda del Dragón Rojo

Lara Urbistondo 2n Premi Pro sa Castellana

Era el año 1860. En esa millones de libras, ya época, las pieles de los dragones valían que tenían un líquido pequeñas partículas especial que contení de a ambicioso, le pidió al oro puro. El rey de Londres, que era mu y general que le enviara consiguiera una piel un soldado para que le de dragón rojo. El gene Jorge, nuevo de ese ral le man dó al soldado año se enamoró locamente. . El chico, cuando vio a la princesa, princesa a cambio de Entonces, le pidió al rey la mano de la la piel. El rey, sin pen dijo que si le traía la sárselo dos veces, le piel contento por la recomp o algún objeto de valor, aceptaría. Jor ge, ens a que le darían, se fue corrien cazar la piel de un drag do a Se adentró en el bos ón rojo. que más peligroso que lleno de árboles altísim encontró. Estaba nada. Entró en una cue os y, desde allí, no se veía absolutamente va osc ura y grande, donde vio a un piel roja. El dragón no dragón de tan rojo y grande aun estaba haciendo nada, pero, Jorge, al verl o que inofensivo, se pus arañarse con su esp o nerv ioso y empezó a ada Cuando llegó a la pue y se fue corriendo. rta del palacio, se aco nada de valor no se rdó que si no llevaba pod fue al jardín y cogió ría casar con la princesa. Entonces, se la rosa más grande y las que había. Entró más roja de todas en que era imposible caz el palacio sangrando y le dijo al rey, arlo, ya que ‘’son bes y se necesita un ejér cito para poderlo caz tias indomables’’, enseñó la rosa roja explicándo al rey que ar. Luego, Jorge le , cuando arañó la piel del dragón con su esp rosa roja. El rey se ada, salió sangre, que se convirtió en una impresionó mucho.

Le concedió la mano su hija y empezó con de casaran cuanto antes. los preparativos de la boda para que se así que todo fue mu A la princesa también le gustaba Jorge, cho más fácil. Se cas del palacio. Unas sem aron en la iglesia anas después, cuando marchitada, supo que el rey vio la rosa Jor ge le hab ía eng aña porque en tan poco do, pero no hizo nad tiempo ya lo quería a, como a un hijo.

Laia Pascua

El arrogante caballero

2n Premi Prosa Castellana

to, en el tiemp o de prínc ipes Éras e una vez en un lugar remo das, había un caba llero usca cham s y princ esas y de bruja r Sant Jord i, se le llama hacía Se aclam ado por el pueb lo. icida des y sus avent ajado s reco nocía por toda s sus hero de la espa da. Era el típic o cono cimie ntos sobr e el arte y que se guiab a por su ico atlét te, fuer caba llero alto, e insen sato . En aque llos ante arrog poco insti nto; pero un sa belle za que aterr aba al dudo de tiemp os, había un cíclo pe aldea nos aband onaro n el os pueb lo hast a el punt o que algun ran sus súbd itos, se dispu so huye que de harto rey, El . lugar de valor , cogió su mejo r a arreg lar el asun to. Se armó do, su casc o y hast a sus escu su da, arma ment o, su espa a sus mejo res homb res y, gió Esco calzo ncill os de la suer te. co y aclam ado caba llero éntri por supu esto , a su altivo , egoc dispu so a salir , cuan do una Se él. con eran parti que para ada y prec iosa hija, la princ esa de las donc ellas de su delic huíd o. El rey decid ió había ésta que Diana , le anun ció a hija, y de idísim quer agua rdar el regre so de su a su hijo Diego . la expe dició n ya se enca rgarí a que Diego avistó la Pasaron un par de semanas hast el cíclope. Para poder ía resid e dond horrorosa montaña a de una profunda grieta encim pasar tenían que saltar por la Jordi. Además, él subió por que, obviamente, saltó Sant con la ayuda de su magnífica sólo tan aña mont rpada esca

66

Jocs Florals

espada. Ll egó a un en orme aguj supuso qu ero que el e sería el estimado lugar dond caballero e habitaba el monstru Como el in o. stinto man daba en su mientras se interior, de acercaba senvainó la al enorme Cuando S espada monstruo ant Jordi que yacía, se dispus se levantó dormido. o a cl avar su es con el ojo pada, el cí rojo como retrocedió clope las llamas y se le ca . El caballe yó la espa tenía ventaj ro da, por lo a. Fue ento que el cícl nces cuan que lo dejó ope do sintió tendido en un fuerte el suelo. golpe, Cuando S ant Jordi de spertó, Di realidad, er ana le expl a una pode icó que el rosa hech sus podere la, en icera que s gracias había desa al cíclope. la primera rrollado También le vez que se contó que escapaba ocasión la no era de palacio, s doncella pero que s se dieron en esta cuenta de su au sencia.

La princesa y ahora he chicera le el monarca explicó to comprendi do a su pa ó que no es por es dre y todas las o que deci brujas eran dió dejar de malas, quemar a pe rs on as Por cierto, inocentes.

Sant Jordi no superó segura; así que Diana le que colgó sa lva las armas ra de una m y se dedicó uerte a plantar ro sas.

Memòria Escolar Cristina Baquès

Una de Dragones

3r Premi Prosa Castellana

. , bastante alto, rubio y muy culto Pedro era un niño de diez años ir. dorm de Cada día se ponía a leer antes leaños le regalaron un libro de Un día sus padres por su cump a dormir, como cada noche, se la leyenda de Sant Jordi. Al irse s. que le habían regalado sus padre puso a leer y empezó el libro en una posición cómoda para Él, muy ilusionado, se acurrucó s le habían regalado. Cuando devorar aquel libro que sus padre dragón de un color muy verde llevaba un rato leyendo, vió a un e poner sus enormes garras sobr y ojos saltones que intentaba sela. Pedro, sin pensárselo ni un su hermanita pequeña para llevár a de una caja de madera y una espad segundo, cogió la tapa amarilla a la endo corri fue Se año. o mism del disfraz de carnaval de ese zó a luchar contra el dragón habitación de su hermana y empe cosas no podía hacer gran cosa para defenderla .Con aquellas dos un por lo menos lo pudo distraer pero, como lo hizo con ganas, hirió a Pedro en un costado del poco. El dragón de un zarpazo se tapó la herida con la mano cual salió mucha sangre. El niño do amarillo haciendo cuatro y se limpió los dedos en el escu el símbolo de la bandera Catalana. rayas con sus dedos quedando matar al dragón y salvar a su Con sus últimos esfuerzos logró iba a abrazar a su hermana hermana pequeña. Justo cuando para que se levantara y se oyó la voz de su madre llamándolo no se lo podía creer, había sido vistiera para ir al colegio. Pedro se al espejo, vio el arañazo una historia tan real que, al mirar e. que le hizo el dragón a media noch ó a sus amigos lo que le había A la hora del patio, Pedro cont rse de aquel arañazo. Todos se pasado por la noche sin olvida aquella experiencia inolvidable. quedaron con las ganas de vivir

Albert Perelló

3r Premi Prosa Castellana e Prosa de la historia de San Jorg (en la actualidad)

, era un soldado de la Edad Media San Jorge, como todos sabéis, s. ayudar y proteger a los indefenso que otra era no ión func cuya da de San Jorge, si nos leyen la , lejos tan ir falta hace Pero no curre a nuestro alrededor, cada fijamos bien, en la actualidad trans os. tiemp día, y más en estos

a , esta historia también pasará Como la de hace cientos de años s, banco do cuan día un zó empe la memoria de hijos y nietos: Todo nas con empleo, empezaron a perso de s grupo otros y esas empr ios se habían producido unos camb notar que en la Bolsa Española al. actu dad socie la a ecían que no favor a, se hizo cada vez mas grande y Ese mal, como en la antigua leyend el dragón se iba apoderando de que enorme era “la crisis” que, igual sas crisis” hacía que muchas empre las cosechas y pertenencias,”la importantes de trabajadores para dades canti a dir despe que an tuvier r en quiebra. poder seguir adelante y no entra

Pero de repente a la ciudad llegó San Jorge para salvar al pueblo del mal que “el dragón” hacia a la vida de cada uno, tanto económicamente como anímic amente. No fue un soldado ni un ejercito, fuimos todos nosot ros que, colaborando con los políticos, pudimos vencer un poco este mal que todavía existe, no tanto como al llegar, pero sí que aún esta presente.

Pero esto solo lo arreglaremos unido s, como se dice: ”la familia unida nunca será vencida”, y esa familia somos todos nosotros, los que nos rodean y toda la humanidad.

Tenemos que luchar todos juntos por el bien de la humanidad, porque este dinero que la crisis se llevó vuelva a nuestras vidas para poder pagar todo lo necesario, sanidad, educación, etc.

Tenemos que matar a ese dragón, para que de su sangre nazca la rosa de la felicidad y tranquilidad, la rosa que todos tenemos que tener en nuestra memoria, para que todos podamos ser una princesa en nuestras vidas y en nuestra alma, y por siempre recordar, que una vez fuimos, al unirno s, ese San Jorge que venció al “Dragón”.

la actualidad serían, en aquella Los jefes de las empresas de res) (despedir) a su hija (trabajado dar que época, el rey que tuvo (la crisis todos a era comi les se no ) para que el dragón (la crisis esas). no acabe cerrando todas las empr

2009/2010

67

Alumnes Premiats de 2n Cicle ESO r L’amor per a triomfa Vés a saber si li agrad aré

Sant Jordi ja arribava a la recerca de la sev un quart d’hora feia a estimada, quan empresonada pelja que s’esperava d’un altre la trobava s braços

Ell, com a bon cavall er no sabia què fer: començar a córrer o sense voler, o potse allunyar-se r acostar-s’hi a més no poder?

Ell la mirava, Ella no s’hi fixava, estava hipnotitzada per un altra mirada, una altra abraçada.

Al seu cor, els batecs augmentaven amb rap ell volia recuperar la idesa, seva princesa.

Va decidir vèncer el tem i enfrontar-s’hi sense or por.

Va agafar una rosa am I, malgrat milions d’e b la mà spines que el van punxar, ell buscava la maner a de poder-li agradar no sap si se’n sortirà, però no hi perd res a voler-ho intentar.

Una patacada s’emport ara ja res li importa. a, Malgrat tot, ha après encara que no li agradila lliçó que un amor de verita haurà d’acceptar t, ha de ser guanyat. beran 2n Premi PoJúesiliaa Bar Catalana

mençà A Nova Delhi tot co freda una nit de primavera na quan sota la lluna ple l’amor els va sobtar.

Ell, un bon xicot, d’estructura forta, t, ulls verds, alt, maco porta. amb bitllets sota la Ella, bella i simple, e, ulls negres i intocablbre, amb ulleres, estil po sociable. res a fer amb gent tanevitar voldrien Els pares d’en Sahae tot allò que ignoren, arien però ben aviat s’adon que res fer poden. empeny a abandonar, Aquell drac que els nt la societat del mome i pluja o vent, que no s’ensorra fac r. no els deixa prospera se cessar, El drac que creix sent, al poble va consumin ar amb l’esperit de govern l. aquella terra tan hostibar Amb l’objectiu de tro allò que tant anhelen, eren: creuran en el que esp. l’amor per a triomfar Però el camí és llarg, una ruta sense fi, una mica amarg, en la vida tot és així. fils Ell comença a moure pel món en què viu avis, pares i fills e diu. són “víctimes” del qu El vint-i-tres d’abril ar tot comença a millormença a interessar ja que la gent es co rós fil. per a no perdre l’amo Ell una rosa li regala delicada, vermella, bonica, ben e l’afalaga, senzilla, preciosa, qu ra quedada. amb motiu de la prime Ella l’adelita un llibrese fi, amb una història sen lor carmí, amb mil pàgines de co riure. per la seva llegenda esc zà Així doncs, tot finalit amor realitzat, amb un final feliç, unper redactar, i una història encara ésser explicat. quelcom perfecte per Mireia Golet a Catalana esi Po mi 3r Pre

68

Jocs Florals

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de 2n Cicle ESO

Jordi y Dragon

Marc Torrecilla lr Premi Prosa Castellana

n), (Grupo Especial de Intervenció Barcelona).

8:00 h. dependencias del GEI Pomp eu Fabra (Mollet de Vallès Mossos d’Esquadra, Rambla. en la sala de cados convo n queda nibles ¡Todos los agentes dispo es disponibles quedan convocados operaciones!, ¡Todos los agent tía el altavoz de la comisaría central. en la sala de operaciones! –repe –Vamos, Jordi, más –Ya lo he oído. y con ellos dieciocho agentes cado tan Marc y Jordi tomaron asientodel superior que les había convo dispuestos a recibir órdenestrataba de una nueva misión.

Se trata repentinamente. Sin duda se imágenes que os proyectaremos. dos –Escuchad bien y observad las ón”, es corpulento, supera los “Drag alias , sons Draca el io con Manu edific de to, capaz de tirar al suelo un terísticas, metros y medio. Es muy violenhabía carac estas de visto algo se a Nunc azo. puñet pido solo os un s a algo desconocido. Por eso cosa para por lo tanto, nos enfrentamono tiene piedad y hará cualquier y amenaza que tengáis mucho cuidado, una rehén con se hacer o eguid cons Ha conseguir su objetivo. exigencias. Formaremos un grupo al con matarla si no cumplimos sus el sargento Jordi Castells. Iréis de intervención comandado por réis posiciones y el sargento tratará de toma lona, Barce de o su casin dan Gran inario. Si las negociaciones no negociar con este asesino sangu a la rehén. r libera para éis nto. rvendr sarge ...inte del fruto y giraron los ojos en busca Todos los “Mossos” se miraron á con la suya –dijo Jordi. saldr se no s, chico s quilo –Tran voz muy baja para si mismo: –Adelante –dijo el superior y en ¡Y que Dios os acompañe! se paró bruscamente frente al Casino. sos” io. Jordi El vehículo de los “Mos aron alrededor de todo el edificmanos en Bajaron en formación y se coloc antibalas, desarmado y con las Castell, vestido con un chalecoa principal. la cabeza, avanzó hacia la puertde los GEI de la policía, voy desarmado y –Dragón, soy el sargento Jordi hablando. solo. –dºijo. intentar solucionar esto –continuó –Tan solo quiero hablar contigo ebó. Jordi se detuvo. retum lleta metra de ry a entra ráfag e Una te soy más útil vivo. Déjam Si me matas no conseguirás nada, con voz tranquila, conteniéndose.

–dijo nada. s pierde no mos, habla parecieron horas...y n Unos minutos de silencio que s donde las pueda ver –gritó Dragó –De acuerdo, pero deja las mano desde el interior.

Gerard Pich Castellana a os Pr i em lr Pr

on buenas es nunca fuer Hace ando la ropa.

Segundas part la en casa lav

toy so seo. erido diario: Es romántico pa vuelve muy MARTES 19.noQu rfecta para unme engaña. Cada noche ro no es pe e, ch a una bonit S 20. Creo que Jorge a con los amigos, pe menciona a duerme MIÉRCOLE . Dice que va a la tabern e y mientras tarde a casa es llega oliendo a perfum ha vec A r. . ce con otra. Me rto ha a é cie toy No sé qu ado a Jorge si me engañ ha dicho que es otras chicas. nt me y egu a pr uí, oic he ran r aq JUEVES 21. Le ha llamado pao a mi cuarto, a escribi me a, al a tad fe loc elt bo o vu nd y he dado una tareas me esté volvie dido perdóndia rio. Quizá sí Todo el día haciendo las loca. Le he pe el ginas, amigoqu estoy sola. llegando tarde… Tú eres e entre tus páigo es ro pe , ue etos. llamarte am ninguna ayuda, y Jorge sig s, ntar mis secr na de mentiramiel, de casa sin ien puedo confiar para co una carta, lle e la luna de cató sd De único en qu . Le he enviado a mi padre illa. rav res ma me de 22 e iba S do me VIERNE o hombre quha vuelto caba que tolet Se No es el mism pues le expli lla jamás vista. por comp o.

Jorge cambyióme regaló la rosa más be do o. dos y he toma sa ca o del dragón arrogante. Ya no le quiervam os un añ n mis mezquino y . Hoy es 23 de Abril, llede esta casa y volveré co rá Se . rge SÁBADO 23 . Huiré. Me marcharé e, antes de que vuelva ,Jo n la gente una decisiónharé mañana por la nochla princesa de mi reino co de mujer padres. Lo todos. Yo volveré a sero de hombre que quiere, ir sa que le po es ra a tip pa un sin ser el bueno e, nt drá po rta él po y s im má lo y, ad que conozco, dado n toda libertche. salir, he recor en mujer coca voy. Antes de sa cada no pero muy jilla. aguarda en 24. Ya está todo listo. Me Jorge. Pocos, me de la o en O lad ida al NG ntos DOMI so de desped buenos mome he dado un be r última vez la los pocos en n, la tras dormía, legirado y he observado po en un rincóisa , buenos. Mi rc he rir ub me sc r, triste. de ha sonr Antes de ma os se han humedecido al rado con unaerte durante un mi he oj La s n.

Mi ró y fu jar l o casa. de nit ro bo e nt ngo que de po Fu a rosa marchitmetáfora: nuestro amor.su belleza y vitalidad. Su Parecía una acabó. Ha perdido todano te voy a necesitar. ra ver a los año, pero seahora, querido diario, ya se ha ido a vivir fuera pa ntinuación. a partir de a mis padres que Jorgeenda, nadie más sabrá la co Les contaré enda se quedará en ley nca fueron buenas. s… nu suyos. La ley segundas parte Evidentemente,

Jordi caminó lentament puerta y cruzó el umb e hasta el hall de la sala, empujó suavemente la Cuando alzó la vista, seral a cámara lenta. encontró frente a aquel encogida, una mujer rubia, struo. En un rincón, joven pequeña, se acurmon Sintió miedo, verdadero mied ruca o. Pero tenía que librar a ba. de las fauces de Dragón. aquella muchacha ¿Qué quieres, qué me ofre ces?; no intentes engañarm contarlo –dijo muy esca e o no vivirás para mado Dragón.

Libera a esa mujer, suéltala y negociaremos tu salida Ella es mi billete para salir –le soltó Jordi. ¡Suéltala, o te arrepentir de aquí con los bolsillos llenos –respondió. ás! ¡Mira como tiemblo! Vuel una hora un helicóptero, ve y diles a tus jefes que si no me traen en retiran toda la vigilancia y mataré a esta linda muje me permiten volar –Pero… – empezó a decir r y me la comeré cruda. Ja, ja, ja, rió Dragón.

Jord i.

–Calla, ahora márchate y no te hagas el héroe.

Jordi dio media vuelta momento, cuando Dragyónse acercó a la puerta de salida. Pero, en ese ya creía que el policía iba movimiento giró y, en una décima de segundo, ya estaa salir, con un rápido Forcejearon, la lucha más de diez minutos. El ba sobre el asesino.

Jordi parecía no tener duró combate era desig ningu La muchacha permanecía na oportunidad. Encajaba golpe tras golpe. ual.

Dragón no se mostraba ni en el rincón. No se movía. cans ado.

Jordi resistía. Cuando ya el monstruo acabaría con parecía que y, con un movimiento cert Jordi, éste sacó un bolígrafo de su bolsillo La sangre manaba y manaba.ero, se lo clavó a Dragón en la yugular.

Dragón sufría convulsiones segundos, cayó al suel y, en unos pocos Jordi lo había derrotadoo. Quedó inmóvil.

El bien había triunfado. .

Jordi se acercó a aquella chica, le tendió la mano –No debes temer, ya está y le dijo: Aquella joven se incorpors a salvo. ó de un ágil saltó. Le apar llave de judo. Y le contestó tó la mano con una .

–¿De qué vas, tío listo? ¿Te crees el héroe de la Jordi estaba con la boca película? abier ta.

La chica siguió: -Que sepas que soy cintu para nada. Y si no me habí rón negro, quinto Dan de Karate. No te necesito a librado de ese bicho era como salía del marrón. –dijo porque quería ver Pero… yo,… esto… –balbuceó con voz despectiva.

Jordi. ¡Qué te den, héroe de paco tilla!, ¡Que te den…!

Y la rubia abandonó el no tan tranquilamente.

Jordi se quedó inmóvil Casi y con cara de tonto.

Judit Sellart r Premi Prosa Castellana La vida es cómo una historia, y ésta es tu historia, tu leyenda, una leyenda de las de hoy, sin príncipes de verdad ni dragones, esta vez se trata solo de una princesa destronada, esta vez se trata solo de ti y de lo que sientes.

Acto primer, un cuento de hadas. Hoy es día de fiesta, viernes o sábado, qué más dará, lo único que importa es que le verás. Le sabes y lo disimulas. Le quieres, lo sabe y no le importa,quieres, lo Pero por un giro del destino y por tu falda tan corta dejastedeignora. ser invisible para él por una noche. Esta vez te trata como príncipe trataría a su princesa, te hace creer que algún día serásunsu cenicienta, ésta noche sólo tienes que dejarte llevar e vivir el momento. demás sólo parece un simple beso que os dais a escondidasPara los por casualidad, pero la verdad es que para ti encierra mucho más,casi resume en un segundo todos tus sentimientos. La vergüenza, la y el amor, pero sobre todo la ilusión… Y para él… para él todoeuforia, esto es solo un juego de una noche, pero de eso te darás cuenta después. segundo, fue bonito mientras duró. Y después de una noche deActo ensueño a su lado, llega el día siguiente con la incertidumbre del ¿y después qué?, las mariposas en la barriga y sin haber podido dormir porque te has pasado toda la madrugada imaginando cuentos de amor los de antes a su lado, de los que tienen final feliz. Pero ¿qué es de lo que te dice él por la mañana al despertar? Eres perfecta pero… pero… Podría ser pero… blablablá. Excusas que te hierenMe gustas puñales, excusas que te rabian, que te hacen enloquecer. En lugarcomo deshojar margaritas jugando al ‘me quiere, no me quiere’, deshojastedeuna rosa, y ya se sabe, si juegas puedes perder, y esta vez te clavaste espinas del amor directamente en el corazón cuando cayó el últimolas pétalo obtuviste un ‘no me quiere’. Sientes confusión, rabia, celos, pero y sobre todo sientes decepción… Acto tercero, si te he visto no me acuerdo.

No es la primera vez que te sientes así y sabes que no será la última. ¿Y ahora qué? ¿Cómo recuperarás otra vez la ilusión? ¿Volverás a creer en el amor? Empiezas a hartarte de esperar a tu caballero de verdad y de que esté demasiado ocupado como para venirteandante a buscar, ¿porqué tu cuento nunca termina bien? Empiezas a perder la esperanza de encontrar algún día a alguien que te quiera de verdad y para siempre jamás, como en las leyendas. No sabes explicar cómo te sientes, es una mezcla de pena, odio e ira, peró sobre todo de miedo, miedo a la Un drama típica de un culebrón de mediodía, solo que no lo es. soledad.

Esto es la historia de tu vida y, con el tiempo, se convertirá leyenda, se convertirá en la leyenda de la princesa destronada…en tu

3

2009/2010

69

De cómo reaccion Sant Jordi al contemplar a la aPri ncesa

Alumnes Premiats de Batxillerat

Siguiendo la fuerza que óbices vencí con denued guía mi hado, o y sudor, mas no recibí accésit sup que conocer de Dios sum erior o pecado.

Un sentimiento mohíno y por producir, en vez de agrapenado y al querer recitar aserto ado, pavor, deseo cuerpo amorfo amo de amor, rtajado.

Ahínca el poder ser diam pues con dicha faz que ante en bruto, al monstruo gusta, azaras al noble tenaz y ast uto.

Y como mi inconmensura ble ego frustra que seas de Leviatán el esp por ti ningún ser compet uto irá en jus

ta.

Adrià Martínez lr Premi Poesia Castellana

Atenció: El Drac vol ser Actor!

Hi havia una vegada, en una illa molt amaga un drac petit i vergon da que l’únic que volia yós era ser

famós.

Volia sortir a televisió , fer sèries i pel·lícule però la seva falta de s d’acció, era la causa del seu seguretat estat.

Va demanar ajuda a un conegut com Sant Jo jove cavaller, i aquest amb la seva rdi el valent va fer cridar totes lesespasa lluent noies del carrer.

Aleshores Sant Jordi van fer passar al dra i les minyones i el drac superant la c totes les vergonyes es va convertir en l’e dificultat strella del comtat.

Ara és un drac actor i Sant Jordi un gran la princesa és la sev director i la rosa vermella, el a fan número u primer premi rebut.

Judith Grau 2n Premi Poesi a Catalana

toria

his La verdaJdoera i rd n de Sa

ó rdi se tom iso; c por San Jo Así como ito poco hecho e inde o iz un hombrec incesa llamar se h umó; pr así como cobarde que todo ah ó una chica feroz dragón se llam y así como de carácter liso; o la lagartija ica de modo concis . ió así se expl ente lo que ocurr am er ad rd ve y peración, o de deses la hija it gr n u o r a Oyend ven a salva ión entró un jo ó al mirar la habitac at rc rtija. ga la y se pe na u cia de compasión de la presen la cola sinla pija. le ó c an rr A l dragón a y liberó de Marta Cisa a ia Castellan 2n Premi Poes

Cuando el honor se ve ofuscado

Cabalgando raudo a un verdes valles y blanca destino lejano, s mas al llegar solo ins cumbres crucé, ole pues mi ardua traves ncia encontré ía fue en vano.

De saber felonía de ant emano no hubiese actuado co No me venderíais bes n valor y fe. tia por tal hez si os hubiera manda do a libar mi ano.

Como mi honor se vio pereceré por cumplir damnificado, de ver al rey atrozme mi venganza nte apaleado.

En mi vida tendré otr a esperanza: Ver cuando a este rép rob yo le atravieso el pecho o rey penado con mi lanza.

Ge

rard González 3r Premi Poesi a Castellana

70

Jocs Florals

Requies

ca

Alumnes Premiats de Batxillerat

Carla Pérez

3r Premi Prosa Catalana

tmès Crida d’un drac sogui comprendre a aquell que el pu

s volen? Després de tant ! Es pot saber què cles som vegetarians?

Humans. Què pesats mas s drac els que nat segles, no s’han ado pa meva. Ja m’ho deia mon pare: “massa No, no, si això és cul indreta, la meva dona, la dragona més permissiu i bo”. La Galre la terra, torna a tenir gana, però és famèlica que hi ha sob el món és món, elles se les han enginyat en clar, com que, des quemares protectores que només s’enfad per donar la imatge de les seves cries, aquí estic jo, traient foc de quan algú gosa tocar de manera fictícia, i tot, pels desitjos jo, i pels queixals, enrabiat té gana, demana noies joves i tendres . la dona de la casa. Ella posa l’olla a bullir. És molt llesta ella ella iciosos. a l’atac mentre que a plans de futur ambcanvi, jo, teni ja ar cas m vàre visora; en Des que ens dora, intel·ligent i pre La Galindreta, calculaEl dia del casori se les va enginyar perquè bonastre i somiador. valent preparant-ho tot mentre que ella, la pell; però, en tothom treballés de s, feia que es deixava amb cara de pomes agre que s’ho mirava. Després vam venir els el fons, ben assegudeta dragonets… Però és clar, qui cuinava (la res i molt bona muller petits, macos i tend Jo. Ella és carinyosa que jo no l’estimo (ni les noies del regne? lam rec est aqu en bli s de millor) i que no sem tant, crec que està dins dels meus dret onil. molt menys). No obs es queixes davant de tal explotació drag da drac exposar les mevproblema és major ja que la meva estima cruspint totes A més a més, ara el da, això sí) s’ha acabat filla Dragoneta (ben alimenta se excepció, i ha deixat només viva la e sen e regn del es fart de passejar-m les dam co, indi reiv em i avu del rei. És per això quetge de drac enfurismat i mostrant una pel regne donant la imant de noies joves i “tendres” que no em i sent fill de la terra efusivitat fictícia dava Però un servidor se a reina el supera... desperten cap plaer. a pròxim sev la ia ser a, que la esta és l’últim el fet de matar a… quina careta… Aqu Ja vénen, pobre princesa, el divorci i ja veuràs! Amb la gana Galindreta, a la proper et caldrà trepitjar un gimnàs. que passaràs mai més

Carla Corberó

Es descobreix la història

3r Premi Prosa Catalana

8:00 h. dependencias del GEI (Grupo Especial de Intervención), Mossos Document oficial de l’Institut de Llegendes de Catalunya (ILC). Tota persona no autoritzada no té el dret de lectura i/o de difusió del contingut de la següent informació.

Senyor President, hem rebut aquest conte, de remitent anònim, que destrossa per complet la llegenda del cavaller Sant Jordi. Els postres especialistes han revisat la qualitat del papir on està escrit i la lletra i han afirmat que no és cap falsificació. Li adjunto una còpia.

“Temps era temps, en un indret molt llunyà, hi vivia una dona feliçment casada amb el seu marit. El matrimoni feia temps que intentava tenir un fill, fins que finalment la muller es va quedar embarassada. El dia del naixement, però, es van emportar una gran sorpresa: en comptes d’un nadó, havien nascut bessons. Aquell fet, en aquells moments, es creia que era cosa de bruixes, així que els nens van créixer junts, però sempre intentant que ningú els veiés plegats (ja que eren completament idèntics), fent veure, així, que la família només havia tingut un descendent. A mida que s’anaven fent grans, mostraven la seva personalitat, que no era gaire similar, però les dues eren admirables, de la mateixa manera que ambdós van esdevenir grans cavallers amb una gran habilitat amb l’espasa. Un dia, ja amb vint anys, es van assabentar que en un poble, no gaire lluny d’on ells vivien, un drac amenaçava de mort cada dia als seus habitants, el qual, degut a les seves dimensions i força, mai havia pogut ser aniquilat per cap cavaller. Van pensar que, amb les seves habilitats juntes ho podrien fer i van anar a ajudar-los ràpidament. I Aixa va ser. Quan els hi faltava molt poc per arribar i, muntats en els seus respectius cavalls, van veure una bonica jove, i li van preguntar on es dirigia. Ella els va advertir que aquell camí era perillós, ja que un monstre vivia per allà i era on ella anava, a sacrificar

t in pac Oscar S e (R.I.P n Premi Prosa C oler .)

A les 8: atalana 00 de la nit del di de l’últim a d’ahir Draconiu va acte de ser trob s Caesar crueltat at el co ius que s extrema gènere dr ha provo quedava a la terr sense vida aconià. cat la c a. Aques ompleta t extinció Ell és u del n jove de raça bla d’ara, es nca anom tà sent bus enat Jord “habeas i corpus”. cat per la llei i, val a di que, a hores r, que no tindrà dr Avui a le et s majestu 18:00 hores se osa bès celebrarà ti a, u animal. A n funera presidit l en hono més a m per la P rincesa, és, sego virtuals la cuidad r de la ns s’ha com Fac pactat en ora del ebook o vermella MySpac di en hono ferents e, totho r de l’es amb l’ed espais m portar timat dr ificació à una ro ac, que d’un mo de gent sa serà rec nument de tot el ordat pagat am món. b les co ntribucio Des d’aq ns uesta c ad i a la M are Terra ena es volen ofe rir cond per la pè ole rdua d’u n altre de nces als implic ats ls seus fills.

2 Memòria Escolar

la noia (que ans d’això, però, s del poble. Ab ilitud que hi ant bit sim ha n s gra pel la a de -se la seva vid i havia vist va tardar a adonar ma no e ) qu rei ja , del la ada meravell era la fil per ajudar-la i es va quedar t es gu jov vin n els vie re ha havia ent dir-li que ja que una noia lant. Els nois van a de tot perill, una cosa semb , volien salvar-l nts per un drac. me da mo nja me lls elment i, en aque mereixia ser cru morar dels dos no a ena les va bel es va a nces de la se el s paraules, la pri lle ural, i era allò ue nat aq bre r so nti ia se a valent Només í doncs, els demostraven un Aix . als ts qu den els ten s, cavaller els seus pre junts i, després tat buscant en tar al monstre que ella havia es r d’acord per ma monstre en van sa po del ng van sa es la De germans aconseguir-ho. ollir per a la van rec a, all van bat es rga jov e els d’una lla ts dos i, al es vermelles, qu to a ros ar s aç se abr cio va pre a, que créixer cavallers ria de la princes els leg , l’a yo rin ta ca tan de ra dama. Era nia aquella most i,degut a que pre fet des t e es qu qu el d’a t t sentir to larar. Davan e va tenir una rar i s’hi van dec impensable, la jov se’n van enamo ns en públic era sempre sense la ma per ger s ts del jun ó s estar l’aparici era fer veure permetia als tre a els ide e La qu . a ts ide ber co brillant sons fossin des is s’anirien bes no els ,els e me qu ter at a r-ho , necessit més un. Per du la seva similitud no a era ut ler deg val e, ca qu ls ja que el ser. Gràcies nts actes socia va í ere aix dif I . els nts en tornant s sones difere ja que si un del de que són per va ser perfecte, ningú s’adonaria . Això els va quell petit poble mà d’a ger u nat se reg al el da a això, anava aju adequat. a la solució, dem a en el moment joves no trobav decisió correct una decisió la e ndr pre tre ver de prendre ha perme van ò per , berts rés de molt i co sp De des . r ler se val és ca al Mai van triar un nom per ent frase: joves de gü se nt la me de mo s al difícil les inicial , Jordi.” decidir donar-li reïbles, és a dir molt pensar van es, diferents, inc que portem tants abl ió ns est po qü res la a ns n respo oportu m pot apreciar, al drac? co tar , ma ent , um rdi Jo doc nt r Sa Aquest habitants de va poder, el cavalle m als co ara t: m gan die sti anys inve què els nyor President, Se , és nta gu La pre Catalunya?

2009/2010

71

Granets de Sorra

72

Granets de Sorra

Memòria Escolar

Granets de sorra…

Petits GRANETS; granets que generen, tots plegats, platges immenses, majestuoses muntanyes…

Titol 2

Granets de sorra solidaris que, sense voler destacar un per damunt de l’altre, viuen fent costat a qui és igual i a qui és diferent. És l’harmonia de saber que tots són necessaris, que entre tots fan que un corrent que genera vida circuli i arribi a tothom. És el miracle de donar-se TOTS. Granets petits, però molt valuosos, perquè estan convençuts que cada gest, cada paraula, cada acció, malgrat siguin petites, fan possible una escola, una humanitat més solidària, més propera, més humana, més humanitzadora.

Solidaritat en el dia a dia, en cada moment, en cada esdeveniment; solidaris des de la realitat del nostre entorn més proper, des de les capacitats i possibilitats de cadascú.

Solidaris perquè sabem i experimentem que entre tots som capaços de fer del nostre petit món, el que ens envolta, una llar que possibiliti ser cadascú el que ha de ser.

Oferim un senzill retall del que tots hem volgut viure durant aquest curs: FER GRANS LES PETITES COSES; treballar, des dels gestos i, des de les accions senzilles de cada dia, el valor de la solidaritat; valor ben nostre que ens permet viure més intensament el carisma dominicà.

ACCIONS, PENSAMENTS, REFLEXIONS TESTIMONIS…

Tant de bo que l’esforç per ser solidaris estigui sempre present a les nostres vides.

Jaume Ferrando i Amado Director Titular

2009/2010

73

Auca Solidària Un curs, un munt d’accions per a col·laborar amb el Projecte Encuentro i per ser solidària amb els qui més ho necessiten. Amb els nostres petits

granets de sorra, hem aconseguit fer créixer grans somriures. Ens acompanyeu per fer memòria d’aquestes accions?

1

2 3

10 11

9

13 12

74

Granets de Sorra

Memòria Escolar

SIGUEM SOLIDARIS SENSE ESPERAR RES A CANVI!

5 6

4 7

8

1. La germana Rosario a Puyo ha marxat i un projecte solidari ha creat.

Dos escoles i un projecte, tots units en aquest repte.

2. Una tómbola a l’escola hem organitzat i tots contents hem col·laborat.

Amb la nostra solidaritat, un futur millor els hem donat.

3. A l’escola vam arribar i les classes tancades ens vam trobar. És el dia diferent i per això al pati estem.

4. La carta de la germana Rosario vam escoltar i sobre aquest tema vam parlar.

Els nens de Puyo a l’escola van, estem segurs que tiraran endavant.

5. Els nens grans de l’escola sempre estan disposats a donar un cop de mà als més necessitats, així, amb els mestres, han anat a fer diferents activitats.

6. Al Nadal en una campanya col·laborem on la gent menjar ens dóna alegrement.

7. Vam fer junts una pregària que va ser molt solidària.

El nostre desig és de Pau al Món i que sigui per tothom.

8. Sembradors de Pau serem, si tots junts col·laborem.

Una espiga ens van donar i la vam multiplicar.

9. Al sopar solidari anirem i als d’Haití ajudarem.

Amb la família assistirem i molt bé ens ho passarem.

Agafarem un tros de pa i farem un entrepà.

I en aquesta reunió que farem també refrescos prendrem.

10. Vam donar dinerets i amb això es van comprar regalets.

A Haití vam ajudar i un sostre per dormir van poder fabricar.

Tots junts molts diners reunirem i molt feliços serem.

Aquest signe de solidaritat és l’amor per una ciutat.

11. Tot el Cicle anem molt entusiasmats a veure l’actuació dels nens més grans.

Cada any, curs rera curs ens ofereixen cançons, balls i un bon discurs. És un SHOW solidari amb el qual tots col·laborem, perquè els nens de “Puyo” mengin a diari la nostra ajuda aportem.

12. Sant Jordi ha arribat llibres i roses hem comprat i els diners que s’han recol·lectat, cap a Puyo els hem enviat.

13. Els grans de l’escola una rambla han muntat, en diferents idiomes el Quixot han recitat, estàtues, paradetes… tots hi hem passejat i els nens i nenes de Puyo han rebut felicitat!

2009/2010

75

Responsabilitat humana

SIGUES INTEL·LIGENT, SIGUES SOLIDARI

Marc Vilar i Navarro ler de Batxillerat

L’element qu ha infl uït més en la història humans i, pere ext dels éssers ió, en la civilit sense cap mena deens zació humana ha estat dubte, la intel·ligè permet a les persones nc ia. És el factor quie és, de raonar i prendre dec disposar de les habilitats ind isi ensables ons i, a se com a co ctivit ell general, de desisp at i sense el niv oluparimpossible asl·le qu al hagués resultenv so lir el nivell social i tec at del tot més no, al Primer no lòg ic qu Mó e predomina, si Tenint en co te aqu n. esta certesa, es pot que el podermp afi rm del ar qu tax al dis vament po sa la és més ampli que qu el·ligència sobre la ati alsevol altreint societat el funcionament i det erm ina la co d’a mp questa. osici lgrat que la seva vessant el·ligència, en ólai ocional (atèsMa que també exiint ofereix un venem ste tal ix l la de cie po ntífica), ss ibil itats a les persones, estimar o posar-se en com ara el lloc de l’altr més equitativa e, qu e per i me har tri mònica, hom sovint op en una vida emocionals més fosq ues, com enganyar o ta per les conductes psicològicame ata car nt, qu i ma e l’ú nic qu e ocasionen és males ltractar injustícia. En conseqü tar i ència, s’evidenc no ha fet evoluc que l’ésser hu ion mà encara ni de bon tros,iaaqu incomprensiblement,ar, est a car act sem erística i, bla que no s’adoni qu codi ètic i moral per e cal seg ava uir un nç ar i convi e, perquè un característiques huma a de les grans nes és la sevur D’altra banda, a co ndi ció cal d’é ss co er nsiderar intel·ligència la influència de la cit social. un món futur,quele qu ada cop més tecen al, previsiblement, ser nifi cat i des hu à cad ma nitzat, serà min el més probable és qu ori ia, ja que a secundari, tenint en coe quedi rellevada a un lloctàr enc ara més mpte la gran importànc econòmics an adquirint, co que els interessos sa que queda deiama els valors deest l’a ctu nif al est mitjançant co ns um isme de l’egoisme la degrad mesurat i, en defi ació de l’entodes nitiva, romandran moi lt rn nat ur al, qu mé e, s sem humans. No obstant per sobre dels valors morals i del bla ser, aix s ò, drets cad el seu conju ú com a individu i la encara poden (iasc cietat, en les qualitats nt, sit de) conscienciar-sso ives de la sevahan e i, i acotar el cappodav int el·ligència, no conformagafant de la injusta rea se treballar per un altant lita present i procuarre ent orn rar , un món en elt qu posseir de manera des al el ten ir me i su el rad a no perquè aquest nomé les prefer s accentue siguin ies cabdal i alimenten els es nfl fortes diferèènc ncies socialss, ictes que segnueles milions, sinó quco ixe n dev ora nt e inn la oc car ent act s erística predominant conseqüent nt, l’ajud sigui l’altruisen a i la coopera me i, càpiga tothome ció, per una Te m, perquè cal rra , a la ten fi, on ir humans no só ben pre sen t qu n e me la res res ta xifres i tristes imatge ssers que són mil s de televisió,d’ésin de milions de per ó germans i gerers sones i, perqu ma è nes no , dir als -h qu o, als de ma a sovint abandonem la misèria i que hi só n malgrat la ss nostra indiferència. en l’oblit de

Reflexions sobre Solidaritat – Tota la humanitat és una família unida i indivisible, i cadascú de nosaltres és responsable per les males accions de tots els altres. Jo no puc separar-me de l’ànima més malèvola.

-Gandhi – No sabrás todo lo que valgo hasta que no pueda ser junto a ti todo lo que soy.

-Gregorio Marañón – Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts com a germans.

-Martin Luther King – La solidaritat no és un sentiment superficial, és la determinació ferma i perseverant d’obstinar-se pel bé comú; és a dir, el bé de tots i

76

Granets de Sorra

cadascun perquè tots siguem realment responsables de tots.

-Juan Pablo II – Llevadera es la labor cuando muchos comparten la fatiga.

-Homero – La única y básica fuente de nuestra fuerza es la solidaridad de la gente que procura vivir en la dignidad, en la verdad y en la armonía con su propia conciencia.

-Ernesto “Che” Guevara –E l teu gra madura avui, el meu madurarà demà. És profitós per ambdós que jo treballi avui amb tu i tu m’ajudis demà. No sento estimació per tu i sé que tu tampoc la sents per mi. No he d’amoïnar-me, per tant, per les teves coses; en

cas que col·laborés amb tu pel meu propi interès, amb l’expectativa d’una acció recíproca, sé que em decebries i que en va esperaria la teva gratitud. Així doncs, et deixo treballar sol i tu em tractes de la mateixa manera. L’estació canvia i els dos perdrem la collita per manca de seguretat i confiança mútua.

-David Hume – El comportament ètic d’home ha de basar-se en la solidaritat, l’educació i les regles socials.

-Albert Einstein – Si vols ser ric dóna, si vols ser pobre no donis res a ningú.

-Vicenç Ferrer –S óc home i tot el que és humà em concerneix.

-Publi Terenci

Memòria Escolar

Un refugi de les lletres

Fem una mica d’història El 5 d’octubre de 1921 l’escriptora i periodista Catherine Amy Dawson Scott fundà el PEN Club anglès a Londres on, actualment, es troba la seu central; el 26 de febrer de 1922 es constituí el PEN Internacional. És una organització que reuneix poetes, novel·listes, dramaturgs, assagistes, traductors, periodistes i editors d’arreu del món, sense cap vinculació partidista ni distinció de nacionalitat, classe, religió o gènere, i té com a objectius fonamentals promoure la literatura “com a element d’intercanvi entre els països per damunt dels conflictes polítics o internacionals” i defensar “el principi de la lliure circulació de les idees dins de cada país i entre tots els països”, segons llegim en la seva “Carta Fundacional”. L’integren quatre comitès: el de Drets Lingüístics i de Traducció, el d’Escriptores, el de la Pau i el d’Escriptors Empresonats. Avui en dia compta amb 145 centres establerts a 104 països.

El PEN Català, concretament, va ser fundat l’any 1922. Durant els anys de la dictadura franquista es va mantenir actiu i, des de la clandestinitat, va donar a conèixer la crua situació que vivien aleshores la llengua i la cultura catalanes. Al llarg de la seva trajectòria i, sobretot, en els últims anys ha assolit un important prestigi i du a terme ambiciosos projectes. Des de l’any 2007 coordina el Programa “Escriptor Refugiat”, que té com a finalitat donar acollida a un escriptor amenaçat, perseguit, amb risc de ser empresonat o en perill de mort al seu país, com a conseqüència directa dels seus escrits. En el marc d’aquest Programa i amb Barcelona com a “Ciutat-Refugi”, el PEN Català tria el candidat més idoni d’acord amb diversos aspectes -urgència del cas, afinitat de l’escriptor amb la ciutat, possibilitats d’adaptació...- i, un cop seleccionat, se’n fa càrrec durant dos anys, vetlla per la seva integració en els centres socials i culturals de la ciutat, per tal que pugui desenvolupar la seva activitat professional i promou la traducció i la difusió de la seva obra.

és precisament això el que no li agrada al govern de Tunísia: la visibilitat de les seves accions” ens digué Sihem Bensedrine. És precisament per la seva denúncia sistemàtica de la violació dels drets humans i de la corrupció i com a defensora de la premsa lliure i de les llibertats de les dones als països àrabs que ha estat objecte de greus assatjaments policials, ha patit campanyes de difamació, s’ha hagut d’enfrontar a represàlies i agressions i, fins i tot, ha estat empresonada.

“Estar avui a Barcelona és una veritable oportunitat per continuar amb el meu treball, perquè si jo estigués a Tuníssia el telèfon estaria controlat, tindria la connexió a internet tallada, la policia davant de casa i em seguirien quan anés a veure els meus amics”, va prosseguir l’autora, mentre aprofitava per denunciar com es viola la integritat física dels ciutadans, la llibertat d’expressió, de pensament i de creença, tot contestant a les preguntes formulades pels assistents un cop acabada la seva intervenció.

Discursos massa “oficials”, Sihem Bensedrine parlant en francès, el torn de preguntes que s’allargava, i si això li afegim que el traductor a la seva cabina “quequejava” una mica-bastant... no podem negar que, a estones, se’ns feia difícil mantenir l’atenció. Tot i així, l’experiència ens ha servit per a conèixer la vessant més tràgica de les lletres i prendre consciència de la solidaritat entre cultures quan la llibertat d’expressió està en perill i creiem que seria interessant propiciar trobades entre aquests escriptors que viuen situacions dramàtiques als seus respectius països i els estudiants de Secundària; una bona manera d’obrirnos els ulls al món i de fer-nos descobrir altres “realitats”.

Borja Alonso, Marc Camats, Míriam de Gibert, Cristina Garcia, Carla Hernández, Carla Rodríguez, Beatriz Sales, Oscar Soler, Laura Suárez, 2n Bat.

Al Col·legi de Periodistes “El programa d’acollida d’escriptors és una responsabilitat que tenim i posa a Barcelona i a Catalunya en la xarxa de la solidaritat internacional”. Eren dos quarts de dotze del matí i amb aquestes paraules s’adreçà Dolors Oller, l’actual presidenta del PEN Català, al públic assistent a la roda de premsa, entre el qual ens trobàvem, per donar la benvinguda a Sihem Bensedrine, l’escriptora tunisiana escollida, i acomiadar Salem Zenia, l’escriptor-“sortint”.

Poeta i novel·lista, Salem Zenia, nascut a la regió algerina de la Cabília, va intervenir seguidament, i en un català ja molt correcte.

Víctima de greus represàlies per part del govern del seu país, com a defensor dels drets del poble berber i de la seva llengua, va rememorar què li ha suposat la seva estada a la nostra ciutat des del 2008 ençà i agraí també les gestions fetes pel PEN per poder seguir vivint-hi i desenvolupant la seva tasca creativa.

“La meva feina, com a escriptora i periodista, és fer visible i denunciar totes aquelles violacions que es cometen al país, i

... i una addenda Com que a classe de Literatura Catalana estàvem treballant sobre el PEN Club i amb motiu del viatge que havia de fer per aquelles dates a Londres on, com us han dit els meus companys, es troba la seu principal de l’Organització, vaig anar a visitar-la. Després de recórrer tres cops el mateix carrer buscant l’indret que tenia davant i que no vaig saber veure fins després d’una bona estona, em va rebre Sara Whyatt, la seva màxima responsable. Em va fer un recorregut per les instal·lacions, em va presentar el personal, vàrem parlar sobre el PEN Internacional i em mostrà, finalment, l’última edició de la revista que publiquen.

Una visita molt ben aprofitada...

L’experiència em va resultar agradable i, a més, em va pemetre posar-me en contacte directe amb allò que estava aprenent a l’escola i en un lloc tan meravellós com és la ciutat de Londres en la qual, segons Sara Whyatt, “everyone gets lost!”.

Estefania Navarro, 2n Bat.

Cáritas, Metges sense Fronteres, Fundació “Vicente Ferrer”, Mans Unides… són algunes de les entitats que contribueixen a fer aquest món més solidari en què a tots ens agradaria viure. La Solidaritat, però, també pot manifestar-se des d’una vessant “cultural”. Heu sentit a parlar del Programa “Escriptor Refugiat”? Us en farem cinc cèntims arran de l’acte que vam presenciar el passat 23 de març al Col·legi de Periodistes.

2009/2010

77

A casa: tots hi vivim, tots col·laborem Els infants aprenen per imitació i sovint reprodueixen els comportaments dels pares i mares. Per això, és molt important educar-los des de petits en un model en què les tasques de la llar siguin compartides per tots els membres de la família, fins i tot, per ells mateixos, que també tenen la seva petita part de responsabilitat. Cal que ajudeu als vostres fills/es a implicar-se en totes aquelles activitats rutinàries de les vostres llars. Compartir responsabilitats aporta beneficis a tothom. Malgrat ens sembli que són massa petits per entendre determinades accions, hem de començar des de les primeres edats a motivar-los en la col·laboració i la solidaritat amb els altres i intentar no sobreprotegir-los ni donar-los tot fet. Sovint, per manca de temps, evitem als nens i nenes de realitzar-les i les podrien fer perfectament.

Des de l’escola, creiem que és fonamental educar als infants en el valor de la corresponsabilitat, atorgant-los responsabilitats en l’àmbit domèstic segons la seva edat, ja que, d’aquesta manera, els ajudarem a créixer com a persones.

Per això, durant l’últim trimestre, els nens i nenes de P3 han treballat el tema de la Solidaritat familiar a través de diferents activitats: han explicat contes sobre el tema, han mantingut diverses converses per tractar la seva importància, han fet exercicis de sinceritat i s’han adonat que, a vegades, no col·laboren suficientment…, però el que més els va agradar va ser fer els murals amb les fotografies que van portar de casa, perquè van riure molt veient als companys.

Tot rient i observant les diferents fotografies portades pels vostres fills i filles a l’aula, es varen anar adonant que si col·laboren a casa realitzant petites tasques, i potencien la seva autonomia personal (vestint-se, recollint i tenint cura de les seves coses personals, rentant-se...) ajuden a la seva família i es solidaritzen amb un esforç col·lectiu de casa. Alhora que també van guanyant en seguretat en ells mateixos, poden creure molt més en les seves pròpies possibilitats.

A banda que els pares i mares no tindríeu tanta feina, ja que serieu ajudats pels “petits” de la casa, podríeu dedicar més temps a realitzar activitats més lúdiques, amb els propis nens i nenes (explicar contes, jugar plegats, anar al parc i un llarg etcètera de coses). D’aquesta forma solidària, tots hi sortim guanyant! Així doncs:

78

Granets de Sorra

SIGUEM SOLIDARIS AMB LA FAMÍLIA!

Memòria Escolar

Germans i Germanes Dilluns 17 de maig va ser un dia especial, alguns dels nostres germans i germanes van venir a la classe a passar una estoneta amb nosaltres, no van ser tots ni totes, encara que ens hauria agradat que, tant petits com grans, vinguessin.

Els nens i nenes de P4 van fer una petita enquesta amb preguntes que ens passaven pel cap dels nostres germans/es grans i quan, per grups, anaven arribant els anàvem preguntant. Creiem que van ser molt sincers/es, ja que algunes respostes ens van deixar impressionats!!!

Si voleu saber quins són els dubtes que se’ns plantegen quan parlem dels nostres germans/es i les seves respostes, aquí en teniu un petit tastet: –P 4: Per què sempre us enfadeu amb nosaltres?

–G ermans: Perquè remeneu les nostres coses, veniu a fer-nos enfadar quan no toca, ens pegueu...

–P 4: Els vostres pares us van preguntar si volíeu un germà o germana?

–G ermans: Alguns van contestar que sí i d’altres que no, però tots estaven molt contents i contentes que ara sí que hi fóssim.

–P 4: Recordeu la primera vegada que ens vau veure?

–G ermans: Jo recordo la primera vegada que me’l van posar als braços,

era molt petit i semblava que anés a caure. (Albert Esparza).

La Judit també era molt petita, estava com en una casa de nines. (Irene de Antonio). El meu pare em va dir: a partir d’ara tindràs molta feina, però jo no pensava que seria tanta! (Yaiza Carpena).

– P4: Què feu a la vostra classe? I què és el que més us agrada fer?

– Germans: Fem matemàtiques, plàstica, llegües, medi social i natural, música, història de l’art i moltes altres coses. El que passa és que nosaltres a la classe ja no juguem tant com vosaltres i tampoc no podem dir que estem cansats.

– P4: Quines coses us agrada fer amb nosaltres?

– Germans: Ens agrada anar al parc, jugar a nines i a cotxes, fer trencaclosques, explicar acudits, explicar contes, anar al cine, fer dibuixos i pintar-los i fer coses de grans.

A més a més de contestar les nostres preguntes, tots es van convertir en mags per fer-nos trucs, en conta-contes, en cantants, en poetes, en presentadors d’un concurs d’endevinalles, en inventors de jocs i en humoristes. A tots els nostres germans i totes les nostres germanes els volem donar les gràcies per haver fet d’aquest dia el millor de tot el curs!.

2009/2010

79

Els Nostres Avis Dimecres 5 de maig 2010, els nens i nenes de P5 es preparen per rebre un gran regal: els avis i les àvies ens visiten per tractar el tema de la solidaritat en família.

Receptius a la nostra convocatòria i solidaris amb l’escola, la Rosa, la Pepi, la Sole, en Jaume, la Roser, la Maite, la Margarita i en Nereo s’enfronten amb 75 nens i nenes.

Nervis, molts nervis, vergonya, molta vergonya barrejats amb tones d’il·lusió i simpatia eren els sentiments que es palpaven en rebre’ls a l’entrada del Parvulari.

Per la seva banda, el Sergi, en Pau, l’Albert, la Laura, en Pol i en Nil estan pletòrics i expectants davant la presència dels seus avis i àvies tan estimats.

La Maite ens va explicar el conte de La Formiga i la Cigala, que vam escoltar tots molt interessats.

Al seu torn, en Nereo ens va transmetre vivències personals, i ens va donar una gran lliçó de solidaritat i de superació.

L’entrada dels avis i les àvies va ser triomfal, cares d’emoció, d’admiració i sentiments d’estima eren els ingredients perfectes pel que seria una gran tarda.

La primera en animar-se va ser la Sole, que ens va delectar amb una cançó d’allò més divertida amb la col·laboració del Sergi, que ens va explicar que era la cançó que l’àvia li canta cada vegada que s’acomiaden.

La Rosa també ens va explicar una de les seves vivències, i vam aprendre que quan algú proper ens necessita cal estar sempre al seu costat.

El segon més decidit va ser enJaume que, amb la història del Pacaticú, ens va deixar a tots i totes bocabadats.

Tot seguit, la Margarita ens va explicar que els nens i nenes de l’Àfrica no tenen joguines com les nostres i ens va portar un petit mostrari de joguines de fusta, animalets i petxines. Ens va portar a moments de reflexió amb la història de les puntes de colors, que van viatjar de Barcelona a Àfrica i van tornar amb forma de dibuixos i caramels.

80

Granets de Sorra

Quan li va tocar a la Pepi, ens va obsequiar amb un conte que agradà a petits i grans; què podríem regalar que sigui grossa, suau, dolça, calentona, forta, que ens mogui d’un costat a l’altre, ens faci volar, riure, i duri molta estona??? Endevineu-ho, és una cosa molt especial!!

I és que no hem d’oblidar la important tasca dels nostres avis i àvies amb els seus néts i nétes.

En definitiva, són un tresor que cal cuidar!!! A tots vosaltres us donem les gràcies per haver-nos dedicat una estoneta del vostre temps.

Sens dubte, la vostra visita ha estat el millor regal que ens podríeu haver fet.

Memòria Escolar

La Solidaritat amb La Terra

NOMÉS TENIM UNA TERRA. ESTIMA-LA!

Cada vegada som més conscients de la nostra responsabilitat envers el nostre entorn. Però, què podem fer nosaltres en el nostre dia a dia per cuidar la Terra? Fa temps que ja ens hem posat en marxa! Tot i això, encara podem fer moltes coses per ésser més Solidaris amb el nostre Planeta. Aquest any, a Cicle Inicial, ens proposem un petit

gest que pot significar un canvi important en els hàbits i costums diàries. Us animem a que llegiu amb atenció i us uniu a la nostra iniciativa: Revolucionem l’Embolcall dels Nostres Esmorzars!!! Esperem que, a partir d’aquestes dues propostes i amb una mica d’imaginació, pugueu trobar el vostre petit gest per continuar Estimant la Terra.

2009/2010

81

Decorem el nostre taper “ECO” 1. A l’escola hem decorat la nostra carmanyola per a portar l’entrepà.

2. El nostre taper substitueix els embolcalls d’usar i tirar.

3. Cada matí hi col·locarem l’esmorzar a dintre i el posarem a la motxilla.

4. Podem utilitzar-lo una i altra vegada. Així anem aprenent a reutilitzar!

5. Fent-lo servir podem estalviar paper, plàstic,… i així reduïm el nostre consum de matèries primeres.

6. Dia a dia aprenem petits gestos per a tenir cura del nostre planeta.

7. Recordem que aquest curs volem:

FER GRANS LES COSES PETITES

82

Granets de Sorra

Memòria Escolar

2009/2010

83

Fes1el teu Panet & Roll! Anima’t Titol Ignisl doluptat lan hendreet alit lam, quatem doleniscin Material henismod dolobor ad ea am ing et alisi.

Del dionsedolesent ip enisiDelissed consequipis 4. era1. Retall de roba de 30 x 50 te cm.

Tisores. esendrem dit prat dolor irilis nos dolore tet vulputat ver 2. Peça de plàstic suau de 30 x 50 cm.

5. Fil i agulles (o màquina de cosir). init.

3. 1 tira de velcro de 25 cm.

6. Pintures Divermàgic.

Consecte tem vent er ing ea feugait wiscilit delit iriure consectet nismolo borperci tatue minim dionse tio do core molum quat. Odit iuscin verostrud tem zzrilis nulla conum iliqui te, quat. Tin vel et, volor autpat wiscet volesectem ipit molortio od modolor tions.

Elaboració

Titol 2 1. Retalleu les peces de plàstic i de roba a mida: 30 x 50 cm.

2. Poseu la peça de plàstic damunt la cara dreta de la roba i dibuixeu, a cada cantonada, un triangle de 8 cm de costat.

84

6. Doneu la volta a la roba i cosiu

Liquis ate feuis nostrud minisllaulluptatet acinimllarga ipit alitira de velcro des d’un quam, conse magnisi sciduiscil eu facilisl dolorper extrem cap alutmig, tal com us adipit wismolore dolum ipismodo consendrem in henindica la fotografia. dreetum elit, con hendreet ver am dolum quisit, velis et nonullan vel ea facidunt lore delessectem qui tie feuis esequatum irillaor ing ercip eu faci esse feu feum nibh eu faci tie mag.

Doneu la volta a psuscilit la roba i poseu sequis nibh exer sequism 7. odoloreet wismodi la tira de velcro curta entre el inci eum dunt lorperosto doloboreet i la roba a l’extrem oposat exeraestie dignibh euisciduntplàstic velit augiat iriliquismod molor ipis diam dionull umsandreet lobor in elkakha ahi cosiu-la. jag ahjga ahjgahjga hjaghjag ajjhganisim adionum dolorperat. Um nullaorem dolent ad endigna ad magna feu facipsustrud te dipit, vel iure magna ad tie faccummy.

3. Retalleu els quatre triangles dibuixats.

8. Acabeu de cosir el costat que ha quedat obert.

4. Uniu les dues peces cosint-les a mà o a màquina. Recordeu de deixar un dels costats de 30 cm sense cosir, per a poder donar-li la volta.

9. Decoreu al vostre gust amb Divermàgic la solapa del Panet & Roll.

5. Prepareu la tira de velcro fina (la que no rasca) de 25 cm i retalleu la part rugosa a 10 cm.

10. Exteneu el vostre Panet & Roll damunt la taula. Poseu l’entrepà enmig de la cara plastificada, emboliqueu-lo pels quatre costats i tanqueu-lo amb el velcro.

Granets de Sorra

Memòria Escolar

SOLIDARIS AMB LA TERRA: REDUÏM RESIDUS Barcelona, 5 de maig de 2010 Barcelona, 5 de maig de 2010 Estimada Terra:

Lídia i tinc una bona Hola amiga Terra; sóc la és? És que a la na qui s Sap notícia per a tu. na, estem celo Bar a nostra escola que està b roba i am fet à Est l.

Rol & et fent un Pan veix per a Ser x? vei ser què plàstic. Saps per a paper. t tan tar gas guardar entrepans i no tenim dues bé tam , ola A la nostra esc er i una altra per al papereres: una per al pap plàstic. Així reciclem! els reutilitzem una Els papers que no valen, volem cuidar molt et altra vegada, perquè tots a posar-te més nis tor No lt. mo i t’ estimem meus i també de nerviosa. Rep molts petons tota la classe.

Lídia Almau de 2n A

Estimada Terra: Hola, sóc l’Emma!!

A la classe estem fent un Panet & Roll, que serveix per no contaminar-te. L’estem preparant per embolicar el nostre entrepà i, a partir d’ara, no portaré paper de plata perquè et contamina molt, planeta Terra.

Jo cada dia reciclo amb el meu pare, la meva mare i la meva germana que és més gran que jo. Jo sé que és molt important reciclar, perquè sinó ho fem, no seràs feliç.

No hem de contaminar! sinó, tu ploraràs molt i estaràs molt trista si nosaltres no col·laborem amb tu. Tu ens estimes molt i tots nosaltres també a tu. Jo et cuido molt, Terra.

Emma Domínguez de 2n B

Barcelona, 5 de maig de 2010 Estimada Terra:

et & Roll que és un A l’escola hem fet un Pan embolicar el pa per da ica stif tros de roba pla No contamina i que portem per esmorzar. bé hem netejat Tam tu. b am m ore així col·lab gavines, que les n gui vin el pati per a que no menjar. en vol o són unes pesades i tot s’h també et cuidaré, Jo a! dav bli Ai! Ja me n’o . Tiro tots els Terra, molt “requetemolt” i intento tenir-ho s rie bra om esc les a papers us companys també. tot molt net. Tots els me Estigues tranquil·la.

Moltes abraçades

Júlia Pich Vives de 2n C

2009/2010

85

Joves ex-alumnes SOLIDÀRIES Qui diu que els joves d’avui en dia només es “miren el melic” i es preocupen solament d’“anar de festa” els caps de setmana?

Resulta encoratjador saber que n’hi ha que es dediquen a ajudar els altres i fan de la seva professió un projecte de vida solidari. La Mercè, la Rita i l’Anna en són exemples.

1) En què consisteix el teu treball? Quants anys fa que t’hi dediques?

– M. Porto 3 anys treballant com a educadora social. L’últim treball de pràctiques que he fet ha estat al “Centre Penitenciari de 4 Camins”.

Jo feia com una educadora més tot i que, al principi, sempre estava acompanyada del meu tutor; ara bé, durant un mes i mig, he estat substituint la tallerista de ceràmica, ja que també sóc graduada en art.

– R. L’associació en què treballo va ser creada fa un any i mig pels mateixos drogoaddictes que ja havien deixat les drogues. Aquesta associació es va crear per als usuaris, ex-usuaris de drogues i per qualsevol persona que tingui a veure amb aquest món. Nosaltres treballem amb ells a la zona de Santa Coloma i a Badalona. Per a ells és molt important la distinció de la zona de consum habitual, la zona d’oci i els espais públics, perquè són conscients que no volen que l’espai públic que freqüenten estigui relacionat amb les drogues i que, alhora, l’han de cuidar i conservar per a l’altra gent. La meva tasca és estar amb ells, atendre les seves demandes, escoltar-los i donar-los suport en tot moment. Quan en algunes situacions hem tingut problemes amb altres usuaris de l’espai públic, l’associació ha reivindicat que puguin estar en aquell espai, malgrat la gent no els vulgui. Per aquest motiu s’ha posat un educador de carrer, referent dels altres actors de la comunitat, que intervé en els conflictes que es produeixen. A part, l’Ajuntament ens cedeix alguns espais per poder fer tallers de jardineria, d’informàtica, de relaxació...

2) Has tingut por de treballar amb aquest tipus de gent?

– M. Al principi sí, no t’enganyaré; és un món desconegut, hi ha molts prejudicis i allò que és diferent i no es coneix sempre fa por. Ara bé, vaig donar-me de marge una setmana per tenir i pair aquesta por; t’has de treballar emocionalment.

– R. Mai, en cap moment.

3) Creus que a l’escola on vas estudiar t’ha fet encaminar cap a la carrera que vas triar?

– M. En certa manera sí. Jo crec que m’ha influenciat veure que hi ha gent molt més necessitada que tu. A l’escola es feien campanyes contra la fam o xerrades de projectes realitzats a països pobres que em van fer descobrir les necessitats i les mancances de la societat.

– R. Sí, en el sentit que hem de transmetre uns valors de solidaritat, d’ajudar als més necessitats i tenir clar que no hi ha cap col·lectiu que mereixi menys oportunitats que els altres.

4) Per quin motiu vas triar la carrera de Treball Social? Te n’has penedit alguna vegada?

– M. La vaig triar perquè sempre m’havia motivat conèixer les mancances de la societat, el voluntariat, els països subdesenvolupats.

A l’estudiar art en un barri amb risc social com el del Raval, els trajectes van fer que ho veiés més clar amb el temps. El que passa és que quan vaig haver d’escollir què estudiar, després de la selectivitat, no tenia ni idea que existís una carrera com la d’Educadora Social, i pintar sempre m’havia agradat. De fet, jo crec que és la “meva carrera” tant aquesta com l’art.

– R. Vaig estudiar Sociologia, però em va semblar una manera d’analitzar els conflictes de la societat molt teòrica i molt analítica; quan vaig tenir l’oportunitat, vaig poder-ho fer més pràctic i més proper a les necessitats reals de la gent.

5) La carrera que has estudiat és com te la imaginaves?

– M. Sí, tot i que crec que manquen algunes assignatures i d’altres les esborraria del curs.

– R. Sí.

86

Granets de Sorra

Entrevistes a la Mercè Piqué i la Rita Montaner 6) Quin ha estat el moment del trajecte més difícil per tu? I el millor?

– M. El més difícil va ser veure que dins d’una classe, per molt que tots anàvem a estudiar una carrera social, no tothom tenia les mateixes motivacions, ni les mateixes ganes de canviar la societat o, sí més no, d’intentarho. Un cop hi ets, t’adones que la classe es torna a dividir i es fan subgrups amb maneres de pensar, de motivar-se... El principi de curs va ser dur perquè venia de Mèxic i era un començar de nou tot, i el meu cap estava a Mèxic; entre això i veure la realitat de la classe, em va costar.

– R. El que més difícil se’m fa, a vegades, és mantenir la distància amb els usuaris, perquè ells m’agafen molta confiança i jo acabo apreciant-los molt; això fa que m’impliqui massa en els seus problemes i tingui una actitud maternal que, en el fons, no els ajuda a valdre’s per si mateixos.

7) Ets feliç fent el que fas? Què t’aporta?

– M. M’agrada molt, tot i que hi ha moments durs. M’aporta sentir-me molt realitzada com a persona. Hi ha moments màgics emocionalment parlant, moments de relaxació amb les persones amb qui treballes que et fan oblidar tot allò dolent que t’hagi pogut passar.

– R. Sóc feliç veient les petites millores aconseguides dia rere dia, i això fa que em senti útil i valorada. També aprenc moltes coses de les seves experiències a la vida perquè, la majoria d’ells, han tingut vides molt difícils i complicades de les quals han pogut sortir.

8) Creus que la teva ajuda els serveix de debò?

– M. S’ajuda a qui es deixa ajudar... Serveix, no ho sé, potser algun dia et recordaran i diran: “Mira, aquella noia del taller sí que era trempada i t’escoltava!”. Sentir-se escoltat de debò agrada a tothom.

– R. En general, en les feines socials, no es poden esperar grans canvis en poc temps, però s’ha de donar molta importància a les petites evolucions que fan dia rere dia, per tal de millorar. Per exemple, encara que una persona no sigui capaç de deixar de consumir, que ho faci de manera més higiènica o sense robar ja són coses molt gratificants.

9) Observar la gent amb qui treballes, et fa ser més forta?

– M. Hi ha moments de tot perquè les persones no som ZEN! Ara em considero una persona forta i valenta, però prou sensible com per tractar amb gent amb realitats molt difícils.

– R. El que té de bo aquesta associació és que ens tractem d’igual a igual entre usuaris de drogues i educadors socials. Sí que és cert que, moltes vegades, m’emporto la feina a casa, perquè li dono moltes voltes a com implicar-me per poder solucionar els problemes de la gent amb qui tracto.

10) Has volgut tirar la tovallola algun cop? Què t’ha fet seguir endavant?

– M. De moment, no la tiro ni la penso tirar. Hi ha molta gent que em diu que amb els anys això canvia perquè et canses; potser sí, però ja es veurà. Ara és ara, i no la tiro!

– R. No ho he pensat mai, però els prejudicis que té la societat amb aquest col·lectiu fan que em bulli la sang, perquè hi ha molta gent amb autoritat que posa traves que puguem seguir amb la nostra tasca. Tot això, però, lluny de fer que vulgui tirar la tovallola, fa que vulgui lluitar més pels seus drets com a persones.

Memòria Escolar

Entrevista a l’Anna Bernabeu

1) Sabem que estàs com a monitora en un esplai. Quant de temps fa que t’hi dediques? En què consisteix la teva activitat?

– No és exactament un esplai, és un agrupament (CAU) d’escoltes (els nois) i guies (les noies) també anomenat “boyscouts”.

El moviment al qual estic vinculada són els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que es basa en els valors cristians i els locals dels que disposem estan ubicats a les parròquies. Va ser gràcies a Mossen Batlle que l’escoltisme va tenir continuïtat després de la guerra cívil durant la postguerra a Catalunya.

La diferència amb els esplais és que va més enllà de l’educació en el lleure; és una educació en valors. Nosaltres tenim un mètode que consisteix a marcar-se un objectiu i marcar-ne un a l’infant per millorar algun aspecte que es cregui oportú; els objectius varien segons l’edat i la capacitat del nen.

L’activitat consisteix, com ja hem dit, en l’educació en el lleure, d’infants de 5 a 19 anys, dividits en grups d’edat. Depenent de les necessitats de cada grup es fan unes activitats diferents: excursions campaments… Cada dissabte fem 3 hores d’activitats als locals de l’agrupament, les activitats van des de jocs fins a activitats que ells mateixos decideixen que els agraden.

Com a monitora, fa tres anys que estic a l’agrupament, i com a nena, des del 1998.

2) Perquè un AEIG (agrupament escoltes i guies) i no una altra activitat de voluntariat?

– Quan vaig fer el curset de monitors, vaig conèixer el món de l’escoltisme i, a partir d’aquest moment, em vaig enganxar, perquè estem educant uns nens que són el futur del nostre país.

3) Creus que l’escola o escoles en què has estudiat t’han encaminat cap a aquesta activitat?

– Des de l’escola m’han inculcat una eduació en valors i un creixement personal i, gràcies a això, he pogut transmetre aquesta eduació als infants de l’agrupament.

4) Has hagut de fer alguns estudis per dedicar-te a això?

– Com he comentat anteriorment, vaig fer el curset de monitors, que em va donar un ventall de possibilitats i recursos, que t’ensenyen des de primers auxilis a una mica de psicología infantil, orientació per la muntanya… etc.

5) Els estudis que estàs fent tenen alguna cosa a veure amb l’esplai?

– Estudio ciències polítiques. En realitat, no vaig triar aquesta carrera per això, però amb el temps te n’adones que els dos temes, tant l’esplai com el que estic estudiant, van molt lligats.

Perquè considero que els nens tenen el seu present i que nosaltres els eduquem, però sense obviar que són els qui pujaran el país quan els toqui.

– Els monitors aporten als nens el que ells creuen que és adient, i els i donem uns valors, com ara la solidaritat, la col·laboració, la cooperació, el treball en equip, també els ensenyem a gaudir de les coses, per molt petites que siguin. Cada monitor té una manera de passar-ho bé amb els nens i ensenyar-los maneres de fer diferents i ajudar-los a créixer interiorment dintre d’uns valors.

8) Quina relació tens amb els altres monitors?

– Nosaltres treballem en assamblees. Ens reunim una vegada al més per decidir coses i aspectes de l’agrupament o CAU, que ens afectin a tots. Tot això requereix una preparació, la qual cosa fa que els monitors ens unim i ens coneixem entre nosaltres. Però, alhora, sabem diferenciar les hores de treball de les hores que no estem al CAU, i sóm un grup d’amics. La nostra relació és molt bona.

9) Has volgut tirar la tovallola? Què et fa tirar endavant?

– En algunts moments ho he pensat de debó per la diferència d’implicació que hi pot entre els monitors o caps, però sempre acabes tirant endavant, perquè la majoria de vegades ens recolzem i ens motivem entre nosaltres, i gràcies a la resposta dels nens, que són el principal de tot això, i perquè t’acabes adonant que tu ets un important referent per a ells, ja que valoren a la seva manera els temps que els dediques, és aleshores quan te n’adones que els valors que els has transmés han tingut un efecte en la seva manera de veure les coses i, per altra banda, perquè ens ho passem genial.

10) Q uina relació teniu amb els pares dels nens? Comprenen i ajuden la vostra tasca?

– La relació que he tingut amb els pares ha estat sempre molt bona, ja que ens agraeixen la feina feta, col·laboren, participen i es motiven per fer les coses en el CAU. Per exemple: pintar els locals, preparar carnestoltes, per les festes de l’agrupament fer una paella ben gran…

11) Què se sent en contribuir a la felicitat dels nens?

– Jo sento felicitat, perquè si ells són feliços, jo sóc feliç, i aquest és el meu objectiu. Si un dia, per qualsevol motiu, estic trista o desanimada, ells fan que em senti feliç, i per mi, el moment que comparteixo amb ells, és el meu moment d’esbarjo durant la setmana.

Entrevistes fetes per: Sara Galiana i Anna Ramon - 2n ESO-B

6) T’agrada el món dels nens? Què t’aporta?

– M’agrada el món dels nens perquè, a part que els puc ensenyar coses, em poden aportar i ensenyar coses a mi. La seva missió ens recorda que el món és molt més senzill del que moltes vegades pensem.

Jo dedico moltes hores als nens, però no m’importa fer-ho, perquè ells em recompensen de la millor manera del món: amb una abraçada, amb un somríure, amb un “avui m’ho he passat genial”, i això, és molt gratificant.

7) Què creus que aporteu els monitors als nens?

Els ajudeu a créixer com a persones?

2009/2010

87

Som TOTS!!

Sempre he contemplat, meravellada, la natura i, d’una manera especial, els arbres, les herbes. Amb el pensament, m’endinso sota terra i, ja dins, contemplo les arrels que creixen i viuen a les fosques, en la profunditat, en el silenci. Treuen, del cor de la mare terra, la saba, que solament es transforma en font de vida si es conduïda, gratuïtament a través del tronc, a les fulles. Allí, es transforma en aliment que novament circula i es dóna, sense demanar res a canvi, a tot l’arbre, a tota la planta.

Aigua, llum, calor, terra, aire...TOTS junts, generosament i sense sorolls, dia rere dia, generen el miracle de la vida en la natura.

He pensat molt en aquesta meravella que succeeix sempre, en cada estació, en cada lloc del món on les arrels troben una terra bona. L’arrel no parla ni crida que ha de ser solidària amb les fulles. Tampoc la tija diu que ha de conduir la saba, ho fa senzillament. I les fulles fan el seu treball sense proclamar-ho als quatre JO, vents. Tots ho fan vencent dificultats.

TU, ELL… TOTS SOM IMPORTANTS

No és res de grandiós; és quelcom senzill i quotidià. No és espectacular ni cridaner. És, en aparença, petit, imperceptible... però meravellós.

Només obrint bé els ulls es pot contemplar i percebre el que tot això ha generat: bellesa, harmonia, vida.

Jo somio així la solidaritat. Mai penso que ha d’ésser un compromís especial i que cridi l’atenció.

La solidaritat és una actitud del cor; és saber que cada persona, de qualsevol condició, edat, ideologia, cada un de nosaltres, som responsables de generar un món que sigui harmoniós, bell, ple de VIDA. La solidaritat és creure que un altre món és possible; que el benestar és un dret de tothom i fer el que hem de fer perquè sigui realitat; que és essencial a la nostra condició humana tenir cura de l’altre i fer-ho gratuïtament, sense demanar res a canvi.

La solidaritat es viu en cada instant de la vida, en allò que és quotidià, senzill, que genera un corrent de pau, de benestar, de justícia al nostre entorn: – un somriure, una paraula d’empenta – fer costat a l’altre – mirar de construir, amb la nostra manera de viure, la justícia per a tots – escoltar i acollir l’altre – compartir, amb aquells que viuen al costat nostre, el que tenim i som – intentar ser persones que generen VIDA – …

Serem solidaris si aprenem a viure cada moment, cada circumstància, cada esdeveniment donant el millor de nosaltres perquè el món sigui més humà.

Ser solidari és viure la vocació de ser persones, amb la convicció que l’altre és part important de la nostra vida.

Dolores Sánchez

88

Granets de Sorra

Memòria Escolar

Solidaritat amb els altres Com les abelles van a diferents flors i tornen al rusc a fer una única mel, així nosaltres, des de l’escola, fem un seguit d’activitats a les diferents etapes amb una única finalitat: promoure la solidaritat.

Aquestes diferents activitats estan estructurades amb un fil conductor, des dels petits fins als grans; a mesura que els alumnes van creixent, el radi del cercle en el qual es fan les accions solidàries es va ampliant. Comencen sent solidaris amb el company i, en els cursos superiors, intentem portar la nostra solidaritat a l’altra punta del món. Intentem transmetre sempre la idea que cap de les accions és més important que d’altra, de vegades, costa més ser solidari amb el veí del pis de sota que amb algú que no coneixes.

Dins d’aquest repartiment, a l’alumnat de 3r ESO ens correspon la solidaritat amb el nostre entorn, amb el que ens envolta, i anar una mica més enllà de la pròpia família: el barri, la ciutat...

En la campanya de Nadal, ens encarregàrem de recollir menjar per a la parròquia de Sant Francesc de Sales, durant tres dissabtes al matí vam estar a les portes de diferents supermercats del nostre barri i quan la gent entrava, els demanàvem que compressin quelcom de menjar per portar-lo desprès a la parròquia.

També, dins d’aquesta campanya, el darrer dia abans de vacances vam anar a cantar nadales a una residència d’avis de l’Eixample. L’activitat va ser enriquidora per les dues bandes, els avis van poder gaudir de la nostra companyia i de les nostres cançons, i nosaltres vam poder parlar amb ells.

Va servir per conscienciar-nos de la seva realitat, de les seves necessitats i mancances i del que ells agraïen aquell gest nostre d’anar-los a visitar. De fet, els que hauríem d’agrair que OBRE EL ens hi deixessin anar som nosaltres perquè TEU COR som els que més sortim guanyant.

ALS ALTRES

Una acción que va más allá: El Voluntariado Como bien indica su nombre, “voluntariado” es algo que se hace porque se quiere y desea, lo que significa que, aquellos que deciden dedicar las tardes de los viernes y los sábados, en definitiva, su tiempo libre, a estar con gente a la que no conocen pero con la que conviven, día tras día, en esta sociedad, lo hacen por devoción. Eso lo demuestran los alumnos, jóvenes de hoy y adultos del mañana, al ir, con cierta frecuencia, a lugares como el Cotolengo, el Comedor de Madre Teresa de Calcuta, a residencias de gente mayor, entre otros, donde no se duda de la complicidad, el sacrificio, la responsabilidad y el sentimiento de cooperación de estos alumnos.

El voluntariado les permite aprender y crecer como personas, que es lo que realmente cuenta en esta vida, les ayuda a madurar y a afrontar la realidad que nos rodea a fin de contribuir al bien de la humanidad.

Gracias a estas salidas extraescolares, los chicos y chicas, de 3º y 4º de la ESO y 1º y 2º de Bachillerato, todos, pueden dedicar una parte de su tiempo libre a ayudar a los demás en su lucha constante por superar esa “cruda existencia” que les atemoriza y/o abate. Además, al mismo tiempo y mirándolo de una manera más “egoísta”, los alumnos que hacen el voluntariado, en cierto modo, también son ayudados frente a un

mundo que les es hostil, ya que se dan cuenta de lo afortunados que son por tener una familia que les quiere y arropa en todo momento, por tener ese techo bajo el cual viven y que no aprecian, por tener salud, por ser felices, aunque no sepan valorar esa felicidad que llama a sus puertas, día tras día, por el simple hecho de levantarse de sus calientes camas, por poder estudiar, por tener el derecho a dar su opinión y a ser escuchados… En definitiva, por todo aquello que no valoran, porque lo consideran normal.

Se experimenta una gran satisfacción, tras ver, en el Cotolengo, por ejemplo, lo agradecidas que son las personas que viven allí y cómo lo expresan con ese “Mmmmh” que se les escapa al oler la comida. La alegría aumenta al contemplar la sonrisa que se les dibuja en la cara cuando te ven y descubren que la gente, por voluntad propia, asiste allí, cada día, para dedicarles una parte de su tiempo libre.

De repente, te das cuenta de que la vida es demasiado corta como para desaprovecharla en cosas tan absurdas y superficiales como la necesidad de renovar cada año todo el vestuario, porque el otro ya pasó a la historia o como enfadarnos por tonterías que no sirven más que para hacernos personas más frías y distantes, una meta que, yo al menos, no pretendo alcanzar.

Mireia Golet

2009/2010

89

Solidaritat amb Puyo

Quito Puyo

GRÀCIES PER PERMETRE’NS SER SOLIDARIS!

90

Granets de Sorra

Memòria Escolar

LA HUELLA DE UN A VIDA

Carta abierta a herm ana

Rosario, ¿Sorprendente?, ¿in Muchos interrogantesperado?, ¿por qué ahora?… es se nos plantearo Quedaron atrás much n os años de tu vida, al saber tu nuevo destino. nuestro recuerdo tu aquí en el colegio, en ent reg Barc a diaria a la maravillo propia manera de ent sa misión de ser MAelona. Nos queda en end er, de viv ESTRA de ir, ent re parte de la vida conti go la solidaridad, el los alumnos y alumnas y con cuantos VIDA, tu palabra de ánimo, a tra estar siempre dispu compartimos preocupación por dar nsmitir tu pasión, tu entusiasmo edu esta a la escucha, a dar una te, ca tivo. Nos queda tu por ser…Y te lo agrade vivido junto a ti; pens constante cemos y nos se amos que algo hemo s aprendido, que alg ntimos afortunados por haber o de ti no s ha quedado.

Rosario, sabemos de tus pasos en Puyo-E cuador, entre esa gen te que ya te “estima”.

Sabemos que eres fel intentando vivir junto iz, como siempre lo has sido. Hemos des Nos cuentan que erea esos niños y adolescentes, que carec cubierto que sigues ilusionada en de s incansable, dándote calidad y calidez huma para que el proyecto todo, tu vocación de educadora. na y “Encuentro” mejore, po sib ilit e el han sido confiados. crecimiento de todo sea de 7 de la mañana, ya esTu día está muy lleno, ¿no? Empiezas s los niños y adolescentes que os tu tán tra los ba jo muy temprano; pa chicos y chicas co con tus hermanas n vosotro ra las las 5 de la tarde made comunidad, un tiempo a la plegaria): s (para esa hora tu ya has dedicado, rc des ha ayu n a no su , cla s ca se sa s, s y comida, talleres…a día siguiente con las otras hermanas, lostu sigues pensando en ellos, preparando maestros, los monit todo or es , los voluntarios… lo del También dedicas tiemp o a la plegaria, a la orac oración en las clase ión silenciosa (reco s…cuando la acompa rdamos los mo riqueza que llevas den ñab tro das a los demás as con la guitarra), porque sabemos mentos de que de la en tu misión.

Hemos sabido que, en maestros, das clase ese afán por dar lo mejor que tienes Visitas las familias de religión, eres responsable de los tal , te apuntas a todo: ayudas a los a cuatro tablones viede los chicos del Proyecto en sus ca leres ocupacionales. mejorar todo el espa jos y sin las mínimas condiciones de sas (si es que se puede llamar casa nos han contado qu cio donde los chicos y chicas juegan:habitabilidad)…Estás preocupada por pista de fútbol, de vol de misión, de trabajoe has ido al interior de la selva, para vis eibol…Hasta dignidad; que agradececon esa gente que necesita que sean itar y conocer nuevos campos reconocidos sus der y comparte de coraz echos, su ón todo (aunque se a poco) lo que tienen Intuimos, por cuant . o vam os co nociendo de tu misió las dificultades llama n, qu e n no ca es da una tarea fácil día a vuestra desestructuradas, pro blemas económicos,puerta: problemas de familias complet , que es potable, las clase amente cu and o las su visitas a la cárcel, algs que están deterioradas, las máquinabvenciones no llegan; el agua que no s de los talleres qu ún niño que no acud e no funcionan, e al Proyecto y hay que recuperarlo…

Al escribirte, nos vie este curso que ya tone a la memoria el valor que ha presid ido todo nuestro ha ca a su fin: la SOLI ¿Solidarios?, ¿cuándo cer durante DARIDAD. Y ah este valor que tanto ?, ¿cómo?, ¿en qué medida?… quizásora, nos preguntamos: nec no esitemos aprender qu Solidarios todos los s dignifica, que tanto nos humaniz é encierra en cada mirada. Solid días del año, toda la vida, siempre. Viva. irl ari o os en co ca n da cada pers gesto, la naturaleza… Solid arios con los más ceona que se cruza en nuestro camino,en cada palabra, solidarios con rcanos, solidarios co n todos.

Rosario, muchas vec estemos, dándonos es has dicho que hemos de aprender gratuitamente en la Queremos decirte qu misión que se nos a ser felices, a vivir allí donde vivir cada circunstan e tu valor y tu entrega nos han enseñaha confiado, aquí y ahora. profundidad, con go cia, cada situación de la vida con intensdo que lo que importa es saber zo. Que ser solidari recibido y hacerlo SI os es saber compartidad, con fuerza, con ganas, con ir la riqueza que ca Gracias por seguir coEMPRE, sencillamente, sin hacer ruido da uno ha tus esfuerzos, de tu mpartiendo con nosotros tu vida; gra . que eso nos llena de s preocupaciones, de tus ilusiones cias por hacernos solidarios de El Proyecto Encuent satisfacción y de gozo. Cuanto semben ese proyecto. Sigue siendo feliz, raste ya da fruto. ro ya es un poco tam bién nuestro.

Hasta siempre. Te rec uerda con cariño y agr adecimiento,

Tu colegio de Barcelo na

2009/2010

91

92

Granets de Sorra

Memòria Escolar

2009/2010

93

Dedicatòries

94

Dedicatòries

Memòria Escolar

2009/2010

95

96

Dedicatòries

Memòria Escolar

2009/2010

99

Memòria Escolar

2009/2010

97

98

Dedicatòries

C/ Mallorca, 349, 08013 Barcelona Tel. 93 207 31 65 路 Fax 93 458 97 65 www.nsrosario.com http://nsrosarioampa.wordpress.com