38
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
DISTRICTES
4. Les Corts ALBERT BERTRAN
33 Vista dels edificis de L’Illa des del carrer de Deu i Mata, paral·lel a la Diagonal.
La ‘supermançana’ de L’Illa celebra el 20è aniversari El centre comercial de les Corts es consolida amb més de 170 botigues i restaurants a ple rendiment. El complex repartirà 1.400 mones de Pasqua per a celíacs entre altres accions LUIS BENAVIDES BARCELONA
Amb unes formes que poden recorGO NA dar el gegant RockeL feller Center de Nova York tombat, el complex comercial L’Illa Diagonal (Diagonal, 557), projectat pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, va revolucionar el barri de les Corts fins i tot abans de la seva inauguració el 2 de desembre del 1993. I és que aquest ambiciós projecte comercial amb més de 170 botigues i restaurants, que aquest any celebra el 20è aniversari, formava part d’una supermançana que incloïa a més oficines, dos hotels de quatre estrelles, una discoteca i sala de concerts, un aparcament, un centre de convencions, dues escoles, un poliesportiu i un parc públic. DIA
ALBERT BERTRAN
Numànci a
«La irrupció de L’Illa Diagonal a les Corts i a Barcelona en general va ser un despertar en un moment de recessió econòmica. L’evolució ha sigut espectacular i hem viscut uns anys apoteòsics», explica Bernat Rubí, un empresari del sector de la joieria que està instal·lat al centre comercial des del primer dia. «Podríem dir que L’Illa va ser el primer gran complex comercial de la ciutat, perquè no es pot comparar amb els centres que hi havia llavors», afegeix el joier en referència a galeries comercials com la desapareguda Via Wagner. Per Rubí, representant dels comerciants i restauradors del centre des de fa 16 anys, L’Illa Diagonal va dinamitzar els voltants. «A la part més alta del carrer de Numància, per exemple, no hi havia res. Ara hi ha més botiDINAMITZACIÓ DE L’ENTORN /
gues i bars», explica l’empresari, que destaca el pol d’atracció que representa estar alineats amb El Corte Inglés i Pedralbes Centre. «El nostre target té un perfil mitjà-alt, ja que vénen molts veïns de l’altre costat de la Diagonal. L’afluència de públic de la resta de la ciutat i, sobretot, dels afores és important, però s’ha anat diluint amb l’obertura en l’última dècada d’altres centres de proximitat», afegeix Rubí. No obstant, malgrat tot, com aclareix el joier, cap persiana estarà abaixada durant aquest 20è aniversari. Andrés Torres, gerent adjunt del centre comercial, subratlla que actualment «l’ocupació és del 100%». «No som un centre comercial d’extraradi que concentra les seves visites en el cap de setmana i vincula les comACTIVITATS PER A LA FAMÍLIA /
33 Exposició de carrosses funeràries, dins de L’Illa.
Districtes
activitats EL RETORN DE L’ESGRIMA J La plaça interior de L’Illa
Diagonal acull durant l’any tota mena d’activitats per a grans i petits, algunes d’elles relacionades amb l’esport, sobretot en períodes vacacionals. Sense anar més lluny, aquesta Setmana Santa, del 22 al 30 de març (excepte el 29), el centre comercial es convertirà en un gran taller d’esgrima amb la col·laboració de la Sala d’Armes Montjuïc (SAM). «Des de les 10 del matí fins a les 20.30 hores, els més petits podran participar en classes i diferents activitats, com un circuit de jocs i una diana electrònica», explica Ainhoa Uziel, responsable de màrqueting de L’Illa Diagonal. J El club d’esgrima de la SAM no
és la primera vegada que participa en la programació del centre comercial. Precisament fa 20 anys van batre en el seu recinte el rècord del món de resistència en esgrima al fer «2.480 tocats en 55 hores ininterrompudes amb un equip de vuit persones», recorda Xavier Padilla, coordinador general del club. Comptar amb un aparador tan atractiu com L’Illa Diagonal és una bona manera de «visibilitzar» una modalitat esportiva minoritària. «Aquest tipus d’accions poden servir per despertar l’interès en possibles nous participants», confia Padilla.
pres a l’oci recreatiu. Som un punt de trobada», afirma. Des del 4 de març, el pati interior de L’Illa Diagonal ha estat ocupat per cinc carrosses fúnebres de la col·lecció de Cementiris de Barcelona, una de les més importants d’Europa. Amb aquest exemple, Ainhoa Uziel, responsable de màrqueting del centre comercial, subratlla la voluntat de «dinamitzar l’espai amb activitats culturalment interessants». Les pròximes activitats programades per commemorar l’efemèride del complex comercial coincideixen amb la Setmana Santa. «Contínuament programem activitats i tallers en els espais lliures, com la plaça interior, però encara ho fem més en dates especials i períodes vacacionals», explica Uziel, que destaca les prop de 1.500 mones de xocolata aptes per a celíacs que repartiran gratuïtament en el ja tradicional taller de mones de Pasqua (del 31 de març al 7 d’abril). A més de muntar-les, apunta Uziel, aquest any els més petits podran decorar-les amb motius de l’aniversari. H
39
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
CULTURA I COMPETICIÓ AL CARRER
Escac i mat al sol L’Espiga de les Corts organitza a la plaça de Can Rosés la cinquena edició d’‘Escacs al carrer’ els primers diumenges de mes H L’objectiu de la iniciativa és fomentar l’afició pels escacs
FRANCESC CASALS
LUIS BENAVIDES BARCELONA
Amb l’arribada del bon temps, el joc d’estratègia per ep llas excel·lència sortirà, s Jo ade rr per cinquè any conTa secutiu, a la plaça de Can Rosés. Escacs al carrer és una iniciativa de la secció d’escacs de L’Espiga de les Corts que a partir del 7 d’abril i durant tots els primers diumenges de cada mes, fins a l’octubre, traurà a passejar pel carrer les peces blanques i negres. «Juguem amb un tauler de tres per tres metres i peces gegants, que té molt d’èxit entre els més petits; però també hi portem com a mínim quatre taulers normals perquè jugui qui vulgui», explica Ramir Artigas, vocal d’una secció en funcionament des del 1997. Al barri de les Corts hi ha diversos punts de trobada, alguns de tan emblemàtics com la plaça de la Concòrdia o la plaça de Comas, però els socis de l’entitat van optar fa cinc anys pel recolliment de la plaça de Can Rosés. «És molt més tranquil·la, i es presta més perquè els jugadors es puguin concentrar», subratlla Artigas, que calcula que en les edicions anteriors han pogut reunir més mig centenar de jugadors, de totes les edats i nivells. DIA
GO
NA
L
Societat coral L’Espiga de les Corts, una entitat fundada el 1924 i amb seu al carrer de Joan Gamper, 30, té en el cant la seva verdadera raó de ser. «En els estatuts queda molt clar que si no hi ha coral, no hi ha entitat. La resta d’activitats, com els escacs o els jocs d’estratègia i rol, s’hi han anat incorporant per iniciativa dels mateixos socis», recorda el membre d’una entitat que pot arribar a or-
33 Joves i veterans 8 A l’esquerra, Valentina Martos, l’escaquista més jove de L’Espiga de les Corts.
L’entitat es va fundar com a coral l’any 1934 i compta amb 42 escaquistes federats competint en diferents categories
ganitzar més de 60 actes a l’any relacionats amb el cant, les representacions teatrals i la dansa. «L’Espiga fa molts anys que crea cultura a les Corts. I els escacs són esport, competició, però també cultura», afegeix Artigas. Els escaquistes de l’entitat sumen mig centenar, i 42 defensen amb orgull l’escut de l’entitat per les diferents lligues catalanes i provincials. «Aquest any ens hem estrenat en la segona divisió, i quan falten pocs partits perquè s’acabi la lliga podem dir que matemàticament mantenim la categoria», celebra el vocal. El futur de la secció, encara que acull una gran majoria de veterans, està assegurat. En aquest sentit, la iniciativa Escacs al carrer tam-
bé hauria de servir per crear afició i captar nous socis. «En realitat, al nostre país, després del futbol, els escacs són l’esport amb més federats», apunta José Ángel Martos, jugador i pare de Valentina, de 12 anys, l’escaquista més petita de tota la secció. Martos explica que la seva filla va començar amb 3 anyets a col·locar correctament les 32 peces. «Crec que és un joc molt divertit i recomanable. Hauria de ser obligatori a totes les escoles, perquè ajuda molt a l’hora de concentrar-se i resoldre els problemes de mates», explica Valentina, campiona infantil de les Corts i tercera del campionat sub-12 de Barcelona l’any 2012. A L’Espiga de les Corts hi ha planter. H
Concert al monestir de Pedralbes
Benedicció de palmes a l’església del Remei
Exposició de l’escultor i ginecòleg Josep Carrera Savall
Conferència sobre cohesió social a l’alberg Pere Tarrés
MÚSICA 3 El cicle Les veus del monestir continua demà amb el concert Galants i dames, a càrrec de la mezzo-soprano Dida Castro, que interpretarà composicions de Rossini, Bizet, Mozart i SaintSaëns. El recital se celebrarà al monestir de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9. A les 19.00 hores. Gratuït).
TRADICIONS 3 La parròquia de Santa Maria del Remei (plaça de la Concòrdia, 1. 12 hores) acollirà diumenge la tradicional benedicció de palmes. El Divendres Sant dues processons recorreran el barri (20 hores): l’una partirà de la parròquia de Santa Maria del Remei, i l’altra de la parròquia de Santa Tecla.
ART 3 La seu del Districte de les Corts (plaça de Comas, 18) acull l’exposició Imatges en clau de dona, del ginecòleg i escultor Josep Carrera Savall (Barcelona, 1921). La mostra s’emmarca dins dels actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona. L’exposició es pot visitar fins al pròxim 1 d’abril.
COL·LOQUI 3 Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, participarà divendres en el Fòrum Social Pere Tarrés parlant de Cohesió social i transició nacional. L’acte se celebrarà a l’Alberg Pere Tarrés (Numància, 149. A les 14 hores. 20 euros). Més informació al telèfon 93 430 16 06.
40 Districtes
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
MÉS ENLLÀ DE les corts CIUTAT VELLA
SANTS-MONTJUÏC
Històries del barri mariner El fotògraf Vicens Forner recrea a ‘Cròniques de L’Ostia. Barceloneta 1949-1992’ els anys en què l’enclavament mariner era una «ciutat sense llei» H L’autor atresora milers de fotos del lloc
JOAN PUIG
IMMA MUÑOZ BARCELONA
Aquest llibre neix d’un somni. Bé, de diversos. Però el primer el va tenir Vicens Forner –forjador naval de professió, fotògraf de vocació i veí de la Barceloneta de devoció– fa sis anys. «Vaig somiar que estava en el 1955, a la casa de la meva infantesa, amb els meus jocs i els meus amics, i vaig veure el meu avi saludant-me des d’una barca de pesca. Em vaig despertar plorant perquè ja no podria recuperar aquell món. Fins que vaig entendre que sí, que podia recuperar-lo escrivint sobre ell. Faig fotos per conservar les imatges. Ara he escrit aquest llibre per conservar la memòria», explica. Les seves Cròniques de L’Ostia. Barceloneta 1949-1992 li han permès reviure olors, sabors, sons dels anys en què el barri mariner era un reducte de llibertat en una Barcelona encotillada, una mena de favela a la qual la fama de «ciutat sense llei» proporcionava «una autonomia i una tranquil·litat que per a ells voldrien els monjos cartoixans».
Capejar l’adversitat La Barceloneta no s’escapava de la pobresa, ni de la injustícia, ni de l’opressió, però les capejava amb inventiva, pragmatisme i solidaritat. I amb històries, que anaven de boca en boca pel barri, les que deixen testimoni de la seva personalitat única, com prova el llibre. «I només hi ha les que podia explicar de primera mà. Si arribo a incloure-hi totes les que circulen, escric sis toms», fa broma. Les que hi inclou, doncs, les ha viscut, formen part del seu aprenentatge, d’aquell cosmos de quarts de casa, de pesca-
L’Institut del Teatre celebra el centenari L’Institut del Teatre celebra aquest any el seu centenari. L’aniversari es commemora amb nombroses activitats sobre l’estat actual de les arts escèniques. Un 4 de febrer de fa un segle, Adrià Gual va impartir la primera lliçó en la denominada Escola Catalana d’Art Dramàtic. Des d’aleshores, l’Institut del Teatre ha viscut canvis profunds tant polítics com socials i culturals.
SARRIÀ-SANT GERVASI
Cartells contra la violència masclista Els alumnes de Batxillerat dels centres de Sarrià-Sant Gervasi poden participar fins al 9 de maig en un concurs de cartells contra la violència de gènere. La imatge haurà de sensibilitzar sobre les conseqüències d’aquestes agressions. El cartell guanyador il·lustrarà els fullets dels actes commemoratius del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere.
33 Xàfec nostàlgic 8 Forner, a la plaça del Mar, davant de la platja de Sant Sebastià, present al seu llibre.
SANT ANDREU
«La transformació del barri potser és bona, però m’omple de tristesa», diu Forner
Robòtica educativa a Fabra i Coats
Càmpings Anuncis per: Telèfon 93.484.82.10 I E-mail anuncios@elperiodico.com
Oferta Bungalows Setmana Santa 7 nits per 290€
Consulta més ofertes al nostre web
Rodors, 23 - 17256 Pals Tel: 972 636731 - F. 972 667951 info@campingneptuno.com - www.campingneptuno.com www.facebook.com/campingneptuno
dors, d’estraperlistes i de gent de mal i molt bon viure on ell va créixer i que els seus fills ja no han conegut. Perquè aquest món va fugir el 1992, amb la transformació del barri. «Els hotels, el Port Vell, la demolició dels tinglados, del rompeolas, el turisme... Potser és bo, però als que vam viure la Barceloneta del meu llibre ens omple de tristesa». La de l’olor de cafè i la vida al carrer. La que sempre donava la benvinguda a l’acabat d’arribar. La que fa que els que hi van néixer, siguin on siguin, se segueixin sentint «de la Barceloneta». El somni de Forner, el compendi
dels somnis de tot un barri, va trigar sis anys a materialitzar-se en lletres de motllo. Ell mateix va editar el llibre, a la venda en dues llibreries mítiques del lloc: la Garba i la Negra y Criminal. Les 280 pàgines, plenes d’ironia i lirisme, inclouen una selecció de fotos de l’època, espigades entre el milió que diu tenir, «un 70% de la Barceloneta», gairebé totes fetes per ell. «Això ho faig ara que estic retirat: passar-me el dia al carrer fotografiant-ho tot». Impregnant-se de barri per explicar la història que no ve als manuals: la de la gent del carrer. La de veritat. La que ens fa únics. H
El recinte de Fabra i Coats (Sant Adrià, 20) acull dissabte (de 10 a 18 hores) la proposta Barcelona Robotics Challenge 2013. Aquesta iniciativa pretén fomentar la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a través de diferents concursos i activitats relacionades amb la robòtica educativa.
Districtes
41
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
LA PREGUNTA A LA TRAVESSERA DE LES CORTS ¿Pensa comprar una mona de Pasqua?
FOTOS: JORDI PERDIGÓ
LA RECEPTA POLLERIA PEÑAFIEL MERCAT DE LES CORTS
Pollastre guisat amb cervesa Pilar Peñafiel, propietària de la polleria Peñafiel del mercat de les Corts, proposa un plat que a causa de la seva fàcil preparació resulta apropiat per a totes aquelles persones que no són manetes pel que fa als fogons.
MARÍA ÁNGELES SOLER
MARÍA LUISA LAGUARDA
ROSID BOREGOETO
FELIPE GRACIA
MONITORA
JUBILADA
PEIXATER
COMERCIANT
«No m’agrada aquesta «Els meus dos néts «El meu germà gran tradició de la mona» sempre tenen una mona» l’hi regala al petit»
«Aquest any hi ha nen a la família i se celebra»
«No en compro perquè passo de complir amb aquestes coses. Per qüestions de creences no m’agrada seguir la tradició que hi ha de regalar la mona de Pasqua. Jo no tinc cap fillol. Si fos padrina d’algun nen no em quedaria cap més remei que comprarn’hi una».
«Fins ara no n’havíem comprat cap, però aquest any hi ha un nen a la família: el meu nét Pol. Per això, sí que ho celebrarem, encara que l’última paraula la tenen els seus pares. Ens fa molta il·lusió comprar la mona i tot el que sigui celebrar coses bones».
«Sempre compro una mona perquè disfrutin els meus dos néts. Vaig cada any al mateix lloc perquè les tenen molt bones. Després, jo a casa meva adorno el pastís amb unes plomes que les guardo d’un any per l’altre. Sempre queda més bé amb alguna mena d’adorn».
«El meu germà gran és qui regala la mona al més petit perquè visqui les tradicions catalanes. No solem seguir-les totes perquè nosaltres procedim del Marroc. Jo ara fa 10 anys que visc a Barcelona, però encara no he tingut ocasió de regalar una mona a algú».
INGREDIENTS (4 persones) 1 pollastre tallat 3 o 4 cebes 1 llauna de cervesa pebre sal oli
33 Pilar Peñafiel, a la seva parada del mercat.
DOLORES FERNÁNDEZ
CARLOS SANTOS
GLORIA GIMÉNEZ
ANTONIO SÁNCHEZ
PERRUQUERA
CAMBRER
ESTUDIANT
CONSERGE
«Compro tres ous de xocolata»
«No sóc padrí de cap nen»
«Som de l’Equador i no vivim la festa»
«Vinc del sud i tinc altres costums»
«Compro mones, però no de les cares perquè la majoria tenen preus molt alts. He decidit comprar ous de Pasqua de xocolata per a cada un dels meus tres nebots perquè són més barats, encara que em costen 10 euros cada un i això que estan buits per dins».
«No tinc el costum de comprar la mona de Pasqua. No és que no m’agradi seguir la tradició, simplement no hi he pensat. De totes maneres no tinc fills ni tampoc sóc padrí de cap nen. Si hi hagués algun nen a la família, segur que li compraria la mona».
«Sóc equatoriana i encara que fa 12 anys que resideixo aquí, no compleixo amb aquesta tradició tan arrelada i ni compro ni menjo mones de Pasqua. Aquí només hi vivim la meva germana i jo i cap de les dues tenim fills. La resta de la família està vivint a l’Equador».
«No tenim el costum de comprar la mona de Pasqua, perquè a la meva família no celebrem aquestes tradicions. Jo vinc del sud i allà tenim diferents costums com, per exemple, prendre un aperitiu acompanyat amb unes gambetes o un altre tipus de tapes».
PREPARACIÓ Demaneu un pollastre tallat a quarts, i cada un dels quarts partit en tres trossos. Poseu una cassola al foc amb un dit d’oli, salpebreu el pollastre i daureu-lo. Quan ja estigui fet, afegiu-hi les tres o quatre cebes tallades en juliana. Afegiu-hi una llauna de cervesa i deixeu-ho coure tot entre 15 i 20 minuts perquè quedi tendre i s’evapori l’alcohol. I ja està a punt per servir-ho. Es pot acompanyar amb arròs i puré de poma o de patata. Qualsevol d’aquests acompanyaments converteix el pollastre amb cervesa en un plat únic. MERCAT DE LES CORTS: Travessera de les Corts, 215. Obre dilluns, dimarts i dimecres (7-14.30), dijous i divendres (7-20) i dissabte (7-15 hores).
42 Districtes
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
GENT DE LES CORTS
Joan Manuel Guillamon Gelater i xocolater R AMO DE la TRUFA
«Les mones del Barça sempre funcionen» Joan Manuel Guillamon ha fet de la seva passió el seu ofici. I es nota quan parla de la xocolata amb què cada dia endolceix la vida dels seus veïns de les Corts, un districte en què sempre ha viscut i treballat.
Joan Manuel Guillamon (Barcelona, 1956) fa 31 anys que endolceix els veïns de les Corts des del taulell de La Trufa (Numància, 130), on aquests dies ofereix les seves mones artesanes i, la resta de l’any, gelats i torrons. La xocolata, que ha après a dominar de forma autodidacta, és el seu ingredient estrella.
–¿Vostè és pastisser? –En realitat sóc gelater xocolater. Aquest és un concepte que ve de França i que es diferencia del de pastisser. Allà és molt habitual. Aquí s’acostuma a associar el xocolater amb la xocolata amb xurros. Jo sóc un artesà de la xocolata. M’encanta treballar amb la xocolata. I fabrico i venc el meu propi producte, que elaboro a l’obrador.
–Sempre a les Corts. –La meva família tenia un bar, i abans fins i tot un celler, a la plaça del Prat, 4, que ja no existeix, on abans hi havia la discoteca Bikini. I jo sempre he viscut al barri.
–¿On obté la xocolata? –El meu proveïdor és Valrhona, que me la serveix en dragees, que anomenem gotes. Després nosaltres la fonem i li donem la forma que volem. A vegades fem servir un mot-
ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA
JOAN PUIG
ros. Però també podem posar-hi els ninos que ens porti el client. De fet, a mi el que m’agrada vendre és la xocolata, no les figures. –Motius per comprar xocolata. –Molts. Hi ha una dietista que afirma que 20 grams de xocolata al dia van molt bé. Nosaltres fem un paquet amb set barretes de 20 grams, la ració diària per a una setmana. És antioxidant i va bé per al cor. A més és un plaer.
33 Botiga dolça 8 Joan Manuel Guillamon, amb les mones que elabora. llo i altres en fem làmines sobre paper fins que cristal·litza i llavors la tallem amb un cúter per donar-hi forma. Utilitzo xocolata amb un 70% o un 80% de cacau. La blanca ve de Costa d’Ivori, i la negra, del Carib, l’Equador i Madagascar. –Veig poques novetats en les mones d’aquest any. –Segueixo fent les mones clàssiques, el castell o la casa, a les quals afegim les figures de plàstic. Aquest any la novetat són els Angry Birds. I les que sempre funcionen són les relacionades amb el Barça. També se segueixen venent els galls, les gallines i els ous de xocolata. Aquí també fem va-
ques, que pintem. Intento posar-me en el lloc del nen, pensar en allò que li agrada. Passa com amb els dibuixos animats: hi ha coses que els nens veuen i els adults no. –¿Com aconsegueix les figures? –Tenim un distribuïdor que s’encarrega de portar-nos-les. El problema és que han de ser d’un plàstic determinat, per si els nens les llepen o se les empassen. A més a més, tenen llicència registrada i això encara ho encareix més. Cada figura pot costar uns quatre euros. –¡Quatro euros per figura! –Bé, una mona costa entre 25 i 50 eu-
–¿Com porta la crisi? –Encara que les coses van malament, nosaltres no ens podem queixar. La venda de torrons a l’hivern funciona: la de mones, també. I a l’estiu, els gelats, que elaborem nosaltres. Curiosament, amb el torró hem reduït la mida de la peça i n’hem venut més que l’any anterior. Fins i tot tenim un client que ens demana que l’hi enviem a Corea del Sud, i un altre, al Japó. Aquest any volem traslladar l’obrador, que el tenim fora, a aquesta botiga, i així també reduirem despeses. –La seva opinió de les Corts. –Abans era un poble i ara és una ciutat. Recordo quan el carrer d’Entença era una riera. I aquí a prop (Numància / Diagonal) hi havia barraques i horts. Però ha canviat molt. Per al comerç no és dels millors districtes. No hi ha vida de barri. I han tancat moltes botigues. H
Districtes
43
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
ruta A LES CORTS
Pizzes amb personalitat
DA PAOLO 3 AVINGUDA DE MADRID, 63
Per a celíacs L’any 1985 l’italià Paolo Ciccardi va decidir traslladarse a Barcelona i compartir la seva passió per la pizza amb els veïns del barri de les Corts. «Com que no estem en un lloc turístic, ens hem guanyat la clientela amb molt esforç i amb una carta molt cuidada», explica el propietari i cap de cuina, que qualifica de «memo-
rable» la relació entre qualitat i preu que ofereix el seu restaurant. «Ens intentem adaptar a la butxaca de la gent amb menús de nit com el Pavarotti i la Loren», afegeix Ciccardi. La carta de Da Paolo s’adapta a més a les necessitats dels clients celíacs oferint pa, pastes, pizzes i postres sense gluten. Tot artesanal. H
PIZZERIA TUSSA 3 EUROPA, 34-36
Pizza d’amanida Un donostiarra fent pizzes a l’estil italià. «Sóc un cuiner de veritat. Puc fer qualsevol cosa, i segur que te’n lleparàs els dits», diu fent broma Pedro Cordero, que ho elabora tot a la seva cuina. «La massa de les meves pizzes és fina i cruixent. Però l’ingredient que marca la diferència és la mozzarella. Jo
en faig servir una de molt bona. És el secret de les meves pizzes», diu Cordero, que aconsella per la seva originalitat i lleugeresa la pizza d’amanida: «No la tinc a la carta, però molts clients que ja l’han provat me la tornen a demanar». En qüestió de dolços, la seva especialitat és l’arròs amb llet. H
Ambaixades italianes. La pizza és, amb permís de la pasta, l’aportació més popular d’Itàlia a la gastronomia internacional. Associada al menjar ràpid, la pizza és, en la seva versió artesanal o casolana, un plat molt complet i fins i tot saludable. Tot depèn dels ingredients escollits. text: LUIS BENAVIDES FOTOS: JORDI PERDIGÓ
MAMMA ITALIA 3 COMTE DE GÜELL, 56
TROCUA 3 DOLORS MASFERRER, 14
100% italianes. Així defineix Jordi García les pizzes que treu del forn al restaurant Mamma Italia. «El propietari és de Roma i aquí treballem amb productes d’allà. Des de la farina fins al formatge parmesà o el tomàquet fregit», recorda. Va aprendre l’ofici fa quatre anys. En l’extensa carta del Mamma Italia hi figuren més de 60
Té sonoritat italiana. No obstant, el nom de la pizzeria del carrer de Dolors Masferrer només és un divertit joc de paraules. «El 1983 vam obrir la pizzeria Cuatro davant de la mateixa plaça de Comas. Però al canviar de local, a pocs metres, vam decidir canviar l’ordre a les síl·labes i dir-nos Trocua», explica Manel Bertrán, que
Més de 60 tipus diferents pizzes diferents, entre clàssiques i especials, sis calzone i tres focaccia. «Estem situats en un carrer petitó, de poc pas, però a poc a poc ens hem anat donant a conèixer. Les xarxes socials i la bustiada funcionen molt bé», explica l’encarregada, Júlia Escobedo, que atén les trucades del servei de pizzes a domicili. H
GUFO 3 ENTENÇA, 303
A gust del client Aquest establiment està a prop del centre comercial L’Illa Diagonal, envoltat d’oficines i hotels. La ubicació de Gufo, al carrer d’Entença, és gairebé tan perfecta com les pizzes que elaboren de forma totalment artesanal a la seva cuina. «Preparem la massa cada dia, i les fem al moment. Del
forn a la taula, amb ingredients de primeríssima qualitat», explica Fran Gómez de Haro, que va obrir el negoci fa amb prou feines una dècada. A Gufo qualsevol pot trobar la seva pizza favorita. «En tenim més de 20 de diferents i també les fem al gust del client», subratlla el propietari. H
Joc de paraules
regenta amb Mabel Rodino un establiment amb una decoració juvenil i minimalista. Malgrat aquests canvis, Trocua manté la seva essència, la carta i la clientela. «Els caps de setmana pot haver-hi una mica de cua a la porta, però els clients saben que val la pena esperar-se 10 minuts», puntualitza. H
PIZZERIA EVA 3 VALLESPIR, 172
Inspirades en ‘Perdidos’ Julia, Elsa, Blanca, Kate, Danielle... Tots aquests noms de noia, i molts més, apareixien a la sèrie de televisió Perdidos. També són els noms de les últimes creacions de Marc Salles, l’actual propietari d’un petit establiment al carrer de Vallespir anomenat Pizzeria Eva. «Vaig agafar el local
per traspàs i he mantingut més o menys l’oferta: menús al migdia i pasta i pizzes a la nit per al públic jove», explica Salle, que no deixa de pensar en noves i gustoses combinacions, com la Vallvidrera, que porta filet de bou, formatge parmesà i foie. En total, hi ha més de 80 pizzes. H
44 Districtes
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
UNA història de LES CORTS... la seu de la Fundació Pere Tarrés
La casa bona que va ser clínica i ara és alberg
ELS CARRERS JOAN CORTADELLAS
NUMÀNCIA Aquest carrer té el nom de la ciutat celtibèrica (ara desapareguda i a 7 quilòmetres de Sòria) famosa per la seva resistència durant 20 anys a les tropes romanes al segle II abans de Crist. Abans d’entregar-se molts numantins es van suïcidar. CONCÒRDIA El nom d’aquesta plaça procedeix dels pactes entre diversos terratinents de les Corts i l’ajuntament per construir l’església del Remei entre 1846 i 1849.
Colònies per a nens i educació social comparteixen origen a Numància, 149-151 ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA
G CA RA RL N V ES IA III
Baixant per Numància, al cap de poc de travessar la Diagonal, a mà dreta destaca una casa de prinDIA GO cipis de segle perfecNA L tament restaurada que pel seu aspecte senyorial no permet intuir el fi social a què es dedica. És la seu de la Fundació Pere Tarrés (Numància, 149-151), una casa de tres plantes construïda el 1900 a imatge i semblança de la seva germana bessona, el centre cívic Can Deu, situat a pocs metres, al costat de la plaça de la Concòrdia. Precisament va ser la família Deu la propietària de les dues cases, la principal, ara equipament municipal, i la de Numància, destinada llavors als fills. Els Deu eren exportadors de li-
ORIGEN DEL NOM DE CARRERS I PLACES DEL BARRI DE LES CORTS
ANGLESOLA Es tracta d’un antic llinatge, del qual va destacar Ramon d’Anglesola, baró de Bellpuig i vescomte de Vilamur. Aquest carrer forma part del camí obert el 1856 per comunicar les Corts amb la nova via de Sarrià.
cors i vins, cosa que els va permetre fer fortuna i construir les dues cases que, a diferència d’altres de les Corts, no estaven destinades a l’agricultura. «Eren cases residencials, envoltades de jardins. No com Can Roses que era una casa pairal», explica Jesús Delgado, administrador de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.
Tuberculosos
33 Casa dels Deu 8 La mansió de 1900 alberga la fundació.
Als anys 20, la família Deu va cedir la casa a Càritas i als anys 40 l’edifici de Numància es va convertir en la Clínica de la Mercè, que atenia tuberculosos i on es van fer operacions pioneres. De fet, a la tercera planta, en una zona diàfana de taules d’oficina i parets de vidre, les finestres restaurades marquen el lloc on s’alineaven els llits dels malalts. El barri estava envoltat de pins, cosa que afavoria
que s’hi traslladessin els pacients tuberculosos, considerada també una malaltia social. En aquella clínica va treballar Pere Tarrés, que va ser metge durant la guerra civil i després es va fer sacerdot. Tarrés es va dedicar als anys 60 a ajudar els joves en el que seria l’embrió de l’actual fundació que porta el seu nom, especialitzada en formació social i en l’oci juvenil. Als
anys 80 es va crear el primer alberg juvenil de la ciutat en el que era la residència de les monges que treballaven a la clínica, també a Numància, 149, que el 2005 es va transformar en un moderníssim alberg, annex a la casa del 1900. A la casa original s’ubiquen les oficines de la fundació bolcada en els nens i els joves, tot un referent gràcies a les seves colònies d’estiu. H
CAN ROSÉS Aquesta plaça porta el nom de la masia construïda sobre les ruïnes de Mas Vinyals. Actualment, alberga la biblioteca de les Corts. El projecte de la plaça va ser realitzat curiosament per Joaquim Gelabert Cuyàs, mestre d’obres i propietari de Can Rosés. Va ser aprovat el 1878. DOCTOR IBÁÑEZ Martín Ibáñez de Villanueva (Minaya, 1620 - Reggio Calàbria, 1695). Arquebisbe trinitari. LA WEB: El Nomenclàtor oficial es pot consultar a www.bcn.cat/nomenclator
Han passat 23 anys ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS
LA FINCA QUE VA DONAR PAS AL CENTRE COMERCIAL
JOAN PUIG
Les Corts q No ha passat ni un quart de segle i aquest testimoni del passat ha desaparegut. Antonio Tembleque va fer la foto de l’esquerra el 1990. Al costat de la casa (vista des del costat mar, la Diagonal és al darrere), a Numància amb Anglesola, hi havia la sala Bikini i un minigolf. Ara al mateix lloc s’ubica el centre comercial L’Illa (dreta), en concret la zona en què es troba el Decathlon. ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS: Dolors Masferrer, 29-31. Cita prèvia: 93 291 64 32 (de 9 a 14 hores)
ANUNCIS OFICIALS Fusteria Bacardit de Calaf, S.L. Anuncio de disolución y liquidación La Junta General Extraordinaria y Universal de Fusteria Bacardit de Calaf, S.L., celebrada el dia 12 de marzo del 2013, acordó por unanimidad la disolución y liquidación simultaneas de la sociedad, aprobando el siguiente balance de liquidación: Activo A) Inmovilizado ......................................0,00 B) Activo Circulante ......................48.798,37 Total activo ...................................48.798,37 Pasivo
A) Fondos Propios ........................48.798,37 I. Fondos propios .........................60.101,21 II. Res. Ej. Ant. ............................ -11.302,84 Total Pasivo ..................................48.798,37 En Calaf, a 14 de marzo del 2013
Ajuntament de Manresa Anunci Valentí Junyent Torras, alcalde de l’Ajuntament de Manresa, per a coneixement general i als efectes oportuns, faig públic el següent: Que mitjançant Dictamen del Ple de la
Corporació de 19 de febrer del 2013, es van aprovar els següents acords: “1r. Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General de Manresa. Antic Casal Regionalista, redactat pels serveis tècnics municipals, de conformitat amb allò que disposa l’article 85 Decret legislatiu 1/2010, de 3 de d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme. 2n. Exposar al públic la Modificació puntual aprovada inicialment durant un termini d’un mes, a comptar des del dia hàbil següent al de la darrera publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació, i en els mitjans telemàtics, als efectes de presentació d’al·legacions, tal
com ho disposa l’article 85.4 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, i article 23.1.b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. 3r. Sol·licitar informes a les Secretaries d’Habitatge i Millora Urbana i de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i al Departament de Cultura, tots de la Generalitat de Catalunya, en relació als aspectes de la seva competència, de conformitat amb allò que prescriu l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.” Aquest és un acte de tràmit, no definitiu en via administrativa, i per tant, no és susceptible de recurs; encara que podeu exercitar el que
estimeu procedent, de conformitat amb el que disposa l’article 58.2 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. L’expedient es podrà examinar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), situada a la Plaça Major núm. 1 de Manresa, de dilluns a dijous de 8.30 a 18.00 h., els divendres de 8.30 a 15 h. (de l’1 de juliol al 15 de setembre de 8.30 a 17.00 h i de 8.30 a 14 h respectivament). Mes d’agost de 9.00 a 14.00 h, i també a la pàgina web municipal: www.ajmanresa.cat. Manresa, 1 de març del 2013 L’alcalde Valentí Junyent Torras
46 Districtes
DIMECRES 20 DE MARÇ DEL 2013
un veí QUE ES DIU... Fernando Belasteguín, campió del món de pàdel FRANCESC CASALS / JORDI PERDIGÓ
L’actual campió del món de pàdel –juntament amb la seva parella a la pista de competició, Juan Martín Díaz– viu a les Corts. Al barri de la Maternitat i Sant Ramon treu suc de tot el temps que li permet la seva carrera professional per estar amb els seus.
«El meu barri de les Corts em regala qualitat de vida» CARME ESCALES BARCELONA
L
es grans distàncies que recorre Fernando Belasteguín pels països on va a competir amb els millors jugadors de pàdel, es compensen al barri de la Maternitat i Sant Ramon al districte de les Corts, on tot està a l’abast de la mà. Tot el que és essencial per a la seva vida diària ho té molt a prop. En tan sols set minuts a peu des de casa seva, l’esportista, de 33 anys, es planta al Club de Polo (avinguda del Doctor Gregorio Marañón, 19-31), on s’entrena diàriament. «A un quart de nou del matí ja estic fent pesos. A les 10.00 faig l’entrenament físic, de 10.30 a 12.00, pàdel, i de 12.30 a 13.30, estiraments», detalla Belasteguín. L’atleta recorre molts més metres a la pista del Club de Polo, amb la raqueta a la mà a la recerca de la pilota, que durant la resta de la jornada. Dina a casa –a set minuts del Club de Polo–, després, sempre que pot, fa una petita migdiada, i tot seguit va a la guarderia a buscar la seva filla, de dos anys i mig. «La meva dona passa a buscar el nen –de quatre anys i mig–, i als jardins interiors de la zona on vivim, jugo amb ells a tennis, a futbol i amb el patinet. En aquest microbarri hi estem encantats, l’ambient és molt familiar perquè tots ens coneixem», assegura el veí.
El valor del temps Quan va triar amb la seva dona el pis on viuen van ser primordials la proximitat als llocs de treball de tots dos i la comoditat del barri. «Vam prioritzar això a tenir una vivenda més gran, perquè el temps és el bé més escàs que tenim, i si n’ets amo, ets la persona més rica del món», expressa Belasteguín. «El meu barri a les Corts em regala qualitat de vida. Tenir-ho tot a prop, no haver d’invertir temps en desplaçaments, aquesta comoditat en el dia a dia es tradueix en temps per estar amb la meva família i això per a mi és impagable», diu. «A més, al barri hi tenim metro, autobusos i el Tram, que ens porten al centre en
un moment. El cotxe l’agafem tan poc com podem», afegeix. «Potser a algú li podrà semblar una vida insípida, avorrida, però és el que a mi em fa bé i m’agrada. La vida d’un esportista professional, si no és ordenada, és molt difícil mantenir-se, i jo això ho cuido molt», afirma l’11 vegades campió de pàdel juntament amb Juan Martín Díaz, que viu i s’entrena a Madrid. «Durant els set anys que vaig viure a Madrid, ens entrenàvem junts. Ell segueix fent-ho al Club Manolo Santana de Boadilla del Monte», explica Fernando Belasteguín.
Encara que s’entrenin per separat, tots dos formen una històrica parella esportiva, com a campions del món de pàdel durant els últims 11 anys de manera consecutiva. «Ara gairebé ni me n’adono del valor del triomf, segueixo llevant-me cada matí pensant que ho he de donar tot de mi. Si no, seria un desagraït, ja que per això vaig deixar tota la meva família a l’Argentina, i vaig apostar per la meva carrera professional aquí, primer a Madrid i des de fa sis anys a Barcelona», puntualitza Belasteguín.
Filosofia i tenacitat «El millor triomf està per arribar» SUPERAR-SE DIA A DIA ÉS EL REPTE DEL CAMPIÓ DEL MÓN DE PÀDEL, EN EL SEU ENTRENAMENT, DE 10.30 A 12.00 HORES, SOBRE LA PISTA DEL CLUB DE POLO
Condis «Alguna cosa més que el tracte client-venedor» A PISUERGA, 19-23, HI HA EL SÚPER ON BELASTEGUÍN I LA SEVA FAMÍLIA FAN LA SEVA COMPRA DIÀRIAMENT. «AQUÍ TOTS ENS CONEIXEM», ACLAREIX.
Tranquil·litat Pehuajó, de 35.000 habitants, és el nom de la ciutat on va néixer l’atleta i que va deixar enrere per continuar creixent com a esportista professional. «Està a prop de la Pampa, en una zona de camp, de vida molt tranquil·la i sana, lloc d’inspiració de la tortuga Manuelita, que a molts pares els sonarà pels seus fills», indica l’esportista. «És una ciutat on es disfruta molt perquè els nens poden jugar al carrer, sense perill», diu. Una cosa que ara poden fer els seus fills al seu barri a les Corts. «També ens agrada visitar els parcs que tenim a prop, com el de Cervantes, per jugar a pilota o anar en bici. Altres vegades anem en bicicleta per la carretera de les Aigües. I ens desplacem molt a L’Illa en el Tram, que és tota una atracció per als nens», diu Belasteguín. L’esportista aprofita al màxim els dies que no viatja, «perquè, si sumo tots els que estic a Barcelona, crec que deuen ser entre 4 o 5 mesos a l’any. Per això tot el temps lliure que tinc és per dedicar-l’hi a la meva família». Cada tarda, abans de tornar a casa després de jugar a la zona veïnal de gronxadors, els fills de Fernando Belasteguín entren a saludar les dependentes de la farmàcia. És un gest senzill, però que diu molt d’un barri on la distància entre les persones és tan curta com la que separa el domicili de l’esportista del Camp Nou. «M’encanta, perquè en 10 minuts sóc a la porta. Sempre que puc vaig als partits», assegura el soci 12.854 del Club de Polo. H
Esbarjo «Passem molt de temps jugant»
«ENS ENCANTA QUE ELS NOSTRES FILLS JUGUIN AL CARRER. AQUESTS MINIPARCS PER ALS VEÏNS TENEN CLAU I SÓN SEGURS», EXPLICA.
Proximitat Confiança i salutacions LA FARMÀCIA MARÍA GARCÍA RICO (PISUERGA, 20) ESTÀ A UN PAS DE CASA I DE LA ZONA DE JOC INFANTIL. «ELS MEUS FILLS SEMPRE ENTREN A SALUDAR».
K’L Pau Cafeteria i punt de trobada
«TROBÀVEM A FALTAR UNA GRANJA AIXÍ, A PROP DE CASA, PER AL CAFÈ AMB LLET MATINAL O DE TARDA. EL PAU LA VA OBRIR (PISUERGA, 24) FA UN ANY».