Cristalleries Planell

1913-1955 Una mirada de les Corts a través del vidre

Comissariat i documentació Antoni Vilanova i Susanna Moya (Vilanova+Moya, arquitectes) Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora

Context urbà i industrialització

A final del segle XVIII, es van instal·lar a les Corts, com en altres pobles del Pla, alguns prats d’indianes, i nombroses bòbiles que van constituir el que podríem anomenar la primera implantació industrial al municipi. Aquests establiments no van alterar la fesomia substancial del terme, que es caracteritzava per un hàbitat rural dispers amb una petita concentració al llarg del torrent dels Morts, actual carrer de les Corts.

Durant la primera meitat del XIX, alguns grans propietaris van impulsar la creació d’un eixample urbà que es va desenvolupar a partir de la construcció de l’església parroquial i, més tard, se’n va projectar un altre entorn de la nova seu de l’Ajuntament de les Corts.

Plànol del Pla de Barcelona, realitzat per Ildefons Cerdà l’any 1855, amb motiu del projecte d’Eixample de la ciutat.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)

A poc a poc, el terme va anar assolint una certa consolidació urbana i millores en serveis com l’enllumenat, les fonts, el transport, etcètera.

Paral·lelament, la saturació demogràfica intramurs de Barcelona va obligar, entre altres mesures, que les institucions sanitàries i de beneficència es traslladessin cap a l’exterior, a la recerca d’antigues zones de conreu encara no urbanitzades, poc poblades i amb un clima benigne, característiques que reunia el poble de les Corts i que expliquen, en part, perquè no va constituir un lloc d’assentament massiu d’indústries.

Plànol “Barcelona y sus alrededores”, realitzat per J. M. Serra l’any 1890, amb modificacions posteriors.

Les peculiars característiques urbanes i de propietat de la terra del poble de les Corts van contribuir que es mantingués durant tot el segle XIX i part del XX amb una aparença pròpiament rural i menestral.

No obstant això, s’hi van instal·lar algunes indústries de certa importància, situades majoritàriament a la zona oriental (prop de la riera de Magòria) i a la vora de les vies de comunicació amb Barcelona.

Plànol de la xarxa de distribució elèctrica de la ciutat de Barcelona. 1912. Aparegut al llibre: Les tres xemeneies, d’Horacio Capel i altr., v. II, p. 101. Barcelona, FECSA, 1994.

Fotografia aèria. Sector oriental de les Corts [1929].

Servei de Cartografia del Plànol de la Ciutat

9 El Vidriol. Fàbrica de productes químics.

10 Planell y Borràs, Sociedad en Comandita. El Forn del Vidre (1913), del carrer d’Anglesola.

11 Fàbrica de cintes de Benet Campabadal (1923), al carrer dels Comtes de Bell-lloc.

12 SAYDA (1928), situada al Prat d’en Rull i que incloïa un conjunt d’habitatges per als treballadors.

13 Industrias del Aluminio. Taller de productes d’alumini (1928): a la cantonada de Galileu amb la travessera.

A banda de les ja tradicionals bòbiles, els parts de blanqueig i tallers artesanals, la resta de fàbriques que s’hi van instal·lar no responien a una tipologia concreta. En destaquem les més importants: 1 Can Batlló. Fàbrica de filatures i teixits, dels germans Batlló (1870), al carrer d’Urgell (pertany actualment al districte de l’Eixample).

2 Josep Deu i Cía. Fàbrica de destil·lació de vins i anisats (1874), amb nombrosos magatzems al voltant del carrer de Solà.

3 Llopis y Compañía. Fàbrica de productes químics, a mitjan segle XIX, situada a la riera de Magòria, a la barriada del Camp de la Creu.

4 Josep Rovira. Fàbrica de productes químics. Ubicada a la barriada del Camp de la Creu.

5 Terres y Compañía. Fàbrica d’aglomerats de carbó vegetal, situada al carrer d’Anglesola, 32.

6 Ramon Barnet. Fàbrica d’hules, al carrer de Sant Carles, 1 (actual Taquígraf Garriga).

7 Manuel Castells. Fàbrica d’hules, vernissos i xarols (1879-80). A la barriada del Camp de la Creu. L’activitat industrial concentrada durant aquests anys en aquesta barriada va estimular la construcció de dues colònies obreres: la Colònia Castells (encara existent), i la Colònia Maria Cristina, el 1887, en els terrenys del Prat d’en Rull.

8 Manuel López i Vidal. Fàbrica de botons (1895). Morales, 42-46.

10 14

6 13

5

2 12 15 11

8 7

Colònia Castells

3

4 9 1

1

14 Paniker, SA (cap al 1930). Fàbrica de productes químics al carrer de Joan Güell, 190.

15 Josep Ventura (TAM). Taller mecànic.

Marquès de Sentmenat, 2-8.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)

Creixement i elements arquitectònics

El dia 1 de setembre de 1913, dins l’illa delimitada pels actuals carrers del Doctor Ibáñez, d’Anglesola, Vilamur i Can Segalar (aleshores Valdívia), es va inaugurar el primer forn del vidre, amb la denominació de Planell y Borràs, Sociedad en Comandita.

Des de l’inici, es fa palès el desig de consolidar una gran indústria. El mateix 1913, es van instal·lar un gran nombre d’electromotors dins la nau de forns i els annexos. L’any 1916, s’inicia la construcció de l’edifici representatiu i emblemàtic, amb frontal i porta principal al carrer d’Anglesola. Això permet dissociar l’arribada de materials per Vilamur i la sortida dels fabricats per Anglesola.

Josep Graner i Prat (1844-1930), mestre d’obres que va tenir una activitat professional remarcable i va dur a terme gran volum d’obres particulars a Sarrià, Gràcia, Sant Gervasi i l’Eixample. Una de les obres més conegudes és la Casa de la Papallona (Casa Fajol), que es caracteritza pel trencadís ceràmic que corona l’edifici, i que sens dubte marca el nexe d’unió més profund amb les Cristalleries Planell.

Inspirat pel corrent del modernisme industrial, Leopold Planell volia deixar la seva empremta personal en l’obra realitzada i el producte fabricat, i perpetuar la relació constant que hi ha entre obra i creador. En aquest sentit, resulta evident la simbiosi que es va establir entre ell i el mestre d’obres Josep Graner. Ambdós van dotar la fàbrica d’un llenguatge i estil arquitectònic propis.

Plànol de la nau de forns de Planell y Borràs, Sociedad en Comandita. Exp. 1760.

Autor: Albert Castanys, enginyer.

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)

A les Cristalleries, Graner estableix una mena d’ordre intern a tot el conjunt fabril, remarcant la posició del despatx de direcció i diferenciant els equipaments, els espais de representació (mostraris) o la posició dels forns i de les naus de producció. El dignifica amb un seguit de motius ornamentals molt característics, com ara la porta d’accés i la tribuna superior, amb els elements repetitius de forja, emfatitzats pel magnífic trencadís ceràmic de motius florals i aire modernista.

Aquesta verticalitat singular que marca l’accés principal es relaciona harmònicament amb la linealitat successiva, retallada pels finestrals, que s’adeqüen a les proporcions i la tipologia pròpies del carrer d’Anglesola.

Bastida per a la construcció de la nau de forns. Tester nord, 1913.

Fotografia d’autor desconegut que forma part de l’expedient C3 E23 del fons de l’arquitecte J. M. Martino. Donació de J. A. Martino i Carreras, arquitecte.

Fons J. M. Martino. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AHCOAC)

Cantonada dels carrers del Doctor Ibáñez i d’Anglesola [1929]. Fotografia d’autor desconegut que formava part d’un catàleg de la indústria.

Primera nau de forns de la firma Planell y Borràs, S. en C., amb el fumeral en construcció, 1913. Fotografia d’autor desconegut que es va publicar en el butlletí Cristalerías Planell, S.A., núm. 6, any II, pàg. 1, del 31 de desembre de 1943.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Facilitada per Antoni Ribas i Riera.

Fons Vilanova-Moya, arquitectes.

Vista de les Cristalleries des del campanar de l’església de Nostra Senyora del Remei.

Fotografia d’autor desconegut que formava part d’un catàleg de la indústria [1922].

Plànol de la planta de les cristalleries Planell y Riba S. en C. Exp. 2891. 1927. Esc: 1/100.

Autor: Germà Camarasa, enginyer.

Facilitada per Antoni Ribas i Riera. Fons Vilanova-Moya, arquitectes.

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)

2

Creixement i elements arquitectònics

En una segona etapa de creixement de la fàbrica, a causa de l’avançada edat de Josep Graner, la responsabilitat del seguiment de les obres i dels nous projectes recau en Josep Maria Martino.

D’aquesta manera, l’ampliació del 1942 de la planta pis, a la cantonada entre Anglesola i Doctor Ibáñez, reprodueix proporcionalment el ritme de les arcades, les motllures, els capitells i els frisos. El projecte millora les dotacions d’oficines i el mostrari.

Els primers projectes realitzats a les Cristalleries Planell fan referència a millores tècniques, com per exemple:

Josep Maria Martino i Arroyo (1891-1957) va ser un prestigiós arquitecte, company de promoció de César Martinell i Nicolau M. Rubió i Tudurí. La seva formació en l’academicisme noucentista va fer que es decantés cap a la sobrietat i la utilització d’elements simples, amb un especial gust per la simetria en les composicions. Entre les seves obres es poden destacar la casa privada i la clínica del doctor Corachan a Barcelona i nombrosos habitatges unifamiliars a Sitges, vila on durant molts anys va ser l’arquitecte municipal.

• La instal·lació de dos dipòsits de fuel, necessaris per abastir els futurs forns de recuperació, i l’estudi l’any 1931, per encabir dos forns del tipus alemany, alimentats amb fuel, en substitució del tradicional de carbó d’hulla. Aquesta substitució va obligar a dissenyar un projecte per aixecar una nova xemeneia, l’any 1934.

• L’any 1933 es duen a terme diferents reformes per millorar les instal·lacions sanitàries i els serveis dels forns i annexos. L’any següent es perllonga un cobert corresponent a la zona de refractaris i s’amplia la nau de fabricació d’embalatges amb un taller mecànic.

Després de la guerra, el febrer del 1940, es construeixen uns coberts destinats fonamentalment a taller de fusteria, entre els carrers del Doctor Ibáñez, Can Segalar i Vilamur, que tanquen el conjunt fabril pel costat nord.

El juny del mateix any es porta a terme un dels projectes més curiosos, com és la decoració mural d’una paret annexa al tallador, amb rajoles ceràmiques, de marcada influència andalusa, amb la imatge de la Mare de Déu del Remei.

Martino respecta l’obra realitzada pel seu antecessor i amb una voluntat continuadora dissenya les oficines, el mostrari i les noves naus de forns.

Detalls dels tres tipus de fusteries més representatives de les Cristalleries Planell.

Realització: Antoni Vilanova i Susanna Moya, arquitectes. 1982.

Plànol de la planta de les Cristalleries Planell, empresa col·lectivitzada, 1938.

Esc: 1/200. Exp. C3 E22 del fons de l’arquitecte J. M. Martino.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AHCOAC)

1. Finestral de la planta principal. El joc en el color dels vidres dóna un relleu especial (transparent, verd oliva i ambre).

2. Finestra de planta baixa, i fusteria de la tribuna. Es repeteix el criteri en la col·locació dels vidres segons els colors.

Un cop més es posa en relleu la dificultat de fer practicables aquestes formes.

Cadascuna de les cinc portes de la tribuna disposa de la seva pròpia barana integrada, amb ornamentacions de fulles, i repeteix els motius de la porta d’accés.

Foto: Dani Rovira, (2017).

3. Barana dels finestrals. La senzillesa del seu disseny li atorga sobrietat i elegància.

Detalls i seccions dels diferents tipus d’ancoratges.

Façana principal de les Cristalleries Planell al carrer d’Anglesola. Foto: Joaquim Tapiola i Balmes [1942].

Facilitada per Albert Crespo.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Fotografia del vestíbul i escala d’accés a les oficines del primer pis. Autor: A. Merletti.

[1940]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

3

Leopold Planell i Porqueras (1885-1953)

Leopold Planell i Porqueras va néixer el 21 de gener de 1885 a Barcelona, fill d’una família treballadora, propietària d’un taller de lampisteria.

Leopold Planell. Fotografia d’autor desconegut [1900]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Placa d’homenatge a Leopold Planell.

Fotografia d’autor desconegut, 1940.

Publicada al butlletí Cristalerías Planell, S.A., núm. 6, any II, pàg. 4, del 31 de desembre de 1943.

Un cop acabada l’escolarització, l’any 1899, ingressa en la indústria vidriera, a la nova fàbrica Juncosa i Tarrida (1896) de Sants. Allà coneix l’ofici del vidre. Als 17 anys ja ocupa una plaça de viatjant i, més tard, desenvolupa càrrecs de més responsabilitat a la mateixa casa.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

L’experiència acumulada al llarg de 14 anys a can Tarrida l’empeny, amb altres companys, a posar en marxa el 30 d’abril de 1913 l’empresa Planell y Riba, Sociedad en Comandita, pensada i projectada per instal·lar-se en un solar de les Corts Noves.

Les seves inquietuds el duen a relacionar-se amb diferents societats culturals, artístiques i recreatives de la ciutat. És membre fundador de la Societat Noves Arts (30-11-1902), continuadora del dissolt Teatre de les Arts. Allà, entre altres personatges significats (Enric Vila, Claudi Cuchillo, Enric Mora...) coneix Joan Valls, dibuixant i ninotaire de la Tomasa i L’Esquella de la Torratxa, que col·laboraria anys més tard en la realització de la imatge gràfica i publicitària de les Cristalleries.

El 1923 pateix un atemptat que li provocarà una certa rigidesa al braç esquerre.

Amb l’esclat de la guerra, apareixen els primers dubtes interns,d’una banda, la influència viscuda en els ambients de la Lliga de Catalunya, amb un catalanisme conservador i catòlic, i de l’altra, la contemplació d’un teixit social revolucionari.

Quan es dicta el Decret de Col·lectivitzacions (1937), Planell no abandona la fàbrica, que acabarà recuperant l’any 1939.

Al mateix temps, manté la pertinença a les societats cortsenques com la Joventut de les Corts. La vida associativa al barri continua amb les tertúlies al Casinet, amb el qual sempre va col·laborar estretament.

Després, col·labora plenament amb la dictadura, però segueix mantenint les mateixes contradiccions.

En els difícils anys de la postguerra, és capaç de constituir una mutualitat àmpliament protectora per als treballadors. També estimula la participació dels treballadors en activitats culturals i d’esbarjo.

Casinet de les Corts, situat al carrer de Cabestany, 5-9. Foto: Rovirosa [1921].

Facilitada per B. Batlle i Piera.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Leopold Planell acompanyat de Concepció Galup i Rodenas. Fotografia d’autor desconegut. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Caricatures aparegudes en el butlletí Cristalerías Planell, S.A., núm. 3, any I, pàg. 3, del 24 de desembre de 1942. Realitzades per R. Figuerola el Nadal del 1928.

Invitació de Leopold Planell. Gener del 1953.

Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Col·lecció particular

Portada del llibre Vidrio: historia, tradición y arte de Leopold Planell.

Barcelona. Tipografia Emporium, 1948. Volum I i II.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Quan Miguel Alejandre i Rafael Torrents es converteixen en president i secretari de la companyia, comença el declivi de la figura de Leopold Planell a l’empresa. Conscient d’això, publica l’any 1948 el llibre El vidrio: historia, tradición y arte, en què recull tots els seus coneixements i escriu una història completa de l’art del vidre.

Leopold Planell. Fotografia d’autor desconegut [1940]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Les Cristalleries pateixen una llarga i lenta agonia fins a arribar al tancament de l’empresa.

El 6 d’abril de 1953 es produeix la mort sobtada de Planell, i amb ell desapareixen les poques esperances de redreçar la indústria “d’art en vidre” que tan prestigi havia donat a les Corts.

4

Evolució de l’empresa

El dia 30 d’abril de 1913, Leopold Planell i Porqueras, Josep Borràs i Oller, Jacint Riba i Piñol i Vicente Doménech i Botifoll constitueixen la societat Planell y Borràs, Sociedad en Comandita. L’empresa tenia 170 treballadors i una producció anual de 850.000 pessetes.

El 19 d’octubre de 1916, Josep Borràs, d’edat avançada, se separa de la societat, i la resta dels socis modifiquen la raó social, que passa a anomenar-se Planell y Riba, Sociedad en Comandita.

Capçalera del Boletín de las Cristalerías Planell.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Durant la guerra, l’empresa és col·lectivitzada, i després es reprèn l’activitat amb 135 treballadors.

Comença l’etapa de més creixement, amb l’annexió de la fàbrica de Cervelló a les Cristalleries, i un total de 351 treballadors. S’aixeca la suspensió de pagaments, i l’any 1941 es cancel·len les hipoteques.

La producció es dispara i els bons resultats permeten recuperar antics projectes aturats; també es dóna feina a 400 treballadors.

Arran d’algunes dificultats econòmiques, el 23 d’abril de 1930, la societat esdevé Cristalleries Planell, SA, i Joan Romagosa i Vila, mitjançant una aportació econòmica, n’esdevé el president; Antoni Romagosa i Vila és nomenat sotspresident i Leopold Planell es converteix en secretari.

La tercera crisi vidriera (1931) augmenta les dificultats de consolidació de l’empresa, que es veu obligada a hipotecar bona part del patrimoni i a ajornar tots els projectes previstos.

La dificultat en el subministrament de fuel (1942) desemboca en la cinquena crisi vidriera. S’aturen les fàbriques per manca de combustible. Tot i això, es manté una plantilla de 504 treballadors. Malgrat la crisi, la societat tira endavant i es presenta a diverses fires amb un extens catàleg de peces.

L’any 1936, les Cristalleries, amb un total de 273 treballadors, han de fer front a la quarta crisi vidriera, provocada per la manca de carbó. El març del mateix any, s’incoa expedient de suspensió de pagaments, amb Romagosa y Cía, Sociedad en Comandita, com a principals creditors, vinculats precisament al negoci del carbó.

L’any 1942, s’atorga a les Cristalleries el títol d’Empresa Ejemplar, i Planell és nomenat cap del Sindicato Provincial del Vidrio y la Cerámica de Barcelona.

Reproducció del títol d’Empresa Ejemplar (18/7/1942). El diari ABC de Madrid, en la seva edició del 24/7/1942, fa una relació extractada dels mèrits de les empreses que han merescut aquesta qualificació.

Visita col·lectiva de fabricants de vidre als EUA, 1920. Fotografia d’autor desconegut apareguda al llibre Vidrio: historia, tradición y arte, de Leopold Planell, 1948. Volum II, pàg. 146.

Grup de treballadors d’administració en un despatx de les Cristalleries. Fotografia d’autor desconegut [1923]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Forn de les Cristalleries Planell. Fotografia d’autor desconegut.

Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Portada del primer número del butlletí Cristalerías Planell, S.A., del 18 de juliol de 1942.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Notícia apareguda al butlletí Cristalerías Planell, S.A., núm. 2, any I, pàg. 3, del 10 d’octubre de 1942.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

5

Evolució de l’empresa

L’any 1943, s’arriba al zenit de consolidació, i se celebren els trenta anys de l’empresa, amb 525 treballadors i una producció de 6.500.000 pessetes.

Un any després, però, la Junta General Extraordinària d’Accionistes redacta uns nous estatuts i propicia l’entrada en els llocs de president i secretari a Miguel Alejandre Casas i Rafael Torrents i Terrés, respectivament, persones manifestament contràries als compromisos socials de Leopold Planell. Malgrat això, es reprèn la producció a la fàbrica de Cervelló, es participa a la fira de Barcelona i es condicionen els locals del nou mostrari.

A la important crisi mundial del vidre dels anys 1948-50, s’hi afegeix, de nou, l’escassetat de fuel. L’empresa perd competitivitat, però continua mantenint la tendència de qualitat i prestigi.

Despatx i moble expositor. Foto: A. Merletti, [1940]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Visita d’altes jerarquies del règim, l’11 i 12 d’octubre de 1942 a les Cristalleries Planell, amb motiu dels actes de celebració del títol d’Empresa Ejemplar. Fotografia d’autor desconegut, [1942]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Paral·lelament, Rafael Torrents, gerent i advocat personal de Miguel Alejandre (president dels dos organismes més importants del moment, Unión Vidriera de España UVE i Compañía Española para la Fabricación Mecánica del Vidrio, CELO), anava gestionant el finiment de l’empresa, que va ser irreversible l’any 1952. La liquidació i tancament definitiu tindrà lloc el 1955.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Fàbrica de vidre de les Cristalleries Planell situada a Cervelló (Baix Llobregat).

Fotografia d’autor desconegut, [1940]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

6

Tècniques de producció

Planell va començar la seva producció amb un forn de gresols alimentat per carbó (tipus Boetius) amb l’anomenada “paperina” (forma troncocònica que condueix el fum de la combustió fins al fumeral).

Més tard, el 1916, es va ampliar la nau de fabricació que passaria a disposar de dos forns de fusió.

Inicialment s’hi utilitzava el carbó d’hulla i es van substituir l’any 1931 per uns altres alimentats amb fuel i projectats per F. Schawaller, de París, la qual cosa va comportar la construcció d’una nova xemeneia.

L’any 1939 es reprèn la producció amb un petit forn de carbó de fusió de 1.000 quilos de capacitat, però de seguida aquesta mateixa producció es dispara i els bons resultats permeten afrontar vells projectes aturats. El fet més destacable és el retorn al funcionament dels forns de fuel, en substitució progressiva dels de carbó, malgrat les dificultats de proveïment.

Interior del taller de tallat de les Cristalleries Planell. Fotografia d’autor desconegut.

Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

La indústria donava prioritat a la qualitat artística i artesanal dels acabats dels productes. Totes les peces passaven un control exhaustiu i, si tenien el més petit defecte en l’acabat, es refusaven.

L’originalitat dels treballs en vidre buit, autèntiques obres d’art, reproduccions del gran dibuixant Josep Hurtuna, juntament amb els dissenys de belles filigranes en cristalleries, copes i gerros, mantenien un rigor excel·lent en tots els detalls.

Cristalleries Planell és present a les fires de Barcelona, Saragossa i València i, seguint el mateix camí de divulgació, s’obren les set delegacions comercials (Madrid, València, Bilbao, Màlaga, Saragossa, Corunya i Ciutat de Mallorca). Es fabrica una extensíssima varietat d’articles, com ara cristalleries per a taula, gerros per a flors, jocs de tocador, copes, vasos, plats, fruiters, decoració sobre vidre opalí, tallats, gravats i decorats. Comença la fabricació integral de làmpades de cristall, i se n’exporta a Amèrica (Veneçuela).

Forns de la fàbrica de vidre d’Enric Comas a Barcelona.

Fotografia d’autor desconegut apareguda al llibre La Unión Vidriera de España, de Ventura Agulló de la Escosura. Madrid, Imprenta y Litografía J. Palacios.

Biblioteca de la Fundació J. M. Figueras

L’element clau de les Cristalleries Planell era “el producte final”, amb la seva imatge de qualitat, varietat, originalitat i presentació. Els catàlegs de publicitat on es mostraven els articles de decoració al foc (el primer dels quals va aparèixer l’any 1922) reflectien aquests aspectes i l’actualització dels continguts era periòdica.

Secció de gresols de les Cristalleries Planell. Fotografia d’autor desconegut apareguda al llibre Vidrio: historia, tradición y arte, de Leopold Planell, 1948.

Volum II, pàg. 224.

Sala del mostrari de les Cristalleries Planell amb els expositors dels productes acabats.

Fotografia d’autor desconegut [1944]. Facilitada per Teresa Pascual.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Plànol de la primera secció de serralleria i tallat. Exp. 1760. 1913.

Autor: Albert Castanys, enginyer.

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)

Plànol dels forns de les Cristalleries Planell

7

Condicions socials

Després de l’enderrocament de les muralles de Barcelona, l’expansió industrial cap a les terres del Pla es va anar consolidant progressivament.

Automòbil americà Studebaker de Leopold Planell en què va patir l’atemptat el 22 d’agost de 1923.

Fotografia d’autor desconegut [1923]. Facilitada per Teresa Pascual.

La implantació d’aquestes fàbriques, en molts casos projectades en grans extensions de terreny, sovint van donar lloc a l’aparició de barris obrers, en què al voltant del magatzem s’aixecaven les grans naus i els habitatges obrers. A les Corts s’hi van establir amb característiques semblants a les descrites la Colònia Castells, la Colònia Maria Cristina i Can Batlló.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Dins aquest context, Leopold Planell va estar a punt de perdre la vida, el 22 d’agost de 1923, quan anava amb cotxe pel carrer de Riego, a Sants, va ser víctima d’un atemptat que li va provocar ferides irreparables de bala al braç esquerre i que li van restar mobilitat a l’extremitat la resta de la vida.

Durant molt de temps es van mantenir uns alts nivells d’explotació de les dones i dels nens que, incorporats de ben petits al treball de les fàbriques, rebien salaris molt inferiors als dels adults per llargues jornades.

Totes aquestes desigualtats acabarien desembocant en els forts enfrontaments de classe entre les organitzacions obreres i els patrons o propietaris.

Quan va esclatar la Guerra Civil, la CNT, a través dels seus comitès, va assumir la direcció de les empreses i les va posar en contacte mitjançant l’Asociación de Vidrierías de España, que acabaria desapareixent per donar pas al Comité de Control de la Industria Vidriera. Es van plantejar iniciatives rellevants, com van ser l’elaboració de censos d’obrers, l’establiment de normatives per a la implantació de noves indústries o la reglamentació per a la recuperació i la destrucció d’alguns tipus d’envasos.

L’estructura del treball en el món del vidre era molt rígida i estricta, però hi havia una certa permissivitat normativa que, entre altres aspectes, tolerava la contractació de nens a partir de nou anys.

La presència del sindicalisme era fonamental en el món vidrier, en què destacava l’hegemonia de la CNT (que el 1915 es va tornar a reconstituir, després de gairebé cinc anys de prohibició).

El 30 d’octubre de 1937, es van aprovar els estatuts d’empresa col·lectivitzada, segons el Decret de Col·lectivitzacions dictat pel Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1936. Signen la col·lectivització: general Herrero Simón, Gaspar Obré, Manuel Salvador Adell, Salvador i Tomàs Subirana (membres del Consell d’Empresa) i Ricard Soler (interventor delegat de la Generalitat de Catalunya). S’inicia la fabricació d’articles senzills de vidre fins que s’exhaureixen les matèries primeres.

Després, es va diversificar amb la producció de roba per al front.

Tot aquest entramat, agreujat per una producció que es caracteritzava per llargs torns de treball que cobrien les 24 hores, era molt complex i delicat, i, atesa la conflictivitat social de l’època, constituïa un autèntic polvorí.

En el període del 30 de juny de 1917 al mateix mes del 1921, es van convocar a les Cristalleries Planell tres vagues i dues aturades, que van representar un total de 586 dies d’aturada d’un total de 874 jornades treballades.

Forns de les Cristalleries Planell on es poden veure els nens (aprenents) acompanyant els mestres vidriers, amb motiu de la inauguració d’un nou forn.

Fotografia d’autor desconegut [1944].

Arxiu Municipal Districte de les Corts (AMDC)

8

Condicions socials, l’exemple de Francesc Pedra

Francesc Pedra i Argüelles (1914 -2000)

L’any 1923 va entrar com a aprenent de vidrier a Can Tarrida. El 1925 va ser un dels instigadors de la vaga d’aprenents del ram del vidre, organitzada per la Confederació Nacional del Treball (CNT), que es va escampar per totes les fàbriques de Barcelona, entre les quals les Cristalleries Planell. El 1929 va ser nomenat delegat general de la Secció dels Forns de Vidre de la CNT. Un any més tard es va instal·lar al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet. La nit del 14 d’abril de 1931, dia de la proclamació de la II República espanyola, va Fotografia del jove prendre part amb un grup de joves llibertaris Francesc Pedra i Argüelles.

Documents familiars. Ateneu Llibertari en l’assalt de la presó de dones de la ronda de Estel Negre.

Sant Antoni, i van alliberar totes les recluses. El mateix any va ser nomenat president del Sindicat d’Oficis Diversos de l’Hospitalet. En aquesta època va conèixer Dolores Peñalver (Lola), militant de Mujeres Libres i activista a la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, que acabaria sent la seva companya. Durant els anys republicans, va participar activament en les activitats de l’Ateneu Llibertari “Pau i Amor” del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet. El 9 de desembre de 1933, amb la proclamació del Comunisme Llibertari a l’Hospitalet, va ser nomenat membre del Comitè Revolucionari de la ciutat. El 1936 va ser elegit vicepresident del Sindicat del Ram del Vidre i també a la secció del Vidre Buit. Durant les jornades de resposta a l’aixecament feixista de juliol del 1936, va formar part del Comitè Revolucionari de Sants i va intervenir activament en les accions per frenar el cop d’Estat des de Pedralbes a la zona de les Drassanes barcelonines.

Va participar en el procés col·lectivitzador del sector vidrier. El 1938, després de la caiguda del front d’Aragó i contravenint les ordres del seu sindicat, es va allistar com a voluntari i va lluitar a la batalla de l’Ebre. El gener del 1939 va travessar els Pirineus i va ser tancat a diversos camps de concentració (Sant Cebrià, Agde, Clarmont d’Alvèrnia, Argelers, Carcassona). El van deportar al camp de concentració de Magdeburg, a 60 quilòmetres de Berlín, on va rebre un tractament d’“esclau del nazisme”. Un cop alliberat i acabada la guerra, el 16 de novembre de 1945 va creuar clandestinament els Pirineus i es va poder reunir amb la seva companya. A finals dels anys cinquanta, es va incorporar novament al sector del vidre.

La columna dels Aguiluchos camí del front. Es va agrupar davant de la caserna del Bruc, aleshores anomenada de Miquel Bakunin. Fotografia d’autor desconegut [1936].

Treballadores fent jerseis de llana destinats als soldats del front (1936-1939). Període en què l’empresa va ser col·lectivitzada. Fotografia d’autor desconegut [1938].

Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

9

De la postguerra al tancament

Les Cristalleries Planell, durant el període de postguerra, van tenir una gran incidència a les Corts, d’una banda, en les activitats socials i religioses del barri, i, de l’altra, les pròpiament laborals.

La personalitat singular de Planell despertava l’admiració i l’estima entre els treballadors. Cal esmentar que va portar a terme una sèrie de millores socials, lúdiques i recreatives, la més important de les quals va ser la creació de la Mutualidad Planell.

Els testimonis orals afirmen que, malgrat la duresa del sector, aquesta fàbrica tenia unes característiques socialment avançades tant en prestacions com en atenció als treballadors, com ara esport, teatre, excursionisme, etcètera.

Sala annexa al tallador de les Cristalleries Planell. Fotografia d’autor desconegut [1941].

Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

El 15 de novembre de 1941, amb motiu de la festa de Sant Leopold, es va celebrar un acte per commemorar l’onomàstica del fundador. “Allí se reunieron, media hora antes de la fijada para la entrada al trabajo, todas las productoras para cantar una salve a la Virgen del Remedio, que preside una de las salas de la fábrica, entregando después al señor Planell un espléndido ramo de flores.”

A final de l’any 1951, es tanca la planta de Cervelló, i la fàbrica de les Corts absorbeix tots els treballadors.

Durant l’any 1952, però, es posa fi a tota l’activitat productiva de l’empresa. La liquidació i tancament de les cristalleries serà el 1955.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Grup de treballadors situats davant la porta d’entrada de Can Planell al carrer d’Anglesola. Fotografia d’autor desconegut [1945]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Sala d’infermeria de les Cristalleries Planell. Foto: A. Merletti [1942].

Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Crònica de la visita i actuació de l’Orfeón Pamplonés a la fàbrica el 22 de març de 1943. Notícia publicada al butlletí Cristalerías Planell, S.A., núm. 4, any II, pàg. 5, de març de 1943.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Carnet de “productor” en què es pot veure l’assegurança mèdica que tenien els treballadors de les Cristalleries Planell, l’any 1943.

Donació de la família Brengaret-Framis.

Grup de treballadores abans d’entrar al ball organitzat a l’interior d’una de les naus de magatzem, amb motiu de la celebració de la Festa Major de les Corts.

Fotografia d’autor desconegut [1945]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

Grup de treballadores en una de les festes que organitzava Leopold Planell. Fotografia d’autor desconegut [1944]. Facilitada per Jaume Coll i Samsó.

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)

10

Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC)