Construint la inclusió by Districte Les Corts

Construint la inclusi贸 les corts barris inclusius

Octubre 2014

El futur, marcat per la recerca de nous reptes

L’Espai d’Inclusió, generador de sinèrgies i complicitats

La discapacitat, com a fenomen que afecta un important nombre de persones a la nostra societat, ha estat motiu de constant estudi i d’inquietud per a aquelles persones que hi treballen i hi conviuen.

Fa tot just un any constituíem l’Espai d’Inclusió 20+20+20 del Districte conjuntament amb empreses, universitats i entitats i associacions del territori de les Corts. L’objectiu no era altre que compartir i generar coneixement i experiència en el camí d’aprofundir en la definició i l’impuls d’estratègies per una societat més inclusiva.

Al nostre país, com a la resta del món, ha estat l’últim segle el que ens ha donat a conèixer una nova manera de conceptuar les persones amb discapacitat, deixant de banda les velles concepcions i posant en marxa un nou tractament, assistència, educació i integració, reconeixent-los els seus plens drets en la nostra societat. No ha estat un camí fàcil ni lliure de dificultats, en especial per a les persones amb discapacitat i les seves famílies, que han demostrat una fortalesa digna de reconeixement per la seva constància i esforç. I som conscients que aquest camí encara no ha arribat a la seva fi. En les tres últimes dècades han dominat concepcions molt rellevants que han donat fonament a iniciatives socials i a polítiques actives importants. Els valedors del principi d’integració reivindiquen uns drets legítims i propis que són inherents a la persona amb discapacitat i que s’han de reconèixer. A més, el que es pretén amb l’adopció del principi d’inclusió és marcar diferències amb l’etapa anterior, i centrar la seva acció en el seguiment dels principis de la no discriminació en funció de les condicions de discapacitat de les persones; proveir-les de les millors condicions i oportunitats, i involucrar tothom en les mateixes activitats, apropiades a cadascuna de les edats i a cadascuna de les persones. El paper actiu que han dut a terme les persones amb discapacitat ha possibilitat que l’enfocament en relació al fenomen de la discapacitat tingui una òptica més objectiva i basada en la igualtat i la no discriminació. El passat es fàcil d’analitzar i descriure, però és el futur el que haurà d’assenyalar el camí en una direcció correcta per tal de continuar progressant en el necessari coneixement de la discapacitat que ens ha de portar a aplicar criteris justos i el reconeixement dels drets inherents a la condició humana per a totes les persones, tinguin o no discapacitat. És en aquest afany que esperem estar tots a l’alçada de les circumstàncies. Ima. Sra. Gloria Martín

Presidenta del Consell del Districte de les Corts

La Mesura de Govern impulsada a l’inici de mandat amb el suport de tots els grups polítics i la posterior Declaració per la Inclusió del Districte aprovada per tots els membres de l’Espai d’Inclusió, han permès avançar en l’assoliment progressiu d’aquest objectiu. Al llarg d’aquest primer any, i a partir de la idea dels 360º d’un barri inclusiu, hem pogut constatar la quantitat de projectes i accions que s’estan desenvolupant per part dels diferents agents en àmbits tan diversos com l’educació, el lleure, la inserció laboral, l’esport, la cultura, la salut o la promoció econòmica, entre d’altres. S’ha tractat doncs, tal i com es recollia en la Mesura, de posar en contacte idees amb necessitats, creadors amb usuaris, investigadors amb professionals, per tal que el concepte de la inclusió impregni arreu. Un abordatge conjunt que ha comptat amb la complicitat de tothom i que s’ha basat en quatre aspectes fonamentals: la xarxa d’agents que conformen l’espai, el seu coneixement i expertesa, la proximitat territorial, i la innovació a l’hora de treballar i plantejar nous reptes. La publicació que us presentem a continuació és una mostra d’això; una visió des de cada un dels diferents àmbits on es posa de relleu aquesta idea de societat inclusiva explicada per alguns dels professionals que les estan duent a terme. Co-creació, convivència, aprenentatge, futur, llibertat, lluita, oportunitat, etc. són algunes de les paraules que han associat al concepte Inclusió, en funció del seu àmbit de treball. Quan parlem d’inclusió també parlem de drets, i el seu assoliment no serà possible si no és des del treball compartit entre el sector associatiu, empresarial, universitari i de l’administració, de forma que siguem capaços de sensibilitzar i provocar reaccions i canvis en el conjunt de la societat. Im. Sr. Antoni Vives Regidor de les Corts

Tot el Consell de Districte, per la inclusió

Grup municipal de CiU

Grup municipal del PPC

Totes les persones que integren una societat han de rebre dels altres, i molt especialment de les seves administracions, els serveis i l’atenció que cadascú necessita. Per això des del Districte de les Corts, en el primer moment en què vam endegar la nostra tasca de govern en aquesta legislatura, vam prioritzar la inclusió com a eix vertebrador de les accions del mandat.

Se ha de reconocer que los grandes y callados esfuerzos que a diario realizan el gran número de entidades que trabajan por y para las personas con discapacidad, los profesionales del sector, las personas comprometidas, pero sobretodo las familias que conviven con el fenómeno de la discapacidad, han conseguido llevarnos también a todos a un consenso total alrededor de las políticas sociales en este ámbito que podemos considerar del todo envidiable.

Des de la presa de possessió fins al mes de desembre de 2011, vam treballar en la mesura de govern sobre la inclusió, que va ser presentada sota la denominació “Les Corts, un compromís vers la inclusió”, i ens vam proposar treballar per avançar en la inclusió partint de les dades de població, dibuixant un mapa d’entitats del districte i recopilant els projectes que estaven en curs. El Pla es configura en quatre eixos: creació de noves aliances, elaboració d’una agenda d’activitats, facilitar l’accés al món del treball i que el Districte dissenyi i programi pensant en i amb tothom. Les entitats de les Corts ja fa anys que treballen amb les persones amb discapacitat. Vam buscar i trobar les complicitats necessàries per a la consolidació d’espais de participació amb la gestió dels professionals especialitzats, fent divulgació, reflexió i debat i, en molts casos fent de l’esport el motor de la inclusió.

En el Distrito de Les Corts, donde el nivel de compromiso e intensa actividad se ve reflejado en la cantidad de entidades y demás actores sociales comprometidos con el mundo de la discapacidad, nos obliga a intentar ser muy activos cuando no pioneros, en proyectos de muy diversa complejidad pero con ambiciones compartidas. Y aunque contamos también con el empuje que tiene el convencimiento colectivo de que todos los esfuerzos son imprescindibles y necesarios, es muy posible que no lleguemos a cubrir las expectativas que algunos pudieran haber albergado bajo el paraguas de un compromiso público de esta naturaleza.

Aquestes actuacions són les que ens omplen als qui tenim alguna responsabilitat en la presa de decisions i ens fan grans com a societat.

Desde el PPC de Les Corts seguiremos trabajando con el mismo entusiasmo y vocación a la vez que con el mismo compromiso firme por la inclusión que ahora nos convoca dando un paso más hacia adelante para continuar apoyando y promoviendo políticas e iniciativas que prioritariamente vayan encaminadas a la búsqueda de procesos que faciliten una inclusión efectiva en el difícil mercado laboral, así como para garantizar el desarrollo individual y social con viviendas dotacionales y otros equipamientos que redunden no sólo en un alivio para las familias y personas más cercanas y sacrificadas sino sobretodo, en una mejora en la calidad de vida de las personas con discapacidad. Todo ello, desde el convencimiento de que, por encima de todo, estamos hablando de personas.

Sergi Sancho

Sixto José Cadenas

Amb tot això, en el darrer Consell Plenari vam presentar el darrer informe de seguiment vers la inclusió, que no el detallarem aquí però sintetitzant-ho podem dir que la inclusió està present en tots els àmbits d’actuació del Districte, des de la transversalitat, territorialitat i especialment en la participació de les entitats i persones. A hores d’ara ha assolit una normalitat que fa pocs anys no existia.

Conseller portaveu de CiU

Consejero portavoz del PPC

Grup municipal del PSC

Grup municipal d’ICV-EUiA

En les darreres dècades, Barcelona ha treballat sempre braç a braç amb les entitats del sector de la discapacitat per ser una ciutat inclusiva i capdavantera en accessibilitat. Una ciutat on tots els ciutadans i ciutadanes puguin gaudir de manera real dels seus drets i puguin aprofitar al màxim totes les seves capacitats, on puguin desenvolupar el seu projecte de vida de la manera més autònoma possible.

ICV-EUiA aposta per un model de societat inclusiva, que permeti a tothom viure amb dignitat i llibertat i participar en la seva comunitat. Per això calen respostes creatives, pensades i practicades des de la proximitat. Per a ICVEUiA el projecte de la Barcelona social és un camp de lluita i proposta política fonamental. Enfront de la lògica de les retallades, defensa de l’estat de benestar i impuls a dues dinàmiques alternatives: la de la innovació social i la de l’ampliació de drets. Totes dues liderades des de la proximitat, des del compromís per una Barcelona inclusiva i socialment cohesionada a partir de serveis públics de qualitat, i que han de generar itineraris d’inclusió per a l’autonomia personal.

El canvi en el model social de la discapacitat que determina la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat ha de ser l’element vertebrador de les polítiques públiques municipals. La Convenció estableix la concepció de la igualtat en els drets i per tant obliga els governs municipals a adoptar polítiques actives per tal que tots els ciutadans i totes les ciutadanes amb discapacitat, assoleixin nivells d’inclusió i participació similars en la societat. El Districte de les Corts ha estat i és un gran exponent en aquesta lluita diària i constant per millorar la qualitat de vida de totes les persones. Així, el nostre districte és un dels que té una gran representació d’associacions de persones amb discapacitat, aquest és un indicador de la molta i molt bona feina que s’està duent a terme. Barcelona ha estat i és un referent mundial en accessibilitat, però amb això no n’hem de tenir prou. Hem de continuar treballant per no deixar enrere cap veí ni veïna i per fer que tothom que vulgui pugui conèixer la nostra ciutat sense barreres físiques, sensorials o socials. En aquest repte, ens posem al costat dels ciutadans i les ciutadanes per fer de la nostra ciutat, la ciutat de tothom i per a tothom, i que sigui inclusiva i respectuosa amb la diferència. Manuel Becerra

Conseller portaveu del PSC

La dimensió local de la Barcelona social s’ha de construir des de la participació de la ciutadania i del teixit associatiu. Les polítiques socials han d’oferir espais de radicalitat democràtica, d’implicació d’agents plurals en la construcció de la ciutat inclusiva. I això vol dir, sobretot, dues coses. En primer lloc, obrir els processos d’elaboració i implementació de polítiques: fer-los permeables a la capacitat de fer propostes de les organitzacions i els moviments socials, explorar mètodes de treball en xarxa, de codecisió i coresponsabilitat. I en segon lloc, prioritzar l’escala de barri i, en aquesta escala, reconèixer lideratges. La Barcelona inclusiva ha de ser referent d’innovació i creativitat social; una ciutat que lluita contra tota mena de desigualtats i exclusions; una ciutat amb un fort lideratge públic que s’articula per mitjà de la participació social en la forja de benestar col·lectiu. Una ciutat on tots els projectes de vida siguin realitzables en igualtat de condicions ha de garantir el dret a la inclusió, l’accés dels més vulnerables a nivells de vida dignes i a vincles relacionals que donin sentit a la vida en comunitat. Albert Pérez

Conseller portaveu d’ICV-EUiA

Els 360 d’un o

10. SALUT

Foment d’un entorn urbà amb qualitat ambiental i una societat sana física i psíquicament.

9. PARTICIPACIÓ I PROMOCIÓ ASSOCIATIVA

Participació plena, activa i efectiva que permeti a les persones i entitats desenvolupar els seus projectes vitals de manera autònoma i en igualtat d’oportunitats

8. ADMINISTRACIÓ

Propera, moderna i d’accés universal

7. ESPAI PÚBLIC

Dissenyar l’espai públic pensant en tothom

6. COMERÇ

Promoure un comerç obert a tothom

barri inclusiu Fa tot just un any de la presentació

1. Mobilitat

Facilitar la mobilitat i els desplaçaments dins de la ciutat

2.Habitatge

Foment de la vida independent

3. educació

Atenció educativa per a tot l’alumnat (escola inclusiva/ escola especial)

4. OCUPACIÓ

Afavorir la inserció laboral de les persones amb discapacitat

5. EQUIPAMENTS I SERVEIS

Accés universal als equipaments i serveis

de la Declaració per la Inclusió, que va tenir lloc al Monestir de Pedralbes en l’acte de constitució de l’Espai d’Inclusió. Aquest àmbit vertebrat pel sumatori dels 20+20+20 dóna pas, un any després, a un projecte que encara s’endevina tan incomplet com incompleta, però imprescindible, és la feina feta fins ara. Sens dubte, també extensa, i tan intensa com ho serà la que queda per fer. Per assolir la quadratura del cercle ens manca incorporar-hi el compromís individual, aquest darrer 1+1 que ha de permetre nodrir les entitats i col·lectius que se situen en l’epicentre del treball sobre inclusió que ha impulsat tothom al districte de les Corts. Ho explica en detall un dels portaveus d’aquestes entitats en l’obertura d’aquest document, que és només un petit tast al coneixement generosament compartit pels seus protagonistes. Coincideixen totes les veus autoritzades que s’agrupen en aquest document en la necessitat d’assumir compromisos col·lectius, de treballar en xarxa, de sumar. Però sumar a partir de l’esforç individual, de la convicció íntima, expressada per un mateix i que només de manera generosa és capaç de sumar-se a l’esforç exercit per aquell que tenim al nostre costat. L’edició de Construint la inclusió és un pretext magnífic per posar en negre sobre blanc reptes, objectius, fites assolides i somnis per construir. Però és, per damunt de tot, el millor pretext per reconèixer l’esforç de tots els qui, dia rere dia, treballeu per fer possible un món millor. 7

Entitats A les Corts són moltes les entitats que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat d’una manera inclusiva i oberta a la societat.

Podem segmentar els seus àmbits d’actuació en quatre grans blocs:

• Intel·lectual • Físic

• Visual i auditiu

• Trastorns mentals A les Corts, l’alta densitat d’institucions que hi treballen, juntament amb les necessitats i els objectius comuns, han afavorit sinèrgies de cooperació i col·laboració, i han permès crear la Coordinadora d’Entitats Pro Persones amb Discapacitat i la Federació Plataforma d’Entitats i Serveis de Persones amb Discapacitat.

1_Atenen les persones amb discapacitat intel·lectual Associació Taller Ocupacional Ariadna

És un centre ocupacional creat per una associació de pares i tutors de persones amb discapacitat intel·lectual. Els seus objectius són millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i aconseguir que siguin reconegudes i acceptades per les seves capacitats. www.toariadna.entitatsbcn.net

Escola Moragas

Centre d’educació especial concertat i d’iniciativa privada. Fundat l’any 1940 pel doctor Jeroni de Moragas, el seu objectiu és millorar la qualitat de vida de nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual. Té tres seccions: educació infantil i primària adaptada, educació secundària adaptada i formació professional adaptada. www.escolamoragas.com

Fundació i Col·legi Paideia

Escola d’educació especial per a alumnes amb discapacitats intel·lectuals lleugeres i mitjanes.

Fa programacions individuals adaptades a partir dels programes oficials per als nivells d’ensenyament infantil, primari, secundari i el programa de qualificació professional inicial. Cerca la millora de la qualitat educativa i estimula l’aprenentatge per a un bon desenvolupament emocional i d’autonomia. www.xtec.cat/centres/a8004523/

Federació Plataforma d’Entitats i Serveis de Persones amb Discapacitat de les Corts

Aquesta entitat es va posar en funcionament com a federació sense afany de lucre l’any 2006; la formen deu entitats del districte de les Corts i té com a objectiu esdevenir l’òrgan d’unió, coordinació i representació de les entitats. Vol aconseguir el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat i la millora de la seva qualitat de vida i promoure, conjuntament amb les diverses administracions, els serveis necessaris que les persones amb discapacitat necessitin.

Fundació Intress

Contribueix a la promoció, la gestió i la millora dels serveis de benestar social i d’atenció a les persones en risc d’exclusió. Gestiona un centre especial de treball i un servei de tuteles per a persones amb malalties mentals, incapacitades o protegides per càrrecs tutelars designats judicialment. A les Corts, la Fundació hi té un pis per a persones amb risc d’exclusió. www.intress.org

Fundación Reto

Treballa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual fomentant la presa de decisions i els interessos i expectatives personals.

Aquesta fundació ofereix habitatges inclusius amb ajudes i suports personalitzats, així com assessorament en l’adquisició d’autonomia. A les Corts, hi té un pis amb suport. També organitza vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu i sortides de cap de setmana inclusives i obertes a tothom. www.retofundacion.org

Llars residència El Nino i La Baldufa ASPASIM

Són dues llars residència que tenen els mateixos objectius: la integració, la inclusió, l’assistència, la rehabilitació i l’atenció integral, personalitzada i de qualitat en tots els àmbits de la vida de les persones amb malaltia mental greu. www.aspasim.es

Coordinadora d’Entitats Pro Persones amb Discapacitat de les Corts - Centre Ocupacional Les Corts Facilita serveis de teràpia ocupacional a persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant tècniques i recursos de rehabilitació integral. Fan estampació de teixits amb serigrafia i pintats a mà. Creen articles realitzats amb materials publicitaris, bijuteria amb tècniques de modelatge i safates de vidre pintades a mà. www.colescorts.org

2_Atenen les persones amb discapacitat física

Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia

Assessoren i informen les persones afectades, mitjançant tallers i reunions, sobre com poden millorar el seu estat físic i mental. www.fibromialgia.cat

Associació Catalana d’Afectats de Síndrome de Fatiga Crònica / Encefalomielitis Miàlgica

Assessoren sobre la malaltia i la seva problemàtica social, laboral i mèdica. Ho fan tant amb les persones afectades com amb els seus familiars i organitzen actes per donar visibilitat a la síndrome. www.sindromefatigacronica.org

Associació Esclat

Contribueix perquè les persones amb paràlisi cerebral o altres discapacitats similars i les seves famílies puguin desenvolupar el seu projecte de qualitat de vida i promoure la seva inclusió com a ciutadans de ple dret en una societat justa i solidària. Tenen diversos centres i serveis a la ciutat, i al barri de les Corts, la seu i l’escola d’educació especial Esclat. www.associacioesclat.com

Associació Malalts de Ronyó ADER

Assisteix els malalts renals en els aspectes mèdic, social, psicològic i laboral per aconseguir la seva plena integració en la societat. Manté relació amb centres científics i fomenta la recerca. www.aderrenal.org

Centre de Recursos i Ajuts Tècnics ASPACE Numància

Presta serveis mèdics rehabilitadors i també educatius, laborals i socials a persones amb paràlisi cerebral o patologies afins.

Ofereix assessorament perquè aquestes persones facin un bon ús de la tecnologia de suport. www.aspacecat.org

Hospital de Dia Sociosanitari per a Demències ACE - Fundació ACE

Experta en el diagnòstic i el tractament de l’Alzheimer, la seva activitat multidisciplinària engloba diferents àmbits mèdics i socials destinats als malalts i també als seus cuidadors i famílies, amb la finalitat de millorar l’atenció clínica. www.fundacioace.com

Fundació Privada Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple (GAEM)

Constituïda el novembre del 2006, com a resultat de l’associació creada amb el mateix nom el 2003 per un grup de malalts d’esclerosi múltiple, la seva missió és impulsar treballs d’innovació biomèdica independents amb l’objectiu de trobar solucions terapèutiques per a la cura i el tractament de l’esclerosi múltiple. www.gaem-bcn.org

3_Atenen les persones amb discapacitat visual i auditiva Associació de Difusió de la Comunitat Sorda DifuSord Treballa per aconseguir la plena igualtat, la participació sociali l’accés a la informació i la formació de les persones sordes. També es dedica a la promoció d’activitats informatives, formatives i socials inclusives als espais socials i culturals, amb la idea de la inclusió i no pas de la segregació en una associació de persones sordes. Lluita per la normalitat i la visibilitat de les persones sordes en els diferents àmbits de la societat i reconeix la sordesa i la llengua de signes com un valor afegit. www.difusord.org

Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3

Treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb algun tipus de discapacitat visual i exerceixen una tasca de divulgació de la problemàtica del col·lectiu per a una millor integració social. www.b1b2b3.org

Cercle d’Artistes Sords Units

4_Atenen les persones amb trastorn mental

Associació Les Corts per a la Inserció Laboral (ALCIL)

Promou la integració laboral de les persones amb trastorn mental. Ha creat un Centre Especial de Treball que actualment proporciona feina remunerada a persones amb certificat de discapacitat i disposa d’un equip de professionals (USAP) que presta serveis d’ajustament personal i social als treballadors amb discapacitat. www.alcil.es

Les Corts Centre d’Higiene Mental

Concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), gestiona el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i el Servei de Rehabilitació en Salut Mental del districte de les Corts. També gestiona, contractats o subvencionats per l’ICASS, un servei prelaboral, un club social, un programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar i una llar-residència per a persones amb malaltia mental. www.chmcorts.com

La seva missió és la promoció social i cultural de les persones sordes suprimint les barreres de comunicació i incorporant artistes sords professionals i amateurs al món de l’espectacle cultural perquè tinguin les mateixes oportunitats que els oïdors. www.asubcn.org

Assemblea per la Diversitat

Entitat creada per a la promoció de la integració de les persones amb discapacitat visual a través de les sinèrgies amb altres col·lectius per convertir-se en punt de trobada de persones amb diversitat funcional. Els objectius principals són la sensibilització, la defensa de la igualtat i la millora de les necessitats de les persones amb diversitat funcional, especialment visual. Organitza diverses activitats de caire cultural, esportiu i de lleure per a joves amb i sense diversitat funcional. www.diversitat.cat

Miquel Madrigal,

director del Taller Ocupacional Ariadna, entitat distingida com a Cortsenc d’Honor 2014

La inclusió és... President de la Federació Plataforma d’Entitats de Persones amb Discapacitat, any de premis a la trajectòria d’Ariadna, Cortsencs d’Honor... Els reconeixements motiven? “Sempre. La nostra és una entitat consolidada, amb 50 anys d’història i reptes importants. Si em preguntes pel passat, puc parlar-te dels últims 15 o 20 anys, coincidint amb el pas d’escola a centre de treball, ocupacional. Aquest és un canvi de filosofia, de funcionament molt important. Costa introduir el concepte de centre de treball”. Centrem-nos en la seva etapa a les Corts. “Un cop aquí, calia ‘tocar’ el barri, entrar en contacte amb les entitats i col·lectius més propers. El primer que vam fer és anar a les escoles. I ràpidament vam constatar que la inclusió era un factor molt present en el barri. Segurament d’aquí la mesura”. Res és casual, per tant. “Si la mesura sorgeix aquí, a les Corts, és perquè ja hi havia un pòsit, un treball, una inquietud. En base a aquesta feina de fons, de donar-nos a conèixer, vam començar a incorporar cortsencs a l’entitat. De fet, el president actual és un veí de les Corts”. Per a la gent que no conegui la feina que desenvolupen, com explicaria el que hi fan, a Ariadna? “Som un centre ocupacional: no tenim un interès productiu però dediquem un temps a allò que en podríem dir teràpia ocupacional. Intentem reproduir en la mesura que sigui possible i de manera el més fidel possible el que és un ambient laboral”. El seu objectiu és entrar en el mercat, per tant? “De fet, no hauríem de ser-hi. La idea d’entrar-hi és bàsicament per fomen12

UN DRET Cal fer el pas del desconeixement i el rebuig al coneixement i l’acceptació tar la visibilitat d’aquests col·lectius, que s’entengui que tenim persones en la nostra societat amb altres capacitats, que poden fer coses. Et posaré un exemple: cada any se celebra el Dia de la Diversitat i nosaltres hi participem fent un taller de paper reciclat. Ensenyem als alumnes com es fabrica el paper reciclat però realment és un taller que fan els usuaris, nosaltres només acompanyem en el procés. Si veus la cara amb què entren els nanos i com surten després d’haver fet el taller...”. Com? “Constaten que la gent amb discapacitat és capaç de fer coses, que no contagia ni cap cosa rara”.

I? “El 80 per cent dels comerços ens van rebutjar. Quan entràvem a regalar-los la felicitació ens deien: ‘No, no; no tinc res’. Es vivia la nostra entrada com si volguéssim demanar alguna cosa”. Digui’m que això ja no passa. “No passa, no. Portem uns quants anys aquí i podem entregar felicitacions a tothom. I ho entenen”. En què hem de centrar l’atenció? “Des del sector estem treballant de manera insistent per millorar la qualitat de la vida d’aquestes persones (lligat al discurs de les altres capacitats) i per aconseguir que tinguin el màxim nivell d’autonomia possible. I això sabent que les persones que jo tinc aquí, la majoria d’elles, mai assoliran el nivell d’autonomia que seria desitjable. Sempre dependran d’una altra persona”. Entenc... “Ara bé, si aquesta persona l’entenem com a un suport que els fa la vida més fàcil, benvingut sigui. En el nostre món el que necessitem són una sèrie de suports, que normalment són persones. No tot ho podem solucionar posant rampes. Necessitem persones que ajudin altres persones a desenvolupar-se”.

Encara estem així? “Hem de fer extensible a la societat que aquestes persones tenen unes capacitats distintes a les nostres. Però tots som discapacitats, en el fons: portem ulleres, plantilles, tenim problemes posturals... Tots tenim alguna mancança o l’acabarem tenint”.

La clau, per tant, són les persones. “Avui estem tots d’acord en què hem de centrar el nostre treball en les persones, sí. Hem passat d’una situació pràcticament de beneficència a situar la importància màxima en les entitats i ara hem posat el centre en les persones. Les entitats ens hem d’adaptar a les persones. I assumir tot el que això suposa”.

Per què ens costa tant, entendre això? “Mira, l’any que vam arribar a les Corts vam sortir a repartir felicitacions de nadal a les botigues del barri”.

Tenim unes entitats prou madures per interpel·lar la resta de sectors de la societat? “A aquest nivell de defensa del dret de

les persones, sí; no sé si les entitats tenim capacitat per liderar aquest procés perquè de vegades, entre nosaltres mateixos, ens costa posar-nos d’acord, sobretot en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual. S’hi barregen moltes coses. Si parlo com a president de la Federació d’Entitats de les Corts, començo per dir que no hi són totes, n’hi ha que no volen ser-hi. Per tant, a l’hora de rebre i realitzar actuacions concertes: sí, som prou madurs. A l’hora d’articular un discurs únic, propi, diàfan... No ho tinc tan clar”. Parlem de futur. Com es veu d’aquí a, posem, vint anys? “Jubilat i descansant (Somriu)”. Sens dubte, s’ho haurà guanyat. “Com a entitat tenim un gran projecte que ara està aturat i que és la meva gran obsessió, és l’altre gran escull que necessitem superar”. Expliqui’m. “La realitat és que l’esperança de vida de la gent amb discapacitat ha crescut moltíssim. En aquests moments comencem a tenir moltes famílies en

les quals el familiar directe ja no és el pare o la mare sinó els germans. Això comporta unes dinàmiques diferents i una sèries de problemàtiques noves. Per tant, el dret a l’habitatge, que és un tema que he defensat tota la meva vida, és clau. Aquest és el gran repte. M’agradaria deixar lligada aquesta qüestió. Tenim el projecte d’una residència amb 24 places que malauradament, degut a la crisi, ha quedat paralitzat perquè vam perdre la ubicació que teníem prevista. Ara tenim una nova proposta sobre la taula, l’hem de consensuar però qui ha de posar els diners, que és la Generalitat, no pot assumir els costos del projecte”. Amb què rubricaria, aquest dret a l’habitatge? “Amb tenir cobertes totes les possibilitats de vida de les persones en època laboral, que tinguin un lloc on viure i un nivell d’autonomia més gran. Desitjo que puguin fer una vida més normalitzada de la que tenen ara. La majoria de nois i noies surten d’aquí, se’n van a casa, es dutxen o no, se’n van a dormir, i l’endemà tornen al centre”.

Companys seus apel·len a la transformació social, al canvi d’etapa actual com a possible revulsiu... “Fa de mal dir: des de la nostra perspectiva estem molt enrere, lluitem encara per coses molt bàsiques. Des de les entitats, des de les federacions, hem de demostrar que som capaços d’aportar alguna cosa. Hem de fer entendre a la societat que serà millor si ens coneixen i ens reconeixen, no si ens amaguen. Vull ser optimista: les hem passat molt magres i ens n’hem sortit. I tinc la sensació que anem millorant, de mica en mica, i que les persones que atenem cada vegada viuen una mica millor. Des de la salut física, fins a la lluita per a l’obtenció de drets tan bàsics com poden ser reivindicar el dret a decidir de les persones. La majoria de persones del nostre centre estan incapacitades per votar, per exemple. O si voten, voten el que els diu el pare o la mare. És a dir, hi ha molt a fer abans de demanar la lluna”. Per llegir l’entrevista sencera: 13

Salvador Rueda,

director de l’Agència d’Ecologia Urbana

La inclusió és... Què s’amaga rere l’enunciat de ‘ciutat de les persones’? “Des del meu punt de vista, tenint present que jo tracto els ecosistemes urbans, l’element més important dels mateixos són les persones. Per tant, tot el que es fa, tot ha de passar per l’adreçador de les persones i l’objectiu final és millorar-ne la qualitat de vida”. Construïm l’enunciat quan ja tenim una Barcelona molt definida. Quina ciutat tenim? “Aquesta ciutat és meravellosa. El factor que incorpora més disfuncions de tots és l’ocupació de l’espai per la motorització. Entre el 60 i el 70 per cent de l’espai està ocupat per un artefacte, no per ciutadans. En el moment en què siguem capaços de lliurar un espai on hi pugui haver multitud de funcions que ara no podem exercir, aleshores tindrem la ciutat més meravellosa del món”. Com guanyem aquest espai? “Mitjançant les supermançanes. Aquest projecte, amb pilot a les Corts, permet alliberar el 70 per cent de l’espai que avui està lliurat a la motorització sense que això comporti ni comprometi la funcionalitat del sistema urbà”. … Màgia? “S’ha de canviar el sentit d’alguns carrers, això sí, però imagina’t el canvi que representaria una ciutat per als ciutadans, que no per als vianants, reduint només un 8 per cent dels vehicles circulants”. Un projecte de tanta incidència en la ciutadania, com s’ha d’explicar? “Nosaltres desenvolupem idees que s’emmarquen en un escenari molt complex. Aquí hi intervé tot allò que et puguis imaginar: ocupació de l’espai, economia, qualitat urbana, disseny, energia, il·luminació… Tot el que et passi pel cap s’inclou en aquesta idea que és: alliberar l’espai urbà a través de les supermançanes”. 14

CONVIVÈNCIA Les supermançanes ens permetran deixar de ser vianants per passar a ser ciutadans Quin és el truc? “El truc és el més radical de tots perquè va a les arrels: el que es pretén és que el ciutadà torni a ser-ho. Ara nosaltres som vianants. Ens defineix el mitjà de transport que usem. Però som capaços de fer altres coses: els nens poden jugar a pilota, podem fer festa, podem badar, podem sortir i prendre la fresca, fer esport… Jo proposo que en alguna cruïlla de l’Eixample s’instal·li una piscina a l’estiu -i després la treguin. Sense que es vegi compromesa la funcionalitat de la ciutat. Tot això només podrà ser si alliberem l’espai que avui ocupa el cotxe. Per tant, quina és la proposta clau? Que el ciutadà, que ho és perquè que pot fer de tot, no només caminar -tot i que també-, pugui exercir totes les seves funcions. Proposem revertir l’únic ús de l’espai públic actual, que és el dret de pas dels cotxes, en favor de facilitar-ne

tots els usos imaginables. Proposem fer el pas de vianants a ciutadans. La ciutat vista com a la casa de tots”. Però què en farem, dels cotxes? “Només cal reduir un 8 per cent els cotxes que circulen en una ciutat com Barcelona. Atenció perquè amb la crisi s’ha reduït un 11 per cent el volum de cotxes que circulen per la ciutat. Amb aquest 8 per cent de reducció, n’hi ha prou! El que hem de fer és que els cotxes vagin per les vies bàsiques de les supermançanes, cada 400 metres, a la mateixa velocitat que avui. Tindran el mateix nivell de servei”.

Per llegir l’entrevista sencera:

Isabel Rallo,

responsable del programa Alumni Solidari – ESADE

La inclusió és...

FUTUR

Quan van iniciar aquest programa i amb quins objectius? “És un programa que ha tingut vuit edicions des del 2006. El proper 18 de novembre començarem la novena. Neix fruit de la petició d’antics alumnes que en molts casos s’acosten a l’escola per trobar un canal de comunicació que els permeti col·laborar en iniciatives solidàries, sempre partint dels seus propis coneixements. D’aquí que algunes persones de la junta directiva d’ESADE Alumni i el propi professorat d’Alumni iniciessin aquesta experiència que hem anat millorant en el decurs d’aquests anys en base a prova/error”. En què consisteix, exactament? “Posem en contacte ONG’s que tenen unes peticions molt concretes amb professionals especialitzats que els poden ajudar gràcies al coneixement assolit en la seva activitat professional, a l’experiència adquirida amb els anys i en base a tot allò que van aprendre a ESADE”. A quin tipus de peticions es refereix? “Es tracta de millorar el funcionament d’àrees vinculades a temes de gestió, màrqueting, finances, comunicació, recursos humans, fundraising, organització interna, comercialització de nous productes i serveis... Aquests professionals posen els seus coneixements al servei del tercer sector durant un curs acadèmic, des del mes d’octubre i fins al mes de maig i treballen en grup al servei d’una ONG acompanyant-los en la gestió de les àrees per a les quals han demanat ajut”. Algun col·lectiu cortsenc, entre els actuals? “Ara mateix col·laborem amb la Fundació RETO, de les Corts. Ens hem entrevistat amb ells, hem vist quina és la seva dimensió i necessitats i a partir d’aquest punt dissenyarem una estratègia adequada per a ells. Els oferirem

Hi ha causes per les quals val la pena lluitar un equip multidisciplinari de cinc o sis persones per tal que l’entitat sigui sostenible a llarg termini”. Quina és la motivació que decanta un voluntari per aquest programa? “Penso que sobretot se senten còmodes perquè l’única cosa que han de fer és aportar els seus coneixements en consultoria, màrqueting, processos de millora organitzativa… El primer motiu que ens donen els voluntaris és l’altruisme. Molts d’ells se senten en deute amb la societat i amb l’escola perquè la vida professional els ha anat molt bé.

També se senten atrets pel perfil multidisciplinari dels voluntaris que participen en aquest programa. A ESADE poden treballar conjuntament gent jove i gent gran, persones contractades per una empresa i empresaris. Tot això significa una riquesa increïble!”. Sona bé. “També els motiva el fet de treballar en un sector que no coneixen i que no sol obrir les seves portes al públic, com és el cas del tercer sector. És un àmbit on els professionals treballen per causes molt sensibles com poden ser els infants, les persones amb risc d’exclusió social, la pobresa… Aquest fet commou i convenç els nostres voluntaris que hi ha causes per les quals val la pena lluitar”. Per llegir l’entrevista sencera: 15

Narcís Carrió,

president de la Federació Catalana d’Hoquei

La inclusió és... “Movem uns 5.000 practicants d’hoquei a Catalunya, bàsicament distribuïts en una zona de dos eixos: Barcelona-Terrassa i Mataró-Castelldefels. Malauradament, no hem crescut més arreu de Catalunya”.

SOLIDARITAT El nostre objectiu és que tothom sense excepció ni distinció pugui practicar l’hoquei

Ho diu amb tristor? “No exactament. Jo crec que caldria distingir entre el tema administratiu, burocràtic i funcional de la Federació i l’àmbit esportiu. En l’aspecte esportiu la veritat és que nosaltres vam assolir una fita molt important”. La Federació? “Dic nosaltres perquè la Selecció Espanyola està integrada en un 80 per cent per jugadors catalans. I, en aquest sentit, la Selecció Espanyola va obtenir una medalla de plata en els Jocs Olímpics de Pequín. De fet, vam tenir possibilitats d’accedir a l’or, però al final se’ns va escapar. Aquell va ser el final d’una gran generació de jugadors”. El final? “Bé, el final o el punt àlgid d’una sèrie de jugadors, depèn de com es miri. Ara ens trobem en un procés de renovació. Tot i això, seguim sent capdavanters a nivell espanyol. Per entendre’ns, som els números uns d’Espanya, tant en practicants, com en títols, en promoció, en formació...”. En tot, vaja. “A nivell organitzatiu i institucional diria que estem en un molt bon moment perquè estem aconseguint passar per sobre d’aquesta crisi sense haver de retallar; de fet, fins i tot dediquem recursos, il·lusió i ganes a projectes nous, com poden ser l’hoquei per a persones amb discapacitat”. Envejable. “És un èxit atribuïble a la gestió que s’ha fet, no per part meva o de la nostra junta, sinó per part de les juntes his16

tòriques de la Federació. Sempre s’ha estat molt prudent, s’ha mantingut una estructura molt equilibrada i un pressupost realista”. Què els mou a impulsar l’hoquei per a persones amb altres capacitats? “L’objectiu és, senzillament, que qui vulgui jugar a hoquei, sigui de quina condició sigui, sigui de quines característiques sigui, sigui alt, sigui baix, sigui ros, sigui més bru, pugui jugar a hoquei. En els nostres estatuts hi diu que la Federació Catalana es dedicarà a ‘promocionar, desenvolupar, regular, etc., l’hoquei a Catalunya’. Allà no hi diu l’hoquei per a homes, per a dones, per a nens, per a nenes, per a alts, per a baixos... Per tant, el nostre objectiu fundacional no ha qualificat mai com han de ser les persones”.

El context actual és favorable a l’hora d’abordar aquestes qüestions? “Jo crec que la societat està canviant, s’està transformant constantment. I el món de l’esport no és aliè a aquesta transformació. Crec que hem passat d’unes persones que inicialment es quedaven a casa, a persones que comencen a formar entitats, associacions, etc. I entren en contacte amb el món del voluntariat, de la família, etc. Estem en un moment de traspàs, també en món associatiu, que ens ha de portar a la professionalització de les entitats”. Per llegir l’entrevista sencera:

Joan Puigdomènech,

vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya

La inclusió és... Quina valoració en fa de la 1a Jornada col·laborativa Universitat - Ciutat? “Aquestes jornades, per a nosaltres, són un repte perseguit des de fa temps. Moltes vegades, en aquest tipus de temes que afecten la sostenibilitat i la inclusió, notem que la Universitat està en un torre d’ivori des de la qual genera coneixement, genera recerca, genera innovació però es veu deslligada dels usuaris. Tenint en compte que el districte de les Corts i la UPC hem començat a treballar conjuntament en diversos temes com poden ser una aula de la gent gran, aspectes de mobilitat, etc., vam pensar: ‘Totes les experiències que tenim per tractar temes de la inclusió... Per què deixar-les dins la comunitat?”. Per què fer-ho, cert... “Tenim una comunitat al voltant nostre que planteja un nivell de possibilitat de relacions nou. Tot el que estem experimentant en tant que centre de coneixement i recerca, hi ha una comunitat a tocar que està disposada no només a difondre sinó a participar d’aquesta pròpia experimentació. És aquesta comunitat la que acaba redirigint les coses que fem cap a un marc més gran i més interessant. La Universitat deixa, per tant, de tenir una visió tancada en sí mateixa i reconeix el territori on es troba”.

COCREACIÓ Gràcies a la inclusió la Universitat ha començat a interactuar amb la ciutat qui té les necessitats i qui està dedicat a resoldre-les volen crear junts. Aquí hi ha el gran canvi”. Aprofundiran en aquesta nova manera de fer? “De ben segur perquè hi ha moltes experiències que comencem a analitzar i que ens marquen el camí a seguir. A tall d’exemple, una experiència força relacionada amb aquesta, en un àmbit escolar”. L’escolto. “Des de la Universitat, amb l’ajuda dels mestres, dels pares, dels alumnes, se’ls planteja com reformar les instal·lacions de la seva pròpia escola. Però en aquest

sentit resulta fonamental incorporar el coneixement dels usuaris. Els arquitectes es posen, per tant, al costat dels usuaris i juntament amb ells dissenyen l’espai. Aquest tipus de processos, que responen a una manera determinada de veure les coses -sovint usem el terme ‘congregació’-, ens semblen clau”. Quines primeres conclusions n’han tret, de la celebració d’aquesta Jornada? “La primera conclusió és que això és un primer pas però continuarà. Ens sembla un camp prolífic, un camp que ha permès que la Universitat comenci a interactuar amb la ciutat, sobretot en aspectes vinculats a l’àmbit de la tecnologia. Creiem que hi ha altres camps i altres universitats que poden explorar amb èxit aquest tipus de col·laboració, entenem que aquest és un primer estadi. Però certament en l’àmbit d’especialització de la UPC, que abasta l’enginyeria, l’arquitectura, l’urbanisme, hi ha moltes coses per compartir”. Per llegir l’entrevista sencera:

Ho fa per necessitat? “Aquest comportament el veiem en els centres de la UPC que estan fora ciutat: Vilanova, Castelldefels... En llocs més petitons, aquesta simbiosi és més forta. Però a Barcelona és més complicat. Aquí el nostre marc de relació natural és amb el districte i és amb els quals estem treballant aquest acostament a la comunitat”. Establir ponts de diàleg... “D’anada i tornada, en dues direccions: això és molt important. No hi ha solament un demandant o un receptor de les necessitats i algú que intenta donar-hi solució. El tema, en l’actualitat, és que 17

Álvaro de la Peña: coreògraf, ballarí i professor de dansa

Membre de l’equip de La Caldera i director del projecte Barris en Dansa

La inclusió és... Les Corts guanya un projecte de referència com La Caldera, que s’instal·larà a principis de l’any vinent als antics cinemes Renoir les Corts. Nervis? “És un canvi important per a tots nosaltres, haurem de veure com reformulem (una paraula que, posats a dir, no m’agrada gens) allò que érem i fèiem a Gràcia: una entitat privada amb aportacions públiques. Ara serem i farem una altra cosa. Per començar som gent diferent, som més vells, tenim altres vivències i ens convertirem en un centre semipúblic. Hem de veure com reaccionem, com desenvolupem un projecte específic per a les Corts, com ens il·lusionem per continuar creixent junts”. Tan determinant és, el context? “Els barris influeixen, sí. Es noten les diferències energètiques”. Però seguiran exercint com a laboratori, com a espai de creació? “Mantenim el nom, sí. El fogó de La Caldera està encès, si et refereixes a això. La Caldera era el que era: un centre de creació de dansa contemporània on s’impartien cursos, tallers, etc. Això hi serà, a la nova Caldera, d’una manera

UNA NECESSITAT D’on sí excloem la gent és de l’art o una altra perquè forma part de la nostra idiosincràsia”. Han estat pioners en molts aspectes... “No ens va interessar mai la segregació de les arts, a La Caldera hi ha confluït gent molt diversa, provinent de la música, del teatre, del circ... Som volgudament interdisciplinaris”. D’una manera més particular, ha abordat projectes inclusius que ara tothom celebra. “Ja fa uns anys que hi estic ficat però si he de ser-te sincer, no vaig fer-ho per creença sinó per necessitat. No sé si és millor o pitjor, però en tot cas no em vull posar medalles que no mereixo. Jo el que vull és treballar en allò que considero el meu ofici, que és el món de la dansa”.

M’està dient que tothom pot liderar aquest tipus de projectes? “Home, alguna cosa hi deu haver, en mi, que m’acosta a segons quins col·lectius, a segons quines propostes: dec tenir, ideològicament, a nivell de concepte, de sensibilitat, alguna cosa especial però t’he de dir que no m’ho he plantejat mai”. Vaja, que un no es lleva i diu: ‘Ara faré obra social’. “¡Para nada!” Però s’hi sent còmode? “Sóc conscient que faig un treball social. Però vull afegir-hi aquest ‘però’. Si no ho fes, seria un hipòcrita. De fet, quan jo començo a treballar amb aquest tipus de col·lectius (com és el cas dels discapacitats), el primer que faig és advertir-los”. En quin sentit? “Han de saber que jo no sóc terapeuta. No és la meva feina, la teràpia; no sóc psicòleg. Sóc coreògraf i professor de dansa. A partir d’aquí van arribant una sèrie de grups dels quals jo intento aprendre i aprofundir amb ells en el món del moviment”. Com l’art pot afavorir la inclusió? “Partim d’un problema educacional i de llenguatge. L’exclusió comença per aquí, per la necessitat de crear el terme inclusió. Passa també amb el col·lectiu de gais i lesbianes, per als quals cal fer lleis correctores. D’on sí excloem la gent és de l’art. Durant molts anys els artistes hem segrestat l’art. És un debat estèril: allò de bo que té la dansa, la música, etc., ho has de dir tu quan l’experimentis, més enllà d’eslògans publicitaris”. Per llegir l’entrevista sencera:

Ratt Fenech,

directora de Pedralbes Centre

La inclusió és...

LA MIRADA D’INFANT

La trobo molt contenta... “Cert, ens acaben de donar un premi! És el quart que rebem i n’estic molt orgullosa”. Què diu, ara? Felicitats! En què consisteix? “Ens han reconegut per la nostra col·laboració en la campanya de la Fundación Soñar Despierto i l’emissora RAC 105, que va permetre que els Reis Mags recollissin en el nostre centre comercial més de sis-centes cartes de nens i nenes”. Al pot petit hi ha la bona confitura? “(Somriu) Ben vist. Pedralbes Centre és un centre comercial petit, de només 5.000 m2, però amb 25 anys d’experiència. Vam ser el primer complex de Barcelona en reunir les millor botigues, les millors marques, en un únic espai i això va incidir directament, l’any 1989, en el canvi d’hàbits de compra dels usuaris. Però tot i el pas del temps i això que en diem el ‘canvi de tendència’, Pedralbes Centre ha sabut conservar la seva essència, aquesta personalitat que explica la seva aposta pel comerç de proximitat”.

La inclusió és un Win Win

Un terme que s’ha posat relativament ‘de moda’: el comerç de proximitat... “Nosaltres hi estem apostant de manera clara des de fa 25 anys!”.

liar, a l’aire lliure... Però tothom l’espera: a mitjans de novembre ja ens pregunten si la farem. És una manera de crear lligams amb la gent, de fer comunitat”.

Però sense renunciar a mesures innovadores. “Com el Rising Stars, sí: aquesta és una iniciativa fantàstica. Acollir joves emprenedors. Però no només penso en aquest programa. Si miro enrere, recordo quan vaig plantejar construir una pista de gel descoberta, a Barcelona, per nadal. Jo tenia al cap Nova York, és clar, però em va costar sis anys aconseguir un patrocini! Tothom se’n reia”.

Trobar l’encaix d’un centre com aquest en un context que tendeix a unificar no sembla fàcil... “Has de ser imaginatiu: vam ser els primers en incorporar iniciatives en favor de la integració de col·lectius desafavorits. Un bon exemple n’és la desfilada de models amb discapacitat. Aquest any en celebrarem la tercera edició i n’estem molt contents. La inclusió és un clar exemple de Win Win”.

Però ho va aconseguir... “I tant! No només això: al cap de quatre dies van començar a sortir pistes de gel com bolets! La nostra és petitona, fami-

Com van rebre, els seus col·legues, aquesta iniciativa? “(Silenci) No t’enganyaré: no tothom ho va entendre, vaig tenir certa oposi-

ció a iniciatives com la desfilada. Però saps què passa? Va ser tan bonic, quan tothom ho va veure, a la plaça, els models professionals compartint passarel· la amb els models amb discapacitat... Se’ls veia tan feliços i va ser tan emotiu que ara és una de les iniciatives que compta amb més recolzament. En vaig parlar abastament amb la psicòloga que va ajudar-nos a tirar-ho endavant: hi ha un punt, en tot plegat, que és vocacional”. Vocacional i emocionant, per com en parla... “Sens dubte. El centre es va omplir de gent, de tot tipus de gent, i vam aprendre a compartir una experiència vital il· lusionant. Tercera edició, enguany, però il·lusió intacta, com el primer dia”.

Per llegir l’entrevista sencera: 19

Ignasi de Delàs,

subdirector general de Turisme de Barcelona

La inclusió és...

UNA OPORTUNITAT

Turisme accessible i ciutat inclusiva. Què li suggereix? “El posicionament de Turisme de Barcelona en relació a ambdós conceptes s’emmarca en un paraigua més ampli que és Turisme Sostenible. Des de Turisme de Barcelona fa molts anys que estem treballant en aquesta línia estratègica, Turisme Sostenible, entesa com diu l’Organització Mundial del Turisme (OMT). No des d’una concepció estrictament mediambiental sinó que engloba un triple vessant: cultural/sociocultural, econòmica i mediambiental”. Ho traduïm? “Les destinacions, tal i com recomana l’OMT –amb la qual tenim una forta relació, de fet, som vicepresidents dels membres afiliats-, han d’apostar per un model que es basi, sobretot, en el compromís per una activitat turística respectuosa amb l’entorn mediambiental, amb la identitat cultural del territori i amb les necessitats socials de les persones. I més coses”. Com ara? “El model turístic, perquè sigui sostenible econòmicament en el temps, no pot cremar els seus recursos, els ha d’utilitzar de forma mesurada”. Ho fa, Barcelona? “A redós d’aquesta branca, vinculada al turisme social o sociocultural, s’articula una acció específica, un programa més concret, que és Turisme Accessible. Fruit de tot aquest treball, fa tres anys es va crear un programa que és Barcelona Sustainable Tourism”. I la ciutat, què hi diu? “Hi té molt a veure. De fet, l’altre vector que ajuda a entendre el posicionament de Turisme de Barcelona en relació a la sostenibilitat és la pròpia ciutat. Barcelona està reconeguda internacionalment com una destinació accessible”. 20

Estem alineats amb les empreses que se situen al costat de la sostenibilitat En això coincideix amb d’altres col·legues seus... “Si vas pel món i parles de Barcelona, essent com som conscients que hi ha moltes coses que cal millorar, l’opinió generalitzada és que el punt de partida és extraordinàriament bo”. Ni que sigui per comparativa. “Ni que sigui per moltes qüestions. El metro, les voreres... Hem d’entendre, i aquesta és la percepció que tenim nosaltres com a entitat, que l’accessibilitat no és un tema exclusivament per a persones amb discapacitat. En un moment o un altre de la vida, tots ho serem, de discapacitats”. És un tema d’interès general, per tant. “Efectivament. La nostra voluntat és arribar a tothom perquè o ets mare i vas amb un carret o et fas mal a una cama

i vas amb crosses... O senzillament et fas gran i tindràs unes necessitats determinades per desenvolupar-te en un entorn complex. Per tot això nosaltres tenim molt clar que estem treballant per al global de la població”. Com s’integra aquest factor en el debat general sobre el model turístic de la ciutat? “Treballar en aquesta línia és clarament treballar en favor d’un model de turisme respectuós amb la població resident i que aposta per la conciliació dels interessos de la ciutadania amb els interessos econòmics del sector turístic”. Per llegir l’entrevista sencera:

Anna Barba,

gimnasta i entrenadora del Club Esportiu INEF

La inclusió és... “Vaig començar en el món de l’esport de molt petita, feia gimnàstica rítmica i quan em vaig retirar, farà poc més de deu anys, va arribar a Espanya la gimnàstica estètica”. I què els va atraure, de l’estètica? “Un grup d’exgimnastes rítmiques vam ser cridades per formar un equip coincidint amb l’entrada d’aquesta nova disciplina esportiva, la gimnàstica estètica. El primer any vam competir en el marc de la Selecció Espanyola però actualment ho fem per clubs en tots els esdeveniments internacionals (Mundials, etc.)”. I d’aquí, a convertir-se en entrenadores. “Tenim clar que el futur d’aquest esport passa per treballar la base, sobretot tenint en compte que bona part de la nostra trajectòria l’hem desenvolupat en clubs d’alt nivell. Una companya meva i jo vam creure que havíem de començar convocant els i les seguidores de base, aquelles gimnastes que quan nosaltres competíem encara eren petites però ja ens seguien. I així, a través de les xarxes socials, etc., hem aconseguit crear fins a 4 equips i mobilitzar un col·lectiu d’unes 40 persones”.

GAUDI Veure les gimnastes del Jeroni de Moragas és un aprenentatge per a tots molt senzilles: com fer els mallots, com treballar les coreografies, etc.”. I d’aquí a plantejar una exhibició conjunta, com la que van celebrar per cloure la temporada passada? “Ha estat molt fàcil col·laborar en aquest projecte. La Sara ens va plantejar una exhibició conjunta amb les nenes del Club Esportiu Jeroni de Moragas en bona part perquè elles no poden competir atès que no hi ha altres equips homologables a la seva disciplina. Per això vam optar pel format de l’exhibició. Primerament, d’una manera més improvisada: vam anar-les a veure i vam sortir a la pista a ballar amb elles. Va ser preciós”.

Fins al punt de tornar-hi havent treballat a l’avançada en els entrenaments... “El que fa aquest equip és evitar la rivalitat, la duresa de la competició, sense renunciar a gaudir amb la pràctica d’un esport i fer-ho amb voluntat de millora, de superació i de creixement. Realment, veure el treball d’aquestes gimnastes és un aprenentatge per a tots nosaltres”. L’esport en tant que transmissor d’uns valors universals... “Exacte. Penso que més enllà dels aspectes físics positius que associem a l’esport, hem de posar en valor el fet que aquestes noies, que fan principalment gimnàstica rítmica (és a dir, amb elements com la cinta, la pilota, etc.), ho fan realment bé. Tenen flexibilitat, treballen les coreografies i això és un element bonic de veure per ell mateix. Més enllà de l’emoció que transmeten i de la seva il·lusió per practicar un esport que les fa sentir bé”.

Per llegir l’entrevista sencera:

Totes vinculades únicament a l’estètica? “Sí. Naturalment la gimnàstica rítmica té un major seguiment. Són números modestos però estem contentes. Evidentment no podem viure d’això però és la nostra passió. Busquem sponsors, suports d’altres clubs, etc. Com passa moltes vegades, és un problema de visibilitat”. Com entren en contacte amb el món de la inclusió? “A través del nostre club, de l’INEF. Tenim força relació amb els alumnes que cursen educació física. Allà vaig conèixer la Sara Suárez i em va explicar que estava treballant un projecte inclusiu a les Corts, amb nenes amb discapacitat. Vam començar assessorant-la en coses 21

Xavier Camino, cap de l’àrea de Ciències Socials

a l’Escola Superior de Disseny i Enginyeria Disseny Industrial ELISAVA

La inclusió és... Relaxació i anàlisi en la pràctica del planejament urbanístic i marc teòric en la mirada que orienta el planejament. “La inclusió ha de ser un aprenentatge”, afirma Xavier Camino, antropòleg i expert en qüestions de mobilitat gràcies als seus estudis i experiències desenvolupades principalment en l’àmbit de l’esport. Situa el punt d’interès en el conflicte, en estudiar-lo i en entendre com es comporta. I es mostra crític amb una ciutat excessivament homogènia, normativitzada. “La ciutat oberta és aquella que ho integra tot i, per tant, deixa cert marge a la informalitat”. La informalitat vista en positiu. “Sí, aquesta informalitat permet al ciutadà gestionar els seus conflictes en el dia a dia. De fet, és un paradigma que s’està imposant actualment, està molt de moda. Fins a quin punt el rol del ciutadà, del veí, de les persones és determinant en la resolució de conflictes”. De tot tipus de persones en relació a tot tipus de conflictes? “Per què no? En un debat sobre usos urbans, seria lícit incloure-hi persones que són, principalment, usuaris de la ciutat? Gent que va amb cadira de

APRENENTATGE Gestionar el conflicte és part de la solució als reptes que planteja la ciutat inclusiva rodes, per exemple. Incloure’ls en el debat i que aprenguin a gestionar part dels conflictes que genera l’ús de l’espai urbà. Dit així pot arribar a ser, segons com, molest però el propi usuari ha de poder dir-hi la seva”. Des d’un punt de vista estrictament tècnic, tenim una ciutat prou accessible? “Volent o sense voler tota la transformació urbanística de Barcelona ha donat lloc a una accessibilitat que jo anomeno inesperada. Sovint em remeto a l’skateboard perquè precisament la confluència de la pràctica de l’skate amb una determinada transformació urbana de la ciutat ens dóna lliçons”. En quin sentit? “Amb l’objectiu de dotar la ciutat amb un espai públic de gran qualitat s’ha donat la casualitat que es pot patinar per tota Barcelona”.

I? “Això vol dir que també tota la ciutat és accessible si vas amb cadira de rodes. Aquest seria un exemple de confluència positiva gràcies a polítiques que s’han desenvolupat des de l’any 1992, coincidint amb les olimpíades”. Hi ha una política d’accessibilitat positiva, per tant. “Sí, però no sempre es manifesta”. M’interessa la seva opinió, la veritat. “A mi m’agrada molt una proposta del sociòleg Richard Sennett”. Què diu? “En una publicació dels anys setanta on Sennett fa referència a alguns dels postulats que Jane Jacobs va apuntar a Mort i vida de les grans ciutats, reivindica la ciutat anàrquica”. Això, als anys setanta? “Sí, avui és considerat tot un clàssic. El que proposa Sennett contradiu la imatge de Barcelona com a ciutat accessible: un model on tot hauria de ser ben ordenat, endreçat, organitzat, harmònic en relació al mobiliari, l’estètica...”. Interessant. “Amb aquesta afirmació contradiu el model d’una ciutat accessible des d’una perspectiva més tècnica, des del disseny urbà, per entendre’ns”. Per llegir l’entrevista sencera:

Maria Mir,

gerent de la secció d’hoquei del Reial Club de Polo de Barcelona

La inclusió és...

NORMALITAT nal de l’esport que millor s’adaptés a la proposta i en liderés el grup”. El van trobar? “Sens dubte. Al llarg d’aquests anys han anat passant diferents persones per aquests equips. Però sempre amb un denominador comú: la professionalitat. L’Special Hockey ha comptat, entre altres, amb l’entrenador del nostre primer equip”. És la clau de l’èxit? “Penso que sí: és allò que n’ha garantit la continuïtat. Vam començar amb un petit grup de deu persones i ara en som una trentena. Tots, entusiastes”.

“Teníem dos equips d’hoquei sobre herba la temporada passada de nois i noies amb discapacitat. Enguany no s’ha pogut formar l’equip de l’escola Jeroni de Moragas i treballarem únicament amb l’equip del Centre Ocupacional Les Corts. Amb tot, el gener vinent intentarem reflotar novament l’equip de l’escola”.

L’objectiu és crear una lliga pròpia per als equips d’Special Hockey

Ens ho explica Maria Mir, gerent de la secció d’hoquei, fent èmfasi en l’absoluta normalitat amb la qual el Reial Club de Polo de Barcelona gestiona el seu equip d’Special Hockey.

dos equips. Va ser molt ràpid, la bona predisposició de tothom va facilitar-ne els tràmits”.

Com arriben a formar aquests equips? “A iniciativa del fill d’un soci del club, Jordi Lobo, que ens va venir a trobar. Lobo treballa en escoles amb nens especials, ell estava desenvolupant una prova pilot amb el Barça amb l’objectiu d’integrar aquest col·lectiu a través de l’esport. Va considerar que el Reial Club de Polo de Barcelona hi havia de col·laborar. Gràcies a en Jordi, vam entrar en contacte amb el Centre Ocupacional Les Corts i amb l’escola Jeroni de Moragas i l’any 2008 vam formar aquests

Com van rebre la proposta? “El RC de Polo sempre intenta col·laborar en activitats solidàries. En aquest cas, s’hi suma l’incentiu de treballar amb el districte i dues entitats del barri. Ens va sembla molt bona idea sumar-nos a la iniciativa d’en Jordi perquè l’esport és, per damunt de tot, un transmissor de valors. Per tant, més enllà de tenir o no els coneixements necessaris per abordar un repte com aquest, vam prioritzar la il·lusió de tirar endavant aquest projecte buscant, en primer lloc, el professio-

Què porta els professionals de l’hoquei a col·laborar amb aquest conjunt? “Crec que sumar el factor humà a la professionalitat i als èxits acadèmics implica la quadratura del cercle. No conec cap monitor que hagi treballat en aquest projecte que no vulgui seguir-hi vinculat. Tothom hi vol continuar. De fet, l’entrenador actual porta quatre anys treballant amb l’Special. És un projecte encantador, altament motivador, diferent a la resta de conjunts. Tots els inputs que rebem són de felicitat, d’agraïment. Els nens expressen els seus sentiments a l’enèsima potència i deixen un molt bon record a tots els seus col·laboradors”. L’objectiu final? “L’objectiu és haver normalitzat prou aquests equips fins al punt de permetre’ls competir setmanalment, bisetmanalment, cal estudiar-ne bé la periodicitat, en el marc d’una lliga pròpia. Que aquests nois i noies tinguin la sensació de ser jugadors d’hoquei de ple dret”. Per llegir l’entrevista sencera: 23

Antonio Masegosa, director artístic i responsable del programa de teatre social de la companyia Pallapupas

La inclusió és...

LLIBERTAT Noves eines per a una nova societat. “Òbviament, al llarg de tots aquests anys, s’han aconseguit moltíssimes coses, fins i tot canviar lleis a països a partir del teatre. Són les eines que hem de fer servir, són nostres, les tenim a l’abast”. Entenc que la seva obra parla de temes universals. “Sí, exactament. És totalment entenedora i la poden veure des d’adolescents fins a persones de totes les edats, col·lectius, professionals, usuaris, etc. L’argument de l’obra ens presenta una noia que vol fer teatre i durant aquest procés pateix un trastorn mental i és diagnosticada. Vivim el seu desig de fer teatre, les imposicions a nivell familiar (per part de la seva mare, que viu amb ella), el seu procés de psiquiatrització i tot el que això comporta”.

“Aquest programa es treballa sempre, o gairebé sempre, dins dels hospitals. Hi ha la qüestió dels permisos d’imatge, és molt difícil fotografiar adolescents que estan ingressats”. Llavors? “Llavors és molt complicat donar-se a conèixer i, encara més important, fidelitzar un grup de treball perquè la gent entra i surt dels centres. És una dificultat afegida al propi procés de creació”. Entenc. “En el programa de teatre social són ells els protagonistes, es converteixen en narradors de la seva pròpia història, traslladen les seves vivències al teatre, és una mena d’assaig a partir de la realitat”. Si mira enrere? “De tot això fa quatre anys, fins al punt que Brots s’ha vinculat molt estretament a Pallapupas, que és la companyia que ha acollit aquesta iniciativa. Treballem en base al Teatre de l’oprimit, que és una tècnica molt concreta que parteix de la 24

Existeix una por social a la paraula bogeria persona que té un desig i lluita per aconseguir-lo però no des de l’opressió”. Des d’on? “Des de l’expressió. Treballem tècniques per donar veu al col·lectiu de malalts mentals, per tal que puguin expressar els seus propis desitjos i generar espectacles en funció de les seves vivències. Analitzar la realitat a partir de les seves experiències”. Una mena de mirall... “Sí, un mirall que ens ajuda a comprendre la vida d’aquestes persones a partir del teatre i intenta transformar la seva realitat, no només de cara al grup sinó també pensant en la societat. El guió sempre és nostre perquè el construïm en funció de les improvisacions”.

Sona una mica a presó... “És una lluita entre el desig i tot allò que impedeix realitzar-lo. És una crítica molt directa a diferents àmbits i planteja el fet que una persona pot recaure en la malaltia en un moment de crisi, en un moment complicat. Fer teatre podria ser com jugar a futbol. És una metàfora de com una persona, tot i estar diagnosticada, no perd mai la capacitat de decidir què vol fer i què no. És una reivindicació de la llibertat individual de les persones”. Crítica, per tant. “És una crítica a l’excés de medicalització, a les estructures basades en les farmacèutiques i en interessos mercantils i econòmics que no deixen que la persona explori, que la persona pugui alliberar-se a través de la bogeria. Existeix una por social a la paraula bogeria. Això ve de molt antic”. Per llegir l’entrevista sencera:

Mercè Colom,

cap d’operacions del Parc Científic de Barcelona

La inclusió és... Com concretaríem la col·laboració entre el Parc Científic i el districte de les Corts en favor de la inclusió? “L’any passat se’ns va proposar d’incorporar-nos en l’Espai d’Inclusió. D’entrada ens va semblar bé perquè sempre hem treballat molt de costat amb el districte. Vam creure interessant sumar-nos-hi conscients que, per a nosaltres, no és fàcil vincular-nos a projectes que signifiquin, per exemple, contractar personal laboral. Vam anar a la sessió que es va fer al Monestir de Pedralbes i he de dir que va ser realment molt alliçonadora perquè vam constatar com entitats, hotels i empreses amb un perfil clarament vinculat als serveis han aconseguit desenvolupar projectes en favor de la inclusió. D’aquí la necessitat de plantejar-nos, ja internament, com a fundació del Parc Científic, què podíem fer en aquesta línia”. Una visita al Parc fa evident l’adopció de mesures vinculades a l’accessibilitat... “Cert, tot i que entenem que és només un primer pas. Hem incorporat tot tipus de criteris d’accessibilitat en allò que té a veure amb millores arquitectòniques de les nostres instal·lacions. Però no només això”. L’escolto... “Aquests condicionaments d’espais no només es refereixen a les instal·lacions d’ús propi de la fundació sinó que també vetllem perquè els nostres clients tinguin present mesures en favor de l’accessibilitat i la inclusió. Són termes molt vius dintre del llenguatge de la nostra institució”. Si s’estableix aquest efecte multiplicador, les xifres són considerables. “És veritat. Si com capaços de promoure accions concretes, crec poder afirmar que serà així. Hem de pensar sempre en el conjunt del Parc Científic. Aquí hi treballem del nombre de 2.200 persones, per tant, seria desitjable que aquestes 2.200 persones, o les seves entitats

SUMAR

El perfil dels col·lectius del Parc és proper a la inclusió respectives, incorporin el llenguatge i l’acció favorables envers la inclusió. Es tracta que cadascú vetlli perquè, en la mesura de les seves possibilitats, s’avanci en positiu”. Els ha costat introduir aquests petits... No sé si dir-ne ‘correctors’? “No, la població del Parc està lligada a la recerca, especialment en l’àmbit de la biomedicina. Sí que tenim, per exemple, el centre de patents de la Universitat de Barcelona, o l’FBG en patents, o empreses de serveis associats a la recerca que no provenen pròpiament del camp de la biomedicina, però aquest és el nostre sector predominant. Per tant, vulguis que no, aquest fet determina un enfo-

cament proper a tot aquest àmbit. Si, a sobre, aculls una entitat com la Fundació GAEM, tan propera, i un referent en aquest àmbit, tot suma”. Identifiquem el repte. “Per a nosaltres el repte és analitzar el que podem fer a nivell de campus i aprofitar el potencial d’entitats que són un referent en el camp de la inclusió i que tenim dins el Parc”. N’han parlat, amb GAEM, d’aquesta aposta? “Nosaltres, en tant que gestors de la infraestructura, podem suggerir, fomentar, però no imposar. Naturalment en el cas de la Fundació GAEM és més senzill abordar aquestes qüestions. Hem parlat de la voluntat de promocionar conjuntament l’Espai d’Inclusió, on ells ja participen”. Per llegir l’entrevista sencera: 25

Javier Torrescasana,

director de l’agència Barcelona Special Traveler

La inclusió és... Sobre la Barcelona Special Traveler, la primera agència de viatges receptiva a Barcelona especialitzada en turisme accessible. D’alguna manera posen en relleu els drets dels discapacitats... “El turista amb discapacitat té dret a ser tractat com un client més, sense necessitat de demanar res en especial. De fet, estenem aquest servei a persones amb mobilitat reduïda (gent gran, etc.), no l’oferim únicament als discapacitats”. S’ocupen de l’allotjament, dels serveis i, per últim, de les experiències... “És d’allò que ens sentim més orgullosos: les nostres experiències van des d’un tour turístic 100 per cent adaptat, que seria el producte més ‘convencional’, fins a una àmplia oferta d’experiències sovint inimaginables per a un discapacitat. Busquem donar respostes que no generin la frustració d’aquell a qui li ha estat promesa una activitat que no pot realitzar. El nostre ofici s’assimila al dels sastres: cal fer un vestit a mida per a cada persona”.

UN MÓN MILLOR La gent amb discapacitat té una gran capacitat d’ajudar els altres Però no tota la ciutat admet aquest ‘vestit a mida’... “O potser sí. No som conscients de com n’és, de fantàstica, la nostra ciutat. L’oferta que mostra Barcelona és brutal: a l’hivern, podem complementar la visita urbana oferint experiències com anar a esquiar (tenim un conveni amb el Centre d’esport adaptat de La Molina); a l’estiu, gaudir del surf i durant tot l’any fer vols en globus adaptat, visites que explorin la riquesa enològica de Catalunya i que incloguin un tast, etc. Però sempre garantint aquest 100 per cent d’accessibilitat en totes les rutes”. És d’hora per parlar de resultats però del treball fet aquests primers mesos, amb què es queden? “Sens dubte, amb la reacció de les persones. El col·lectiu amb discapacitats és

molt agraït, es troba amb moltes i moltes dificultats i per tant agraeix de manera especial la feina ben feta. Nosaltres som molt nous però creiem que hi ha un mercat i un interès creixent en fer bé les coses”. Com veu l’empresa, a mitjà termini? “Funcionant a una velocitat de creuer que ens permeti assolir fites ara llunyanes com aconseguir que el Museu Dalí sigui accessible. Volem posar el nostre coneixement a l’abast de tothom i identificar aquelles oportunitats per tal que grans empreses puguin destinar part de la seva inversió en responsabilitat social corporativa a millorar l’accessibilitat d’espais fins ara inaccessibles. Desitjo que l’empresa funcioni prou bé com per destinar temps i recursos a objectius més il·lusionants”. Més il·lusionants? “Sí, és clar. Aquestes són coses que m’afecten directament. Però jo vull anar una mica més enllà, deixar empremta. No parlem de caritat sinó de generar riquesa, de fer bé les coses pel bé de tots. El que més trobo a faltar en el camp de la inclusió és la transversalitat. És un món massa categoritzat: la gent s’associa en vertical. Els sords, amb els sords; els cecs, les persones amb síndrome de Down... I jo dic: sí, està bé que s’agrupin per compartir experiències, angoixes... Però sempre serà més enriquidora una visió transversal. La gent amb discapacitat té una gran capacitat d’ajudar els altres”. Per llegir l’entrevista sencera:

Sten Bergman,

Club Manager del Centre Esportiu Municipal Les Corts

La inclusió és...

BENESTAR passar a un creixement del 286 per cent d’unitats familiars inscrites. Això vol dir comptar amb nens que hem de vincular a un pare o una mare o bé a un avi o una àvia per tal de ser considerats socis ‘família’. Aquest fet ens ha permès invertir la tendència: actualment hi ha molt pocs nenes i nenes que paguin una quota única i vinguin a fer una activitat puntual. Per contra, hem anat transformant la nostra oferta en pro de les activitats dirigides, obertes a tots els infants, incloent propostes que són per a pares i nens o bé per a nens únicament, sense oblidar una part més lúdica, no tan física, que també intentem vincular a l’esport”.

Quins usos donen en l’actualitat a les instal·lacions del Centre Esportiu Municipal Les Corts? “La prioritat del centre, que respon també a l’estratègia del Holmes Place, és ser reconeguts com al Centre Municipal de les Corts. La nostra voluntat és convertir aquest equipament no només en un referent de proximitat, al barri de les Corts, sinó també en un centre de referència esportiu i de lleure a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, hem tingut clar que volíem desplegar una aposta ferma per tot l’aspecte familiar, amb la voluntat de donar serveis als més petits però també als més grans”. Per què el públic familiar? “D’una banda perquè vam detectar que no hi havia cap altre operador a la zona que contemplés la unitat familiar en el seu conjunt, les seves necessitats -diferents, segons cada cas- i les seves especificitats. A aquest factor de foment familiar hi sumem la tasca que estem desenvolupant en col·laboració amb els col·lectius de gent gran i també tot el suport a discapacitats o persones amb dificultats de mobilitat, amb els quals

La nostra aposta és clarament familiar i inclusiva treballem dins i fora de l’aigua conjuntament amb un equip molt potent de fisioterapeutes. Per últim, el fet d’acollir l’equip de gimnàstica del Centre Esportiu Jeroni de Moragas s’emmarca en la línia de les accions que desenvolupem en favor de facilitar als col·lectius amb dificultats l’accés a l’activitat física”. Quan van iniciar aquest programa adreçat a les famílies? “Fa una mica més d’un any, el setembre de 2013”. Podem parlar de resultats? “Hem deixat de banda les inscripcions individuals de nens i nenes que implicaven el pagament d’una quota per

Com es produeix l’encaix entre l’activitat del Holmes i el fet d’exercir com a Centre Municipal? “Per a nosaltres és clau, com a instal·lació municipal que som, donar prioritat al barri i a les peticions que arriben des de les Corts. Hem de respondre, per tant, a les necessitats dels ciutadans. I en aquest sentit posem l’atenció, el focus, en aspectes com la inclusió. I ho fem amb accions concretes. A través de Benestar Social, amb el programa de beques que desenvolupem mitjançant la Live Well Foundation o bé acollint els entrenaments de les gimnastes del Club Jeroni de Moragas”. Com valora la seva feina? “Només et diré que quan les vaig conèixer, vaig quedar impactat: veure el seu treball posa de manifest el perquè del discurs sobre les capacitats de les persones i no sobre les discapacitats. Les nenes del Jeroni de Moragas expressen tot allò que poden fer, totes les seves capacitats, que són moltes”. Per llegir l’entrevista sencera: 27

Doriana Bagnoli i Lupe Lorenzana,

de la Fundació Prevent

La inclusió és...

CONSTÀNCIA Hi ha molta gent que s’interessa pel programa d’emprenedoria més per necessitat que per convicció

Posem en context la feina que fan des de Prevent. DB: “La Fundació Prevent porta 25 anys treballant en el mercat català i, en general, en el territori espanyol. Compta amb dues àrees: la de foment de la seguretat i la salut laboral, adreçada a tot tipus de persones, i l’àrea d’inclusió de persones amb discapacitat. I parlem d’inclusió perquè treballem la persona des de l’àmbit laboral, personal i social. L’única part que no toquem és la mèdica, la sanitària. Però sí treballem la persona en la seva globalitat perquè entenem que l’àmbit laboral té ramificacions i per desenvolupar-se correctament en qualsevol entorn laboral cal tenir un equilibri que s’expressa en un lloc on viure, en un ordre, etc.”. Podem parlar d’un perfil d’usuari? LL: “Vam començar a treballar amb un tipus de discapacitat molt física, centrada en el perfil de persones que, a causa d’un accident, d’una malaltia, etc., s’han vist obligades a reorientar la seva activitat laboral. Però ben aviat el perfil es va 28

obrir en base a una demanda molt diversa i que no únicament té a veure amb la discapacitat física. N’hi ha d’intel·lectual, trastorns mentals, etc. És gent que ens ve a veure i vol incorporar-se o reincorporar-se al mercat laboral. Ja fa deu anys que estem treballant aquest programa”. Les empreses que s’adrecen a Prevent ho fan per convicció o hi ha una part de façana? DB: “La línia per saber destriar de què parlem en cada cas la marca un concepte: la constància. Tu veus si l’empresa, la RSC, és real o és una eina de venda en base a la constància de les accions, de les col·laboracions i en funció dels recursos reals i del tipus de recursos que s’hi destinen. És a dir, les empreses que van començar amb nosaltres fa deu anys, sota el concepte de RSC, i ho van fer per imatge, quan s’ha produït un canvi d’interlocutor, de direcció, degut a la crisi, han deixat d’aplicar polítiques favorables a la inclusió. Si la RSC és part de l’ADN de l’empresa, canvia la direcció, etc., però hi ha una línia base que és constant, que

no baixa. La tipologia dels recursos també és significativa: els que s’ho creuen de debò no només hi destinen diners, hi posen persones, gent motivada, amb iniciativa”. Treballen de manera conjunta, per tant. LL: “Exacte: es nota especialment quan vas a fer formació a l’empresa, quan tens possibilitat d’interactuar amb la plantilla. Veus de seguida quan una plantilla està motivada i quan no”. Parlem del programa per a emprenedors. DB: “En aquest programa, nosaltres detectem més que una oportunitat una dificultat. Hi ha molta gent que ve al programa de foment de l’emprenedoria per necessitat. És una emprenedoria de necessitat. I això vol dir que no sempre serà exitosa. Nosaltres entenem que la nostra finalitat com a Fundació és ajudar a buscar feina a les persones, orientar-les, assessorar-les, però també evitar que s’estampin contra la paret”. Per llegir l’entrevista sencera:

Ignasi Terraza,

pianista de jazz i professor de l’ESMuC

La inclusió és...

LLUITA

En quin moment professional es troba? “Estic content de com m’estan anant les coses. Per una banda, tinc els meus propis projectes, amb el trio, etc. Les col·laboracions amb la Fundació Miró, els concerts a piano sol o el treball amb altres músics, que ara es centra molt en el projecte amb el Joan (Chamorro) i l’Andrea (Motis). I, a banda d’això, també toco a la Barcelona Jazz Orquestra, ja fa molts anys que hi sóc. Tot plegat em dóna la possibilitat d’estar enllaçant propostes molt diferents. Em fa feliç poder variar tant de formacions dintre de la música de jazz, que és el que jo faig”. Etiquetar la música funciona? “A vegades les etiquetes poden ajudar, però també et tanquen portes. M’agrada molt el jazz clàssic, m’agrada el jazz tradicional, però també m’agrada el jazz modern. Però més enllà de l’època, el que m’agrada és el jazz. Quan sento jazz, quan toco jazz, busco certes coses, i m’és igual si aquestes coses les trobem en un llenguatge més clàssic o més modern. A vegades es parla del swing només vinculat al jazz tradicional, i no és veritat. Sovint trobes jazz tradicional amb molt poca gràcia, amb molt poca força, i per contra hi ha jazz modern amb molt de swing”. Complementa la part performativa com a músic amb la docència. Li agrada, fer classes? “Sí, m’agrada combinar les dues coses. Sóc professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMUC, i això em dóna l’oportunitat d’estar en contacte amb músics joves, que tenen una altra energia. La docència, explicar les coses als alumnes, t’obliga a reflexionar sobre tu mateix, sobre què estàs fent. És, sense cap mena de dubte, una manera d’aprendre”. Hi ha músics per a tants centres? “Hi ha públic per a tants músics?”.

Tothom agraeix a la persona amb discapacitat la seva lluita El debat sobre el públic... “El jazz mai ha estat una música majoritària, però sí que ha influenciat tota la música del segle xx. Tots aquests músics que surten avui en dia de les escoles, no tots ells estaran tocant jazz el dia de demà, però sí han tingut una formació àmplia en jazz, i això condicionarà la música que es faci en el futur”. La divulgació. Encara que sigui tard, però que arribi. També passa en el cas la inclusió? “Trobaríem molts exemples que tenen a veure amb els usos de les coses”. Com ara? “El comandament a distància. És un estri que es va inventar per facilitar que una persona que no podia aixecar-se del llit canviés el canal de la televisió, i ara resulta que no volem una televisió que

no tingui comandament a distància. O les voreres adaptades a les cadires de rodes: ara serveixen perquè tothom pugi i baixi el carro de la compra. És a dir, molta més gent es beneficia d’aquesta adaptació. En realitat, sigui o no de manera conscient, tothom agraeix a la persona amb discapacitat la seva lluita”. Té raó, tot i que d’entrada pensem: ‘Això no va amb mi’. “Perquè directament no hem demanat aquests canvis. Però convindrem que són coses que ens fan la vida una mica més fàcil. Són canvis que ens han millorat la qualitat de vida”. Per llegir l’entrevista sencera: 29

Xisela López Fernández,

Resident Manager de l’Hotel Meliá Sarrià

La inclusió és... VALORS Com han incorporat el concepte d’accessibilitat al Meliá Sarrià? “Com a hotel, en primer lloc cal dir que complim totes les mesures que recull l’actual normativa en relació a l’accessibilitat. Però no només això; volem anar una mica més enllà i en aquest sentit, a més de disposar de quatre habitacions perfectament adaptades i complir amb tots els requisits a nivell de room pass de què disposa el nostre hotel, hem incorporat algunes mesures més novedoses. Tenint present que aquesta és una temàtica que necessita d’una posada al dia perquè tècnicament i tecnològica hi ha una evolució constant”. A quines millores es refereix? “Tant els ascensors, que tenen avisos en els indicadors de planta, com el botons dels ascensors, que estan en Braille, així com elements nous que anem adquirint com poden ser els despertadors per a persones sordes o amb problemes auditius greus”. Com rep la gent aquest tipus de mesures? “Jo crec que és fonamental, en relació al segment de població al qual ens

UNIVERSALS

La sostenibilitat no és només adaptar un edifici, té a veure amb qüestions de fons adrecem, tenir en compte que aquestes persones s’informen d’una manera molt acurada abans de venir a l’hotel o de formalitzar-ne la reserva. Les persones amb necessitats especials viatgen molt o, en tot cas, viatgen més que anys enrere. Disposen de molta informació i quan s’allotgen en un hotel adaptat o accessible, realment ho fan perquè s’han informat de manera prèvia sobre les mesures que aquest establiment ha pres en relació a aquestes qüestions”. Volen evitar sorpreses... “És possible. En tot cas, és un tipus de client molt agraït. Nosaltres, concretament en el cas del Meliá Sarrià, tenim un client molt fidel, que se sent molt còmode en el nostre hotel, i que va amb cadira de rodes. Ell volia tenir un llit especial, un llit mecanitzat, semblant al que ell té a casa seva. El cas és que ens

n’ha cedit un, de llit mecanitzat, i actualment és d’ús per a tots els clients que ho requereixin”. M’apuntava com vinculen el tema d’accessibilitat a la política d’empresa desplegada pel departament de RSC. “Sí, gestionem tot el que té a veure amb aquest programa dins d’aquesta àrea perquè, encara que no pugui semblar-ho, és d’una complexitat força gran perquè afecta a molts altres aspectes. Aquest tipus d’accions van més enllà del que podem veure estrictament en els edificis i té a veure amb aspectes més de fons”. Ideològics? “Sí, en certa mesura. Parlem de contribuir a la revisió d’unes diferències socials que encara existeixen i que es donen a tots nivells: entre els treballadors, entre els hostes... Són barreres que cal eradicar, en especial quan ens referim als col·lectius més febles i desafavorits com poden ser persones grans, infants o persones amb discapacitat. És aquí on cal posar l’accent. És en aquest sentit que neixen acords ‘macro’, com a cadena, a nivell internacional”. Com ara? “Com ara el que té en vigor la cadena Meliá a nivell internacional amb UNICEF”. Per llegir l’entrevista sencera:

L’Espai d’Inclusió

20+20+20

Al novembre de 2013, el Monestir de Pedralbes va acollir l’acte de constitució d’un dels àmbits d’actuació més dinàmics del districte. En essència, l’Espai d’Inclusió vol ser un espai d’acció, de reflexió i d’interacció on el conjunt d’agents implicats s’uneixen per compartir i generar experiències i coneixements per tal d’impulsar estratègies i aprofundir en la definició d’una societat inclusiva. En formen part agents molt diversos: entitats de persones amb discapacitat, entitats del tercer sector, agents econòmics i de coneixement... i les institucions i administracions amb les quals tots plegats s’hi relacionen quotidianament. Tots plegats, i a través de l’Espai d’Inclusió, tenen l’objectiu de fer dels barris de les Corts uns espais modèlics on la inclusió sigui un aspecte irrenunciable de qualsevol acció i de qualsevol projecte. La fotografia mostra el moment de clausura de l’acte de constitució de l’Espai d’Inclusió, que va tenir lloc amb la presentació de la Declaració per la Inclusió del Districte de les Corts, que reproduïm en les pàgines següents. 31

Declaració per la Inclusió del Districte de les Corts Preàmbul L’Ajuntament de Barcelona és una institució promotora en el reconeixement de la importància i la potencialitat del col·lectiu de persones amb discapacitat i la seva contribució a la societat. Actualment ens trobem sota el paraigua de Declaració de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, un compromís vers el desenvolupament social, els drets humans i la no discriminació. Un escenari basat en l’exercici dels drets individuals que no hagués estat possible sense el treball del sector associatiu de les persones amb discapacitat, que amb la seva dedicació, professionalitat i esforç han donant cobertura a les necessitats dels diferents col·lectius, i han provocat sensibilitamb zació, reacció i canvis en el conjunt de la societat.

El Districte de les Corts, conjuntament la resta d’agents socials econòmics i de coneixement, impulsa l’Espai d’Inclusió

En aquesta línia, el Districte de les Corts és testimoni i ha acompanyat el treball generat per les entitats del sector de persones amb discapacitat.

Les complicitats amb l’Administració per una banda i l’assoliment d’uns objectius comuns de millora de la qualitat de vida per l’altra, lligats a l’empenta i el lideratge del sector, han fet possible la creació i consolidació d’espais de participació, serveis i activitats de sensibilització, reflexió i divulgació com a motor d’inclusió. I és en aquest avançar per la inclusió que ara es fa necessari incorporar nous actors, noves veus i visions per crear sinèrgies; per emprendre un camí junts que ens pot beneficiar mútuament amb noves oportunitats econòmiques, socials i humanes. Per aquest motiu, el Districte de les Corts, conjuntament amb la resta d’agents socials econòmics i de coneixement, impulsa l’Espai d’Inclusió.

1 Què és l’Espai d’Inclusió? És un espai d’acció, reflexió i interacció on el conjunt d’agents implicats: entitats de persones amb discapacitat, entitats del tercer sector i agents econòmics i de coneixement, s’uneixen per compartir i generar coneixement i experiència, en el camí d’aprofundir en la definició i l’impuls d’estratègies per una societat inclusiva.

2 Principis generals • • • • • •

Compromís vers la normalització; la igualtat d’oportunitats i el dret a la diferència. Col·laboració i cooperació entre els agents, establint espais per compartir coneixement i experiències, per tal de garantir una millora de les condicions i qualitat de vida de la ciutadania. Confiança entre les parts en l’intercanvi i desenvolupament de les diferents accions dutes a terme. Respecte a partir del funcionament i idiosincràsia de cada una de les parts. Transparència en les relacions i en la comunicació entre els agents implicats en aquesta declaració. Participació propera i oberta a tothom com a espai per debatre, acordar i proposar les diferents propostes i iniciatives sorgides

3 Propòsit de l’Espai d’Inclusió • • • • • •

Un espai que fomenti la interrelació entre els diferents agents del districte: entitats, associacions, empreses, institucions i veïnat. Un espai que faciliti les trobades i l’intercanvi entre agents de diferents sectors. Un espai generador de valors i coneixement. Un espai que serveixi com a plataforma de sensibilització vers les persones amb discapacitat. Un espai que doni visibilitat al potencial dels membres que formen part de l’Espai d’Inclusió. Un espai que impulsi iniciatives que afavoreixin la participació activa de les persones amb discapacitat a les dinàmiques del barri, del districte i de la resta de la ciutat. 33

4 Compromisos de les parts Administració • • • • • • •

Promourà el contacte i l’intercanvi de coneixement i experiències entre els agents signants de l’acord. Facilitarà espais de trobada que fomentin la interrelació entre les parts implicades. Convocarà una trobada anual de l’Espai d’Inclusió per informar i valorar la tasca duta a terme. Donarà visibilitat als seus membres, als acords presos, objectius, propostes, fites i resultats assolits. Posarà en coneixement dels mitjans de comunicació aquesta informació, així com els compromisos adquirits per cada una de les parts. Posarà a disposició dels agents membres els espais i serveis de l’Administració per a la celebració de trobades i/o activitats. Esdevindrà referent en el desenvolupament de polítiques i accions que afavoreixin la inclusió.

Entitats / Associacions de persones amb discapacitat

• • •

•

Assistiran a la trobada anual de l’Espai d’inclusió. Participaran en el disseny de l’informe anual d’inclusió. Posaran a disposició dels agents públics i privats la seva experiència i coneixements. Oferiran assessorament a la resta de membres en temes d’accessibilitat, compliment de la normativa laboral vigent i altres que puguin sorgir relacionats amb l’àmbit de les persones amb discapacitat. Potenciaran l’oferta de serveis, accions formatives, organització d’activitats als agents que formen part de l’Espai d’Inclusió. Difondran les bones pràctiques que duen a terme així com aquelles que es desenvolupin dins del marc de l’Espai d’Inclusió. Fomentaran el voluntariat corporatiu.

Entitats del tercer sector

• •

Assistiran a la trobada anual de l’Espai d’Inclusió. Difondran als seus membres, així com a altres entitats d’arreu de la ciutat, el projecte endegat des del Districte. Incorporaran en les seves accions els principis de l’Espai d’Inclusió. Participaran activament de les diferents accions i iniciatives resultants de la Mesura de Govern, així com d’aquelles que puguin sorgir per assolir un Districte inclusiu.

• • •

• •

Agents econòmics i de coneixement

• • •

Assistiran a la trobada anual de l’Espai d’inclusió. S’interessaran per conèixer els diferents agents de l’Espai d’inclusió. Es tindrà en compte al sector social del Districte davant de qualsevol necessitat empresarial. S’implicaran en la Responsabilitat Social Corporativa. Es donarà difusió a través dels diferents mitjans a l’abast dels diferents membres de l’Espai d’Inclusió, de les activitats que desenvolupen aquestes empreses i institucions, així com el seu suport en les diferents accions dutes a terme.

• •

Text acordat pels membres de l’Espai d’Inclusió 20+20+20 en la sessió de novembre de 2013. 34

Edició Ajuntament de Barcelona Districte de les Corts Entrevistes Rut Martínez, periodista Imatges Robert Ramos, fotògraf Disseny i maquetació Fons Gràfic Impressió Masanas Gràfiques

Octubre 2014 35

bcn.cat/lescorts fb.com/bcnlc @BCN_lescorts #lescortsinclusio