Línia Les Corts (10/07/13)

redacció: linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Balanç municipal pàg 03 Vives manté el repte de construir l’escola Paideia durant aquest mandat

Entrevista pàg 14 Vicenç Gasca: “L’alcalde ha dit que no farà res sense el consens del petit comerç”

línialescorts barcelona

10 de Juliol de 2013 · Núm.74 · www.linialescorts.cat

L’edifici de l’antic cinema Renoir acollirà un nou centre artístic El nou espai de dansa i arts escèniques serà gestionat per l’equip que ha dirigit amb èxit La Caldera de Gràcia

“Faig polítiques més socials que les que s’han fet durant 32 anys”

Entrevista a Xavier Trias Alcalde de Barcelona

pàg 08 - 09

Polèmica estatal Llanos de Luna viurà en una torre de l’Estat a Pedralbes pàg 18

Voluntariat per la Llengua: una dècada d’entrega pel català pàg 20 i 22 Shopping Night Els comerciants lliuren 1.700 racions durant l’Intenz Diagonal pàg 10

|2

lĂ­nialescorts.cat 10

Juliol 2013

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

En Portada

línialescorts.cat

3|

Balanç a l’equador del mandat

Compromís amb la integració » El regidor del Districte, Antoni Vives, manté el repte de construir l’escola Paideia durant aquest mandat » A l’octubre es posarà en marxa el Bicipark per a la mobilitat sostenibre al solar del carrer Numància, 153 Aina Galduf LES CORTS Construir la nova escola Paideia al carrer Montnegre amb Entença. Aquest és un dels reptes que encara el regidor del Districte, Antoni Vives, ara que travessa l’equador del seu mandat al capdavant de Les Corts. Així ho ha expressat en una trobada on ha fet una valoració dels dos primers anys de gestió del govern municipal i ha presentat els objectius de futur.

La segona meitat del mandat arrenca amb un projecte que demostra el compromís del Districte per la inclusió. Es tracta de la construcció de l’escola d’educació especial de la Fundació Paideia en un dels solars de la Colònia Castells. Durant el passat mes de juny, amb el consens de veïns, pares i grups municipals, es va iniciar la tramitació urbanística per fer realitat aquest centre.

Des de principis de mandat, les Corts també ha creat un espai d’acció, reflexió i interacció on treballen conjuntament associacions, privats i administració per elaborar una agenda d’activitats i facilitar l’accés al món laboral de persones amb discapacitat. A més, durant el 2013 també s’han fet accions adreçades al foment de l’accessibilitat en serveis i equipaments.

COLÒNIA CASTELLS El govern del districte continua treballant amb la prioritat d'atendre totes les persones afectades pel planejament urbanístic de la Colònia Castells, trobant solucions concretes a problemàtiques individuals. A tall d’exemple, el passat 17 de juny es van adju-

dicar els 12 habitatges a les famílies interessades a ocupar els pisos que havien quedat buits a l’edifici del carrer Montnegre, i ja s’ha posat en marxa un concurs d’obres per iniciar el procés de 24 mesos per tenir un nou edifici per allotjar 34 famílies.

A més, s‘ha fet un arranjament integral per dignificar l’espai alliberat. En aquest emplaçament s’ha creat una pista de bàsquet pavimentada de formigó, a més d’una zona de bancs, papereres i jocs infantils.

MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC Tres espais del territori pendents d’ús també milloraran la seva imatge. Al solar del carrer Benavent s’hi farà un espai de joc infantil i d’estada i a l’emplaçament

Parc de Can Rigal, al barri de la Maternitat i Sant Ramon / Antoni Vives, regidor del districte de Les Corts. Foto: Arxiu

del Doctor Ferran amb Manel Girona es millorà la llosa i l’arbrat.

L’espai annex al carrer Montevideo, fins ara utilitzat com a aparcament del centre educatiu veí Betània Patmos, ja s’ha arranjat per col·locar-hi una zona de jocs infantils.

Paral·lelament, també avança el projecte de dinamització del carrer Numància, 153, inclòs dins el Pla Buits. S’està treballant per poder posar en marxa a l’octubre un Bicipark per a la mobilitat sostenible en aquest solar.

D’altra banda, en l’últim any s’han realitzat 207 actuacions de millora a l'espai públic del Districte. S’ha actuat donant resposta a les peticions dels ciutadans i seguint una auditoria específica que Les Corts porta a terme per

detectar punts a millorar al territori.

UN NOU PARC: CAN RIGAL Els veïns de la Maternitat i Sant Ramon gaudeixen ja del nou parc de Can Rigal. Amb una extensió de 2 hectàrees, aquest nou espai verd està estructurat al voltant d’un eix que connecta Barcelona i l’Hospitalet i dóna lloc a dues zones diferenciades. Per un costat, una zona de bosc mediterrani amb pins i alzines, i per l'altre, un espai de prat que acull les àrees de jocs infantils i una la plantació d’arbres.

PROMOCIÓ DEL COMERÇ Coneixedor de les dificultats que pateix el comerç de proximitat, el Districte ha desenvolupat du-

rant aquest mandat estratègies per dinamitzar el sector. En aquest punt, destaquen actuacions com la campanya Stocs fora, als quatre eixos comercials del Districte, o l’esdeveniment Intenz Diagonal, que va atreure unes 35.000 persones en la seva primera edició.

ATENEU DE FABRICACIÓ Des de l’Ajuntament i el Districte també s’ha volgut crear un equipament innovador i singular a les Corts. Amb aquest voluntat neix aquest mes de juliol el nou Ateneu de Fabricació, un equipament de creació i formació vinculada a les noves tecnologies i en especial a la fabricació digital en 3D.

> Continua a la pàgina 5

|4

Cultura

Memòria històrica | Les Corts del primer franquisme

línialescorts.cat 10

En el marc de l’exposició Viure a les Corts en el primer franquisme que finalitzarà el 28 de setembre, el Districte organitza unes Rutes de la Memòria Històrica que recorreran demà dijous i dissabte 20 els principals espais de rellevància històrica de les Corts. Per particiJuliol 2013 par-hi cal inscriure-s’hi prèviament enviant un correu a comunicaciolescorts@bcn.cat.

Impulsen un nou centre de dansa i arts escèniques » L’edifici de l’antic cinema Renoir acollirà la desena Fàbrica de Creació de la ciutat que serà gestionada per l’equip de La Caldera

Redacció LES CORTS L'Ajuntament de la ciutat, a través de l'Institut de Cultura i del Districte de les Corts, impulsarà un nou centre de creació de dansa i arts escèniques ubicat a l'edifici municipal que va ocupar fins l'any passat el cinema Renoir Les Corts, al carrer Eugeni d'Ors. El centre s'afegirà a la xarxa de Fàbriques de Creació de l'Ajuntament i la gestió l'assumirà l'equip que ha dirigit amb èxit el projecte de La Caldera de Gràcia al llarg d’aquests darrers anys.

El centre vol ser un espai de referència adreçat tant al sector professional de la dansa i les arts escèniques com al públic de la ciutat o el visitant i alhora ser re-

conegut a escala internacional.

Un punt de trobada social, artístic i cultural que doni suport a la producció d'espectacles i productes culturals de qualitat, formació continuada per als professionals i assessorament i acompanyament als creadors.

L’equipament també vol ser un centre que fomenti la recerca i el pensament i que tingui un marcat compromís amb la creació actual i l'apropament a nous públics.

MODEL D’ÈXIT L’equip que assumirà la gestió del nou centre de dansa i arts escèniques de les Corts hi exportarà el model que ha funcionat amb èxit durant 18 anys a La Caldera del barri de Gràcia.

El col·lectiu d’artistes de La Caldera aposta per “oferir un model de continuïtat i d’estabi-

Barris en Dansa. Foto: La Caldera

litat per poder seguir desenvolupant, consolidants i generant trajectòries artístiques i pensament contemporani més enllà dels productes puntuals”. Així ho expliquen a la seva pàgina web, on destaquen que el seu principal objectiu és “donar suport a la dansa i la creació escènica contemporània”.

EDIFICI CULTURAL El nou centre de creació artística prolongarà la tradició cultural d’un edifici que durant 16 anys va ser l’escenari del Renoir Les Corts i el seu cinema en versió original subtitulada.

La remodelació de l’edifici tindrà un pressupost d’uns 470.000 euros que serviran per reformar el seu interior. Les sis sales de l’antic cinema es convertiran en 4 espais destinats a l’assaig i l’actuació dels artistes.

El nou Ateneu de Fabricació obre les portes

Arriba una nova edició de l’Estiu Fantàstic

TECNOLOGIA4Dissenyar un producte, posar-lo a la impressora digital i treure'n un prototip en 3D és una tècnica de la qual tot just comencem a sentir a parlar i que des d'aquest mes de juliol estarà a l'abast dels ciutadans, emprenedors i estudiants que visitin el nou Ateneu de Fabricació, un equipament que Les Corts estrena a l'antiga fàbrica Benet Campavadal un cop remodelada.

Aquest nou espai, que acollirà una biblioteca, es posa en marxa com un laboratori de creació digital vinculat a les noves tecnologies i, en especial, a la fabricació digital en 3D amb codi obert perquè els ciutadans puguin compartir les seves idees i convertir-les en productes físics útils per a la societat.

L’Ateneu de Fabricació de les Corts va començar a funcionar ahir amb un workshop de muntatge d’impressores 3D, un taller per aprendre a crear una impressora d’aquest tipus. Més endavant, el Consorci d’Educació té previst començar el mòdul de formació a professors en el funcionament de la tecnologia d’impressió digital en 3D.

LLEURE4Un any més, La Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona organitza l’Estiu Fantàstic, un seguit d’activitats esportives i lúdiques gratuïtes per a nois i noies d’entre 12 i 16 anys.

De l'1 al 30 d'agost, els joves de les Corts podran utilitzar les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal Arístides Maillol, mentre que durant els mesos de juliol i setembre podran experimentar els diferents esports del triatló (l’atletisme, el ciclisme i la natació) a través de diversos jocs.

Els parcs de les Corts s’omplen de música per celebrar l’estiu

El cicle de concerts lírics del Monestir arriba al seu final CULTURA4El Monestir de Pedralbes és un entorn excepcional de la ciutat, un espai que cal conèixer i en el qual s’han de viure experiències. I una bona manera de fer-ho és a través del cicle de concerts lírics que ofereixen des del Districte i que ja arriba al seu final.

Després de vuit jornades, Les Veus del Monestir acabaran dijous de la setmana que ve a dos quarts de nou del vespre amb Òpera Gala, una última sessió d’accés lliure centrada especial-

ment en les obres de Verdi, Puccini i Rossini, entre d’altres.

“El Monestir de Pedralbes és ben viu i ho ha estat sempre”, afirma Antoni Vives, regidor del Districte, que afegeix que aquest cicle de concerts lírics “vol donar encara més elements d’interès a l’espai”. Per aconseguir-ho, el Districte ha comptat amb la col·laboració de l’escola de música A Tempo i “d’artistes de primer nivell” que han fet descobrir, amb el seu art, “una nova dimensió del Monestir”.

CULTURA4Amb l'arribada de l'estiu i les tardes que s'allarguen, moltes activitats surten a l'aire lliure. Una d'aquestes iniciatives és el cicle Música als Parcs, que fins al 30 d'agost programa gairebé cinquanta concerts gratuïts en 27 zones verdes de la ciutat.

Pel que fa a les Corts, els amants de la música clàssica podran gaudir, dijous vinent als Jardins de la Font dels Ocellets, d’un concert del Quartet Alti-

mira. A més, l’endemà divendres, Laura Obradors i Victor Galiano al piano actuaran als Jardins de Gaietà Renom.

Per altra banda, els amants del Jazz podran presenciar dijous 26 als Jardins d’Ernest Lluch l’actuació de Gianni Gagliardi Nomadic Nature. I més endavant, concretament el divendres 2 d’agost, un concert d’Ana Rossi i Bart Barenghi a la guitarra omplirà els Jardins de Rubió i Tudurí.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

5|

|6

línialescorts.cat 10

Opinió

Juliol 2013

Torre de Guaita

Safata d’entrada

4Selecció d'ibèrics

4La política inútil

4Envellir amb dignitat

Per Octavi Despuig / Les Corts

Per David Puentes / Les Corts

Per Jordi Lleal i Giralt / La Maternitat i Sant Ramon

Els confesso que, quan en el meu anterior article vaig parlar de les agressions contra la llengua catalana, ni tan sols no se’m passava pel magí la possibilitat que algú es despengés amb una bestiesa tan sublim com la que ha deixat anar el PP aquesta setmana passada. Sí, home, tot allò que el valencià no tan sols és una llengua diferent del català, sinó que ja s’escrivia amb l’alfabet ibèric allà pel segle VII abans de Crist. Queda clar que aquesta gent no es moquen amb mitja màniga. Ja posats, però, haurien d’haver tingut en compte un parell de coses.

La primera, és que l’escriptura ibèrica ha estat descodificada, però no interpretada. Ras i curt: sabem llegir els textos ibèrics, però no sabem què diuen ni els podem traduir. Per tant, difícilment podrem saber si allò és valencià fallero o garrulo meridional.

La segona, que la llengua ibèrica s’escrivia en tres signaris o escriptures diferents. La més coneguda i estesa, la nord-oriental, que era habitualment utilitzada en una extensa zona peninsular que, veges tu, inclou Catalunya i el País Valencià. A veure si encara resultarà que els íbers ho tenien més clar que ningú, això dels Països Catalans, i resulta que els populars els estan donant la raó.

Bromes a part, però, ja es veu que la intenció és clara: desmembrar el català per aconseguir-ne la desaparició. I una de les maneres és fer això que ha perpetrat el PP: presentar, a les Corts valencianes, una moció reclamant que la Real Academia de la Lengua Española inclogui, en la propera edició del diccionari general que edita aquesta institució, una definició del mot “valencià” que permeti la seva caracterització com a llengua distinta del ca-

talà. Per cert, que tot això de l’ibèric és en l’exposició de motius d’aquesta memorable peça, que sens dubte passarà als annals de la literatura parlamentària.

Entre d’altres motius, perquè el seu autor maltracta despietadament l’ortografia.

Jo em pregunto des de quan una llengua, per afirmar-se i afermar-se, necessita que una altra llengua la reconegui. Trobo que això implica situar-se en una posició subalterna; ço és, que com que la llengua “important” (el castellà) reconeix la llengua secundària o menor (el valencià “ibèric”), aquesta darrera queda plenament justificada i no li cal res més. Submissió en estat pur.

A què treu cap, tot això?

Doncs, deixant de banda l’eterna tirada dels populars a l’ús de l’anticatalanisme com arma política, vet aquí que les darreres enquestes apunten la fi de la llarga hegemonia pepera al País Valencià. Diuen, els darrers treballs demoscòpics, que els nacionalistes espanyols de la UPyD poden queixalar un significatiu nombre de vots als populars, i això els ha posat neguitosos. I ben segur que al carrer Génova tampoc no estan gens tranquils. Si cau València, que és un dels feus importants, què passarà a la resta? Per això fan mans i mànigues per seguir governant. Malgrat els escàndols, els processats i tota la pesca. Per això desenterren les qüestions relacionades amb la llengua, perquè confien que per aquesta via poden mobilitzar una part de l’electorat que sempre ha estat sensible al missatge anticatalà.

Feina rai, però. La societat valenciana ha evolucionat, i reclama que se la tracti amb el respecte que es mereix. I això inclou que els polítics que la representen siguin capaços de distingir l’escriptura ibèrica d’un plat d’embotits.

@alfonslopeztena: Mentre als catalans ens fan cantar que estem tossudament alçats, els egipcis s'alcen tossudament

És en moments com els actuals on la política i els polítics estan en el punt de mira dels mitjans de comunicació i conseqüentment dels ciutadans -moltes vegades amb mes populisme que ètica- hi han actituds i posicions que alguns es podrien estalviar pel seu propi bé i en el del col.lectiu que representen.

Cercar projecció mediàtica a traves de declaracions populistes, posicions i posicionaments crítics que no presenten alternatives viables sino el desgast del contrari i la rentabilitat partidista és el pitjor servei que podem fer al pais i a tots aquells que amb un esforç cada cop més gran paguen a tràves dels seus impostos el sou d'aquells que haurien de sumar esforços per fer-nos sortir d'aquesta crisi.

Cal retornar als principis de l'esforç, en tots els camps, però sobretot en el de la política, cal fugir de l'espectacle i cercar l'eficiència, el treball i l'empatia amb una societat cada cop més necessitada de solucions i sobrada d'espectacles esterils protagonitzats per polítics clarament dirigits que davant d'un moment irrepetible justifiquen el seu lloc i feina a través de persecucions i denuncies prescindibles i alhora altament costoses.

Hi ha muntat un negoci fabulós per les clíniques i metges d’estètica dedicats a canviar nassos, morros, pits, implants de cabell, etcètera. Fins no fa massa eren les dones, ara ja s’hi han afegit els homes.

En el fons de tot hi ha un despropòsit, aturar el temps biològic de les persones i anar- les plastificant a pedaços de mica en mica, ara estiro la pell per aquí, ara rectifico per allà, injecto botox als llavis, afegeixo un trosset de nas, “passo el ribot per les pistoleres” o sigui faig una liposucció, planxo les arrugues, trec les bosses dels ulls, etcètera. Resultat final: iniciada la carrera de la cirurgia estètica contra el temps mai s’acaba, sempre queda una part a refer, i a més de l’estètica corporal es vesteixen de persones joves que fan pena.

Hem de prendre consciència de que a cada edat li

correspon uns límits físics, psíquics i emocionals, la nostra vida és un esdevenir amb canvis constants als que ens hem d’anar adaptant, si ho aconseguim viurem més tranquils i feliços, si no ho acceptem i no sabem adaptar-nos serem uns desgraciats i ens trobarem fora de joc. És clar que hi ha persones que tenen greus problemes amb la seva imatge, deformitats i defectes que justifiquen sobradament una intervenció correctiva, faltaria més!

Envellir amb dignitat és fer-se càrrec del pas del temps sense traumes, tenir una postura positiva, reivindicar els espais propis de l’edat, donar exemple i consells als més joves i posar-los-hi a l’abast les experiències pròpies viscudes.

No tot és la imatge, en el nostre interior també hi ha uns valors que valen la pena.

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B.33380-2005

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció:linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

@jesscarolbr

@ManuelCuyas: Per què el PSC no organitza un concert al Camp Nou pel federalisme i l'Alícia i en Rivera un per l'unionisme?

#nelsonmandela

@Mtudela: Pocs han estat els pobles que han assolit la llibertat per la via pacífica.

Farem història #ConcertPerLaLlibertat #FreedomCatalonia2014

Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com

10 Juliol 2013

línialescorts.cat

7|

|8

línialescorts.cat 10

Entrevista

Juliol 2013

“Faig polítiques més socials que les que s’han fet durant 32 anys”

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

A. Galduf / A. Nadeu BARCELONA Han passat dos anys de mandat.

En què ha canviat Barcelona des que vostè és alcalde?

Ha canviat en les prioritats. Hi havia uns plantejaments urbanístics i de funcionament de la ciutat basats en models d’abans de la crisi i ara s’està marcant com a prioritat atendre la gent i, per tant, donar resposta social. De fet, la despesa en aquest sentit ha augmentat un 15%. També ens hem marcat com a prioritat la creació de llocs de treball i habitatge de lloguer a un preu assequible.

Un altre objectiu ha estat que la ciutat funcionés a nivell de seguretat, neteja, transport públic i il·luminació, el que ha suposat un canvi important.

Les persones per sobre del totxo...

Ningú pot creure’s que aquest país o aquesta ciutat pugui con-

tinuar amb aquella filosofia de “requalifiquem i amb el que guanyem podrem fer coses”. Això s’ha acabat, és un model obsolet que ens ha portat a la catàstrofe.

Què està fent aquest Ajuntament per pal·liar els efectes de la crisi?

Per pal·liar la crisi el primer que cal és que hi hagi feina. El que s’ha de fer és donar oportunitats a la gent perquè treballi i estimular la creació d’empreses. En segon lloc, també cal atendre la gent que ja no pot seguir. En aquest sentit, tenim Serveis Socials de l’Ajuntament i col·laborem amb les entitats del tercer sector. La nostra obsessió és que no hi hagi cap nen ni cap persona amb desnutrició, per això tenim el Banc dels Aliments, les beques menjador, l’atenció a la gent sense sostre...

Ni cap persona sense llar...

L’habitatge és el tercer pilar.

Hem signat un acord amb Caixa Banc que ens cedeix la gestió de pisos que tenen buits per a les

persones que es troben en una situació límit. A més, hem desenvolupat una nova operació de construcció de mil habitatges de lloguer assequible. No podem abaixar la guàrdia perquè hi ha molta gent que viu en una situació difícil, però crec que estem en una bona línia de treball.

De cara als propers dos anys, quines són les màximes prioritats del govern?

La prioritat més important és que Barcelona esdevingui una ciutat de cultura, de coneixement, de creativitat, de benestar... Des del punt de vista social això significa col·laborar amb les entitats del tercer sector per poder prestar la màxima atenció possible i estar a prop dels ciutadans. D’altra banda, Barcelona està davant el repte de les noves tecnologies.

Que implica un canvi de model econòmic...

Ser la capital dels mòbils i fer l’aposta per les smart cities

crearà una nova economia, n’estic segur. Donarà llocs de treball a la gent que s’hagi especialitzat en aquests temes i podran aparèixer petites i mitjanes empreses al seu entorn. Això sí, ho hem de fer de manera que respongui al benestar de les persones. Crec que estem en una posició de liderar aquest àmbit a nivell mundial.

Vostè diu que cal aconseguir “ser capaços de demostrar que urbanisme, medi ambient, habitatge i tecnologia són compatibles”.

Com es fa això?

No és compatibilitat, és una filosofia de futur de veure tot això globalment. Cal entendre que tota l’administració ha de partir d’aquesta idea i, aleshores, aplicar-ho.

El primer impulsor d’aquesta filosofia ha de ser l’administració pública, però el sector privat també s’hi ha d’apuntar.

Posi’ns un exemple...

Quan ets la capital dels mòbils i fas un sistema de lloguer de motos, és lògic que estigui lligat

a la tecnologia. No té gaire sentit que posis un sistema de lloguer d’aquest estil i que no vagi lligat amb el mòbil o que no es pugui pagar per contactless.

Com a administració pública hem d’afavorir aquesta possibilitat, per exemple incentivant que les empreses s’instal·lin a la zona del 22@, però a més hem d’actuar sempre amb aquesta mentalitat si no volem fracassar. Qui no estigui en aquesta revolució s’equivoca.

El seu Govern ha ratificat l’aposta pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Com és que finalment ho veu amb bons ulls?

Sempre ho he recolzat. Mai he dit que no. És una d’aquestes coses estranyes. Si llegeixes que Barcelona es presenta als Jocs Olímpics d’Hivern, d’entrada et quedes estorat. Però quan veus la reacció del Pirineu a favor d’això i el seu interès te n’adones que no anem mal encaminats. Jo sempre he dit que això té lògica si és a favor del Pirineu i si Barcelona pot ajudar-lo.

10 Juliol 2013

Entrevista

línialescorts.cat

9|

“L’alcalde i l’Ajuntament estem al servei del país i del seu Govern pel que necessitin. També per caminar cap a nous horitzons”

Nosaltres, com a capital de Catalunya, hem d’ajudar la resta del país. No sé com anirà, però el sol fet de presentar la candidatura ja és un benefici per al Pirineu. A més, jo crec que tenim possibilitats i, si d’aquesta manera podem ajudar el Pirineu, endavant.

Barcelona va impulsar l’organització basada en eixos comercials i això ha estat un èxit.

També tenim els mercats, una eina especial que s’està remodelant i que ajuda molt en aquest sentit. Nosaltres no farem res que no parteixi d’un acord dels comerciants.

Un altre sector que també volen ajudar i que figura entre les seves prioritats de govern és el comerç de proximitat. Estan aconseguint els resultats que esperaven quan van començar el seu mandat?

En el moment actual, el comerç en general pateix molt i el de proximitat encara més. Per sort,

Qui també necessita acords per tirar endavant és el seu executiu, que ha de pactar amb el PP per desbloquejar partides pressupostàries. I tot això mentre a l’altra banda de la plaça, el seu partit aposta pel dret a decidir...

Nosaltres estem complint el nostre programa i pel que fa al pro-

cés sobiranista no fallarem. Però no només això. Nosaltres exercim de capital de Catalunya i, a diferència d’anys enrere, l’Ajuntament no fa la guitza a la Generalitat. És a dir, no intentem disminuir el Govern de Catalunya, sinó que intentem col·laborar-hi. Ells saben, com també sap el Parlament de Catalunya, que l’alcalde i l’Ajuntament de Barcelona estem al servei del país i del seu Govern pel que necessitin. També per caminar cap a nous horitzons.

Amb la crossa Popular...

Nosaltres tenim un problema.

Som 14 regidors i per governar

se’n necessiten 21. Per tant, per tirar endavant la ciutat requerim la col·laboració d’altres grups. Sempre tenim la col·laboració més o menys explícita d’Esquerra, però només són 2 regidors i, per tant, no sumem.

I si a això li afegeixes que ni PSC ni Iniciativa no em donen mai suport...

La situació es complica.

Crec que ambdós s’equivoquen, però evidentment ho respecto.

Vull demostrar que faig polítiques més socials que les que s’han fet durant 32 anys. I el que no ens podem permetre ara, en un moment de crisi eco-

nòmica com l’acutal, és paralitzar la ciutat.

Descarta tornar a intentar entendre’s amb el PSC? Els hi he demanat moltes vegades. Quan vam començar, quan va entrar el Jordi Martí... Jo mai descarto res i qui vulgui col·laborar amb mi té la porta oberta.

Però hi ha grups que no tenen voluntat de col·laboració. És incomprensible la gent que no es pot entendre amb res. Diuen que fan d’oposició dura, però jo sempre els pregunto perquè no han fet res del que ara exigeixen durant els 32 anys que han governat la ciutat.

LES CORTS

“Mentre no es reprenguin els treballs de la L9, s’han de recuperar els espais per a ús ciutadà” Una de les zones que milloraria la seva comunicació amb la L9 és l’entorn del Camp Nou, on fa temps que s’hi estan fent les obres. Quines són les previsions actuals del tram central i de la resta de la línia? És conegut que el tram central de la L9 està aturat. I també ho és que com Ajuntament hem reclamat a la Generalitat, administració responsable de les obres, que mentre no es re-

prenguin els treballs, adeqüi, arrangi i recuperi per a ús ciutadà les places o els espais on estaven situats els pous de les obres. Pel que fa a la connexió amb Fira i l’Aeroport, que considerem vitals pel desenvolupament econòmic de la ciutat, exigim al govern català que executi aquest ramal el més aviat possible, sent coneixedors, però, de la difícil situació pressupostària que travessa.

| 10

Comerç

Premis | Barcelona, la millor botiga del món

línialescorts.cat 10

Juliol 2013

L’Ajuntament de Barcelona ha tornat a convocar la setzena edició del premi Barcelona, la millor botiga del món. Es tracta d’un guardó que reconeix les empreses, entitats i persones del món del comerç que, durant el 2012, han contribuït a potenciar el sector a la ciutat. Les candidatures es poden presentar fins el dia 15.

Els comerciants reparteixen 1.700 racions al Intenz Diagonal Redacció LES CORTS Els comerciants de l’Eix SantsLes Corts, el Mercat de Les Corts i Mirall de Pedralbes van repartir 1.700 racions durant la Shopping Night d’estiu, coneguda com Intenz Diagonal, que va tenir lloc el passat 20 de juny.

“Fem una valoració molt positiva perquè representàvem el comerç de Les Corts amb unitat i cohesió”. El president de l’Eix Sants-Les Corts, Josep Escofet, explica a Línia Les Corts que “els organitzadors de l’esdeveniment ens van dir que vam ser l’estand per on més gent va passar”.

I és que els ciutadans van poder gaudir d’un tast per 1,50 euros i una beguda per 2 euros, entre compra i compra. “Vam tenir pernil, paté de foie, mini hamburgueses, pinxos...”, comenta Escofet, que destaca que l’objectiu d’aquest Tasta Les Corts era “aprofitar Intenz Diagonal per

Pedralbes Centre acull la desfilada per la integració

PEDRALBES CENTRE4El pròxim dissabte, a partir de les 19h, la plaça del Pedralbes Centre acollirà la segona edició de la desfilada per la integració. Es tracta de la iniciativa Catwalk-in, un projecte sobre la inclusió de les persones amb discapacitat al món de la moda impulsat per l’agència Fashion Group.

Aquest any, també es podran veure a la passarel·la, com una

marca més, els dissenys del Centre Ocupacional Les Corts.

L’objectiu de la desfilada és demostrar a la societat que aquests nous top model són capaços de descobrir el seu talent i integrar-se plenament en el camp de la moda, un món de difícil accés per a ells. Els models del Catwalk-in desfilaran al costat de models convencionals com la top Lorena López.

Parades al carrer per iniciar les rebaixes a Mirall de Pedralbes Intenz Diagonal. Foto: Flickr BCN-Les Corts

donar a conèixer i fer publicitat del comerç i la restauració” del Districte.

Després de l’èxit i la bona acollida de la primera edició de Intenz Diagonal, els comerciants asseguren que tot apunta que l’any vinent es tornarà a repetir. “Va ser

la proposta estiuenca del que es va fer per Nadal al Passeig de Gràcia. Sembla que les coses poden anar per aquí i continuar l’any vinent amb una nit de compres al centre, a l’hivern, i una altra a la Diagonal, a l’estiu”, explica el president de Sants-Les Corts.

MIRALL DE PEDRALBES4Coincidint amb l’inici de les rebaixes d’estiu, el passat 2 de juliol diversos botiguers de l’Associació de Comerciants Mirall de Pedralbes van treure al carrer part dels seus productes rebaixats per donar-los visibilitat.

Els comercials expliquen que van voler encetar les rebaixes amb un format “alegre i festiu” mostrant els productes “d’una manera més personal”.

Immersos encara en la temporada de rebaixes, els botiguers afirmen que “per als clients és un moment ideal per fer-se amb productes que poden veure reduït el seu preu fins a un 70%”. Tanmateix, pels botiguers aquesta època de l’any també és una gran oportunitat per donar sortida a l’estoc de temporada i per aconseguir reflotar la situació que pateix el sector del petit comerç.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

11 |

| 12

línialescorts.cat 10

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 14

Juliol 2013

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTS www.eixsantslescorts.com

Rebaixes!

Intenz Diagonal

Unes quantes recomanacions

Comerç de proximitat a la part alta de Les Corts I allà hi erem nosaltres, participant com entitat amb un estand. Vam poder viure de ben a prop la primera cita que Intenz Diagonal va muntar per començar les compres d'estiu al tram entre els carrers Joan Güell i Entença. Un festival de moda, gastronomia, cultura, oci i teatre musical, on el comerç va ser protagonista.

L’avinguda Diagonal va acollir la nit del 20 de juny, per primera vegada, a marques, establiments, hotels, restaurants i equipaments culturals que van obrir les portes amb experiències, propostes i promocions especials per dinamitzar un dels eixos comercials més emblemàtics de la capital catalana, juntament amb la participació de dos dels centres comercials més importants de la ciutat: l’Illa Diagonal i Pedralbes Centre.

Aquí podeu veure una petita mostra del que va ser la jornada.

Més informació: http://www.intenzdiagonal.com/

De l’1 de juliol fins el 31 d’agost pel que fa a les rebaixes d’estiu, l’Agència Catalana del Consum fa unes recomanacions a la ciutadania per tal que aprenem a gaudir-les amb les màximes garanties. Nosaltres recollim aquests consells i us els fem arribar des d’aquestes planes.

Compareu els preus. El preu rebaixat ha de constar sempre al costat del preu no rebaixat. Es pot substituir aquesta informació pel percentatge de reducció de preus en cada bé o servei.

Examineu el producte, que ha de tenir la mateixa qualitat i garantia que té a preu no rebaixat.

Els productes rebaixats han d’estar diferenciats de les vendes en liquidació, les vendes de saldos i les ofertes.

Si l’establiment admet les targetes de crèdit com a forma de pagament habitual també ha d’admetre-les en rebaixes.

Llegiu detingudament les etiquetes, les instruccions d’ús i les característiques del producte.

L’establiment no té l’obligació de canviar un producte que està en perfecte estat.

Conserveu totes les factures o els tiquets de compra, ja que són la vostra garantia i els podeu necessitar en cas de reclamació.

La publicitat és vinculant i podeu exigir-ne el compliment, per tant, guardeu-la juntament amb les seves característiques, les instruccions, els catàlegs comercials...

Quan compreu un producte, si teniu alguna incidència, reclameu a l'empresa que us l'ha venut i que té fins a 1 mes per contestar.

Segueix-nos a la web de l’Eix www.eixsantslescorts.com

Amb el suport de:

10 Juliol 2013

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 14

línialescorts.cat

13 |

EL NOSTRE COMERÇ DE PROXIMITAT Grup Jota

“Els que hi som ara som l’esència d’aquesta perruqueria” Judit, Olga, Trini i Andreu són els noms que hi ha darrera de l’acrònim Jota. Ens ho explica la Judit Jané, perruquera, una professió que li ve de familia ja que és neboda de perruquera casada amb l’Andreu Roig, també professional del sector i fill de perruquers. De fet, la “O” és d’Olga, com s’anomenava la mare de l’Andreu, que els va deixar fa uns mesos però que d’alguna forma continua a l’equip. I la quarta del grup és la Trini Perdiguero, que porta tants anys amb ells que és una amiga.

La visitem a última hora, quan la perruqueria ja ha tancat i encara queden clientes a les quals atenen amb la mateixa energia que a les quatre de la tarda. Una de les seves filles, la Violeta, tot jugant, enreda amb els estris de feina mentre espera que els pares acabin la jornada.

Li preguntem si la seva dedicació és vocacional i dubta en la resposta. “Quan era petita, 8 o 9 anys, tenia cura de la meva àvia. Li tallava el cabell i li feia les ungles”. Es va adonar que en acabar, la seva àvia era feliç i es va dir a si mateixa: “em dedicaré a alguna cosa que faci que la gent que arriba trista, surti contenta”. La resta és història. La Judit insisteix molt en què Grup Jota és una perruqueria de barri, molt familiar: “vénen parelles d’avis, la filla amb el gendre, els néts i, en alguns casos, les núvies dels néts. Tenim famílies senceres”. Per a ells, la confiança en la seva feina, que passa de generació en generació, és motiu d’orgull. “I parlem molt”, afegeix amb un somriure. Perquè els clients i les clientes no van només a posar-se guapos: van a passar una estona amb amics que entenen els seus problemes.

L’Andreu, La Judit i la Trini, l’equip actual del Grup Jota

Antonio Laín, propietari d’Ibèric Lain

“En aquest país no hi ha un producte que ens diferenciï més del món que el pernil”

Antonio Laín, al mig del seu equip.

De la botiga Ibèric Laín surt un aroma suggeridor i atraient. Un cop dins de l’establiment, trobem prop de mil pernils ibèrics de bellota, perquè a més són distribuïdors d’un fabricant d’Extremadura i estan a punt de tancar un tracte amb un altre, també de la mateixa zona.

Xerrem a l’obrador, on un empleat i el mateix Antonio estan manipulant diverses peces.

Amb una facilitat fruit de l’experiència, Laín està treballant amb pernils que, un cop desossats, tindran diverses sortides. “A diferència de la majoria de botigues i parades del mercat, comprem, manipulem i venem”. I insisteixen que la manipulació que fan és totalment artesana: “hi ha molt poca gent que es dediqui a desossar pernils”.

La vedella que venen és de Girona i el porc

d’Hostalric, de productors petits, que treballen molt bé, com ell exigeix.

L’Antonio Laín és un home fet a sí mateix.

Va començar en aquesta professió molt jove, quasi per casualitat quan va deixar els estudis i ara és tot un mestre reconegut. “M’he format amb cursos, amb coaching, he assistit a fires, congressos...”. Aquest home, propietari d’una de les millors xarcuteries de Les Corts, insisteix en la importància de formar-se: “és imprescindible, perquè els oficis es transformen i els hàbits de consum de la societat també”. Un home que porta dirigint equips des dels 21 anys ara compta amb un grup de sis empleats, i serveix al barri de Les Corts productes d’alta qualitat a preus més que raonables.

Elaboración propia artesanal.

Especializados en jamón ibérico.

Regalos de empresa.

Amplia selección gourmet de vinos, cavas, licores, conservas, y productos delicatessen.

PROMOCIONS MATINS DE JULIOL (fins les 13 h)

Neteja facial + hidratació: 34€ Massatge descontracturant (30’): 19 € Tallar, pentinar + regal peeling capilar: des de 24,60€ (consultar preu per llarg del cabell) Trucar per reservar.

c/ Galileu, 84.

Tel. 93 411 00 83 Barcelona

| 14

L’Entrevista línialescorts.cat 10

Agenda Nacional | A favor del dret a decidir

Juliol 2013

Preguntat pel procés nacionalista, el president dels comerciants barcelonins, Vicenç Gasca, afirma que “el dret a decidir és tant bàsic que jo crec que ningú pot estar en contra”. Per Gasca, “la gent té dret a escollir el que vol. Després s’haurà de ser respectuós amb el que esculli la gran majoria”.

Vicenç Gasca “L’alcalde ha dit que no farà res sense el consens del petit comerç” Vicenç Gasca /és el president de la Fundació Barcelona Comerç El president dels comerciants barcelonins destaca la crua situació que pateix el sector però manté l’esperança que la crisi comenci a estabilitzar-se.

Gasca agraeix la dedicació dels eixos comercials i el suport de l’administració.

Aina Galduf LES CORTS L’alcalde Trias ha afirmat que apostaria per una tímida liberalització horària els diumenges i en zones turístiques. Què n’opina la Fundació?

L’alcalde ha dit que no farà res sense el consens del sector i aquesta és la mateixa postura que ha mantingut sempre.

Fins que no quedi clar el marc legislatiu en el què ens movem no es podrà prendre cap determinació.

Per defensar el model català heu fet arribar un document al Parlament... És un manifest de bones intencions. Volem preservar el model català i regularitzar-nos per les lleis del nostre Parlament, no per les que tinguin a Madrid. El model català és un model d’èxit i un referent per a altres ciutats.

El Pla de Suport al Comerç, fins a quin punt ajudarà a parar la crisi que pateix el sector?

El comerç paga les conseqüències de la situació econòmica que està vivint el país. Creiem que aquest pla estratègic aju-

darà a ressituar-nos en el moment en què estem ara. S’ha de tornar a un consum responsable i el comerç de proximitat és una peça clau.

ment més de la meitat dels eixos de Barcelona volen seguir fent les passarel·les de moda i l’Ajuntament els dóna el recolzament.

Amb tantes promocions i ofertes al llarg de l’any, han perdut sentit les rebaixes?

No és el mateix que tinguis alguns productes en promoció com a reclam a que tots els articles estiguin rebaixats. A les rebaixes els comerciants posem tot el que tenim a les nostres botigues a preus especials i això pel consumidor és molt més atractiu que promocions en només alguns productes.

Assegureu que les vendes s’han estabilitzat durant el primer trimestre de 2013. Es veu la llum al final del túnel?

A l’Indicador de Comerç de Barcelona vam observar que la baixada de vendes era més suau. Properament començarem l’estudi del segon trimestre però puc avançar que ha sigut més dificultós perquè les temperatures, que no han estat les habituals per aquests mesos de l’any, ha perjudicat a diferents sectors.

Aquest any es cuidaran més els accessos i la part exterior de la pista de gel?

Els problemes els vam tenir més el primer any, l’any passat ja va sortir molt millor. La superfície va ser molt més gran i no hi va haver les cues que hi havia a la primera edició. Cada any aprenem alguna cosa i esperem que aquest tercer any sigui millor. A més incorporarem novetats.

Està assegurada la continuïtat de les passarel·les?

Sí, sempre que hi hagi la voluntat dels eixos. En aquest mo-

Malgrat aquesta desacceleració de la caiguda de les vendes, el 2013 serà el pitjor any de la crisi?

Cada vegada es desaccelera però baixa, i baixa sobre el que ja havia baixat. Estem patint molt i tenim l’esperança, més que la confiança, que això arribi a estabilitzar-se perquè nosaltres ja hem fet molts sacrificis.

Hi ha un càlcul de quantes botigues han tancat a Barcelona en els darrers anys?

No. En aquest sentit, demanem

que l’Impost Sobre Activitats Econòmiques (IAE) es torni a posar en vigor, no amb finalitat recaptatòria, sinó perquè sigui una espècie de cens.

Darrerament s’han inaugurat diversos mercats remodelats.

Quina valoració en fa?

Els mercats municipals són els pals de paller de la multicentralitat de Barcelona per això trobem bé tota la inversió que s’està fent. Ajuda a reactivar l’activitat econòmica i el comerç a les diferents zones de la ciutat.

Els problemes d’execussió amb els Encants, però, ha posat sobre la taula el dubte de si cal fer obres tant faraòniques...

Moltes d’aquestes obres es van començar a fer abans de la crisi.

Barcelona té el boom turístic, a part de pel clima, per les seves obres. Si mirem al futur, crec que s’han de fer obres emblemàtiques i dignes. Això sí, penso que el disseny no ha d’estar renyit amb que no siguin més cares del que han de ser i que donin una funcionalitat.

Trias ha anunciat que presentarà candidatura pels Jocs Olímpics d‘Hivern de 2022. És una forta promoció de la gran botiga que és Barcelona...

La Fundació Barcelona Comerç recolza la candidatura perquè està totalment a favor d’aquestes experiències que poden portar riquesa a la ciutat, com va passar al 1992.

Barcelona és una festa constant amb les diverses activitats de promoció dels eixos. Aquest model és únic al món?

Sí, és un model envejat per moltes altres ciutats. Demanem que continuï la sensibilitat de l’Ajuntament per recolzarnos en totes les activitats de dinamització.

El consistori també persegueix la venda ambulant i il·legal que tant us afecta...

En aquest punt sí que exigim a l’administració que lluiti contra aquesta pràctica. Reconeixem l’esforç de la Guàrdia Urbana però voldríem que aquesta pressió anés tant als que estan al carrer com als que no.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

15 |

| 16

Les Corts línialescorts.cat 10

Agenda nacional | La cadena humana, en marxa

Juliol 2013

Ja estan obertes les inscripcions per poder participar a la Via Catalana cap a la independència, la cadena humana que impulsa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de cara a la propera Diada Nacional de l’11 de setembre. El formulari per inscriure’s-hi es pot omplir a la pàgina web de la iniciativa.

El Camp Nou, testimoni d’un concert per a la història » Gairebé 90.000 persones van omplir l’estadi a favor del dret a decidir » El club ha anunciat una reforma del recinte per obrir-se al barri Redacció LES CORTS Diverses entitats del Districte encapçalades per Les Corts per la Independència van sumar-se al concert històric que va tenir lloc el passat dissabte 29 de juny a partir de les 20 hores al Camp Nou. Gairebé 90.000 persones van omplir l’estadi del Barça en una nit d’esperança sobiranista i d’efervescència democràtica.

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, va celebrar l’èxit de participació i l’actitud d’un públic que de manera pacífica i festiva “aspira a la llibertat”.

Segons Casals, aquest concert és “un punt més” en el procés de llibertat de Catalunya i que ara és el moment que “els vells catalans i els nous catalans” treballin plegats per construir el

futur. La “barreja” del poble català, assegura, així ho requereix.

NOU ACCÉS AL CAMP Una setmana després de l’històric concert, el Barça ha anunciat que construirà un nou accés principal i un itinerari pea-

L’Ajuntament aprofita l’estiu per fer obres al Districte

OBRES4El consistori aprofitarà els mesos d’estiu per fer un seguit d’actuacions a la via pública amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’espai públic, dels serveis i de les infraestructures de la ciutat.

Pel que fa al districte de Les Corts, l’Ajuntament millorarà la mobilitat al barri de la Mercè amb una reserva d’aparcament en superfície a l’Avinguda Esplugues. A més, també urbanit-

zarà el carrer Deu i Mata entre l'avinguda de Sarrià i el carrer Entença i el passatge Cinc Torres en tota la seva extensió.

Per altra banda, es faran actuacions de manteniment al Passeig de Sant Francesc i al lateral de l’Avinguda Diagonal i s’asfaltarà aquesta darrera via entre el carrer Entença i la plaça de Francesc Macià i entre el quilòmetre zero i l’avinguda de Gregorio Marañón.

Concert per la Llibertat. Foto: Arxiu

L’Escola Paideia i Alfonso Huéscar, Medalles d’Honor RECONEIXEMENT4El Plenari del Consell Municipal ha aprovat l’atorgament de les Medalles d’Honor 2013 a l’Escola Paideia i a Alfonso Huéscar, portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts.

En el primer cas, la ciutat ha reconegut la tasca històrica d’una escola pionera en el camp de l’educació especial. Va ser el segon centre de la ciutat dedicat a l'atenció a nens i nenes amb discapacitat psíquica i sempre ha estat capdavanter per millo-

rar l'atenció als alumnes que acull. Per altra banda, el Districte havia proposat també Alfonso Huéscar, cortsenc des dels anys seixanta de vocació lluitadora i amb una capacitat de lideratge i de gestió destacada.

El regidor de Presidència i Territori, Jordi Martí, ha destacat que les persones i entitats guardonades “encarnen la constància, la il·lusió, la creativitat, la capacitat d’iniciativa i l’esforç, que són condicions per rebre aquesta distinció”.

L’Aerobús obté la certificació de qualitat UNE 13816

tonal del recinte que han de servir perquè aquest s’obri més al barri.

Aquesta actuació urbanística propiciarà que les taquilles es traslladin a una gran plaça d’entrada lliure des de l’accés 14 del carrer Arístides Maillol, que es convertirà en el principal.

SERVEIS4Serveis Generals de Mobilitat i Transport S.L., empresa concessionària del servei Aerobús, ha rebut la certificació UNE 13816 per les seves dues línies que enllacen les terminals T1 i T2 de l’Aeroport amb la plaça Espanya i el centre de Barcelona.

La norma UNE 13816 determina les condicions en les que es presta el servei des de l’òptica del viatger. La certificació suposa as-

solir la major aproximació entre la qualitat esperada per l’usuari i la que realment percep.

PUNTUALITAT I CONFORT Els criteris de qualitat que contempla la norma europea i que l’Aerobús acaba d’aconseguir són l’accessibilitat, la informació, la regularitat i puntualitat, l’atenció al client, el confort, la seguretat i el respecte al medi ambient.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

17 |

| 18

Pedralbes línialescorts.cat 10

Pedralbes | Continua la batalla pel monestir

Joan Puigdollers, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, continua la seva batalla pel monestir de Pedralbes. Segons el regidor, el monument “tornarà algun dia” a Sarrià. Pel màxim responsable de Les Corts, Antoni Vives, el repte pendent es poder obrir-lo als ciuJuliol 2013 tadans: “El monestir és de la ciutat, no d’un barri, el que s’ha de fer és usar-lo”.

Llanos de Luna viurà en una torre de l’Estat a Pedralbes

El Festival Jardins de Pedralbes tindrà continuïtat per cinc anys

Redacció PEDRALBES La delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, canviarà properament de residència a la ciutat.

Tot i que fins ara vivia en el seu domicili particular, Llanos de Luna es traslladarà a una torre de Pedralbes que és propietat de l’Estat. El canvi, afirmen des de la Delegació, es deu estrictament a motius de seguretat.

Segons avançava el portal Vilaweb, la finca era tradicionalment la residència oficial de la Delegació però estava deshabitada des de fa nous anys. És per això que s’hi han hagut de fer algunes reformes per acondicionar-la, el cost de les quals no ha trascendit. El trasllat, que encara no té data exacta, ha estat aconsellat pels cossos de seguretat espanyols.

La torre està situada en una de les zones més cares i luxoses de

la ciutat i té jardí i piscina. No obstant això, la finca es trobava actualment en un estat de semiabandonament.

Es tracta d’una torre de propietat estatal des de 1977 i que ha estat la residència oficial de la Governació Civil, primer, i de la Delegació del Govern, després.

No obstant, amb l’arribada al po-

Llanos de Luna. Foto: Arxiu

der de José Luis Rodríguez Zapatero, l’aleshores delegat del Govern, Joan Rangel, va decidir quedar-se a viure al seu domicili particular.

Precisament els socialistes han registrat una bateria de preguntes al Congrés dels Diputats per aclarir tot el que envolta el trasllat de Llanos de Luna.

CULTURA4El Festival Jardins de Pedralbes tindrà continuïtat durant cinc anys, prorrogables per cinc més. Així ho ha confirmat el director, Martín Pérez, que ha fet un balanç “molt positiu” de la primera edició.

Els set concerts que s’havien programat durant el festival han estat tot un èxit. El director del certamen ha informat que “esperàvem tenir una venda d’un 70% de l’aforament i finalment hem aconseguit gairebé un 94%, la qual cosa és un èxit”.

Enguany, el festival ha aconseguit esgotar localitats (unes 2.000 per concert) en les actuacions de Lana del Rey, Eart,

Wind & Fire o Josep Carreras.

Només en alguns casos, com en els concerts de Roger Hodgson o Crosby, Stills & Nash, van quedar algunes entrades per vendre.

El director ha atribuït l’èxit del certamen a “l’encert d’aconseguir un festival que no existia a la ciutat, que no competeix ni amb altres grans festivals com el Sonar o el Primavera Sound, ni amb el Grec”.

De cara a l’edició de 2014, Pérez anuncia que s’ampliarà l’oferta. “Programarem entre deu i dotze concerts, d’un estil similar als d’aquest any, amb artistes de prestigi, més de moda”, assegura el director.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

19 |

| 20

línialescorts.cat 10

Juliol 2013

del Voluntariat per la Llengua

Una dècada d’entrega desinteressada pel català » Més de 70.000 parelles lingüístiques participen en el programa del Voluntariat per la Llengua » Prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments col·laboren amb la iniciativa durant l’últim any

Arnau Nadeu LES CORTS Facilitar que persones catalanoparlants es trobin amb altres persones que volen aprendre català i puguin conversar així en un ambient real i distès. Això és el Voluntariat per la Llengua, un programa que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i que enguany celebra els seus 10 anys d’història.

Gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a través dels 22 Centres de Normalització Lingüística (CNL) d’arreu del territori, el programa serveix perquè les persones que volen aprendre català adquireixin seguretat i perquè les que ja el parlen s’acostumin a no canviar de llengua innecessàriament.

Més de 70.000 parelles lingüístiques s’han beneficiat dels avantatges del programa durant la seva dècada d’història. Durant un mínim de 10 hores, voluntaris i aprenents han conversat on han volgut, quan han volgut i del que han volgut amb un objectiu compartit: utilitzar el català.

El Voluntariat per la Llengua va néixer l’any 2002 a Cornellà amb 19 parelles participants. Sota el nom de Voluntaris per la llengua, el programa va sorgir com un recurs més per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana dels alumnes dels cursos de català per a adults del CPNL. Paradoxalment, aquests es queixaven que quan sortien de l’aula no podien practicar la llengua que estudiaven

per integrar-se a Catalunya perquè ningú no els parlava en català.

Des d’aleshores, la iniciativa ha experimentat moments d’extensió, de reorientació i de consolidació.

L’any 2007, i ja sota el nom de Voluntariat per la llengua, el programa va rebre un impuls definitiu per part de la Generalitat, que va considerar prioritari augmentar-ne l’impacte i estendre’l a tot Catalunya i a qualsevol persona interessada independentment de les classes de català.

La iniciativa també ha rebut el suport de la Comissió Europea en forma de reconeixement, sent considerada una de les 50 millors pràctiques europees d’aprenentatge d’una llengua.

MÉS ENLLÀ DE LA LLENGUA A més de conversar en català durant una hora a la setmana en el lloc i l’horari que decideixen, les parelles lingüístiques poden participar en les activitats complementàries de coneixement del territori, la cultura i la societat catalanes que també impulsa el programa.

Tots els participants disposen d’un carnet que els permet gaudir d’avantatges arreu de Catalunya.

En aquest sentit, el Voluntariat per la Llengua compta amb la col·laboració de moltes entitats i establiments que transporten el programa al teixit social i associatiu. Durant l’últim any, prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments hi han donat suport.

Actualment, la iniciativa s’ha introduït a diversos àmbits sectorials, com ara l’empresa, la sanitat, la justícia, l’esport o els Instituts d’Educació Secundària, on ha tingut també una molt bona acollida.

Reportatge fotogràfic: Pamela Martínez

“Quan canviem de llengua per educació ens equivoquem” ENTREVISTA4Marcel Pellejà és el respon-

sable del Voluntariat per la Llengua del CNL de Barcelona. Va començar a peu de carrer com un voluntari més i ara es dedica a gestionar el projecte. Hi creu fermament i en destaca els avantatges, no només per als aprenents, sinó també per als catalanoparlants. Assegura que la societat en general hi surt guanyant.

Es diu que el Voluntariat per la Llengua es va pensar per ajudar els aprenents a practicar el català i ha acabat ajudant també els propis catalanoparlants. Ho comparteix?

Totalment. El projecte té molts avantatges.

Els aprenents poden practicar la llengua catalana mentre que els voluntaris catalanoparlants s’adonen que no hi ha cap raó per no utilitzar-la, ja que se’ls entén. Això canvia els hàbits del catalans, que quan veiem una persona de fora de Catalunya canviem automàticament de llengua.

Per educació...

Ens equivoquem. Durant tots aquests anys de Voluntariat per la Llengua he pogut comprovar que els aprenents ens diuen el contrari. “Cada vegada que canvieu de llengua, que l’amagueu, ens esteu fent un lleig”, asseguren. I això fa reflexionar els catalanoparlants i fa canviar els seus hàbits, perquè després ho apliquen al seu dia a dia.

No podem pressuposar que no ens entenen si parlem en català, perquè sovint estem fent un lleig canviant de llengua. És per això que els voluntaris també hi surten guanyant.

I la societat en el seu conjunt...

Així és. L’aprenent té un espai on pot practicar el català i el voluntari creix personalment i s’adona que no cal que amagui la seva llengua. El Voluntariat per la Llengua fa perdre aquests hàbits. Els catalanoparlants estan canviant les seves conductes aquí i a la resta de la seva vida i això repercuteix en la societat. La gent cada cop parla en català amb més naturalitat. Si no se’ns entén ja canviarem de llengua, però fer-ho preventivament no cal.

El context polític està enfortint el sentiment nacional. Això es tradueix en un augment de voluntaris per la llengua?

No sé si hi ha pujades o baixades. A Catalunya es fan 10.000 parelles lingüístiques a l’any. En termes polítics, potser sí que hi ha participants que tenen aquest tipus de motivacions. Però nosaltres pensem que això és una manera simpàtica, relaxada i desenfadada de fer llengua i de fer cultura. Volem fugir una mica de la política perquè aquí practiquem la llengua. I és que, malauradament, molts aprenents no ho poden fer durant el seu dia a dia per culpa dels mals hàbits dels catalanoparlants.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

21 |

| 22

línialescorts.cat 10

del Voluntariat per la Llengua

Juliol 2013

Línia Les Corts comparteix una jornada amb sis participants del Voluntariat per la Llengua

Tres parelles, el mateix objectiu “A les Rambles és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”

Aina Galduf LES CORTS La història de l’Adrián Murga i l’Eulàlia Silvente va començar fa només un mes amb un joc de targetes. “La primera trobada va ser a la Casa dels Entremesos on ens van repartir uns papers amb un animal dibuixat i es tractava de trobar la nostra parella”, comenta l’aparellador toledà. La imatge d’un bou els va unir com a parella lingüística i des d’aleshores han compartit més d’una canya i ja han fet plans de futur com anar a patinar, assistir a un concert de música clàssica o fins i tot ajudarse a fer els forats per a penjar una prestatgeria. I és que qualsevol excusa és bona per practicar el català.

“Diuen que em parlen en castellà per ajudar-me però jo sempre dic que així no m’estan beneficiant”

“A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la cultura catalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor”

“Em sento discriminada quan em contesten en castellà”

Per a aquesta voluntària provinent del Montseny “és molt positiu que algú vulgui aprendre català perquè molta gent aposta per estudiar anglès, francès o rus perquè amb el castellà ja els entenen a tot arreu”. De fet, tal i com comenta l’Adrián, “hi ha llocs, com les Rambles, on és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”.

Asseguda a la terrassa d’un bar, la Pamela Campoverde, una estudiant d’origen equatorià, manté una conversa amb la seva voluntària, l’Isabel Baeza, sobre l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua davant d’un interlocutor estranger. “El que em fa sentir discriminada és que la gent em senti parlar en català i em contesti en castellà”, comenta la Pamela. Els aprenents que participen al Voluntariat per la Llengua coincideixen en destacar les dificultats que tenen per poder conversar en aquest idioma.

“Diuen que et parlen en castellà per ajudar-te però jo sempre dic que així no m’estan beneficiant”, destaca la futura dissenyadora.

Per la Isabel, veïna de Sant Boi i filòloga, “costa molt no canviar de llengua perquè tenim la idea que som poc respectuosos si no ho fem”. Es tracta d’un sentiment compartit entre els voluntaris, però la Pamela hi fa un incís: “Jo sé que no sóc catalana però m’estimo aquesta llengua i m’entristeix

que els catalans no defensin el seu idioma perquè amb el temps es perdrà”.

La Pamela i l’Isabel només s’han vist tres vegades però han connectat de meravella. “Estem començant però estic encantada perquè la veig amb tantes ganes d’aprendre...”, comenta la voluntària.

Els que sembla que es coneguin de tota la vida són en Ferran Castilla i la seva aprenent, la Maria Isabel Pereyra. Originària de l’Argentina i periodista de professió, el seu primer contacte amb el català va ser precisament a la Ciudad de La Plata. “Em vaig casar amb en Jordi, que era de Catalunya però es considerava totalment castellanoparlant i no volia tenir res a veure amb el català. Un dia vaig haver de fer un reportatge sobre un casal català i m’hi va acompanyar. Després de tres anys de resistència a l’idioma va ser escoltar ‘Bon dia’ i posar-se a plorar”. Per la Maria Isabel aquest va ser un punt d’inflexió perquè “vaig veure la part emocional de la llengua, com hi connectes, i vaig decidir posar-me a estudiar”.

Un temps més tard, el destí la va fer creuar el Pacífic per venir a Barcelona i després de dotze anys a la ciutat va decidir intentar, per tercer i últim cop, treure’s el nivell C de català. Segons explica la Maria Isabel, “tenia molts problemes de fluïdesa i vaig demanar un voluntari molt estricte i em van presentar el Ferran, el qual m’ha ajudat a treure’m el títol”.

“Hem anat al Palau de la Música, al Liceu, a l’Auditori i al Museu d’Història” “Des del mes de gener hem anat al Palau de la Música, al Liceu i a l’Auditori, he conegut el Museu d’Història i el MNAC i m’ha explicat la història dels edificis modernistes de la ciutat”, comenta la periodista.

En Ferran té clar els beneficis que ha extret d’aquest programa: “A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la cultura catalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor perquè he conegut a una gran persona”. En aquest sentit, els aprenents no es volen perdre l’oportunitat de viure el Voluntariat per la Llengua des de l’altra banda i asseguren que “si arribem al nivell suficient de català algun dia també farem de voluntaris”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 Juliol 2013

lĂ­nialescorts.cat

23 |

| 24

l铆nialescorts.cat 10

Juliol 2013

Propera edici贸 12 de Setembre