38
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
DISTRICTES
Les Corts el periódico
33 Taller per fabricar impressores 3D a la nau de l’Ateneu de Fabricació de les Corts.
L’Ateneu de Fabricació sembra la tecnologia digital L’antiga empresa tèxtil Benet Campabadal arrenca amb força com a primer equipament municipal de nova generació dedicat a la formació. La nau de Comtes de Bell-lloc fomenta la integració i la cohesió social LUIS BENAVIDES BARCELONA
De les cintes de seda per a merceria i confecció al disseny en p as tres dimensions. Les e s ll Jo ade rr renovades parets de a T l’antiga fàbrica Benet Campabadal (Comtes de Belllloc, 192-200) acullen des del mes de juliol les fresadores més modernes, talladores làser i impressores 3D, entre d’altra maquinària puntera. Per alguna cosa l’Ateneu de Fabricació de les Corts ha estat presentat com el primer equipament de nova generació de la ciutat. Aquest centre de formació professional, recerca i producció obert a tots els ciutadans ofereix tallers de tecnologia digital enfocats a la investigació i a la fabricació de nous productes. L’objectiu és crear a l’antiga fàbrica un espai en el DIA
GO
NA
L
EL PERIÓDICO
qual ciutadans, entitats cíviques, organitzacions, universitat i empreses converteixin les seves idees en productes físics i útils per a la societat. «Aquest espai està obert al conjunt de la ciutat. I des dels nens fins als jubilats podran entrar en el món de la fabricació digital, amb tallers gratuïts o amb preus molt reduïts», explica Antoni Vives, regidor del Districte de les Corts. IMPRESSIÓ EN 3D // L’Ateneu de Fabri-
cació de les Corts va obrir les portes amb tallers dedicats a la fabricació digital en 3D amb codi obert en què col·labora la Fundació CIM (Llorens i Artigas, 12), una entitat adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Aquests tallers no estan pensats exclusivament per a enginyers. En un curs de 25 hores qualsevol pot aprendre a muntar la seva pròpia impressora
3D. Hem tingut nens acompanyats pels seus pares i també gent gran», assegura Roger Uceda, cap d’operacions de la Fundació CIM. «Organitzarem més tallers a l’Ateneu de Fabricació. La gent està cada vegada més interessada en aquestes eines per crear els seus propis prototips, les seves maquetes i fins i tot poder imprimir menjar», afegeix Uceda. Aquest nou espai formatiu, eminentment pràctic, pot ser el ganxo que necessiten alguns joves que van deixar els estudis per seguir formant-se: «Els tallers de l’Ateneu poden reenganxar-los. La satisfacció a l’hora de fabricar objectes amb un aparell de reproducció en 3D, per exemple, provocarà un augment en el seu interès per seguir aprenent», afegeix el regidor. TORNAR A ESTUDIAR //
33 Entrada a l’antiga fàbrica Benet Campabadal.
Districtes SANT MARTÍ 3 Un veí de la Verneda obre
CIUTAT 3 Uns 700 avis aprenen a
una llibreria que regala llibres r P. 44
l’objectiu IMPRESSORES 3D PER MUNTAR J Dissenyar un producte, enviar-
lo a una impressora digital i obtenir un prototip en tres dimensions és una tècnica en auge que els usuaris de l’Ateneu de Fabricació de les Corts han pogut descobrir de la mà de la Fundació CIM, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Vam decidir unir-nos a RepRap, un projecte comunitari global dedicat a difondre i acostar a tothom màquines autoreplicants que imprimeixen en 3D», explica Roger Uceda, cap d’operacions de la Fundació CIM. La creació del RepRapBCN té com a objectius impulsar la presència d’aquest tipus d’impressió a Espanya, contribuir al seu desenvolupament amb la participació de la comunitat on line i formar estudiants d’enginyeria industrial. J Als tallers organitzats a
l’Ateneu de Fabricació, els interessats a tenir la seva pròpia impressora 3D aprenen a muntar-la ells mateixos amb l’ajuda de tutors. «Ha despertat molt d’interès, i va en augment. L’any passat en vam vendre 70 kits, i el 2013 n’hem venut més de 200», explica Uceda. Les impressores poden comprar-se des de la pàgina web (www.reprapbcn.com), on també es poden trobar recanvis i manuals.
En la línia d’un districte co· negut pel seu clúster de la inclu· sió, l’Ateneu de Fabricació de les Corts treballarà mà a mà amb al· gunes entitats d’aquest àmbit. «Tots els dissenys i els processos productius posteriors realitzats en aquest laboratori tindran en compte l’accessibilitat d’ús, la in· clusió social o l’ocupació de col· lectius en risc d’exclusió», afegeix Vives, que destaca la participació d’Esclatec, una entitat que està dedicada a la inserció laboral de persones amb discapacitat, i la Confederació Aspace, que agrupa les principals entitats dedicades a l’atenció de les persones amb paràlisi cerebral. UN MILIÓ D’EUROS / «Per a les Corts és
una gran oportunitat tenir aquest fab-lab (fàbrica-laboratori), un centre cívic que inclou una for· mació seriosa però informal, i que fomenta la integració i la co· hesió social», afirma el regidor del districte, convençut del «gran rendiment que es pot treure del mig milió d’euros invertits» en la iniciativa. H
39
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
administrar-se bé les medecines r P. 45
PROGRAMA PER AJUDAR A TROBAR FEINA
Bicis sota control Una oenagé d’inserció laboral gestionarà al carrer de Numància un aparcament vigilat per a 600 bicicletes amb servei de reparacions FUNDACIÓ FORMACIÓ I TREBALL
L. B. BARCELONA
El solar del número 153 del carrer de Nu· mància, cantonada p amb Anglesola, aco· se llas Jo ade rr llirà a finals de la tar· Ta dor vinent un apar· cament vigilat de bicicletes amb ser· vei de reparacions i manteniment. L’Ajuntament de Barcelona cedirà la gestió de l’espai durant un mà· xim de tres anys a la Fundació For· mació i Treball (FIT), que va presen· tar el projecte BiciPark al concurs Pla Buits. «A Barcelona hi ha una sèrie de terrenys, amb projectes de futur, però que estan desocupats temporalment per culpa de la crisi econòmica. Treure a concurs aquests espais serveix per dignificar aquests solars i donar-los un ús social amb una inversió mínima», afirma Sergi Sancho, conseller de les Corts. Dos dels 19 terrenys que van sor· tir a concurs estan localitzats al dis· tricte de les Corts. L’adjudicació de l’altre solar, al barri de la Maternitat i Sant Ramon, ha quedat desert. DIA
GO
NA
L
RECORREGUTS 3 Els pròxims dijous 18, dissabte 21 i dissabte 28 s’han programat tres rutes so· bre els principals escenaris de la memòria històrica del districte de les Corts. Els grups, d’un mà· xim de 20 persones, inicien la passejada a la porta principal de la caserna del Bruc. El recorre· gut dura dues hores. Per partici· par en aquesta activitat gratuïta s’ha d’enviar un correu a comu· nicaciolescorts@bcn.cat.
Canvi de nom del carrer d’un oficial de la Legió NOMENCLÀTOR 3 El Districte de les Corts substituirà el nom del carrer del Teniente Coronel Valenzuela, que va ser a la Legió, pel de l’economista John May· nard Keynes, aprofitant la pro· ximitat d’aquesta via, adjacent al palau de Pedralbes, amb la Fa· cultat d’Economia de la UB. El districte també dedicarà un es· pai enjardinat a la metge Ignà· sia Salvans.
Nova zona d’aparcament d’autocars escolars
Sense ànim de lucre Totes les propostes seleccionades tenen en comú un caràcter efímer, una autogestió eficient que perme· trà mantenir en bon estat les instal· lacions i una utilitat per a tota la ciu· tat. Darrere de tots aquests projectes hi ha entitats públiques o privades sense ànim de lucre. Sancho assegura que, en el cas del projecte escollit per al terreny de Numància amb Anglesola, només es requereix un tancat i la pavimenta· ció del terreny per evitar la pols. Bici· Park «combina la promoció de la bicicleta amb una entitat dedicada a la inclusió social», afegeix el conseller. En aquesta mateixa línia, el director de la FIT, Albert Alberich considera que van escollir el seu projecte per· què aquest aparcament amb capa· citat per a 600 bicicletes abraça «la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat social». La FIT, entitat promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, se centra en la formació i en la inser· ció laboral de persones que tinguin dificultats d’integració en el mer· cat laboral. «Quatre persones joves i amb habilitats manuals s’encarregaran de vigilar i arreglar les bicis si fos necessari. Els treballadors rebran formació i se’ls contractarà durant 18 mesos, que és el temps que calculem suficient per ajudar-los a saltar a l’empresa ordinària», expli· ca Alberich. «Com a empresa d’in-
Tres rutes més sobre la memòria històrica al districte
33 Model 8 Bicipark de Formació i Treball, a Vilanova i la Geltrú.
El projecte forma part del ‘Pla Buits’, una iniciativa de l’ajuntament per promoure un ús social de solars desocupats
serció només podem fer contractes de sis mesos, renovables fins a dos anys i mig», segons puntualit· za el director.
Precedent d’èxit El preu d’aquest servei serà eco· nòmic, encara que no s’ha con· cretat. Els abonaments mensuals, els tiquets per hora i les petites re· paracions que es realitzin servi· ran per poder finançar el projec· te. «Aquest servei tindrà una bona acceptació perquè està en una zona en què hi ha moltes oficines i que està enganxat al centre comercial L’Illa. Molta gent no agafa la bicicleta per desplaçar-se per la ciutat per por dels robatoris. Per això ja vam muntar un pàrquing vigilat a Vilanova i la Geltrú (Garraf) que ha sigut un èxit», recorda Albe· rich. «Amb la mínima inversió també és possible crear ocupació i ja estem planejant un altre BiciPark molt cèntric a Barcelona», avança el director. H
CIRCULACIÓ 3 El 5 d’agost pas· sat van començar les obres de condicionament d’un carril de l’avinguda d’Esplugues perquè hi puguin parar els autocars es· colars. L’estacionament, ubicat al tram entre els carrers d’Eduard Toldrà i Doctor Joaquín Albar· rán, persegueix acabar amb els embussos que es produeixen en una zona amb diversos centres educatius.
Curs d’escacs d’octubre a juny a L’Espiga ESPORTS 3 L’Institut Barcelona Esports i la Federació Catalana d’Escacs organitzen conjunta· ment el curs d’escac Els escacs fan per tu en què participa la secció d’escacs de L’Espiga de les Corts (Joan Gamper, 30). El curs es rea· litza d’octubre a juny tots els di· marts a les 17.00 hores. L’objec· tiu és promoure un esport que fomenta la concentració i la cre· ativitat.
40 Districtes
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
UNA història de LES CORTS... la font d’Hèrcules
LA RECEPTA
L’obra més desconeguda de Gaudí
BEATRIZ PÉREZ
Cocotxes de lluç amb cloïsses Carmen Román, dependenta de la parada de peix fresc Vicente Prades del mercat de les Corts suggereix una recepta senzilla, però apta per sorprendre i per celebrar qualsevol esdeveniment.
La font d’Hèrcules es va construir el 1884, quasi 40 anys abans que el Palau de Pedralbes BEATRIZ PÉREZ BARCELONA
G CA RA RL N V ES IA III
El 1862 Eusebi Güell va adquirir en propietat una gran finca a la Diagonal de Barcelona, en què va decidir que DIA GO NA L hi edificaria un palau i uns jardins. Les obres del projecte es van iniciar anys després, el 1921. És aquest el germen del cèlebre Palau de Pedralbes (Diagonal, 686), on els senyorials i frondosos jardins representen un dels grans atractius de la zona alta de la ciutat i contenen al seu interior petits secrets desconeguts per a gran part dels ciutadans. Antoni Gaudí va participar, a principis del segle XX, en el disseny dels jardins del Palau de Pedralbes. Amb l’objectiu d’omplir-los de mi-
tologia, el mestre va intentar recrear la llegenda del jardí de les Hespèrides, en què Hèrcules, fill de Zeus i d’Alcmena, després de lluitar amb el drac Ladó, roba les taronges d’or del jardí. No és gratuït, doncs, que sigui Hèrcules el nom elegit per Gaudí per a la font d’estil modernista que, construïda el 1884, va precedir l’actual Palau de Pedralbes, i que es troba actualment amagada en els espessos jardins que envolten la luxosa construcció.
Bust de marbre No és fàcil trobar la font d’Hèrcules, ni és gaire conegut que es tracta d’una obra d’Antoni Gaudí. Composta per un banc de pedra de cinc metres de llarg i culminada per un bust de marbre del déu Hèrcules, té un broc en forma de cap de drac de
PEIX FRESC V. PRADES MERCAT DE LES CORTS
INGREDIENTS (4 persones) 250 grams de cocotxes de lluç 400 grams de cloïsses gallegues vi blanc alls julivert oli sal
33 Modernisme ocult 8 La font d’Hèrcules, de Gaudí. ferro forjat d’on surt l’aigua. A la pila de pedra on es recull l’aigua, juguen a mullar-se de bon matí dues nenes bessones de tres anys. El seu avi, Crescencio Navales, jubilat, desconeix del tot que la font d’Hèrcules és una obra del mestre del modernisme català. «Venim aquí a vegades perquè hi ha bones ombres, però no tenia ni idea que era de Gaudí», explica. La
ubicació de la font, sota uns arbres frondosos, és un bon refugi perquè nens i grans esquivin la calor sufocant de l’estiu. «A més a més, –destaca Navales– per entrar aquí no s’ha de pagar entrada». Les seves dues nétes ja estan xopes i els tres se’n van a buscar el sol per assecar-se. La font d’Hèrcules, enmig del silenci absolut, torna a quedarse buida. H
PREPARACIÓ Poseu al foc les cloïsses en una cassola de fang amb una mica d’oli. Quan estiguin obertes, afegiu-hi les cocotxes de lluç i poc després, perquè es fan ràpid, afegiu-hi una barreja realitzada amb un got de vi blanc, dues branquetes de julivert i dos grans d’all i tot prèviament triturat. Remeneu entre cinc i sis minuts la cassola de fang, similar a quan es cuina el lluç al pil-pil. Quan hagi transcorregut aquest temps, el plat ja estarà a punt per menjar. MERCAT DE LES CORTS: Travessera de les Corts, 215.
Han passat 99 anys LA NEU COBREIX LA PLAÇA DE COMAS Les Corts q El 15 de gener de 1914, el fotògraf Gaspar Rovirosa es va acostar a la plaça de Comas, cantonada amb el carrer del Remei, i va captar aquesta insòlita imatge després d’una forta nevada que va cobrir la zona. La foto procedeix del fons de B. Batlle Piera. A la dreta, es pot observar el mateix enclavament en els dies de més calor d’aquest estiu en contrast amb el fred del mes de gener del 1914. ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS: Dolors Masferrer, 29. Reserva prèvia (9-14 hores) al: 93 291 64 87.
ARXIU DEL DISTRICTE DE LES CORTS
ELENA GARCÍA-GALÁN
Districtes
41
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
GENT DE LES CORTS
Berta Roset Estudiant R membre de l’AGRUPAMENT escolta EL PI DE LES CORTS
«La pobresa ens pot tocar a tots»
Berta Roset pertany a l’Agrupament Escolta El Pi de les Corts. Aquest estiu ha passat una setmana netejant la casa d’una àvia de Lleida en un dels projectes solidaris d’uns joves implicats. ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA
Quan els pares de Berta Roset Pérez (Barcelona, 1997) li van insistir perquè s’apuntés a l’Agrupament Escolta El Pi de les Corts, ella no ho va veure gens clar. Al final, va decidir ferlos cas, per no sentir-los més, diu. I ara, quatre anys després, no només no es penedeix de ser escolta, sinó que s’ha convertit gairebé en ambaixadora d’aquest col·lectiu juvenil. –Defineixi l’escolta català. –És una persona d’entre 6 i 19 anys que cada dissabte es reuneix amb els seus companys per jugar, aprendre i formar-se com a persona. A més, te-
nen uns valors: la coeducació, la catalanitat i la laïcitat. –I porten un fulard al coll, com vostè ara. –Sí. L’he portat perquè vinc a aquesta entrevista com a escolta, no a títol personal. Cada grup o cau té el seu fulard, d’uns colors determinats, amb el qual ens identifiquem. –Aquest estiu vostè i els seus companys han ajudat gent molt humil a Lleida amb la Murga. ¿Què és? –És una activitat dels Escoltes Catalans, un projecte d’aprenentatge i servei. Però no sé per què es diu Murga. Consisteix a anar a un lloc on hi
ELENA GARCÍA-GALÁN
van haver de canviar el color del sostre de la casa on van pintar fins a cinc vegades perquè a l’home no li agradava. –En el seu entorn, a l’institut ¿com veuen els altres això d’anar cada dissabte a un cau? –Els més pijos diuen que ells no hi anirien per no perdre el temps. Els que anem a un cau tenim idees diferents de les d’aquells que pensen a emborratxar-se el cap de setmana. Però nosaltres també ens divertim mentre aprenem a veure el món amb ulls madurs.
33 Voluntària 8 Berta Roset, en un carrer de les Corts. ha gent del quart món, persones en situació de pobresa en un país desenvolupat com el nostre, per ajudar-los. Aquest estiu hi hem anat 13 companys del cau Joan Maragall i del nostre, El Pi de les Corts. Ens van repartir en pisos que durant una setmana hem netejat, reparat i pintat. –¿Quina vivenda li va tocar? –La d’una senyora gran gitana, Carmen. El seu pis queia i estava molt brut. Em vaig haver de posar mascareta i guants per netejar. Carmen s’havia trencat el braç i li costava caminar. Ens va rebre amb els braços oberts. Era molt agraïda. A més a més, ens explicava els seus proble-
mes. Em va sorprendre que digués que té 50 familiars de sang i que ningú la va a veure. Però quan hi vam ser venia una néta que ara vol apuntarse als Escoltes Catalans. –Aquella convivència devia ser una lliçó per a vostè. –I tant. Ho recomano a tothom. Perquè veus que això de la pobresa ens pot tocar a tots i penses que, si t’afectés algun dia, hi haurà gent disposada a ajudar-te. –Devien viure moltes anècdotes. –Tots els escoltes ens explicàvem a les nits el que ens havia passat durant el dia. Uns ens van explicar que
–Vostè no volia ser escolta i ara n’és una ferma defensora. Doni arguments per apuntar-s’hi. –És una oportunitat per conèixer gent, passar-ho bé, jugar i disfrutar de la naturalesa. Hi ha nens que només saben fer anar el comandament de la tele. Alguns diuen que anar a un cau els dissabtes és com anar al col·le. Però no és veritat. També aprens, però et diverteixes molt. A més, els nostres caps, que tenen entre 19 i 20 anys, són persones que quan van entrar al cau estaven com nosaltres. –¿Quina imatge creu que té avui la societat dels joves? –No gaire bona. Els veuen bruts, enamorats, brètols i ganduls. Però depèn de com els eduquin i les oportunitats que els donin. H
42 Districtes
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
un veí de les corts ANOMENAT... Josep Lluís Merlos, periodista especialitzat en motor ferran nadeu
Malàisia, la Xina, la Gran Bretanya, el Canadà, Abu Dhabi són destins freqüents de Josep Lluís Merlos. Els circuits de F-1 on corren els millors pilots són el seu lloc de treball una gran part de l’any. La resta, és un veí més de les Corts, un barri que li agrada «molt, molt».
«Visc entre Montjuïc i Pedralbes, dos antics circuits» CARME ESCALES BARCELONA
C
inc de la matinada. Josep Lluís Merlos salta del llit i comença a escriure. El periodista porta el despertador incorporat des que treballava a la ràdio, de matinada. El seu rellotge biològic li proporciona una energia matutina que fa que tot el que fa doni de si. «Aquestes dues primeres hores del dia són les que aprofito mi· llor per escriure. Sóc incapaç de ren· dir igual a la nit», confessa. El seu ordre i disciplina horària no combinen bé ni amb el jet lag dels seus múltiples viatges en avió, ni tampoc amb el canvi d’hora estacional que es produeix aquí. «De vegades he de suportar fins a quatre horaris dife· rents en només 15 dies», afirma el periodista, que sol passar gairebé sis mesos fora de casa durant la temporada de fórmula 1. «El jet lag de l’Àsia m’afecta menys que el dels Estats Units», puntualitza aquest veí del barri de les Corts, que va néixer a l’Eixample i, abans de residir a prop del Camp Nou, va viure també a Premià de Dalt, a Abrera, a Esparreguera i al barri de Gràcia.
A les set, al gimnàs Quan molts barcelonins estan en les últimes fases del son, n’hi ha altres, com Josep Lluís Merlos, que es posen el seu calçat esportiu i s’encaminen cap al gimnàs. «Al Mo· cri obren a les set i a aquella hora jo ja hi sóc», explica el periodista, en referència a aquest gimnàs que s’ha especialitzat, de la mà del fisioterapeuta Xavi Martos, a preparar esportistes d’elit, entre ells molts pilots de motos i de cotxes. «Segueixen un programa d’entrenament segons el mètode de Martos que inclou des de la preparació física fins a l’aními· ca, passant pel treball cognitiu. Se’ls prepara per suportar la tensió d’una carrera. Compten amb un equip tec· nològic que inclou l’estimulació de reflexos i l’entrenament de la mus· culatura del coll, a més a més d’un simulador de conducció sobre cir· cuit», detalla Merlos, que també va ser copilot en carreres durant una època de la seva vida. «Jo ara al Mo· cri faig entrenament individual i a l’Európolis –un altre gimnàs tam· bé a les Corts– faig classes col· lectives com l’spinning», puntualitza.
Sense haver-ho decidit a l’avançada, ja que Josep Lluís Merlos i la seva parella es van instal·lar al districte de les Corts fa 26 anys perquè va ser en aquest barri on van trobar el pis que els va agradar, aquest expert en el món del motor viu en una zona de Barcelona amb una gran densitat de pilots per metre quadrat. Sigui perquè viuen a les Corts, o sigui perquè es desplacen a aquest districte per anar a entrenar al Mocri o a
fer-se pintar la moto o el casc al taller de Lluís Costa, expilot i campió d’Espanya de resistència en 250cc (1978) i el seu fill Albert, corredor de 23 anys de l’equip Oregon Racing a l’Eurocup Mégane Trophy. D’aquesta mateixa edat és el pilot Jaume Alguersuari i també el fill de Merlos, l’Arnau, que també és corredor de carreres i és campió d’Espanya de resistència. «Jo ja coneixia el taller de pintura dels Costa abans de viure a les Corts. En l’època de Sito Pons ja pintaven cascos i motos», recorda. «Aquest, a més a més, és un barri amb molts ta· llers de motos, però la conya de les Corts és que està situat al mig dels que van ser els circuits de carreres de Montjuïc i de Pedralbes. Aquest últim havia tingut moltes configura· cions i en alguna d’aquestes, la car· rera havia arribat a passar pel pri· mer tram del carrer de Numància», explica Merlos, actual narrador de la F-1 a TV-3, director de la revista F-1 Racing a Espanya i col·laborador de Ràdio Marca i RAC-1 i de diversos diaris esportius.
Plaça de les Corts Amb Índia, la gossa Labrador «ÉS UN TROS DE PA», AFIRMA JOSEP LLUÍS MERLOS, ALS JARDINS QUE TÉ A TOCAR DE CASA, ON JUGAVA AMB ELS SEUS FILLS GONÇAL I ARNAU.
Constança, 7 ‘Performances’ de motos i cascos ABANS DE VIURE A LES CORTS, MERLOS JA FREQÜENTAVA STUDIMOTO, EL NEGOCI DE LLUÍS COSTA I ELS SEUS FILLS LLUÏSET I ALBERT, TOTS PILOTS.
Delio Sánchez El perruquer de tota la família EL PERIODISTA I ELS DE CASA SEVA ES TALLEN ELS CABELLS A NICARAGUA, 122. DELIO ÉS DE NOU BARRIS, PERÒ JA FA 30 ANYS QUE ÉS A LES CORTS.
Sensacions de Gràcia Abans d’instal·lar-se a viure a les Corts, aquest periodista vivia al barri de Gràcia. «Jo estava enamorat d’aquell districte. De les Corts, més enllà del Camp Nou no en tenia ni idea i vaig arribar aquí amb bastant recel», reconeix Merlos. «En canvi, ara, em costaria molt viure en un al· tre lloc. A les Corts només li trobo un inconvenient: no té teatres i els únics cinemes són els de Gran de Sarrià o Cinesa Diagonal. I també que, en· cara que s’hi fan moltes activitats, no les comuniquen bé. Te n’acabes assabentant pels veïns, no per qui les organitza», diu aquest veí que, no obstant, se sent compensat per altres qualitats del barri. «Encara que no ho sembli, el co· merç de proximitat del barri, els pa· radistes del mercat de les Corts i els de les galeries Numància, la llibre· ria i cafeteria Helios (Nicaragua, 100) o espais que m’encanten com el Centre Cívic Can Deu atorguen molta humanitat al barri, sensa· cions de Gràcia que aquí he re· cuperat. Les Corts m’agrada molt, molt. És un microcos· mos, una petita ciutat dins de Barcelona on ho tens tot», conclou. H
Morales, 46 Gimnàs de grans pilots PETROV, ALGUERSUARI, CHARLES PIC, CHECO PÉREZ I MOLTS ALTRES HAN PASSAT PEL SIMULADOR DEL MOCRI, EL CENTRE ESPORTIU ON VA.
Cafè Caracas «M’agrada venir a esmorzar aquí» QUAN NO ESTÀ DE VIATGE, ES POT TROBAR EL PERIODISTA, A MIG MATÍ, AL BAR DEL JOAN, PRENENT ALGUNA COSA I LLEGINT LA PREMSA.
44 Districtes
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
MÉS ENLLÀ DE LES CORTS SANT MARTÍ
NOU BARRIS
La botiga de llibres gratuïts Óscar Boada, veí de la Verneda, obre al seu barri una llibreria que regala obres ja llegides per promoure la cultura H Una iniciativa idèntica a Madrid va inspirar el curiós projecte
ALEJANDRO GORDO
CARME ESCALES BARCELONA
«Amb cultura i formació augmenten la productivitat i la riquesa d’un país». Amb aquesta creença, Alejandro de León va apujar la persiana fa un any de la llibreria Libros Libres al número 38 del carrer de Covarrubias de Madrid. El també fundador de l’associació de mestres i alumnes solidaris Grupo 2013, que promou la cultura entre les classes més desafavorides, va obrir l’espai per donar i recollir llibres. «Teníem tants excedents de llibres, que ens donaven per enviar a països en vies de desenvolupament, que ens vam plantejar oferirlos aquí», explica de León. Per sufragar les despeses del local, van calcular que havien d’aconseguir 365 socis subscriptors que, per 12 euros a l’any, podrien accedir als llibres. «L’èxit ha estat espectacular. No tenim 365 subscriptors, sinó 2.000, a més a més de 150 voluntaris. Ens entren una mitjana de 500 llibres al dia i en surten uns 300», diu el promotor de Libros Libres.
De la ràdio a Barcelona El veí de la Verneda Óscar Boada va sentir la història de Libros Libres a la ràdio quan el projecte es posava en marxa a Madrid. «Jo, que havia treballat molts anys de comercial en diverses editorials i sento passió per la lectura. Per això vaig pensar que era una idea extraordinària, també per implantar-la al meu barri, on no hi ha a penes llibreries», declara Óscar Boada. El 30 d’agost passat, Boada va obrir la seva llibreria Llibres Lliures al número 72 del carrer de Cantàbria. «Al local, es pot donar o
el Periódico
Acaben les obres de l’ascensor de Ciutat Meridiana A partir de divendres que ve, dia 13 de setembre, les veïnes i veïns de Ciutat Meridiana podran utilitzar l’ascensor inclinat, després d’haver estat paralitzat a causa de les obres de millora. Les obres es van iniciar a principis de maig i es preveia que duressin uns quatre mesos. L’ascensor uneix l’estació de Rodalies de Torre Baró i la de metro de Ciutat Meridiana de la línia 11.
sants-montjuïc
Reforma dels jardins de Ca l’Arena L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat les obres de remodelació dels jardins de Ca l’Arena, ubicats al barri de la Marina del Port. Amb una inversió de 655.000 euros i una durada de cinc mesos, tenen com a objectiu donar als jardins més bon ús ciutadà i ordenar els camins i eixos que els travessen per dinamitzar les activitats del barri.
33 Promoció cultural 8 Óscar Boada repassa alguns dels llibres que ofereix al seu local.
SARRIÀ-SANT GERVASI
«Vaig pensar que era una gran idea per a un barri amb poques llibreries», diu el promotor
Reurbanització de la ronda del General Mitre
buscar llibres i DVD, i també impartirem activitats culturals, com tallers de lectura, escriptura o fotografia», diu. «Hi ha coses gratis, a un preu simbòlic o la voluntat», precisa. Boada ha aprofitat la seva situació d’atur per emprendre aquest projecte solidari que també persegueix «la promoció cultural per a tothom i la creació d’una xarxa de voluntaris per fer-ho possible i perdurable», assenyala. A principis d’agost, només un parell de mesos després de constituir l’associació Llibres Lliures sota la qual inicia el projecte, ja tenia 25 socis subscriptors i més de 40 vo-
ecòpolis
www.catalunyaconstruye.com
luntaris. Un d’ells, José Sánchez, es va assabentar del projecte a través del portal www.hacesfalta.org, en què Óscar Boada va presentar la seva idea per aconseguir voluntaris. «Hi vaig entrar per buscar entitats amb les quals col·laborar com a aficionat a la fotografia, em va agradar la idea i impartiré un curs sobre la mirada fotogràfica», informa Sánchez. Ell també està a l’atur i molt disposat a compartir els seus coneixements, cosa que ja fa a través d’altres entitats a les quals ajuda, com la de la pàgina web www.desdelamina.net/ fotografiasolidaria. H
La ronda del General Mitre, entre els carrers de Balmes i de Mandri, estarà en obres de reurbanització des de finals del 2013 fins a la primavera de 2015. Amb aquesta actuació s’augmentarà l’espai per a vianants, es millorarà la mobilitat de la zona i es pavimentarà amb asfalt especial per reduir el soroll del trànsit.
El monogràfic d’ecourbanisme per a un mil·lenni urbà
Districtes
horta-guinardó
ciutat
Persones grans aprenen a prendre els medicaments
El Mercat de la Vall d’Hebron tindrà un súper
Uns 700 jubilats de 25 casals van a un curs del Col·legi de Farmacèutics ALBERT BERTRÁN
EL PERIÓDICO BARCELONA
U
n total de 712 persones han assistit a unes sessi· ons de formació sobre el bon ús dels medicaments. Les sessions, dirigides a persones grans, han estat impartides pel Col· legi de Farmacèutics de Barcelona i són fruit d’un conveni amb l’Ajunta· ment de Barcelona i el Departament de Salut. El principal objectiu de les sessi· ons és oferir formació, resoldre dub· tes i corregir algunes pràctiques in· adequades respecte al consum de medicaments. La comissionada de l’Alcaldia de la Gent Gran, Maria As· sumpció Roset, ha destacat els «satis· factoris» resultats d’implantació del programa. MILLORAR LA SALUT / Aquestes sessions
formatives s’han impartit a 25 ca· sals municipals de gent gran i tenen en compte que les persones d’edat avançada sovint pateixen diverses malalties al mateix temps i, a més a més, diverses alteracions que són part del procés d’envelliment nor·
33 Les sessions volen corregir el mal ús de les medecines. mal, com per exemple la falta de me· mòria, de visió o d’audició. Per això és important fer un bon ús de la me· dicació. Per a Roset, «els beneficis que aporten aquests programes de pro· moció de la salut impliquen una
reducció de molts components de risc i de molts indicadors de salut, com la mobilitat i la mortalitat evi· tables». També destaca que és «indis· pensable» la col·laboració de la xar· xa de farmàcies en la formació en hà· bits de salut.
Segons Roset, hi ha un percentat· ge elevat de persones grans que pre· nen una mitjana de més de sis fàr· macs diaris, i això fa difícil seguir adequadament el tractament. «És per això que l’incompliment del tractament pot arribar a ser greu», afirma. A causa de l’èxit dels resultats d’aquestes primeres sessions, ja han estat programades per a aquest ma· teix any altres jornades amb el tí· tol de Farmacioles d’hivern, que tenen com a objectiu conscienciar sobre el bon ús de les farmacioles. Segons una enquesta de l’Asso· ciació de Farmacèutics Rurals de Catalunya, una de cada quatre per· sones que van a la farmàcia no sa· ben quants medicaments pren. El 61% dels usuaris no saben fins quan se’ls han de prendre, el 60% no reco· neix el medicament pel seu nom i el 30% no sap si ha de tenir alguna pre· caució. Com a conseqüència, moltes persones no experimenten millora en el seu estat, corren el risc de patir una falta d’efecte de la medicació o també intoxicacions, i es tornen im· munes als antibiòtics. H
eixample
L’art a les tanques d’obra mira d’estendre’s ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA
L’hotel Olívia del carrer de Balmes amb Provença ha integrat al seu in· terior el disseny del mur d’obra que durant la seva construcció va expo· sar al mig del carrer. La pintada ar· tística forma part del projecte Efí· mers, que lidera el jove arquitecte Jordi Llobell, que ha coordinat, en· tre altres accions, la pintura de les persianes, abans degradades, del Mercat de l’Abaceria, a Gràcia. «La nostra idea és oferir a les cons· tructores la possibilitat de pintar tanques i murs de les seves obres que
26 DIJOUS
setembre / 2013
amb El Periódico
45
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
moltes vegades s’embruten i s’om· plen de cartells, que després han de netejar o retirar. Si nosaltres els de· corem, no haurien de fer manteni· ment i fins i tot podem buscar patro· cini», explica Llobell. En Efímers participen desenes de pintors urbans que converteixen en art un element provisional, com una tanca d’obra. «A l’Olívia van que· dar tan contents, que van demanar als mateixos artistes, Zosen i Mina, que decoressin una paret interior. L’art efímer trenca la barrera», afe· geix Llobell, els projectes del qual fi· guren al Facebook d’Enrrolla’t. H
s o n i t s de SUP
VIATG NT DE LEME
ME
om
tinos.c
itdes ww.vis
w
URIS ES I T
Dilluns que ve, dia 9 de setem· bre, s’acaba el termini per a la li· citació del projecte de reforma del Mercat de la Vall d’Hebron, en què està previst obrir un auto· servei d’uns mil metres quadrats de superfície, millorar l’accés de persones i vehicles, comunicar bé l’aparcament dels clients i cons· truir una nova façana, entre al· tres millores. Fa quatre anys es va arreglar la planta baixa del ma· teix mercat, on hi ha les parades de venda.
GRÀCIA
Convocats els Premis Nit de l’Esport El Districte de Gràcia ha convo· cat els Premis Nit de l’Esport i ha obert el termini de presentació de candidatures, que finalitza el 27 de setembre vinent. En total hi ha 10 modalitats d’aquests pre· mis, vuit de les quals distingeixen iniciatives o èxits esportius relle· vants aconseguits aquesta tem· porada. Tant les bases dels pre· mis com la butlleta per presentar les candidatures poden descarre· gar-se des de la pàgina web www. bcn.cat/gracia.
ENRROLLA’t-EFÍMERS
RECTIFICACIÓ
Josep Borràs dirigeix l’escola musical Esmuc
33 El mur del llavors hotel en construcció de Balmes amb Provença.
Al reportatge titulat Alumnes de nota, publicat el 31 de juliol pas· sat en aquesta secció de Distric· tes, se citava Montserrat Urpí com a directora de l’Escola Supe· rior de Música de Catalunya (Es· muc), quan en realitat el director del centre és Josep Borràs. Urpí és actualment la responsable de l’àrea de Comunicació i la direc· tora de la biblioteca del citat cen· tre de formació musical de l’Ei· xample (Padilla, 155).
46 Districtes
DIMECRES 4 DE SETEMBRE DEL 2013
una ruta A LA CIUTAT
1 SARRIÀ-ST. GERVASI 3 TUSET
2 GRÀCIA 3 AURA
3 HORTA-GUINARDÓ 3 SAGITARI
4 NOU BARRIS 3 ABACUS N. BARRIS
La Papereria de Tuset (Tuset, 17) subministra material d’oficina des dels anys 60 a les nombroses empreses concentrades en aquella zona, però també són especialistes en objectes de regal i en material escolar. El personal de la papereria assessora el client i busca solucions a mida per a qualsevol butxaca. L’aparador de l’establiment mostra, les setmanes abans de la tornada al col·le, motxilles, carpetes, estotjos... H
«La papereria Aura (Gran de Gràcia, 38) era coneguda a finals dels 80 per tocar només material d’oficina d’alta gamma. Uns anys després es van introduir els llibres i les revistes», aclareix Josep Morales, un dels seus copropietaris des del 1998. En l’actualitat, Aura destaca per una àmplia secció de llibres d’oferta i material escolar. «Per la ubicació del nostre local tenim molts clients de pas. El format d’autoservei agrada», assegura Morales. H
Els tres germans Andrés van agafar per traspàs la papereria Sagitari del carrer Mestre Serradesanferm fa tres dècades i van decidir mantenir-ne el nom. «Després vam obrir un altre local al número 6 de Vila Rosell perquè el primer es va quedar petita», recorda el copropietari Jaume Andrés. «Dos moments forts de la temporada són el juliol, amb els quaderns d’estiu per als nens, i el setembre, amb els llibres de text», puntualitza. H
La botiga Abacus del districte de Nou Barris (passeig de Fabra i Puig, 196) és una de les més noves d’aquesta cooperativa de material escolar, joguines i llibres fundada el 1968. «La botiga té 1.100 metres quadrats en dues plantes. A la de dalt hi tenim llibres i papereria, mentre que a la planta baixa hi tenim des de joguines educatives fins a manualitats», explica Núria Muñoz, encarregada de l’establiment, inaugurat a final de 2012. H
Solució a mida
‘Outlet’ autoservei
Dos mesos punta
Joguina educativa
Retorn a les aules SARRIÀSANT GERVASI
LES CORTS
3 5
SANTSMONTJUÏC
5 LES CORTS 3 ROCA
1 2 7
Gran assortiment La papereria Roca (Vallespir, 139), especialitzada en material d’oficina, fa 30 anys que va obrir les portes al cor del barri de les Corts. «Primer vaig tenir una botiga més petita al mateix carrer. No és un carrer especialment comercial, però sempre ha tingut un moviment interessant i al voltant hi ha bastantes oficines», explica Pedro Roca, propietari de la papereria, que ofereix un gran assortiment de material tant tècnic com escolar. H
HORTAGUINARDÓ
GRÀCIA
4
NOU BARRIS
6 10 SANT ANDREU
8
6 SANT ANDREU 3 MARU
Dijous literaris
9 EIXAMPLE
CIUTAT VELLA
SANT MARTÍ
Material escolar. Com cada setembre, les papereries estan preparades amb tot el material necessari per encarar en condicions el retorn a les classes. Hi ha des dels clàssics bolígrafs i estotjos fins a carteres amb rodes i llapis de memòria. text: L.BENAVIDES FOTOS: A.GORDO/T.MORELL
«He treballat en el sector editorial molts anys i vaig decidir obrir Maru (Doctor Balari i Jovany, 4) el 2000 com a llibreria», recorda la propietària, María Fernández, que empesa per «les necessitats del dia a dia» dels seus clients va afegir a les seves prestatgeries material escolar i papereria. Fernández organitza en el seu establiment els coneguts com a Dijous literaris (amb un 5% de descompte) i presentacions de llibres amb els autors del moment. H
7 SANTS-MONTJUÏC 3 NITUS
8 EIXAMPLE 3 ABACUS CÒRSEGA
9 CIUTAT VELLA 3 RAIMA
10 SANT MARTÍ 3 1.000 FULLS
Núria Mayral és la tercera propietària de Nitus (Blai, 6), una papereria amb més de 60 anys d’història al barri del Poble-sec. «Vaig apostar per aquesta petita papereria de tota la vida a l’agafar-la per traspàs fa sis anys i funciona bastant bé», recorda una propietària que ha actualitzat el negoci amb una pàgina web (www.papererianitus.com) que serveix per llistar el catàleg de la botiga i anunciar els productes en oferta. H
La botiga Abacus del carrer de Còrsega (Còrsega, 269) va ser la primera de la cooperativa i fa més de 45 anys que dóna servei als socis i clients. «És un espai diàfan i ampli, amb dues plantes i més de 1.500 metres quadrats, molt ben comunicat en transport públic», explica José Manuel Mezquita, encarregat d’una botiga que s’ha adaptat a l’era digital «amb articles de tecnologia com els llapis de memòria i perifèrics informàtics». H
La papereria Raima del número 27 del carrer de Comtal suma 500 metres quadrats. «La primera planta està especialitzada en el paper de gran format i se n’hi poden trobar més de 2.500 classes diferents d’arreu del món», destaca la directora, Núria Raja. El grup Raima, amb cinc punts de venda a Barcelona, prepara cada any la tornada al col·le dels més menuts «amb il·lusió» i un ampli assortiment en material escolar. H
Situada al número 58 del carrer de Cantàbria, la papereria 1.000 Fulls destaca per la seva especialització en quaderns de reforç per a l’estiu i altres llibres educatius. «Vam obrir el 2006 després d’una dècada treballant en el sector editorial, i el tema pedagògic sempre ens ha interessat molt», explica Carles Sabaté, copropietari d’un establiment que al setembre reforça el seu estoc de motxilles, llibretes i estotjos. H
Catàleg en línia
Tecnologia digital
Milers de papers
Accent pedagògic