40
DIMECRES 13 DE NOVEMBRE DEL 2013
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
districtes
Les Corts ELISENDA PONS
33 Parc per a nens a l’antiga colònia Castells, on es col·locaran gronxadors més grans.
Les Corts es renova amb unes obres de baix cost El districte comença i acaba un total de 40 petites intervencions en la via pública fins a final d’any. L’objectiu, millorar l’accessibilitat i la seguretat de carrers i equipaments amb pendent i empedrada. Segons l’informe de l’ajuntament, aquest tram presenta deficiències que «no podien abordar-se amb el manteniment ordinari». Una cosa semblant passa amb el carrer d’Ignasi SolàMorales, que lluirà al gener noves i àmplies voreres per facilitar que hi passegin els veïns.
MONESTIR DE PEDRALBES
Millora de l’accés del carrer del Bisbe Català
IGNASI SOLÀ-MORALES
Nou passeig
Ampliació dels jocs infantils
e Mitr
MÉS JOCS INFANTILS / El 2012 el consis-
en
era l
Avinguida de Pedralbes
JARDINS DE JOSEP MUNTÉ
COLÒNIA CASTELLS
a st
al
gu
gon
Au
Dia
a
obres ja han estat acabades. És el cas dels nous escocells de la plaça de Comas, coberts amb un material drenant i continu per evitar caigudes. «Tenim una zona de jocs infantils, nens que surten del col·legi i molts veïns d’edat avançada. Amb aquesta obra es poden evitar moltes ensopegades», explica Patricia Serrano, dependenta de l’estanc situat a la mateixa plaça. Una mica més complexes seran les obres per millorar l’accessibilitat del carrer de Bisbe Català quan travessa amb la Baixada del Monestir, EVITAR ENSOPEGADES /Algunes
10 DE LES 40 MICROOBRES
Vi
A
la recta final. Amb el 31 de desembre com a data límit. El Districte de les Corts ja s’ha posat mans a l’obra, i mai més ben dit, per començar i acabar entre aquest mes de novembre i el desembre un total de 40 petites actuacions a la via pública i els seus equipaments públics. «Són microactuacions, de baix pressupost, però que són molt ben rebudes per la ciutadania», explica Sergi San-cho, conseller d’Hàbitat Urbà del Districte de les Corts. El gruix del pressupost, uns 1.400.000 euros, està dirigit a corregir desperfectes al paviment de les Corts, Pedralbes i la Maternitat i Sant Ramon. Una auditoria realitzada per Strenghts el juny del 2013 ha permès detectar els punts de la via pública del districte que reque-
rien una reparació o millora. «A l’informe s’hi han afegit les aportacions dels mateixos veïns, a través dels diferents canals que estan a la seva disposició, i hem establert unes prioritats d’acord amb el pressupost disponible al districte», explica Sancho.
PLAÇA DE COMAS
Ampliació dels jocs infantils
Nous escocells TRAVESSERA DE LES CORTS AMB CARLES III
Ronda del G
JARDINS DE CLARA CAMPOAMOR
Nova àrea de jocs infantils NUMÀNCIA, 142
Cruïlla ‘intel·ligent’ Gr Ca an V rle ia sI II
LUIS BENAVIDES BARCELONA
Berlín
Millores al Pavelló L’Illa
Plaça de Francesc Macià
PLAÇA DEL CARME COMTES BELL-LLOC, 198
Superfície única
Millores a l’Ateneu de Fabricació
tori va decidir destinar a l’ús públic, de forma provisional, els solars de l’antiga Colònia Castells amb la col· locació d’una petita àrea de jocs i una cistella. Aquesta esplanada, reconeix ara l’informe del Districte de les Corts, pot donar molt més joc afegint-hi nous gronxadors més grans. Els més petits estan d’enhorabona perquè en qüestió de dies també veuran augmentar la zona de jocs dels jardins de Josep Munté i en gua-
Districtes NOU BARRIS 3 Una nova oficina assessora
CIUTAT 3 Nou circuits gimnàstics per
abans i després d’una defunció P. 46
mobilitat SEMÀFORS INTEL·LIGENTS J El Districte de les Corts també
té previst posar solució a diferents problemàtiques relacionades amb la mobilitat. En el cas de la cruïlla amb semàfors de Travessera de les Corts amb Gran Via de Carles III, el consistori s’ha proposat incorporar-hi abans del 31 de desembre una solució dotada d’intel·ligència. «De manera automàtica, el nou sistema semafòric regularà el trànsit en funció del volum de vehicles», explica Sergi Sancho, conseller d’Hàbitat Urbà del Districte de les Corts. J Amb l’objectiu de millorar les
condicions de seguretat i ordenar els moviments dels vehicles, el projecte de microactuacions del Districte de les Corts també contempla la semaforització de les cruïlles de Gran Capità i Cavallers, Gran Capità i Sor Eulàlia, i Sabino Arana amb Salvador Cardenal. J Sancho també destaca
la implantació d’«un pas de vianants al mateix nivell» (sense la vorada) a la cruïlla del carrer de Joan Güell amb Diagonal, una fórmula molt més «segura i accessible». A pocs metres, un nou carril bici amb dos sentits de circulació al carrer de Sabino Arana connectarà de forma més segura per als ciclistes la Diagonal i Gran Via de Carles III.
nyaran una altra als Jardins de Clara Campoamor. A pocs metres de la Colònia Castells, a l’altre costat del carrer d’Entença, a la plaça del Carme celebren la data límit d’unes obres que la faran estrictament de vianants amb la implantació d’una «superfície única» (voreres i calçada al mateix nivell) en els seus 1.100 metres quadrats. «Fa molts anys que sento parlar de les obres, però no arriben mai. Estem envoltats de solars que fan que les vistes de la nostra terrassa no siguin gaire maques», explica Álex Mederos, propietari del restaurant La Tertúlia. L’antic Centre del Vidre, l’Ateneu de Fabricació i el Pavelló l’Illa es renten aquests dies la cara. «El sostre del pavelló, renovat i pintat, era de l’original (1991), i s’han adaptat els banys», explica David Escribà, director tècnic del Club Joventut les Corts, gestor d’aquest equipament esportiu municipal. Les obres també contemplen la renovació de les rajoles de pedra de la façana. H SEGURETAT I ACCESSIBILITAT /
41
DIMECRES 13 DE NOVEMBRE DEL 2013
a gent gran en llocs públics r P. 47
PRESENTACIÓ AL MONESTIR DE PEDRALBES
Districte igualitari L’Espai d’Inclusió de les Corts aplega un centenar d’entitats, empreses i universitats H El pla pretén eliminar les barreres
JUAN PEDRO CHUET-MISSE
L. B. BARCELONA
Un barri és inclusiu quan és socialment just i accessible. En altres paraules, DIA GO NA quan tots els seus veL ïns disfruten d’una bona qualitat de vida i tenen igualtat d’oportunitats siguin quines siguin les seves capacitats sensorials, físiques, psíquiques o intel·lectuals. Amb aquests aclariments comença l’informe Les Corts. Barris inclusius presentat el 6 de novembre al Monestir de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9) durant la sessió fundacional de l’anomenat Espai d’Inclusió de les Corts. En el seu propòsit per liderar la resta de la ciutat en matèria d’accessibilitat, les Corts s’ha proposat posar nom i cognoms al concepte abstracte. En aquest sentit, el punt de trobada i reflexió batejat com a Espai d’Inclusió –de periodicitat anual– tractarà de consolidar les relacions entre les associacions de persones amb discapacitat, entitats del tercer sector, empreses i universitat amb presència al districte. A la presentació hi van acudir un centenar de representants. A ROND LT DE DA
FORMACIÓ 3 La campanya Un món d’oportunitats pretén orientar els joves que vulguin realitzar estades d’estudis, treball o fer voluntariat a l’estranger. El dilluns 25 tindrà lloc al PIJ de les Corts (Dolors Masferrer, 3335, 18 hores) una conferència a càrrec d’Aldo Javier López, cònsol adjunt de l’Argentina a Barcelona. Més conferències a: www.bcn.cat/portal/site/ lescorts
Campanya per intercanviar les peces de roba MEDI AMBIENT 3 La campanya Renova la teva roba convida els ciutadans a participar en l’intercanvi de roba. La iniciativa s’emmarca dins de la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus en què també hi haurà conferències i tallers. A les Corts hi haurà tres punts d’intercanvi: els centres cívics de Can Deu i Joan Oliver, i el Casal de Joves de les Corts.
Exposició de l’obra de l’artista Xavier Blanch
Més subvencions L’aprovació per unanimitat l’1 de desembre del 2011 de la mesura de govern Les Corts, un compromís vers la inclusió s’ha traduït, fins al moment, en mig centenar d’accions i un increment del 85% en les subvencions a projectes relacionats amb persones que presenten alguna discapacitat, segons els càlculs presentats pel Districte de les Corts. «En els últims anys s’ha avançat en molts aspectes, però encara falta fer un altre pas endavant perquè desaparegui qualsevol element que pugui suposar una barrera per a les persones», explica Antoni Vives, regidor del Districte de les Corts. La inclusió, afegeix el també tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, ha de ser «l’eix vertebrador de totes les iniciatives». Margarida Preciado, directora de Recursos Humans de l’Hotel Hilton Barcelona, i Lola de la Fuente, directora de la Fundació Esclat, es van conèixer a l’Espai d’Inclusió i van intercanviar les seves targetes. «Està molt bé que les empreses ens coneguin i sàpiguen quins serveis oferim. No busquem sobreprotecció. Als hotels podem ajudar-los a formar els seus treballadors perquè sàpiguen com acostar-se als disca-
Xerrades sobre com treballar i estudiar a l’estranger
33 Integrat 8 Abel Mba, treballador amb discapacitat del Hilton.
«S’ha avançat molt, però encara s’ha de fer un altre pas endavant perquè desapareguin les barreres», explica el regidor Vives pacitats, o podem preparar els objectes de regal per als seus clients», explica De la Fuente. L’Hotel Hilton, amb quatre persones discapacitades en un plantilla de 140, compleix de sobres amb el percentatge que estableix la llei. El seu edifici, a més, és 100% adaptat. «És un tema de conscienciació», subratlla Preciado, convençuda de la importància de treballar
amb el seu entorn immediat i lluitar per «petits objectius que sumen molt». Des de fa mig any, Abel Mba treballa a jornada completa a la cuina de l’Hotel Hilton com a rentaplats. La seva cama dreta, amb problemes de mobilitat, no ha constituït cap problema. «Estic molt agraït a la direcció de l’hotel. Abans només havia aconseguit petites feines en bars, i aquí veig perspectives de futur», explica el jove d’origen guineà, amb contracte fins al desembre. «Ja m’han dit que hi ha feina i que estan contents amb mi», afegeix. Per Vives, la gran afluència de gent a l’acte celebrat al monestir de Pedralbes demostra que «són molts» els interessats a fer de les Corts un districte modèlic. L’Espai d’Inclusió espera d’empreses i universitats, continua Vives, «oportunitats de treball i formació al màxim nivell» per als discapacitats. H
PINTURA 3 L’Espai Expositiu les Corts (plaça de Comas, 18) mostra fins al gener una exposició pictòrica de Xavier Blanch (1918-1999). La mostra reuneix més de 50 obres. La seva pintura inclou amb mestria tots els gèneres. L’elecció dels temes és un element diferenciador en l’obra de Blanch. Destaca en el retrat, la naturalesa morta i també en els paisatges.
Cicle de concerts al monestir de Pedralbes MÚSICA 3 El monestir de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9) continua amb la programació del cicle gratuït de concerts lírics que porta per nom Les veus del monestir, que compta amb la dirección musical de Ricard Estrada. El pròxim concert, De l’Havana a Barcelona, està previst que se celebri el 28 de novembre (19.00 hores) i hi actuarà la soprano Dania Rodríguez.
42 Districtes
DIMECRES 13 DE NOVEMBRE DEL 2013
UNA història de LES CORTS... Sant Ramon Nonat
LA RECEPTA
Una església del Sagnier més neoromànic
ELENA MÁRQUEZ
Rosbif Joan Solé, propietari de la carnisseria Solé, amb parada al mercat de les Corts (travessera de les Corts, 215), proposa aquesta recepta de rosbif de la seva àvia. És senzilla tot i els variats ingredients. INGREDIENTS (5 persones) 1 quilo de mitjana de vedella o de bou sense os. 1/4 litre de xerès sec pebre suc de llimona canyella en pols herbes aromàtiques 100 grams d’ametlles torrades cebetes en vinagre farina
La parròquia de Sant Ramon Nonat porta a terme una gran tasca social per als veïns CÈLIA MUNS BARCELONA
G C A RA RL N V ES IA III
La història explica que a sant Ramon Nonat li van posar aquest nom perquè el van treure del cos DIA GO de la seva mare quan NA L ja era morta. Això va passar a principis del segle XIII. És a aquest personatge, que va dedicar la seva vida a alliberar els captius i a denunciar les males condicions en què vivien, a qui està dedicada l’església de Sant Ramon Nonat, a l’avinguda de Ramon Nonat número 1. Es tracta d’un imponent edifici estrictament neoromànic dissenyat pel famós arquitecte català Enric Sagnier. La primera pedra de la construcció es va col·locar el 1925 i fins al 1930 l’obra de la capella del San-
tíssim no va estar enllestida. Encara que aquí no va acabar tot, el 1931 es va ampliar la construcció edificant una església encara més gran just al costat de la que ja s’havia acabat. «El primer temple de seguida va quedar petit», explica Lluís Ramis, rector de la parròquia. El 1935 es va inaugurar l’edifici, en què cabien 650 persones, però un any més tard, a causa de la guerra civil, la construcció es va incendiar i va quedar molt malparada. Llavors va ser el fill de Sagnier, Josep Maria Sagnier, l’encarregat de reconstruir l’obra del seu pare després de la guerra. Després d’aquests primers i atrafegats anys de vida, la parròquia de Sant Ramon Nonat va començar a consolidar-se. Avui, la imponent església compta amb uns mil feligresos. La missa se celebra amb la imatge de sant Ramon Nonat de fons, acom-
CARNISSERIA SOLÉ MERCAT DE LES CORTS
33 Neoromànica 8 L’església de Sant Ramon Nonat. panyat pels quatre evangelistes i els sants més relacionats amb la Mercè.
Els efectes de la crisi Però no tot el treball d’aquesta parròquia té lloc a la capella del Santíssim. El treball social es fa en dependències més modestes de l’edifici, on els veïns més necessitats troben ajuda i suport.
Aquesta parròquia de les Corts disposa d’un servei de Càritas per repartir roba i aliments a les persones que ho necessiten. A més a més, ofereix una borsa de treball als veïns del barri, que troben en aquest servei una important ajuda per sortir de la situació econòmica actual. «Hem notat molt la crisi –explica Ramis– i ara ve molta més gent que necessita ajuda». H
PREPARACIÓ Macereu la carn quatre hores amb xerès, pebre, llimona, canyella i herbes. Escalfeu el forn fort i poseu-hi la carn amb el suc. Abans, escalfeu l’oli en una paella i aboqueu-lo per sobre i afegiu-hi sal. Si la carn pesa un quilo, ha d’estar 30 minuts per cada costat (si es prefereix crua, 20) . Només es posarà el gratinador quan la carn s’hagi fet. Deixeu-la refredar i talleu-la fina. Per acompanyar, es recomana fregir les cebetes en vinagre després de passar-les per farina i posar-les damunt la carn. Piqueu les ametlles i escampeu-les també per sobre. Poseu-ho tot al forn per servirho molt calent. Hi podeu afegir puré de patates.
Han passat 56 anys ELS CAMPS DE LA FINCA DE CAN FELÓ Les Corts q Al carrer de Joan Güell, entre la plaça de Comas i la Diagonal, hi havia la finca de can Feló, també coneguda com a can Duran, que estava situada al camí que conduïa al barri de Sarrià. La imatge de l’esquerra, on es poden veure els treballs agrícoles, és del 1957 i procedeix de B. Batlle Piera. A la dreta s’hi pot observar la gran transformació de la mateixa zona en l’actualitat. ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS: Dolors Masferrer, 29. Reserva prèvia (9.00 a 14.00 hores) trucant al 93 291 64 87.
ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS
ELENA MÁRQUEZ
Districtes
43
DIMECRES 13 DE NOVEMBRE DEL 2013
GENT DE LES CORTS
M. del Mar Martínez Secretària de direcció R LIDERA UN GRUP DE DONES
«Les dones no saben cuidar-se a si mateixes» La presidenta del Grup de Dones del Casal de les Corts porta des de fa dos anys les regnes de l’entitat que agrupa 150 dones, de 60 a 75 anys. Són «apolítiques i areligioses», assegura Martínez. T. P. BARCELONA
Maria del Mar Martínez (Barcelona, 1945) presideix des de fa dos anys el Grup de Dones del Casal de les Corts, una entitat que ha celebrat el 20è aniversari i de la qual formen part un exèrcit de 150 dones. –Hi ha molts grups de dones, ¿per què va triar aquest, vostè? –En realitat, el va escollir el meu fill gran que va ser el que em va parlar del grup fa 19 anys. Quan va néixer el petit, ho vaig passar francament malament i necessitava airejar-me. Les dones som tontes i no sabem cuidar-nos a nosaltres mateixes, no te-
JUAN PEDRO CHUET-MISSÈ
–¿Van totes 150 de viatge? –No, ¡i ara! Com a molt, una cinquantena. Vénen dones de tot Catalunya, no només de Barcelona. Fins i tot de Bilbao. –Però per a tot això fan falta diners. –En aquest grup hi ha gent d’un cert poder adquisitiu.
33 Al capdavant 8 María del Mar Martínez, presidenta del Grup de Dones.
nim el nostre espai. A mi, tot això m’ho va aportar el grup.
tats perquè ajuden els seus fills, que no guanyen prou.
política. Els estatuts ens ho impedeixen. Som apolítiques i areligioses.
–¿Quina diferència hi ha entre aquells primers anys i els actuals? –Hem anat evolucionant, abans teníem problemes amb els fills, i ara amb els néts. En aquests moments és estrany que en una família no higi algun divorciat.
–¿Quins requisits exigeixen a les noves sòcies? –Tres: ser dona, pagar una quota de 15 euros anuals i interès per culturitzar-se. El nostre problema és la falta de relleu generacional. Nosaltres tenim entre 60 i 75 anys. A les joves anar amb àvies no les atrau.
–Llavors, ¿quins temes tracten? –Volem il·lustrar la dona i culturitzar-la. Per fer-ho, organitzem xerrades. Ens agraden d’història, música, informàtica i medicina, però només la part d’investigació. De salut en parlem poc, no ens agrada gaire, el que volem és que ens distreguin. Una vegada va venir una conferenciant per informar-nos sobre la fotografia i tota l’estona s’entestava a parlar-nos de les malalties dels ulls i nosaltres no paràvem d’insistir-li que no volíem aquell tema. Al final, la vam haver de fer fora.
–Parla dels néts, però els fills tornen una altra vegada a casa dels pares perquè els ha canviat la vida personal o professional. –A algunes dones ens ha passat això, tornem a fer-nos càrrec d’ells. De fet, hi ha dones que no vénen a les activi-
–També programen viatges. –En fem dos a l’any: un d’una setmana i un altre de tres dies. Són culturals, els triem per votació i en tots programo un concert. Hem recorregut Espanya i Europa.
–¿Quin és l’ideari del grup? ¿Què opinen de temes com l’avortament o la violència masclista? –D’aquests temes no en parlem, perquè se n’encarrega el Consell de Dones. També està prohibit parlar de
–¿Algun record especial d’aquestes escapades? –Una vegada en un restaurant de Sicília se’ns van asseure al costat el capellà i les autoritats d’un poble de prop de Catània. Ens van convidar a les festes i ens van dir: «¿Voleu veure córrer un sant?» Hi vam anar. El cotxe de les autoritats anava al davant i obria pas a l’autocar. Ens van rebre tocant les campanes. Van enfilar el sant en un carro i el llançaven d’un extrem a l’altre del carrer. Quan arribava a la dreta, la gent l’empenyia a l’esquerra. Diuen que no ha caigut mai. Ens ho vam passar tan bé que ens han tornat a convidar. –¿Estan tot el dia de marxa? –Això és una vàlvula d’escapament. Aquí la gent ve deprimida i se’n torna d’una altra manera. H
44 Districtes
DIMECRES 13 DE NOVEMBRE DEL 2013
un veí de les corts... Enrique Lacalle, president del saló Barcelona Meeting Point El president del Saló Internacional de la Logística i del Barcelona Meeting Point viu a Pedralbes, un dels tres barris de les Corts. El districte al qual els seus pares es van mudar des de l’Eixample i on Enrique Lacalle va passar la seva joventut.
«Les Corts té història i futur, i és motor turístic» CARME ESCALES BARCELONA
E
nrique Lacalle (Barcelona, 1950) té a les seves mans un dels grans baròmetres econòmics d’una ciutat: el valor del sòl. Des del 1997, Lacalle presideix el comitè executiu de l’únic saló immobiliari professional i internacional d’Espanya, el Barcelona Meeting Point. Està en contacte constant amb aquells que venen i compren trossets de ciutats com Barcelona. Aquest barceloní, enamorat de la seva ciutat, aplica diàriament a la seva feina el vell lema amb què Manuel Luque venia envasos de detergent Colón: «Busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri-la». Al seu voltant, turistes, empresaris i inversors viatgen, comparen i el millor que troben, ho compren. Lacalle coneix els estímuls que desperta Barcelona al món, i a ell mateix. «Aquesta ciutat m’apassiona. Barcelona és cada vegada més potent i més símbol», afegeix el veí de les Corts. «Les fires triomfen si es fan en ciutats a les quals qui no hi ha anat hi vol anar, i el que les coneix les vol tornar a visitar, i aquest és el cas de Barcelona», diu Lacalle, satisfet després del balanç d’operacions immobiliàries que russos i xinesos han contribuït a aixecar en l’últim saló del Meeting Point, celebrat a Barcelona del 23 al 27 de l’octubre passat.
Icones de ciutat i de barri La Sagrada Família i el Museu del Barça, les grans icones de Barcelona, aporten als barris que els alberguen concurrència de turistes i orgull de barri. «Per a mi és un avantatge poder anar a peu al Camp Nou. El Barça és una cosa fonamental en la meva vida», diu qui va ser vicepresident del club blaugrana i patró de la seva fundació del 2000 al 2003. Però les Corts té moltes altres icones. El parc Cervantes, el monestir de Pedralbes, les universitats... són altres dels reclams per als barcelonins. «El barri de les Corts té història, futur, pel viver de joves que es preparen a les seves universitats i centres de prestigi, com IESE i Esade, i és motor turístic pels visitants del Museu del Barça», resu-
meix. «L’Illa Diagonal ha estat també un important revulsiu comercial al districte, que per als veïns d’aquí és un bon complement del petit comerç de barri que també tenim a Pedralbes», assenyala Lacalle. «A la zona de Capità Arenas, Manila i Manuel Girona hi ha moltes botigues que són, juntament amb els bars i restaurants, les que fan barri a Pedralbes». A la terrassa de bars i cafeteries, a aquest veí li encanta asseure’s a
esmorzar, i veure passar, saludar i conversar amb veïns que tenen el mateix costum. Al veí Sarrià també hi fa vida. A Manuel de Falla, 16 hi ha el Dole Cafè, on preparen entrepans que Lacalle aprecia molt, tant com els pollastres a l’ast de Pollos David, a tocar del mercat de Galvany. Encara que els entrepans favorits els degusta més lluny del seu barri, a la granja Elena (passeig de la Zona Franca, 228), de camí a la seva feina. El seu cafè preferit sí que el serveixen al seu barri. El disfruta a la Granja Sugranyes, a Capità Arenas, 11. Cafè, saborosos bocates, compres amb les seves trigèmines i passejades en bicicleta són alguns dels hàbits d’Enric Lacalle al districte on resideix des de fa 47 anys. «M’agrada baixar des de la zona universitària fins a Francesc Macià en bicicleta», explica el també aficionat al golf i amant de la jardineria.
Un repàs a la gespa Detalls com el bon tall de la gespa als jardins de les ciutats són el petit baròmetre que utilitza Lacalle per avaluar l’atenció i la sensibilitat de les poblacions. «Neteja, seguretat i detalls com tenir cura dels jardins són els valors que més destaco en les ciutats que visito», diu. «Per a mi, la més bonica –encara que no per viure-hi– és París. La jardineria als Champs Elisées està sempre impecable», apunta el veí de les Corts. Al seu barri de Pedralbes, a més de comptar amb «el carrer més anglès de la ciutat, l’avinguda de Pearson, hi ha molts jardins, com els de William Shakespeare –a la confluència de l’avinguda de Pedralbes i els carrers de Til· lers i Dulcet–, pel meu gust massa petits i no gaire ben cuidats. Jo crec que en aquest i en tots els districtes de la ciutat falten parcs, arbres i flors». Al jardí de la seva segona residència, al Maresme, Lacalle disfruta dedicant-se a la jardineria. «Tenim un hort amb albergínies, tomàquets... És un plaer dedicar estones a ocupar-me d’ell, sobretot recollint els fruits», explica des del claustre del monestir de Pedralbes, una de les joies del districte on el preu mitjà del metre quadrat se situa en els «4.000 euros, com a màxim», diu l’expert en la matèria. H
JUAN PEDRO CHUET-MISSÈ
Central Park Bona terrassa per a un bon cafè «NO RECORDO L’ÚLTIM DIA QUE VAIG ESMORZAR A CASA», DIU LACALLE AL RESTAURANT DE PERE I PONS 9-11, ON DINA ALGUN DIUMENGE.
Facultat de Dret Universitat al costat de casa
AL MORIR EL SEU PARE, ENRIC LACALLE TREBALLAVA DE DIA I ESTUDIAVA LA CARRERA EN HORARI NOCTURN, AL MATEIX DISTRICTE ON VIVIA.
Monestir de Pedralbes Elegància i simplicitat «LA SOBRIETAT DEL GÒTIC ÉS PART DEL SEU GRAN ATRACTIU», CONSIDERA EL VEÍ DE LES CORTS, DES DEL LLOC ON VA FER LA COMUNIÓ.
Camp Nou Orgull de barri i passió internacional EXVICEPRESIDENT DEL FCB, LACALLE ÉS SOCI DEL CLUB I A LA CARTERA HI GUARDA EL CARNET QUE LI PERMET VEURE ELS PARTITS DES DE LA LLOTJA.
Reivindicació Jardins de William Shakespeare «COM A EXREGIDOR I ENAMORAT DE BCN CONSIDERO QUE EN AQUESTA CIUTAT S’HAURIEN DE PLANTAR MÉS ARBRES I FLORS», ASSEGURA.
48 Districtes
DIMECRES 13 DE NOVEMBRE DEL 2013
ruta A LA CIUTAT
1 SARRIÀ-SANT GERV. 3 RCTECNIC
2 GRÀCIA 3 AEROTECA
3 HORTA-GUIN. 3 CLUB SLOT HORTA
4 NOU BARRIS 3 B. A. GUTIÉRREZ
Els 250 metres quadrats de RCTecnic (Calvet, 63) es dediquen a l’exposició i venda de vehicles de radiocontrol. «Estem especialitzats en avions i helicòpters, i últimament estan de moda els quadricòpters (quatre hèlices)», diu José Manuel Bollo Julio, responsable del negoci. «Donem servei a experts que busquen assessorament tècnic de qualitat, però també a clients que busquen el seu primer avió», afegeix. H
Aeroteca (Montseny, 22) va obrir les portes el 1986 de la mà de Ricardo Miguel amb un grapat de llibres especialitzats en aviació. «Amb el temps l’oferta de productes s’ha ampliat. Ara també venem hardware i software per a simuladors, kits per muntar maquetes i models estàtics, entre altres coses», afirma el seu fill, Jordi Miguel, al capdavant d’un espai amb «simuladors de vol de gran mida i realisme» per a tots els públics. H
«Tot va començar amb un grup d’amics del barri aficionats a l’slot. Ara tenim un local amb cinc pistes i participem en diferents campionats de la modalitat ral·li», aclareix Lorenzo Rodríguez, soci del Club Slot Horta (passatge de la Plana, 6). El relleu generacional no serà cosa fàcil «amb tanta discoteca i videojoc», explica Rodríguez. «Costa entrar en aquest món de l’slot, però al final enganxa», explica. H
Nens i adults troben a la botiga Bellas Artes Gutiérrez (Fabra i Puig, 157) tot el material necessari per construir edificacions a escala. «A partir dels 8 anys ja poden muntar casetes amb l’ajuda d’una base de paper a la qual poden anar enganxant els totxos amb cola blanca», explica el propietari, Valentín Gutiérrez, que recomana aquesta afició «perquè fa desenvolupar la creativitat, la paciència i la concentració». H
‘Quadricòpters’
Simulador molt real
Aficionats units
A partir de 8 anys
Afició a escala SARRIÀSANT GERVASI
HORTAGUINARDÓ
GRÀCIA
3
LES CORTS
SANTSMONTJUÏC
NOU BARRIS
7
5
1
4
2 8 9
6 10
5 LES CORTS 3 GAMES WORKSHOP
SANT ANDREU
Vessant artístic
«Pintures, eines, cola, pinzells... A Games Workshop (Déu i Mata, 96) oferim als jugadors tot el material necessari per poder preparar les figures i els decorats», comenta Christian Roca, encarregat d’una botiga que també acull tallers de pintura. «Aquest joc té un important component artístic, i alguns nens vénen a adquirir-lo com a assignatura extraescolar. Requereix habilitat i concentració», afegeix. H
6 SANT ANDREU 3 ORIENT EXPRESS
Radiocontrol EIXAMPLE
CIUTAT VELLA
SANT MARTÍ
Modelisme. Els trens de llauna, les figuretes de ferro dels jocs de rol i els ‘quadricòpters’ més moderns tenen en comú la seva mida reduïda, inversament proporcional a la il·lusió que desperten entre els seus ja no tan joves aficionats. text: LUIS BENAVIDES FOTOS: JUAN P. CHUET-misse
Oberta fa més de tres dècades, la botiga Orient Express (Gran de Sant Andreu, 12) ha evolucionat de la mà de la seva clientela. «Al principi es venien articles relacionats amb els trens, com el seu nom pot indicar, i a poc a poc van guanyar terreny el radiocontrol i l’slot», relata Francesc Coy, actual copropietari i president de l’Associació de Modelistes de Sant Andreu, amb uns 130 socis i seu a la mateixa botiga. H
7 SANTS-MONTJUÏC 3 DROBBIT
8 EIXAMPLE 3 KIT CAR 43
9 CIUTAT VELLA 3 PALAU
10 SANT MARTÍ 3 SAC MODELISMO
El límit a Drobbit (Melcior de Palau, 143) el posa la imaginació de cada client. «La gràcia dels jocs de taula que venem és que cada jugador pot escollir les peces, i muntar-les o pintar-les al seu gust», subratlla l’encarregat de la botiga, Marc Calzado, que també destaca el seu component socialitzador. «Pots pintar tranquil·lament a casa teva, però per jugar has de sortir i reunir-te amb altres jugadors», afirma Calzado. H
Els 200 metres quadrats de la botiga Kit Car 43 (Rosselló, 308), oberta el 1997, estan ocupats per miniatures de cotxe a escala, sempre estàtiques. «Són miniatures per a col·leccionista, principalment en escala 1/43 i 1/18», precisa Ramón Sala, gerent d’un establiment molt enfocat als vehicles de quatre rodes. I és que la major part de botigues de hobby, afegeix Sala, «són més generalistes i també tenen trens, vaixells o avions». H
Amb quatre botigues repartides pel centre de Barcelona, Palau és una institució en matèria de modelisme. El seu primer establiment va obrir al número 34 del carrer de Pelai el 1935. «Van començar amb trens i la segona planta de la botiga mare manté aquest predomini. El sector ha avançat molt i tenim des d’objectes clàssics fins a vehicles amb l’última tecnologia», explica Miquel Garibaldi, empleat de l’empresa. H
«SAC Modelismo (Guipúscoa, 2) va néixer el 2005 dedicat a la venda per internet de productes d’automodelisme de competició, i dos anys més tard vam obrir la botiga al nostre barri», assegura el gerent, Carlos Atienza, un aficionat al radiocontrol amb més de 15 anys d’experiència en el sector. SAC Modelismo, subratlla Atienza, «no és una botiga de joguines» i només distribueix i importa cotxes i recanvis «de les millors marques». H
Escollir les peces
Quatre rodes
Des del 1935
Només competició