Revista Pedres Albes 1

1 Associació de Veïns de Pedralbes

TAMBÉ

F L O G a i hi hav S O R C O i MOT S E B L A R a PED Història, cultura, gastronomia, territori, activitats socials, panorama, opinió, notícies

Sumari

Editorial

HISTÒRIA ... també hi havia golf y motocròs a Pedralbes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Gaudí a Pedralbes: una assignatura pendent . . . . . . . . . . . . . 5 ESADE, una de las mejores «business schools» del mundo, vecina de Pedralbes desde 1965 . . . . . . . 9 EL RACÓ DEL GOURMET Quatre grans d’arròs... de Pals . . . . . . . 12 OPINIÓ Educar para la felicidad . . . . . . . . . . . . . 14 TERRITORI Serenos metropolitans . . . . . . . . . . . . . . 15 ACTIVITATS SOCIALS Mercat Vintage organizado por la AVP . 17 El mercat de Nadal . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Un mercadillo que despierta todos

Estimats veïns i veines, Des del nostre primer contacte, ara fa sis mesos, amb motiu del número zero de la revista, han passat moltes coses; el nostre món va molt ràpid.

Estem en uns moments molt complexos per tots els nivells socials. Les notícies no conviden a ser optimistes, però nosaltres intentem contrarestar aquesta tendència amb treball, optimisme i bones idees positives.

Aquestes són algunes coses reals que ens fan pensar en un futur més prometedor:

los sentidos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 PANORAMA

Aquest any 2013 l’Associació de Veïns de Pedralbes fa 35 anys!

Lluís Amat. La visió d’un membre de la Junta Directiva. . . . . . . . . . . . . . . . 20

Ja tenim més de 1.000 socis.

El Pedralbes de mi infancia . . . . . . . . . . 21 Entrevista a: Carla Torres Visc a Pedralbes des dels dos anys. . . . 22

www.avpedralbes.com administracio@arpedralbes.com

Edita: Associació de Veïns de Pedralbes www.avpedralbes.com

També tenim una nova seu social que ens permetrà protegir molt millor la història de la nostra associació i mantenir al dia tots els projectes que estan en curs. Tindrem un espai per reunir-nos, atendre als associats i fins i tot poder-hi organitzar alguna activitat.

La publicació d’aquest número 1 de la revista coincideix amb la Fira Vintage de Pedralbes. Una nova experiència pels associats i veïns que ve precedida per l’èxit de les dues edicions del Mercat de Nadal.

$VVRFLDFLy GH 9HwQV GH 3HGUDOEHV

7$0%e

KL KDYLD *2/) L 0272&526 D 3('5$/%(6

Història, cultura, gastronomia, territori, activitats socials, panorama, opinió, notícies

Fotografies coberta: Golf: mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es Motos: clubbultaco.blogspot.com Edició: Maig 2013 Producció: Impresión Offset Derra Dipòsit Legal: B-32.358-2012

Des de la redacció de Pedres Albes ens agradaria transmetre-us un missatge d’optimisme perquè continueu confiant amb l’Associació i perquè entre tots estem convençuts que podem millorar el nostre barri.

Redacció

HISTÒRIA

...també hi havia golf i motocròs a Pedralbes oncs sí. Golf i també Motocròs al districte de les Corts de Barcelona, prop de l’Avinguda Diagonal, en uns terrenys propietat del Vescomte de Güell. El Club de Golf de Pedralbes, inaugurat el 1912, fou el primer camp de golf de Catalunya i tingué activitat fins a començaments de la dècada de 1950. La seva situació exacta era a la carretera d’Esplugues (costat mar), entre les casernes del Bruc i l’actual carrer de l’Abadessa Olzet.

D

A l’antic punt d’accés al camp de golf, actualment hi ha l’edifici d’ESADE. Prop de l’emplaçament que ocupava, hi ha el Parc Cervantes de Barcelona, inaugurat el 1965 i famós pel seu roserar.

El GOLF. Història L’esport del golf fou introduït a Catalunya pels anglesos residents al país. Durant molts anys fou un esport lligat a l’aristocràcia. El primer club de golf dels Països Catalans fou el Barcelona Golf Club, fundat el 1912 a Pedralbes sota la direcció del comte de Txurruca.

passaria a denominar-se Golf Club de Pedralbes.

Anys més tard, la visita del monarca Alfons XIII afegiria el distintiu «Real» al nom.

A partir de 1932 s’havia començat a disputar la copa Harmon, que no va trigar a ser molt prestigiosa. El trofeu era una peça d’orfebreria i al guanyador se li lliurava una reproducció. Diuen que en esclatar la gerra civil, Joan Rosell va treure la copa de la vitrina i la va ocultar sota el green del forat 9. Així la va salvar, desenterrant-la en acabar la guerra.

Les noves necessitats dels socis i la creixent popularitat d’aquest esport obliga a plantejar un canvi d’ubicació. L’ajuntament va comprar la finca per construir el Parc de Cervantes. Així, a principis dels anys 50, un grup de socis del Reial Club de Golf de Pedralbes, juntament amb altres de Sant Cugat, van emprendre l’ambiciós projecte de construir un nou club de majors dimensions

Encara que no es denominaria Reial Club de Golf del Prat fins a 1956, l’embrió del club va néixer el 10 de juliol de 1912, a iniciativa de la família Güell, que va fundar el Barcelona Golf Club amb D. Emilio Roviralta, comte de Txurruca com a primer president. Va ser el primer camp de golf de Catalunya i posteriorment, per la seva ubicació Pedres Albes - 3

HISTÒRIA en una finca situada als afores de Barcelona, entre el Prat del Llobregat i el mar.

El MOTOCRÒS. Història El Circuit de Pedralbes de motocròs fou un circuit provisional de motocròs situat al barri de Pedralbes de Barcelona que tingué activitat entre 1960 i 1963. Ubicat als terrenys de l’antic camp de golf (avui Zona Universitària), el circuit s’habilitava anualment per tal d’acollir el Motocròs Internacional de Barcelona que organitzava el Moto Club Ruta, esdevingut Gran Premi d’Espanya de Motocròs a partir de l’edició de 1962.

El 1964, quan la urbanització de la Diagonal ja havia afectat aquella zona, fins aleshores allunyada i solitària, el circuit s’hagué d’abandonar per sempre més i es traslladà l’esdeveniment a Santa Coloma de Gramenet, al Circuit de Santa Rosa.

La longitud inicial de la pista era amb prou feines de 1.000 metres, però de cara a la segona edició del Motocròs Internacional, el 1961, s’amplià amb una recta de gairebé 100 metres, al descens de major desnivell, arribant així als 1.100 metres de llargada total. Era un traçat força accidentat (hi havia diversos trampolins i pendents de fins al 40%) i amb molts revolts de fins a 180 graus, amb accessoris com ara un peralt artificial d’un metre i mig d’alt.

Tot a banda i banda del traçat, protegit amb bales de palla, s’hi col·locaven nombrosos banderins per tal de delimitar-lo visualment. L’aforament del

recinte estava calculat per a unes 25.000 persones amb perfecta visibilitat, havent-hi una tribuna metàl·lica per a 550 persones.

La preparació i adequació del recinte per a l’esdeveniment anual era laboriosa i així, per exemple, el 1961 el director del circuit hagué de dedicar-s’hi durant més d’un mes i mig, comptant a més amb un equip de 80 persones que hi treballaren durant 20 dies, un tractor per als moviments de terra i diversos camions fent-hi viatges durant 8 dies.

La primera edició del Motocròs Internacional, el 1960, fou un èxit d’assistència de públic, el qual pogué gaudir de la primera victòria de ressò internacional d’una moto catalana, ja que el vencedor absolut fou l’anglès Don Rickman als comandaments d’una Bultaco Tralla amb motor de 175 cc.

La moto l’hi havia preparat expressament Francesc Xavier Bultó per a la cursa, després d’haver contactat amb ell i son germà Derek per a convidar-los a participar-hi. Els anglesos, aleshores famosos pilots i constructors de motocicletes, quedaren impressionats pel motor, però el xassís no els agradà. Aviat, els Rickman i Bultó encetaren un període de col·laboració que donà com a fruit la Bultaco Métisse, l’antecedent de la mítica Pursang.

L’edició de 1962 (any en què el Motocròs Internacional esdevingué Gran Premi d’Espanya) destacà per la dura climatologia, amb un fred i pluja constants, que provocaren molt poca afluència d’espectadors i una cursa extremadament dura.

Mapa del circuit de Pedralbes de motocròs al 1960 Situació: Districte de les Corts, Barcelona, Catalunya Longitud: 1.100 metres Curses: Motocròs Internacional de Barcelona i GP d’Espanya 250 cc

4 - Pedres Albes

HISTÒRIA

Gaudí a Pedralbes: una assignatura pendent Jaume Sanmartí i Verdaguer Dr arquitecte Director de la Càtedra Gaudí de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. UPC

i ha moments a la vida d’una persona en els que es donen unes circumstàncies que influeixen decisivament en el seu futur. Antoni Gaudí no en va ser una excepció i això li succeí quan la seva trajectòria personal va coincidir amb la de dos homes singulars: l’arquitecte Joan Martorell i Montells i l’aristòcrata Eusebi Güell i Bacigalupi, que anys després esdevindria el bescompte de Güell.

H

torell foren decisius per tal que Bocabella confiés en el novell arquitecte Gaudí i li encomanés continuar la construcció de tan singular projecte malgrat la tèbia religiositat reconeguda del jove i abrandat arquitecte.

La recomanació de Martorell li va obrir la porta cap a un encàrrec que canviaria radicalment les

A la fi dels estudis d’arquitectura Gaudí va ajudar a Martorell en diversos treballs entre els que cal assenyalar el projecte per a la nova façana de la Catedral de Barcelona d’estil neogòtic datat l’any 1882 i que no va ser acceptat. Gaudí en fou el dibuixant i en la làmina destaca un elegant rètol de Lluís Domènech i Montaner, feina que Martorell li va encomanar a la vista de les seves extraordinàries condicions de dibuixant.

L’estada de Gaudí al costat de Joan Martorell com ajudant va permetre que aquest aviat s’adonés de les excepcionals aptituds del jove aprenent. L’any 1883 s’esdevingué la crisi de confiança entre l’arquitecte Francesc de P. del Villar i Lozano i el promotor del Temple Josep M. Bocabella i Verdaguer amb motiu del desacord en relació a la tècnica a utilitzar per a la construcció dels pilars de la cripta de la Sagrada Família, crisi que conclogué amb la dimissió de l’arquitecte. El consell i l’autoritat de Joan MarPedres Albes - 5

HISTÒRIA d’Arquitectura, arcaica i academitzant li interessaven més aviat poc.

Al seu diari de joventut, ja cap a la fi dels estudis d’arquitectura escriu les seves reflexions en relació a la conveniència de relacionar-se amb el món del diner si vol arribar a construir edificis, doncs els encàrrecs lògicament solen arribar per aquesta banda.

Dit i fet, i a mida que la seva situació personal i la seva economia milloren, doncs feina mai n’hi va faltar a l’entusiasta i incansable treballador que era Gaudí, comença a incorporar uns nous hàbits, freqüenta bons restaurants, cuida la seva vestimenta tal com mostra l’esplèndida fotografia de joventut i fomenta les relacions socials, sense deixar la coneguda tertúlia als Quatre Gats on compartia amb els amics les seves idees inconformistes, socialitzants i alguna vegada irreverents segons publicava el crític Feliu Elies, àlies Apa, i que desmenteixen amb insistència els qui el volen beatificar.

Vitrina per la Guanteria Comella. Croquis i gravat reproduït a La Ilustración Española y Americana, 22 de setembre de 1878.

referències intel·lectuals i la trajectòria professional d’un ambiciós Gaudí apropant-lo en principi a un món religiós bastant allunyat de les seves arrels familiars, món que l’acabaria absorbint totalment i que aviat li proporcionaria uns encàrrecs molt importants tals com el Palau Episcopal d’Astorga (1887-1893) i el Convent de les Teresianes a Barcelona (1888-1890).

El segon moment decisiu a la vida del jove Gaudí arriba amb la coneixença de don Eusebi Güell i Bacigalupi, un important home de negocis i respectat patrici. És de tothom conegut l’origen humil de l’arquitecte, net i fill de calderers establerts al terme de Reus, gent senzilla però sàvia. Malgrat el pare Francesc Gaudí va haver de fer molts sacrificis per donar estudis als dos fills, l’Antoni va haver de treballar mentre estudiava, en part per ajudar a pagar els seus estudis i en part perquè els ensenyaments que oferia una Escola 6 - Pedres Albes

Anècdotes a part, el fet és que l’amo de la guanteria Comella, un refinat establiment de complements per homes com ara es diria, va encarregar al jove arquitecte i assidu client Antoni Gaudí un aparador per mostrar els seus productes a l’Exposició Internacional de París de l’any 1878. Gaudí en va fer el projecte que es produí als tallers d’Eudald Puntí com era habitual doncs era un establiment de gran nivell al que demanaven collaboració els arquitectes i artistes més rellevants del moment.

Eusebi Güell home de món i negocis amb una considerable cultura i sensibilitat, una espècie en extinció en els temps presents, viatjà naturalment a París amb motiu de l’exposició i quedà tan impressionat amb el moble que es mostrava al pavelló espanyol que va demanar conèixer al seu autor.

A partir d’aquest moment es va iniciar una relació professional d’estima i respecte que progressivament esdevindria amistat i admiració mútua.

El geni de Gaudí ja començava a manifestar-se i l’aparició del mecenes va fer possible la materi-

HISTÒRIA alització successiva de projectes tan importants com: la seva residència urbana al Palau Güell a Ciutat Vella, la finca d’estiueig a les Corts de Sarrià, el celler de Garraf, la fallida urbanització residencial a la Muntanya Pelada, que acabaria coneixent-se com el Park Güell i finalment la cripta de l’església per a la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, una obra integral que ens mostra al millor Gaudí i que no es va continuar degut a la mort de Güell l’any 1918 tot i que el projecte de l’església estava molt avançat. Com és sabut Gaudí tenia molt interès en acabar-la doncs la considerava el model per experimentar solucions que posteriorment aplicaria a la Sagrada Família, obra que sabia que no podria acabar, com va dir repetidament als seus col·laboradors.

El llegat de Gaudí no va tenir especial fortuna a partir de la seva mort. Amb importants problemes de finançament, la crema l’any 1936 dels seus tallers de la Sagrada Família i de la Colònia Güell on es guardava el seu arxiu, la manca de protecció legal fins fa pocs anys expliquen les penalitats patides, desídies i enderrocs, alguns irreparables. A partir dels anys setanta el Modernisme va començar a ser revalorat i els artistes i arquitectes que es podrien enquadrar en aquest moviment varen recuperar el protagonisme que els hi correspon. Gaudí no podia ser una excepció i hem de convenir i potser lamentar que la seva conversió en una icona mediàtica de consum turístic i propaganda, hagi eclipsat a un arquitecte singular de qui l’obra és una font contínua de sorpreses, invencions i intuïcions que sempre tenien una tradició viva al darrera i que proporcionen uns materials d’estudi que pocs arquitectes poden oferir.

A principis del s. XXI el Modernisme torna a estar de moda a tota Europa i especialment a Barcelona on les institucions públiques i el sector privat amb interessos relacionats amb el patrimoni gaudinià han fet honor a la seva responsabilitat llevat d’un cas: els pavellons d’entrada de la finca Güell avui a Pedralbes, uns edificis de titularitat pública que estan en un estat de precària conservació i lamentablement infrautilitzats.

El professor Joan Bassegoda i Nonell, que fou el director de la Càtedra Gaudí al període 19682008, obtingué l’any 1969 del rector de la Universitat de Barcelona la cessió d’ús del pavelló de les cavallerisses per instal·lar-hi la seu de la Càtedra amb el compromís de restaurar-lo en les parts més manifestament malmeses. Va ser una solució que va permetre sortir del pas gràcies als esforços del professor Bassegoda per donar presència a la Càtedra i utilitat a una de les obres de joventut de l’arquitecte de Reus.

L’any 2008 la UPC i la UB, propietaris del contingut documental i dels edificis varen acordar vist Pedres Albes - 7

HISTÒRIA el precari estat dels locals traslladar la Càtedra a un lloc més adient de cara a la conservació dels materials i a la confortabilitat del personal investigador i destinar els pavellons a activitats acadèmiques pròpies de les dues universitats un cop restaurats convenientment els dos edificis. Han passat cinc anys i els dos pavellons continuen buits, les cavallerisses i el picador estan en un relatiu bon estat però l’habitatge del porter es troba molt malmès. Un tour turístic municipal ensenya l’exterior que llueix el magnífic cancell amb el dragó relativament ben conservat i el jardí de les Hespèrides de molt relatiu interès.

Un criteri universalment acceptat en l’àmbit de la restauració arquitectònica és que la millor garantia per a la supervivència del patrimoni és dotar als

edificis d’un ús adient a la seva realitat arquitectònica cosa no sempre fàcil, però no impossible.

Els pavellons de Pedralbes de titularitat pública mostren una tremenda contradicció: malgrat gaudir d’un magnífic emplaçament urbà, estan buits i en un incipient procés de degradació quan en d’altres edificis de Gaudí als darrers anys no hi han mancat els diners provinents del turisme, del sector privat o de la hisenda pública.

En més de 50 anys la Universitat de Barcelona, propietària del terreny i dels edificis, no ha estat capaç de fer un projecte de futur per restaurar amb el rigor corresponent i donar un ús definitiu a aquesta joia arquitectònica. Serem capaços de redreçar la situació?

Fisioterapeuta (col.) – Osteópata Stéphane Glénard

Contracti el manteniment de la seva porta de garatge.

Tratamientos para dolores de espalda, escoliosis, tendinitis, fracturas, post-partum, relajación...

93 280 15 44 www.clinicasarria.com Calle Manila 39, 6º 2ª – 08034 BCN

8 - Pedres Albes

Telèfon 933 703 553 o mail montse@racpuertas.com

Per ser veí de Pedralbes gaudeix d’un 30% de descompte

HISTÒRIA

ESADE, una de las mejores «business schools» del mundo, vecina de Pedralbes desde 1965 Pedro-A. Fábregas Presidente de Honor de ESADE Alumni

La presencia de ESADE en Pedralbes durante prácticamente los últimos cincuenta años ha aportado a su entorno inmediato dinamismo y una presencia en el mundo del conocimiento relevante, tanto a nivel nacional como internacional, permitiendo coadyuvar al desarrollo de la sociedad, desde una perspectiva de rigor, esfuerzo y valores.

SADE es el resultado de la suave y aromática mezcla de varios elementos, todos ellos relevantes y, sin duda, de una gran profundidad e interés, como son la ciudad de Barcelona, su sociedad civil, la educación universitaria y la Compañía de Jesús.

E

la formación y creó las Escuelas de la Junta de Comercio, absolutamente básicas para el desarrollo comercial e industrial del país, mientras que la universidad seguía anclada en enseñanzas con una orientación más a la filosofía que a los problemas que era preciso resolver.

Barcelona es una ciudad conocida en todo el mundo por la celebración de los Juegos Olímpicos de 1992, pero es una ciudad peculiar que consiguió regular su propio destino en el siglo XIII guiada por una emergente sociedad civil, mientras que la universidad en la ciudad no apareció hasta el siglo XVI, prácticamente coincidiendo con la creación de la Compañía de Jesús por Ignacio de Loyola.

A inicios del siglo XX la Mancomunitat de Catalunya puso en marcha la Universidad Industrial, con una orientación claramente más dirigida a la formación necesaria para la emergente industria catalana. Mientras la Compañía de Jesús había avanzado con el establecimiento de sus conocidos colegios y del diálogo con la ciencia, a través de la instalación emblemática del Observatorio del Ebro.

Cuando Carlos III permitió a Cataluña comerciar con América a finales del siglo XVIII, apareció la necesidad de disponer de técnicos, expertos y empresarios, fue entonces cuando por primera vez la sociedad civil se organizó en el tema de

Las turbulencias de la primera mitad del siglo XX, con el gran apogeo de la industria textil durante la Primera Guerra Mundial, las posteriores dificultades de la posguerra y de la Dictadura de Primo de Rivera, con el colofón de la Guerra Civil, y la Pedres Albes - 9

HISTÒRIA difícil situación de falta de casi todo en los años cuarenta no permitieron un desarrollo adecuado durante mucho tiempo.

En los años cincuenta llegó la necesidad y la oportunidad de construir el futuro, y se crearon diferentes instituciones para la enseñanza de las denominadas ciencias de la empresa, tanto en Madrid, como en Barcelona o en San Sebastián, como fueron: la EOI (1955), el ICADE (1956), el ESTE (1956), o el IESE (1958).

En este contexto se constituyó ESADE, como en su día, aparecieron las escuelas de la Junta de Comercio a finales del siglo XVIII. Era un momento de cambio, se necesitaba gente preparada para afrontar el desarrollo económico inmediato superador del prolongado período de autarquía económica. La mejor sociedad civil de la época detectó las necesidades y se dispuso a aportar su mejor esfuerzo y compromiso.

Roglan lo resumía así: «La primavera de 1954 un grupo de profesionales y empresarios catalanes concibe la idea de fundar en Barcelona un centro universitario dedicado a la investigación empresarial y a la formación de personas capaces de crear y dirigir empresas y organizaciones de cualquier tipo. Así nace el proyecto ESADE». Estos promotores consiguieron que la Compañía de Jesús se involucrase formalmente en el proyecto para dirigirlo a nivel académico, cuatro años más tarde.

El primer presidente de ESADE fue el empresario, Ignasi Vidal Gironella, y el primer director el jesuita, Lluís A. Sobreroca Ferrer. En enero de 1959 se dispuso de un primer local en el Pasaje de Josep Llovera 4 de Barcelona, y el 1 de octubre del mismo año, se inauguraba formalmente la actividad de la Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas (ESADE), con el inicio de las clases del primer curso de la Licenciatura en Ciencias Empresariales, con una primera promoción de 34 alumnos.

En los años sucesivos, paralelamente a la total implantación de la Licenciatura en Ciencias Empresariales, fueron incorporándose al portfo10 - Pedres Albes

lio de la institución programas para directivos y programas especializados. En 1962 se nombró Presidente a D. Leandro Jover Lamaña. El inicio del programa MBA (Master in Business Administration) el curso 1964/65 coincidió con el nombramiento de un nuevo director, Mariano Íbar. Es precisamente la línea de programas MBA implantados en todo el mundo, la que con el tiempo dará lugar al reconocimiento internacional de ESADE. El desarrollo de la institución obliga a ampliar las instalaciones, y así, el curso 1965-66 la Escuela se trasladó a un edificio de nueva planta, de 6.500 m2 sito en la avenida de Pedralbes (entonces denominada avenida de la Victoria), con una considerable ampliación de espacios, de servicios y, evidentemente de imagen, e iniciando la que será una larga relación con un nuevo entorno inmediato, el de Pedralbes. A los pocos años, en 1969, será nombrado nuevo director de la institución, Xavier Adroer, que dirigirá los destinos de la escuela hasta 1988.

Desde sus inicios ESADE había tomado partido por opciones democráticas y había trabajado a favor de la necesaria apertura política, promoviendo, en la medida de sus posibilidades, actitudes de pensamiento plural, de diálogo y de convivencia. La llegada de la democracia al país refrendó estos convencimientos profundos, con lo que la adaptación o adecuación de ESADE al nuevo contexto democrático fue fácil, rápida y eficaz.

ESADE en aquellos años tuvo un gran desarrollo con un importante incremento en el número de alumnos y la puesta en marcha de nuevos y relevantes programas, lo que requeriría nuevos espacios y nuevos equipamientos, que se fueron desarrollando en el entorno del edificio inicial donde estaba, y está en la actualidad, radicada jurídicamente la institución. Y así, en 1983 se inauguró un nuevo edificio de ESADE en la calle Marqués de Mulhacén, que añadió 7.800 m2 a las disponibilidades de espacio.

En 1984 asumió la presidencia Jaume Iglesias, que recogió en 1989 la Creu de Sant Jordi otor-

HISTÒRIA gada por la Generalitat de Catalunya con la siguiente motivación: «Por la tarea de capacitación de sus alumnos para el ejercicio de las funciones directivas y administrativas de alto nivel desde una perspectiva científica y humana y con un sentido crítico de las necesidades del hombre en una sociedad sometida a un constante proceso de transformación». La declaración anterior reconocía el especial talante de ESADE. En estos tiempos de cambios relevantes, después de los primeros 30 años de existencia de ESADE, se puso en evidencia la circunstancia, claramente peculiar, que después de tantos años no existía una organización de antiguos alumnos que permitiese acercarlos a la institución, facilitándoles servicios, y dinamizando su capacidad de aportación a la escuela y de consolidación de la institución en los diferentes entornos. Para resolver este déficit, se puso en marcha el proyecto de constitución de una Asociación de Antiguos Alumnos, actual ESADE Alumni, promovida por los representantes de los antiguos alumnos en la Junta de Gobierno de ESADE, Pere A. Fábregas y Francesc Rafart. Con el tiempo ESADE Alumni se ha transformado en una de las instituciones de este tipo más importantes de Europa.

La evolución de ESADE en los años siguientes continuó con un crecimiento sostenido, requiriendo nuevas instalaciones, lo que conllevó que en 1991 se inaugurase un tercer edificio singular en la misma zona, esta vez en la carretera de Esplugues, con una superficie de 12.500 m2, que fue acogiendo progresivamente diversas actividades y programas de ESADE. Con este movimiento proseguía con claridad, la larga tradición de enraizamiento en Pedralbes.

Posteriormente, se creó la Facultad de Derecho dentro de la nueva Universidad Ramon Llull, incorporándose posteriormente los estudios de empresa a dicha universidad, asumiendo así una posición universitaria de mayor claridad.

La dimensión del desarrollo de la institución permitió que sin abandonar Pedralbes, y a través de un acuerdo alcanzado con la Compañía de Jesús

Fotografía: ESADE

en 1999 se ubicasen unas nuevas e importantes instalaciones en Sant Cugat del Vallès donde se iniciaron las actividades en la primavera del 2009.

El nuevo campus universitario fue diseñado para tener una creciente interrelación con el Parque de Innovación Creapolis, promovido por ESADE en la misma zona, concebido como nuevo y avanzado espacio para la interacción de empresas innovadoras, la investigación y la enseñanza. Al campus de Sant Cugat siguieron a continuación los de Madrid y Buenos Aires.

El crecimiento de la institución y la permanente aportación de esfuerzo, trabajo, conocimiento y valores, dentro de un contexto de progresiva internacionalización han permitido a ESADE tener un posicionamiento de primer nivel dentro del competitivo mundo de las organizaciones académicas y universitarias a nivel internacional, con un reconocimiento relevante de su actividad, pero manteniendo como siempre sus raíces en Pedralbes.

Pedres Albes - 11

EL RACÓ DEL GOURMET

Quatre grans d’arròs... de Pals Baltasar Parera i Coll Enginyer Agrònom

a gent del país, després d’una bona arrossada, mai no diuen «hem menjat arròs» si no «hem menjat quatre grans d’arròs».

Així ho va deixar escrit el senyor Pla en un dels seus llibres i així mateix li vaig sentir a dir a n’en Pep Floriàn més d’una vegada quan (cinquanta anys enrere?) ja no havíem deixat ni un gra d’arròs a la cassola que ell mateix ens havia cuinat després d’una excursió en barca a ses Medes o Aiguafreda.

L

Fins arribar, però, a aquesta satisfacció gastronòmica, l’arròs ha de fer un llarg camí —des del camp a la cassola— que és interessant de conèixer.

De fet, sempre s’ha dit que l’arròs neix a l’aigua i que, per anar bé, també ha de morir a l’aigua. És per això que el cultiu de l’arròs s’ha anat desenvolupant principalment a les terres baixes de les desembocadures dels rius, allà on la corrent perd força i per la plana s’escampen les aigües repartint-se en les diferents sèquies que circulen fins a la vora del mar. Aquestes sèquies se separen del canal principal tal i com ho fan els nostres dits quan obrim el palmell de la mà.

Les terres baixes de prop del mar han estat objecte de conreu des de temps immemorial i han rebut el nom d’«illes». Les «illes» eren, i són, els espais de terreny cultivats entre dos 12 - Pedres Albes

braços d’un corrent d’aigua. A més, la suavitat del clima que dóna la proximitat al mar, incideix molt favorablement en el desenvolupament de la planta, doncs no podem oblidar que l’arròs té un origen tropical i que suporta molt bé la salinitat del terreny.

A Catalunya, si exceptuem una petita zona de les terres de Lleida, tots els arrossars que tenim corresponen a aquest model. Espais com el Delta de l’Ebre, on hi ha la principal producció arrossera de Catalunya, o al Llobregat on també hi havia hagut arròs fins els anys cinquanta, els arrossars se situen sempre en terrenys d’aquestes característiques.

En canvi, els arrossars de l’Empordà, si bé responen al mateix model, tenen a més una singularitat molt especial. Singularitat que deriva no tan sols del fet d’haver estat aquí el lloc on es va iniciar el conreu de l’arròs a Catalunya, introduït segurament pels àrabs. Ni tampoc del fet que el primer document escrit on consta aquest cultiu a Catalunya sigui un «Establiment i Concòrdia» atorgada l’any 1452 pel Rei Alfons el Magnànim al «magnífic» Miquel Pere, perquè pogués construir molins d’arròs des del Molí de Pals fins al mar, autoritzant-lo, a més a fer servir el Rec de Molí com a canal de navegació per a que les «fustes» (embarcacions de l’època) poguessin transportar l’arròs amb més facilitat.

EL RACÓ DEL GOURMET

L’altre motiu de la seva singularitat és la de la seva excel·lent qualitat, molt superior a la d’altres zones arrosseres, deguda segurament a un conjunt de factors que mai no han estat prou ben estudiats, però que sens dubte tenen relació amb el microclima que gaudim —i a voltes sofrim— en aquest racó del país. Aquest clima, que tant ens fa patir quan la collita arriba amb un o dos mesos de retard sobre les altres zones arrosseres, un cop començada la tardor, és precisament el que li dóna a l’arròs de Pals una qualitat excepcional.

arròs sigui el més important pel senyor Pla. Això sí, sempre i quan es mantingui un adequat equilibri entre la gramínia i el seu acompanyament.

Una vegada collit, assecat i blanquejat, hi ha moltes formes de cuinar l’arròs de Pals. La més popular és la de l’arròs a la cassola, al qual si hi afegim la cabra (castellà: centollo), fa que aquest

Finalment cal dir, tal i com va deixar escrit el mestre, que no hi ha res que faci un arròs millor que el vent de garbí, res que acompanyi amb més eficàcia una bona digestió.

També tenim l’arròs negre, que té com a base un suculent, estudiat i parsimoniós sofregit fet a base de ceba tallada ben fina a ganivet. Després hi ha l’arròs de colomí que segons l’escriptor és molt remarcable i per últim tota la gran varietat d’arrossos a la marinera entre els que hem de destacar l’arròs de l’art que feien els pescadors locals.

Per inserir publicitat en aquesta revista i a la web de l’Associació pot contactar a Tel. 667 020 916 o al mail administracio@avpedralbes.com

VITALIA SARRIÀ c/ D`Osi, 13 (al costat de Capità Arenas) 93 205 99 16 www.vitalia.es

Pedres Albes - 13

OPINIÓ

Educar para la * felicidad

Juan Carlos Vázquez-Dodero Profesor del IESE

* Artículo publicado en la revista del IESE

e parece que un apreciable número de educadores actuales —padres y docentes— conciben su misión como la preparación del educando —hijo o estudiante para el éxito profesional y el triunfo social. Frecuentes señales de ello son las siguientes: se premian los buenos resultados académicos; se pondera, a menudo, la necesidad de una media alta para poder entrar en tal o cual carrera, o dentro de esta o aquella universidad; se ensalza a algún exitoso de la vida como paradigma, etc. No seré yo quien niegue la conveniencia de ser tan buen profesional como sea posible. Porque más que conveniencia, es obligación. Pero no se trata de eso sólo...

Hay que recordar constantemente que los padres (y los hermanos mayores) son los primeros y principales educadores, que comparten con otras personas e instituciones este indelegable deber.

El verdadero éxito de una vida humana es su propia felicidad. Pero la felicidad auténtica supone un alto desarrollo del hábito de conocer objetivamente la realidad en general y el bien en particular. Por lo que el objetivo de la educación debe ser formar caracteres armoniosos en lo personal, en lo familiar, en lo profesional y en lo social.

La ciudad —la propia comunidad— y el país son, después de la familia, núcleos sociales de capital importancia. Cualquier ciudadano culto del siglo XXI deberá tener un razonable sentido de pertenencia a su comunidad local, a su región, a su país y al mundo. Y sentido de la pertenencia significa responsabilidad solidaria, mediante la participación personal en la cosa pública, para hacer posible la subsidiariedad.

Participar en la cosa pública no es una opción. Es una obligación de todos y cada uno de los ciudadanos, cada cual en la medida de sus posibilidades. Es natural que haya unos jóvenes más proclives que otros a la actuación pública. Pero todos deben ser educados en la participación ciudadana. Y esto se debe inculcar desde temprana edad.

M

En lo personal, la educación debe empezar por inculcar el respeto a sí mismo; todos nos debemos respeto a nosotros mismos. Y el autorrespeto significa ordenación de todo para el mayor desarrollo armonioso de uno mismo. ¿De qué sirve ser el primero de la clase si se es un zafio en el trato? ¿Para qué le servirán «tantos saberes» si los demás no le aceptan?

La familia es el medio natural en el que se aprende a amar, porque en ella uno es aceptado tal cual uno es y no por lo que tiene o vale. ¿No es lo más propio dar mucho allá donde se recibe mucho? ¿Qué es mejor, otra actividad extracurricular o dedicar ese tiempo a enseñar pacientemente, a hacerse la cama, a dejar limpio y ordenado el cuarto de baño o a limpiarse los zapatos? ¿Qué forma más la personalidad?

14 - Pedres Albes

¿Es que no forma el carácter sacar buenas notas?

Pues depende. Porque las buenas calificaciones pueden formar o deformar el carácter. Lo que fortalece el carácter no es el resultado, sino los medios que se ponen: el esfuerzo. Y lo que completa el carácter son otras actividades, no menos esforzadas que el estudio, que cultivan la solidaridad y la convivencia. Tales actividades pueden ir desde la práctica de deportes de equipo hasta participar en la cosa pública, etc.

Nuestra civilización cultiva el vacío lleno de ruido y de actividad, en el que resulta difícil recapacitar. Por eso hay que educar para interiorizar, buscar la verdad y ser feliz.

Educar y formar no para el mezquino triunfo personal, sino para el servicio a los demás, que da la felicidad personal. Exigir no buenas calificaciones, sí esfuerzo; no brillo, sí armonía interior.

TERRITORI Serenos metropolitanos:

Presència, proximitat i confiança edralbes és un barri aïllat, sense comerç, relativament apartat del centre, en el que els seus veïns se senten desprotegits especialment de nit. La crisi econòmica i les retallades en els efectius del cos policial i les forces de seguretat han accentuat aquesta sensació d’inseguretat. Qui hagi tingut l’ocasió de caminar de nit pel barri ho entendrà molt bé.

P

Les mesures adoptades per les Comunitats de veïns de forma individual, fins i tot amb sistemes de vigilància de 24 h, no resolen el problema. Es pot garantir la seguretat a l’interior d’una vivenda o comunitat però no es pot garantir la mateixa se-

guretat al carrer. Per aquest motiu l’Associació de Veïns de Pedralbes (AVP) fa més de quatre anys va promoure la implantació del servei de Serenos Metropolitanos. Els resultats han estat positius i els delictes, al barri, han disminuït.

Aquest servei està pensat per a tothom, però especialment pels nostres fills quan surten de nit.

Tranquil·litza saber que quan tornaran a casa, moltes vegades caminant, el Sereno els acompanyarà fins a la porta de casa seva.

La filosofia és la mateixa que quan hi havia els tradicionals «serenos» d’abans que fins i tot ar-

Pedres Albes - 15

TERRITORI ribaven a conèixer personalment als veïns de la zona i podien detectar qualsevol element aliè al barri que poguÊs resultar sospitós. És per aquest motiu que recomanem a tots els associats que es posin en contacte amb ells, per conÊixer’ls personalment i presentar-los tots els membres de la família.

Aquest

farmà cia per aconseguir els medicaments que l’associat necessita.

Estan en contacte permanent amb la seva base, reben periòdicament la visita d’un inspector i estan coordinats amb una altra patrulla que realitza el servei a Pedralbes servei Nord.

estĂ pensat per

Un cotxe patrulla efectua rondes a tothom, però A efectes de control, totes les rondes pel barri, seguint unes rutes que varien periòdicament, mitjançant especialment pels que realitza el cotxe patrulla queden un sistema de marcatge que conmitjançant un sistema nostres fills quan registrades trola que el vigilant passi per totes GPS i s’analitzen desprÊs a la censurten de nit. les comunitats de veïns abonatral. TambÊ es fan reunions periòdides al servei. Davant de qualsevol ques amb l’Associació per comentar anomalia que es detecti, s’actua directament o les incidències que han tingut i prendre conjuntabÊ s’informa a les entitats corresponents: bom- ment les mesures oportunes. bers, metges, cossos de seguretat.

El preu Ês realment competitiu i es va reduint a meTambÊ es fan rondes a peu en les que es contro- sura que s’incrementa el nombre d’abonats. Està len avaries, alarmes, fuites, que les portes de les previst la posada en marxa d’un segon vehicle, tant porteries i dels parkings dels associats estiguin bon punt la quantitat d’associats ho permeti. ben tancades, etc.

Els resultats són positius i els delictes van dismiPrèvia trucada telefònica, acompanyen als abo- nuint, però es necessiten mÊs associats perquè nats quan entren o surten de casa seva i acu- puguin disposar de mÊs efectius i ser mÊs eficideixen immediatament a la trucada de qualsevol ents. Des de l’AVP recomanem especialment a associat per solucionar qualsevol tipus de pro- tots els veïns que contractin aquest servei que Ês blema: sorolls, festes, persones sospitoses, etc. per un bÊ de tots. Pensem que Ês un deure moral En algun cas greu es poden desplaçar fins a la associar-s’hi perquè al final tothom se’n beneficia.

-RUGL *LURQD 3HGUDOEHV %&1

ZZZ IDUPDFLDWRXV FRP

7UHEDOOHP SHU D OD YRVWUD VDOXW +RUDUL GLOOXQV D GLYHQGUHV GLVVDEWH

6HUYHL )RUPDFLy ,QIRUPDFLy 6HJXLPHQW &RPSURPtV 3UHYHQFLy

VOLS PARTICIPAR O COL¡LABORAR A PEDRES ALBES? Si vols publicar algun article que penses que Ês interessant per als teus veïns, envia’l a administracio@avpedralbes.com Si en canvi desitges incloure publicitat del teu comerç, negoci o establiment, truca’ns al telèfon 667 020 916 i t’informarem amb mÊs detall.

16 - Pedres Albes

ACTIVITATS SOCIALS

Mercat Vintage organizado por la AVP 12 de mayo 2013 Casa Cantabria Calle Sor Eulalia de Anzizu n.º 45 n caso de que usted no lo haya notado, le informamos de que estamos experimentando zonas de turbulencias en al menos dos frentes: en el de nuestra moral, cada vez más disminuida y en la disminución del contenido del monedero cada mes……

E

...Y como las buenas ideas surgen en los momentos difíciles y estresantes, decidimos “tomar el toro por los cuernos” y organizar un evento que combina la convivencia y satisfacción por estar juntos y la posibilidad de reciclar.

El reciclaje se ha convertido en una palabra de moda y hoy en día, la moda es consumir menos y dar nueva vida a objetos que casi gritan su necesidad de viajar y trasladarse a otra casa. Su nueva familia le aportará otra mirada ... ¡porque se lo merece! (Aunque no sea un producto de belleza). ¿Quién no habrá pensado mirando desesperadamente un...?: ya no lo quiero pero sigue siendo útil, ...que pena tirarlo..., o ¿a quién se lo voy a dar?

La AVP ha decidido organizar una mañana de Mercado Vintage donde cada particular podrá reunir sus objetos, ropa, muebles y venderlo al mejor precio o al trueque. Todas las personas tienen tesoros que finalmente podrán cambiar de dueño gracias a la ayuda de la Casa Cantabria y del Distrito de les Corts sin los cuales esta aventura hubiera sido imposible.

La AVP quiere dar las gracias por su confianza a todos ellos esperando que el mercado Vintage se convierta en «una curiosidad cultural» en un Pedralbes que debe crecer año tras año.

Hagamos correr la voz de primera mano.

Pedres Albes - 17

ACTIVITATS SOCIALS

El mercat de Nadal Organizado por la AVP en colaboración con El Banc d’Aliments

a idea de montar este año un chiringuito para servir salchichas frankfurt a la brasa, ha tenido gran éxito en esta segunda edición del MERCAT DE NADAL de Pedralbes.

L

La buena logística previa, como organizar una barbacoa, tener suficiente carbón, pan, salchichas y mostaza, y …naturalmente las generosas donaciones, hicieron posible la realización.

Una vez montada y puesta en marcha la barbacoa —prestada amablemente para esta ocasión por la CASA CANTABRIA— Luis Puig y yo dimos las primeras vueltas a las salchichas de frankfurt, donadas generosamente por SABINE SCHARA. ¡Teníamos que probar si nos quedarían bien!

Así nosotros, dos voluntarios del BANC DELS ALIMENTS, vestimos cada uno un chaquetón de lana azul, como lo llevan los camareros, los Köbes, en las tascas populares de Colonia. Actuábamos delante de las brasas con una divertida imagen a nuestras espaldas mostrando un cocinero saltando con una cuerda hecha de salchichas. (Gracia Goma lo había pintado inspirándose en el caricaturista Tommy Ungerer para animar la parada.

18 - Pedres Albes

Erwin Hamm Voluntario del Banc d’aliments y miembro de la Junta de la AVP

De buena mañana servíamos ya las primeras salchichas acompañadas por panecillos aportados por la FLECA PAUL. Como las salchichas eran tan buenas y nuestra energía e ilusión tan grande, se nos acabaron al cabo de poco tiempo los panecillos. Una anécdota más: un ayudante nuestro tenía que ir corriendo a la panadería más cercana para abastecer el chiringuito con más pan.

Finalmente no nos quedó ni una sola ración de salchicha ni de pan y cerramos la parada un poco antes de tiempo.

El apetito de la gente haciendo cola nos había sorprendido totalmente.

Al contar nuestros ingresos se nos escapó una sonrisa. Satisfechos por la buena cantidad de dinero recogido para el Banc dels Aliments, y la cantidad aportada por mi mujer, su amiga Marta Aguirre y Toni y Juan Molins (Molins Interiors) en la parada situada frente a la nuestra, mediante objetos nuevos (Molins Interiors) y otros antiguos además de pequeñas obras de arte que donaron artistas y particulares.

Esperando con ilusión la edición del año que viene, quiero agradecer otra vez la amable ayuda incondicional de todos nuestros sponsors para el BANC DELS ALIMENTS.

ACTIVITATS SOCIALS

Una celebración que despierta todos los sentidos na jornada conmovedora. Aun intranquilas por las condiciones climáticas —sabíamos que íbamos a pasar frío— estábamos seguras que valía pena.

U

La puesta en escena nos trae murmullos, idas y venidas, gente con bolsas y cajas llenas de artesanía. Dispuestas a ser colocadas y exhibidas de la mejor manera que cada uno sabe hacer, esperando a conquistar las miradas de los paseantes, aparecen como por arte de magia sobre los manteles navideños.

De pronto... ¡Talán!... ¡Talán!... ¡Maravilloso! este campanario de la iglesia que nos anuncia la apertura del MERCAT DE NADAL DE PEDRALBES. A nosotras se nos para el corazón, tenemos «la paradita» a medias… «creo que es culpa mía, esta plaza me transporta y no puedo evitarlo, pierdo el tiempo recordando varias celebraciones familia-

res en el Monasterio». Sólo cuando mi socia me coloca una taza de café en la mano y me dice… ¡Espabila! entiendo que ha llegado el momento.

Com&gou es nuestra paradita, con sus coronas de ramas de abeto y musgo. Con sus no menos irresistibles ramos variados de eucaliptos que perfuman las casas en estas fechas…Y de fondo la guinda la ponen esos villancicos cantados por la Coral… La plaza se va llenando y un rayito de sol perezoso va tomando posesión entre las nubes.

Qué más os puedo decir, mercadillos hay muchos, pero con este marco ninguno. Nosotras es el segundo año y si nos dejan repetiremos. Felicitar a la Asociación de Vecinos por esta magnífica idea y promoción en uno de los lugares más bellos de Pedralbes. ¡Hasta el próximo año!

COM&GOU

Pedres Albes - 19

PANORAMA

Lluís Amat La visió d’un membre de la Junta Directiva ’Associació de Veïns de Pedralbes té més de 30 anys de vida. La junta directiva té com a objectius apropar-se cada vegada més als veïns de Sarrià i les Corts, millorar la mobilitat, aparcaments, seguretat, neteja, il·luminació, etc.

L

Com aconseguir els objectius? Assistint als consells plenaris, audiències públiques, comissions, reunions amb els gerents i tècnics, reunions amb els veïns per temes puntuals del barri...

La nostra activitat és més complexa perquè depenem de dos districtes i la tasca se’ns fa més

feixuga per poder coordinar-la. És per tot això que necessitem la màxima col·laboració dels veïns perquè ens exposin les seves inquietuds i millores del nostre barri.

Ho poden fer a través de la nostra pàgina web: www.avpedralbes.com o al mòbil: 667 020 916.

D’altra banda l’AVP tenim altres aspectes lúdics.

Hem realitzat dos mercats de Nadal el mes de novembre, una conferència del Dr. Valentí Fuster al Tennis Barcelona i a curt termini en tenim d’altres sobre les quals us mantindrem informats.

Els nostres valors Missió: L’AVP, amb la dedicació altruista dels seus membres, actua com a eix vertebrador amb les seves iniciatives a partir d’inquietuds, idees i suggeriments dels veïns dins de l’àmbit del seu territori, actuant com coordinadora amb les administracions públiques i privades que correspongui segons els diferents temes.

Valors: • Integritat • Dedicació • Suport als associats • Experiència

• Objectivitat • Treball en equip • Solidaritat • Innovació

• Altruisme • Comunicació • Tolerància • Professionalitat

Objectius: Mitjançant activitats cíviques i culturals busquem millores i major projecció del nostre barri, d’acord amb les propostes i inquietuds dels veïns.

20 - Pedres Albes

PANORAMA Un punto de vista diferente:

El Pedralbes de mi infancia

Marcel Montlleó

espués de formar parte del tejido ciudadano de la misma ciudad que es Barcelona —a la que adoro a pesar de las múltiples contradicciones que me plantea— uno se hace una pregunta … ¿por qué ciertos barrios de Barcelona han flirteado más conmigo y por qué otros barrios son y serán perfectos desconocidos?

D

En este caso Pedralbes ya ejercía una notable influencia positiva durante los veranos de mi infancia.

Por aquel entonces (años 50) las clases humildes de Barcelona desconocían el sentido de la palabra vacaciones que les quedaba muy alejada de su día a día. Por tanto mis veranos eran intensamente barceloneses con un paréntesis de una rigurosa semana en la que me sentía acogido por mis abuelos en su pueblo natal del Priorat que en aquel entonces a mí me parecía el lejano oeste, porque para cubrir los 140 km que dista de Barcelona, prácticamente ocupábamos el día entero.

Sin embargo el gran premio del verano para mí consistía en la tarde en que con mi madre desde la Plaza Palacio abordábamos lo que para aquel entonces se convertía en una atracción de uso cotidiano como era el tranvía de cortinillas, bien aireado, sin carrocería apenas y con unas cortinas a grandes rayas blancas y azules en la parte superior para evitar el exceso de sol … Si no recuerdo mal su número era el 64 y cubría el recorrido Barceloneta-Pedralbes y su final era en la Placita Pedralbes delante de una pequeña granja regentada por las clarisas en la que dispensaban los mejores matós de Barcelona. Elaborados con los hue-

vos de las ofrendas a dichas clarisas que gozaban y gozan de fama como conseguidoras del mejor «tiempo» para ocasiones puntuales como bodas, bautizos, comuniones o fiestas privadas.

El recorrido en tranvía más o menos tenía una duración de 1h 30’ de subida y otro tanto de bajada, tiempo para mí de verdadero espectáculo pues me servía para descubrir una Barcelona que quedaba demasiado alejada de mi barrio y por tanto admirar el componente de exotismo de sus tiendas, de sus edificios, de sus iglesias, de sus jardines. Todo ello era espectacular para mí.

Más tarde, en mis años mozos adopté la rara costumbre de ir en Nochebuena a estacionar con mi coche cerca del monasterio, para escuchar los cantos de la misa del gallo de los monjes. Y más tarde aun tuve una novia con la que compartí su devoción por Pedralbes con paseadas románticas, con encuentros fugaces descubriendo casas, jardines, rincones… y siempre con el sentimiento de escaparnos aunque fuera por breves instantes de la gran urbe … y nuestra frase era al revés que el título de un conocido film «tan cerca, tan lejos».

Y es allí donde me asalta la pregunta de ¿por qué este vínculo con Pedralbes y no con el Parque Güell?, ¿por qué mi otro vínculo con la Barceloneta y no con Gavá?, ¿por qué el Paseo de Gracia y no el Paseo Maragall?

Y una pregunta más… ¿Tendrá más cosas preparadas para mí Pedralbes?

Continuará….

Pedres Albes - 21

PANORAMA Entrevista a: Carla Torres

Visc a Pedralbes des dels dos anys arla Torres, 29 anys, Llicenciada en Psicologia i RR.LL., respon a les nostres preguntes en relació a la seva vida com a veïna del barri de Pedralbes.

C

C.T.: Als anys noranta vaig començar a utilitzar el transport públic i la veritat és que era una odisea!

Hi havia poques línies i pocs autobusos... t’havies d’esperar a la parada 20 minuts de mitjana (riu).

AVP: Vas anar a un col·legi del barri?

C.T.: Sí, al Betania Patmos. Els meus pares volien que anés a un col·legi que estigués a prop de casa així que, durant els meus estudis de primària i secundària vaig poder anar al col·legi caminant.

Vaig entrar a Betania als dos anys «en el col·legi de baix» que formava part de les estàncies annexes a les monges Clarises.

AVP: Recodes alguna cosa més d’aquells anys?

C.T.: Vaig fer la catequesi al Monestir de Pedralbes, en un entorn cultural i ambiental fantàstic.

També recordo les meves passejades en bicicleta amb el meu pare fins al Parc Cervantes per veure, durant els mesos d’abril i maig, les roses acabades de florir.

AVP: Al col·legi, els teus companys eren del barri de Pedralbes?

C.T.: La majoria eren d’altres barris.

De fet, encara continua passant. Els col·legis de la zona absorveixen una gran quantitat d’escolars que arriben d’altres zones de Barcelona.

Encara que no sóc una experta, intueixo que és una de les raons de la gran quantitat d’embussos que hi ha a Pedralbes, on les vies de sortida són escasses i provoquen aquestes situacions.

AVP: Dius que hi anaves caminant, què veies pel camí?

C.T.: He vist construir la Ronda de Dalt i l’arribada dels quadres Thyssen al Monestir de Pedralbes.

També he vist com a poc a poc han anat desapareixent els esquirols que vivien als arbres a prop de casa.

AVP: Quins serveis hi havia al barri fa 25 anys?

Com creus que ha evolucionat?

22 - Pedres Albes

AVP: Ara vius en un altre barri, que em pots explicar al respecte?

C.T.: Fa dos anys que em vaig traslladar al barri de S. Gervasi on em trobo molt a gust, però trobo a faltar la tranquil·litat i l’entorn de Pedralbes.

AVP: Diga’m un aspecte a millorar a Pedralbes i un altre que consideris que és un encert.

C.T.: Potser, en algunes zones hi falten comerços (m’encanta sortir els matins i anar a buscar el pa caminant!). Un altre aspecte a millorar és l’obertura de biblioteques públiques (durant la meva època d’estudiant només podia anar a les zones d’estudi de les universitats properes al meu domicili). Y en quant a la part positiva, conservo una estreta relació amb el barri, no només perquè els meus pares hi continuen vivint i la meva germana és mestra al Col·legi St. Paul que està a l’Avinguda Pearson, sinò perquè em sento a gust passejant per tants i tants llocs que han format part de la meva vida.

www.avpedralbes.com/