Antònia Monroig Monroig
Procés i conceptualització
1
2
el poemari: supernova
La poesia (del grec ‘creació’; crear)[1] és l’art d’expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, tradicionalment mitjançant mots disposats segons la mètrica.
Escriure poesia és un acte d’autoreconeixement no només de la nostra identitat sinó també dels nostres sentiments i emocions. Canalitzar el que sentim amb la paraula és un exercici d’exploració del nostre ser i dels actes que hem comès, aconseguint petites càpsules d’emoció que molt sovint evoquen records i sentiments. Supernova és el resultat d’un any de vessament de sentiments controlat amb l’escriptura que al principi no tenia cap altre idea que ser per ell mateix; les paraules no havien de sortir del calaix. És un acte de reflexió dels fets que ens enrevolten i que ens pertoben o ens fan vibrar, d’una època on tot semblava morir però on l’individu es redescobreix. L’imaginari está íntimament lligat amb l’autora. Són imatges que a voltes són quotidianes, que recorden a casa, a recolliment; altres vegades sorgeixen de la part més fosca d’una tristesa que ha deixat una marca profunda; i finalment es construeix a partir de conceptes relacionats amb l’univers i l’infinit, semblant que s’està dins una nebulosa molt íntima. El poemari original està format per 37 poemes, però se n’han sel·leccionat 9 per la seva il·lustració, elegint els més representatius i interessants gràficament, representant cada lletra del títol. 3
poemes seleccionats
Els pinars són llocs de pas d’ocells i amors fantasmes sepulcrals. Costa frondosa de mata, aigua salada i arena, paradís de palpades púbiques i saladines. ____________________________________________________ S’esbudellava de pensar que prendria el vol com l’oreneta quan emigra a la primavera i quan ve el mal temps. Els arbres es transformen en belles dames que somien en volar alt. ____________________________________________________ Què em deies de petita? Crisantems i calèndules. Què em deies de petita? Lliris i margalides.
4
Què em deies de gran? Roses i cintes. Què em deies de gran? Cactus i espines. Crisantems. Calèndules. Lliris. Margalides. Roses. Cintes. Cactus. Espines. Què prefereixes, noia que s’exhala, dona que es recull?w ____________________________________________________ Sestes de vànoves blanques que tapen la meva nuesa. Ja no som aquella nina blanca, de lluna, nit d’estels. El capçal del llit me mira interrogatiu i perdona-vides perquè fa temps que no et veu conjurant dimonis. Hi ha etapes i hi ha moments. Tot passa èpoques i canvis de punts de compliment.
5
Les teves mans prenen ales de foc, dolcíssima trinitat de mans, boca i sexe.
Dona’m allò pel que rés cada vespre. ____________________________________________________ Tenir la indefugible necessitat d’agafar la realitat amb les mans, augmentada, fugissera, líquida. Les mirades atrapen somnis i desitjos miralls que reboten a l’ànima, negres, sincers, crus. Cap paraula que es diu no és en va. Les oportunitats vives es poden morir, inabastables, efímeres, coincidents. ____________________________________________________ Ànima negra. L’absolut buit que neda enmig del mar meu insegur. Ànima negra. El neguit impacient que vola inmers al cel meu inútil.
6
Ànima negra. Mort content que espera submergit en l’aigua negra de l’esperit. ____________________________________________________ Facilitar les ganes de sobreviure en el turment que provoca la tendresa en el punt on tot torna fatalment fràgil. Com quan no tens res a perdre i vas fent. ____________________________________________________ És singular la manera en que toques sense tocar. Parafrasejant mites insegurs com abans.
7
el projecte: llibre il·lustrat supernova
Seguint amb la línia del projecte personal Poesia Il·lustrada, s’il·lustrarà la selecció de poemes de Supernova aportant una estètica d’acord amb l’imaginari i l’estil literari.El treball vol culminar en l’edició i producció d’un nombre limitat de llibres. El llibre il·lustrat es pot entendre com a llibre convencional que conté il·lustracions o com un espai d’experimentació on imatge i text no només es complementen, sinó que entren en diàleg així com la extrapol·lació dels conceptes i de l’imaginari dels poemes en el format i els elements físics del suport. A partir de l’elaboració de les il·lustracions dels poemes es començarà a determinar quin serà el format, el tipus d’impressió, el paper i la tipografia, així com la maquetació i disposició del material al suport.
8
il路lustracions
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
procés i conceptualització
A partir de les tutories i d’intercanviar opinions sobre les il·lustracions, es van fer un seguit de proves de descomposició i deconstrucció de les il·lustracions que podíem veure abans. El problema residia en el fet de que les il·lustracions acabaven essent representacions literals dels poemes, ja que s’agafaven els elements i paraules clau dels poemes i es representaven amb elements reals. Al marge de si això era bo o dolent, es va voler indagar més a partir d’aquestes il·lustracions, ja que s’hi havia dedicat temps per fer-les. Com estudiant de disseny, creia que era important jugar amb els recursos i elements bàsics del disseny gràfic com el format, la composició i la tipografia. Es podia arribar a un nivell d’experimentació i de llibre experimental interessant si aquests elements prenien importància. Al final, a una de les últimes tutories, es va arribar a la conclusió de que no valia la pena deconstruïr les imatges. Es va pensar que la millor manera d’eliminar la literalitat tant dels poemes com de les imatges era crear un marc de buits i plens. Es va decidir agafar cada lletra del títol SUPERNOVA, per cada un dels poemes, representant cada caràcter a un poema, la totalitat del poemari. Per tant, entre el poema i l’il·lustració es troba una pàgina on hi ha una lletra retallada, que és el marc on la pèrdua de literalitat ocorre. Quan estàs llegint el poema, la il·lustració queda emmarcada pel perímetre del càracter, aconseguint una lectura acurada del poema, però parcial de la imatge. Seguidament, quan gires la pàgina i et trobes la 30
totalitat de la il·lustració, quan intentes llegir el poema et trobes paraules fragmentades o desubicades, prenent una altra significació. En conclusió, el que s’ha tractat en aquest projecte no ha estat només la il·lustració i elecció de poemes propis, el fet de jugar amb un material personal, també, sinó el joc de la literalitat i la figuració creada a partir del buit i les formes tipogràfiques, recordant-nos que la tipografia pot ser un element expressiu i connotatiu. El títol del poemari queda definit pels buits de les lletres, que creen un conjunt d’imatges emmarcades als caràcters que expliquen gràficament el què és SUPERNOVA, una finestra cap al món interior de l’autora. El volum té una mida de 16x16cm, una mesura ideal que permet la portabilitat però també una lectura i contemplació de les il·lustracions òptima, igual que un bon maneig. Es volia fer un volum discret, que recordàs als llibres de sempre, antics, que trobes a les llibreries antigues. S’estructura amb un pròleg i els poemes. El llibre està enquadernat en tapa dura negra i lloms, amb llibrets de 16 plecs cosits. Es pot veure un gravat en tipografia a la part del llom en platejat. La impressió està feta damunt paper mat de 160g i amb una tinta. Els caràcters tipogràfics han estat tallats manualment amb cutter.
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
resultat final
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56