Joan Sans

“No podem renunciar a la nostra identitat”

Text i fotos: César De Pablos

Garantir i millorar l’ús de la llengua oficial és un dels propòsits de Política Lingüística, departament que encapçala el filòleg Joan Sans i des del qual, a través de diferents programes i activitats, es treballa en la protecció, promoció i difusió del català.

L’ús del català és un tema àlgid per a alguns i irrellevant per a uns altres. Vostè considera que, a Andorra, el català està sucumbint a la presència d’altres llengües?

Més d’una vegada he incidit en què ens trobem en una situació de diglòssia gairebé idèntica a la que hi ha en altres territoris veïns. Tenim una llengua comuna i compartida amb altres territoris de parla catalana, no ho hem d’oblidar, i els hem de tenir presents a l’hora de treballar plegats en determinats projectes de dinamització, difusió o acadèmics.

per protegir i fomentar l’ús del català?

La Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial té 21 anys i és evident que cal revisarne alguns aspectes per veure com les altres institucions poden contribuir al fet que la promoció lingüística sigui una qüestió compartida, per exemple. Des d’un punt de vista personal, crec que és fonamental abordar la revisió d’aquesta Llei.

Hi ha alguna mena de sinergia amb el Govern de la Generalitat per defensar la nostra llengua?

Si bé hem estat treballant directament amb la Generalitat de Catalunya, també ho hem fet amb altres territoris. Els premis Ramon Llull són un bon exemple de cooperació interterritorial. Cal dir que no només treballem en l’àmbit de la promoció, sinó també en l’ensenyament de la llengua, la terminologia o la normativa, entre altres àmbits. Cada any, per exemple, a partir d’un conveni de col·laboració, treballem amb el Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (TERMCAT), una institució que depèn de la Generalitat. Amb l’Institut d’Estudis Catalans també hi ha una relació estreta.

Tenen alguna mena d’estudi que ens pugui aportar llum sobre el percentatge de residents al país que utilitzen el català?

Cada quatre anys fem un estudi sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població. L’última anàlisi es va fer l’any 2018 i va demostrar que el 46% de la població considera el català com a llengua pròpia, mentre que un 42,6% es va identificar amb el castellà. L’any vinent farem una nova enquesta per avaluar com evoluciona aquest panorama. No ens hem d’enganyar... malgrat que tenim una sola llengua oficial i que els coneixements són molt bons en aquesta llengua, hi ha una situació de diglòssia evident.

Considera que els mateixos andorrans i catalanoparlants són corresponsables de la pèrdua de la llengua en canviar al francès o al castellà en funció de l’interlocutor?

En certa manera. Ens trobem amb escenaris on els catalanoparlants, en molts àmbits informals, canvien de llengua quan es troben davant una persona que viu al país i no se’ls adreça en català. Trist servei fem els catalanoparlants, andorrans o residents, en canviar de llengua. Personalment, penso que això és discriminació perquè no afavorim la integració lingüística d’aquestes persones. Hi ha alumnes i participants de les diverses activitats de català que organitzem que, quan podrien fer servir la llengua i l’interlocutor s’adona de l’esforç que fan, aquest interlocutor canvia immediatament de llengua.

Quina lectura es pot fer a partir d’aquest escenari?

En comparació amb altres territoris, tenim un percentatge molt més alt de persones que, malgrat no tenir el català com a llengua materna, la consideren llengua pròpia. Això és molt interessant perquè els nostres resultats són molt millors que els d’altres territoris. Què vol dir? Doncs que tenim un índex més alt de transmissió lingüística en l’àmbit familiar. A Andorra és molt freqüent trobar parelles castellanoparlants, per exemple, que parlen només català amb els seus fills.

L’obertura i hospitalitat d’Andorra envers els immigrants és un factor determinant perquè aquestes persones s’identifiquin amb el català?

Si alguna cosa ens diferencia de la resta de territoris catalanoparlants són els percentatges de moviments migratoris que han caracteritzat Andorra. Malgrat aquests moviments, hem estat capaços de protegir i promoure la llengua. Personalment, crec que la complexitat d’orígens que ha fet tan gran Andorra i el nostre caràcter obert no han de malmetre la nostra identitat. necessitats i la disponibilitat de l’usuari, li busquem la parella adequada perquè se senti còmode parlant en català. Més que corregir, l’objectiu és afavorir la fluïdesa.

Des del seu departament, quines altres accions es duen a terme per massificar l’ús del català?

El 46% de la població considera el català com a llengua pròpia”

Són els cursos gratuïts de català i els centres d’autoaprenentatge els millors vehicles per revertir la diglòssia a la qual apunta?

Sens dubte. Totes aquestes eines i recursos per a l’aprenentatge gratuït del català són extraordinaris. Aquestes eines no només permeten aprendre la llengua, sinó perfeccionar-la i millorar-la.

El Voluntariat per la llengua va endegar la campanya “Xerrem?”. En què consisteix aquesta acció?

“Xerrem?” és l’actualització d’una crida que fa cada any el Servei de Política Lingüística, en el marc del projecte de voluntariat. Enguany, arribem a la 17a temporada i, al llarg d’aquests anys, hi han passat unes 2.000 persones. És un projecte de molt èxit, que permet que l’aprenent es desenvolupi en català en un ambient informal. En funció de les

El Departament de Política Lingüística està compost de dos àrees. L’Àrea de Política Lingüística es dedica a l’assessorament lingüístic, la promoció de la llengua i el control de la legislació, i l’Àrea de Llengua Catalana es dedica a l’ensenyament i l’aprenentatge. Aquesta segona àrea engloba els cinc centres de català que tenim al país en què, a banda de l’autoaprenentatge, hi oferim una cartera semestral de cursos gratuïts i, a més, amb la pandèmia, hem creat els cursos virtuals en què, a banda de residents, també hi tenim alumnes que aprenen català des de l’estranger. Un altre aspecte important d’aquesta àrea és que també gestiona el Centre Carlemany de Llengua Catalana, a Praga, que aquest curs commemora els 30 anys de col·laboració amb la Universitat Carolina. Hi apleguem més de 200 alumnes cada any.

Per què s’ha de defensar i promoure l’ús del català? On rau la seva importància?

Per identitat. No podem renunciar a la nostra identitat, de la mateixa manera que tampoc ho fa cap Estat. Part del nostre patrimoni és la llengua i n’és un dels elements més importants. Hem de defensar el català d’una forma proactiva ja que no hi ha cap altra eina millor per protegir i promoure la llengua que els que la coneixem la fem servir en tots els àmbits.