Jaciment de la Margineda

from Andorra és Cultura - Núm. 2 (2021)

Josep Viladomat

Jaciment de la roureda de la Margineda,

els orígens

Als anys setanta i vuitanta del segle passat, els serveis de Patrimoni del Govern van assenyalar la finca on es troba el jaciment com a possible zona arqueològica, perquè en superfície es percebia clarament l’existència d’estructures soterrades. El 2007 els propietaris, Molines Patrimonis, van començar d’acord amb Patrimoni unes excavacions que s’han desenvolupat al llarg de vuit campanyes arqueològiques, amb excel·lents resultats, arribant a obrir el jaciment al públic i a construir un discurs interpretatiu coherent i engrescador.

El període més antic documentat correspon al Bronze antic, ara fa uns 4200 anys, amb restes d’hàbitats i de material ceràmic. La segona ocupació, poc clara, és de l’antiguitat tardana, entre els segles V i VII. La tercera correspondria a una primera ocupació medieval, datada entre els segles VIII i X. La quarta, i principal, està datada entre els segles XI i XIII; d’aquesta època el jaciment conserva una sèrie d’estructures d’habitatge, entre les quals destaca un gran edifici de dos pisos, amb quatre estances articulades per un passadís. Una fase posterior, entre mitjan segle XIII i el segle XIV, suposaria l’ampliació de les estructures del sector nord del jaciment, fins al moment del seu abandó.

ciment sigui la fase final del castell comtal de Sant Vicenç, documentat per primer cop l’any 952, i que el 1190, en virtut d’un acord entre el comte Ermengol VIII d’Urgell i el vescomte Arnau de Castellbó, sembla que va ser reconstruït a “l’arrel de la muntanya d’Enclar”. La zona arqueològica de la Un segle més tard, en la pri-

Roureda de la Margineda mera disposició del segon forma part de la candidatura pariatge del 1288, s’estitransnacional de patrimoni pulava que el comte Roger Bernat III de Foix havia de mundial d’Andorra, França i fer enderrocar “el castell, o Espanya davant la UNESCO edificació, o força” del pui de Sant Vicenç. La hipòtesi que es tracta d’alguna d’aquestes construccions no ha tingut confirmació, fins a la data, amb les dades arqueològiques obtingudes.

Objectes recuperats

Les diferents ocupacions del jaciment de la Roureda de la Margineda perfilen un hàbitat rural, amb una vocació eminentment agrícola. Els materials arqueològics ens indiquen que les restes que podem observar actualment corresponen a les darreres fases d’ocupació, iniciades a la fi del segle XII i que va perdurar fins a la fi del XIV.

A partir de la relectura d’alguns documents d’aquella època, una teoria apunta la possibilitat que el jaD’entre la gran quantitat de materials recuperats al llarg de les campanyes destaca la gran presència d’elements propis de la vida quotidiana: ceràmica de cuina, eines del camp, estris domèstics. Però també hi ha armament: puntes de fletxa de ballesta, puntes de llança, material de setge com són projectils de mandró o fustibalum (una fona amb mànec, que es feia servir en la defensa de llocs fortificats). També s’hi han recuperat una sèrie de pissarres amb gravats, molt interessants.

Fotos: Molines Patrimoni