els orígens
Als anys setanta i vuitanta del segle passat, els serveis de Patrimoni del Govern van assenyalar la finca on es troba el jaciment com a possible zona arqueològica, perquè en superfície es percebia clarament l’existència d’estructures soterrades. El 2007 els propietaris, Molines Patrimonis, van començar d’acord amb Patrimoni unes excavacions que s’han desenvolupat al llarg de vuit campanyes arqueològiques, amb excel·lents resultats, arribant a obrir el jaciment al públic i a construir un discurs interpretatiu coherent i engrescador.
E
l període més antic documentat corres- ciment sigui la fase final del castell comtal de Sant pon al Bronze antic, ara fa uns 4200 anys, Vicenç, documentat per primer cop l’any 952, i amb restes d’hàbitats i de material cerà- que el 1190, en virtut d’un acord entre el comte mic. La segona ocupació, poc clara, és Ermengol VIII d’Urgell i el vescomte Arnau de de l’antiguitat tardana, entre els segles V i VII. La Castellbó, sembla que va ser reconstruït a “l’arrel tercera correspondria a una de la muntanya d’Enclar”. primera ocupació medieval, Un segle més tard, en la priLa zona arqueològica de la datada entre els segles VIII mera disposició del segon Roureda de la Margineda i X. La quarta, i principal, pariatge del 1288, s’estiforma part de la candidatura pulava que el comte Roger està datada entre els segles transnacional de patrimoni Bernat III de Foix havia de XI i XIII; d’aquesta època el mundial d’Andorra, França i fer enderrocar “el castell, o jaciment conserva una sèrie Espanya davant la UNESCO edificació, o força” del pui d’estructures d’habitatge, de Sant Vicenç. La hipòtesi entre les quals destaca un gran edifici de dos pisos, amb quatre estances ar- que es tracta d’alguna d’aquestes construccions no ticulades per un passadís. Una fase posterior, entre ha tingut confirmació, fins a la data, amb les dades mitjan segle XIII i el segle XIV, suposaria l’amplia- arqueològiques obtingudes. ció de les estructures del sector nord del jaciment, fins al moment del seu abandó. Objectes recuperats Les diferents ocupacions del jaciment de la Roureda de la Margineda perfilen un hàbitat rural, amb una vocació eminentment agrícola. Els materials arqueològics ens indiquen que les restes que podem observar actualment corresponen a les darreres fases d’ocupació, iniciades a la fi del segle XII i que va perdurar fins a la fi del XIV. A partir de la relectura d’alguns documents d’aquella època, una teoria apunta la possibilitat que el ja-
D’entre la gran quantitat de materials recuperats al llarg de les campanyes destaca la gran presència d’elements propis de la vida quotidiana: ceràmica de cuina, eines del camp, estris domèstics. Però també hi ha armament: puntes de fletxa de ballesta, puntes de llança, material de setge com són projectils de mandró o fustibalum (una fona amb mànec, que es feia servir en la defensa de llocs fortificats). També s’hi han recuperat una sèrie de pissarres amb gravats, molt interessants. 83 · Andorra és Cultura · núm. 2
Fotos: Molines Patrimoni
Jaciment de La Margineda Camí de Malreu · Santa Coloma · AD500 · Andorra la Vella
Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com
Molines Patrimonis,
per a més informació: +376 805 950 administracio@ molinespatrimoni.com
ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA
Jaciment de la roureda de la Margineda,
