Andorra és Cultura - Núm. 2 (2021)

Núm. 2 | 2021

· Romànic · Barroc · Museus · Galeries · Edificacions singulars · · Literatura · Música · Art · Dansa · Espectacles musicals ·

Sumari 6 Introducció

Entrevistes 8 12 14 16

Sílvia Riva Montserrat Planelles Joan Sans Isabel de la Parte

Esglésies

18 Introducció CANILLO 20 Sant Joan de Caselles 22 Sant Jaume de Ransol 23 Sant Bartomeu de Soldeu 24 Sant Miquel de Prats 26 Sant Serni de Canillo 28 Sant Antoni de l’Aldosa 30 Sant Pere del Tarter 32 Santa Creu de Canillo 34 Santuari de Meritxell ENCAMP 40 Sant Romà de Les Bons 42 Torre dels Moros 44 Sant Romà de Vila 45 Sant Marc i Santa Maria 46 Santa Eulàlia 48 Sant Miquel de la Mosquera ORDINO 50 Sant Martí de la Cortinada 52 Santa Bàrbara d’Ordino 53 Sant Miquel d’Ansalonga 54 Sant Cerni de Llorts 56 Sant Roc de Sornàs 58 Capella de Casa Rossell 60 Sant Pere del Serrat 62 Sant Corneli i Sant Cebrià LA MASSANA 64 Sant Climent de Pal 66 Pont i església de Sant Antoni de la Grella 68 Sant Iscle i Sant Victòria 70 Sant Romà d’Erts 72 Sant Cristòfol d’Anyós 74 Sant Andreu del Prat del Campanar 76 Sant Joan de Sispony 78 Sant Ermengol de l’Aldosa 80 Sant Andreu d’Arinsal ANDORRA LA VELLA 82 Pont de la Margineda 83 Jaciment de la Margineda 84 Santa Coloma 88 Sant Esteve 90 Sant Vicenç d’Enclar 92 Capella de Sant Andreu

SANT JULIÀ DE LÒRIA 94 Sant Esteve de Bixesarri 95 Santuari de Canòlich 96 Sant Julià i Sant Germà 98 Sant Pere d’Aixirivall 99 Capella de Sant Romà d’Auvinyà 102 Sant Esteve de Juberri 104 Sant Esteve del Mas d’Alins 105 Sant Miquel de Fontaneda 106 Sant Mateu de Pui d’Olivesa 107 Sant Martí de Nagol 108 Sant Serni de Nagol 110 Capella de Sant Bartomeu 111 Sant Ivo d’Auvinyà 112 Capella de la Mare de Déu de les Neus de Llumeneres 113 Sant Joan Evangelista d’Aixàs 113 Sant Antoni de la Peguera 113 Santa Filomena d’Aixovall ESCALDES-ENGORDANY 116 Sant Jaume d’Engordany 117 Sant Romà dels Vilars 118 Sant Miquel d’Engolasters 120 Sant Pere Màrtir 122 Pont de la Tosca

162 Art Lab Andorra 164 Galeria del Mama Maria 164 Museu de geologia Roques al Carrer 165 Galeria T de Taranmana 165 Galeria Alta 166 Galeria Art Al Set 167 Margarida Cepeda Atelier

Museus i galeries

Edificis singulars

CANILLO 124 Museu de la Moto Encamp 128 Museu Etnogràfic Casa Cristo 130 Museu d’Art Sacre 132 Museu de l’Automòbil 134 MW Museu de l’Electricitat ORDINO 136 Museu Casa d’Areny-Plandolit 138 Museu Postal 139 Museu de la Miniatura 140 L’Era del Raser 141 Cal Pal 142 La Serradora de Pal 143 Mina de Llorts 144 Casa de la Muntanya

LA MASSANA 145 Museu del Còmic 146 Farga Rossell 147 Centre d’Interpretació del Comapedrosa 148 Museu Casa Rull ANDORRA LA VELLA 150 Espai Columba SANT JULIÀ DE LÒRIA 152 Museu Fàbrica Reig 154 Sala Sergi Mas ESCALDES-ENGORDANY 156 Centre d’Art d’Escaldes-Engordany 158 Museu Carmen Thyssen Andorra 160 Espai Caldes

Galeries

168 Casa de la Vall 169 Consell General 170 Consell de la Justícia 171 Hotel Rosaleda 172 Caldea 174 Passarel·la Maria Rosa Ferrer 175 Plaça Lídia Armengol 176 Vell Terminal del Funicular d’Engolasters 176 Auditori Nacional d’Andorra 177 Casa Balletbó 177 Casa Ivo 178 Casa Rossell 178 Casa Lacruz 179 El Diamant

Literatura 180 180 181 181 182 182 182 183 183 183 184 184 184 185 185 185 186 186 186 186

Antoni Fiter i Rossell Antoni Puig Isabelle Sandy Esteve Albert Norbert Orobitg Rossend Marsol i Clua Francesc Viadiu Antoni Morell Àlvar Valls Robert Pastor Albert Villaró Joan Peruga Josep Dallerès Ludmilla Lacueva Manel Gibert Iñaki Rubio Oliver Vergés David Gálvez Albert Salvadó Teresa Colom

Música

187 Cor dels Petits Cantors d’Andorra 187 Four Flags 187 Shuffle Express 188 Persefone 188 Hysteriofunk 188 Els Pali 188 Lluís Cartes 189 Patxi Leiva 189 Quim Salvat 189 Freyja 189 Jonaina Salvador 190 Cor Rock d’Encamp 190 Cor de Rock d’Andorra 190 Andorra Gospel Cor 191 Coral Rocafort 191 Orfeó Andorrà 191 The Stars Choir Andorra 191 Coral Casamanya 192 Jordi Barceló 192 Efrem Roca

192 192 193 193 193 193 194 194 194 194 195 195 195 196

Art

197 198 198 199 199 199 199 200 200 200 200 201 201 201 201 202 202 202 202 203 203 203 203

Mireia Clua David Amat Guillem Tudó Noa Asthi Marta Roquett Sara Núñez · ESE Punkers Love The 80’s Ishtar Ruiz Mar Capdevila Susanne Georgi Vibrand en Clau de Soul Juli Barrero The Scarlett Brotherhood Els germans Claret i l’ONCA Josep Viladomat Sergi Mas Toni Cruz Joan Xandri Francisco Sánchez Sam Bosque Eva Martínez · Zoe Àngel Calvente Philippe Shangti Eve Ariza Javier Balmaseda Carme Massana Gemma Piera Alfons Valdés Emma Regada Martín Blanco Pere Moles Jordi Casamajor Nerea Aixàs Judit Gaset Rosa Mujal Ignasi Morató Manolo Ferrer

Dansa i altres manifestacions

204 204 205 205 205

Esbart Sant Anna Esbart Laurèdia Esbart Valls del Nord Esbart Dansaire d’Andorra la Vella Fallaires d’Andorra la Vella

206 206 207 207

Castellers d’Andorra Grup de Folklore ‘Casa de Portugal’ TC Escola de Dansa Líquid Dansa

Espectacles musicals

208 208 209 209

Temporada de l’Auditori Nacional Temporada de La Fundació ONCA Ordino Clàssic Jambo Street Music

209 210 210 210

Andorra Mountain Music Sabors d’Estiu Temporada d’Òpera d’Andorra Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella 211 Andorra Sax Fest 211 Festival Colors de Música 211 La Fada Ignorant

Andorra és Cultura President: Josep Segura Directora General: Nelly Dedea Publicitat: Nelly Dedea Redacció: Josep Segura, César De Pablos · Noelia Celeste Farias · Clàudia Justes.

Fotografia: Comú de Canillo · Comú d’Encamp · Comú d’Ordino · Comú de la Massana · Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara · Comú de Sant Julià de Lòria · Comú d’Escaldes-Engordany/Jonathan Gil · Roger Peña · Ferran Llorens · Tripandorra · Ricardo Bofill Escofer · Jordi Saebra · Indretsescbergueda · Hotel Carlemany · Jordi Casamajor · Cal Pal / Jaume Riba · Museus Andorra· Vriullop · Eric Rossell Vella · Jordi Pujol · Jean Luc Herbet · Fada Ignorant · Biblioteca Digital Mundial · Diari d’Andorra · Meritxell Orobitg Clua · SFGA/C.Esteve/ JAViladot · Arxiu Jean-Claude Chevalier · Eduard Comellas · Andorra Biennale · Nelly Dedea · Josep Segura · César De Pablos · Noelia Farias · Clàudia Justes.

NRT: GDS: L-712738-C Dona Secret no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes.

Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

Edita: Grup Dona Secret S.L · Carrer de les Escoles, 2.5.1. AD 600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra. Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 E-Mail: donasecret@andorra.ad, nelly@donasecret.com · www.donasecret.com DONASECRET Disseny: Reinaldo Márquez Creatiu · McGrau Comunicació Dipòsit Legal: AND.545-2016 · Foto de portada a partir de l’obra original de Josep Masriera i Manovens, “Figura al Bosc”.

Col·lecció d’Art de Crèdit Andorrà.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Andorra és Cultura, una realitat La cultura, i la consciència envers aquesta, és quelcom que l’andorrà porta en el seu ADN, ja que, a través d’ella, es manté viva la memòria i la idiosincràsia d’un país que, malgrat les seves petites dimensions, gaudeix d’una riquesa cultural molt pròpia i, al mateix temps, diversa.

A

ndorra és Cultura va néixer el 2019 com una manera d’homenatjar allò que ens fa ser el que som, el que ens fa pensar com pensem i el que ens fa actuar com actuem, la cultura. Durant el transcurs dels segles, l’andorranitat ha estat marcada per diferents processos històrics, polítics i socials que han deixat empremta en la seva essència i que han configurat el pensament de la societat andorrana en l’actualitat.

Entendre aquests processos només és possible amb el contacte directe amb la història i els testimoniatges dels seus protagonistes, moltes vegades immortalitzats a través de l’oralitat, però també mitjançant la paraula escrita, la fe i les

arts, vehicles que s’han mantingut vigents al llarg dels anys.

Andorra és Cultura esdevé, doncs, una humil contribució per ajudar a recordar d’on venim, fent servir el català, un dels patrimonis culturals més significatius de la nostra identitat, per establir aquest nexe entre el passat i el present. D’aquesta manera, el lector podrà gaudir d’un catàleg cultural molt complet, amb entrevistes als titulars del Ministeri de Cultura i Esports i els seus respectius departaments, així com una selecció d’esglésies, monuments, edificacions emblemàtiques, museus, galeries, músics, artistes, escriptors i altres exponents que són pal de paller de la cultura del Principat d’Andorra.

6 · Andorra és Cultura · núm. 2

C

M

Y

CM

MY

CY

MY

K

ENTREVISTES

Sílvia Riva:

“El català continuarà essent pal de paller de totes les polítiques del Ministeri” Per: César De Pablos · Foto: SFGA/CEsteve

Per la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, la candidatura transnacional d’Andorra com a patrimoni mundial de la Unesco és una oportunitat única per crear consciència sobre el coprincipat. Essent una de les impulsores del Llibre blanc de la cultura, que ha permès obtenir una àmplia visió sobre la situació en què es troba el sector cultural del país, també explica algunes de les accions, tant en curs com pendents, de la seva cartera.

8 · Andorra és Cultura · núm. 2

Durant la seva legislatura, s’ha mostrat molt proactiva quant a l’organització i difusió de tota mena de manifestacions culturals. Si fem una anàlisi acurada de la nostra cultura, quines activitats o sectors han assolit un bon nivell i quines s’haurien de potenciar més?

En arribar al Ministeri, conjuntament amb el cap de Govern, vam identificar que necessitàvem fer una diagnosi de la nostra situació cultural, abans d’emprendre nous projectes. Això ho vam aconseguir amb el Llibre blanc de la cultura i, a partir d’aquí, es podrà traçar un pla estratègic per donar resposta a aquesta pregunta sobre quins són els sectors que cal potenciar, quins són els que necessiten el suport de l’Administració i quins són aquells que, amb petits ajustaments, poden dur a terme la seva activitat. Cada disciplina artística té la seva particularitat, però hem constatat que, durant aquests últims anys, Andorra està experimentant una evolució cultural molt important.

Segons les dades aconseguides a partir de les aportacions dels agents culturals, s’ha identificat la falta de coordinació i la inversió com a principals debilitats del sector cultural del país. Com estan afrontant aquest escenari?

Certament, aquestes eren algunes de les febleses que tractàvem d’identificar.

Quant a la manca de coordinació, respon a un escenari en el qual es feien molts actes. Això demostrava que els comuns i el Govern gaudien d’una bona salut, quant a la programació d’esdeveniments, però la gent ens estava demanant incloure-hi més artistes nacionals i organitzar l’agenda de manera que els esdeveniments no se sobreposessin. Una vegada identificada aquesta problemàtica, vam començar a treballar per corregir la situació. Un bon exemple és el programa La cultura no s’atura, una iniciativa entre els Govern i els comuns en què aconseguim actuar en funció d’un calendari que permeti gaudir de les diferents disciplines.

El Llibre blanc ha deixat entreveure que la cultura es podria convertir en un dels motors econòmics del país.

Aquest objectiu s’està aconseguint?

Totalment. Si bé és cert que, de forma modesta, organitzem esdeveniments i actes a preus accessibles o fins i tot gratuïts, a vegades no som conscients

Penso que no s’han de deixar de banda projectes fonamentals com el Museu Nacional” del potencial d’una entrada. Aquesta va associada a un àpat a un restaurant o un desplaçament que comporta un moviment econòmic al seu voltant.

Aquest coneixement el vam posar en pràctica la Temporada 2021 de l’Auditori Nacional, en què vam fer sinergia amb el Comú d’Ordino perquè els restauradors de la parròquia oferissin un menú o aperitiu amb cada espectacle.

En aquest sentit, també teniu previstes col·laboracions amb el Ministeri de Turisme o Andorra Turisme?

Aquest també és un aspecte recollit pel Llibre blanc de la cultura. De fet, l’empresa que ens dona suport amb el pla estratègic ja ha mantingut diferents reunions amb el Ministeri de Turisme i Andorra Turisme, en les quals han identificat possibilitats d’acció per donar a conèixer més el producte nacional per atraure turistes al país, així com compaginar el producte forà i esdevenir, doncs, una experiència que pugui ser igualment atractiva i interessant per incentivar el turisme.

Quan es parla d’importar producte forà, es considera donar prioritat a opcions en llengua catalana o també n’hi haurà d’altres orígens?

Qualsevol proposta cultural serà ben 9 · Andorra és Cultura · núm. 2

rebuda. El Cirque du Soleil, una empresa canadenca que, durant molts anys, ha estat present a Andorra amb una oferta atractiva, n’és un exemple. L’Andorra Mountain Music també ha comptat amb artistes internacionals com David Guetta, que permet crear aquestes experiències atractives des del punt de vista turístic.

La preservació i promoció de la llengua catalana ha estat un dels temes més presents recentment. Considera que, a Andorra, el català està en perill o que gaudeix d’una bona salut?

Per nosaltres, indiscutiblement, la llengua és un element d’identitat i de cohesió. Mai direm que n’hi ha prou.

Sempre ha d’haver-hi accions constants i regulars per preservar el català. A vegades no som conscients de tot el que fem per la llengua, però tenim, actualment, el concurs audiovisual RECcrea, el dictat nacional, les campanyes anuals de promoció de la llengua, la campanya del voluntariat, el cinema en català, la promoció de l’ús de la llengua en funció dels informes i enquestes que es fan cada quatre anys... Tot això, que són feines del dia a dia, ho complementem amb accions com les realitzades recentment, com ara el lliurament dels premis Ramon Llull, que també evidencien el compromís d’Andorra envers la llengua.

La inauguració del monòlit que ens situa

ENTREVISTES

en la Ruta de la llengua catalana també és un fet que ratifica aquest compromís, considerant que som l’únic país que hem portat el català a la seu de les Nacions Unides. El català, per tant, continuarà essent pal de paller de totes les polítiques del Ministeri.

Destacava la represa de ‘La cultura no s’atura’, una iniciativa endegada per impulsar el sector enmig de la pandèmia. Ara que sembla que la situació està una mica més estable al voltant de la Covid-19, quins detalls pot avançar d’aquesta segona edició?

Què pot trobar-hi el públic?

El nou programa manté tot allò que va funcionar l’any passat. Vull destacar la sinergia amb el sector privat, perquè, malgrat que no és molt gran, lluita per romandre en aquest context tan complex.

Hi ha galeries i cinemes que acompanyen la proposta, així com editorials i llibreries que continuen apostant-hi. També tinc molt present el suport dels set comuns, que han mantingut els seus programes i projeccions culturals, que també s’han sumat a aquesta iniciativa.

Alguna novetat en la programació que pugui destacar?

Potser em quedaria amb un homenatge que es farà a una cineasta, la Rosa Mari Sorribes, mare d’Hector Mas, coordinador d’audiovisuals de La cultura no s’atura. Essent un programa tan variat, crec que tothom hi trobarà allò que li vingui de gust. Aquesta varietat és el més destacable.

La seva legislatura també ha estat marcada per diferents reunions en el marc de la Cimera iberoamericana, tant del 2020 com les prèvies a la del 2022. Quins coneixements, aplicables a Andorra, li han aportat aquestes experiències?

Aquesta ha estat una gran oportunitat per donar-nos a conèixer entre un gran nombre de persones a Iberoamèrica.

Quant a l’intercanvi ministerial, ens va permetre explorar altres mirades de les quals podem extraure idees i polítiques que podríem adaptar a la nostra realitat.

Algun exemple?

Quelcom que tenim en comú és que

Cada disciplina artística té la seva particularitat; Andorra està experimentant una evolució cultural molt important” apostem pel reconeixement de la Unesco envers el nostre patrimoni. Si bé hi ha experiències que podríem adaptar al context andorrà, aquestes reunions van més focalitzades als Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

orígens, tant a la nostra ciutadania com a l’exterior perquè ens coneguin.

Quina és la percepció sobre el patrimoni cultural per part dels seus homòlegs iberoamericans?

Estem esperant els resultats del pla estratègic, per veure quines són les accions concretes que es desenvoluparan en funció de les línies de treball. Després de la bona rebuda del Llibre blanc, tots els implicats estem a l’expectativa per poder compartir aquestes línies d’acció amb tots vosaltres, que esperem que sigui l’any vinent.

Andorra és un país que els genera molta curiositat i que projecta una imatge molt positiva. Com a petit país que som, els impressiona la quantitat de patrimoni romànic, el nombre de museus, el concepte de paisatge cultural i, al cap i a la fi, el nostre model institucional i tota la història que acompanya el coprincipat, com el fet de ser el segon parlament més antic d’Europa. De fet, una de les candidatures que presentem a la Unesco posa en relleu el valor del coprincipat.

Sobre aquesta candidatura transnacional de monuments andorrans en la llista del patrimoni mundial de la humanitat de la Unesco, la considera la punta de llança de la seva gestió?

Això és molt a dir! El que sí que és cert és que aquesta candidatura porta un missatge, tant en l’àmbit internacional com a escala de país, perquè ens ajuda a recordar la importància d’aquest patrimoni que veiem cada dia, però del qual, a vegades, no sempre som conscients.

Entendre el context d’aquelles edificacions, que es van erigir entre els segles XIII i XIV, ens ajuda a explicar els nostres 10 · Andorra és Cultura · núm. 2

De cara al 2022, quines són les principals accions que cal seguir pel seu Ministeri?

Si repeteix legislatura i cartera, quins són els projectes a mitjà i llarg termini que el Ministeri continuaria impulsant?

L’agrupació dels serveis culturals del Ministeri, a l’Hotel Rosaleda, ens ha aportat una bona experiència, per la qual cosa estem estudiant si és possible acollir l’Arxiu Nacional a l’edifici. Aquest seria un dels projectes que consideraríem positius per al país.

Penso que no s’ha de deixar de banda projectes fonamentals com ara el Museu Nacional, en el qual estem treballant fortament i que esdevindrà un element didàctic per conèixer la història del país. Tan bon punt aquest virus ens ho permeti, continuarem aprofundint en la millora d’infraestructures culturals, tot i que, mentrestant, apostarem per crear canals de divulgació per als nostres artistes locals.

t r a ’ l b m a Sempre

Av. Joan Martí, 73 · Local 2. AD200 Encamp Tel.:00376 815 971 · Mòbil: 00376 333 954 direccio@novaconstructoraandorra.com

ENTREVISTES

Montserrat Planelles:

“En tots els camps de la creació artística el Ministeri hi ha tingut alguna implicació” Text i fotos: César De Pablos

Com a directora del Departament de Promoció Cultural, Montserrat Planelles ha estat una de les persones encarregades de dinamitzar l’escena artística, musical i museística del país, en un període trastocat per la pandèmia, però en el qual, en certa manera, s’han pogut trobar noves fórmules per revifar el sector.

Quines àrees toca el seu Departament?

Promoció Cultural engloba tres àrees, que són: l’Àrea de Museus i Monuments, la Unitat de Lectura Pública i Biblioteques i l’Àrea d’Acció Cultural. D’aquesta última àrea, cal dir que les activitats més visibles són la Temporada de l’Auditori Nacional i la Temporada d’exposicions, que esperem recuperar l’any vinent, amb l’obertura d’una magnífica sala

d’exposicions, gràcies a la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella. Aquesta sala comptarà amb 400 m2 i s’ubicarà al parc Central, amb la qual podrem seguir amb la política d’exposicions d’art que ja impulsava el Ministeri per difondre l’art contemporani, nacional i internacional.

Creu que l’efervescència artística que estem veient en l’escena cultural andorrana és conseqüència directa de 12 · Andorra és Cultura · núm. 2

les accions del Ministeri?

M’agrada creure –n’estic íntimament convençuda– que el Ministeri ha tingut a veure en l’assentament de les bases perquè el talent s’expressi, de donar més oportunitats. El director en funcions de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ho deia ara fa poc en el context de la literatura andorrana, el vigor de la qual no té comparació amb societats similars.

La literatura andorrana és un exemple que supera les fronteres geogràfiques.

En tots els camps de la creació artística el Ministeri hi ha tingut alguna implicació, i això es pot veure en les arts plàstiques, la música i, fins i tot, en el món audiovisual i cinematogràfic, que és fins i tot més costós. Això sí, crec que tot el mèrit el té l’artista, el creador.

Durant la pandèmia, l’aturada ha afectat també els museus. Quina estratègia heu seguit en aquest camp?

La pandèmia ens ha afectat a tots, però el temps de confinament ens ha donat l’oportunitat de reflexionar.

Quan es van tancar els museus, una part important de l’equip va reforçar diferents serveis urgents requerits pel Govern per fer front a la Covid-19, però una altra part va actualitzar els discursos de les audioguies, va fer noves recerques, va idear activitats per atraurehi públic, entre altres. Aquest període de confinament ens ha permès prepararnos per a reobrir amb més força.

‘La cultura no s’atura’ és també, en l’àmbit d’Acció Cultural, una de les iniciatives engegades. Com la valoraria?

La cultura no s’atura ha estat un projecte fantàstic que ha tingut dos beneficis. Per una banda, el fet de donar un suport efectiu i eficaç al sector, que travessava un període nefast arran de les successives cancel·lacions de les activitats. Per l’altra, si bé ja ho fèiem amb diferents activitats com ara la Temporada de l’Auditori Nacional, vam apostar encara més pel talent local i es van fer notoris el reconeixement i el respecte envers aquests grups.

Quina considera que ha estat la clau per aconseguir aquests resultats?

Destacaria la feina dels meus companys del Ministeri i dels coordinadors de cada sector, però també la implicació de tothom, no només del Ministeri sinó també dels sis comuns, a la primera edició, i dels set, a la segona; i de les galeries d’art, i de les editorials i les llibreries, i del cinema... És meravellós tenir aquesta sinergia entre tantes entitats, públiques i privades, un fet que s’ha traduït en més recursos per invertir en cultura i que els artistes han pogut aprofitar.

Tinc clar que el baluard de la cultura andorrana és la llengua, el català com a identitat” Quines altres activitats dueu a terme per a dinamitzar altres sectors de la cultura, com ara l’art, el teatre i la música?

Si bé la Temporada de l’Auditori Nacional i la Temporada d’exposicions són de les activitats més visibles que impulsem, quant a música i art, respectivament, també col·laborem amb els comuns i les associacions en diferents iniciatives com ara l’Andorra Sax Fest, el Festival Ull Nu, la Temporada d’òpera, el Festival d’orgue, l’Andart, la Societat Andorrana de Ciències, el Cor Rock d’Encamp i el Cor dels Petits Cantors, entre altres projectes.

Intentem arribar a tots els sectors culturals.

I les fundacions?

Hi estem treballant molt activament.

Amb l’ajuda de Crèdit Andorrà, impulsem un projecte molt estimat com el de l’ONCA i la JONCA. També hi ha l’Escena Nacional d’Andorra i la Jove Companyia Nacional d’Andorra, on els directors artístics estan fent una feina meravellosa per coproduir obres molt importants i donar, doncs, oportunitats a noves actrius, actors, directors...

Recentment, vam veure el debut com a director de Roger Casamajor, amb un elenc d’actrius andorranes que faran gires. Amb aquest compendi d’accions, sumades a les subvencions i a l’ajut a la 13 · Andorra és Cultura · núm. 2

cinematografia, podem veure com es toquen tots aquests camps.

Amb tot el que hem esmentat, quin consideraria el baluard de la cultura andorrana?

Com a Montserrat Planelles, tinc clar que el baluard de la cultura andorrana és la llengua, el català com a identitat, que és el que ens defineix i ens fa ser com som. Triar-ne només un és molt complex, sens dubte, tot i que també et mencionaria el romànic. Aquests són els dos baluards que, personalment, trobo fonamentals. Ara bé, un baluard pròxim al Departament de Promoció Cultural serien l’ONCA i la JONCA, un projecte d’èxit que resumeix el talent, el futur i la qualitat artística del país.

Per vostè, quin seria l’espectacle, museu, monument o paratge que ningú mai no pot deixar de visitar quan vingui a Andorra?

Aquesta també és una pregunta difícil.

Malgrat que soc una persona que estima molt la natura, penso que ningú pot deixar de fer la visita guiada a la Casa de la Vall.

Aquest edifici és el resum de la nostra història, idiosincràsia, costums i valors polítics, i dona una imatge increïble del que és veritablement Andorra.

ENTREVISTES

Joan Sans:

“No podem renunciar a la nostra identitat” Text i fotos: César De Pablos

Garantir i millorar l’ús de la llengua oficial és un dels propòsits de Política Lingüística, departament que encapçala el filòleg Joan Sans i des del qual, a través de diferents programes i activitats, es treballa en la protecció, promoció i difusió del català.

L’ús del català és un tema àlgid per a alguns i irrellevant per a uns altres.

Vostè considera que, a Andorra, el català està sucumbint a la presència d’altres llengües?

Més d’una vegada he incidit en què ens trobem en una situació de diglòssia gairebé idèntica a la que hi ha en altres territoris veïns. Tenim una llengua comuna i compartida amb altres territoris de parla catalana, no ho hem d’oblidar, i els hem de tenir presents a l’hora de treballar plegats en determinats projectes de dinamització, difusió o acadèmics.

Creu que el marc legal actual és suficient

per protegir i fomentar l’ús del català?

La Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial té 21 anys i és evident que cal revisarne alguns aspectes per veure com les altres institucions poden contribuir al fet que la promoció lingüística sigui una qüestió compartida, per exemple. Des d’un punt de vista personal, crec que és fonamental abordar la revisió d’aquesta Llei.

Hi ha alguna mena de sinergia amb el Govern de la Generalitat per defensar la nostra llengua?

Si bé hem estat treballant directament amb la Generalitat de Catalunya, també 14 · Andorra és Cultura · núm. 2

ho hem fet amb altres territoris. Els premis Ramon Llull són un bon exemple de cooperació interterritorial. Cal dir que no només treballem en l’àmbit de la promoció, sinó també en l’ensenyament de la llengua, la terminologia o la normativa, entre altres àmbits. Cada any, per exemple, a partir d’un conveni de col·laboració, treballem amb el Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (TERMCAT), una institució que depèn de la Generalitat.

Amb l’Institut d’Estudis Catalans també hi ha una relació estreta.

Tenen alguna mena d’estudi que ens pugui aportar llum sobre el percentatge de residents al país que utilitzen el català?

Cada quatre anys fem un estudi sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població. L’última anàlisi es va fer l’any 2018 i va demostrar que el 46% de la població considera el català com a llengua pròpia, mentre que un 42,6% es va identificar amb el castellà. L’any vinent farem una nova enquesta per avaluar com evoluciona aquest panorama. No ens hem d’enganyar... malgrat que tenim una sola llengua oficial i que els coneixements són molt bons en aquesta llengua, hi ha una situació de diglòssia evident.

Considera que els mateixos andorrans i catalanoparlants són corresponsables de la pèrdua de la llengua en canviar al francès o al castellà en funció de l’interlocutor?

En certa manera. Ens trobem amb escenaris on els catalanoparlants, en molts àmbits informals, canvien de llengua quan es troben davant una persona que viu al país i no se’ls adreça en català.

Trist servei fem els catalanoparlants, andorrans o residents, en canviar de llengua. Personalment, penso que això és discriminació perquè no afavorim la integració lingüística d’aquestes persones. Hi ha alumnes i participants de les diverses activitats de català que organitzem que, quan podrien fer servir la llengua i l’interlocutor s’adona de l’esforç que fan, aquest interlocutor canvia immediatament de llengua.

Quina lectura es pot fer a partir d’aquest escenari?

En comparació amb altres territoris, tenim un percentatge molt més alt de persones que, malgrat no tenir el català com a llengua materna, la consideren llengua pròpia. Això és molt interessant perquè els nostres resultats són molt millors que els d’altres territoris. Què vol dir? Doncs que tenim un índex més alt de transmissió lingüística en l’àmbit familiar.

A Andorra és molt freqüent trobar parelles castellanoparlants, per exemple, que parlen només català amb els seus fills.

L’obertura i hospitalitat d’Andorra envers els immigrants és un factor determinant perquè aquestes persones s’identifiquin amb el català?

Si alguna cosa ens diferencia de la resta de territoris catalanoparlants són els percentatges de moviments migratoris

que han caracteritzat Andorra. Malgrat aquests moviments, hem estat capaços de protegir i promoure la llengua.

Personalment, crec que la complexitat d’orígens que ha fet tan gran Andorra i el nostre caràcter obert no han de malmetre la nostra identitat.

El 46% de la població considera el català com a llengua pròpia” Són els cursos gratuïts de català i els centres d’autoaprenentatge els millors vehicles per revertir la diglòssia a la qual apunta?

Sens dubte. Totes aquestes eines i recursos per a l’aprenentatge gratuït del català són extraordinaris. Aquestes eines no només permeten aprendre la llengua, sinó perfeccionar-la i millorar-la.

El Voluntariat per la llengua va endegar la campanya “Xerrem?”. En què consisteix aquesta acció?

“Xerrem?” és l’actualització d’una crida que fa cada any el Servei de Política Lingüística, en el marc del projecte de voluntariat. Enguany, arribem a la 17a temporada i, al llarg d’aquests anys, hi han passat unes 2.000 persones. És un projecte de molt èxit, que permet que l’aprenent es desenvolupi en català en un ambient informal. En funció de les 15 · Andorra és Cultura · núm. 2

necessitats i la disponibilitat de l’usuari, li busquem la parella adequada perquè se senti còmode parlant en català. Més que corregir, l’objectiu és afavorir la fluïdesa.

Des del seu departament, quines altres accions es duen a terme per massificar l’ús del català?

El Departament de Política Lingüística està compost de dos àrees.

L’Àrea de Política Lingüística es dedica a l’assessorament lingüístic, la promoció de la llengua i el control de la legislació, i l’Àrea de Llengua Catalana es dedica a l’ensenyament i l’aprenentatge. Aquesta segona àrea engloba els cinc centres de català que tenim al país en què, a banda de l’autoaprenentatge, hi oferim una cartera semestral de cursos gratuïts i, a més, amb la pandèmia, hem creat els cursos virtuals en què, a banda de residents, també hi tenim alumnes que aprenen català des de l’estranger. Un altre aspecte important d’aquesta àrea és que també gestiona el Centre Carlemany de Llengua Catalana, a Praga, que aquest curs commemora els 30 anys de col·laboració amb la Universitat Carolina. Hi apleguem més de 200 alumnes cada any.

Per què s’ha de defensar i promoure l’ús del català? On rau la seva importància?

Per identitat. No podem renunciar a la nostra identitat, de la mateixa manera que tampoc ho fa cap Estat. Part del nostre patrimoni és la llengua i n’és un dels elements més importants. Hem de defensar el català d’una forma proactiva ja que no hi ha cap altra eina millor per protegir i promoure la llengua que els que la coneixem la fem servir en tots els àmbits.

ENTREVISTES

Isabel de la Parte:

“El patrimoni cultural i la creativitat afavoreixen el coneixement i la innovació” Text i fotos: César De Pablos

Des del Departament de Patrimoni Cultural, la directora, Isabel de la Parte, coordina les accions executades per l’Àrea de Béns Mobles i Immobles, la Biblioteca Nacional i l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents, que integra l’Arxiu Nacional, les quals vol acoblar i entrellaçar per conservar i posar en valor els béns culturals, la memòria històrica i la identitat cultural del Principat d’Andorra.

Vostè va agafar les regnes del Departament molt recentment. Quina serà la línia a seguir?

i protegir aquestes peces, béns i manifestacions culturals?

immoble sigui catalogat com a patrimoni cultural?

Estem treballant en la reestructuració del Departament de Patrimoni Cultural.

Una de les primeres accions és integrar dues àrees, les de béns mobles i béns immobles, en una mateixa àrea, amb la voluntat de millorar l’eficiència en la gestió i la conservació dels béns culturals. És un moment de canvis amb la diversificació dels perfils tècnics, la implementació de noves eines de gestió i la voluntat d’implantar una estructura organitzativa més horitzontal.

El patrimoni cultural és una expressió de la nostra identitat. La conservació dels béns culturals, mobles i immobles, i la salvaguarda de les expressions immaterials contribueixen a construir una Andorra més oberta, inclusiva i compromesa amb el medi. El patrimoni cultural i la creativitat afavoreixen el coneixement i la innovació.

Podríem imaginar una Andorra sense els seus paisatges de pedra seca i sense les seves festes i llegendes, que tantes creacions artístiques han inspirat?

Quina és la importància de conservar

A grans trets, què fa que un bé moble o

El marc legal vigent defineix l’Inventari general del patrimoni cultural com l’eina de gestió dels béns culturals materials i immaterials més rellevants. Són béns relacionats amb la història i la cultura del país que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics, arquitectònics, paisatgístics, científics o tècnics, tenen un interès cultural especial. L’Inventari és clau perquè la ciutadania reconegui els elements inventariats com a part de la seva història i cultura.

16 · Andorra és Cultura · núm. 2

Els pressupostos generals de l’Estat poden proveir de recursos suficients per a un manteniment òptim del nostre patrimoni cultural?

L’estratègia econòmica per a la gestió i la conservació del patrimoni cultural necessita intensificar la col·laboració entre les institucions públiques i privades del país. En el context actual, és prioritari treballar per sumar els recursos de les institucions públiques, activar el voluntariat i el mecenatge, i incentivar la participació amb la finalitat que la ciutadania sigui part d’un model de governança en la gestió patrimonial.

la col·laboració de l’equip tècnic del Departament, són garantia d’una bona restitució. La reconstrucció fidedigna d’un campanar rodó és un projecte singular i s’hi està treballant amb rigor i il·lusió.

Actualment s’estan efectuant els treballs preparatoris de desmuntatge de la base del mur, el desbrossament i els estudis geològics, que està previst que finalitzin el 20 de desembre. A la primavera del 2022, es començarà a aixecar el campanar.

Es col·locarà pedra sobre pedra, seguint les tècniques constructives tradicionals, fins a aconseguir-ne una reconstrucció fidedigna. A la tardor, podrem tornar a gaudir del campanar de l’església de Sant Vicenç a dalt del roc d’Enclar.

Penseu que el nostre patrimoni cultural pot esdevenir un important focus d’atracció turística?

Des del Departament estem convençuts que el nostre patrimoni cultural és clau per tenir un turisme més sostenible” Aprofitant l’avinentesa, com avança la restauració del campanar de Sant Vicenç d’Enclar?

El 22 de novembre passat es va iniciar l’obra de reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, que dirigeix un equip d’arquitectes encapçalat pel francès Axel Letellier, arquitecte en cap dels monuments històrics de Tolosa, que compta amb el suport del català Carles Brull, arquitecte expert en la restauració de grans monuments, i els arquitectes andorrans Gerard Veciana i Lluís Ginjaume. Estem convençuts que l’expertesa de l’equip de direcció i la professionalitat de l’empresa adjudicatària, Construccions Roca, amb

El patrimoni cultural és una oportunitat per incentivar un turisme sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 advoquen pel desenvolupament d’un turisme creatiu que promogui la cultura, el patrimoni, la producció local i el paisatge, per afavorir un creixement sostingut. La UNESCO defensa un enfocament holístic per desenvolupar un turisme que integri aquests valors. Al Departament estem convençuts que el nostre patrimoni cultural és clau per tenir un turisme més sostenible. Però sobretot treballem pensant en la societat andorrana, per garantir uns paisatges de qualitat i salvaguardar la identitat cultural, entesa com una expressió dinàmica i inquieta.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror i les “Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus” són patrimonis reconeguts per la UNESCO. Pot explicar els detalls de les noves candidatures que està impulsant el Ministeri?

El procés de candidatura de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a paisatge cultural patrimoni mundial va ser una gran experiència més aviat nacional, mentre que la preparació de la candidatura multinacional de les falles, formalment coneguda com les “Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus”, va implicar establir unes sinergies col·laboratives entre 63 pobles d’Andorra, França i Espanya. Vull matisar que, en aquest segon cas, estem parlant de patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

17 · Andorra és Cultura · núm. 2

Aquesta sinergia entre els territoris ens ha donat un bagatge i una expertesa de cara a les noves candidatures que presentem: la candidatura Andorra-França de les “Festes de l’os dels Pirineus”, que opta a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial, i la candidatura multinacional (Andorra-França-Espanya) “Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra”, amb 12 béns immobles, 10 dels quals són d’Andorra, que presentem a la Llista de patrimoni mundial.

També esteu treballant en una candidatura relacionada amb la transhumància.

Sí. El 2019, la UNESCO va declarar la pràctica de la transhumància patrimoni cultural immaterial de la humanitat, a partir de la candidatura presentada per Itàlia, Grècia i Àustria. Enguany, Andorra s’ha sumat a altres països europeus, com ara Albània, Croàcia, Eslovènia i Luxemburg, per ampliar aquesta candidatura, liderada per França i Espanya. Últimament estem treballant intensament amb el Departament d’Agricultura i l’Associació de Pagesos i Ramaders per posar en valor aquesta pràctica ramadera, i la idea és presentar públicament la candidatura a inicis del 2022. En el futur, quan s’iniciï el procés d’ampliació, tenim la voluntat d’adherirnos a la candidatura “Coneixements i tècniques de l’art de construir murs en pedra seca”, inscrita a la Llista representativa del patrimoni immaterial, l’any 2018, per Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa.

En quins altres projectes esteu treballant actualment?

La digitalització del patrimoni cultural és un projecte estratègic que implicarà un canvi de paradigma en la protecció, la restauració i conservació, la investigació, la difusió i la promoció dels béns culturals.

Estem elaborant imatges 3D d’esglésies i col·leccions arqueològiques i imatges en 360o d’edificis com Sud Ràdio, i s’ha intensificat la digitalització dels fons de l’Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional.

Per altra banda, el Departament està ultimant la Llei dels arxius i documents i la Llei del dipòsit legal, i s’està treballant en una nova llei del patrimoni cultural que reculli l’evolució del concepte, l’aparició de noves categories de protecció i les tendències actuals en la gestió patrimonial.

ESGLÉSIES I MONUMENTS

Andorra, el país del romànic Més d’una cinquantena de monuments romànics catalogats formen part de l’inventari patrimonial del Principat d’Andorra, país que ha sabut conservar la seva herència arquitectònica, malgrat el pas dels anys. Algunes d’aquestes edificacions, de les quals la majoria són de caràcter religiós, continuen servint per al propòsit per al qual van ser erigides.

Q

uelcom que salta a la vista, tant per a andorrans com per a visitants, és la capacitat de l’art romànic andorrà per mantenir-se fidel a la seva essència amb el transcurs del temps.

La bellesa d’aquestes estructures, precisament, rau en la senzillesa de les seves siluetes, a vegades marcades per la sobrietat, però també per una harmoniosa integració amb els idíl·lics paisatges que envolten cada edificació.

Entre ponts, capelles i esglésies, Andorra s’ha convertit en una visita obligatòria per als entusiastes del romànic i de la història pirenaica, ja que, a dins d’aquestes edificacions –les religioses, per descomptat–, podem trobar-hi pocs ornaments, però peces amb un alt valor històric i artístic, com ara frescos, pintures, retaules i talles romàniques que permeten entendre la connexió que existia entre els avantpassats. No obstant això, en alguns d’aquests monuments també podem descobrir representacions del barroc, que igualment van deixar la seva empremta en la cultura andorrana.

Les esglésies llueixen com a tret distintiu els tradicionals campanars de torre o d’espadanya, alguns dels quals encara conserven les seves campanes, però també conviden el visitant a reviure els contexts i fenòmens que van marcar el transcurs de la història del país, com ara els Pariatges, amb Pere d’Urtx i Roger Bernat III de Foix com a testimonis i protagonistes del coprincipat, a finals del segle XIII. Per la seva riquesa arquitectònica, per la importància cultural i per l’alta rellevància històrica d’aquests monuments, Andorra encapçala, amb França i Espanya, la candidatura ‘Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra’ davant la UNESCO, susceptibles de ser inclosos a la llista del patrimoni mundial.

18 · Andorra és Cultura · núm. 2

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Més de

Prevenir és assegurar-te

Informa’t al 890 300 o info@e-financera.com

C

M

Y

CM

MY

CY

MY

K

PROTEGIM LA BELLESA.

PROTEGEIX EL QUE MÉS ESTIMES.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Sant Joan de Caselles, una joia del romànic

Sant Joan de Caselles Carretera General, 2 · AD100 · Canillo Per visitar l’església cal adreçar-se a la Casa de Colònies AINA +376 851 434 www.aina.ad Entrada gratuïta Accés no adaptat Aparcament

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

L’església de Sant Joan de Caselles es troba emplaçada sobre un penyasegat, prop de Canillo, a la riba esquerra del Valira d’Orient. És un dels edificis més representatius de les construccions romàniques del país.

L’

església està situada sobre una roca, dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França. Va ser edificada a final del segle XI o a principi del segle XII. La nau i el campanar són d’estil romànic, mentre que els porxos són posteriors, probablement dels segles XVI o XVII. La nau de l’església és de planta trapezoïdal, lleugerament més ampla al peu que a la capçalera de la nau. L’absis semicircular, amb una petita finestra axial de mig punt, estreta i de doble esqueixada, és cobert amb volta de quart d’esfera i, exteriorment, amb lloses de llicorella. El terra de la nau és de fusta, i el del presbiteri i el

20 · Andorra és Cultura · núm. 2

de l’absis, lleugerament més elevats que el de la nau, estan formats per grans lloses.

La nau s’orienta d’est a oest i té la porta d’accés, amb arc de mig punt, al nord. Està il·luminada per tres finestres, una a la paret nord, entre la porta i l’absis; una altra a la paret sud, a l’alçada del presbiteri, i l’altra a la part alta dels peus de la nau. Al presbiteri també hi ha una finestra de doble esqueixada.

Els murs de la nau i l’absis van ser aixecats amb carreus poc treballats i amb pedres més petites, lligats amb morter de calç. La coberta és de dos vessants; està suportada per encavallades de

fusta i acabada amb lloses de llicorella; el mur del presbiteri és lleugerament més elevat que la resta de la coberta. A l’interior s’hi aprecia l’arrencament d’una volta que, amb tota probabilitat, no es va arribar a realitzar, i les juntes de les fustes de la coberta estan decorades amb uns llistons amb pintures de formes geomètriques.

Entre els anys 1934 i 1935, els Amics de l’Art Vell, amb l’arquitecte Cèsar Martinell al capdavant, van restaurar la coberta de l’absis, el campanar i el porxo de la façana principal. Entre els anys 1962 i 1963 es va restaurar el retaule del segle XVI, l’interior de la nau i el Crist d’estuc del mur sud. Posteriorment, els serveis de Patrimoni Cultural d’Andorra hi han fet diverses excavacions i actuacions destinades a la seva conservació; durant aquests treballs s’han descobert al voltant de l’església les restes d’un cementiri medieval.

A l’interior de la nau, en el mur sud, trobem una excepcional mostra de pintura mural, que representa una Crucifixió, de la que destaca la figura de Crist, realitzada en estuc i policromada; les pintures inclouen les figures de L’església de Sant Joan Longinos i Stefanton, el sol, la llude Caselles forma part de la na i diverses sanefes decoratives.

L’absis, tancat per una reixa de ferro forjat del segle XVII o XVIII - profusament decorada a la part candidatura transnacional de superior dels barrots - està presidit El campanar de torre està si- patrimoni mundial d’Andorra, per un retaule, encarregat el 1537, tuat al nord, i és d’estil romànic pels habitants de Canillo, a Miquel França i Espanya davant la llombard de transició; és l’únic Ramells, pintor, i a Guiu Borgonyó, UNESCO campanar d’Andorra separat del daurador. A la nau s’hi conserva cos de l’església. De planta quadraencara una bona part del mobida, té tres pisos i coberta a quatre vessants. Al primer liari, així com un cor de fusta d’època barroca (segles pis hi ha tres finestres simples, acabades amb arc de mig XVII-XVIII). punt; al segon i al tercer n’hi ha quatre, tres de les quals geminades. Al campanar s’hi accedeix des de l’interior El retaule és el més important d’Andorra d’època de l’església, encara que en algun moment l’accés s’hamoderna. El presideix, al centre, una talla policromada via fet des de l’exterior, tal com deixa veure la porta tade Sant Joan Evangelista, patró de l’església. El cos del repiada situada al mur oest. La decoració arquitectònica a taule està format per taules pintades, en les que es reprel’exterior consisteix en lesenes i arcuacions cegues. Els senten majoritàriament escenes de la vida de Sant Joan, porxos són posteriors, van ser afegits a l’alta edat model Llibre de l’Apocalipsi i, a la predel·la, de la Passió de derna. Són molt senzills i tots dos estan coberts amb Crist, així com la figura de Sant Pere, a la porta que dona fusta i llosa; el de ponent és de dos vessants. accés a l’espai situat a la part posterior del retaule.

21 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Fotos: Roger Peña

Sant Jaume de Ransol És una petita església, d’origen preromànic, situada a l’entrada del poble de Ransol, a la parròquia de Canillo, a peu de la carretera.

L’ Sant Jaume de Ransol Carretera de Ransol · Ransol · AD100 · Canillo

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

església es va ampliar l’any 1827 i va ser destruïda el 1962 per donar pas a la construcció de la carretera de Plans. Un any més tard (1963), s’alça un nou edifici amb les mateixes característiques que l’anterior, a 40 metres de la seva ubicació original, que és on es troba en l’actualitat. Es tracta d’una edificació de planta rectangular i coberta a dos vessants. Té un campanar d’espadanya, que formaria part d’una de les branques del camí de Santiago. Està situat a la façana de ponent, on hi ha la porta d’accés a la qual s’hi accedeix baixant unes escales. La campana està dedicada a Sant Jaume, segon la inscripció S Jacobus Ora Pro Nobis 1832, és a dir, anys després de l’ampliació.

En el seu interior es conserva una pintura de Jeroni d’Heredia dedicada a Sant Pere, de mitjan segle XVII, procedent de l’església de Sant Pere del Tarter. També es pot observar un confessionari de data desconeguda, però sembla anterior o contemporani a l’època de l’ampliació. La imatge de Sant Jaume que hi ha ara a l’altar data del 1945.

22 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Sant Bartomeu de Soldeu,

un lloc de culte familiar Petita església situada dins el nucli de població de Soldeu, al centre del poble, arran del camí ral i a pocs metres de cal Calbó.

L

a planta de la nau de l’església de Sant Bartomeu és rectangular, i a l’extrem sud-est de la mateixa hi ha un absis quadrangular; adossat al mur sud de la nau hi ha un porxo, a tocar de la sagristia. En aquest lloc antigament hi havia el cementiri.

A l’exterior la coberta és acabada amb un llosat a dos vessants, mentre que a l’interior presenta una volta de canó. Té pilars ornamentals adossats als murs, amb una motllura senzilla a nivell de la imposta. La nau és il·luminada mitjançant dues obertures, de les quals la sud adopta la forma d’espitllera. Al peu de la nau hi ha un senzill cor de fusta. El mur oest de la nau serveix de suport a un campanar d’espadanya senzilla, coronat amb una creu de ferro.

A l’interior hi ha un petit retaule dedicat a Sant Bartomeu, que cega dues finestres en forma d’òcul, i un baldaquí.

La construcció de l’església es pot situar entre els segles XVII i XVIII Per les seves característiques arquitectòniques, la construcció es pot situar entre els segles XVII i XVIII; estilísticament, es correspon amb el tipus d’arquitectura religiosa popular d’època barroca.

Fins el 1915 era la capella de la família Calbó, que la va cedir al poble.

23 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sant Bartomeu de Soldeu Plaça del Piol, 50 · Soldeu AD100 · Canillo

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Fotos: Comú de Canillo / Roger Peña

Sant Miquel de Prats Església romànica sufragània de la parroquial de Canillo, l’església de Sant Miquel donava servitud al llogaret de Prats, situat per sobre la riba esquerra del Valira d’Orient, a mig camí entre Canillo i Meritxell.

S

ant Miquel de Prats és un edifici d’esquema simple, amb la nau rectangular i amb un absis semicircular, afegit pel costat est. A causa de la topografia del lloc on va ser bastida la capella, gran part dels murs laterals i de l’absis queden soterrats. La coberta, construïda a base d’un empostissat de fusta i lloses de pissarra, és a dos vessants, tant a la nau com a l’absis; excepcionalment, la d’aquest sobresurt per sobre la de la nau.

Sant Miquel de Prats Carretera de Prats (CS-250) · Prats · AD100 · Canillo

La façana principal està orientada a l’oest, i s’hi obre la porta d’entrada. L’emmarcament d’aquesta presenta una arquivolta, rematada per un arc lleugerament apuntat, únic testimoni d’arquitectura gòtica al país. Per accedir, des del carrer, a la porta cal pujar una petita escala de pedra, que havia estat protegida per un porxo, avui desaparegut. Sobre el mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya,

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad 24 · Andorra és Cultura · núm. 2

molt ample i de poca alçada, que desprèn una sensació de robustesa; presenta dues obertures, acabades amb arc de mig punt, i està rematat per una petita creu de ferro.

A l’interior, hi ha dos arcs al centre de la nau, els quals suporten unes grans jàsseres, que divideixen transversalment l’espai en dues parts iguals. A la capçalera, un plec, rematat per un arc apuntat, serveix de marc a l’arc triomfal, de mig punt, que dona pas a un absis cobert amb una volta de quart d’esfera.

La primera notícia documental que es té d’aquesta església és del 1312. Algun element, com ara l’absis, possiblement correspon al període plenament romànic, però la resta de l’edifici sembla correspondre més aviat a un moment posterior, potser del final del segle XIII.

El teu descans sempre en mans de professionals

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Sant Serni de Canillo L’església de Sant Serni és d’origen romànic, però s’hi van fer una sèrie d’ampliacions barroques, als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte que avui dia coneixem. És també a la fase barroca quan s’hauria aixecat el seu campanar de torre, el més alt del Principat.

L’ Sant Serni de Canillo Plaça de Sant Serni · AD100 · Canillo

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

edifici original hauria estat bastit en un moment indeterminat, tot i que anterior a la segona meitat del segle XII, com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven, a l’exterior del mur de llevant.

L’església és de planta rectangular i té un absis quadrangular, capelles laterals i un baptisteri, actualment en desús, al peu de la nau; la pica baptismal, d’època indeterminada, que hi havia en aquest espai ha estat traslladada a la capella més propera a l’altar major, al costat meridional. La porta d’accés a l’església és d’arc de mig punt, amb dovelles i impostes, i està oberta

al mur sud. En aquest mateix parament s’observen dos contraforts i els forats de les bastides. La coberta és amb volta de canó i a l’exterior és acabada a dues aigües, amb lloses de pissarra.

L’interior de l’església conserva un retaule de Sant Martí, que data del segle XVII

26 · Andorra és Cultura · núm. 2

El campanar és una estructura adossada, situada al costat sud. És de planta quadrada i té tres pisos, amb finestres de mig punt i diverses espitlleres. Està cobert amb cabirons de fusta i lloses de pissarra, disposades a quatres aigües.

La nau, amb soler de fusta modern, conserva encara una part del mobiliari i el cor de fusta, d’època barroca (segles XVII-XVIII). Una pica,

també d’època indeterminada, es troba a l’exterior de l’església, al costat de la porta, i ha estat reutilitzada com a font.

A l’interior es conserven diversos retaules d’època barroca. El més antic és el de Sant Martí, realitzat alguns anys abans del 1639, quan va ser pintat; destaquen en el mateix les tres taules pintades de la part superior, d’una qualitat innegable. Una mica més tard, però dins la primera meitat del segle XVII, va ser realitzat el retaule de l’altar major; el pagament als escultors va tenir lloc el 1651. En aquest,

la talla és de més qualitat que en l’anterior, mentre que el pintor va ser segurament el mateix que el del retaule de Sant Martí, conegut com el Mestre d’Ansalonga, a manca de poder-lo identificar de forma segura.

Entre els altres objectes destacables d’aquesta església hem de mencionar una pintura sobre tela del segon quart del segle XVII, procedent de Sant Pere del Tarter i pintada pel Mestre d’Ansalonga, la cadireta de la Mare de Déu del Roser, de mitjan segle XVII, o el retaule de la Puríssima Sang, de la primera meitat del segle XVIII.

27 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Fotos: SFGA / Patrimoni Cultural d’Andorra / Álex Tena

Sant Antoni de l’Aldosa Es tracta d’una petita església d’arquitectura popular, d’estil romànic d’inèrcia, situada al municipi de l’Aldosa, la qual va ser construïda entre els segles XVIII i XIX, a la parròquia de Canillo, seguint els models romànics de les construccions de l’època.

Sant Antoni de l’Aldosa Carretera de l’Aldosa de Canillo · L’Aldosa · AD100 · Canillo

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo

R

especte a la descripció de l’edifici, consta d’una planta rectangular amb un absis quadrangular i una coberta a dos vessants sobre encavallades de fusta. El característic campanar és de cadireta. En l’àmbit interior es conserva un retaule que convergeix una taula barroca amb diferents pintures sobre tela, originals del s. XIX, i les quals són atribuïdes al pintor Oromí de Coll de Nargó. La seva façana manté una conservació força bona, ja que se la pot observar amb les seves pedres originals.

Aquesta església es va construir per retre homenatge al patró del poble Sant Antoni.

+376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad 28 · Andorra és Cultura · núm. 2

GASTRONOMIA

D'ALTURA 1.890m

@bordadelpi 29 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Fotos: Roger Peña / Aleksander Janiuk

Sant Pere del Tarter És una petita església d’estil romànic d’inèrcia, edificada en el segle XVI, situada en El Tarter, a la Parròquia de Canillo. Va ser aixecada en honor a Sant Pere, i conserva en el seu interior diverses obres realitzades per l’artista català Josep Viladomat.

V

Sant Pere del Tarter CS-266 · El Tarter · AD100 · Canillo

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

a formar part de l’antic camí ral, que tercera finestra, quadrangular, s’obre a l’alçada del anava des de Canillo fins a Soldeu. Va cor. Per sobre de la façana sobresurt el campanar, ser restaurada l’any 1966 i encara es que és d’espadanya amb arc de mig punt. A l’interior conserva l’autorització atorgada per a el soler és de fusta. la seva construcció pel bisbe d’Urgell, Joan d’Espés, amb L’edificació és de planta L’edifici té data 22 de març de 1527. rectangular, amb un absis una inscripció amb No obstant això, en l’edifici quadrat que no s’aprecia l’any 1545, que podria ha quedat gravada la data de des de l’exterior. La coberta correspondre amb la data de és de dos vessants, de fusta 1545, que potser correspon finalització de l’obra a l’any en què va finalitzar i llosa de pissarra, sobre l’obra. entramat de fusta, excepte l’absis, cobert per una volta de canó. Els murs estan L’església està orientada en direcció nord-oest, construïts amb pedres del lloc, de les quals només de cara a l’antic camí. Té una única porta d’accés i estan lleugerament treballades les dels angles. Les dues finestres laterals. Totes tres obertures estan façanes laterals i posterior tenen el parament a la rematades per un arc rebaixat i emmarcades per un vista, mentre que a la façana principal es conserva arrebossat lliscat de major qualitat que la resta. Una l’arrebossat de calç.

30 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

Foto: Comú de Canillo

Església de la Santa Creu Es tracta d’una església d’arquitectura religiosa i d’estil barroc, amb una construcció que oscil·la entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII, amb una primera referència documental datada de l’any 1972.

S

ituada a la riba esquerra del Valira d’Orient, a la parròquia de Canillo, estem parlant d’una església de petites dimensions, amb un absis i una planta rectangular.

Santa Creu de Canillo Camí Vell de Prats, s/n · AD100 · Canillo

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

A l’entrada, es passa per sota d’un arc de mig punt, precedit per un porxo rectangular amb uns murs de pedra i una coberta de fusta i llosa. Es pot observar com la porta de l’entrada està decorada amb tirants de ferro que compten amb un acabat en forma de flors de lis. A més a més, la porta està flanquejada per dues finestres quadrangulars amb llinda plana de fusta, les quals estan protegides per unes reixes de ferro.

La seva coberta és de dos vessants, suportada

32 · Andorra és Cultura · núm. 2

amb una encavallada de fusta, a la nau, i una volta de canó, a l’absis. Per endinsar-nos a l’absis, es fa a través d’un arc triomfal de mig punt, construït amb pedra tosca i emmarcant el retaule barroc dedicat a la crucifixió. Seguidament, respecte de la coberta, del mur als peus sobresurt el campanar d’espadanya conservant la campana original, i la nau compta amb dos contraforts adossats a cada costat, formats amb pedres que estan estructurades d’una forma enfilada i arrebossada.

Convé destacar que, tot i figurar el retaule de l’any 1739, aquest i l’església van haver de ser restaurats l’any 2004, i compta, a més a més, amb dues anteriors intervencions; una de l’any 1784 i l’altra del 1963.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

El Santuari Basílica de Meritxell, tradició i modernitat arquitectònica

Santuari de Meritxell Meritxell · AD100 · Canillo +376 851 253 · +376 726 109

El Santuari de Meritxell recull la història de la devoció del poble andorrà per la seva patrona. El conjunt històric de Meritxell està format per l’Antic i el Nou Santuari, declarat Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Andorra. Cap a l’any 2014, el papa Francesc, li va concedir la distinció de Basílica Menor, per la seva història religiosa, vida litúrgica i activitat cultural desenvolupada.

Fotos: Ricardo Bofill /Escofer/ Comú de Canillo / Patrimoni Cultural d’Andorra / Govern d’Andorra / Àlex Tena

colonies.aina@andorra.ad www.santuariodemeritxell.com

34 · Andorra és Cultura · núm. 2

El nou Santuari

L

a nova construcció de Meritxell fusiona les formes del món romànic, i les ruïnes del vell Santuari, amb els elements arquitectònics del renaixement florentí i de l’art islàmic. La seva edificació s’inicia posterior a l’incendi produït la nit del 8 i 9 de setembre de 1972, que destrueix gran part de l’església de Santa Maria de Meritxell. El projecte per a la seva reconstrucció va ser presentat pel reconegut arquitecte espanyol, Ricard Bofill, l’any 1974. Va tenir com a objectiu principal recuperar l’estil romànic de l’esglé-

35 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO

sia. El nou Santuari tindria un viaducte per connectar amb les muntanyes de la vall, un llac artificial amb pont, un carrer amb importants botigues i restaurants. També, una gran escalinata amb terrasses, grans escultures i un amfiteatre per a l’activitat cultural i social. No obstant això, només es va fer possible una part de la planificació inicial. Les obres es van iniciar el 8 de setembre de 1974 i la inauguració es va realitzar, el 8 de setembre de 1976, sense haver finalitzat la construcció, el dia de celebració de la patrona d’Andorra, la verge de Meritxell.

grans obertures que permeten el pas de llum cap al seu interior i una font d’aigua situada en el centre del claustre. El campanar de torre és de planta quadrada inspirat en els antics campanars de monestirs romànics catalans. Els materials utilitzats per a la construcció s’integren amb el paisatge que l’envolta. L’interior del Santuari es caracteritza per l’austeritat i absència d’ornamentació. Al santuari s’hi poden veure dues reproduccions de la Verge de Meritxell, al Santuari Nou un exemplar reproduït per una impressora 3D, prenent com a model rèpliques que s’havien fet de la talla romànica abans de la seva desaparició. Acompanyant la mare de déu els set sants patrons pertanyents a les parròquies del Principat, fetes per l’artista andorrà Sergi Mas.

La reproducció de la Verge de Meritxell és obra de l’artista andorrà Sergi Mas

El nou edifici s’organitza a partir d’una nau de creu grega distorsionada amb un absis de planta quadrada. La coberta es va realitzar en volta de canó. Disposa d’un claustre obert amb arcades al descobert i sala dels miracles. L’ús de la pissarra connecta la nova Basílica amb l’entorn i tradició andorrana. Compta amb

36 · Andorra és Cultura · núm. 2

Horari d’obertura: De dilluns a diumenge, de 9 h a 19 h.

Entrada gratuïta.

Servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany a 1,50 € (disponibles a la sagristia) D’1 de juliol a 31 d’agost servei de visites guiades gratuïtes. www.museus.ad Serveis Religiosos del santuari

L’antic Santuari

L’

antic Santuari és una capella dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’origen romànic aixecat durant la segona meitat del segle XII. La nova església barroca es va construir cap a l’any 1658. Una important part es correspon amb l’actual edificació a excepció de la capçalera que va ser modificada en el segle XIX. Se li va afegir un cambril i la decoració de l’interior amb pintures murals de l’artista, Josep Oromí.

L’incendi que es va produir en 1972 va arrasar amb gran part de l’església. No obstant això, les ruïnes que van quedar van permetre l’obertura, el 1994, de la capella de Santa Maria de Meritxell.

L’església es va convertir en una sala d’exposició permanent amb el nom Meritxell Memòria. En el seu interior diversos panells de vitrines similars a retaules, fan de marc per explicar el poble, la història, el patronatge i l’incendi de Meritxell. A més s’exposen les peces que van sobreviure a l’incendi i una reproducció de la Verge de Meritxell, .obra de la tallista artista andorrana, Ingrid Forell.

L’antic Santuari acull l’exposició permanent ‘Meritxell Memòria’

Disposa d’una planta rectangular, un absis de planta quadrada amb una coberta de dos vessants. Té un campanar d’espadanya i porxo adossat al mur sud.

37 · Andorra és Cultura · núm. 2

Horaris de Misses (ordinari): Cada diumenge a les 12.30 h.

Dissabtes i vigílies de Festa de Pasqua i Tots els Sants, a les 18.00 h.

Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

Gaudeix dels

millors vins Purgatori 2017 El millor vi català de l’any, distingit amb el Premi Gran Vinari d’Or 2021 i una medalla Vinari Gran Or en la categoria de vins negres de guarda.

Purgatori 2017 és el vi amb què la família Torres dona veu, des del 2012, a la finca històrica situada, entre Juneda i Borges Blanques, al cor de Les Garrigues, propietat de l’Abadia de Montserrat des del 1770. Està elaborat amb una base de raïms de garnatxa negra, cariñena i syrah. Té un deliciós aroma de baies vermelles de bosc (gerds, groselles) sobre un fons intens de confitura de cireres. En boca és intens, amb un taní delicat i elegant, de trama fina.

Pago Carraovejas Està considerada una de les “100 Millors Vinyes del Món” segons la publicació World’s Best Vineyards, la qual destaca la singularitat de les seves vinyes, el seu compromís amb la viticultura de precisió i la forta aposta que fa per la sostenibilitat.

També "Pago de Carraovejas" ha estat reconegut amb el “Gran Premi AEPEV” com el millor vi d'Espanya.

Per a la seva elaboració s'ha fet servir un 93% de raïm de Tempranillo. Per això, és un vi ple de matisos i amb un caràcter fresc, que expressa la vocació del celler per acostar-se al terroir i representar les característiques de la regió on es fa.

Ossian L'any 2019, Ossian es va coronar com el “Millor Blanc amb Barrica” a la X edició dels de premis de l'Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi (AEPEV). Aquest vi és l'expressió del caràcter genuí de la vinya de Nieva, el qual ens trasllada al cultiu ancestral de les terres del nord segovià, basat en l'esforç i sota unes dures condicions climàtiques, per a obtenir una singularitat fora del comú. És un vi blanc poderós que atreu per la seva força. És saborós, untuós i roman en el record.

Paco & Lola Aquest vi va aconseguir una medalla de platí en els prestigiosos premis Decanter World Wine, que se celebren cada any a Londres. Paco & Lola és un vi “Albariño” molt “chic”, fresc i divertit, de les Rias Baixas, que destil·la alegria per la vida i reparteix somriure allà on va. A la vista llueix un color groc palla amb tonalitats verdoses, com correspon a un vi jove. La seva brillantor anticipa l'energia que desprendrà al paladar i la seva netedat visual avança la bona definició aromàtica que trobarem en aproximar-nos a la copa. És un vi ideal per a maridar amb aperitius, sushi, pasta, peixos, arrossos, carns blanques i mariscos. Sense dubtes aquest “Albariño” mostra la cara més amable i cosmopolita del clima atlàntic des de l'enclavament idíl·lic de Val do Salnés.

Glaç Maria Casanovas Es tracta d'un cava Reserva Brut Nature elaborat amb raïms de les varietats Pinot Noir, Macabeu, Xarel·lo i Parellada, del celler Maria Casanovas, situat a la regió de Sant Jaume de Sesoliveres, Catalunya.

Maria Casanovas neix amb el propòsit de produir caves autèntics, originals, personals, únics i innovadors, que representen l'expressió d'una terra.

Aquest Brut Nature és un espumós fresc, afruitat, que marida a la perfecció amb peix, tant blanc com blau, fumats, arrossos de peix i amb l’aperitiu.

Esparter AT Roca 2015 L’Esparter és un Brut Nature Gran Reserva que reflecteix l’expressió més pura i genuïna dels Macabeus del Penedès. És de color groc palla, de mitjana intensitat, amb reflexos d’or nou. A primera impressió olfactiva és net i franc, intens i complex. En segona impressió destaca la fruita blanca sobre un fons complex i elegant de brioix i espècies, on ressalten les notes de vainilla, crema i elegants notes fumades. L’atac en boca és fresc i elegant.

T. +376.865.586 | +376.868.250 | vinissim.com |

@vinissimandorra

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ENCAMP

Sant Romà de les Bons, dominant la vall d’Encamp

Sant Romà de les Bons Conjunt històric de les Bons · AD200 · Encamp D’1 de juliol a 31 d’agost l’església es pot visitar de forma gratuïta. www.museus.ad

Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

L’església de Sant Romà fou consagrada el 23 de gener de 1164 pel bisbe Bernat Roger d’Urgell, fet documentat en l’acta de consagració.

Tot i que el temple romànic es troba situat prop d’un recinte defensiu, no s’ha localitzat cap document que relacioni les dues construccions.

L’

església és l’edifici millor conservat de tot el conjunt monumental de les Bons.

Es tracta d’una construcció romànica, de nau rectangular única, orientada estoest, i amb un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i decorat amb bandes llombardes i amb un fris d’arcuacions cegues. El terra de l’interior fou tallat directament sobre la roca damunt la qual s’assenta; el del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al de la nau. La nau està coberta amb una volta de canó, la qual 40 · Andorra és Cultura · núm. 2

descarrega sobre dos arcs torals que reposen sobre semi columnes, adossades als murs. D’aquestes, les dues més properes als peus de la nau són simplement decoratives, ja que els arcs descansen en realitat en dues mènsules que es troben per sobre d’elles. La coberta exterior és a dos vessants, a la nau, i cònica a l’absis, acabada amb lloses de llicorella. El mur oest de la nau es perllonga en alçada per damunt del llosat, per donar lloc a un campanar d’espadanya de dos finestrals, acabats amb arc de mig punt.

La configuració del terreny fa que la porta d’accés no s’obrís en el mur sud, tal com era habitual en el moment de la construcció, i es va situar al de ponent; presenta una arquivolta decorativa, amb un motiu de dents de serra. Vora la porta hi ha dues finestres quadrades, obertes durant el segle XVI. Possiblement en el mateix moment es va construir el porxo que protegeix l’accés.

L’església s’il·luminava originàriament mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, dues situades a l’absis i altres dues a la paret sud de la nau. A l’interior, al centre de l’absis hi ha la mesa d’altar, feta d’obra; originàriament conservava en el seu interior la lipsanoteca, amb l’acta de consagració de l’església. El peu de l’altar conserva restes de les pintures murals d’època romànica que el cobrien. També destaca una pica de granit, situada en una fornícula oberta en el mur sud de la nau.

d’Art de Catalunya (MNAC). Quan a mitjans del segle XV es van realitzar les pintures, que encara avui podem veure, en una part del mur i de la volta de l’absis, es van suprimir les originals romàniques que ocupaven aquest lloc, quedant només preservades les que es trobaven rere un retaule que presidia l’altar, i que són les que es van arrencar.

De la zona del quart d’esfera de la coberta s’ha conservat la part inferior d’un Crist en majestat, mentre que de les pintures que ornaven el tambor s’han conservat les imatges de la Mare de Déu i d’alguns apòstols.

Les pintures de mitjan segle XV, a les quals ens hem referit, són de tradició gòtica, amb iconografia de sant Pere, que obre la porta del paradís als elegits mentre, a la banda oposada, els condemnats es cremen a les flames de l’infern. També hi ha un Crist en Majestat envoltat pels quatre evangelistes, entre altres figures.

L’església de Sant Romà de les Bons forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO.

Els murs de l’absis de Sant Romà alberguen una reproducció de les pintures murals romàniques, arrencades als anys 20 del segle XX, que es troben al Museu Nacional

Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica, dedicat a la figura de sant Romà d’Antioquia, datat també del segle XVI, un dels millors exemples de l’art d’època moderna al país.

41 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ENCAMP

Torre dels Moros,

una imponent torre militar La data de construcció de la Torre dels Moros és desconeguda, però el que sí que és cert és que aquesta edificació, de caràcter militar, és una de les més visitades del Principat.

A

lgunes publicacions situen la Torre dels Moros en èpoques posteriors al segle XIII, essent el final del segle XVI el període més probable, ja que, aleshores és quan els hugonots haurien fet la seva incursió a Andorra.

Torre dels Moros Conjunt històric de les Bons · AD200 · Encamp

Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

L’edifici es coneix formalment com a Castell de les Bons, però, com que els avantpassats, quan desconeixien l’origen d’alguna cosa, deien que

La Torre dels Moros forma part del Conjunt Històric de les Bons això era “dels temps dels moros”, aquesta icònica estructura defensiva va heretar el nom amb el qual tothom la reconeix immediatament.

42 · Andorra és Cultura · núm. 2

Malgrat el deteriorament que va causar un devastador incendi, la Torre dels Moros encara deixa veure els matacans i espitlleres que permetien visualitzar l’enemic i atacar-lo amb trets des de l’interior de la fortificació.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ENCAMP

Sant Romà de Vila,

enmig dels camps de tabac L’església de Sant Romà de Vila va ser bastida durant el període romànic, però del primitiu temple quasi no n’ha quedat res dempeus. A l’interior s’hi conserva una reproducció de la mesa d’altar romànica del lloc.

Sant Romà de Vila Camí de Sant Romà de Vila · Vila · AD200 · Encamp

Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

S

ant Romà de Vila és una església de nau única, amb un absis trapezial que substitueix l’original semicircular; a l’exterior encara es pot veure l’arrencada de l’absis original romànic. L’actual està cobert amb volta de canó i disposa d’una finestra estreta acabada amb arc de mig punt. A la paret sud de la nau hi ha la porta d’entrada, amb arc de mig punt realitzat amb pedra tosca, i unes espitlleres, actualment cegades; a la paret de ponent hi ha dues finestres rectangulars, amb llinda de fusta. La coberta és a dos vessants, amb embigat de fusta i empostissat, i amb lloses al damunt.

Els paraments dels murs presenten un aparell irregular, amb morter de calç, el què sembla 44 · Andorra és Cultura · núm. 2

suggerir que no es tracta dels originals romànics. El campanar d’espadanya, amb una obertura amb arc de mig punt, se situa en el mur oest de la nau.

A l’absis de l’església hi ha un retaule que, per les seves característiques de manufactura i iconografia, cal situar a principi del segle XX; de tradició neoclàssica, està dedicat a Sant Romà d’Antioquia, el titular de la capella.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva una magnífica taula d’altar, amb el frontal i els dos laterals, procedent de Sant Romà de Vila i datada del segle XIII. Fa pocs anys se’n va realitzar una reproducció, que actualment es pot veure a l’interior d’aquesta senzilla esglesiola rural i popular.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ENCAMP

Sant Marc i Santa Maria d’Encamp Sant Marc i Santa Maria era en origen una edificació aïllada, a l’entorn de la qual es va construir el nou cementiri d’Encamp l’any 1937. Es tracta d’una església romànica, probablement del segle XII, de la qual es modificà l’absis al segle XVI i es reconstruí la nau al segle XVIII.

L’

església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp és un temple d’una sola nau de planta rectangular que, en origen, comptava amb un absis romànic semicircular a la capçalera est; d’aquest només se’n conserven unes poques filades del basament, que suporten l’actual absis trapezoïdal que el va substituir, probablement al segle XVIII. També formarien part de l’obra original els murs nord i oest. L’aparell original amb el qual es va construir el temple està format per pedres poc treballades, disposades en filades i lligades amb morter de calç.

La coberta és de dos vessants i té una estructura amb empostissat de fusta, i acabament amb lloses de pissarra. El mur oest sobrepassa en alçada el nivell de la coberta i està coronat per un campanar d’espadanya, de dos ulls acabats amb arc adovellat de mig punt; entre els dos arcs del campanar, just sota la coberta, hi ha dos caps humans esculpits en pedra tosca, un a

cada costat. Al centre del mur s’obre una finestra d’espitllera de doble esqueixada. La porta d’entrada a la nau s’obre en el mur sud i està rematada per un arc de mig punt; correspondria a la reforma del segle XVIII, tal com ho indica la data 1712 a la pedra clau.

L’església ha estat objecte d’excavacions arqueològiques, durant les quals es va localitzar la base de la mesa d’altar, amb un reconditori destinat a conservar-hi les relíquies, i es va documentar l’existència, al lateral nord-est, d’un mur d’època romana que possiblement correspondria a un mausoleu o edificació funerària.

L’ermita conserva un retaule de tradició gòtica, datat del final del segle XVI, dedicat a Santa Maria. Presenta escenes que fan referència a passatges de la vida de Maria i escenes de la passió de Crist i la representació d’alguns sants. La talla central representa a la Pietat.

45 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sant Marc i Santa Maria d’Encamp Carretera de les Riberaigües · AD200 · Encamp

Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ENCAMP

Santa Eulàlia d’Encamp, combinació de romànic i d’arquitectura contemporània

Santa Eulàlia d’Encamp Carrer de Santa Eulàlia, 1 · AD200 · Encamp

Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

L’església romànica de Santa Eulàlia era d’una sola nau rectangular, amb absis semicircular i campanar adossat al mur sud de la nau. L’element romànic més significatiu del temple és l’esvelt campanar llombard de planta quadrangular.

E

n les diverses intervencions i ampliacions posteriors a la seva construcció - les principals van tenir lloc al segle XVII - quan es va engrandir la nau pel costat nord, a principi del segle XX, quan es va modificar tota la capçalera, i el 1989, quan s’amplià la nau per la banda est i s’hi afegiren espais annexos amb la intervenció del despatx d’arquitectura Bohigas-Martorell-MacKay -, la

46 · Andorra és Cultura · núm. 2

nau de l’església va perdre molts dels elements arquitectònics; actualment, només se’n conserven els murs sud i oest. Per a la seva construcció es van emprar pedres granítiques, disposades en filades lligades amb morter de calç. D’època romànica també es conserva el campanar, així com la pica baptismal; tallada en un gran bloc granític, té forma semiesfèrica, amb l’exterior decorat amb arcs i creus en relleu. El porxo, del

qual desconeixem la data exacta de construcció, apareix documentat al segle XIV. Davant de l’església també hi ha un comunidor, possiblement del segle XVI; es tracta d’una petita edificació, de planta quadrada, utilitzada per exorcitzar les tempestes.

francès Antoni Tremulles va firmar el contracte mitjançant el qual lliuraria l’obra abans del dia 17 de març de l’any següent; el daurador del mateix va ser Àngel Martí. Són especialment remarcables les escenes de la predel·la.

El campanar, amb poc més de 23 metres, és el més alt dels campanars romànics del país. Va ser construït a mitjans del segle XII. És de planta quadrangular, amb tres pisos de finestres geminades, emmarcades per bandes i arcuacions llombardes; tres de les quatre de l’últim pis van ser modificades, als segles XVI-XVII, per instal·lar-hi les campanes. Una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca en corona la coberta.

L’altra capella guarda el retaule de la Mare de Déu del Carme; va ser realitzat per l’escultor Isidre Clusa, el 1689 i no sabem qui en va ser el daurador. A l’altar major hi ha un tercer retaule, realitzat també per Isidre Clusa en el mateix moment que l’anterior, i daurat el 1701 per un artesà anònim. A la fornícula central hi ha una robusta imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de la parròquia, amb el símbol del seu martiri: la creu en aspa. L’absència de cap insinuació anatòmica, les mans grans o el cap angulosament modelat, delaten sense fissures el sobri estil de Clusa.

Als annexos de l’església, hi és el Museu d’Art Sacre

A l’interior de la nau, les dues capelles del costat nord -de planta quadrangular, cobertes amb volta de canó i tancades amb reixes de ferro forjat- conserven cadascuna un retaule barroc. Un d’aquests és el de Nostra Senyora del Roser: el 25 de juliol de 1620, l’escultor

En un dels espais annexos a l’església s’hi pot veure el petit, però interessant, Museu d’Art Sacre.

47 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ENCAMP

Sant Miquel de la Mosquera, l’església del poble

Sant Miquel és l’església de la parròquia amb un major ús, ja que es vingui d’on es vingui sempre cau a mig camí.

Sant Miquel de la Mosquera Carrer de Sant Miquel · AD200 · Encamp (Visites concertades sota demanda)

Oficina de turisme d’Encamp Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

A

questa església data probablement de la fi del segle XVI. Apareix per primera vegada en un document parroquial l’any 1610. És una petita edificació d’estructura rectangular, amb un campanar d’espadanya d’arc de mig punt que s’alça sobre el mur de la façana principal, la de ponent. A l’interior, les parets i la volta estan decorades amb unes remarcables pintures murals de tradició romàntica del darrer terç del segle XIX. El seu autor va ser el famós pintor urgellenc Josep Oromí i representen la Transfiguració del Senyor al mont Tabor, així com cortines i telons que envolten la resta de programació pictòrica. Precisament l’interessantíssim retaule dedicat als titulars del temple, Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista, datat del segle XVI ocupa bona 48 · Andorra és Cultura · núm. 2

A l’interior de l’església, hi ha pintures murals de l’artista urgellenc Josep Oromí part de les pintures del mestre Oromí. Fixeu-vos-hi bé, a la predel·la, hi ha representats tots els apòstols i sobre d’aquests, les vides de l’Arcàngel Sant Miquel i de Sant Joan Baptista.

El valor principal d’aquesta església rau en el fet que és un testimoni quasi únic de la religiositat popular dels segles XVII a XIX.

Destí Muntanya, Experiència Cultura C

M

Descobreix la Ruta dels Orris

Y

CM

MY

CY

CMY

K

+376 641 000 Orri del Cubil

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Sant Martí de la Cortinada els frescos del romànic

Sant Martí de la Cortinada Avinguda de Sant Martí, s/n (CG-3) · La Cortinada · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

Sant Martí de la Cortinada és una església d’estil romànic, ampliada i modificada en època moderna, als segles XVI i XVII. L’interior guarda un important cicle de pintures murals romàniques.

L’

edifici original de l’església constava d’una nau rectangular, un campanar de torre situat al peu de la nau i un absis semicircular, orientat cap a l’est. L’actual mur sud, on se situa la porta d’entrada, correspon a l’antiga paret de la nau romànica, mentre que del mur nord romànic només es manté el tram corresponent al presbiteri, lloc on hi ha les pintures

50 · Andorra és Cultura · núm. 2

murals conservades que van decorar la nau de la primera església.

En època barroca l’església s’amplia i la seva orientació es veu modificada, de l’original estoest a l’actual nord-sud. L’església actual és de planta quadrangular, amb dues capelles laterals i un absis quadrat al nord; l’antic presbiteri romà-

nic va ser transformat en un altar lateral més de l’església barroL’església acull part del mobiliari original del segle XVII, un ca i l’absis s’enderrocà. Originàriament, la coberta de l’església carilló, mobles de sagristia i quatre retaules. El retaule major, deera amb volta de canó, ja que es conserven dos arcs torals, un dicat a Sant Martí, es troba a l’altar major i data del segon quart del dels quals es troba a l’entrada de l’absis, i també s’hi poden segle XVII; està profusament daurat. Es desconeix qui va ser l’auobservar els arcs forners. Actualment, la coberta de la nau és tor de la talla, però és gairebé segur que les interessants pintures de fusta a dues aigües, mentre que la de sobre taula del mateix van ser realitzades l’absis romànic, reconstruït al segle XX, per Jeroni d’Herèdia.

L’església de Sant Martí presenta una volta de quart d’esfera. de la Cortinada forma part de El retaule de la Mare de Déu del Roser El campanar de torre, també del se- la candidatura transnacional es troba a la capella lateral dreta i la seva dagle XII, s’adossa al mur oest i presenta dos tació és similar a la del retaule major. El rede patrimoni mundial pisos d’obertures, amb dues finestres getaule de la Mare de Déu es troba a la segona minades al primer i quatre al segon - una d’Andorra, França i Espanya capella lateral esquerra i data de finals del de les quals modificada per encabir-hi una segle XVII. En aquest cas l’autor de la talla davant la UNESCO campana-, decorades amb un fris d’arcs va ser l’escultor Isidre Clusa. Finalment, el cecs i de dents de serra. La coberta és a retaule de Sant Antoni Abad es troba a la quatre aigües amb lloses de pissarra. El campanar és una excepprimera capella lateral esquerra i data del 1764. ció dins el romànic d’Andorra, ja que no és habitual trobar-lo als peus de la nau.

Les reixes forjades d’època barroca, que tanquen les capelles i l’altar major, testimonien la importància de la siderúrgia a les valls Les restes pictòriques romàniques de l’església de Sant andorranes. Del mobiliari en destaquen els bancs barrocs, amb Martí de la Cortinada es van trobar a la capella oriental dels una decoració a base de musicadures amb formes geomètriques, peus de l’església. Les pintures es van descobrir l’any 1968, i semblant a la que apareix en una calaixera de la mateixa església; testimonien que tota la capçalera estava coberta de pintuel respatller dels mateixos és movible. res murals. El què ens ha arribat és la decoració que cobreix els arcs forners i una part del fons i de l’intradós d’aquests, a més d’alguns fragments a la volta, als pilars que la sustenten i a l’arrencament de l’absis. La tècnica utilitzada en la seva realització fou el fresc. El programa iconogràfic inclou el sant titular de l’església així com moltes altres figures i motius decoratius, que la limitació d’espai no ens permet detallar.

El conjunt pictòric data segurament de l’última dècada del segle XII

51 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Foto: Jordi Seabra

Santa Bàrbara d’Ordino És una petita església situada en l’antic camí ral, en l’entrada del poble d’Ordino. Santa Bàrbara és la protectora dels militars i simbolitza la vida activa.

Santa Bàrbara d’Ordino Carrer de Santa Bàrbara, s/n · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

E

s tracta d’un edifici de planta rectangular formada per una petita nau coberta amb encavalcaments de fusta de dos vessants i sustentada per un arc toral en el centre.

La façana principal està orientada en direcció sud-oest. En ella hi ha la porta d’accés, amb un arc de mig punt adovellat, franquejada per dues finestres amb llinda rectangular de fusta i protecció de reixes de ferro. En aquesta església els murs laterals sobresurten més que la façana principal. En el lateral dret s’obren una finestra esqueixada, feta amb pedra tosca, i una de quadrangular amb llinda de fusta.

En el seu interior es pot observar un absis de 52 · Andorra és Cultura · núm. 2

planta rectangular, que per la part exterior queda completament integrat a la nau, que està cobert amb una volta de canó. Gran part de la pintura mural que es conserva a l’església es troba en l’absis. El mur que apunta al nord té restes de decoracions geomètriques romboidals, dents de serra dibuixats i pintats en color negre, amb alguna resta de policromia vermella. Des d’allí es pot apreciar a la figura de Santa Bàrbara.

Té un petit campanar d’espadanya damunt de la façana principal que va ser reconstruït l’any 1998 seguint el model d’altres edificis.

Durant la reconstrucció es van trobar restes de l’altar, arran del mur de l’absis, i restes de pintures murals.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Sant Miquel d’Ansalonga És una petita església situada al poble d’Ansalonga, en la parròquia d’Ordino.

Segons referències documentals, al segle XVIII ja existia i, va ser rehabilitada en la primera meitat del segle XIX. Donava servitud religiosa a la població d’Ansalonga i estava situada enfront del poble, a la riba oposada del Valira del Nord, que antigament era el camí ral i ara és la carretera general.

É

s un edifici de planta rectangular sense absis a l’exterior. La coberta és de dos vessants, de llates de fusta recobertes de pissarra i suportada per un embigat interior. Sobre el mur est té un campanar d’espadanya, d’una sola obertura amb arc de mig punt adovellat.

Sant Miquel d’Ansalonga

La façana principal està orientada a l’est, de cara al poble. S’hi obria, originalment, la porta d’entrada, que actualment està tancada. Aquesta porta està acompanyada per dues finestres ferrades. Les tres obertures, porta i finestres, estan rematades amb un arc rebaixat. A la façana sud és on es troba la porta actual, també amb arc rebaixat, i a sobre hi ha una finestra quadrangular protegida per reixes de ferro.

Disposa d’un retaule del pintor Jeroni d’Heredia dedicat a Sant Miquel i datat entre 1620 i 1650, més un al davant de l’altar.

A l’interior hi ha un cor de fusta, als peus de la nau, i l’absis està cobert amb volta de canó.

Ha estat declarada Bé d’Interès Cultural d’Andorra.

Avinguda de Sant Miquel, s/n (CG-3) · Ansalonga · AD300 Ordino

53 · Andorra és Cultura · núm. 2

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Sant Serni de Llorts Església del segle XVII situada en el nucli de població de Llorts, parròquia d’Ordino. És visible al pas per la carretera que es dirigeix al Serrat i Arcalís.

L’església actual va substituir en època indeterminada al temple original, probablement d’època romànica. Ha estat declarada Bé d’Interès Cultural d’Andorra.

Sant Serni de Llorts Camí del Cap del Poble, 2 · Llorts · AD300 Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

E

s tracta d’un edifici de planta rectangular amb sagristia afegida a la dreta de la capçalera. Té dos campanars d’espadanya, un a sobre de la façana, amb dues obertures de mig punt, i un altre sobre l’arc triomfal.

La coberta és de dos vessants i reposa sobre cintres de fusta que descansen en el mur nord sobre pilars adossats.

d’entrada, rematada per un arc de mig punt. L’arc i el marc de la porta estan treballats amb carreus de pedra tosca, per damunt té un òcul. Disposa de dues finestres de doble vessament en el mur nord i dos campanars d’espadanya, un sobre el mur dels peus, amb dues obertures de mig punt, i un senzill sobre l’arc triomfal.

A l’interior es conserva un retaule barroc dedicat a Sant Serni

La façana principal està orientada en direcció sud i dona a una petita plaça. Té una porta central

54 · Andorra és Cultura · núm. 2

A l’interior es conserva un retaule barroc dedicat a Sant Serni i un Crist. Té un cor de fusta als peus de la nau i l’absis queda separat d’aquesta per un arc triomfal i està cobert amb volta de canó.

COMPANYIA INTERNACIONAL DEL BRILLANT

DIAMANTS I OR D’INVERSIÓ BENVINGUT A CIB COMPANYIA INTERNACIONAL DEL BRILLANT

Una Companyia amb experiència des de l’any 1993 dirigida pel Gemmòleg expert Manel Castillo

MANEL CASTILLO Gemmòleg espcialista en diamants. Membre HRD (consell sup del diamant) Amberes. Col·legiat núm. 3136 Jorg

Avinguda Doctor Mitjavila,17 – Planta Baixa · Andorra la Vella T. +376 339 382 · macscib@gmail.com

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Sant Roc de Sornàs És una petita església situada en el centre de la població de Sornàs. Ha estat declarada Bé d’Interès Cultural per a Andorra. Tot i que aquesta església data de l’any 1730, el seu estil és força fidel a l’arquitectura romànica.

E Sant Roc de Sornàs Plaça del Poble · Sornàs · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

s tracta d’un edifici de construcció senzilla sacra rural. És de planta rectangular amb una capçalera quadrangular. Té un campanar d’espadanya. La coberta és de dos vessants i té el ràfec sobresortint per protegir la façana principal que està orientada al sud-oest, perpendicular al carener.

L’altar de l’església està presidit per un quadre dedicat a Sant Roc

A l’interior el mur oest té un contrafort, la nau es cobreix amb encavallades de fusta i l’absis està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta. L’altar està presidit per un quadre dedicat a Sant Roc.

deixen entreveure la inscripció del nom “Miquel Mas”. Per sobre de la porta hi ha una creu incisa i una petita finestra. El campanar d’espadanya amb arc de mig punt adovellat s’alça per sobre del mur sud.

A la façana principal de l’església, es troba una porta d’entrada flanquejada per dues finestres de forma quadrada. Una llinda que s’ubica al llarg de la porta i les dues finestres,

A l’exterior tots els murs estan arrebossats amb morter de calç i ciment, i tenen alguns angles rebaixats per deixar més pas lliure al carrer.

56 · Andorra és Cultura · núm. 2

Avantatges d’invertir a Andorra · Fiscalitat idònia per a la inversió · Preu de la llum estable · Lloc perfecte pel clima fred

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

La Capella de la Casa Rossell És un petit edifici religiós d’estil barroc situat enfront de la casa Rossell, una de les cinc cases amb major pes econòmic i social d’Andorra. La construcció de la capella data de setembre de 1780.

Capella de la Casa Rossell Gravada del Rossell, s/n · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

E

s tracta d’una edificació de nau rectangular d’orientació nord-est. L’estructura original s’ha anat alterant a causa de les diverses reformes realitzades. A l’interior hi ha un altar dedicat a nostra Senyora de la Puríssima Concepció i un cor de fusta als peus, al qual es pot accedir directament des de la casa a través d’una passarel·la de fusta que uneix aquesta amb la part alta de la capella.

A la sagristia es conserva el mobiliari original. Aquesta construcció permet comunicar les habitacions de casa Rossell amb la capella sense necessitat de sortir al carrer, fet que va ocasionar la modificació d’alguna part de la casa.

La façana principal està orientada en direcció sud-oest, enfront del portal d’entrada de la casa. Allà es troben la porta d’entrada a la capella, un òcul i un petit nínxol per sobre de la porta. A la façana sud58 · Andorra és Cultura · núm. 2

est es troben dues finestres, una de circular i l’altra quadrada. Aquesta façana es va deixar a pedra vista, mentre que el mur sud-est està arrebossat; en aquest hi ha dues obertures, una de quadrada i l’altra circular.

Per a la il·luminació interior de la nau es va obrir un ull de bou a la zona de l’altar. El campanar de paret per a la capella de casa Rossell és posterior a 1890.

L’any 2003 va ser declarada Bé d’Interès Cultural d’Andorra. Posteriorment es va condicionar i, a partir de l’any 2015, es va obrir per al públic en general. Es pot accedir de diferents formes a la capella, pel carrer dels Cóms, des del riu, o bé per la Gravada de Rossell, des del carrer Major.

L’última modificació que va ser realitzada va ser el canvi del sòl de fusta de la nau, per un altre que hi ha acutalment, de formigó.

Cuina de brasa i artesana Tel. +376 862 722

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Interiorisme i decoració

Siematic SLX,

S

disseny i elegància intemporal

Església Sant Pere del Serrat

Parlar de SieMatic SLX és parlar dels inventors de la cuina sense tiradors, un concepte disruptiu i atemporal, capaç d’integrar-se a qualsevol saló.

ieMatic SLX s’ha transformat en un concepte sitats de cada client. D’una banda l’estil URBAN, que d’èxit internacional, les seves línies sòbries i el seu reflecteix un disseny particularment intuïtiu i flexible, ampli espectre de materials, variants i colors han amb mobles que semblen exempts, on es reinterpreta Es tracta església una construcció que figura entre el s. XVI permès que aquest modeld’una de cuina superiamb qualsei principis del s.

XVII, amb la vol repte arquitectònic i sigui guardonat, de mane-primera documentació datada l’any 1619. ra quàdruple, durant el 2020, primer amb l’Iconic SieMatic SLX PURE Award 2020: Innovative Interior “ Best of Best“, es caracteritza pel seu disseny l’iF Design Award 2020, el “red dot Design Award ituada a la parròquia sobri i minimalista 2020” i l’últim reconeixement amb el d’Ordino, “Germanconcretabordes delPURE Serrat, es tracta d’un Design Award 2021”,ment peralalesSieMatic Coedifici de sense distinllection. Del nou concepte de planta cuina,rectangular, SieMatic SLX cions de l’absis a l’exterior, construïda úni- clàssic i, per un altre, l’estil CLASSIC que comsense tiradors, destaca el seu perfil còncau i el deli- l’estil cament sobre la penya, sense fonaments.

Consta cat llistó tirador, que porta de manera integrada una bina tradició i la modernitat, visible, sobretot, en la d’una coberta de dos vessants amb recobriment de creativa de materials amb elements de metall i discreta tira lluminosa graduable. barreja Sant Pere del Serrat llosa, i una façana orientada al sud-est, de cristall. cara a I és que el llenguatge formal de SieMatic és vivall.aEn ella,estil s’obre la porta d’entrada, realitzada Carrer de Sant Pere, s/n Un · dissenylaper cada vaç i polifacètic, però sempre manté una característica El Serrat · AD300 amb un arc de mig punt i una finestra quadranúnica, la seva elegància intemporal. · Ordino gular sobre aquesta, a l’alçada delSLX cor. és La paret és Si bé el concepte de cuina sense tiradors irregular,PURE on destaca un enlluït blanc, al voltant de Oficina de Turisme part del món estilístic de SieMatic, la marca Si t’interessa conèixer més en profunditat les la porta, que dibuixa una creu per sobre la pedra. d’Ordino / Casa ofereix altres conceptes en disseny de cuines, i en di- bondats d’aquest revolucionari concepte de cuina façana sud-est, s’hi troba un de la Muntanya ferents versionsSobresortint estilístiques,dequela s’ajusten a les neces- no dubtis a consultar a SieMatic Cuines Comella.

S

Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173

A l’interior de l’església, es custodia C/ Pratun deretaule la creu, 105 Andorra la Vella datat de finals del s. XVI o principis del s. XVII, Tel. +376 812 109 · www.siematic-cuinescomella.com dedicat a Sant Pere.

ot@ordino.ad www.ordino.ad

2 / Business

petit campanar d’espadanya amb obertura de mig punt.

ANDORRA · Nùm. 7

60 · Andorra és Cultura · núm. 2

Inspiració que neix a la cuina.

La creativitat comença a la llar.

CUINES COMELLA Prat de la Creu, 105 bajos. | Andorra la Vella. | Tel. +376 81 21 09 | siematic.com/showrooms

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ORDINO

Sant Corneli i Sant Cebrià És una església construïda a finals del segle XV i principis del segle XVI. Posteriorment, va ser restaurada dues vegades en els segles XVII i XIX. Té com a patrons a Sant Corneli i Sant Cebrià.

Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino Carrer Major, s/n · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

É

s un edifici de planta rectangular amb el presbiteri de planta quadrada. La nau té dues capelles laterals per banda. A la façana de ponent hi ha un contrafort que serveix per contrarestar l’empenta de l’arc toral del cor.

La coberta de la nau és de llosa i a dos vessants. A l’interior, la nau està coberta amb una volta de canó sostinguda per dos arcs torals.

La façana principal és de pedra. A banda de la porta d’accés, que s’obre a migdia, la nau té ulls de bou, espitlleres i finestres de lluneta amb arc rebaixat. El seu campanar és d’estil romànic de planta quadrada i té obertures a les quatre ca-

62 · Andorra és Cultura · núm. 2

res, consistents en espitlleres i finestres, amb arc de mig punt; la seva coberta és a quatre vessants.

A ponent té un porxo amb estructura de fusta, murs de pedra, paviment i teulada de llosa en un aiguavés. Adossada al porxo hi ha la sagristia que comunica amb el presbiteri.

A l’interior, les quatre capelles laterals són obertes i estan cobertes amb volta de canó. El presbiteri està separat de la nau per tres esglaons. Als peus de la nau es troba el cor.

En un altar lateral es troba una talla romànica de fusta policromada de la Verge d’Ordino,

d’entre finals del segle XI i principis del XII. La figura mesura tan sols 44 centímetres i és una de les més petites del Principat d’Andorra.

A l’interior, les quatre capelles laterals són obertes i estan cobertes amb volta de canó S’han conservat cinc retaules de l’època barroca dedicats als patrons de l’església. El retaule de Sant Guillem, restaurat en 2015, data de finals del segle XVII. Totes les reixes de l’església provenen de les forges d’Ordino, propietat de famílies influents de l’època, com la Casa Rossell i la Casa d’ArenyPlandolit.

A l’exterior hi ha un comunidor, una petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església. Va ser utilitzat per a exorcitzar les tempestes, un ritu ancestral que posteriorment va ser prohibit pel bisbe de la Seu d’Urgell.

63 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Sant Climent de Pal

l’espai comunitari per excel.lència Pal és un dels pobles més ben conservats de tot Andorra. Un pla especial de protecció aprovat l’any 1997 vetlla per la salvaguarda del conjunt històric i la seva integració en la vida de la societat contemporània.

Sant Climent de Pal Carrer de Sant Climent, s/n · Pal · AD400 · La Massana +376 839 760

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

L’

església, els orígens de la qual es remuntarien al segle XI o al XII, a diferència d’avui en dia, no tan sols era un lloc de culte, era un espai multifuncional, i durant molts segles devia ser l’únic espai comunitari cobert que tenien els habitants del poble.

De la construcció primitiva de Sant Climent de Pal avui en dia en queda el mur sud i una part del mur oest, la configuració de la nau i el campanar. Tal com ha succeït amb la majoria d’esglésies romàniques del país, l’estructura s’ha anat modificant en funció de les necessitats de cada moment. Les modificacions més impor-

64 · Andorra és Cultura · núm. 2

tants van tenir lloc entre els segles XVI i XVII, moment en què s’enderroca l’absis semicircular romànic i se substitueix per un de quadrangular, es construeix la sagristia adjacent, es tapia la porta d’accés que hi havia al mur sud i se n’obre una de nova a l’oest, actualment tapiada.

El campanar és la part més representativa de l’obra romànica i la que s’ha mantingut més inalterada des que fou construït. És de planta quadrada i té tres pisos de finestres i es corona amb una senzilla creu de ferro.

A l’església s’hi accedeix a través d’un porxo, que ressegueix longitudinalment la façana i

es cobreix amb un teulat d’un sol vessant. Als peus del porxo hi podem observar una reixa de ferro que reposa a terra.

Un cop a l’interior de l’església veiem que es tracta d’un edifici de petites dimensions malgrat les ampliacions. A la part nord s’hi va afegir una capella lateral, construïda en un te-

L’església de Sant Climent de Pal forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO

fusta, construït en època moderna.

Situat a l’altar major hi ha un retaule barroc, dedicat a sant Climent. Els experts han coincidit a trobar certs paral·lelismes entre aquest retaule i d’altres que hi ha a Andorra, i que s’atribueixen a l’escultor Isidre Clusa. En dos documents es constata que els anys 1689 i el 1690 es van fer dos pagaments a l’escultor per portar el retaule.

rreny guanyat a la roca. A la paret sud de la nau trobem dues finestres, reobertes durant la restauració dirigida, l’any 1965, per Cèsar Martinell, moment en què es va tapiar una altra finestra, oberta possiblement al segle XVII. L’església conserva dues piques de granit: una de baptismal, que és als peus de nau, i una altra situada a la sagristia. També conserva una reixa de ferro forjat, que protegeix l’espai de l’absis i dues creus processionals de fusta policromada. Al fons de la nau trobem un cor de

65 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Sant Antoni de la Grella, la capella dels traginers

Als engorjats de la Grella hi ha un dels ponts medievals més bonics d’Andorra.

Però també hi podem veure, un cop passat el pont, l’església de Sant Antoni, lloc on els viatgers s’encomanaven al Sant abans d’afrontar l’angost pas.

Sant Antoni de la Grella AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

L’

església de Sant Antoni de la Grella està situada a tocar de l’antic camí ral, el qual unia els pobles de la vall central d’Andorra amb els de les valls de La Massana i d’Ordino. Durant les obres de construcció, als anys 1930, del túnel situat just al damunt va sofrir greus desperfectes, el què va motivar la seva reconstrucció i reforma el 1940.

Encara que podria ser que originàriament el temple fos d’època romànica, hom desconeix el moment d’edificació del temple actual.

L’església, amb orientació nord-est sud-oest, té planta rectangular; està coberta amb un empostissat i lloses de pissarra al damunt, amb

66 · Andorra és Cultura · núm. 2

vessant a dues aigües, excepte a la part de l’absis, on té un pendent únic perquè, en aquest punt, la construcció arriba fins a la penya sota la qual fou bastida. La nau està il·luminada mitjançant dues petites finestres. Damunt la paret del peu de la nau, on s’obre la porta d’entrada, s’aixeca un campanar de cadireta, amb un únic ull, construït en el moment de la reforma. A tocar d’aquesta mateixa paret hi ha un espai, tancat i cobert, que compleix les funcions de porxo.

A la capella s’hi celebra un aplec el 17 de gener, dia de la festivitat del Sant titular.

Antigament era molt visitada pels traginers, que tenien a Sant Antoni com el seu patró.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Pont de Sant Antoni de la Grella, camí de La Massana

A la gran fondalada de l’engorjat de la Grella, o de Sant Antoni, es troba el pont del mateix nom, antigament pas obligat per arribar a la Massana des d’Andorra la Vella, seguint el camí ral. El pont permet travessar el Valira del Nord i no en coneixem el moment de la seva construcció.

É

s pont és d’un sol ull, amb arc lleugerament apuntat i acabat en esquena d’ase, i descansa directament, sense cap tipus de basament, als marges del riu. L’arc està realitzat amb dovelles de pedra, no sempre ben escairades, i els murs són construïts amb pedres petites de forma irregular. La seva altura és de 5,55 metres i la seva longitud, de 21,20 m.

Sant Antoni de la Grella

AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana

La pervivència dels sistemes constructius propis de l’edat mitjana, fins a gairebé el segle XX, en fa difícil la datació, encara que no cal descartar que sigui d’època medieval.

+376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad 67 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Església Sant Iscle i Santa Victòria Església d’arquitectura religiosa d’estil barroc amb una data que figura del s. XVII, però de la qual es desconeix quan va ser la seva consagració.

Sant Iscle i Santa Victòria Plaça del Poble, s/n · AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

L’

edifici està ubicat a la Plaça del Poble, concretament a la parròquia de La Massana, on just entrar a la portalada d’accés s’hi observa la data del 1622, marcant l’inici d’una etapa de reformes importants i originant el que es coneix avui dia, com un temple d’estil barroc. A més a més, cal sumar-hi dues reformes d’època contemporània, la primera de finals del s. XIX, on es van reformar diversos aspectes, com ara el campanar, els espais 68 · Andorra és Cultura · núm. 2

interiors amb volts de mig punt, i, finalment, la decoració, imitant un aparell monumental. Respecte de la segona reforma, de finals dels anys 50, es va innovar la coberta i es van obrir quatre ulls de bou a cada costat sobre les capelles laterals. A més a més, també es va renovar l’entrada al temple, aixecant-lo i protegint-lo amb un porxo.

Pel que fa a l’estructura de l’església, aquesta consta d’una sola planta, amb dues capelles

laterals a cada banda i una capçalera rectangular, coberta amb volta de canó. A la banda nord, hi sobresurt la capella de la Mare de Déu del Roser, de l’any 1677 i, a la coberta de la nau, a diferència de les capelles laterals, es defineix per dues aigües. Per contra, la del campanar en té quatre, i totes són de llosa llicorella.

Un cop t’endinses al temple, s’hi pot observar com aquest és d’una sola nau, amb dues capelles laterals a cada banda i una capçalera rectangular a l’absis. A la banda sud de la capçalera, hi trobem un petit estudi amb una pica per emmagatzemar oli. A l’altra banda de la capçalera, s’hi troba la sagristia i, als peus de la nau, el cor de fusta, a través del qual s’hi pot accedir mitjançant unes escales ubicades dins del campanar.

Dins l’església, es conserven cinc retaules i, a la capçalera de la nau, hi trobem un dels altars més grans del país, el qual va ser dedicat a Sant Iscle i fou restaurat l’any 2003.

Respecte a les capelles laterals de la nau principal; situades de manera simètrica, s’hi troben els altres quatre retaules realitzats entre el s. XVII i s. XVIII, fets de dimensions similars.

Finalment, a la façana principal; orientada cap a l’oest, s’hi troba la portalada coberta amb un porxo de dues aigües i un òcul damunt d’aquest. Pel que fa a la banda nord, s’hi troba adossat el campanar de torre amb obertures d’espitllera a la part baixa. Convé destacar que tota l’església està arrebossada amb morter i que, a l’altar, s’hi troba una creu processional barroca composta per fusta daurada.

69 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Església Sant Romà d’Erts Petita església del s. XVIII d’estil barroc, situada al poble d’Erts, la Massana, la qual està formada per una sola nau rectangular i una coberta de dos vessants, bastides de fusta i llicorella, a excepció de l’absis rectangular.

R Sant Romà d’Erts Carrer de Sant Romà, s/n · Erts · AD400 La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

especte a la façana, la qual està orientada cap al sud-oest, presenta una porta de fusta integrada dins un arc de mig punt, flanquejada a cada costat per dues finestres quadrangulars amb llindes de fusta. La façana, tota arrebossada, consta d’un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt, un aspecte que, en relació amb l’església, té unes mesures força desproporcionades.

Respecte a l’entrada de l’edifici, aquest està protegit per un petit porxo, el qual damunt d’aquest, s’hi troba un òcul que juntament amb una reduïda obertura, constitueix les úniques entrades de llum exterior a l’edifici.

A l’interior, s’hi troba un retaule barroc format del segle XVIII, procedent de l’antiga església, de dos nivells i predel·la.

70 · Andorra és Cultura · núm. 2

s e t e r a Masc , ia c n à g e l e i y n e iss d t, a it Comod b la màxima seguretat am

 80 punts de venda en tot el país  Fabricació i confecció europea amb els millors teixits tècnics del mercat  No entelen les ulleres  Resistència

   

3 capes de protecció Teixit tècnic · Nivell 3” 50 rentades Àmplia gamma de models i varietat de colors

Avinguda Joan Marti 88-90, 1a-10º Edifici Picasso · AD200 Encamp Tel.: +376 891 900 · +376 333 954

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Sant Cristòfol d’Anyós

un exemple destacat de capella rural Situat estratègicament dominant la vall de La Massana, trobem un edifici ben conservat a l’interior del qual veurem un bon conjunt de pintures murals, algunes francogòtiques i la majoria del segle XVI.

A

l capdamunt del poble d’Anyós s’erigeix l’església de Sant Cristòfol. Va ser construïda en un petit altiplà des del qual es domina visualment el nucli d’Anyós, així com l’entrada des del sud a la vall de La Massana i els nuclis de Sispony, l’Aldosa i La Massana. L’església està datada dins del segle XII i conserva l’estructura habitual de l’arquitectura romànica andorrana.

Sant Cristòfol d’Anyós Camí de l’Església, s/n · Anyós · AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

L’estructura original és la d’una construcció molt petita, tot i que amb els anys ha sofert ampliacions i modificacions que impedeixen observar la majoria dels elements originals. Actualment presenta una nau de planta rectangular, coberta amb encavallades de fusta, i acabada a l’est amb un absis de planta semicircular. La porta actual es troba a migjorn, al capdavall de la nau; damunt el mur de ponent s’erigeix un campanar de dimensions reduïdes.

Fins als anys 30 del segle XX l’interior de Sant 72 · Andorra és Cultura · núm. 2

Cristòfol estava decorat amb pintures murals romàniques que van ser arrancades. Actualment trobem a l’absis una representació del Sant Sopar, d’època francogòtica, envoltat de pintures del segle XVI, que representen el pesatge de les ànimes per Sant Miquel i, a l’intradós de l’arc triomfal, Sant Cristòfol creuant l’aigua amb el Nen al coll. L’església també conserva un retaule del segle XVI consagrat a Sant Cristòfol, amb diferents escenes de la vida i els miracles del Sant.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Fotos: Comú de la Massana / Indretsescbergueda.blogspot.com / Wikipedia

Sant Andreu del Prat del Campanar, una capella renascuda

L’actual església de Sant Andreu del Prat del Campanar va ser reconstruïda a mitjans dels anys 70 del segle XX. Tenint en compte les restes de lesenes que es conserven a l’absis, sembla que s’adscriu a les formes de l’arquitectura llombarda i que, per tant, caldria situar la seva construcció en un marc cronològic que va, des del segle XI fins al segle XII.

D Sant Andreu del Prat del Campanar Carretera d’Arinsal, s/n · Arinsal · AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

e la capella no se’n conserva cap document escrit antic, però la tradició oral havia deixat constància de la seva existència. Les excavacions arqueològiques van revelar que va patir dues destruccions, a causa de les allaus, una, probablement, al segle XIII, i l’altra, al segle XVII. L’església actual és de propietat privada i va ser reconstruïda, seguint la planta de l’original romànica, l’any 1975.

Sant Andreu del Prat del Campanar és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, amb un campanar d’espadanya i amb un absis semicircular, amb decoració de bandes i arcs. De la construcció primitiva només se’n conserva la part inferior dels murs.

L’estructura ens presenta una nau rectangular, amb la porta situada als peus de la nau, i un absis semicircular, obert directament

74 · Andorra és Cultura · núm. 2

a la nau. A la part exterior encara és visible l’arrencament d’alguna de les primitives bandes llombardes que el decoraven. Durant la reconstrucció no es van seguir aquestes bandes, però sí que es va construir una volta de canó a partir de les pedres trobades. A la cantonada sud-oest de la nau s’hi van localitzar unes restes de mur, actualment integrades en un porxo, que podrien correspondre als fonaments d’un campanar de torre, que hauria donat nom al lloc; una porta que dona pas a aquest espai, des de l’interior de l’església, reforça la hipòtesi.

Les excavacions arqueològiques van revelar molts materials i objectes, entre els quals restes de fragments de pintura mural, que daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. També s’hi van localitzar enterraments, ceràmiques, monedes i la lipsanoteca de l’església, feta amb peces de pedra tosca.

Transmetem infinites emocions ...

GAUDIA JOIERS · ARTESANS VENDA DE DIAMANTS, PERLES I PEDRES PRECIOSES Bonaventura Riberaygua Núm. 17 · AD500 Andorra la Vella, Principat d’Andorra @gaudiajoiers Tel: +376 827001 | gaudiajoiers@gmail.com |

gaudiajoiers.com

Sant Joan de Sispony És una església construïda en el segle XVII. Segons les dues inscripcions conservades sobre la porta d’entrada va ser aixecada l’any 1641. Va reemplaçar una antiga església romànica coneguda com a Sant Joan Vell, situada en un altre lloc.

E

s tracta d’un edifici de planta rectangular, amb una petita construcció adossada al mur que fa funció de sagristia. La teulada presenta dos nivells diferents, i un ràfec que protegeix els murs de la pluja.

Sant Joan de Sispony Avinguda de les Comes, 3 · Sispony · AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

capçalera rectangular que està tancada amb una reixa de ferro.

La façana és orientada a llevant. Té una porta d’accés coberta amb un arc de mig punt. Disposa d’un campanar de torre, de planta quadrada i de cinc nivells d’alçada. Als tres primers pisos presenta petites obertures d’espitllera i al quart pis una finestra coberta amb arc de mig punt. La coberta del campanar és a quatre vessants.

Aquesta església conserva una talla d’època gòtica de sant Joan, que ha estat restaurada. També disposa d’una talla de la Mare de Déu, de final s. XV, que es troba a la zona de l’absis, acompanyada d’un dels dos exemples que es conserven al Principat en cuir, i que es troba davant de l’altar, treballat amb repujats i policromat. L’absis està decorat -la volta i l’arc triomfal inclosos-, amb pintures murals del s. XIX de Josep Oromí.

A l’interior, la nau està coberta amb volta de canó de guix. Té un cor de fusta als peus de la nau i una

L’església Sant Joan de Sispony ha estat declarada Bé d’Interès Cultural d’Andorra.

L’església conserva una talla d’època gòtica de Sant Joan

76 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Església Sant Ermengol de l’Aldosa Es tracta d’una església d’arquitectura religiosa d’estil barroc, on les primeres dades d’aquesta provenen de l’any 1709 i amb una construcció que oscil·la els s. XVII-XVIII.

U Sant Ermengol de l’Aldosa Plaça del Poble, s/n · L’Aldosa · AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

bicada a la parròquia de la Massana, concretament al poble de l’Aldosa, estem parlant d’un edifici de planta rectangular i un absis quadrangular, no marcat en planta ni en alçat, presenta una coberta de lloses de llicorella a dues aigües, sobre encavallades de fusta. Al carener del llosat s’hi troba el campanar d’espadanya, amb una obertura d’arc de mig punt, sobre el mur dels peus de l’església.

Si ens fixem en la façana principal, aquesta està orientada a sud-oest, amb una porta rectangular senzilla sobre la qual, hi torbem un òcul. Cal destacar que tota l’església està arrebossada.

Si ens endinsem a l’església, hi trobem un cor de fusta als peus de la nau, un absis cobert amb volta de canó, i un soler de ciment i un banc corregut d’obra al mur nord de la nau.

78 · Andorra és Cultura · núm. 2

L’absis està compost per unes pintures murals del s. XIX, realitzades per Josep Oromí.

©

E

andorratelecom.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA

Església Sant Andreu d’Arinsal Petita església del s. XVII d’arquitectura religiosa d’estil barroc, ubicada al poble d’Arinsal, parròquia de la Massana.

D Sant Andreu d’Arinsal Carretera d’Arinsal (CG-5), s/n · Arinsal · AD400 · La Massana

Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

e planta quadrangular, va ser construïda directament sobre la roca i, com a aspecte característic a destacar, és una de les seves cantonades, la qual està aixamfranada per tal que s’adapti a la forma del penya-segat. El campanar, de tipus torre i de planta quadrangular, està adossat a la façana de l’edifici i compta amb una obertura d’arc de mig punt a cada lateral, amb una cobertura a quatre aigües. Per la part inferior, presenta un pas que permet vorejar l’església, on aquesta es cobreix a dues aigües amb encavallades de fusta i llosa de llicorella.

Respecte de la façana principal de l’edifici, aquesta està orientada al sud i presenta una porta amb una estructura senzilla de fusta i un òcul sota el trencant de la teulada. A la llinda de la porta

80 · Andorra és Cultura · núm. 2

s’hi troba emmarcada la data del 1964, i s’hi torba una següent data a la llinda de fusta, aquesta del 1884. Sense presentar cap tipus d’arrebossat, l’aparell constructiu és força irregular; de pedra lligada amb morter de fang.

Finalment, a l’interior de l’església, s’hi pot observar una edificació de planta quadrangular amb un cor de fusta als peus de nau, on hi trobem la porta d’accés al campanar.

Respecte de les modificacions que ha tingut l’església de Sant Andreu d’Arinsal, als anys 1963-1964, va tenir una restauració integral i, seguidament, l’any 2004 es va realitzar una segona intervenció, incloent-hi el retaule de la Mare de Déu, que figura del s. XVII, i la talla de Sant Andreu, del s. XVII-XVIII.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA

Fotos: Relats en Català / Filatex Olivar

El pont de La Margineda, el més ample d’Andorra d’època medieval

El pont forma part de l’antic camí ral d’Andorra, que des d’època medieval, i fins principi del segle XX, era la principal via de comunicació entre les poblacions andorranes. El tram on hi ha el pont unia les viles de Sant Julià de Lòria i d’Andorra la Vella, passant per Santa Coloma.

Pont de La Margineda La Margineda · AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com

E

l pont de La Margineda és el més gran i més esvelt de tots els que es conserven, construïts abans del segle XX, a Andorra. És d’un únic ull, amb una llum de 9,5 metres i una alçada de més de 9 metres, bastit amb pedra granítica i suportat per un arc de mig punt rebaixat, realitzat amb dovelles de pedra tosca per alleugerir-ne el pes. Per la part superior presenta la forma d’esquena d’ase, i està empedrat en tota la seva superfície, amb morter de calç com a material d’unió de les pedres. A ambdós costats del pont, que té una amplada de 2,80 metres a la part central i de més de 5 metres als extrems, s’hi pot veure un muret de protecció, d’uns 80 cm d’alçada.

82 · Andorra és Cultura · núm. 2

Segells Andorra Francesa Correu - 1990 - 385

els orígens

Als anys setanta i vuitanta del segle passat, els serveis de Patrimoni del Govern van assenyalar la finca on es troba el jaciment com a possible zona arqueològica, perquè en superfície es percebia clarament l’existència d’estructures soterrades. El 2007 els propietaris, Molines Patrimonis, van començar d’acord amb Patrimoni unes excavacions que s’han desenvolupat al llarg de vuit campanyes arqueològiques, amb excel·lents resultats, arribant a obrir el jaciment al públic i a construir un discurs interpretatiu coherent i engrescador.

E

l període més antic documentat corres- ciment sigui la fase final del castell comtal de Sant pon al Bronze antic, ara fa uns 4200 anys, Vicenç, documentat per primer cop l’any 952, i amb restes d’hàbitats i de material cerà- que el 1190, en virtut d’un acord entre el comte mic. La segona ocupació, poc clara, és Ermengol VIII d’Urgell i el vescomte Arnau de de l’antiguitat tardana, entre els segles V i VII. La Castellbó, sembla que va ser reconstruït a “l’arrel tercera correspondria a una de la muntanya d’Enclar”. primera ocupació medieval, Un segle més tard, en la priLa zona arqueològica de la datada entre els segles VIII mera disposició del segon Roureda de la Margineda i X. La quarta, i principal, pariatge del 1288, s’estiforma part de la candidatura pulava que el comte Roger està datada entre els segles transnacional de patrimoni Bernat III de Foix havia de XI i XIII; d’aquesta època el mundial d’Andorra, França i fer enderrocar “el castell, o jaciment conserva una sèrie Espanya davant la UNESCO edificació, o força” del pui d’estructures d’habitatge, de Sant Vicenç. La hipòtesi entre les quals destaca un gran edifici de dos pisos, amb quatre estances ar- que es tracta d’alguna d’aquestes construccions no ticulades per un passadís. Una fase posterior, entre ha tingut confirmació, fins a la data, amb les dades mitjan segle XIII i el segle XIV, suposaria l’amplia- arqueològiques obtingudes. ció de les estructures del sector nord del jaciment, fins al moment del seu abandó.

Objectes recuperats Les diferents ocupacions del jaciment de la Roureda de la Margineda perfilen un hàbitat rural, amb una vocació eminentment agrícola. Els materials arqueològics ens indiquen que les restes que podem observar actualment corresponen a les darreres fases d’ocupació, iniciades a la fi del segle XII i que va perdurar fins a la fi del XIV. A partir de la relectura d’alguns documents d’aquella època, una teoria apunta la possibilitat que el ja-

D’entre la gran quantitat de materials recuperats al llarg de les campanyes destaca la gran presència d’elements propis de la vida quotidiana: ceràmica de cuina, eines del camp, estris domèstics.

Però també hi ha armament: puntes de fletxa de ballesta, puntes de llança, material de setge com són projectils de mandró o fustibalum (una fona amb mànec, que es feia servir en la defensa de llocs fortificats). També s’hi han recuperat una sèrie de pissarres amb gravats, molt interessants.

83 · Andorra és Cultura · núm. 2

Fotos: Molines Patrimoni

Jaciment de La Margineda Camí de Malreu · Santa Coloma · AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com

Molines Patrimonis,

per a més informació: +376 805 950 administracio@ molinespatrimoni.com

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA

Jaciment de la roureda de la Margineda,

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA

Església de Santa Coloma, els orígens

El lloc de Santa Coloma apareix documentalment a partir del segle IX. L’església de Santa Coloma és una de les més antigues de les valls d’Andorra; d’origen preromànic, va ser aixecada en un moment indeterminat entre els segles VIII i X. Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes que li han atorgat l’aspecte actual.

Santa Coloma Carrer Major · Santa Coloma · AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com Per a visites: +376 821 234 +376 839 760 museusandorra@gmail.com

L’

estructura del temple presenta una planta rectangular de nau única, absis quadrangular orientat vers l’est, coberta a dues aigües, porxo adossat al mur sud de la nau i campanar de torre circular. En els panys dels murs de la nau encara s’hi aprecien les bandes horitzontals de fusta que serveixen per anivellar les rengleres de pedres granítiques irregulars i per donar consistència als murs. La coberta és feta amb encavallades de fusta i entisellat del mateix material, i acabada exteriorment amb lloses de llicorella.

Al campanar del segle XII, de quatre nivells de finestres geminades, destaca el tractament exterior del mur, decorat amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues entre lesenes angulars, que es fan més evidents als dos nivells superiors. El mur del campanar s’aixeca amb pedres treballa84 · Andorra és Cultura · núm. 2

des, disposades més o menys a trencajunts i lligades amb morter de calç. Al capdamunt de les dues lesenes que emmarquen la finestra del darrer nivell de la façana sud hi ha un cap esculpit en un carreu de pedra tosca, i a la part interior d’algun dels arcs de les finestres d’aquest darrer nivell hi podem veure restes de pintures decoratives damunt d’un arrebossat.

L’accés al temple es fa, creuant l’antic cementiri i passant sota el porxo del segle XVII, per una porta de mig punt amb una senzilla arquivolta de dents de serra i amb una creu de pedra en relleu sobre la clau. L’interior de la nau està il·luminat per quatre finestres obertes al mur sud i una oberta al mur oest. L’absis està il·luminat per dues finestres obertes una al mur sud i l’altra al mur est. La separació entre la nau i l’absis s’accentua per l’existència d’un arc triomfal de mig punt ultrapassat.

L’església de Santa Coloma

Una menció particular mereix el reAl segle XII es va pintar a la capçalera forma part de la candidatura taule major, dedicat a Santa Coloma, de l’església un important cicle de pintransnacional de patrimoni ubicat avui als peus del temple, tot i que tures murals romàniques, de les quals mundial d’Andorra, només es conserven in situ, a la paret est inicialment es va instal·lar davant de l’arc França i Espanya davant de la nau, un Agnus Dei i alguns altres triomfal, passant l’absis a complir les funla UNESCO fragments, formats majoritàriament per cions de sagristia. El retaule és obra d’un dos àngels i motius geomètrics decoraescultor anònim, el mestre d’Adrall, que tius; la major part de la resta de les pintures murals, que orhi treballà cap al 1741-1742, en una etapa de reformes de l’annamentaven les parets i la volta de canó de l’absis, es poden tic temple; el mestre Simó Ruaix és l’autor del daurat i de la policromia. El presideix santa Coloma, representada amb els veure en l’espai expositiu Columba, situat a pocs metres de atributs del llibre i la coloma, acompanyada d’altres sants de l’església. A la nau també s’hi conserva una talla romànica de devoció popular, com sant Esteve, sant Francesc Xavier, sant la Mare de Déu del Remei, de finals del segle XIII, un sagrari Antoni de Pàdua i sant Isidre, així com per la Verge del Carme del segle XVII i un retaule del segle XVIII. i el Pare Etern.

En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici, que inclou l’afegit de l’actual Videomapatge per reconstruir la història campanar. Entre els segles XIII i XVII es duen a terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions Un atractiu especial de la visita de l’església de Santa Cod’ús de l’edifici. Després de l’any 1730 es tapen les finestres loma és la possibilitat de veure el videomapatge “Els orígens”, del campanar i entre els anys 1740 i 1749 es porta a terme una que reprodueix in situ com podien lluir les pintures murals segona reforma interior de l’espai arquitectònic. Al principi romàniques en el moment de la seva creació i que permet redel segle XX es realitzen petites obres de manteniment de la viure les sensacions que produïen en el seu estat original. nau i el 1933 s’arrenquen les pintures murals romàniques de l’absis. Entre els anys 1933 i 1934 l’arquitecte Cèsar Martinell Per poder veure com eren els frescos al segle XII s’han harestaura l’interior i l’exterior de la nau, consolida l’estructura gut de reconstruir petites parts de les pintures, com algunes del campanar i descobreix i restaura els fragments de pintura figures del tetramorf, fragments de cel o vestits. El treball s’ha mural que es conserven in situ. Entre els anys 1976 i 1977 es fet a partir de l’estudi minuciós de la tècnica del Mestre de realitza una nova campanya de restauració encaminada a reSanta Coloma i del seu cercle, per poder recrear el traç origicuperar la imatge original de l’edifici. nal de forma fidedigna.

85 · Andorra és Cultura · núm. 2

17

anys com a Patrimoni de la Humanitat

Vall del Madriu-Perafita-Claror, natura i cultura en perfecte equilibri

Centre d’Atenció al Visitant. C/Prat de la Creu, 74-76.

Baixos (Edifici Comunal). AD500 Andorra la Vella +376 823 000

La Vall del Madriu-Perafita-Claror és la suma de 4.247 hectàrees d’un ecosistema repartit entre les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

La seva riquesa cultural i paisatgística va comportar que la UNESCO la declarés Patrimoni de la Humanitat, l’any 2004, posant en relleu la importància d’aquest espai per a les generacions presents i futures.

portal@madriu-perafita-claror.ad

www.madriu-perafita-claror.ad

Vall del Madriu-Perafita-Claror

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA

Església de Sant Esteve, el temple parroquial

Església romànica, situada a la part més cèntrica del país, a Andorra la Vella, es tracta d’una de les edificacions que més transformacions ha patit, la més important va ser als anys seixanta (s. XX), on es va construir una nova nau i es va realitzar una reorientació de l’eix de l’edifici.

Sant Esteve Plaça Príncep Benlloch, 7 · AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com

Molines Patrimonis, per a més informació: +376 805 950 administracio@ molinespatrimoni.com

E

s tracta d’una església amb una planta de nau única, rectangular i amb tres absis de planta semicircular i volta de quart d’esfera.

El creuer és amb planta de creu i, a causa d’aquest aspecte, la coberta presenta diversos vessants. Per accedir-hi a l’interior del temple, es pot fer per dues portes, una situada als peus de la nau; que és la principal, i l’altra situada a un dels laterals.

A l’interior de la nau, s’hi troben tres arcs per banda que inclouen sengles finestrals, i es conserva l’absis de planta semicircular i la part baixa del campanar, de planta quadrangular amb tres pisos on s’obren finestres de mig punt.

A l’exterior, els diversos absis de factura contemporània, presenten una llarga sèrie de fines-

88 · Andorra és Cultura · núm. 2

tres força estilitzades, emmarcades per sanefes de carreus de granit.

Com a aspecte a tenir en compte, l’església conserva al seu interior, imatges barroques, el Quadre de les Ànimes i els retaules de Sant Joan Baptista i Santa Llúcia.

89 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA

Sant Vicenç d’Enclar És una església que forma part del conjunt medieval del Roc d’Enclar, situat uns 150 metres per sobre del poble de Santa Coloma, als peus de la serra d’Enclar. L’edificació romànica original va ser construïda, probablement, entre finals de segle VIII i principis de segle IX, i és una de les esglésies més antigues del Principat d’Andorra, juntament amb la de Santa Coloma.

A

causa de les tasques de restauració, l’accés a l’església es troba tancat temporalment. El 20 de desembre de 2019 es va esfondrar la torre del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, per la qual cosa no és possible l’accés a l’església, ja que actualment està en restauració.

Sant Vicenç d’Enclar AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com

cap obertura llevat de la porta d’accés. L’absis té dues finestres d’esqueixada simple, una a llevant i l’altre a migjorn, amb llinda de pedra a la part superior. L’absis era cobert amb volta de canó i la nau ho era amb encavallades i llates de fusta.

El terra de la nau és fet amb pedres de granit i el de l’absis amb pedres calcàries. El campanar L’església, que durant molt de temps es va de planta circular disposa d’un pis de finestrals, mantenir abandonada i en ruïnes, va ser recons- de construcció molt rudimentària. Són finestruïda de manera fidedigna a l’original en 1980, tres simples acabades en arc, alguns dels quals gràcies al material aportat en construïts per aproximaLa zona arqueològica del Roc recerques arqueològiques, ció de dues pedres, amb la amb els llenços de la paret, qual cosa prenen una ford’Enclar forma part de la que encara es mantenien ma triangular. Per sobre candidatura transnaciona malgrat el pas del temps, així de patrimoni mundial d’Andorra, d’aquestes, hi ha set petites com antigues fotografies. La finestres en forma de ferraFrança i Espanya davant construcció de l’església va dura. A l’interior de l’esgléla UNESCO implicar l’enderrocament sia es conserven les restes d’una edificació anterior, del sistema de tancament les restes de la qual encara són visibles. Al voltant de la porta, que és semblant al de Sant Romà de de l’edifici religiós es conserven també altres es- les Bons. tructures, com ara sitges per a guardar blat o una La restauració d’una part de la nau corresalmàssera de vi, i també una important necròpoli, ponent al campanar en època posterior a la amb tombes dels segles IX i X excavades en la roca construcció té unes línies marcades amb morter i altres sepultures d’èpoques posteriors. que volien simular carreus. Diverses restes de ceràmica o de teula del romànic tardà es troben Es tracta d’un edifici de planta rectangular barrejades amb el morter, la qual cosa pot conamb una nau separada de l’absis per un arc to- firmar l’aprofitament de materials anteriors a la ral més estret que l’ample de la nau. La nau no té construcció.

90 · Andorra és Cultura · núm. 2

H i g i en e · D i etèti c a i N utr i c i ó · S a l ut · Co s m èti c a i B el l e s a

Des del 1998 vetllant per la teva salut

Empodera’t i creu-t’ho Atenció personalitzada · Treballem amb les millors marques del mercat Av. d'Enclar, 32, AD500 Santa Coloma. Tel. 723 383 · www.farmaciaelcedre.com @farmaciaelcedre @FarmaciaElCedre

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ANDORRA LA VELLA

Església de Sant Andreu És una església d’origen romànic, ubicada a Andorra La Vella. Antigament era una capella aïllada, situada sobre l’antic camí ral. A mitjans del segle XX, pel seu estat ruïnós, va ser reformada per complet en els anys seixanta.

Ha estat declarada bé d’Interès Cultura d’Andorra.

E Sant Andreu Carrer Sant Andreu · AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com

s tracta d’un edifici que disposa d’una nau rectangular, amb absis semicircular orientat a l’est, i modificat en diverses èpoques. L’interior de la coberta és plana i de fusta. L’absis està cobert per un quart d’esfera. La nau i l’absis estan separats per un arc triomfal lleugerament en punta. El soler de l’absis està aixecat per dos graons. L’interior de la nau està decorat amb pintures murals de l’artista Carme Mas. A l’exterior, els murs són de pedra construïts amb carreus irregulars. Té dues portes d’entrada, una a migjorn i l’altra a ponent; aquesta és la que s’utilitza per entrar. Es troba protegida per un porxo de coberta a dos vessants. La coberta de la nau és a dos vessants, mentre que la de l’absis té forma de mig con. Sobre el mur que separa la nau de l’absis s’alça un petit campanar d’espadanya.

92 · Andorra és Cultura · núm. 2

portant Andorra cap al futur i el desenvolupament

Des del 1960, Grup Lomi ha estat un referent en tot tipus d’instal·lacions, participant en diferents projectes de desenvolupament immobiliari com ara les torres residencials que s’estan edificant al bell mig d’Escaldes-Engordany.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Església Sant Esteve de Bixessarri

Església d’estil barroc situada al poble de Bixessarri, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, la qual va ser construïda l’any 1701.

Sant Esteve de Bixessarri Carretera General 6 (CG-6) amb Camí de l’Església de Sant Esteve de Bixessarri · Bixessarri · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

C

onsta d’una planta rectangular, sense absis, una coberta a dues aigües i un campanar de paret i porxo. La nau principal està formada per una porta oberta en direcció a l’oest i un total de quatre finestres, les quals es calcula que són de dues èpoques diferents. La nau està coberta amb bigues de fusta vista i la porta d’entrada està emmarcada entre dues finestres, presentant, a més, la llinda (datada del 1701), els muntants, la faixa i les testeres decorades amb sanefes.

94 · Andorra és Cultura · núm. 2

El campanar de paret s’eleva al damunt de la façana oest, on s’adossa un porxo amb una coberta a dues aigües.

Respecte de l’interior, tota la nau està emblanquinada i s’hi conserva un espai del mobiliari i el cor de fusta pertanyent a l’època barroca. Per altra banda, l’espai de l’absis està presidit per un retaule barroc que pertany al s. XVIII, el qual va ser dedicat a Sant Esteve.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Santuari de Canòlich, on es viu la fe de Laurèdia

El Santuari de Canòlich és lloc de pelegrinatge. La festa se celebra durant el mes de maig, que és quan els habitants de la parròquia de Sant Julià de Lòria acudeixen a l’església per manifestar el seu fervor a la Mare de Déu.

H

i ha referències que indiquen que el lloc de Canòlich ja existia en època medieval. Segurament era un petit nucli de població, que trobem esmentat per primera vegada l’any 1176. De l’edifici de l’església romànica no en queden vestigis, tot i que encara es conserva una talla romànica de la Verge amb el Nen.

Avui en dia, l’església es troba aïllada al cap d’un tossal que domina la vall i que permet gaudir d’un magnífic paisatge. La construcció que ara podem veure segurament va ser aixecada a principis del segle XX i modificada, posteriorment, en diferents ocasions. A l’interior de l’església hi trobarem un altar d’època barroca, probablement del segle XVIII.

El santuari conserva un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de ceràmica, essent aquests últims obres del Sergi Mas A l’estiu, entre juliol i setembre, s’organitzen visites guiades al Santuari de Canòlich, que es poden reservar a l’Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria, amb 15 dies d’anticipació.

Santuari de Canòlich Carretera de Canòlich · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

95 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Sant Julià i Sant Germà de Lòria,

el renovat centre espiritual del Principat Església originàriament romànica, que de l’antic temple conserva el campanar d’estil llombard. Des del mes de maig de 2019 l’església disposa de 200 m² de mosaics del reconegut artista internacional Marko Ivan Rupnik.

Sant Julià i Sant Germà de Lòria Av. Verge de Canòlich, 30 · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad

E

s tracta d’una torre de planta quadrada, feta amb blocs de pedra. Té tres pisos amb finestres geminades i la coberta és a quatre vessants. Entre els segles XVII i XVIII es va modificar la nau, i l’absis va passar a ser de planta quadrangular. Entre 1939 i 1940 se’n va aixecar una nova nau seguint el corrent de l’arquitectura de granit. L’any 1974, es realitza una nova modificació per ampliar la nau tot canviant-ne l’eix d’orientació.

www.santjulia.ad

En l’actualitat l’edifici té una nau rectangu96 · Andorra és Cultura · núm. 2

lar en direcció nord-sud. Conserva com a façana principal la que es va aixecar a principis dels anys quaranta. La porta d’entrada té un arc de mig punt, amb un emmarcat arrebossat i amb vitralls a la part superior. Acull dues imatges romàniques, una de la Verge del Remei i l’altra de la Mare de Déu de Canòlich, a més de dos retaules barrocs i una escultura de Crist a la creu, també d’època barroca.

Durant els últims anys, la parròquia laurediana ha rebut importants transformacions, la crea-

ció d’una capella especial per a la Mare de Déu de Canòlich, un baptisteri i la remodelació de l’altar, l’ambó i la seu. Les reformes van estar a càrrec de l’especialista en art sacre, Marco Ivan Rupnik, considerat com el Miguel Ángel del segle XXI. Es van aplicar quatre tècniques: mosaic, pintura, vidre i bronze banyat en or. L’obra reflecteix la imatge d’un pantocràtor que cobreix tota la paret, així com la imatge de Jesús envoltat pels evangelistes, la Verge Maria i altres personatges del cristianisme.

El mosaic realitzat per Rupnik es troba present en totes les parets de l’església gràcies a la col·laboració d’una vintena de treballadors de diversos països i la participació de l’estudi arquitectònic d’Albert Casamajor. La intenció del pare Pepe Chisvert, rector de l’església, va ser fer la inauguració de les reformes de la parròquia coincidint amb el vintè aniversari de la coronació de la verge de Canòlich, patrona de Sant Julià de Lòria. Segons el rector amb aquesta nova imatge s’intenta reafirmar les arrels cristianes d’Andorra i recordar que els nostres avantpassats van ser referents i van fer magnífiques pintures que avui dia es troben disponibles a les esglésies romàniques del país.

El nou aspecte de l’església la converteix en un dels punts d’atracció espiritual del país, al nivell del santuari-basílica menor de Meritxell i un nou espai d’acolliment per a celebrar les litúrgies.

La visita de l’església de Sant Julià i Sant Germà de Lòria s’inclou en l’itinerari de Ronda Laurediana.

97 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Església de Sant Pere d’Aixirivall Petita església d’estil barroc, situada a l’interior del nucli de la població d’Aixirivall, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, construïda l’any 1603.

Sant Pere d’Aixirivall Carretera de la Peguer amb Plaça Major d’Aixirivall · Aixirivall · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

A

mb una adaptació al pendent del terreny, consta d’una planta rectangular amb un absis amb volta de canó que no es distingeix a l’exterior, una coberta de dos vessants i una estructura a la nau d’encavallades de fusta.

La porta d’entrada, situada a la façana principal i orientada al nord-oest, està definida amb una decoració de sanefes amb dents de serra i flanquejada per dues finestres quadrangulars amb reixes de ferro, que tenen una única llinda de fusta i un gravat il·legible, però amb data del 1603. A la façana s’hi troba un campanar d’espadanya senzill amb un finestral de mig punt.

Pel que fa a l’àmbit interior de l’església, tot el terra és empedrat, amb uns bancs laterals, cor als peus de la nau i un retaule que es conserva 98 · Andorra és Cultura · núm. 2

de l’època barroca, dedicat al titular i mobiliari d’època.

Cal destacar que tots els murs, tant a l’exterior com a l’interior estan arrebossats.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Fotos: Dona Secret

Capella de Sant Romà d’Aubinyà És una petita església d’estil romànic d’inèrcia, que data del segle XVII, quan a la resta del món predominava l’estil barroc. Se situa a la part alta de la serra del poble d’Aubinyà, a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

E

s tracta d’una església amb nau de planta rectangular, amb l’absis, també de planta rectangular, sobresortint del mur sud-est. Els murs estan aixecats amb aparell irregular. L’arc triomfal té sengles contraforts a cada costat. La coberta és de dos vessants, té estructura d’encavallades de fusta a la nau i volta de canó a l’absis.

Sant Romà d’Aubinyà Urbanització Terra Plana Sant Romà i Marge · Auvinyà · AD600 · Sant Julià de Lòria

La porta d’entrada està situada en el mur sudoest de la nau, i a la mateixa façana s’obre una finestra d’espitllera. La façana nord-oest es troba en direcció a la vall i té una finestra quadrangular i, per sobre, s’alça un campanar d’espadanya. A l’interior, adossat al mur de migjorn, hi ha un banc corregut d’obra. Cal destacar que va ser restaurada l’any 1964, seguint un projecte de l’arquitecte Cèsar Martinell.

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad 99 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sant Julià de Lòria,

s t n ra ib v s n io ic d ra t i ra u lt vila de cu

Si hi ha alguna cosa que identifica Sant Julià de Lòria, és justament l’alegria i dedicació amb la qual procurem preservar i difondre tots els nostres costums i tradicions, valors culturals que portem amb orgull.

Laurèdia, any rere any, acull la celebració de la Festa Major, al juliol; la Vila Medieval, al setembre; la Cursa Sant Silvestre, al desembre, i Els Pastorets, entre desembre i gener, així com una nodrida cartellera d’activitats de tota mena, que van des de la música i el teatre fins al folklore i la gastronomia.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Foto: Àngela Llop

Sant Esteve de Juberri, una església romànica rural

Sant Esteve de Juberri és una església romànica de petites dimensions, de caràcter rural, que es troba al poble de Juberri. Ubicada en un coster, gaudeix d’una vista panoràmica sobre la vall de Sant Julià de Lòria. El temple segueix l’esquema senzill de la majoria d’esglésies del Principat: una sola nau de planta rectangular, absis semicircular, campanar d’espadanya i coberta de pissarra.

Sant Esteve de Juberri Carretera de la Rabassa amb passatge de Sant Esteve de Juberri · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

L’

absis, semisoterrat per les característiques del terreny, està perfectament orientat a l’est i no disposa de cap obertura. Com gran part de les esglésies d’Andorra d’aquella època, el mur nord tampoc té cap obertura. La porta d’accés s’obre al mur sud presenta un arc de mig punt i tot l’emmarcament està realitzat amb pedra tosca, que contrasta amb el color fosc majoritari de les pedres amb què es van realitzar els murs. La nau està il·luminada mitjançant dues petites finestres en forma de creu, també emmarcades amb pedra tosca; la de la paret sud, propera a l’absis, està construïda amb tres

102 · Andorra és Cultura · núm. 2

blocs de pedra, mentre que la de la paret de ponent, situada per sota del campanar d’espadanya d’un únic ull que corona el mur, és una mica més elaborada.

Tot l’edifici presenta una gran barreja de pedres de diferents tipus i mides, que subratllen la sensació de rusticitat que desprèn el conjunt. El relleu del terreny defineix i marca la construcció, ja que apareix en gran part semisoterrada, i accentua la sensació d’alçada de l’interior de la capella. La seva construcció cal situar-la a final del segle XI o a principi del XII.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Sant Esteve del Mas d’Alins, la capella del casalici

Sant Esteve del Mas d’Alins és un exemple de construcció senzilla, de planta rectangular, i típicament rural. Les pedres, escantades a cops de martell, són de diversos tipus i no es va tenir cura de fer els murs amb filades ben marcades.

Com moltes altres esglesioles andorranes, presenta una nau única de reduïdes dimensions, capçada a l’est per un absis semicircular.

Sant Esteve del Mas d’Alins Carretera del Mas d’Alins · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

P

er aixecar els seus murs es van emprar pedres d’origen divers, però abunden la tosca, la llicorella i la calcària. Són pedres sense escairar, de petites dimensions, disposades de manera força irregular excepte als angles, on les pedres són de mida més gran per tal de consolidar l’estructura. L’absis, més estret que la nau, no té cap decoració, i presenta una senzilla finestra d’una sola esqueixada. Prop d’aquesta, a la zona del presbiteri, hi ha una finestra similar oberta al mur sud, en el qual també s’obre la porta d’accés, amb un senzill arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra tosca. La nau està coberta amb encavalcades de fusta, a dos vessants, i lloses

104 · Andorra és Cultura · núm. 2

de llicorella; l’absis presenta una volta de quart d’esfera i, exteriorment, també està cobert amb lloses de llicorella en disposició cònica. Sobre el mur de ponent s’enlaira un campanar d’espadanya, d’una sola obertura, amb arc de mig punt. És difícil datar aquesta església, sobretot perquè no té cap tipus d’ornamentació. Si bé tipològicament podríem situar-la dins l’estil romànic, no hem d’oblidar que aquests models van perdurar al llarg dels segles, en les zones muntanyenques. Tot i això, es pot donar com a possible una datació de la seva construcció al segle XII.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA Foto: Comú Sant Julià de Lòria

Sant Miquel de Fontaneda, temple de llicorella

La població del nucli de Fontaneda, format possiblement al voltant dels segles IX o X, necessitava un lloc sagrat on retre culte a Déu i, per això, bastiren l’església de Sant Miquel, segurament poc després de la fundació del poble.

T

ot i que existeix molt poca informació de l’edifici, els experts creuen que, pel seu primitivisme, la data de construcció estaria a cavall dels segles XI i XII. L’església està situada a la part més alta del poble, adaptant-se al fort pendent de la muntanya. L’esquema és molt simple, com a la majoria d’esglésies romàniques d’Andorra: una nau rectangular rematada, cap a l’est, per un absis semicircular. Aquest presenta una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada, realitzada exteriorment amb tres blocs de pedra tosca -amb una senzilla decoració en relleu i amb restes de pintura, probablement d’època romànica-, i situada just al costat del mur sud de la nau; està cobert per una volta de quart d’esfera, acabada a l’exterior amb lloses de llicorella.

Les parets estan fetes amb pedres d’aparell irregular, amb pedres més grans als llocs que volien un reforç estructural, lligades amb morter de calç. La porta d’accés s’obre al mur sud de la nau i presenta un arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra tosca. En el mur oest trobem una finestra d’espitllera i, damunt d’aquesta, un finestral

en forma d’òcul; el mur està rematat per un gran campanar d’espadanya de doble obertura, amb arcs de mig punt fets amb dovelles de pedra tosca.

L’interior de la nau és totalment arrebossat i el terra pavimentat amb lloses, excepte en una part de l’absis, on aflora la penya en la qual s’assenta l’església. La coberta de la nau, a dos vessants, està formada per un empostissat, suportat per bigues de fusta i acabat exteriorment amb lloses. És remarcable l’altar, realitzat amb dos grans blocs de pedra tosca.

A l’interior de l’església hi ha dos retaules: el que presideix l’absis del temple, realitzat pel Mestre de Tuixén durant la segona meitat del segle XVI i dedicat a Sant Miquel, i el situat actualment a la paret nord, de principi del segle XVIII i també dedicat al sant titular de l’església, que degué substituir l’anterior en el moment en què va ser realitzat. La contemplació d’ambdós permet comprovar els canvis de gustos, de tècniques i de programes iconogràfics, que el pas del temps havia propiciat.

105 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sant Miquel de Fontaneda Urbanització Prat del Colomer (CS-140) · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Sant Mateu del Pui d’Olivesa L’església de Sant Mateu està situada al Pui d’Olivesa, al mas de Cal Bringué, vora el camí que porta de Sant Julià de Lòria a Fontaneda. És una de les esglésies documentades més antigues de les valls d’Andorra. L’any 985, el prevere els va donar un alou, del qual formava part l’església, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, situat a Anserall. També és una de les esglésies romàniques més petites del país.

Sant Esteve del Mas d’Alins

P

er El temple el forma una nau única rectangular, que només fa 4,60 metres de llarg per 4 metres d’amplada, capçada a llevant amb un absis semicircular, il·luminat per una espitllera d’esqueixada simple. Sembla

Carretera del Mas d’Alins · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

106 · Andorra és Cultura · núm. 2

que l’absis és posterior a la nau i es creu que en substitueix un d’anterior rectangular, planta habitual al segle XI. Donada la seva senzillesa constructiva, l’església és de difícil datació, tot i que es pot situar en època romànica i fins i tot preromànica.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Fotos: Ferran Llorens · Nelly Dedea

Sant Martí de Nagol, desafiant la muntanya

Sant Martí de Nagol és una petita però fascinant església a la qual només es pot accedir travessant un camí escarpat des del poble de Nagol.

S

ant Martí de Nagol és una església romànica construïda contra la penya, al cap d’un penya-segat, fet que en condiciona l’orientació i l’accés. La nau d’aquesta església és de planta rectangular i està orientada seguint un eix nord-sud; una de les seves parets laterals es recolza totalment contra la penya, que la sobreploma.

L’església de Sant Martí de Nagol és citada per primera vegada en un antic document de l’any 1048

Sant Martí de Nagol AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria

L’absis semicircular està situat a la banda nord i també està, en gran part, encaixat en la penya. A l’interior, el soler està tallat directament sobre la roca i el presbiteri està realçat, aprofitant les formes del terreny. L’església va ser restaurada a principis dels anys 80, del segle XX. La construcció de l’edifici, segurament, tingué lloc el segle XI.

Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

107 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Fotos: Nelly Dedea

Sant Serni de Nagol, l’església dels àngels

Sant Serni de Nagol és una església de petites dimensions, situada al cap d’una penya que permet controlar l’entrada a la vall de Sant Julià de Lòria. El temple és anterior a l’època de màxima esplendor del romànic a Andorra.

Sant Serni de Nagol AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad Per visites guiades, fer una reserva prèvia de 15 a l’Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria.

Entrada gratuïta.

L’

església segurament va ser aixecada durant els anys immediatament anteriors a la data que figura en l’acta de consagració, el 1055; en un moment posterior, s’hauria aixecat el porxo situat davant la paret sud.

L’edifici és de planta rectangular i l’absis és semicircular; el mur del peu de la nau és més elevat que aquesta i està rematat amb un campanar d’espadanya, de doble ull i amb arcs de mig punt. Les parets van ser construïdes amb pedres escairades de mida mitjana i petita, lligades amb morter de calç i disposades formant filades, més o menys regulars. A les parets de l’absis podem observar dues espitlleres de doble esqueixada, 108 · Andorra és Cultura · núm. 2

acabades amb un arc de mig punt. La paret del peu de la nau també disposa de dues finestres, una similar a les de l’absis i l’altra, situada damunt de l’anterior, cruciforme. Al mur sud de la nau hi ha encara dues finestres més, una també similar a les de l’absis i la darrera, quadrada, sota de l’anterior i oberta en un moment indeterminat. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, se situa en aquest mateix mur; al costat de la mateixa podem veure una pica beneitera de granit, encastada a la paret.

A l’interior, una bona part de la nau està arrebossada i no es conserva cap dels successius paviments que tingué. Durant alguns anys ha quedat a la vista el terra tallat directament a la penya,

havent estat cobert recentment per un entarimat de fusta. També hi podem veure, adossades a les parets nord i sud, un parell de pilastres, que havien de sustentar una volta de canó, que no s’arriba a construir. Actualment la coberta de la nau està construïda mitjançant encavallades de fusta, que suporten l’empostissat i les pedres llossenques de l’exterior. L’absis, el terra del qual queda a un nivell lleugerament superior al de la nau, està cobert amb una volta de quart d’esfera i conserva l’altar original.

La coberta exterior d’aquest també està realitzada amb pedres llossenques.

Durant uns treballs de restauració realitzats l’any 1976 es van descobrir unes pintures murals, a l’arc triomfal i al seu intradós, i al mur nord de la nau, que es trobaven sota un emblanquinat de calç. Tot i que no queda clar en quin moment van ser realitzades, són clarament arcaïtzants i possiblement són d’un moment relativament proper a la construcció de l’església, excepte el sant aïllat que figura a la paret nord, que cal situar en un moment molt més avançant, possiblement al segle XIII. El conjunt iconogràfic està presidit per l’Agnus Dei, situat, dins d’un medalló, a l’arc d’accés a l’absis i al centre d’una sanefa de dents de serra. La paret frontal de l’arc triomfal inclou una sanefa decorativa que ressegueix la forma de l’arc, així com, a la part

superior esquerra, dos personatges de perfil, i en actitud oferent, i una àguila, mentre que a la banda dreta de l’arc hi trobem un personatge en actitud de clavar una llança a una serp; en un registre inferior, podem veure a la banda esquerra un sant, en actitud de benedicció, i, a la banda dreta, una figura que ha estat identificada amb Crist. A l’intradós de l’arc, dues sanefes decoratives separen quatre àngels, situats al registre superior, dels personatges del registre inferior: un sant en actitud de benedicció, al costat nord -cal destacar que aquesta figura presenta la particularitat de tenir quatre mans, fruit de penediments de l’autor-, i un sant i un àngel, a la banda sud. Aquestes figures també tenen les seves particularitats: el sant té un tercer peu, mig esborrat, i l’àngel porta barba.

La nau conserva encara una bona part del mobiliari i un cor de fusta d’època moderna, possiblement del segle XVII o XVIII. També hi podem veure un retaule, dedicat al sant titular i realitzat la primera meitat del segle XVI, que antigament havia estat situat a l’absis, i a l’Espai Columba es pot veure creu espinosa d’època romànica i amb funcions processionals, procedent d’aquest temple.

De l’1 de juliol al 31 d’agost l’església es pot visitar de manera gratuïta. www.museus.ad

109 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Capella de Sant Bartomeu, un petit tresor per dins i per fora

Diferents documents situen la capella de Sant Bartomeu com a una edificació del segle XV, la propietat de la qual correspon a la casa Molines de Sant Julià de Lòria.

D

e nau rectangular, pòrtic adossat de dues columnes i campanar d’espadanya, la capella s’ubica tot just a l’inici de la carretera de Nagol, envoltada d’edificacions residencials modernes que no aconsegueixen minvar la seva bellesa i atractiu.

El retaule de la Capella de Sant Bartomeu és obra de l’escultor Miquel Rubiol. La peça del 1606, va costar 58 lliures de l’època

Sant Bartomeu Carretera de Nagol, 8 · AD600 · Sant Julià de Lòria

L’interior de la capella de Sant Bartomeu amaga un objecte fascinant; es tracta d’un retaule que data del 1606, encarregat a l’ebenista i escultor barceloní Miquel Rubiol, per part de Bartomeu Moles, de Casa Molines de Sant Julià de Lòria.

110 · Andorra és Cultura · núm. 2

És una peça tècnicament senzilla, però amb una acurada atenció al detall que ho fa quelcom realment digne d’admirar. Les deu fornícules que conformen el retaule evoquen la vida del sant patró del temple. Al centre del retaule, hi és la figura de Sant Bartomeu, mentre que, a sobre, hi és la Verge de la Pietat sostenint el cos del difunt Jesucrist sobre la seva falda.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Església Sant Ivo d’Auvinyà, essència romànica

L’edificació va trigar mig any a construir-se i es va inaugurar el 10 de desembre de 2011, al poble d’Auvinyà. Va ser erigida per la família Fiter, com a iniciativa de Ricard Fiter Vilajoana, pe a retre tribut a Sant Ivo, patró del qual la família és devota. També va contribuir a recordar la memòria del seu pare Ivo Fiter Mallol.

M

algrat que també és coneguda com a església de Sant Iu, el nom correcte del temple és Sant Ivo, nomenclatura que fa referència a l’origen llatí d’aquest nom.

L’església de Sant Ivo d’Auvinyà és una construcció moderna que emula l’estètica romànica i consta d’una nau rectangular, mig envoltada d’un

porxo. Llueix un gran campanar de pedra i finestres geminades, rematat amb pissarra a la part superior. El campanar compta amb una campana de bronze, fosa artesanalment.

A l’interior, hi és una talla del sant patró, elaborada amb fusta de til·ler per l’escultor andorrà Àngel Pla. També hi ha una figura de la Mare de Déu de Canòlich, tallada pel mateix artista, mentre que una tercera talla, esculpida per Sergi Mas, evoca la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra. També s’hi poden apreciar un altar de pedra i una pica baptismal, totes dues d’origen romànic.

El 2011, l’església va ser beneïda per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives.

Cada 19 de maig, el rector de Sant Julià de Lòria, Pepe Chisvert, hi presideix l’eucaristia amb motiu del dia de Sant Iu. Malgrat que la jurisdicció civil de Sant Ivo d’Auvinyà pertany a la família Fiter, i l’eclesiàstica a la diòcesi, s’hi celebren misses, casaments, batejos, comunions i altres actes religiosos.

111 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sant Ivo d’Auvinyà Auvinyà · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Església de la Mare de Déu de les Neus de Llumeneres Ubicada al poble de Llumeneres, el menys poblat de tot el Principat, segons les dades estadístiques, hi és l’església de la Mare de Déu de les Neus, una capella singular que destaca pel seu estil arquitectònic tradicional.

D’

estètica romànica pirenaica, l’església de la Mare de Déu de les Neus de Llumeneres és una petita capella privada que s’integra meravellosament al seu entorn. Construïda de manera tradicional, amb parets de pedra i fang, revocades de morter de calç, el temple convida a apreciar la llinda de fusta que sosté el mur per sobre de la porta i les finestres.

Mare de Déu de les Neus de Llumeneres AD600 · Sant Julià de Lòria

L’interior de la capella conserva una sèrie de quatre quadres de fusta que emmarquen diferents textos litúrgics llatins, una petita talla moderna de la Mare de Déu de Meritxell, un crucifix de ferro i una pintura de la Mare de Déu de les Neus i Sant Pere.

També hi ha un modest altar de fusta amb les inscripcions 1770 † 1997. A terra, s’hi poden llegir quatre noms de persones pròximes a la família propietària de la capella.

L’església no està oberta per a visites públiques

La capella compta amb un petit porxo murallat, amb la mateixa tècnica que la resta de la nau, que està adossada a la residència de Casa Llumeneres.

El taulat, a dos vessants, està fet amb fusta i llosa, mentre que es pot contemplar el campanar d’espadanya només en alçar una mica la mirada.

112 · Andorra és Cultura · núm. 2

La família conserva la documentació original, que data del 1769, que li concedeix la llicència de la capella, segellada en sec per Francisco Fernàndez de Xàtiva, bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra entre 1763 i 1771.

vistes increïbles

A 1.534 metres d’altitud, al petit nucli lauredià d’Aixàs, hi és l’església romànica de Sant Joan Evangelista, des de la qual es pot apreciar una bella panoràmica sobre el Santuari de Canòlich i la vall del riu d’Os de Civís. El seu origen és romànic, però no en queda cap rastre, ja que l’església va ser reformada completament.

Sant Joan Evangelista d’Aixàs Carretera d’Aixàs (CS-112) · Aixàs · AD600 · Sant Julià de Lòria

Sant Antoni de la Peguera, recordant el romànic

Envoltada de corbes muntanyenques i un entorn envejable, trobem la petita capella de Sant Antoni de la Peguera, una construcció moderna, de propietat privada, que imita l’estètica romànica de la majoria d’esglésies del Principat. La capella compta amb un campanar d’espadanya.

Sant Antoni de la Peguera Carretera de la Peguera · AD600 · Sant Julià de Lòria

Santa Filomena d’Aixovall, discreta però present

A tocar de la seu de la ITV o del centre de Formació Professional, trobem aquesta capella erigida sobre terrenys privats.

El seu campanar d’espadanya destaca a simple vista, ja que la façana, gairebé coberta per fullatge, convida a alçar la vista i contemplar un paratge ple d’història. A l’interior de l’edifici, hi trobem un mural de ceràmica, obra de Sergi Mas, que simbolitza la Sagrada Família.

Santa Filomena d’Aixovall Carretera d’Aixovall · Aixovall · AD600 · Sant Julià de Lòria 113 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Sant Joan Evangelista d’Aixàs,

ENTREVISTES

Valentí Closa, conseller de Vida Cultural del Comú d’EscaldesEngordany, fa repàs a les accions fetes en aquesta matèria durant els darrers dos anys de mandat. D’entre tot, destaca l’aposta per posar a l’abast de la ciutadania una oferta cultural de qualitat, sobretot en el context actual de pandèmia.

Quin ha estat el major repte assolit durant aquests dos anys de mandat?

Consolidar les diferents ofertes culturals de la parròquia perquè tinguin una raó de ser. Hi ha una aposta clara de l’equip de govern per la cultura com un element de canvi. La cultura és una petita eina per resoldre els defectes que tenim com a societat.

El d’Escaldes-Engordany és el Comú que més activitats culturals organitza.

Són dades del Departament d’Estadística. Tenir l’equipament cultural més visitat l’any 2020, un any que no va ser fàcil, i ser el Comú que més activitats or-

possible. I en aquesta tasca ens estem posicionant com a parròquia de cultura contemporània.

és una senyal que les coses es fan bé. En nitzar en un temps rècord un Sant Jordi virtual que va ser aplaudit per la majoria d’actors culturals. Tenim un equip consolidat i això ens permet disposar d’una

una oferta cultural de qualitat.

és treballar i fer-ho al més anticipadament 8 · Andorra és Cultura · núm. 2 114

Exactament. Cultura de qualitat a l’abast de la gent. Però al mateix temps, nosaltres no oblidem la base. La nostra funció és donar una vida cultural al més plena possible amb els mitjans que tenim. Una aposta arriscada, i que

el cicle Transversals. Per altra banda, hem traslladat l’escola d’art i l’escola de música al Centre social i recreatiu de Fiter i Rossell, on aquestes activitats es poden desenvolupar millor. I per facilitar l’accés a l’equipament oferim un bus llançadora des del Parc de la Mola per als alumnes.

Hem facilitat la cultura crítica, de nivell, la cultura que toca en els moments que estem vivint, però també facilitem despertar sensibilitats.

L’espai on tot això passa s’ha batejat com La llanterna.

Hem decidit ubicar les escoles d’art i de música a Fiter i Rossell perquè allà hi teníem Tenint en compte també que la part alta de l’avinguda estava oblidada vam apostar per tornar la llum a Fiter i Rossell amb l’objectiu de canviar el barri a través d’un pol d’atracció. D’aquí el nom de La llanterna. projecte. Encara s’ha de desenvolupar molt més. L’objectiu de tot això és fer créixer artistes, un fet que ens portarà a la necessitat de crear un espai creatiu.

Tot això s’ha fet en un context complicat arran de la Covid-19.

I ens vam adaptar a aquest. En els esdeveniments culturals, per exemple, vam ser una de les primeres parròquies que va pensar en els artistes del país.

A Sabors d’Estiu, que s’organitza amb Dinamització Econòmica, el 99% del cartell eren artistes andorrans mentre que per a d’altres esdeveniments vam portar gent de proximitat. I, sobretot, hem fet cultura segura.

Per què seguir programant malgrat les dificultats que ha comportat la pandèmia?

En la línia de l’Estat francès, creiem que en els moments de pandèmia actuals, la funció de l’educació esdevé encara més complicada i, per tant, gran part de la formació de les noves generacions es veurà molt afectada.

Davant d’això, la cultura potser haurà de fer un esforç per suplir totes aquestes mancances educatives. Aquí hi entra la sensibilització. Si sensibilitzem des d’un primer moment l’actor cultural, com pot ser un infant, això ja és un fet important. El que es pretén en tot el que fem, com ara amb les exposicions del CAEE, és fer visió sobre país, de vegades sobre un determinat concepte, i en d’altres sobre reptes culturals i 115 9 · Andorra és Cultura · núm. 2

artístics d’un moment. A més, també intentem introduir coses minoritàries però en les quals creiem, com ara la dansa contemporània, amb molt bona acceptació.

I en conservació del patrimoni?

Un dels patrimonis culturals de la parròquia són els ponts. Aquestes infraestructures s’han de posar en valor. És per això que hem definit un projecte amb aquest objectiu que a la primavera es començarà a visualitzar.

I de cara al futur? Algun projecte nou en ment?

Què ens queda? Pel que fa la part musical, recuperar dins del possible aquest esdeveniment que ens va donar reconeixement als països veïns i que és recordat per vgent de la parròquia. En relació a les escoles artístiques i tota la inversió que estem fent per afavorir el sorgiment d’aquesta sensibilitat artística, ens falta un espai de creació. El futur és buscar un espai de creació, consolidar La llanterna, que la gent intervingui cada vegada més en la vida cultural i que ens faci créixer.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ESCALDES-ENGORDANY

Dos àmbits en un, l’església i necròpoli de Sant Jaume d’Engordany La necròpoli de Sant Jaume d’Engordany o de l’Antuix es remunta al segle II Ac. L’antiga església de Sant Jaume era d’estil romànic amb modificacions posteriors i actualment Sant Jaume és una església dels anys 90 del segle XX, situada a la solana d’Engordany, a la parròquia d’Escaldes-Engordany.

Sant Jaume d’Engordany Engordany · AD700 · Escaldes-Engordany Codi plus google: GG7Q+6X Las Escaldas

Oficina de Turisme Plaça Santa Anna, s/n · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

R

especte a l’església de Sant Jaume d’Engordany, es tracta d’un edifici antic d’estil romànic que va enrunar-se als anys 50 i no va ser, fins 30 anys més tard, quan va reconstruir-se de nou, conservant això sí, la part inferior de l’absis. La nova edificació es va realitzar amb ciment, fusta i una entrada de vidre.

Com a fet a destacar, la part sud de l’església va ser excavada i s’hi van trobar diversos enterraments, els quals van ser coberts de morter. Aquest aspecte va donar lloc a l’elaboració d’un estudi de la seqüència històrica d’aquest jaciment, on s’hi van localitzar l’any 1985, un total de 34 tombes.

Cal destacar que les tombes de l’Antuix són també de tipus antropomòrfic en cista.

116 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sant Jaume d’Engordany s’obre per la festivitat del seu sant patró, el 25 de juliol i forma part del conjunt arquitectònic d’Engordany, on encara es conserven testimonis de l’arquitectura tradicional relacionada a la pràctica de l’agricultura i la ramaderia. Des de Sant Jaume i a través d’un camí amb encant, s’arriba a l’església de Sant Romà dels Vilars.

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ESCALDES-ENGORDANY

Sant Romà dels Vilars, un temple de pagès

Sant Romà dels Vilars és una església d’estil preromànic, l’origen de la qual se situa al segle X. El petit temple es troba entre les feixes del solà d’Engordany, a pocs metres de les cases dels Vilars.

L’

esquema general de Sant Romà dels Vilars és simple: consta d’una nau rectangular lleugerament irregular i, a l’est, d’un absis de planta quadrangular, amb coberta a dos vessants. Afegit, al peu de la nau, hi ha un cobert que compleix les funcions de porxo; aprofitant el desnivell del terreny, a sobre del mateix es va construir el cor de la capella. Del mur de ponent sobresurt un campanar d’espadanya amb un únic ull. L’absis té dues obertures de forma el·líptica, tallades en sengles blocs de pedra tosca, i en el mur sud de la nau s’obre una finestra quadrangular, amb llinda de fusta. A l’interior, l’arc triomfal que separa la nau de l’absis ocupa tota la llum. La porta d’accés al temple es troba al mur sud i també té llinda de fusta.

El temple es va construir amb blocs de pedra calcària barrejada amb llicorella, sense tallar, de mides diverses i disposades de manera irregular, sense formar cap filada horitzontal, i lligades a morter de calç. En els angles s’hi van disposar pedres de més volum i ben lligades, per reforçar l’estructura.

Tant la coberta de la nau com la de la capçalera són a dos vessants i estan acabades amb lloses de llicorella. A l’interior, l’absis té volta de canó de mig punt. Un arc triomfal, també de mig punt i amb dovelles de pedra tosca, permet comunicar els dos àmbits de la nau i de l’absis.

L’interior de l’església conservava unes pintures del segle XVI-XVII actualment exposades al despatx del Síndic de Casa de la Vall.

117 · Andorra és Cultura · núm. 2

Oficina de Turisme Plaça Santa Anna, s/n · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ESCALDES-ENGORDANY

Sant Miquel d’Engolasters, el lloc d’aplec dels escaldencs

Situada en el planell d’Engolasters, l’església de Sant Miquel domina la vall del Valira. El temple destaca pel seu esvelt campanar, per l’estructura que caracteritza els temples romànics de les valls d’Andorra i per la seva decoració mural, adscrita al cercle del Mestre de Santa Coloma.

De l’1 de juliol al 31 d’agost l’església es pot visitar de manera gratuïta www.museus.ad

Sant Miquel d’Engolasters Pla d’Engolasters · Engolasters

Oficina de Turisme Plaça Santa Anna, s/n · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

L’

mur de l’absis s’obren dues obertures de doble esqueixada, una en un lateral i l’altra al centre, rematades amb un arc de mig punt. L’accés d’entrada a la nau se situa al mur sud, amb una porta de dimensions proporcionades al conjunt de l’edifici i emmarcada per un arc de mig punt.

La nau és de mides reduïdes i està coberta amb un empostissat de fusta. A l’est acaba amb un absis semicircular, amb coberta de quart d’esfera. Al seu exterior destaca la decoració llombarda que corona l’estructura arquitectònica mitjançant un fris d’arcuacions cegues. Al

En plena època llombarda es construeix un dels elements més destacats del conjunt: el campanar, que destaca per la seva altura de 17,5 metres, amb una base de tres metres d’amplada per banda. De planta quadrada, té tres pisos, cadascun amb una finestra geminada a cada costat; els mainells, molt estilitzats, estan realitzats amb una única pedra. Les finestres inferiors estan

església de Sant Miquel d’Engolasters es va construir en un moment indeterminat, possiblement a inici del segle XII. És de planta rectangular, amb una sola nau, absis semicircular, coberta a dos vessants. Té un campanar de torre adossat a la paret nord de la nau i un porxo a la banda sud, que s’hi va afegir al segle XVII o XVIII.

118 · Andorra és Cultura · núm. 2

L’església de Sant Miquel d’Engolasters forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO coronades amb arcuacions cegues, mentre que les superiors ho estan per una arcuació de mig punt. Al centre dels arcs del darrer pis, en dues de les façanes, hi ha un cap esculpit en pedra tosca, un dels pocs testimonis d’escultura monumental romànica a Andorra. La coberta té forma de piràmide i és a quatre vessants. Just sota del ràfec destaca un fris de petites arcuacions cegues.

Alguns aspectes testimonien les intervencions que es van realitzar al segle XX, com l’obertura d’una finestra al mur oest de la nau. També, es pot observar la presència d’una porta, actualment tapiada, en el mateix mur.

A l’interior de l’edifici trobem que els murs estan arrebossats i pintats de blanc, i hi ha la porta per accedir al campanar. El soler actual de la nau és de lloses.

A l’absis hi ha una reproducció de les pintures romàniques, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que originàriament decoraven el temple. Les pintures originals es troben actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La tècnica utilitzada per a la realització del conjunt pictòric és la del fresc, amb retocs al tremp de cola animal.

A la mitja cúpula hi ha l’ametlla mística, amb el Crist en majestat, i excepcionalment l’autor de les pintures ha unit en un sol personatge l’evangelista Sant Mateu i el sant patró de l’església; Sant Miquel. També hi ha representat els altres evangelistes. Completen la decoració d’aquest espai diverses sanefes i altres elements decoratius. Al tambor de l’absis hi ha representats set apòstols i, remarcant el contorn de les finestres, unes sanefes decoratives. El frontal de l’arc d’entrada a l’absis està decorat amb una sanefa de dents de serra. Finalment, a l’intradós de l’arc triomfal, emmarcat dins un medalló, hi ha l’Agnus Dei, sostingut per dos àngels; separats d’aquests per unes franges decoratives, hi ha representats diversos sants i apòstols.

119 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ESCALDES-ENGORDANY

Sant Pere Màrtir L’església parroquial d’Escaldes-Engordany va ser construïda el 1956 ocupant el lloc de l’antic cementiri del poble i va substituir l’anterior temple parroquial del segle XVII, que estava situat a una cinquantena de metres. L’obra va ser dirigida per l’arquitecte Josep Danés.

Església de Sant Pere Màrtir Av. Carlemany AD700 · Escaldes-Engordany Entrada lliure

Oficina de Turisme Plaça Santa Anna, s/n · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

É

s un edifici de planta basilical, amb tres naus, un absis de planta semicircular i un campanar de torre, de planta quadrada. L’aparell és de pedra de talla i les decoracions arquitectòniques exteriors estan inspirades en models del romànic llombard, com bandes, arcuacions cegues i frisos de dents de serra. Tot i que gran part de l’obra es va realitzar l’any 1956, la part corresponent al peu de la nau i al porxo, situat davant la porta d’entrada, no es van bastir fins al 1981.

A l’interior, les tres naus estan dividides en cinc trams per arcs perpanys sobre columnes

120 · Andorra és Cultura · núm. 2

amb capitells sense esculpir. A cada tram correspon una petita capella lateral coberta amb volta de canó amb dos òculs cadascuna. Les finestres de la nau tenen vitralls emplomats.

La façana exterior del peu de la nau està decorada amb ceràmiques i amb serigrafies sobre les benaurances, obra de Sergi Mas. A la cantonada del porxo hi ha una Immaculada de bronze, realitzada per l’escultor Josep Viladomat; del mateix autor és la Pietat que es troba a l’interior del temple. També s’observa el retaule barroc de l’antiga església parroquial, dedicat a la Immaculada i realitzat a mitjan segle XVII.

121 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESGLÉSIES I MONUMENTS / ESCALDES-ENGORDANY

Foto: Hotel Carlemany / Wikimedia

El pont de la Tosca,

vora les aigües sulfuroses d’Escaldes Pont construït l’any 1820, permetia creuar, fins a la construcció de la carretera, el tram final del riu Madriu, just abans que aquest aboqui les seves aigües al Valira d’orient.

E El pont de la Tosca Av. Pont de la Tosca .

AD700 · Escaldes-Engordany

Oficina de Turisme Plaça Santa Anna, s/n · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

l Situat a l’inici del camí ral que unia Escaldes i Encamp, és un pont de pedra amb arc de mig punt - amb factura de tradició romànica- que es recolza directament en la roca de les dues ribes. La llum de l’arc és d’uns set metres, les dovelles estan tallades en pedra tosca i les parets es van construir amb pedra de granit, realçant-se a banda i banda per formar els murets laterals de protecció.

El punt més alt de l’arc queda a uns deu metres d’alçada per sobre el llit del riu. Per la part superior presenta un lleuger canvi d’inclinació, que no arriba a ser una esquena d’ase, i que respon a un canvi de nivell en el traçat del camí.

Al seu peu es poden veure surgències de les conegudes aigües termals d’Escaldes, que poden aflorar a 70º.

122 · Andorra és Cultura · núm. 2

Pont d’Engordany [1900-1910], immortalitzat per Frederic Bordas i Altarriba.

FARMÀCIA ROSER MIRÓ A ANDORRA Tu by Roser Miró COSMÈTICA PERSONALIZADA

www.tucosmetic.com

Al teu costat

CALÇAT ANATÒMIC DR. SCHOLL En exclusiva a Andorra

IMPORTACIÓ DE PRODUCTES FARMACEUTICS INTERNACIONALS

Farmàcia Roser Miró · C/ Maria Pla, 14 · Andorra la Vella +376367344 T. +376867344 · farmaciamiro@andorra.ad · www.farmaciaandorra.com

MUSEUS I GALERIES

Andorra, un país de museus Durant els anys més recents, el Principat d’Andorra ha estat conegut com a un dels països amb més museus per habitant, però l’atractiu d’aquesta dada no recau només en la quantitat, sinó en la varietat de temàtiques disponibles per descobrir. Per exemple, a la parròquia de Canillo, hi trobem el Museu de la Moto, que estrena nova ubicació.

El Museu de la Moto, la història de les dues rodes

Ubicat a la segona planta de l’edifici del Telecabina de Canillo, el Museu de la Moto és un espai expositiu diferent, en el qual, a més de mantenir i ampliar la col·lecció permanent, es treballa en la promoció i l’organització de trobades de motos clàssiques i de cotxes.

Museu de la Moto Plaça Carlemany, 4 · Edifici del Telecabina, 2a planta · AD100 · Canillo +376 753 637 museudelamoto@canillo.ad

E

l Museu de la Moto d’Andorra és un lloc màgic on es concentren dècades d’història en forma de motocicletes fascinants. És per això que aquest espai és una visita obligada per als amants del motor i per als curiosos en general.

124 · Andorra és Cultura · núm. 2

Al Museu de la Moto d’Andorra es respira història… i una certa aroma de benzina que qualsevol aficionat al motor podrà notar. Els models que s’hi exhibeixen i el material fotogràfic que els acompanya traslladen el visitant al segle passat, en un viatge que va des dels primers

anys, quan aquest vehicle encara s’estava obrint pas a la societat, fins a les últimes dècades, quan els avenços tecnològics, i les tendències modernes de disseny, van canviar profundament l’aspecte i les prestacions.

Durant les dècades següents es van començar a conèixer models de molta més cilindrada, com ara la BMW R42, de 500 cm3. Un dels models més sorprenents és la Majestic Motormobile, una moto francesa de l’any 1930, amb una estètica tan personal que no té comparació arreu del món.

Peces icòniques i històriques

Evidentment, en la mostra no podien faltar les motocicletes italianes, com ara la Vespa; al Museu s’hi exposa un model del 1952, de 125 cm3, entre molts altres.

Els models de Bultaco i Montesa dels anys 60, alguns dels quals es van utilitzar per a competicions d’alt nivell, són dignes representants de la indústria espanyola. També s’hi pot veure una espectacular Harley Davidson, de l’any 1974, procedent dels Estats Units, amb una cilindrada de 1.200 cm3.

Al Museu s’exposen desenes de models de marques i d’èpoques diferents - fabricats entre el 1896 i el 2013 -, procedents de molts països, a més de reproduccions en miniatura i altres objectes relacionats amb el món de les dues rodes. Un dels models més antics que s’exposen és la Française Diamant, un model del 1900, procedent de França, que té un aspecte i un funcionament bastant rudimentaris: un cop encesa la caldera, el pistó necessitava 30 minuts per poder funcionar; l’exemplar exposat és l’únic que es coneix d’aquest tipus.

Després d’anys ubicat a la carretera general, el Museu de la Moto estrena nova ubicació a l’edifici del Telecabina de Canillo

Una Cleveland del 1915, d’estil molt esportiu i sofisticat, ens fa saltar oceans i ens porta als Estats Units.

La col·lecció conclou amb la presentació d’exemplars més recents, fabricats als anys 80 i 90, i amb els models racing i off-road, que hi afegeixen més diversitat: entre ells hi trobaràs la Ducati SBK o les KTM de Raid, amb les quals Cyril Despres entrenava abans d’iniciar la seva participació als París-Dakar, on va ser guanyador.

125 · Andorra és Cultura · núm. 2

Josep Izquierdo

Jove pintor emergent, creador d’excel·lents i prometedores obres amb les quals convida a reflexionar sobre la mirada de la dona i la feminitat, passejant pel realisme, amb les tècniques de pastel i oli, i pel moviment pop, a través de l’acrílic amb espàtula. Ben aviat, podreu gaudir de les seves creacions. pepeeire@icloud.com

Perquè el menjar es gaudeixen millor acompanyats dels nostres éssers estimats

Carretera General · El Tarter · Andorra. +376 851 484 · +376 675 000 · www.thebossapresski.com

Carretera General, núm. 2 · AD100 · El Tarter · Andorra +376 852 472 / 851 484 · grupcm@andorra.ad

Segueix-nos

MUSEUS I GALERIES / ENCAMP

Casa Cristo,

una història d’humilitat El Museu Etnogràfic Casa Cristo ens ofereix l’oportunitat de conèixer la manera de viure d’una família andorrana, en una casa rural i humil, a final del segle XIX i a principi del XX.

Museu Casa Cristo Carrer dels Cavallers, 2 · AD200 · Encamp +376 833 551 casacristo@encamp.ad www.encamp.ad

L

a Casa Cristo és molt més que una simple casa museu, és un viatge en el temps, que transporta el visitant a l’Andorra de fa més d’un segle. I, més concretament, a l’estrat més humil de la societat d’aquell temps, ja que aquesta construcció va estar habitada per una família de jornalers amb poques terres de propietat. Situada al bell mig de l’antic nucli urbà de la Mosquera, al carrer dels Cavallers, la seva construcció es va veure condicionada per la necessitat d’adaptació a l’espai

128 · Andorra és Cultura · núm. 2

disponible en aquell lloc: és una casa estreta i edificada en amplada, estructurada en tres crugies i amb una planta rectangular.

Construïda tal com la veiem avui durant el segle XIX, va estar habitada per la família Cristo fins al 1947, quan els pares de les dues filles de la casa (la Mercè i la Florentina) van decidir reunir-se amb elles a França, lloc on havien emigrat uns anys abans; durant molt temps, les noies van continuar venint a passar les vacances d’estiu a

l’antiga casa pairal. El 1995 el Comú d’Encamp la comprà als seus hereus, tot decidint restaurar-la i obrir-la al públic com a espai de memòria.

Aquesta casa de poble, de tres pisos, ha mantingut la distribució i els elements més importants del moment en què va ser construïda, com a testimoni perfecte d’un mode de vida ja passat. Una aigüera de llosa, un calaix secret per amagar-hi diners o documents, o un vestit de bateig centenari, formen part dels nombrosos objectes repartits per la casa i que demostren austeritat i dignitat alhora. Disposa de cambres per a diversos usos, com ara un celler, un espai per guardar-hi les eines de treball, o una sala oberta en la qual s’hi desenvolupaven múltiples activitats, a la segona planta. Sota el llosat trobarem el cap de casa, amb els mals endreços d’aquesta.

En aquesta casa museu s’organitzen visites i esdeveniments especials en determinades dates i èpoques de l’any. La Casa Cristo està oberta a visitants de totes les edats i es pot recórrer individualment o en grup, amb un aforament limitat a 10 persones. Durant les visites, els guies del museu expliquen anècdotes relacionades amb la família i la casa, sovint entorn de la xemeneia, l’espai tradicional de reunió de la casa quan aquesta encara era habitada.

129 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ENCAMP

Museu d’Art Sacre El Museu de l’Art Sacre alberga una important col·lecció d’objectes litúrgics procedents de les diverses esglésies romàniques del Principat d’Andorra. Està situat al costat de l’església de Santa Eulàlia en la parròquia d’Encamp.

Museu d’Art Sacre Placeta de Santa Eulàlia · AD200 · Encamp +376 833 551 +376 731 000 casacristo@encamp.ad www.comuencamp.ad

E

ntre els elements destacats es rescaten les restes d’un canelobre romànic de ferro forjat, procedent de Sant Romà de Vila, un encenser de bronze del segle XIV, una veracreu del 1571 i la reproducció del còdex medieval del Beatus de Lièbana, així com pergamins dels segles XVI i XVII. Aquest centre cultural aquesta divideixo en

130 · Andorra és Cultura · núm. 2

tres sales d’exposicions. La primera acull obres d’orfebreria, la segona ofereix mostres de peces tèxtils i la tercera exhibeix obres en pergamins i paper.

El recorregut del museu es pot complementar amb la visita a l’Església de Santa Eulàlia d’Encamp.

T ’ E S P E R E M A L C O R D E L E S N O ST R E S VA L LS

V I N E A GAU D I R D E L A N O ST R A C U I N A T R A D I C I O N A D E M E RCAT

Av. de Joan Martí, 2, Encamp, · T. +376 731 525 www.hotelparisencamp.com

MUSEUS I GALERIES / ENCAMP

El Museu Nacional de l’Automòbil,

Museu Nacional de l’Automòbil Av. Joan Martí, 64 · AD200 · Encamp +376 832 266 www.museus.ad Central de reserves:

una de les col.leccions de vehicles i bicicletes més importants d’Europa Els vehicles automòbils han estat un dels desafiaments tecnològics més importants del segle XX. La seva millora i la constant transformació han afavorit que siguin una eina bàsica i imprescindible per a la societat actual. Al Museu Nacional de l’Automòbil podem veure com ha estat aquesta evolució.

+376 839 760 Reserves: museusandorra@gmail.com

132 · Andorra és Cultura · núm. 2

E

l Museu Nacional de l’Automòbil mostra la transformació soferta en els vehicles amb motor al llarg de la seva existència, des de la màquina de vapor - com la Pinette (1885), la peça més antiga del Museu - fins a la dècada dels anys 70. Una vuitantena de vehicles permeten veure també l’evolució de l’estètica dels vehicles, per adequar-se a les necessitats de cada època, i com s’han superat les velocitats i les potències aconseguides per cada model.

També s’exposen un centenar de bicicletes, com a testimoni de la transformació d’un giny incòmode i perillós en una màquina estilitzada, fiable i pràctica.

El fons del Museu Nacional de l’Automòbil forma part d’una de les col·leccions més importants d’Europa i contribueix a difondre un patrimoni poc conegut però d’abast mundial.

De maig a octubre i de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h i, diumenges, de 10 a 14 h.

De novembre a abril i de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h.

Visites lliures, visites guiades i servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany.

Entrada general 5€ / entrada reduïda 2,5 €

133 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ENCAMP

El Museu de l’Electricitat,

tècnica i història a l’abast de tots els públics La finalitat d’aquest museu és apropar els seus visitants a la història de l’electricitat a Andorra. El museu està situat a la planta baixa de l’edifici de la central hidroelèctrica de FEDA; aquesta central es va posar en funcionament l’any 1934 i avui dia encara és la principal font de producció d’energia elèctrica d’Andorra.

L Museu de l’Electricitat MW Edifici FEDA. Av. de la Bartra s/n · AD200 · Encamp +376 739 111 museumw@feda.ad www.fedacultura.ad

a central hidroelèctrica de FEDA forma què és, d’on ve i com es genera; també inclou un part del patrimoni cultural d’Andorra, apartat en el qual es detalla, de forma cronològica, com a bé immoble inventariat, que des- la història de l’electricitat a Andorra, des de taca per la seva inclusió en el corrent de l’any 1909. L’exposició permanent es completa l’arquitectura del granit i per representar la moder- amb una sala d’experiments, que permet al nització del país. El museu es troba en l’edifici vital visitant la interactivitat mitjançant diferents del complex de la central: hi iniciatives didàctiques i ha ubicat el centre de control lúdiques, i amb la visita de El Museu i explotació - punt neuràlgic la sala de màquines, una de l’Electricitat també impressionant estança que de la producció i la distriacull exposicions allotja els tres generadors de bució de l’energia elèctrica temporals la central hidroelèctrica. al país - i inclou les turbines que generen l’electricitat, Com a activitat complementària, tots els que el visitant podrà veure en funcionament. dissabtes (excepte a l’hivern) el Museu MW ofereix L’espai del Museu MW es divideix en dos la possibilitat de seguir el Camí hidroelèctric àmbits, un amb l’exposició permanent i un segon en d’Engolasters, un viatge a través de la producció el qual es presenten mostres temporals, dedicades de l’electricitat, en el curs del qual es visiten les a diferents temes. La part permanent del museu entranyes de la presa del llac d’Engolasters, es ofereix el vessant més didàctic sobre l’electricitat, camina per sobre els canals que porten a l’estany amb una mostra d’objectes relacionats amb la l’aigua captada als rius, i es coneixen els petits seva evolució i amb una secció en què s’explica secrets de la producció d’electricitat.

134 · Andorra és Cultura · núm. 2

CUINA BISTRO MEDITERRÀNIA AMB PRODUCTE FRESC I NATURAL

MENUS DINAR de dilluns a dissabte de 13 h a 15:15 h SOPAR de dimarts a dissabte de 20 h a 22:30 h MENÚ EXECUTIU sopar 22,50 € dinar 19, 00 €

•

••• i carta

C/ Bonaventura Riberaygua, 8 · Andorra la Vella T. 861 001

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

La Casa d’Areny -Plandolit, una casa senyorial plena d’història La Casa d’Areny-Plandolit és un dels museus més emblemàtics del país. Fou la residència senyorial de l’única família noble que va viure a Andorra.

Museu Casa d’Areny-Plandolit Carrer Major · AD300 · Ordino +376 836 908 www.museus.ad Central de reserves: +376 839 760 Reserves: museusandorra@gmail.com

L

a Casa pairal dels Areny-Plandolit data del segle XVII, però la majoria de les actuals estructures de l’edifici són de mitjan segle XIX, moment d’auge econòmic de la família gràcies a la figura de Don Guillem d’Areny-Plandolit, baró de Senaller i Gramenet.

Síndic General de les valls d’Andorra i promotor de la Nova Reforma de 1866, va ser propietari d’algunes de les fargues andorranes, indústria important fins al final del segle XIX, quan queda desplaçada per la remuntada a l’estranger dels alts forns.

La visita de la casa ens trasllada a l’Andorra dels segles XIX i XX, i ens permet admirar un gran nombre d’objectes únics i exclusius de la família, una de les més importants d’Andorra entre el 1600 i el 1900, i l’única amb un títol nobiliari al 136 · Andorra és Cultura · núm. 2

Principat, en una època en què les comoditats no existien a Andorra.

L’interior de l’edifici ens permet descobrir una residència d’època estival, en la qual el parament i el mobiliari resten fidels a la forma de vida d’aquesta família i a la seva condició social, i on s’exposen els objectes i els records d’una època en què els luxes i els capricis estaven lluny de ser coneguts a les valls andorranes.

Fruit d’aquesta recuperació d’objectes, que corresponen a diferents èpoques de convivència familiar, la col·lecció resulta força heterogènia però d’un gran valor etnològic. S’hi barregen elements propis del món rural i de muntanya amb elements aportats per la vida a la ciutat.

Menjadors, sala noble, sala de música, amplis cellers, biblioteca o capella, reflecteixen les diferències amb la resta de la societat andorrana.

Al recinte enjardinat situat al tomb de la casa, ocupant un edifici que va ser construït cap al 1930 per albergar un museu d’animals dissecats, hi trobem l’Auditori Nacional d’Andorra. El mateix recinte també acull el Museu postal i la Sala d’exposicions de l’era del Raser.

Actualment en aquest darrer espai, s’hi pot veure la mostra Abracadabra: il·lusionisme i màgia a cal Plandolit.

De maig a octubre i de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h i, diumenges, de 10 a 14 h.

De novembre a abril i de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h.

Visites lliure, visites guiades i servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany.

Entrada general 5€ / entrada reduïda 2,5 €.

Una exposició monogràfica que posa al descobert una de les facetes més desconegudes de la família Areny-Plandolit, la vinculació d’alguns dels seus membres amb el món de la màgia, camp en què van destacar de forma prominent a escala espanyola i internacional durant la primera meitat del segle XX. El museu forma part de l’Itinerari de l’hàbitat rural, el qual inclou també la Casa Cristo d’Encamp, que ens ofereix l’oportunitat de conèixer la forma de viure en una casa humil fins ben entrat el segle XX, i la Casa Rull de Sispony, que ens permet una aproximació a la vida diària d’una casa pagesa benestant.

137 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

El Museu Postal,

la filatèlia a l’abast del públic La creació del sistema postal a Andorra va íntimament lligada a la història més recent del país, i ha contribuït a la transformació de les formes de vida de les valls andorranes.

L

a necessitat de comunicar-se és inherent a l’ésser humà, i comunicar-se a distància ha estat un repte per a qualsevol societat.

Des del crit fins a les noves tecnologies, els mitjans de comunicació han evolucionat de manera vertiginosa.

Museu Postal Borda del Raser · Carrer Major · AD300 · Ordino www.museus.ad Central de reserves: +376 839 760 Reserves: museusandorra@gmail.com

A casa nostra, des dels traginers i vianants fins als carters i les noves tecnologies, la comunicació en totes les seves formes ha anat canviant en funció de les necessitats marcades per la societat. En cada època s’han transformat el sistema de correu i la seva organització i se’ls ha dotat de nous mitjans, més eficaços, en el procediment de tramesa de missatges.

En el món postal, Andorra ofereix unes particularitats quasi úniques. En no disposar d’administració de correus pròpia, el servei al país va ser gestionat, en un primer moment, directament per l’administració de Correus espanyola, com un territori més de la província de Lleida, i més endavant s’hi va afegir l’administració francesa, comptant encara avui amb la presència 138 · Andorra és Cultura · núm. 2

d’ambdues. D’altra part, el país emet segells propis, però l’edició dels mateixos es fa mitjançant les administracions francesa i espanyola, i són elaborats per les fàbriques nacionals d’Espanya i França.

El Museu Postal il·lustra de forma detallada aquestes particularitats i moltes altres. El discurs proposat introdueix els visitants en el món del correu, amb un audiovisual, abans de recórrer la història postal del Principat.

De maig a octubre de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h i, diumenges, de 10 a 14 h.

De novembre a abril i de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h.

Visites lliures, visites guiades i servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany.

Entrada general 5€ / entrada reduïda 2,5 €.

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

El Museu de la Miniatura,

Fotos: Dona Secret

l’art en l’infinitament petit

El Museu de la Miniatura és un espai expositiu de gran interès per als amants de l’art, particularment per a aquelles persones que valorin la minuciositat dels detalls. Està ubicat a la localitat d’Ordino i inclou obres molt variades, resultat de l’esforç de Nicolai Siadristy, un artista ucraïnès considerat un dels millors del món en l’especialitat. l Museu de la Miniatura acull microminiatures elaborades amb materials nobles, com l’or i el platí, o amb materials més comuns, com el paper, les llavors de fruites o els grans d’arròs; totes han estat realitzades a mà per Nicolai Siadristy.

E

peces d’art. Per poder apreciar el treball de la miniatura al 100%, el visitant pot (i deu) utilitzar en alguns casos un microscopi, per exemple per observar l’obra del bodegó sobre un gram de sal o la caravana de camells passant per l’ull de l’huracà, entre d’altres.

Al museu podem trobar nombroses mostres de les famoses matrioixques o nines russes; els exemplars més petits són un autèntic prodigi en aquesta disciplina. També s’hi pot contemplar crucifixos, objectes d’art sacre i altres tipus de

Malgrat les reduïdes dimensions, el Museu de la Miniatura també dedica un espai a la comprensió de l’elaborada feina i tècnica de Nicolai Siadristy, amb una petita àrea audiovisual on es projecten imatges sobre la seva vida i la seva obra.

Museu de la Miniatura Carrer Mossèn Cinto Verdaguer · Edifici Maragda · AD300 · Ordino +376 838 338 museus@andorra.ad www.museus.ad

139 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

Fotos: Patrimoni Cultural d’Andorra / Govern d’Andorra / Àlex Tena

Sala d’Exposicions Era del Raser Situada a la planta baixa de l’Era del Raser, la Sala forma part del complex museístic de la Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino. L’espai està adaptat per acollir exposicions de caràcter temporal de llarga durada, que permeten donar a conèixer part de les col·leccions del patrimoni inèdites per al gran públic.

Sala d’exposicions Era del Raser Carrer Major · AD300 Ordino +376 836 908 museusandorra@gmail.com www.museus.ad Horaris i tarifes: Obert cada dia, de 10 h a 14 h i de 15 h a 18 h.

Tancat els diumenges a la tarda i dilluns.

Entrada: 2,5 € (entrada conjunta Sala d’exposicions, Casa d’ArenyPlandolit i Museu Postal: 5 €).

Menors de 10 anys: GRATUÏTA

D

esprés de descobrir uns dels fons patrimonials d’Andorra, el de la família Rossell d’Ordino, l’Era del Raser proposa una exposició que permet a l’espectador conèixer una de les facetes més desconegudes de la família Areny-Plandolit, a través de la mostra ‘Abracadabra: Il·lusionisme i màgia a cal Plandolit’.

L’exposició, que ha estat impulsada per la Biblioteca Nacional d’Andorra i l’Àrea de Museus i Monuments del Ministeri, es divideix en quatre segments i compta amb un centenar de peces. Com a base d’aquesta exhibició, que es podrà visitar al llarg del 2022, s’ha tingut com a punt de partida el llibre ‘Las maravillas de la magia moderna’ (1913), de Pau-Xavier d’Areny-Plandolit, considerat com a una de les primeres fonts d’informació, en espanyol de l’època moderna, que contenia dades sobre jocs d’escamoteig, cartomància, màgia de saló i il·lusió per a teatres.

140 · Andorra és Cultura · núm. 2

Sens dubte, aquesta és una exposició que convida a entendre com aquesta icònica família andorrana entenia i vivia la màgia a principis del segle XX.

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

Fotos Jaume Riba/ © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya AFCEC VIDAL

Cal Pal, quan l’arquitectura vernacular esdevé reivindicació d’identitat

Cal Pal és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les seves portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn de la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.

S

ituada a la Cortinada, al costat del camí que va de la palanca del Vilar al pont Sobirà. La casa formaria part d’un conjunt de béns adscrits a l’alberg d’Escoter - cases, casals, cortals, terres, prats, horts, hortals, deveses, pastures i altres possessions - objecte d’una donació feta per Bernat Escoter, vicari de la Massana, i Raimunda, la seva mare, a favor de Joan Pal d’Ordino. Esdevindrà així la casa i possessió de la família Pal i serà “lloc i foc” de Raimunda fins a la seva mort; s’hi estipulà que Pal haurà de viure de forma permanent al lloc i que no el podrà vendre. Així, la casa continuarà durant els segles baix medievals i moderns en mans d’aquesta família fins que, al segle XVII, passarà per matrimoni a la casa de Joan Torres, de casa Teixidor de Sispony. El darrer habitant de la casa va ser Antoni Torres Armengol (a) Tonillo, qui la ven, el 1955, a Serafí Reig Ribó.

Cal Pal

Cal Pal, és un dels edificis més representatius de l’arquitectura vernacular andorrana. Hi ha documentades diverses ampliacions al segle XVI i a començaments del segle XIX, quan s’afegeix un tercer cos a un lateral de l’habitatge; és en aquest moment quan la casa adquireix el seu aspecte definitiu, amb la construcció del colomer i de les dues galeries cobertes de la façana sudoest. A la façana nord-oest destaquen els boquets de les bigues que suporten la coberta, amb la representació de rostres humans.

Carrer de Pal, 1 · La Cortinada AD300 · Ordino

Cal Pal, ha obert recentment les seves portes per esdevenir un espai de reflexió i debat. L’octubre del 2018, va inaugurar una exposició i un seguit de diferents iniciatives al voltant de la construcció amb pedra seca, una tècnica declarada patrimoni immaterial per la UNESCO.

Es poden fer visites guiades

141 · Andorra és Cultura · núm. 2

+376 338 096 www.calpalandorra.com Horaris d’obertura: Dissabte de 10:30 h a 13:30 h i de 15:30 h a 18:30 h Diumenge de 10:30 h a 13:30 h Entrada lliure i gratuïta per a particulars i grups, amb sol·licitud prèvia Per a visites concertades i visites per a grups, reservar a: +376 338 096 info@calpalandorra.com

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

Fotos: Comú d’Ordino

La serradora i la mola de Cal Pal

La serradora i la mola de Cal Pal es troben en un edifici situat al poble de La Cortinada. Les dues instal·lacions van deixar d’estar actives als anys 60 del segle XX, fins que l’any 1996 van reobrir, com a Centre d’interpretació, amb tots els seus elements originals restaurats.

Serradora i mola de Cal Pal Carretera General 3 (CG-3) · La Cortinada · AD300 · Ordino

L

a construcció data de final del segle XVI o de principi del XVII. Situada vora el riu, per aprofitar la força de l’aigua en l’accionament dels mecanismes de la mola i de la serradora, és un clar exemple de l’aprofitament hidràulic, en temps pretèrits, aplicat a la indústria domèstica, a Andorra.

www.ordino.ad

La visita permet assistir a la demostració de com se seccionaven antigament els troncs de fusta, mitjançant una serra accionada hidràulicament, i també el procés de transformació del blat en farina, mitjançant el frec de les dues pedres d’una mola, accionada amb el mateix sistema.

L’espai no està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda

Les visites guiades, amb demostració, es complementen amb un vídeo explicatiu.

Oficina de Turisme d’Ordino C/ Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad

142 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

Fotos: Comú d’Ordino

Mina de Llorts La presència de ferro a l’aigua no sempre és visible. Quan l’aigua travessa les capes geològiques es carrega de ferro; mentre l’aigua és subterrània, el ferro resta en suspensió. Quan el ferro es diposita pot formar concentracions de mineral, com és el cas de Llorts i la seva Mina.

L’

acumulació dels òxids de ferro transportats per l’aigua van formar el jaciment de Llorts. La presència d’òxids de ferro en el lloc va fer pensar que hom es trobava en presència d’un filó. Davant la necessitat d’obtenir mineral de ferro per a l’explotació de les fargues, i tenint en compte que el lloc es trobava molt més proper de les fargues que les mines explotades en aquell moment, al voltant de 1850 es va prendre la decisió d’excavar-hi una galeria. En veure que només es tractava d’una bossa de mineral, i no d’un filó que s’endinsés en la muntanya, l’explotació fou ràpidament abandonada.

Les característiques del terreny han fet que l’estructura de la petita mina s’hagi conservat en bones condicions i que es pugui visitar, podent conèixer quines eren les tècniques utilitzades a mitjans del segle XIX en aquestes explotacions.

Al fons de la mina podem veure encara uns forats d’uns pocs centímetres de diàmetre i uns quaranta

de llargada. Aquests orificis, previstos per ser omplerts de pólvora amb la finalitat de trencar la pedra, eren cavats manualment amb unes barres llargues de ferro (barrines), sobre les quals es picava amb un pic particular (una de les dues cabotes era en forma de maça). S’hi introduïa una metxa, es tapava el forat i es feia explotar la càrrega.

Aquests forats no es van utilitzar mai i és per això que avui encara els podem veure. Un altre interès particular de la mina de Llorts és la riquesa i la diversitat dels òxids de ferro que s’hi poden veure.

La mina de Llorts forma part de la Ruta del Ferro, un itinerari transfronterer als Pirineus premiat pel Consell d’Europa. Aquesta ruta permet descobrir el treball de la siderúrgia a Andorra entre els segles XVII i XIX, mitjançant el mètode de la farga catalana, quan aquesta activitat era una de les principals fonts d’ingressos del país.

Inclou, a més de la mina de Llorts, la farga Rossell i el Camí dels traginers.

143 · Andorra és Cultura · núm. 2

Mina de Llorts Avinguda de l’Angonella, s/n · Llorts · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino C/ Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

MUSEUS I GALERIES / ORDINO

Casa de la Muntanya,

educació ambiental a l’abast de tothom La Casa de la Muntanya, a la parròquia d’Ordino, és un punt per a l’estudi i la recerca en l’àmbit mediambiental, amb material interactiu que captiva l’atenció de tots els espectadors.

C Casa de la Muntanya Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino +376 878 173 www.ordino.ad Horaris: Obert cada dia, dilluns a dissabte de 8:30 h a 13:30 h i 15:00 h a 18:30 h Diumenge de 9:00 h a14:00 h Festius de 9:00 h a13:00 h

ombinant les funcions d’Oficina de Turisme i centre de referència, vinculada a la muntanya i al medi natural ordinenc i andorrà, la Casa de la Muntanya ofereix l’oportunitat de conèixer la diversitat biològica del país, aprofundint en les especificitats de cada ubicació i hàbitat, per entendre de manera més global el funcionament dels ecosistemes i la configuració del paisatge.

La declaració de la Vall d’Ordino com a Reserva de la Biosfera és un dels atributs que fan de la Casa de la Muntanya una parada obligatòria, tant per a turistes com per a residents, ja que, amb eines tecnològiques d’última generació, els visitants poden tenir una experiència interactiva i immersiva, amb pantalles tàctils, jocs, imatges aèries presses amb drons i una maqueta 3D que permet veure l’orografia del país.

Així, doncs, la Casa de la Muntanya no només es consolida com a un important atractiu turístic, 144 · Andorra és Cultura · núm. 2

sinó també com un punt educatiu idoni perquè els nens, dels diferents sistemes d’ensenyança del Principat, puguin entendre, de manera lúdica i dinàmica, els ecosistemes que els hi envolten.

MUSEUS I GALERIES / LA MASSANA Fotos: Comú de la Massana

Museu del Còmic, creativitat i color

El Museu del Còmic s’ha convertit en un espai de culte per a tots aquells amants de la historieta. Està situat en la plaça de les Fontetes de la Massana i ho gestiona l’Associació Andorrana del Còmic, la Il·lustració i l’Animació. L’objectiu d’aquest centre cultural és preservar i promocionar l’important fons gràfic i bibliogràfic del qual disposa.

L

a seva activitat es va iniciar amb l’exposició ‘Joies Literàries’, a càrrec de l’il·lustrador Antonio Bernal. Acull exposicions temàtiques de creadors internacionals, taules rodones amb la presència dels autors, projeccions de pel·lícules, tallers i activitats relacionades amb el món del còmic i, a més a més, té una zona de venda de publica-

cions. Una de les mostres més recents, amb la col·laboració de l’Ambaixada de França, a Andorra, va ser ‘L’Alcazar’, de Simon Lamouret, un il·lustrador tolosà que va exposar-hi una vintena d’obres originals.

En el seu interior disposa d’un espai de consulta, dividida en dues plantes, en el qual es poden llegir i consultar més d’un miler d’exemplars de totes les èpoques i per a totes les generacions. Aquest fons bibliogràfic es troba conformat per peces que daten de l’any 1904 fins als nostres dies. Es poden trobar alguns còmics europeus com ara Tintín, Lucky Luke, Astérix i Obélix i altres americans com ara El príncep Valent o Flaix Gordon, entre altres exemplars.

Idiomes: català, espanyol, francès i anglès.

Aforament limitat a 40 persones per visita, amb un espai adaptat per persones amb mobilitat reduïda. També s’ofereixen tallers temàtics per a tots els públics.

145 · Andorra és Cultura · núm. 2

Museu del Còmic Joan Pieras Plaça dels Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 838 919 arca@comumassana.ad www.lamassanacomic.ad

MUSEUS I GALERIES / LA MASSANA

Farga Rossell,

el centre d’interpretació del ferro Farga Rossell Av. del Través, s/n · AD400 · La Massana +376 835 852 Central de reserves: +376 839 760 Reserves: museusandorra@gmail.com Horaris d’obertura: De maig a octubre de dimarts a dissabte: de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h i diumenges de 10 a 14 h.

De novembre a abril de dimarts a dissabte: de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h.

Visites lliures, visites guiades i servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany.

Entrada general: 5 € Entrada amb demostració: 6,50 € Entrada reduïda: 2,5 €

La vall d’Andorra ha estat una zona productora de ferro entre els segles XVII i XIX; d’aquest passat, la farga Rossell és un dels testimonis més ben conservats dels Pirineus. El Centre d’interpretació de la Farga Rossell forma part de la Ruta del ferro, que s’inclou dins l’Itinerari europeu del patrimoni industrial.

L

a Farga Rossell s’aixecà entre els anys La Farga Rossell és el darrer exemple d’una 1842 i 1846 i, malgrat un curt període variant tecnològica del procediment directe que es d’inactivitat, es mantingué oberta fins desenvolupà als Pirineus orientals entre els segles al 1876, essent una de les dues últimes XVII i XIX, i és considerada com un exemple de fargues actives d’Andorra. farga “a la catalana”, que Avui, la Farga Rossell s’ha es caracteritza per una A causa de tasques de transformat en un centre manteniment, la Farga Rossell combinació particular entre d’interpretació per explicar tecnologia i treball. romandrà tancada al públic el procés de transformació fins al maig de 2022 del mineral de ferro en linDes del Centre gots i la seva comercialitzad’interpretació de la Farga ció posterior als mercats catalans. Un espectacle Rossell s’ofereix també informació per seguir multimèdia i diversos audiovisuals introdueixen La Ruta del Ferro i descobrir, entre altres llocs el visitant en el món del ferro. Els treballs d’ade- relacionats amb el món del ferro, el Museu Casa quació de la sala de treball ofereixen la possibi- d’Areny-Plandolit, l’església de Sant Martí de la litat de conèixer la trompa, el forn, els dos malls Cortinada, la mina de Llorts i seguir el camí dels i les condicions de treball. A més a més, les ins- traginers de mineral fins a les mines de la collada tal·lacions permeten veure en funcionament (dos dels Meners. cops al dia) un dels malls.

146 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / LA MASSANA

El Centre d’interpretació del Comapedrosa,

descobrint la riquesa del parc natural El Centre d’Interpretació del Comapedrosa (CIC) és un edifici multifuncional situat a Arinsal, que es va crear amb la finalitat de donar a conèixer el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, un indret màgic per descobrir flora, fauna i paisatges de gran riquesa.

E

l Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa té una superfície protegida de 15,42 km2, i es troba situat al nord-oest d’Andorra, a la parròquia de La Massana.

Dins el seu territori hi ha el pic del Comapedrosa, el cim més alt d’Andorra (2.942 m), que dona nom al parc. Destaca pel seu imponent paisatge d’alta muntanya, format per boscos, estanys i cascades.

La seva xarxa de rutes de senderisme i de refugis permeten fer-hi un gran nombre d’excursions i contemplar la fauna i la flora autòctones.

Per poder gaudir d’una manera més completa dels atractius que ens ofereix el parc, el CIC presenta una visió detallada sobre la flora, la fauna i la geomorfologia del lloc, a través de diferents plafons explicatius. També disposa d’un audiovisual que mostra l’evolució del paisatge a través de les diferents estacions de l’any, així com els diferents recorreguts per realitzar excursions.

El Centre és una mostra dels àmbits naturals del parc, per apropar aquest entorn a totes les persones que hi estan interessades, i també és un

espai en el qual podran conèixer les particularitats del parc les persones que no es puguin desplaçar a l’entorn natural.

Més enllà d’una exposició, el CIC està pensat per mantenir experiències sensorials relacionades amb el parc natural i alhora difondre les principals temàtiques relatives a l’entorn geològic, biològic i antròpic del parc.

Els visitants al CIC trobaran en els plafons interpretatius de l’exposició permanent una informació detallada sobre els hàbitats, la diversitat biològica, les particularitats geològiques i de l’activitat humana de l’àrea protegida. També s’hi presenten exposicions temporals, com per exemple l’actual: “La vida salvatge al Comapedrosa: el més extrem d’un país”, així com una zona de projecció audiovisual, on es pot veure el documental “Comapedrosa: secrets d’un parc natural”, i un espai de descoberta de realitat virtual, on amb unes ulleres 3D podreu gaudir del Comapedrosa 360°, que permet pujar al sostre d’Andorra sense moure’s del Centre.

147 · Andorra és Cultura · núm. 2

Centre d’Interpretació del Comapedrosa Carretera d’Arinsal, 5 · Edifici del Quart · Arinsal · AD400 · La Massana +376 837 111 cic@comumassana.ad www.comapedrosa.ad

MUSEUS I GALERIES / LA MASSANA

Casa Rull,

la casa pagesa per excel.lència La casa familiar dels Perich és un exemple de casa de pagesos benestants del país. La visita ús permetrà veure l’estret lligam entre els habitants d’Andorra i el paisatge en què habiten.

Casa Rull Carrer Major · Sispony · AD400 · La Massana +376 836 919 www.museus.ad Central de reserves: +376 839 760 Reserves:

A

les societats tradicionals pirinenques, com l’andorrana, les cases ho són tot: apleguen el concepte de família i el de patrimoni, i es converteixen en els elements principals de l’organització social. La Casa Rull de Sispony fou una de les més riques de la parròquia de la Massana. Al llarg dels segles ha conegut èpoques de més o menys prosperitat, s’hi han comprat i s’hi han venut terres, s’han endeutat i s’han recuperat. Sota el seu sostre han viscut hereus i cabalers, pubilles i joves,

museusandorra@gmail.com

148 · Andorra és Cultura · núm. 2

mossos i criats, seguint el fil de la història del país i evolucionant amb ella: una gran casa com aquesta és un organisme viu, que creix i s’adapta a les necessitats canviants de la família. Però a la casa no només s’hi vivia, sinó que s’hi feien tota una sèrie de feines relacionades amb l’activitat econòmica.

El cos principal de l’edifici de la Casa Rull és del segle XVII. Tot i que la casa era rica, no hi ha grans luxes ni presenta característiques particu-

lars. Actualment consta d’una planta baixa, de dos pisos i d’un cap de casa. Però no sempre ha presentat l’aspecte que avui s’aprecia, ja que al segle XVII hi va haver una reforma que va afectar bàsicament el soler - sala principal del primer pis -, amb l’obertura de noves finestres i la construcció d’una balconada, i també es va arrebossar la façana principal. En un moment indeterminat del segle XIX la casa va patir un incendi. La reconstrucció va afectar sobretot el cap de casa, que va passar de quatre a dos vessats.

Aquest museu forma part de l’Itinerari de l’hàbitat rural, el qual inclou també la Casa Cristo d’Encamp, que ens ofereix l’oportunitat de conèixer la forma de viure en una casa humil fins ben entrat el segle XX, i la Casa d’Areny-Plandolit, residència de l’única família noble que va viure a Andorra, amb uns luxes i uns costums que no eren propis del país.

De maig a octubre de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h i, diumenges, de 10 a 14 h.

De novembre a abril i de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h.

Visites lliures, visites guiades i servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany.

Entrada general 5€ / entrada reduïda 2,5 €.

149 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ANDORRA LA VELLA

Espai Columba,

identitat i art romànic Espai Columba Avinguda Verge del Remei, 19 · Santa Coloma · AD500 · Andorra +376 821 234 Central de reserves: +376 839 760 Reserves: museusandorra@gmail.com Horaris: Dimarts a dissabte de les 10 h a les 14 h i de les 15 h a les 18 h Diumenge d’11 h a 14 h Visites lliure, vistes guiades i servei d’audioguies en català, castellà, francès, anglès i alemany.

L’Espai Columba és un equipament cultural que té com a missió custodiar, conservar i presentar les pintures murals de l’absis de l’església de Santa Coloma, i d’introduir el visitant en el coneixement del romànic d’Andorra, mitjançant diversos objectes litúrgics provinents de les esglésies andorranes.

L’

Espai Columba és un edifici singular, obra de l’arquitecte Jordi Batlle, emplaçat a pocs metres de l’església de Santa Coloma i obert al públic el mes de març del 2019. Es tracta d’un centre difusor del coneixement de la pintura romànica a Andorra, així com del seu context arquitectònic i de les altres manifestacions artístiques que formaven part de l’univers del culte diví en aquest període estilístic. La seva visita és complementària de la de l’església de Santa Coloma, l’exemple més representatiu de l’arquitectura del moment i antic contenidor de les pintures murals arrencades de les seves parets el 1933.

Entrada general: 7 € Entrada reduïda: 3,5 €

L’edifici alberga els frescos, del segle XII, de l’absis d’aquesta església, presentats com a element 150 · Andorra és Cultura · núm. 2

principal de l’Espai Columba, també centre d’interpretació del romànic que ofereix la possibilitat d’admirar algunes peces litúrgiques d’aquest període artístic, la majoria procedents d’altres esglésies andorranes. Entre aquestes altres peces del romànic nacional hi trobem un candeler d’altar procedent de Meritxell (que s’exposa al públic per primera vegada), una creu espinosa de Sant Serni de Nagol, un Crist de Sant Martí de la Cortinada, una talla originària de Sant Vicenç d’Enclar, les lipsanoteques (capses que contenien l’acta de consagració de l’església i relíquies) de Sant Romà de les Bons i de Sant Serni de Nagol, una pedra cantonera amb restes de pintura de l’absis romànic de Sant Esteve d’Andorra la Vella, unes llànties trobades a les excavacions de Santa Eulàlia d’Encamp, o el llibre místic de Sant Romà de les Bons, datat del segle XII.

Pel que fa a les pintures murals, és interessant remarcar que el muntatge s’ha fet utilitzant el suport d’alumini que van construir els restauradors alemanys quan, en el seu periple, els murals estaven dipositats al Museu d’Estat Prussià de Berlín, en valorar que l’alumini és el millor material per a la funció de suport. Tenint en compte les seves característiques i que forma part de la història dels frescos, finalment s’ha optat per deixar el mateix suport nu, per la part exterior, el què li dona un toc industrial i contemporani característic, que combina de forma molt adequada amb l’edifici que acull el muntatge. La recreació de l’absis ha permès presentar, de forma pràcticament igual a la que es podien veure en l’espai que ocupaven en origen, totes les pintures que ornamentaven el seu interior, a excepció de dues figures de sants que ocupaven la part inferior de l’arc triomfal.

El cicle iconogràfic inclou el Crist en Majestat, el Tetramorf, la Mare de Déu, Santa Coloma, altres deu figures d’apòstols i de sants, així com l’Esperit Sant en forma de colom i diverses sanefes i franges amb decoració geomètrica o floral, i altres representacions d’espais arquitectònics i de teles i cortinatges.

La concepció de l’Espai Columba permet establir una rela-

ció directa amb l’església de Santa Coloma, que podem veure a través de la gelosia amb motius cruciformes que tanca l’espai expositiu per la part de ponent.

En la nostra visita també podrem apreciar la modernitat de l’escenografia de l’exposició, la qual inclou una pantalla de 20 metres quadrats en la que podrem veure la contextualització dels objectes exposats en els indrets en què estaven ubicats, així com la presentació, de forma completa i amb un format visualment atractiu, dels principals monuments del romànic d’Andorra, així com d’alguns dels remarcables objectes que acullen al seu interior.

Finalment, els visitants podran conèixer de primera mà la història del periple que van seguir els frescos de Santa Coloma al llarg dels anys (que inclou detalls com l’absència de dos fragments, un dels quals localitzat a Massachusetts), veure de forma gràfica el procediment seguit pels pintors medievals en la realització de les pintures al fresc, o com es va realitzar l’arrencament dels frescos del seu lloc original amb la tècnica de l’strappo, il·lustrat amb imatges sobre l’arrencament d’unes pintures murals, seguint la mateixa tècnica, realitzat a Sant Joan de Boí el 1978.

151 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / SANT JULIÀ DE LÒRIA

La història del tabac a través del Museu Fàbrica Reig

El cultiu del tabac i la seva manufactura ha estat una activitat econòmica fonamental per a Andorra. Per això, se’ns fa prou evident l’existència al nostre país d’un museu dedicat a aquest món, el Museu Fàbrica Reig, anteriorment conegut com a Museu del Tabac.

E

stà situat a Sant Julià de Lòria, a l’antiga fàbrica Reig, en un edifici de quatre plantes, situat al bell mig del poble, on es va produir la marca llegendària de tabacs, entre el 1909 i el 1947. El museu pertany a la Fundació Julià Reig i comprèn les instal·lacions promogudes al llarg dels anys per la família: Cal Rafeló.

Museu Fàbrica Reig C/ Doctor Palau, 17 · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 741 545 infomuseu@reig.ad www.museufabricareig.com Museu adaptat per a persones amb mobilitat reduïda

152 · Andorra és Cultura · núm. 2

L’objectiu principal del centre és divulgar la importància històrica d’aquesta activitat, i ho fa amb una gran presència de les noves tecnologies, amb projeccions audiovisuals i sistemes explicatius multimèdia, que formen part de la seva exposició permanent.

Un canvi històric Des del 9 de gener, dia en el qual culminarà l’exposició ‘Julià Reig Roqueta. Sant Julià de Lòria, segle XX’, el Museu Fàbrica Reig deixarà d’acollir mostres temporals presencials. D’aquesta manera, l’oferta serà completament digital, per la qual cosa els visitants podran gaudir de diferents obres i exposicions a través d’una experiència 100% interactiva.

La mostra ‘Julià Reig Roqueta. Sant Julià de Lòria, segle XX’, cinquanta-quatrena exposició del Museu Fà-

El Museu Fàbrica Reig ha acollit un total de 54 exposicions temporals de diferents índoles brica Reig, posa en relleu, a través de fotografies, la vida i la història de la parròquia de Sant Julià de Lòria. Sens dubte, és una bonica manera d’acomiadar un museu que ha esdevingut una icona de Laurèdia i també de tot el Principat.

153 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / SANT JULIÀ DE LÒRIA

Sala d’exposicions Sergi Mas, un homenatge a un artista que ha deixat empremta Coincidint amb el 91è aniversari de l’artista plàstic Sergi Mas, es va rebatejar la sala d’exposicions de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, que, des del 30 d’octubre de 2021, porta el nom del cèlebre i polifacètic creador.

P

intures, cartells, gravats, peces de ceràmica, talles de ferro, talles de fusta i altres escultures són algunes de les obres de Sergi Mas, que van servir per inaugurar la sala que porta el nom d’aquest artista català, que fa més de sis dècades es va instal·lar a Aixovall.

Sala d’exposicions Sergi Mas Casa Comuna · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045

La sala d’exposicions Sergi Mas consta de dues plantes a la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria ‘Sergi Mas i el seu entorn’ és el nom que va rebre aquesta exposició inaugural, que va comptar amb més d’un centenar de peces cedides per 154 · Andorra és Cultura · núm. 2

col·leccionistes particulars i també per empreses privades, com ara Crèdit Andorrà i MoraBanc, però també hi va haver algunes d’inèdites que el mateix artífex encara conservava entre les seves possessions més preuades.

La sala d’exposicions Sergi Mas ocupa la primera i la segona planta de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, amb superfície que suma uns 400 metres quadrats en el qual es podran fer activitats culturals de tota mena, a partir de 2022.

experiència i qualitat per a tots els projectes

Av. d’Enclar, 20 · Santa Coloma · Andorra.

T +376 722 237 · Mòbil: +376 321 660 · +376 321 023 cristallerianouestil@andorra.ad

cristalleries_nou_estil

MUSEUS I GALERIES / ESCALDES-ENGORDANY

Fotos: Noelia Farias · Comú d’Escaldes-Engordany

El CAEE, l’espai dinàmic d’Escaldes-Engordany

El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) és un equipament cultural gestionat pel comú de la mateixa parròquia. Aquesta instal·lació acull una àmplia col·lecció de maquetes d’art romànic i escultures de l’artista Josep Viladomat.

N

ascut a Manlleu, el 1899, Josep Viladomat va trobar el seu refugi a Escaldes-Engordany, on va morir el 1989. La seva obra és principalment escultòrica de marbre i bronze, que es podran

Centre d’Art d’Escaldes-Engordany Avinguda de les Escoles, 2 · AD700 · Escaldes-Engordany +376 802 255 www.e-e.ad Les diferents activitats complementaries de les exposicions, són amb places limitades i amb reserva prèvia obligatòria.

Entrada gratuïta.

156 · Andorra és Cultura · núm. 2

apreciar al CAEE. També hi ha esbossos que permeten entendre com era el procés creatiu d’aquest artista.

El CAEE també disposa d’una sala

d’exposicions temporals on es poden visitar diferents mostres d’artistes, tant de l’àmbit internacional com nacional, exposicions temàtiques històriques i d’antigues civilitzacions i, a més a més, disposa d’un ampli espai dinàmic, amb diverses programacions culturals, per a realitzar activitats a tota mena, tant per a adults com per als més petits. Fins al 29 de gener, el CAEE ha estat lloc d’acollida per al jove mag més famós del món, amb una exposició que va convidar tot els visitants a descobrir diferents peces i objectes de col·leccionista que donen vida a aquest increïble univers literari i cinematogràfic.

El CAEE disposa d’un dels edificis amb més història del país, l’antic cinema i garatge Valira. Aquest és un edifici que deixa testimoni de com era, en aquells temps, la vida social i l’àmbit arquitectònic al Principat, sent un dels primers immobles en construir-se a partir de granit.

A grans trets, el CAEE busca conservar, exposar i fomentar l’art andorrà en un entorn educatiu, per fer de l’art quelcom més pròxim a les persones.

157 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ESCALDES-ENGORDANY Museu Carmen Thyssen Andorra Av. Carlemany, 37 · AD700 · Escaldes-Engordany

Museu Carmen Thyssen Andorra, més que col.leccionisme

+376 800 800 www. museucarmenthyssen andorra.ad Horaris: De dimarts a dissabte: 10:00 h a 19:00 h Diumenge: 10:00 h a 14:00 h Diumenge tarda i dilluns tancat Últim accés a sala 30 minuts abans del tancament Tarifes: Normal: 9 € Reduïda: 5 € (consulteu a la seva pàgina web per saber les condicions) Entrada Gratuïta: menors de 18 anys.

La col·lecció Carmen Thyssen- Bornemisza, formada per més de 1.200 obres i en constant creixement, és propietat de Carmen Cervera, vídua del baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza, i conté majoritàriament pintures dels autors europeus de més renom dels segles XIX i XX.

U

na part d’aquesta col·lecció d’art internacional s’exposa al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, mentre que el Museu Carmen Thyssen de Màlaga acull una mostra dedicada, de forma particular, a la pintura espanyola i andalusa; també pertany a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza un conjunt de pintura catalana

158 · Andorra és Cultura · núm. 2

que s’exhibeix en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Des del 2017 disposa, de forma permanent, del Museu Carmen Thyssen Andorra, concretament a la part alta de la vila d’Escaldes-Engordany, en el qual es realitzen exposicions temporals temàtiques anyals d’algunes de les obres més emblemàtiques de la col·lecció.

Enguany podem gaudir, fins al pròxim 9 de gener de l’any 2022, de l’extraordinària mostra ‘Talents amb Denominació d’Origen. de Rigalt a Puigdengolas’. Sent la cinquena exposició que acull el museu, es podrà observar una excel·lent selecció de pintures de la Col·lecció d’Art de Crèdit Andorrà, acompanyada d’algunes obres del repertori de Carmen Thyssen-Bornemisza.

L’exhibició pretén mostrar les pintures dels grans mestres catalans de la col·lecció andorrana, les quals són de diferents artistes catalans de finals del s. XIX i principis del s. XX. A més a més, també té l’objectiu d’exposar les semblances i diferencies entre aquests, després de realitzar les seves obres pictòriques. Unes obres que pertanyen a l’edat d’or de la pintura catalana, on es pot observar el trencament amb les convencions de l’època, així com els valors i la cultura del transcurs de les generacions, fins a arribar als models actuals.

Educació a través de l’art El museu compta amb l’Espai EduCarmenThyssen, en el qual s’organitzen tallers, debats i altres activitats pedagògiques, amb

eines tecnològiques que amplien la informació i complementen la visita. Les visites educatives estan dissenyades per als diferents nivells educatius i conduïdes per personal especialitzat del museu, i el treball es realitza d’acord amb les obres d’art exposades. Les visites dinamitzades contribueixen a la interacció i la reflexió.

159 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ESCALDES-ENGORDANY

Espai Caldes,

la sala d’exposicions d’Escaldes-Engordany Situat a l’edifici on antigament s’ubicava el Centre d’Interpretació de l’Aigua del Madriu (CIAM) i, posteriorment, l’ARTALROC, l’Espai Caldes continua essent un punt de trobada molt important per a la cultura i l’art a Escaldes-Engordany.

Espai Caldes Av. Carlemany, 8 · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 890

La Peixera / Grup de Creadors La Xarranca

Av. Carlemany, 8 · AD700 · Escaldes-Engordany +376 360 606 / 353 091 xarranca.artistes@gmail.com

“L

es Escaldes: Pioners de l’Hoteleria 1900-1060” és el nom d’una de les exposicions recentment acollides per l’Espai Caldes, una de les puntes de llança, culturalment parlant, del Comú d’Escaldes-Engordany. La mostra, que s’acomiada el 8 gener de 2022, ofereix al públic una mirada històrica pels hotels escaldencs més simbòlics de la primera meitat del s. XX, així com l’impacte dinamitzador per fomentar l’economia del país.

160 · Andorra és Cultura · núm. 2

L’exposició consta de diversos objectes, cites i fotografies, que permeten l’espectador endinsarse en el transcurs que va de l’antiga Andorra cap a la modernitat. La mostra també compta amb fragments d’articles i escrits de capçaleres molt rellevants, com ara La Vanguardia i el Butlletí de la Societat Andorrana de residents a Barcelona.

La immensa majoria de les peces, entre les quals hi ha banyeres de zinc, vaixelles, taules, rajoles i adhesius de l’època, han estat cedides

temporalment per les famílies pioneres del sector de l’hoteleria, entre les quals cal destacar els Albós Gabarra, Fité Espel, Molné Armengol, Montané, Sangrà, Serra Pla, Torm Babot, Dolsa Montanya, Guitart, Roca, Arajol, Lacueva Canut, entre altres.

La Peixera, per fomentar la creació Si bé, amb 400 metres quadrats, l’Espai Caldes és una de les sales d’exposicions més grans del país, la Peixera contrasta per les seves dimensions més reduïdes. No obstant això, aquest recinte, ubicat a la part inferior de l’edifici, és el bressol on flueixen les idees del grup artístic La Xarranca. El resultat és una agradable sala d’exposicions on les obres es poden apreciar a peu de carrer.

161 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ANDORRA LA VELLA

Art Lab Andorra,

una finestra artística a Santa Coloma Molt a prop de l’església romànica de Santa Coloma i de l’Espai Columba, hi és Art Lab Andorra, una galeria d’art de nova creació que va inaugurar amb una mostra pictòrica de l’artista polonesa Ewelina Więcław.

E

l sector de les galeries d’art, a Andorra, està vivint una subtil efervescència gràcies a la implicació de nous actors a l’escena artística i cultural del país. Aquest és el cas d’Art Lab Andorra, un galeria que va obrir portes a Santa Coloma, el passat 10 desembre, amb una molt nodrida exposició dedicada a les emocions i expressions de l’ésser humà.

Art Lab Andorra Avinguda d’Enclar, 84 · AD500 Santa Coloma +376 886 600 artlab@cmee.com

Ewelina Więcław, artista polonesa radicada a la ciutat de Barcelona, va inaugurar la mostra ‘Expressions’, amb la qual, a través de pintures de mitjà i gran format, convida a explorar la sensibilitat que amaguen les expressions facials, 162 · Andorra és Cultura · núm. 2

trets que la pintora va explorar al llarg dels mesos de confinament i que va saber traduir amb un joc de siluetes entre clars i foscos.

Fidel a la seva identitat, Więcław va incorporar a l’exposició diferents peces de serigrafia on regnen el color, els contrastos i una complicitat entre erotisme i feminitat, que els visitants podran apreciar fins al 31 de gener de 2022.

De moment, a causa de les mesures sanitàries per combatre la Covid-19, les visites estan limitades a grups d’un màxim de sis persones amb cita prèvia.

La teva llar abrigada per l’esplendor de la natura A l’entorn natural de La Massana, a una de les zones residencials més prestigioses del país, hi ha aquest conjunt de 12 cases adossades de 4 habitacions amb acabats d’alta qualitat, espais interiors i vistes increïbles.

4 dormitoris ·

3 banys ·

des de 303m² de construcció ·

des de 99m² de jardí

Exceptional Properties. Exclusive Locations.

SPAIN • ANDORRA • PORTUGAL LUCAS FOX ANDORRA

Carrer de la Unió, 9 Escaldes-Engordany, Andorra

T: +376 775 077 E: andorra@lucasfox.com www.lucasfox.com

MUSEUS I GALERIES / ANDORRA LA VELLA

Galeries d’art per a tots els gustos Les galeries d’art també desenvolupen un rol fonamental en la difusió i la recepció de l’art contemporani, en les seves diferents expressions.

Al Principat, hi ha galeries que, amb les seves particularitats, captiven clients i aficionats d’Andorra i d’arreu del món.

La galeria del restaurant Mama Maria

Galeria i restaurant, les dues combinacions per fer una visita i gaudir d’una excel·lent jornada. Aquesta sala d’exposicions es troba a dins del restaurant Mama Maria i acull exposicions amb diverses reflexions artístiques.

Restaurant Mama Maria Av. Meritxell, 27 · AD500 · Andorra la Vella +376 869 996

Un dels artistes que hi ha exposat, ha estat el pintor i escultor Ángel Calvente, amb la mostra ‘Deriva’, amb la qual va plasmar la dependència de les persones a les xarxes socials i com els éssers humans acaben sent víctimes de les noves tecnologies.

Francisco Sánchez també hi va presentar l’obra ‘Eolo’ juntament amb un espectacle de dansa contemporània.

Roques al Carrer, galeria a cel obert

Roques al Carrer Diferents indrets de la parròquia · AD500 · Andorra la Vella Reserves: www.iea.ad/ roques-al-carrer

A la capital del país es guarden veritables tresors i entre els entorns urbans, pels quals passegem, hi ha riqueses que ens poden aportar un ampli coneixement sobre el medi natural.

Així és l’exposició ‘Roques al Carrer’ duta a terme pel Museu Obert de Geologia, una exhibició que es realitza mitjançant diversos panells explicatius que hi ha situats als carrers d’Andorra la Vella. En aquest itinerari, únicament urbà, podràs observar diferents roques sedimentàries, metamòrfiques i emblemàtiques, entre altres fòssils provinents del país i amb una sorprenent qualitat.

164 · Andorra és Cultura · núm. 2

Galeria Taranmana Passatge del Valira, 7 · AD700 · Escaldes-Engordany +376 336 253 www. taranmanaartgallery.com

Taranmana és una ‘galeria d’art híbrida’ dissenyada com un espai obert en el qual el visitant pot gaudir d’una experiència sensorial alternativa orientada al benestar, l’art i la degustació. Un nou model de treball amb una proposta innovadora, que permet adquirir noves experiències entorn dels diferents serveis i activitats que giren al voltant de l’art.

Eve Ariza, Judit Gaset, Jasmine Lilleby, Rosa Mujal, Gemma Piera, i Zoe van ser les sis artistes que van donar per inaugurada la galeria, amb una ‘site specific installation’.

Galeria Alta, obres d’art a l’alta muntanya

Galeria Alta Anyós · AD400 · La Massana artalset@artalset.com www.galeriaalta.com

Fundada per Pancho Saula, la Galeria Alta va obrir portes molt recentment amb 14 peces originals de la fotògrafa nord-americana Vivian-Maier, que coqueteja amb els autoretrats i la descontextualització social de l’individu, creant fotografies abstractes de gran qualitat.

El passat setembre del 2021, va ser quan, en companyia de les autoritats andorranes, va veure la llum aquesta galeria situada a més de 1.340 metres d’altitud.

165 · Andorra és Cultura · núm. 2

MUSEUS I GALERIES / ESCALDES-ENGORDANY

Galeria Taranmana, un concepte diferent

MUSEUS I GALERIES / ESCALDES-ENGORDANY

Art al Set, 18 anys d’art Amb 18 anys de trajectòria al país, Art al Set és més que una galeria destinada a l’exposició artística. Es tracta d’un espai que ofereix obres de prestigiosos artistes d’avantguarda, i a més, un fons d’inversió d’art per a democratitzar el seu accés i mantenir viu l’interès per aquesta disciplina.

A

quest espai, que va obrir les seves portes en 2003 i ha patit diferents trasllats, ofereix als artistes, aficionats i petits col·leccionistes, la possibilitat d’integrar-se dins d’aquest àmbit per a aconseguir reunir, de manera progressiva, la seva pròpia pinacoteca. Art al Set és, al mateix temps, un escenari per a xerrades, cursos i diferents activitats vinculades a la difusió de l’art.

Galeria Art al Set Avda. Carlemany, 95 · AD700 · Escaldes-Engordany +376 868 355 artalset@artalset.com www.artalset.com Horaris: De dilluns a divendres: 11:00 h - 13:30 h 15:30 h - 19:00 h Dissabtes: Hores convingudes

166 · Andorra és Cultura · núm. 2

Com no podia ser d’una altra manera, Art Al Set presenta exposicions individuals d’un gran nombre d’artistes d’avantguarda de Catalunya i Andorra, com ara els germans Moscardó, Enric Aguilar, Judit Gaset-Flinch, Carme Massana, Duván i Nerea Aixàs, entre altres.

Així doncs, Art al Set s’obre als amants, seguidors i curiosos de l’univers de l’art.

MUSEUS I GALERIES / ESCALDES-ENGORDANY

Margarida Cepeda - Atelier Galerie, on les pintures cobren vida La feminitat i el realisme són presents a l’obra de la Margarida Cepeda, artista d’origen portuguès, resident al Principat, que parla a través de traços subtils, meticulosos i plens de caràcter. Algunes d’aquestes fantàstiques peces, es poden apreciar al seu Atelier Galerie.

U

bicat a Escaldes-Engordany, Margarida Cepeda · Atelier Galerie és un espai dedicat a l’art com no n’hi ha al Principat, ja que acull, de manera exclusiva, obres creades per la pintora Margarida Cepeda, adreçades a un públic que comparteix amb ella la mateixa sensibilitat i una agradable fixació per la figura humana, especialment la femenina.

El passat maig de 2021, la galeria va acollir la mostra ‘Aparicions’, amb un espectacular oli sobre tela de 160 x 120 cm amb la Mare de Déu de Meritxell com a protagonista, peça que va obsequiar el Govern d’Andorra com a agraïment a l’acolliment que l’artista ha rebut al país.

Sobre l’artista Margarida Cepeda va néixer a Lisboa, l’abril de 1959. Va ser la primera persona de la seva família a

Margarida Cepeda · Atelier Galerie Avinguda Copríncep de Gaulle, 1 · AD700 · Escaldes-Engordany +376 609 204 margaridacepeda. ateliergalerie@gmail.com www.margaridacepeda.com

vincular-se amb les arts plàstiques i, com la defineix la periodista Helena Mineiro, “parlar de Margarida Cepeda, és parlar d’un ésser absolutament fascinant i portador de poderoses energies que ens conviden a pensar que Deu realment existeix”.

167 · Andorra és Cultura · núm. 2

Horaris: De dilluns a divendres: 14:00 h a 18:00 h Dissabtes: 10:00 h a 13:00 h 14:00 h a 18:00 h

EDIFICACIONS SINGULARS

Andorra,

una vitrina per a les edificacions més singulars Des de Casa de la Vall, que mostra l’Andorra d’abans, fins a la icònica silueta de Caldea, el Principat acull tota mena d’edificis que permeten veure, de primeríssima mà, com ha estat la transició d’aquest petit país pirenaic cap a la modernitat.

Casa de la Vall, els orígens

Situada en el centre d’Andorra la Vella, Casa de la Vall és un dels monuments més emblemàtics del Principat d’Andorra. L’edifici data de finals del segle XVI i va ser concebut inicialment com una casa de la família Busquets. A principis del segle XVIII es va convertir en la seu d’un dels parlaments més antics i amb més continuïtat d’Europa: el Consell General.

Casa de la Vall Carrer de la Vall · AD500 · Andorra la Vella +376 829 129 Servei de visites guiades www.museus.ad

Central de reserves: +376 839 760 museusandorra@gmail.com

E

l desembre de 1702 el Consell General va adquirir la casa amb la finalitat de celebrar les reunions dels membres de la institució i de guardar-ne la documentació. L’edifici també va acollir el Tribunal de Justícia, com es llegeix a la inscripció de la part superior de l’escut situat sobre la porta principal: Domus Concilij, Justitia Seus (Casa del Consell, seu de la Justícia).

La casa està dividida en planta baixa i dues plantes en altura. En la planta baixa es troba el Tribunal Penal, amb mobiliari i decoració de fusta. En el primer pis se situa la Sala dels Passos Perduts, sala noble de l’edifici, amb pintures murals originals del segle XVI. També en aquesta planta 168 · Andorra és Cultura · núm. 2

es pot accedir a la sala de sessions i la cuina, així com a altres elements simbòlics de l’immoble. Per exemple, la campana que s’emprava per a cridar a Ple o el misteriós Armari de les Set Claus, on es guardaven importants documents de la història del Principat, com ara el “Manual Digest”. El cap de casa s’ha condicionat com a sala polivalent.

Casa de la Vall forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO

EDIFICACIONS SINGULARS

Consell General d’Andorra, el parlament

La nova Seu del Consell General d’Andorra substitueix, des de l’any 2011, a l’històric edifici, Casa de la Vall. Està situada en el centre històric d’Andorra La Vella, molt pròxim a la seu administrativa del Govern d’Andorra.

A

mb la redacció de la Constitució, l’any 1993, es va preveure que els consellers generals passessin de 28 a 42, però l’edifici de la Casa de la Vall no permetia noves ampliacions. Per tal motiu, atesos els requeriments parlamentaris i tecnològics, es va iniciar un nou projecte per a aixecar un edifici que acollís als 42 parlamentaris previstos en el text constitucional, així com totes les activitats exigides per la nova ordenació jurídica.

L’edificació consta d’una superfície de

16.000 m², entre les diferents plantes i espais oberts que s’usen com a zona de descans. Té una altura de 30,20 metres. L’arquitectura d’aquesta moderna obra respon a lineaments avantguardistes. L’estructura reflecteix la seva capacitat simbòlica, la història, el pensament de la societat i la perdurabilitat en l’espai i el temps.

En l’actualitat, s’ha convertit en un espai per a diferents exposicions i esdeveniments culturals i socials. Cada any, en el seu ampli hall, es realitza el discurs institucional pel dia de la Constitució així com altres vinculats a l’activitat política.

Consell General d’Andorra Carrer de la Vall, 9-13 · AD500 · Andorra la Vella +376 877 877 consell.general@parlament.ad www.museus.ad 169 · Andorra és Cultura · núm. 2

EDIFICACIONS SINGULARS

Consell Superior de la Justícia d’Andorra, la nova seu Una nova edificació institucional situada en el centre d’Andorra La Vella, que alberga el Consell de la Justícia andorrana i que suposa la reubicació de l’activitat. Una moderna instal·lació que té un destacat nivell de sostenibilitat energètica.

“O

rdinatus-Nova Seu de la Justícia” és el nom del projecte arquitectònic presentant per Pere Espuga, que va resultar guanyador al concurs d’idees per al disseny de la nova seu de la Justícia d’Andorra. La construcció es va iniciar el novembre del 2016 amb un termini d’execució previst de 30 mesos.

Consell Superior de la Justícia d’Andorra Baixada del Molí, 2-4 · AD500 · Andorra la Vella +376 807 390 csj@justicia.ad www.justicia.ad

L’arquitecte va proposar la construcció d’un edifici auster, compacte, sostenible en els materials utilitzats, de baix consum energètic i fàcil de mantenir. Al mateix temps, va planificar i va dissenyar un edifici singular en un entorn divers i amb una gran visibilitat des de l’Avinguda Tarragona.

Es tracta d’una edificació urbana que apel·la

170 · Andorra és Cultura · núm. 2

L’immoble té una altura total de 36,80 metres. Compta amb dues plantes subterrànies, una planta baixa i set plantes superiors a l’ús de formes geomètriques netes. Es compon de dos grans volums, un que forma un sòcol de dues plantes i un altre volum que desencaixa per sobre el primer amb làmines metàl·liques perpendiculars retallades, que donen a la façana est i oest, generant formes ondulades. Mentre que el revestiment de pedra clara amb formes quadrades i rectangulars dona a la façana nord i sud.

EDIFICACIONS SINGULARS

El monòlit de la Ruta de la Llengua Catalana i, al fons, l’Hotel Rosaleda

Hotel Rosaleda, l’emblemàtica seu del

Ministeri de Cultura i Esports

Des de principis del 2020, l’Hotel Rosaleda ha esdevingut seu del Ministeri de Cultura i Esports. L’edificació, inicialment propietat de la família Puigsubirà, va ser erigida entre els anys 1941 i 1943 per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa.

H

i ha anècdotes curioses rere aquest emblemàtic edifici de l’arquitectura del granit, una d’elles és que va acollir a Ladislao Kubala, mític jugador hongarès de l’FC Barcelona, i altres personatges històrics –tot i que no confirmat– com l’Aga Khan III, 48è imant dels ismaelites.

L’Hotel Rosaleda està ubicat al núm. 13 de l’avinguda François Mitterrand, una de les principals connexions de la parròquia d’Encamp, i es va convertir en l’hotel més luxós del Principat, ja que va ser el primer a comptar amb piscina i sala de festes. Als seus inicis, comptava amb una seixantena d’habitacions, la majoria amb bany privat, amb un servei exclusiu adreçat als clients més selectes.

L’Hotel Rosaleda va ser declarat bé d’interès cultural l’11 de febrer de 2004 Quan va tancar portes, l’any 1998, el Govern va iniciar, el 2006, el procés d’expropiació de l’edifici, amb l’objectiu de preservar aquest trosset d’història que va ser declarat bé d’interès cultural, en la categoria de monument, l’11 de febrer de 2004. L’enderroc parcial del taulat era un dels principals problemes que afectava l’estructura que, després de diferents reformes, l’Hotel Rosaleda acull, en una superfície total de 5.300 metres quadrats, a excepció de l’Arxiu Nacional, tots els estaments del Ministeri de Cultura i Esports.

171 · Andorra és Cultura · núm. 2

Plaça Lídia Armengol i els Set Poetes Avinguda François Mitterrand, 13 · AD200 Encamp +376 875 700 www.cultura.ad

EDIFICACIONS SINGULARS

Fotos: Caldea

Caldea, el centre termolúdic

més important del sud d’Europa S’ha convertit en una de les edificacions més icòniques del Principat d’Andorra. El seu estil avantguardista continua generant curiositat entre els visitants que arriben per primera vegada al país, ja que la seva torre de vidre es pot apreciar des de bona part de la vall central.

H

an transcorregut més de 26 anys des que Caldea va obrir les seves portes per primera vegada. Situada en el centre d’Escaldes-Engordany, la seva superfície supera els 44.000 m², amb una gran torre de vidre en forma piramidal, de 80 metres d’altura i 65 metres d’ample, amb 14 plantes en el seu interior.

Caldea Parc de la Mola, 10 · AD700 Escaldes-Engordany +376 800 999 www.caldea.com

L’obra va ser concebuda com un mirall que reflecteix el temps, el poble i les muntanyes.

El disseny va ser obra del francès Jean-Michel Ruols, conegut com l’arquitecte de l’aigua. Amb referències minerals i cristal·lines, predominen les línies rectes i verticals. Inicialment s’havia plantejat com un edifici de pedra i fusta, que seguiria el model arquitectònic de les esglésies romàniques. Amb una concepció força allunada,

172 · Andorra és Cultura · núm. 2

El 2013, Caldea va construir Inúu, l’espai Adults Only del centre termolúdic el seu creador es va inspirar en les torres de San Francisco i de Londres, i va intentar preservar la forma de campanar per projectar referències espirituals i místiques que poguessin ser aplicades a l’aigua.

Recentment, Caldea va estrenar una llacuna panoràmica, amb vistes al riu Valira, que sobresurt de la terrassa exterior i ocupa l’espai on s’ubica el jacuzzi actualment. D’aquesta manera, aporta més diversitat d’instal·lacions per adequar-se als diferents tipus de públic.

CUINA DE MUNTANYA

Sant Cristòfol, s/n · Anyós · La Massana · Tel. +376 836 400 · restaurant.eulari@andorra.ad Treballem amb

EDIFICACIONS SINGULARS

Passarel.la Maria Rosa Ferrer Obiols, connexió entre història i modernitat

La impressionant passarel·la, que connecta la ciutat moderna i el centre històric d’Andorra la Vella, és, a simple vista, una construcció que no passa desapercebuda.

L’

estructura crida l’atenció de turistes i residents per igual. Durant els mesos posteriors a la seva inauguració, el passat estiu de 2021, han estat moltes les persones que han volgut retratar la passarel·la amb la seva càmera fotogràfica. Les vistes parlen per si mateixes.

La passarel·la Maria Rosa Ferrer Obiols connecta la plaça del Poble i el carrer de la Vall d’Andorra la Vella

Passarel·la Maria Rosa Ferrer Obiols AD500 · Andorra la Vella

El pont s’ha volgut batejar amb el nom de Maria Rosa Ferrer Obiols, per homenatjar a qui fou consellera general durant les legislatures 1994-1997 i 1997-2001, així com de 2005 a 2007, quan va ser nomenada a consellera de la parròquia d’Andorra la Vella i, posteriorment, cònsol major de la capital, entre els anys 2008 i 2015.

174 · Andorra és Cultura · núm. 2

EDIFICACIONS SINGULARS

Plaça Lídia Armengol i els Set Poetes, una icona de la capital

Les siluetes dels Set Poetes, de Jaume Plensa, s’han convertit en una de les atraccions turístiques més visitades del Principat, però, l’espai que acull l’obra, la plaça Lídia Armengol Vila, és també un homenatge a una dona visionària i avançada a la seva època.

L

ídia Armengol Vila, qui fou política i historiadora, va ser una de les dones més destacades del Principat, en erigir-se en una de les precursores de la Constitució, impulsora del sistema educatiu andorrà i defensora del dret de les dones. El 2012, es va inaugurar la plaça que porta el seu nom, un tribut més que merescut per a una persona que va destacar en cadascun dels seus rols públics.

El 21 de gener del 2014, l’escultor barceloní

Jaume Plensa i Suñé va inaugurar el conjunt escultòric ‘Set Poetes’, que presenten siluetes

L’extinta Banca Privada d’Andorra va cedir l’obra ‘Set Poetes’ al Comú d’Andorra la Vella antropomòrfiques assegudes sobre una columna de 10 metres d’alçada. A la nit, les set figures s’il·luminen en diferents colors.

175 · Andorra és Cultura · núm. 2

Plaça Lídia Armengol i els Set Poetes Carrer Prat de la Creu, 70 · AD500 · Andorra la Vella

EDIFICACIONS SINGULARS

L’edifici del Funicular d’Engolasters i la Casa del Guarda L’edifici, amb una llarga etapa històrica, va ser un dels primers del complex de FHASA, edificat entre els anys 1931 i 1934 i amb una construcció de planta rectangular.

E

n un principi, l’edifici únicament tenia la maquinària del funicular i, per iniciar-la, cada dia havia de pujar un obrer per posar-la en funcionament, no obstant això, temps després, el van habilitar perquè el guarda de la presa visqués allà, estalviant-se cada dia el llarg camí.

L’edifici funicular està format per dos cossos adossats, d’alçades i volums diferents, tot i tenir ambdós, dues plantes i cap de casa. A la planta baixa, de grans dimensions, s’hi troba la maquinària del funicular i tota la resta de l’edifici, és únicament dedicat a l’habitatge del guarda.

Respecte de la part exterior, totes les façanes són de granit amb obertures rectangulars i la principal compta amb dues portes d’entrada; una per l’habitatge i l’altra per a l’estació.

L’Auditori Nacional d’Andorra, 30 anys d’història

Recentment, l’Auditori Nacional d’Andorra va celebrar les seves tres dècades d’història amb un itinerari musical especial. Al seu escenari, han pujat tota mena de prestigiosos artistes nacionals i internacionals.

Funicular d’Engolasters Engolasters · AD700 Escaldes-Engordany

Auditori Nacional d’Andorra AD300 · Ordino +376 838 325

L’

edificació que acull l’actual Auditori Nacional d’Andorra data aproximadament de l’any 1930 i és a tocar de la Casa Museu d’Areny-Plandolit, un dels recintes culturals més visitats del país.

Adquirit posteriorment, el 1972, pel Consell General, des del 1991 l’Auditori Nacional 176 · Andorra és Cultura · núm. 2

d’Andorra s’ha convertit en la sala de concerts per excel·lència al Principat d’Andorra, en acollir artistes internacionals de gran reconeixement, com ara James Rhodes, Rozalén, Jorge Drexler, Ara Malikian, Jarabe de Palo, així com grans referents del talent local. El disseny que llueix actualment l’edifici és obra de l’arquitecte José García Paredes.

L’habitatge plurifamiliar construït l’any 1950, està format per diversos cossos de plantes gairebé rectangulars. El cos central més alt, consta d’una planta baixa amb alguns locals de comerç i, posteriorment, tres pisos per a ús d’habitatge i golfes.

L

a façana principal està revestida amb granit però, en general, totes les façanes que componen l’edifici són força simètriques i tenen bastants obertures, ressaltant aquelles de l’últim pis, que estan construïdes amb maó vist. Les llindes estan adovellades i únicament s’ha empleat l’arc de mig punt per la porta d’entrada.

Casa Balletbó Avinguda Verge de Canòlich, 78 · AD600 · Sant Julià de Lòria

Cal destacar, l’interessant joc de la façana principal, on s’observa una barreja de granit i maó vist. Pel que fa als carreus, es presenten, a grans trets, en forma de niu d’abella.

Casa Ivo, oberta al públic L’emblemàtica casa, construïda entre els anys 1942 i 1943 per l’arquitecte Adolf Florensa i encarregada pel Sr. Ivo Fiter, és un habitatge unifamiliar, el jardí del qual ha esdevingut escenari de diferents celebracions, esdeveniments i tota mena d’activitats, sent un edifici referent per al món de la cultura.

Casa Ivo Avinguda Verge de Canòlich, 47 · AD600 Sant Julià de Lòria

E

s tracta d’un xalet format per diferents cossos adossats, envoltat de terrasses i jardins, amb dues cobertes ben diferenciades, per una banda, de compost i, per altra banda, a dues aigües. Com a aspecte curiós a destacar, des de la façana sud-est s’hi observa 177 · Andorra és Cultura · núm. 2

una plana baixa i dos pisos però, si l’edifici és vist des del nord-oest, se’n poden apreciar un total de cinc pisos. L’immoble presenta obertures a totes les façanes, una torre a l’angle nord i, a la porta d’entrada, un arc de mig punt amb carreus de granit.

EDIFICACIONS SINGULARS

Casa Balletbó, de la meitat del segle XX

EDIFICACIONS SINGULARS

Casa Rossell, herència històrica

Una casa històrica, amb milers de records guardats entre les parets i documentada des del s. XV, així és la Casa Rossell.

Casa Rossell Carrer dels Portals, s/n · AD300 · Ordino +376 839 760

L’

edifici era propietat d’una de les famílies més poderoses del Principat, tant pel que fa a l’àmbit econòmic com al polític, i un d’aquests reconeguts integrants va ser Antoni Fiter i Rossell, autor del Manual Digest (1748). Els detalls de l’immoble delaten la magnífica casa senyorial, on disposaven d’un ampli espai,

així com diferents innovacions de l’època, podent-se observar el pes econòmic i social d’aquesta rellevant família.

L’interior de la casa no és visitable per motius de seguretat, no obstant això, sí que es permet passejar pels jardins del voltant de l’edifici.

Casa Lacruz, autenticitat pura Singular edifici d’habitatges i locals comercials, situat a la zona més transitada d’Escaldes-Engordany. És obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, reconegut com un dels principals exponents del moviment modernista a Catalunya.

Casa Lacruz Avinguda Carlemany, 61 · AD700 · Escaldes-Engordany

L’

immoble no està definit per cap data concreta, únicament per la dècada a partir del 1940, quan el seu creador es va exiliar.

Quant a la part visual de l’edifici, aquest sintetitza les formes de la seva trajectòria 178 · Andorra és Cultura · núm. 2

històrica amb l’ordenació de les façanes de materials locals com ara la pedra de granit. A més a més, s’hi pot observar una diversa quantitat de recursos arquitectònics, com ara balconades, finestres, tribunes... aspectes que li atorguen una característica personalitat a Casa Lacruz.

EDIFICACIONS SINGULARS

El Diamant,

una joia en el cor d’Andorra la Vella L’edifici El Diamant ha esdevingut una de les construccions més luxoses i icòniques del centre d’Andorra La Vella.

E

s tracta d’una moderna edificació des- destacats en El Diamant és la façana principal, tinada a l’activitat comercial i residen- on la geometria present simbolitza la puresa i cial. Consta de soterrani, planta baixa, resplendor del preuat mineral. La part posterior dues plantes assignades per a l’ús de de la construcció expressa la rugositat i solidesa locals i, dues més, per a oficines i aparcaments. de la roca.

A més, disposa d’altres cinc Segons Orteu, es va plantes i una sota coberta apostar per crear un espai L’edifici és una representació destinades a habitatges de atractiu amb la màxima cura dels contrastos de la naturalesa, pels detalls i la il·luminació disseny i qualitat. La seva un element escultòric de l’ambient. Les joies van façana ha estat construïda ser un dels elements claus amb mur cortina i una de que simbolitza la lluentor per planificar el projecte. les seves parts desplomada. d’una joia única L’edifici volia ser la representació d’una pedra L’equilibri a partir de la fusió entre la tècnica, la creativitat i l’empatia complexa i fina, com ara un diamant. Es van caracteritza aquesta important obra, duta a estudiar diverses opcions per transmetre la idea terme per l’arquitecte Xavier Orteu. Per a ell va de cristall, del mineral en totes les seves facetes, significar un gran repte, a causa de les dimensions la qual cosa es va materialitzar en un mur cortina i la complexitat de l’obra. Un dels aspectes més amb vidres de diferents característiques.

179 · Andorra és Cultura · núm. 2

El Diamant Avinguda Meritxell, 31 · AD500 · Andorra la Vella +376 806 350

LITERATURA

Pioners de les lletres al Principat d’Andorra Del ‘Manual Digest’ a la literatura contemporània, s’han escrit innombrables pàgines que formen part de la història andorrana o bé de l’imaginari col·lectiu, de les preocupacions i neguits del poble, de les formes de ser i de fer, i d’allò que encara està per definir. D’estils tan diversos, Andorra ha acollit i acull escriptors i poetes molt destacats.

Fotos: Biblioteca Digital Mundial

Antoni Fiter i Rossell (1706-1748) Antoni Fiter i Rossell fou responsable d’un dels manuscrits més importants del llegat andorrà. Parlem de més de 270 anys d’història en el contingut de les seves pàgines, l’autor de les quals ha quedat immortalitzat a través de la seva cèlebre i reconeguda obra, ‘Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra’ (1748), més coneguda popularment com a ‘Manual Digest’, que recull el passat d’Andorra, descriu els usos i costums del país, privilegis, la forma de govern i estableix una sèrie de normes morals que es converteixen en màximes.

Una obra citada com a referència per nombrosos autors i escriptors, molts dels quals han participat de la transcripció del manuscrit original de l’any 1987 i uns altres, com Albert Villaró i Joan Massa, s’han encarregat de transformar aquesta relíquia andorrana, en una versió més simplificada, a l’abast dels lectors tant en biblioteques com en llibreries, per a convertir aquest clàssic text en un material indispensable per a comprendre la història del nostre país.

Antoni Puig (1721-1805) “Dels orígens, el govern i la religió, els privilegis, els usos, les preeminències, el dret consuetudinari i les prerrogatives a les valls d’Andorra”.

El ‘Politar Andorrà’ (1763) és una versió simplificada del ‘Manual Digest’, desenvolupada per Antoni Puig, sacerdot andorrà, nascut a la parròquia d’Escaldes d’Engordany, que reprèn l’obra inicial, per a elaborar un text manuscrit carregat d’un gran valor històric, una mica més reduït i aportant algunes modificacions, l’original de les quals es troba disponible a Casa de la Vall.

S’han realitzat transcripcions del manuscrit i estan a disposició dels lectors a les biblioteques del país i a través de Biblioteca Digital Mundial.

180 · Andorra és Cultura · núm. 2

Isabelle Sandy (1884-1975) Per a molts, Isabelle Sandy –el seu nom real va ser Isabelle Dieudonnée Marie Fourcade– va ser una de les primeres persones a posar Andorra al mapa internacional de la literatura, a través d’obres com ‘Andorra ou les Hommes d’airain’ (1923), que va servir per realitzar la pel·lícula homònima que va dirigir Émile Couzinet, el 1942.

D’origen francès, però enamorada d’Andorra, Isabelle Sandy va trobar al Principat part de la seva inspiració artística entre les muntanyes i els carres de l’època.

Entre el gener i el març del 2019, el Ministeri de Cultura i l’Arxiu Nacional d’Andorra van homenatjar la figura de Sandy amb l’exposició ‘Andorra, l’estel i la muntanya’, d’Isabelle Sandy (1884-1975), un gest més que merescut envers una dona que va descriure un país pràcticament desconegut per a la resta del món.

Esteve Albert (1914-1995) Poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

A partir del 1956 es va establir a Andorra, va promoure espectacles de teatre popular, com el Pessebre Vivent d’Engordany, que tingué lloc per primera vegada el 1955 i es va representar fins al 1962.

L’any 2014, tot coincidint amb el centenari del seu naixement, va ser recuperat pel Comú d’Escaldes-Engordany.

De les més de 102 obres que ha deixat, se li coneixen 43, que són obres o adaptacions de teatre, 10 més són de poesia i la resta, obres diverses. De totes elles, una quarta part tenen relació amb Andorra. “La vella Andorra vista per mossèn Cinto” (1959), “La fi de la Revolució andorrana” (1985), “L’home dels ocells i els peixos” (1986), “Andorra Màgica” (1987), “Don Guillem d’Areny i de Plandolit” (1987-1988) i la col·lecció de “nadales”, publicades per Editorial Andorra, són algunes de les seves obres destacades.

181 · Andorra és Cultura · núm. 2

LITERATURA

Fotos: Biblioteca Digital Mundial

LITERATURA

Fotos: Diari d’Andorra · Meritxell Orobitg Clua · Arxiu fotogràfic

Norbert Orobitg (1915-1995) Nascut a Tàrrega, mestre, pintor i escriptor, va editar llibres i revistes, i va ser membre del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Un intel·lectual combatiu de la seva època, que al seu pas per Andorra va deixar un important llegat cultural.

Es va instal·lar a Andorra cap a l’any 1967 i posa en marxa, conjuntament amb Josep Mestres, l’agència de publicitat Andogràfica, amb la qual publica l’Anuari Guia Turística i Comercial d’Andorra, amb gran èxit. Aleshores, va obrir l’editorial Mirador del Pirineu, que li va permetre publicar la novel·la ‘La Pau dins la Guerra’ (1970). Posteriorment, va crear la impremta Tobira, la llibreria L’Esquetlla, Conserves Reixa, Promotour, Andros Films i la revista Claror.

Rossend Marsol i Clua, Sícoris (1922-2006) Rossend Marsol i Clua, l’advocat dels pobres, com també se’l coneixia. Va ser gestor, periodista, poeta, rapsode i dinamitzador cultural amb una personalitat singular i polifacètica, signava Sícoris en record del seu poble d’origen, Artesa de Segre. Va ser corresponsal dels diaris La Mañana, Mundo Deportivo, El Noticiero Universal i La Vanguardia, i va treballar a Ràdio Andorra i Ràdio Valira.

Instal·lat al Principat, des del 1958, va fomentar la recuperació de les tradicions andorranes. Va ser fundador de l’Esbart Sant Romà d’Encamp, va recuperar festes tradicionals com el Ball de l’Óssa i els Contrabandistes, va ser organitzador de les Caramelles, creador de la Cavalcada de Reis, a Escaldes-Engordany i presentador de la Nit Literària Andorrana, des de la seva creació, l’any 1978. Entre la seva obra, destaquen ‘Cel i muntanya’ (1989), ‘La ciutat dels tres castells’ (2000), ‘Festa major’ (2001) i ‘La terra dels Valires. Recull de poemes d’Andorra i per Andorra’ (2003).

Francesc Viadiu (1900-1992) Nascut a Solsona, el 15 de setembre del 1900, Francesc Viadiu i Vendrell va ser un polític i escriptor que, entre les seves diverses obres, va escriure ‘Entre el torb i la Gestapo’, una novel·la escrita a Andorra l’any 1950, però que es va publicar finalment el 1974, a Catalunya. La història recrea la seva experiència com a passador d’aviadors aliats per la frontera andorrana. Es calcula que van ser gairebé tres mil els anglesos, americans o francesos, entre d’altres, que es van reincorporar a la defensa aliada, o van marxar cap a la llibertat, gràcies al coratge i l’audàcia de persones com Viadiu.

182 · Andorra és Cultura · núm. 2

espurna cultural

És cert que, entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, Andorra no s’havia caracteritzat per ser un país amb una àmplia tradició literària. No obstant això, les noves generacions d’escriptors estan canviant aquest panorama, convidant els lectors a endinsar-se en diferents corrents literaris, com ara la poesia, la novel·la i la narrativa històrica.

Fotos: Diari d’Andorra/Fernando Galindo · Consell General/Eduard Comellas

Antoni Morell (1941-2020) A principis de la dècada dels 80 apareix en l’escena literària un home fonamental per entendre i retratar la societat andorrana a través de la literatura. Antoni Morell, qui es convertiria en un dels màxims exponents de la narrativa del país amb la irrupció de les seves obres ‘Set lletanies de mort’ (1981), seguida de ‘Boris I, rei d’Andorra’ (1984), ‘La neu adversa’ (1999), novel·la amb la qual rep el premi Carlemany, entre altres, fins a la seva obra pòstuma del 2020, ‘De la governança d’un país’, en la qual s’encarrega de fer una reflexió basada en el ‘Manual Digest’ del mestre Antoni Fiter i

Rossell, comentant les seves màximes per comprendre la transformació que ha patit el sistema de governabilitat d’Andorra en l’actualitat.

Es va encarregar d’impulsar, en 1995, la creació d’AEPA (Associació d’Escriptors Professionals del Principat d’Andorra), que la va dotar d’un marc regulador i professional per a l’activitat dels escriptors.

El 5 de gener de 2020 va morir a Andorra deixant un important llegat literari. Mesos després de la seva mort, es va presentar la seva obra pòstuma, ‘De la governança d’un país’, un llibre en el qual escriu una llarga carta a Antoni Fiter i Rossell, reflexionant sobre les màximes establertes en el ’Manual Digest’, que li va servir per contrastar el passat amb l’actual sistema de govern del Principat d’Andorra.

Àlvar Valls (1947)

Robert Pastor (1945)

Periodista, traductor i escriptor. Resident a Andorra, des del 1979, durant molts anys va treballar en diferents mitjans de comunicació del país i, l’any 1997, va rebre el premi Pirene de Periodisme Interpirinenc. En el camp literari ha publicat diversos llibres de poesia, de narrativa juvenil i altres, ha traduït al català més de seixanta llibres i s’ha dedicat a la investigació i documentació sobre diferents aspectes de la realitat andorrana. L’any 2019 es va iniciar en el gènere novel·lístic i, el 2020, va publicar ‘Entre l’infern a la glòria. Els últims dies de la vida de mossèn Cinto Verdaguer’.

Poeta, historiador i periodista. Durant més de quatre dècades ha exercit el periodisme al País Basc, Barcelona, Lleida i Andorra. Autor d’una vintena de llibres en castellà i català, ha cultivat la poesia amb ‘Mai no tornaràs a Ítaca, Ulisses’ i ‘Entre l’aigua i la pedra’; l’assaig, amb ‘Aquí les penjaven’; el relat, a través de ‘Perdut i altres històries de les Valls’, i la novel·la històrica, amb ‘Ossos i cendres’. Per l’assaig ‘Aquí les penjaven’, Robert Pastor va rebre el premi Principat d’Andorra d’investigació històrica, a la Nit Literària del 2003.

183 · Andorra és Cultura · núm. 2

LITERATURA

La literatura contemporània,

LITERATURA

Fotos: Diari d’Andorra · SFGA

Albert Villaró (1964)

Joan Peruga (1954)

La galeria de retrats de personatges de muntanya que integren ‘La selva moral’ (1993), va ser el punt de partida del recorregut literari iniciat per l’autor urgellenc. Ha tocat la novel·la negra en un ambient rural, amb títols com ara ‘Les ànimes sordes’ i ‘Obaga’; la novel·la històrica, a través de ‘L’any dels francs’, així com altres estils, com ara la reelaboració fantasiosa del passat i la ficció situada a l’Andorra contemporània. Amb ‘Blau de Prússia’, Villaró va rebre el Premi Carlemany 2006.

Llicenciat en història contemporània, professor i escriptor, amb diversos treballs com a historiador, centrats en els Pirineus i Andorra, relacionats amb el carlisme, la crisi al sector del ferro i els viatgers romàntics, la seva obra literària gira al voltant de l’Andorra del segle XIX, amb les vicissituds de la família dels Areny-Plandolit i l’arribada dels viatgers. ‘Últim estiu a Ordino’ (1998) és una de les seves obres més destacades, ja que va rebre el Premi Fiter i Rossell de novel·la i també va servir de base d’una representació dramatitzada.

Josep Enric Dallerès (1949)

Albert Villaró el defineix com el primer poeta andorrà amb una vocació continuada, tot i el seu pas tan significatiu per la política andorrana. L’any 2007 crea Anem Editors, amb la voluntat de contribuir a la difusió d’autors andorrans, i d’àmbit andorrà, i amb aquest segell publicaria la seva primera novel·la, ‘Frontera endins’. Miquel Martí i Pol li va prologar el primer recull de poesia, ‘33 poemes’ (1974). En aquest gènere publica també ‘Despertar’ (1976), ‘Amic’ (1987), ‘De tu a tu’ (1990), ‘Illalba’ (1995) i, més recentment, ‘Vuitanta-dos dies d’octubre’ (2018).

184 · Andorra és Cultura · núm. 2

Ludmilla Lacueva (1971)

Col·laboradora de diferents columnes, l’escriptora escaldenca és una de les difusores més destacades del patrimoni cultural i històric del país.

Ingressa al món de la literatura amb la presentació de la seva obra ‘Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX’ (2001), que ha servit d’inspiració per a la presentació d’una exposició a l’Espai Caldes. El 2014, va presentar la seva primera novel·la històrica, ‘L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933’, mentre que, des del 2018, ha publicat tres novel·les policíaques ‘Mort sota zero’, ‘Scrap mortal’ i ‘Olor de difunt’.

Manel Gibert (1966)

Iñaki Rubio (1974)

Poeta andorrà amb gran activitat cultural al país, Manel Gibert ha publicat tres poemaris que li han permès adquirir notable visibilitat en l’escenari literari del país, ‘Pluja’ (2000), ‘Quadern d’Arans’ (2003); i ‘Blaus a la deriva’ (2010). Va guanyar, el 1998 i 2002, el premi pel Dia Mundial del Llibre a Andorra; el 2005, va rebre el premi Miquel Martí i Pol per ‘Avida Dollars’. El 2017 escriu ‘A l’ombra del solstici’, una sorprenent obra que ha estat traduïda a onze llengües, en format de haikus, que van acompanyats d’il·lustracions realitzades pel polifacètic Sergi Mas.

D’origen barceloní, però molt vinculat al Principat d’Andorra, Iñaki Rubio ha estat autor de quatre obres narratives, essent les més recents ‘Bestiari Pirinenc’ (2021) i ‘Morts, qui us ha mort?’ (2021). A Andorra, va ser guanyador del XXV Concurs de Contes de Nadal (2012), mentre que, el 2014, va fer-se amb el guardó de la 50a edició del Premi Recull de Narrativa Joaquim Ruyra. Actualment, fa part de la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO i és tècnic pedagògic a l’Àrea d’Activitats Culturals i Educatives del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior d’Andorra.

185 · Andorra és Cultura · núm. 2

LITERATURA

Fotos: Consell General/Eduard Comellas · Dona Secret · SFGA/C. Esteve

LITERATURA

Fotos: Diari d’Andorra · Dona Secret

Oliver Vergés (1989)

David Gálvez Casellas (1970)

Establert al Principat des del 2012, ha perseguit la història del país per intentar esbrinar i trobar el sentit a la supervivència amb el pas dels segles.

Vergés se centra, principalment, en la investigació del Comtat d’Urgell i el Pirineu medieval. També ha publicat diferents articles divulgatius i especialitzats.

La seva obra més recent és ‘Carlemany i Andorra: Història de la Carta Pobla, el document que va originar una llegenda’, on narra les peripècies al voltant del document i la relació que té amb la identitat andorrana.

Escriptor, traductor i professor, David Gálvez és una de les darreres i més prometedores plomes sorgides en l’àmbit literari andorrà. Va debutar l’any 2014 amb l’elogiada novel·la epistolar ‘Cartes mortes’, una col·lecció d’històries que tenen la literatura i la creació artística com a teló de fons. A banda d’explorar la ficció, com en l’obra més recent ‘Carrer del bosc’ (2021), també ha estat capaç de crear, amb Jordi Casamajor, referències com ‘Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya’ (2020), que serveix com a referència per a estudiar les formes d’expressions dels nostres avantpassats.

Teresa Colom (1973)

Albert Salvadó (1951-2020)

L’èxit de vendes i la projecció internacional van acompanyar, per més de dues dècades, l’obra de l’andorrà Albert Salvadó. Els seus títols més coneguts s’endinsen en el gènere de la ficció històrica, però ha escrit també contes infantils i assaig, i ha aprofundit en la novel·la negra amb títols com ara ‘El rapte, la mort i el marsellès’ i ‘Una vida en joc’. L’any 2018 va rebre el premi Àgora Cultural 2017 per la seva contribució a l’enriquiment de la literatura d’Andorra, en particular de la novel·la històrica.

Colom va emprendre el seu camí literari a través de la poesia i, a poc a poc, va anar consolidant-se en el món de les lletres amb obres que la van fer cada vegada més visible. ‘Consciència’ és el títol de la primera novel·la amb la qual va debutar en el gènere ciència-ficció, però la poesia continua essent el seu vehicle artístic predilecte; així ho va demostrar amb ‘El cementiri de les matrioixques’, un poemari íntim que parla de la infantesa i la relació amb els pares.

186 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

La música és sempre present a l’ADN andorrà En ser un país d’acollida i obert a noves manifestacions culturals, Andorra ha esdevingut un camp fèrtil per aplegar tota mena d’estils musicals, amb artistes que han aconseguit guanyar-se l’afecte del públic.

Cor dels Petits Cantors d’Andorra El cor d’Els Petits Cantors del Principat d’Andorra es va crear el 1991, sota la direcció de Catherine Metayer, que enguany va fer oficial la seva retirada. Els Petits Cantors van actuar per primera vegada a la missa del Gall d’aquell any, a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp. Amb tres dècades de trajectòria, i formada en l’actualitat per una cinquantena de nois i noies, ha esdevingut una de les principals ambaixadores culturals d’Andorra amb les seves actuacions arreu del món.

El desembre de 2019 eren convidats al Palau de l’Elisi pel Copríncep i president de la República francesa, Emmanuel Macron. També han actuat a la seu de l’ONU.

Four Flags No pot faltar el rock en aquest catàleg de l’escena musical andorrana actual. Els encarregats de representar-lo aquí són els Four Flags. Quatre banderes i quatre nacionalitats en aquesta banda que formen Riccardo Sandrini (veu), Jordi Díaz (baix), Chris D’Annunzio (guitarra), Eric Lepoix (guitarra) i el darrer membre en incorporar-se a la formació, Martín Blanco (bateria). Després de cinc anys passejant el seu indie rock per diferents escenaris del país, van publicar el primer disc, ‘Virtus Unita Fortior’ (2019), amb 12 temes propis.

Shuffle Express Formada el 2016 i hereus de The Velvet Blues Band, intregren la banda Virginia Yáñez (veu i teclats), Marc Milián (baix i contrabaix), Pablo Villar (guitarra) i Dante Falótico (bateria). El blues és la raó de ser d’aquesta formació que fusiona shuffle, calypso, swing, funk i rock. Després de molts concerts als escenaris del país, l’any 2019 ha vist la llum el seu primer disc, ‘Old Man Blues’.

187 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Persefone La banda que va posar Andorra en el mapa de l’escena metal. El sextet format per Toni Mestre (baix), Carlos Lozano (guitarra), Miguel Espinoza (teclats), Marc Martins (veu), Sergi Verdeguer (bateria) i Felipe Baldaia (guitarra), és també la nostra formació més internacional, amb gires que els han portat a tocar per tota Europa, els Estats Units, el Canadà, Mèxic, la Xina i el Japó. El seu estil s’ha definit com Death Metal progressiu. Formada l’any 2001, en aquest temps han publicat cinc treballs discogràfics.

Hysteriofunk Una de les formacions més veteranes de l’escena musical andorrana, amb 25 anys de trajectòria. El quartet integrat per Lluís Cartes (bateria), Oriol Vilella (guitarra), Roger Casamajor (teclats) i Òscar Llauradó (baix), proposa un postrock instrumental difícil de classificar, amb elements de funk, jazz, electrònica i progressiu, que han passejat en gires per Catalunya, Espanya, França i Països Baixos. Recentment, a l’Auditori Nacional d’Andorra, van presentar el nou àlbum ‘ARNES’.

Els Pali Una de les propostes més recents, però que ja s’ha guanyat molts seguidors, com va quedar demostrat en el concert de presentació del seu primer disc ‘Mi plano privado’, el 2018.

Abans, però, ja s’havien donat a conèixer després de quedar finalistes en el concurs de la Fada Ignorant. Fusionen el flamenc i la rumba amb el pop, el funk i el reggae. El barceloní Miguel Palacios, autor de les lletres, veu i guitarra, és l’ànima i la cara visible de la banda formada inicialment per David Amat, saxofonista i percussions, i a la qual es va afegir després Toni Fernández, al baix i la guitarra elèctrica.

Lluís Cartes Cantautor i multiinstrumentista, l’any 2005 rebia l’impuls dels premis Sona 9 de maquetes i Carles Sabater, a la millor cançó en català, per ‘Camina descalç’. Des d’aleshores, ha firmat quatre treballs en solitari. El seu darrer disc ha estat el primer escrit, enregistrat i produït íntegrament per ell.

Bateria de la banda andorrana Hysteriofunk, des dels inicis, ha col·laborat amb intèrprets de renom de l’escena catalana com ara Marc Parrot, Toti Soler, Marina Rossell o Paul Fuster, entre molts d’altres.

188 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Patxi Leiva Cantant i músic autodidacte, fa cançons d’autor “amb ritme i missatge”, com ell mateix ho defineix. Ha picat molta pedra en els escenaris, que va començar a trepitjar quan tenia 14 anys. A Andorra es va fer conegut amb el duet Zipi & Zape, amb Gerard Sánchez, i ja té dos àlbums publicats en solitari.

La seva és una proposta propera que, en el segon disc, l’ha portat fins a llocs tan llunyans com Mèxic i Armènia.

Quim Salvat La seva irrupció en el panorama musical és recent i arriba després d’una llarga trajectòria com a esportista, en el món del futbol sala i del futbol. L’any 2016 rebia el premi Carles Sabaté, del Centre de la Cultura Catalana, per una de les primeres cançons que va compondre, ‘Gràcies’. El guardó va fer possible l’enregistrament del seu primer disc, ‘El meu granet de sorra’, el 2017, que va comptar amb la col·laboració del músic català Jofre Bardagí. Un treball que Salvat va etiquetar com a “rock tendre”.

Freyja La banda, tot i estar formada per dues generacions, saben complementarse molt bé i transmetre a la perfecció el seu principal objectiu, que és tocar rock & roll. Els integrants del grup són: Olívia Lara com a vocalista, Erick Firmino i Joel Lebowski com a guitarristes i, finalment, Joan Codina i Àlex Carrasco com a bateria. És la cover band dels èxits més destacats del rock internacional, omple els escenaris dels temes més exitosos del rock.

Jonaina Salvador La soprano Jonaina Salvador ha estat la impulsora i directora general i artística de la Temporada d’Òpera d’Andorra, que organitza l’associació Andorra Lírica amb la col·laboració del comú de Sant Julià de Lòria. En les primeres 4 temporades, Andorra Lírica ha impulsat 15 espectacles de gran format i ha aplegat 8.000 espectadors a l’Auditori Claror. És també un projecte social i educatiu, amb la posada en marxa del Cor de l’Òpera, les col·laboracions amb centres educatius i l’Escola d’Òpera de Sant Julià de Lòria.

189 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Un país que canta L’afició del país per la música es reflecteix en la diversitat del seu panorama coral.

Obríem aquesta secció amb el Cor Nacional dels Petits Cantors i el tanquem amb una mostra de grups vocals de tota mena.

Fotos: Martin Imatge

Cor de Rock d’Encamp Únic cor d’una escola pública d’Andorra, format per adolescents entre els 12 i els 16 anys i dedicat a la interpretació de versions corals de música pop, rock i de les llistes d’èxits. L’any 2009 el van posar en marxa dos professors de música de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, Gil Blasi i Jordi Porta. Amb una trentena d’actuacions públiques per temporada, han cantat a Andorra, Espanya, Gran Bretanya, França i els Estats Units, on van actuar a la seu de l’ONU.

Cor de Rock d’Andorra El projecte del Cor de Rock d’Encamp s’ampliava l’any 2017 amb aquesta coral, oberta a tota la població i que compta amb unes 45 persones d’edats i procedències molt diverses, amb una passió comuna per cantar. Com al Cor de Rock d’Encamp, Gil Blasi i Jordi Porta, en són els directors.

Andorra Gospel Cor Dirigit per Marcel Estornell, es defineix com un grup de persones que fan de la música una eina per transmetre un sentiment mitjançant la veu. El seu repertori està format per peces espirituals nord-americanes i africanes, a més d’adaptacions de temes pop. Compta amb una vintena de cantants.

190 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Coral Rocafort

Amb Daniel Areny, com a director, i Òscar Sánchez, com a director musical adjunt, el veterà grup coral lauredià es complementa amb els Petits Cantaires i la Coral de la Llar de Lòria.

Orfeó Andorrà Durant més de cinc dècades, l’Orfeó Andorrà ha portat el cant més enllà de les fronteres andorranes. Conformat per una trentena de cantants, aquest col·lectiu s’ha constituït com a gran referent coral del Principat.

The Stars Choir Andorra Integrat per persones de totes les edats i aptituds musicals, sorgeix de l’escola Stars Academy, dirigida per la cantant i singing coach resident danesa Susanne Georgi. Els més menuts tenen grup propi, amb el nom de Little Stars Academy.

Coral Casamanya El fundador de la Coral Casamanya va ser Josep Puig, a partir del gran interès suscitat en un grup de persones de la parròquia d’Ordino. De les tradicionals Caramelles al cant coral, l’agrupació està molt present a diferents trobades culturals i festivitats de la seva parròquia.

191 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Jordi Barceló Pianista, compositor i pedagog, és un músic polivalent i molt actiu en l’escena musical del país. Dirigeix l’Escola de Música de les Valls del Nord, on imparteix classes de piano clàssic, modern i jazz. Ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret al piano, amb artistes internacionals de renom i grups de música clàssica, jazz, flamenc i música llatina. Jordi Barceló és el director musical de la banda Grossband de la Massana, integrada per 30 músics amateurs.

Efrem Roca Saxofonista, des del 2013 és el director artístic de l’Andorra Sax Fest, que en set edicions s’ha consolidat internacionalment com a un dels més importants de l’especialitat, també organitza el Concurs Internacional de Saxofon d’Andorra. A banda de la seva trajectòria als escenaris, i de col·laborar amb diferents orquestres, s’ha dedicat intensament a la docència a Tarragona, Barcelona, França i Andorra, on imparteix classes a l’Institut de Música des del 2002.

Mireia Clua Foto· Irene Clua

Violinista, intèrpret i compositora, és també formadora en improvisació musical i promou accions solidàries. Les seves composicions per a violí elèctric i pedal looper viatgen per ritmes i estils diversos, que van, de la fusió al funk, jazz i pop. Amb un esperit inquiet i viatger, ha col·laborat a Nicaragua amb l’Associació Música per Viure Judit Ribas, i a la República Dominicana, on va posar en marxa el projecte ‘Música Maestro’, de formació musical per als mestres de les escoles rurals.

David Amat A banda de ser saxofonista i percussionista d’Els Pali, David Amat és professor d’Educació Musical a l’Escola Andorrana de 2a Ensenyança de Santa Coloma. Ha col·laborat amb diferents artistes, entre ells, la cantautora Pamela Magal, el guitarrista flamenc Jordi Rodríguez, el compositor Jordi Barceló i el saxofonista Efrem Roca.

192 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Guillem Tudó Fa tot just 4 anys, que es va iniciar al món de la música interpretant el piano, l’acordió i la trompeta, però no va ser fins als 12 anys quan va trobar la seva passió, el saxòfon, un instrument que, més endavant, aprendria a fusionar amb el cant. Des d’aleshores, és professor, realitza diferents concerts al llarg de l’any i un dels seus èxits ha estat poder enregistrar el seu primer disc, l’any 2020.

Noa Asthi Una veu màgica i melodiosa, així es podria definir a la cantant Noa Asthi, que va llençar la seva primera composició sota el nom ‘I Remember’, un projecte molt personal on es mostra un videoclip amb paisatges d’Andorra. La cançó convida a reflexionar sobre com es poden arribar a confondre les aparences i la realitat.

Martha Roquett Cantautora i compositora, es va donar a conèixer a l’Eurocasting d’Andorra, quedant com a finalista i participant posteriorment al festival d’Eurovisió. Roquet, fascinada pel món artístic i musical, des de petita, ha afirmat que li agradaria compartir escenari amb els cantants més reconeguts a nivell mundial, entre d’altres Shakira, Coldplay i Antonio Orozco. L’artista, el passat 2020 va publicar el seu disc amb el seu primer senzill en català ‘Papallones’ i un nou videoclip sota el nom ‘Hasta el final’.

Sara Núñez · ESE Enamorada de la música des de petita, Sara Núñez sempre ha somiat a emocionar la gent mitjançant la seva música, una tradició que vol mantenir, ja que sempre recorda com ella s’emocionava amb els vinils del seu pare. Nuñez ha presentat, aquest 2021, el seu primer treball discogràfic sota el nom artístic “ESE”, amb el suport del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra i el Comú d’Andorra la Vella. El seu estil coqueteja amb el pop, l’urban i el blues.

193 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Fotos: Eduard Comellas · Dona Secret

Punkers Love The 80’s Tots els membres que conformen Punkers Love The 80’s formen part d’altres bandes andorranes. Tot i néixer com una broma, aquesta és, en l’actualitat, una banda que compta amb un bon trajecte professional i un repertori musical definit pels clàssics dels anys 80, amb un toc de punk rock i lletres en llengua anglesa. Sens dubte, una de les bandes més esbojarrades del país.

Ishtar Ruiz L’artista va celebrar el passat 2020 els seus 25 anys de passió per la música. Tot i no ser andorrana, s’ha guanyat molt bé el cor de moltes persones amb la seva veu, un aspecte que ha estat treballant per originar una fusió màgica de veu melòdica i gutural. Una de les millors experiències de l’artista va ser cantar a cappella l’Himne Nacional d’Andorra, en un partit del club MoraBanc Andorra. Amb el guitarrista Jordi Armengol, Ishtar forma part del duet Think Twice.

Mar Capdevila Enamorada del cant, l’artista compta amb una llarga i intensa trajectòria professional, on ha pogut participar en el concurs ‘Veus d’Andorra’ i es va presentar amb la cantant Ishtar Ruiz al reconegut festival d’Eurovisió. Es va presentar també amb ‘Passió obsessiva’ a la preselecció d’Andorra al certamen esmentat europeu. Tanmateix, va aparèixer al programa ’12 punts’ de TV3. Actualment, amb Cristina Masferrer i Xavi Moreno, encapçala l’agrupació Sunset Dreams amb un repertori molt melòdic.

Susanne Georgi D’origen danès, Georgi somiava des de petita amb ser cantant i, actualment, el seu objectiu és fer tornar Andorra al festival d’Eurovisió. L’any 2009, va arribar a la primera semifinal del certamen amb la cançó ‘La teva decisió’, on va assolir la 15a posició. Entre les fites de la seva llarga trajectòria, va decidir muntar la seva pròpia acadèmia de cant, Stars Academy, i també ha encapçalat, des del 2018, el trio The Swing Girls.

194 · Andorra és Cultura · núm. 2

Vibrand en Clau de Soul El trio musical, que omple de melodies i alegria els diferents llocs on va, està format pel baixista Marc Milián, el bateria Dante Falótico i, finalment, al teclat i veu principal, Virgínia Yáñez. Vibrand en Clau de Coul et fa gaudir i t’endinsa en un profund viatge del soul, però també et fa explorar altres estils musicals dels anys 50 i 60. La banda versiona, a més a més, cançons de Sting, Stevie Wonder o Tom Jobim.

Juli Barrero La seva veu transporta als oients i el Juli, amb la seva calidesa, està encantat de fer-ho. El cantant, amb un interessant trajecte professional, ha realitzat diversos projectes durant els últims anys, essent un d’ells el tema ‘Aquest estiu, tot Andorra és nostra’, una cançó que ha agradat tant a RTVA que la van convertir en l’himne estival del 2021. El gener del mateix any, va estrenar el videoclip de la cançó ‘Amb les mans a les butxaques’, un missatge per encoratjar la ciutadania a ser més participativa envers les causes socials.

The Scarlett Brotherhood Tot va començar a partir de la llavor del grup Lady Scarlett, però, amb el pas dels anys i una gran evolució, The Scarlett Brotherhood va veure la llum amb la unió del guitarrista Robert Pujol, la vocalista Laura Estiarte, l’harmònica d’Àlex Bagaria, el violinista Elias Porter i el contrabaixista Òscar Llauradó. La identitat del grup està estretament vinculada als instruments acústics de cordes, amb els quals s’inspiren i creen repertoris tradicionals d’Irlanda i el sud dels EUA.

195 · Andorra és Cultura · núm. 2

MÚSICA

Fotos: Dona Secret · Jordi Joan Morera · Pat B

MÚSICA

La llavor dels germans Gerard i Lluís Claret A finals del 2018, Andorra la Vella va retre homenatge als germans Lluís i Gerard Claret pels seus 50 anys de carrera artística amb una exposició a la Llacuna, que va repassar en imatges la seva activitat concertística i va retratar el seu compromís pedagògic. El 2019, van ser homenatjats amb un parell d’estrelles al Bulevard Fener de la Capital.

Gerard Claret

(violinista), té un paper rellevant com a concertino-director de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA), des de la seva fundació, l’any 1993. El setembre del 2000 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA), que també depèn de la Fundació ONCA, gestionada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà. Ha estat director artístic del Festival Narciso Yepes, durant les 35 edicions del certamen, que l’any 2018 va donar pas a l’Ordino Clàssic.

L’ONCA

, formada per 35 músics, ha actuat al llarg de les seves 26 temporades d’existència a Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Portugal. Així doncs, amb una llarga trajectòria professional, l’ONCA suma, any darrere any, una gran quantitat d’espectacles. Els últims que ha realitzat els últims mesos, han estat: On-Carrer; un nou cicle d’estiu on la música ha sortit a les diferents vies del Principat per emplenar-los de melodies. I, per altra banda, l’homenatge que va realitzar la Fundació ONCA el passat mes d’agost a la Creu Roja, juntament amb el Cor Rock d’Andorra.

Per la seva banda, la JONCA s’ha convertit en el millor planter i plataforma de joves talents, que es poden gaudir en els tres concerts que fan anualment al país: Primavera, Meritxell i Santa Cecília. El passat mes de juny del 2020, van iniciar un nou projecte anomenat ‘Jonca en dansa’, impulsat per la Fundació ONCA, per donar una continuïtat a la campanya ‘ONCA amb tu’.

En l’actualitat, la JONCA i l’ONCA funcionen sota la direcció artística de l’Albert Gumí qui, recentment, va homenatjar Gerard Claret per la seva tasca en la formació musical del jovent.

196 · Andorra és Cultura · núm. 2

ART

Andorra, terra d’artistes plàstics En ser un país d’acollida, Andorra ha rebut al llarg dels anys tota mena d’influències artístiques i culturals, principalment dels dos països veïns, França i Espanya. Si bé la Guerra Civil Espanyola ha estat determinant perquè artistes com Josep Viladomat s’establissin al Principat, les dècades posteriors no han minvat l’arribada de nous referents i corrents artístics que han trobat a Andorra la fertilitat necessària per poder ressorgir. Això sí, des del si d’aquest país pirenaic, també veuen la llum artistes locals de marcada qualitat.

Josep Viladomat (1899-1989) Probablement, si recorres Andorra per primera vegada, et resultarà familiar, ja que trobaràs el carrer que porta el seu nom, comerços de material esportiu, però també podràs apreciar el seu treball escultòric, realitzat en diferents espais públics, que forma part del patrimoni cultural del nostre país. Josep Viladomat va ser un escultor català, exiliat a Andorra durant la Guerra Civil Espanyola, i va viure al Principat fins als seus últims dies.

La Puntaire, que s’alça a l’església de Sant Pere Màrtir i el bust de Francesc Cairat, situat a l’entrada de la parròquia de Sant Julià de Lòria, per esmentar alguns exemples, són obres esculpides per Viladomat. Algunes rèpliques de les seves escultures es poden trobar a la sala d’exposició permanent del Centre d’Art d’Escaldes–Engordany (CAEE), on se li ha atorgat un espai exclusiu per a l’exposició de les seves escultures públiques, realitzades per l’artista en territori andorrà i català.

197 · Andorra és Cultura · núm. 2

ART

Sergi Mas (1930) La font El Ball del Contrapàs, situada al centre històric d’Andorra la Vella, és una de tantes obres realitzades pel reconegut escultor andorrà Sergi Mas. Un artista polifacètic, que desenvolupa una intensa activitat cultural al nostre país. Va participar en la reforma de la Casa de la Vall (antiga seu del Consell General), en 1961. Entre les seves escultures més destacades, podem esmentar la nova imatge de la Verge de Meritxell, patrona d’Andorra. També ha fet altres treballs de gran envergadura, com ara el mural Els Benaurances, en la façana de l’església parroquial d’Escaldes-Engodany, la font monumental Garlandes i llorer, a Sant Julià de Lòria, o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer, a Ordino i Escaldes-Engordany.

“Aspectes de l’art popular d’Andorra” es titula el llibre que ha presentat més recentment, que reuneix una bona mostra dels objectes que formen part de l’art popular i l’artesania tradicional del Principat d’Andorra. Una recreació dels objectes quotidians d’una altra època, que ens fa viatjar a una Andorra que l’autor es proposa rescatar de l’oblit.

Toni Cruz (1965) Després d’explorar l’art de la manera més íntima, va ser el 2012 quan, en guanyar el primer premi d’escultura del concurs organitzat pel Comitè Olímpic Andorrà i el Ministeri de Cultura, va representar Andorra a Laussane, a la seu del Comitè Olímpic Internacional, on va exposar l’obra ‘Gènesis’. Des d’aleshores, les seves obres són visibles a espais públics, però també formen part de col·leccions privades. La més recent de les seves creacions és un conjunt escultòric de 10 peces, a la plaça de Les Fontetes de la Massana, que conviden l’espectador a tenir present la tradició ramadera, de l’esquí i siderúrgica que ha impulsat a Andorra durant diferents períodes històrics.

198 · Andorra és Cultura · núm. 2

Fotos: Andorra Biennale · Dona Secret · SFGA/C.Esteve

ART

Joan Xandri (1955) L’interès per la natura està molt present en l’activitat artística de Joan Xandri, una bona mostra és el seu darrer treball, Alternatura (2019). Les seves obres transmeten força a través de la matèria, els colors i els contrastos. Representant andorrà a la Biennal de Venècia del 2015, amb l’escultor Agustí Roqué, hi va presentar la instal·lació ‘Ànima compartida’, amb 40 de les seves pintures.

Francisco Sánchez (1962) Va participar en la Biennal 2011, la primera amb presència d’artistes andorrans, amb el tríptic ‘L’efímer i l’etern’. Pintor extremeny, resident a Andorra, la seva obra reflecteix el seu estat d’ànim en el moment en què està creant. N’és un bon exemple la mostra ‘Aigua i llum’ (2018), on són protagonistes les aigües del mar en moviment, els reflexos de la llum i el cel.

Va fer la seva primera exposició quan només tenia 15 anys.

Treballa paisatges fantàstics, que dibuixa amb carbonet en teles de grans dimensions.

Samantha Bosque (1973) “Memòria oblidada” va ser el títol de l’obra que va portar a la 55a Biennal de Venècia, celebrada el 2013, en què va fusionar pintura, escultura i noves tecnologies. També va ser present a la Primavera Fotogràfica de Barcelona, l’any 2000, amb els ‘Descontextualitzats’, tot i que, des del 2016, els seus murals de gran format han començat a guanyar espai a diferents racons del Principat. Els retrats, que d’una manera o una altra són presents en tots els vessants de la seva obra, constitueixen una de les facetes fonamentals del seu treball pictòric.

Eva Martinez · Zoe (1973) Artista andorrana d’àmplia trajectòria al país. Es defineix a si mateixa com a autèntica, entusiasta, curiosa, creativa, amb la intenció d’embellir el món a través de l’art. El seu nom és Eva Martínez, però també és coneguda com a ‘Zoe’, el seu nom en grec antic, que significa vida. Va ser escollida per a participar en el projecte Art Workshops en diverses edicions, incloent-hi la de 2016, i va tenir una destacada participació com a comissària per Andorra a la Biennal d’Art de Venècia 2019. En l’actualitat, treballa al Principat com a artista, terapeuta artística, professora de tècniques artístiques i coach creatiu holístic.

199 · Andorra és Cultura · núm. 2

ART

Àngel Calvente · Dona Secret · SFGA/C.Esteve/JAViladot

Ángel Calvente (1956) ‘Calidea i la Dama de Gel’ és una de les escultures que podràs reconèixer fàcilment si visites el nostre país. Aquesta obra, treballada en acer inoxidable i situada en la rotonda del túnel del Pont Pla, es converteix en un veritable espectacle durant l’hivern. Amb una trajectòria de més de 25 anys, Calvente es dedica gairebé exclusivament a l’escultura, com en el cas de ‘Dallaire’ i ‘Vincles’, però també ha explorat la pintura, especialment en la col·lecció ‘Deriva’.

Philippe Shangti (1983) Artista multidisciplinari, transgressor i contestatari, així és l’artista Philippe Shangti, que denuncia situacions com ara el consum de drogues i la prostitució. Resident al Principat, el 2019 va ser el representant d’Andorra a la 58a Biennal de Venècia, amb el projecte ‘Future Is Now’, una crítica social que intenta generar un canvi de consciència col·lectiva davant les evidents transformacions que pateix el nostre planeta, com ara el canvi climàtic. En l’actualitat, és un dels artistes residents amb més projecció internacional.

Eve Ariza (1973) Artista visual, nascuda a França i instal·lada a Andorra, va presentar recentment l’exposició ‘Grills’, on el principal protagonista és un tubercle que representa un símbol de resiliència. Ariza va explicar que el concepte va sorgir arran d’observar els cicles de les trumfes, ja que, per a ella, la trumfa és abundància, i l’abundància és un dret natural. També se la coneix per l’obra ‘Murmuri’, que va inaugurar l’any 2017 i amb la qual va representar el Principat a la 57a Biennal de Venècia.

Javier Balmaseda (1971) D’origen cubà, Balmaseda s’ha fet un bon nom al Principat d’Andorra. Recentment, va ser partícip del moviment ‘La cultura no s’atura’, marc en el qual va presentar l’exposició ‘Solo aire’, que va néixer del símbol representatiu d’un pensament o un estil de vida, un aspecte que si allò que interpreta desapareix, “solo queda aire”. Balmaseda també és autor de la instal·lació ‘Fixats en la contemporaneïtat’, amb la qual, l’any 2013, va representar Andorra a la 55a Biennal de Venècia.

200 · Andorra és Cultura · núm. 2

ART

Carme Massana (1934) Massana, amb una llarga trajectòria artística que s’inicia l’any 1981 a Andorra, va continuar l’exitosa carrera a altres emblemàtiques ciutats, com ara Madrid, París, Holanda i diferents racons dels Estats Units, recollint diversos premis.

El desembre de 2020, va presentar, a la galeria Art Al Set, una col·lecció de pintures paisatgístiques, amb colors vius i presència de flors, segells molt propis de la seva essència artística.

Gemma Piera (1950) Essencialment ceramista i escultora, la Gemma Piera també explora altres suports per a la seva obra, com ara el paper i les fulles que ens deixa la tardor, un element natural que, el passat octubre de 2020, li va permetre crear ‘Pluja de colors’ en el marc del projecte Haiku, impulsat pel Grup de Creació La Xarranca.

Alfons Valdés (1945) Amb un procés creatiu marcat per l’espontaneïtat i l’estètica de les coses comunes, l’artista va presentar, el passat octubre del 2021, l’exposició ‘4 Replans’, una col·lecció de quadres inèdits que evoquen la seva transició vital de Barcelona a Andorra. Aquesta és la primera mostra individual d’Alfons Valdés, des del 2013, tot i que, des del 2018, ha estat molt actiu amb el Grup de Creació La Xarranca.

Emma Regada (1993) Estudiant Belles Arts a Barcelona, Regada va descobrir la performance i l’escultura, que han acompanyat el seu creixement professional i artístic. Es va sumar, a principis de 2021, al projecte ‘La cultura no s’atura’, com a protagonista de ‘Clandestines’, una obra de conscienciació social sobre l’avortament i els drets de les dones. Com a escultures més recents, va presentar l’obra ‘Carrers buits’, en el marc de l’exposició ‘Pandores 20.21’.

201 · Andorra és Cultura · núm. 2

ART

Martín Blanco (1974) Artista visual, especialitzat en dibuix i art digital, ha participat en més de 30 exposicions col·lectives d’art a grans capitals d’arreu del món, com ara Nova York, al MOMA; i a París, al Museu Louvre. Nascut a l’Argentina i resident a Andorra, des de fa molts anys, ha guanyat premis internacionals en concursos de dibuix i art digital.

En l’actualitat s’ha especialitzat en el sector de la publicitat i l’entreteniment. Nombrosos treballs es poden trobar en portades de llibres, CD’s de música, targetes comercials i videojocs.

Pere Moles (1971) Pere Moles, director d’art i dissenyador, defensa la capacitat transformadora de l’art i que, a través d’aquest, es pot canviar la realitat de les coses, els seus significats i les seves funcions.

D’aquí la paradoxa del fet que hagi triat la figura d’uns barrots, els estripagecs, antany emprats per protegir i barrar el pas, com l’objecte encarregat d’unir dos mons. Dos mons que poden ser figurats (tradició i modernitat) i temporals (passat i present).

Moles és també comissari de la biennal L’ANDART.

Jordi Casamajor (1971) Escultor i il·lustrador gràfic lauredià, Jordi Casamajor és autor del ‘Gran carro de ferro i pic’, que podràs apreciar quan visitis la ruta del ferro, a Ordino. L’obra combina dos elements lligats al món de la metal·lúrgia i la mineria. També ha realitzat ’Muntanyes sobre un carro’, l’any 2006, situada a la parròquia de Sant Julià de Lòria, que forma part d’una sèrie d’escultures denominades per l’autor ‘Carros Mitològics’.

Nerea Aixàs (1980) Polifacètica i passional pel món de la joiera, la Nerea Aixàs és una prominent escultora del ferro. ‘Cub construït’, ‘Torre’ i ‘Cub #13’ són algunes de les seves obres. Recentment, a Art Al Set, va presentar una col·lecció on el seu material predilecte conviu amb el bronze i el formigó. L’obra ‘Cube’, un cub de ferro oxidat de 2,5 m3, engalana la rotonda de l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella.

202 · Andorra és Cultura · núm. 2

ART

Judit Gaset-Flinch (1963) És una de les artistes andorranes de referència. Va realitzar estudis de Belles Arts i va iniciar les seves primeres exposicions, tant individuals com col·lectives, l’any 1985, a Barcelona. A partir d’aquell moment, ha fet viatjar la seva obra a França, Espanya i Alemanya. Des del 2019, les seves creacions estan representades per la galeria Art al Set d’Escaldes-Engordany.

Moltes de les seves peces formen part de col·leccions públiques i privades, entre les quals destaquen, Fundació Crèdit Andorrà; MPGE, Tòquio i Califòrnia; CaixaBank, Andorra; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; Centre de Recerca Matemàtica (UAB), Barcelona i Ambaixada d’Andorra a Bèlgica, entre altres.

Rosa Mujal (1973) Pintora, dibuixant, docent i coach d’art, la Rosa Mujal és una artista que es defineix com a senzilla i hipersensible, a qui l’atrau la dolçor i la tendresa, que és capaç de plasmar les seves emocions en dibuixos, collages, pintures i altres formats de composició. ‘Du Tourbillon de tes Cheuveux’ és la seva exposició més recent, en la qual, amb retrats a l’oli i algun dibuix, recrea el cicle de la vida a través de les flors i el cabell.

Ignasi Morató (1955) Dissenyador gràfic, industrial i interiorista, amb una trajectòria llarga i molt reconeguda. Nascut a Barcelona, però lligat a Andorra des de ben jovenet, ha estat professor, a diferents escoles, a la Ciutat Comtal, entre les quals destaca l’escola de disseny LAI. Ha dissenyat la majoria de llibres del fotògraf Jaume Riba i en els darrers anys ha desenvolupat la passió per la pintura, amb diferents exposicions a Barcelona i Andorra. ‘Segons com t’ho miris...’, una sèrie de pintures a l’oli de gran format, va ser una de les mostres que Morató va presentar a l’antiga seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes.

Manolo Ferrer (1960) Manolo Ferrer és dels pocs –si no l’únic– artistes andorrans que dominen amb mestria l’art en vidre, una tècnica que ha pogut explorar més profundament arran de la seva prejubilació anteriorment lligada al sector financer. Després de quatre anys de feina, Ferrer va ser capaç de crear una capella de 7 metres de llarg per 3 metres d’amplada, que s’inspira en l’art romànic català. La bellesa del seu art li va permetre participar, a finals del 2020, a la mostra ‘Lyrical Narratives amb Abstraction’, organitzada per l’Agora Gallery de Nova York.

203 · Andorra és Cultura · núm. 2

DANSA I ALTRES MANIFESTACIONS

Andorra, tradició a través de la dansa El Principat també acull agrupacions dansaires i d’altres tipus que enalteixen l’escena cultural nacional i, a més a més, serveixen com a testimoni històric d’antigues tradicions que han aconseguit sobreviure al llarg pas del temps.

Esbart Santa Anna Creada el 1950, aquesta agrupació dansaire escaldenca va veure la llum a partir d’un grup d’aficionats a la dansa, que van decidir unirse i donar forma a un conjunt cultural que ha transcendit més enllà de la seva parròquia.

Un dels principals propòsits de l’Esbart Santa Anna és recuperar la història d’aquesta institució d’Escaldes-Engordany, a través de posades en escena molt ben treballades, tant des del punt de vista dansaire com dels escenogràfics i de vestuari.

Esbart Laurèdia La dissolució de l’antic Esbart Andorrà va donar pas, el 1963, a la creació de l’Esbart Laurèdia, arran d’un grup de dansaires de Sant Julià de Lòria que no es van voler quedar de braços plegats. Aleshores, Daniel Areny i Maria Esperança Ivern van fer possible que, aquell any, l’agrupació es presentés a la Festa Major laurediana i, des d’aleshores, s’han convertit en un col·lectiu cultural que acull més de 100 dansaires, entre diferents seccions i grups eteris.

204 · Andorra és Cultura · núm. 2

Promoure el ball tradicional a les parròquies d’Ordino i La Massana és el principal propòsit de l’Esbart Valls del Nord, que manté viva la cultura popular, des del 2011 i, a diferents trobades, com ara la Fira del bestiar, el Festival de Folklore Ibèric, el Dia de Sant Pere, entre d’altres. Una de les cites més esperades del 2021 va ser, sens dubte, la celebració del desè aniversari de l’agrupació, que es va dur a terme amb un festival a l’Auditori Nacional d’Andorra, on una setantena de dansaires van tenir l’oportunitat de pujar a l’escenari. Actualment, en són més d’un centenar.

Esbart Dansaire d’Andorra la Vella Nomenada el 2015 com a Entitat Cultural d’Interès Públic a la capital, l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella va néixer el 1981, amb Rafael Miranda al capdavant. La missió més important de l’agrupació és la de recerca i recuperació de danses andorranes i tradicions perdudes, per portar-les de nou als escenaris i compartir-les amb la col·lectivitat. En l’actualitat, uns setantacinc dansaires formen part de l’agrupació que, a banda d’Andorra la Vella, també ha actuat a França, Espanya, Itàlia, Suïssa, Portugal, Bulgària, Grècia i, fins i tot, a Corea del Sud.

Fallaires d’Andorra la Vella Tot i estar constituïda com a associació des de l’any 2013, la història de les falles d’Andorra la Vella van ser ressenyades pels escrits de Mossèn Cinto Verdaguer, a principis del segle XX. La Cremada de Falles de Sant Joan d’Andorra la Vella és una festivitat que, des de l’any 2010, el Govern d’Andorra va catalogar com a bé immaterial del patrimoni cultural del país. L’1 de desembre, com a part d’una candidatura multinacional que aplegava 63 municipis del Pirineu andorrà, espanyol i francès, ‘Les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus’ van ser incloses a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

205 · Andorra és Cultura · núm. 2

DANSA I ALTRES MANIFESTACIONS

Esbart Valls del Nord

DANSA I ALTRES MANIFESTACIONS

Castellers d’Andorra De creació relativament nova, els Castellers d’Andorra són d’aquelles agrupacions culturals que han sabut guanyar-se el cor dels andorrans, escalant una espatlla rere l’altra.

La Colla Castellera, que va fer el primer pas el 17 de juny de 2014, va arrencar amb unes 25 persones, però han arribat a ser fins a gairebé 150 involucrats. La mitjana actual és d’aproximadament unes 80 persones que actuen a tota mena de cites, com ara el Festival Internacional Casteller, jornades a favor de la lluita contra el càncer, la Fira d’Andorra la Vella, partits del MoraBanc Andorra, entre altres activitats.

Grup de Folklore ‘Casa de Portugal’ Aproximadament uns 10.000 portuguesos resideixen Andorra, esdevenint així en una de les comunitats estrangeres més nombroses al Principat. El Grup de Folklore ‘Casa de Portugal’ és un bon exemple d’integració cultural i de la bona relació que hi ha entre ambdós països, no només per l’ímpetu i la calidesa dels membres d’aquest col·lectiu, sinó per la seva implicació en activitats culturals, especialment dansaires, que busquen agermanar, encara més, Andorra i Portugal. Durant l’any 2021, el Grup de Folklore ‘Casa de Portugal’ s’ha mostrat molt actiu a diferents escenaris, amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la seva creació.

206 · Andorra és Cultura · núm. 2

Si bé les manifestacions culturals tradicionals són part fonamental de l’herència que Andorra comparteix amb el món, la dansa urbana i contemporània continua guanyant terreny, especialment entre el jovent, que troba en aquests passos de ball una via d’expressió realment única.

TC Escola de Dansa La història de TC Escola de Dansa és molt recent (2017), però, en poc temps, ha aconseguit fites històriques en diferents competicions nacionals i internacionals de dansa urbana contemporània, com ara el subcampionat del món que l’equip va aconseguir a Arizona, als Estats Units, en la categoria ‘mini crew’ de l’HHI World Championship, i el títol mundial obtingut a l’All Dance World Championship 2019, a Orlando. Actualment, més de 150 joves formen part d’aquest grup, sota l’acurada tutela de coreògrafs professionals que han estat guardonats per diferents actuacions i també han actuat amb la cantant colombiana Shakira.

Escola Líquid Dansa De la mà de Mònica Vega i Verònica Pérez, l’Escola Líquid Dansa es va crear el 2004 per convertir-se en un centre on els alumnes poden explorar la dansa clàssica, la dansa contemporània, el modern-jazz, les danses urbanes i el Pack4body. Des de la seva fundació, Líquid Dansa ha col·laborat amb diferents entitats per crear representacions de dansa i teatre com ara ‘De quin color és un petó?’, l’espectacle de crida social i ecològica ‘Terra nostra’, la mostra ‘Lumen’ i el show familiar ‘Kalu’, que combina ioga i dansa.

207 · Andorra és Cultura · núm. 2

DANSA I ALTRES MANIFESTACIONS

Dansa urbana i contemporània, també presents

ESPECTACLES MUSICALS

Una escena musical molt viva i diversa Andorra és el país de les muntanyes i la neu, però, al llarg de l’any també, es pot gaudir de carrers plens de melodies, concerts i grans festivals de música amb els artistes nacionals i també els més reconeguts a nivell mundial.

L’energia de la Temporada de l’Auditori Nacional

Durant anys, la Temporada de l’Auditori Nacional ha estat el context ideal per gaudir de tota mena d’artistes, tant nacionals com internacionals, de tota mena de gèneres i trajectòries. La programació del 2021, que va cloure el passat 28 d’octubre, va ser una proposta molt eclèctica on els artistes de casa van tenir una major representació, quelcom que el públic va saber agrair amb una molt bona assistència.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.cultura.ad

Temporada de la Fundació ONCA, l’art fet música

Un dels itineraris musicals i culturals més esperats de l’any és, sens dubte, la Temporada de la Fundació ONCA, que durant el 2021 ha captivat el públic amb un programa centrat en tres eixos: país, persones i formació. A l’estiu, ONCarrer va tornar a omplir els carrers de simfonies, mentre que l’ONCA i la JONCA es van ajuntar de manera especial per al Concert de Primavera. No hi van faltar els tradicionals concerts de Nadal, de Meritxell i de la Constitució, posades en escena que, per a la Temporada 2022, prometen un deliciós tast per als amants de la música clàssica.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.fundaciocreditandorra.ad 208 · Andorra és Cultura · núm. 2

‘Un tast de clàssics’ va ser la proposta dissenyada per a la quarta edició de l’Ordino Clàssic, amb l’Auditori Nacional com a epicentre de la majoria de les presentacions. Aquest itinerari musical es va inaugurar amb el Quartet Goldberg, amb ‘Clàssics dels anys 1950 als 2000’, l’únic recital que va tenir lloc a l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, a Ordino, en un format molt íntim que va treure els aplaudiments del públic. La ‘Simfonia de Cap d’Any’ va ser la cirera en el pastís d’un Ordino Clàssic espectacular que va coincidir amb la Mostra Gastronòmica d’Ordino.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.fundaciocreditandorra.ad

Jambo Street Music, escenari a peu de carrer

Durant cada estiu, la capital andorrana s’omple de música i color amb el Jambo Street Music, un festival que ha vingut per quedar-s’hi.

Creat el 2014, el Jambo Street Music ha estat la millor vitrina per a artistes locals, que han trobat, al Centre Històric d’Andorra la Vella, un escenari ideal per a connectar amb tota mena de públics, també per a la canalla, que podrà gaudir del Jambo Kids. El millor d’aquests acolorits i divertits concerts, és que es poden gaudir de manera gratuïta mentre es recorren els paratges més icònics de la capital.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.jambostreetmusic.com

Andorra Mountain Music, concerts entre les muntanyes La pandèmia va obligar que la primera edició –la del 2020– es cancel·lés gairebé del tot; aleshores, només l’Ainhoa Arteta hi va poder actuar, però amb l’esperança de recuperar el festival l’any següent. El del 2021, doncs, va superar totes les expectatives i va comptar amb la participació d’artistes de renom com els DJ Armin van Buuren, Bob Sinclar, David Guetta i Don Diablo, així com la cantant Mónica Naranjo.

Després de l’èxit de l’Andorra Mountain Music, el line¬-up d’artistes i les locacions estan encara per definir. El que sí que és segur, és que no hi faltaran les emocions i l’energia.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.visitandorra.com 209 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESPECTACLES MUSICALS

Ordino Clàssic, fusió i expectativa

ESPECTACLES MUSICALS

Música i gastronomia a Sabors d’Estiu

Sorgida com a una proposta molt creativa per obrir pas a l’entreteniment en temps de pandèmia, Escaldes-Engordany va crear, el 2020, el festival gastronòmic i musical Sabors d’Estiu, que se celebra al pàrquing que hi ha a tocar del Museu Carmen Thyssen Andorra. En un calendari molt actiu, i amb deliciosos aperitius i copes, visitants i residents s’hi poden relaxar i gaudir de concerts en directe i les millors mescles dels diferents DJ’s convidats.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.e-e.ad

Temporada d’Òpera d’Andorra, al cor de Laurèdia

La Temporada d’Òpera d’Andorra és una iniciativa de l’Associació Andorra Lírica, directora general i artística de la qual és la soprano Jonaina Salvador. Aquest 2021, ‘Cançó d’amor i guerra’ va donar el tret de sortida de la temporada en la qual també hi va participar l’Esbart Laurèdia.

Durant l’itinerari, els espectadors també van gaudir de la sarsuela iberoamericana ‘Cecilia Valdés’, en col·laboració amb el Teatre Nacional de Cuba. La 7a edició de la Temporada d’Òpera d’Andorra promet ser molt interessant.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.andorralirica.com

Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella El Centre de Congressos d’Andorra la Vella és un lloc ideal per a conferències, convencions, presentacions i concerts; per descomptat, també ho és per acollir la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella, una trobada artística dissenyada per a ments obertes, on convergeixen la música, la dansa i un petit tast de dramatúrgia.

L’últim dels tres espectacles del programa, està previst per al 27 de gener de 2022, amb l’actuació del Ballet Béjart, amb ‘Petites peces’.

Les autoritats locals han deixat entreveure que, durant el febrer, podria haver-hi un quart espectacle amb un músic clàssic.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.morabanc.ad/entrades 210 · Andorra és Cultura · núm. 2

Impulsat per l’Associació de Saxofonistes d’Andorra i el músic Efrem Roca, l’Andorra Sax Fest s’ha convertit en quelcom més que un festival de saxofon. Amb concursos, masterclasses, concerts i workshops, aquest certamen ha esdevingut en una competició professional, de caràcter internacional, que també dona oportunitats als joves talents. La novena edició del festival tindrà lloc entre els dies 9 i 16 d’abril de 2022.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.andorrasaxfest.com

Festival Colors de Música, donant vida a l’estiu Amb una de les programacions culturals, lúdiques i musicals més diverses, el Festival Colors de Música és capaç d’aplegar artistes de reconeixement internacional, com ara Sean Clapis i Poyo Moya, però també talents nacionals de qualitat com l’Ester Peralba, Efrem Roca i Jordi Barceló. En el marc del festival del 2021, s’hi van realitzar diversos concerts i activitats, com ara el ‘Jazz al carrer’, ‘Rutes d’Art’, ‘De pícnic amb Susana Sheiman’, ‘De festa amb l’Esbart Santa Anna’ i un concert entranyable de Giorgi Dzhishkariani, finalista de la 8a edició de l’Andorra Sax Fest. Sens dubte, un còctel musical que no et voldràs perdre l’any 2022.

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.e-e.com

La Fada Ignorant, bressol de talents Concebut com a cafè teatre, La Fada Ignorant és un espai on la música alternativa troba el seu lloc més idoni. Amb un cronograma molt variat i dinàmic de recitals en directe, aquest local ha estat trampolí per a diferents artistes musicals, però també per a escriptors i artistes plàstics que hi van presentar les seves obres. El 2016, la Fada Ignorant va crear el Concurs de Música d’Autor ‘La FI’ Andorra, una plataforma per captar nous talents! .

Per a conèixer el nou programa musical, visita www.lafadaignorant.com

211 · Andorra és Cultura · núm. 2

ESPECTACLES MUSICALS

Andorra Sax Fest, una cita internacional

Creadors deprogrés progrés Creadors de

de 1930, com a banc degàd’Andorra, d’Andorra,hem hem estat estat al DesDes de 1930, com a banc degà al costat costatdel del desenvolupament de les comunicacions, els serveis i les infraestructures, desenvolupament de les comunicacions, els serveis i les infraestructures, donant suport al progrés i al creixement de la nostra societat. donant suport al progrés i al creixement de la nostra societat.

andbank.com

andbank.com

andbank.com

andbank.com