Sílvia Hernández

“Shiori és un reflex del meu estil de vida”

Des de molt joveneta, la Sílvia Hernández, dissenyadora i creadora de Shiori, ha estat vinculada a l’art, el disseny, la moda i les manualitats, un lligam que deu a la seva família. Inquieta i curiosa per naturalesa, la creativitat es va convertir en un mitjà d’expressió per aquesta creadora que, des del 2008, dona continuïtat al llegat familiar.

“Els meus éssers estimats de Vitòria i Sant Sebastià sempre em recorden que, des de molt petita, sempre m’hi veien dibuixant i pintant”, rememora una il·lusionada Sílvia sobre aquella nena que, estiu rere estiu, lluïa un peto texà amb agulles de ganxo per fer polseres que regalava a molta gent. “Mare meva aquella nena de 10 anys!”, expressa entre rialles.

La mare de la Sílvia regentava una botiga de teixits tèxtils prou coneguda a Vitòria, on va guanyar diferents premis com a millor comerç de la ciutat i, fins i tot, va ser font d’inspiració pel seu tarannà emprenedor, una característica inequívoca de la dona basca. “Jo passava moltíssim temps al seu taller de modista i agafava teles i feia experiments amb elles. He passat molt temps entre modistes, teles, patrons”, explica. Però també, durant sis anys, cada divendres a la tarda i els dissabtes al matí, la Sílvia trobava inspiració en les seves classes de pintura. La tradició familiar en el món de la moda no només recau en la seva mare, sinó també en una de les seves tietes-àvies qui, aleshores, era oficiala de modistes de Balenciaga abans que la firma basca marxés a París. “Tinc de tot! Tinc tiets que han estat vinculats al tema de la pell, de la marroquineria, del calçat... A la família tenim aquesta vena de disseny i de creativitat”, assenyala la dissenyadora de joies, qui va estudiar Administració d’Empreses i, posteriorment, es va especialitzar en Màrqueting i Comerç Internacional, a la Universitat de Deusto, “una carrera que m’encantava, especialment per tot el que comporta gestionar els meus projectes d’emprenedoria, però sense deixar de banda els meus projectes creatius... Jo mesclava apunts d’economia amb dibuixos”.

Sílvia, resultat de la multiculturalitat

És extravertida i alegre, sí, però també molt determinada, sincera i directa. La Sílvia reconeix que la seva vida al País Basc era una “bombolla de benestar” de la qual se’n va sortir en arribar a

Andorra, on s’hi va trobar fora de la seva zona de confort. “Vaig conèixer persones de diferents llocs, una cosa que m’encanta, ja que, des de molt petita, vaig tenir vincles amb gent anglosaxona i vaig aprendre anglès molt aviat”, ens comenta. És d’aquesta forma que a ella no li causa cap sorpresa haver-se casat amb un australià.

La multiculturalitat d’Andorra no només ha estat cabdal perquè la Sílvia conegués l’amor de la seva vida, tot després d’un viatge a Nova York, l’any 2000, sinó que li ha permès modelar la seva identitat. “A mi no m’importen els passaports. Jo visc al món. Hi arriba un punt en el qual no saps d’on ets, ja que t’impregnes de cada lloc que visites i et quedes amb un trosset de tots”, diu.

Per entendre encara més, què fa diferent a Shiori, deixarem que la mateixa Sílvia ens ho expliqui amb l’encant i eloqüència que la caracteritza:

Quin ha estat el país que més t’ha marcat o que més t’ha obert la ment? Et diria que Vietnam, que va ser un viatge increïble, on vam ser-hi un mes sencer fent de motxillers. Estem parlant del 2007, quan hi havia llocs tan verges i no s’hi havia massificat el turisme. Quan et veus envoltada per una cultura tan diferent, amb gent tan genuïna, és quelcom que em genera molta emoció. pugui portar moltes vegades... que de veritat sentin que hi ha una història al darrere. Finalment, tot ho fem amb consciència envers el medi ambient. Fem servir cotó orgànic a les nostres samarretes, no utilitzem plàstics en les peces o embolics, ni dissolvents en la fabricació de les teles. També la nostra producció és reduïda, per evitar que quedin excedents... Al final, la gent veu Shiori amb il·lusió i és quelcom molt bonic.

Tens una connexió molt forta amb les teves clientes, que són de diferents edats i perfils, i que llueixen a la perfecció qualsevol de les peces que dissenyes. Com assoleixes que aquestes creacions siguin tan versàtils? Si et dic que tinc una clienta de vuitanta i molts, com et quedes? (Riu). Això m’encanta perquè cada peça genera una il·lusió molt bonica. Crec que part del secret rau també en el fet que, en ser del nord d’Espanya, tinc un estil molt marcat que compagino amb els meus viatges, el ioga, la natura, les tradicions de diferents llocs... Al final, és un còctel que cala en moltes persones. Un punt en comú de les meves clientes és que s’identifiquen amb la vida sana, amb el ioga, amb la meditació i l’espiritualitat... és un tipus de dona que té les coses molt clares, que s’estima a ella mateixa i que respecta la natura. Això és la filosofia slow.

Part de la filosofia de Shiori és “crear objectes amb ànima” i que cada peça reflecteixi un tret de la natura. Com transmets aquests valors a través de les joies, dels quimonos, dels fulards o de les bosses de tela? Shiori és un reflex del meu estil de vida i m’agrada molt que la gent ho percebi així. Sempre que dissenyo i necessito materials, procuro que vinguin d’un comerç ètic. Això és prioritari per a mi. Quan parlem d’objectes amb ànima, ens referim a totes les mans que han participat en el procés de producció. Els nostres artesans tèxtils són persones meravelloses que formen part de la nostra família. La primera premissa és l’ètica. L’Índia és un país d’una cultura meravellosa i estic orgullosa de crear feina de qualitat en un país com aquell. La segona premissa és que la gent sigui conscient del que compra; que, quan porti una peça meva, se senti bé i la Shiori també es caracteritza per la solidaritat, un fet demostrat en diverses iniciatives, com ara la creació de polseres solidàries per lluitar contra el càncer de mama. Per què t’identifiques amb aquesta causa? Tot va sorgir a partir de l’experiència de dues amigues, l’Esther i la Maria, que van lluitar contra aquesta malaltia. Si les arribes a conèixer, notaràs que tenen una fortalesa increïble i, com que vaig ser testimoni de tot aquell procés, m’ho vaig prendre amb molta empatia. Llavors, Andbank em va proposar crear una polsera, automàticament vaig pensar: “això és un homenatge a les meves amigues, per descomptat, però també a totes les dones que s’enfronten a aquest procés”. Aporta molta satisfacció veure tot el que es pot fer amb una pedra, un cordó i una mica de creativitat. Amb aquests projectes es crea una energia molt bonica!•