Eva Choy

treballadora i implicada

L’Eva Choy és filla d’una família d’hotelers i restauradors, dels quals ha pogut cultivar valors com ara l’esforç i el sacrifici, uns actius que no dubte a posar en pràctica en el seu dia a dia. Va cursar la carrera de física, sense tenir molt clar quina sortida professional li podria oferir però, malgrat tot, tenia molt clar el que havia de fer. Sempre ha estat una persona molt disciplinada i estudiosa, però les matemàtiques i les fórmules han estat la seva gran passió. Per circumstàncies de la vida va provar l'experiència de la docència i, li va agradar tant, que es va enganxar a aquesta noble professió. Ara ha fet un punt i a part per incorporar-se, plenament, a la vida política com a cònsol Menor de la parròquia d’Ordino, un càrrec que desenvolupa amb la màxima implicació, ja que la seva vocació de servei la motiva cada dia per a satisfer les exigències de tots els ciutadans. Fins al moment està plenament satisfeta de la tasca que està realitzant al capdavant de la corporació ordinenca, conjuntament amb el seu equip de govern, ja que ja han cobert pràcticament el 90% dels projectes que contemplava el seu programa electoral, algun d’ells amb un gran èxit, ja que han ajudat a recuperar el turisme i a dinamitzar la parròquia, amb unes xifres de visitants mai assolides fins al moment. El futur, un aspecte que no preocupa gens a la nostra entrevistada, fluirà cap allà a on vulgui, però sempre tindrà a la seva disposició una persona, honesta, treballadora, implicada i amb un alt grau de servei públic, sigui a la docència o a la política.

- Parla’ns una mica de la teva família? Vinc de família d’hotelers i restauradors. Els meus pares tenien un hotel, a la Cortinada, posteriorment també van ostentar un restaurant, així que he pogut viure la restauració i l’hostaleria des de molt petita. Vaig col·laborar amb ells treballant els estius i ajudant els caps de setmana. Per tant, he pogut viure aquest sector de molt a prop. Pel que fa a la resta de la meva família, també tinc un germà, dues nebodes i, actualment, estic en parella, ell en té dos fills d’una altra relació, però conjuntament no tenim cap fill.

- La vida de la restauració i l’hostaleria, ha de ser molt dura, no? La vida del restaurador és molt dura i molt sacrificada, amb uns horaris difícils. Justament, quan la resta de la gent gaudeix dels caps de setmana i festius, és quan hi ha més feina, així que no queda més remei que treballar. Sens dubte, viure això de molt a prop, i des de casa, t’ensenya molts valors, com ara l’esforç i el sacrifici. És per això que em va quedar molt clar que no em volia dedicar a aquesta activitat. És una professió molt maca i té la seva part positiva, la proximitat amb els clients i el contacte amb la gent, però és una feina molt dura i això em va empènyer a estudiar. Jo tenia claríssim que estudiar em permetria una altra sortida professional. - En aquella època, eren molt exigents els teus pares amb tu, sobretot, de cara als estudis? No, eren més aviat consellers i mai m’han imposat res, la seva estratègia era la de recomanar, sense cap mena d’imposició. Sempre m’han deixat fer el que volia, la qual cosa els hi agraeixo, fins i tot, a l’hora d’escollir la carrera, perquè el fet que jo estudiés física, potser, els va descol·locar, ja que no sabien quina sortida professional podria tenir, quina feina podria fer; però ells em van deixar tota la llibertat per poder estudiar el que volgués. Si em veien feliç i contenta, amb el que estava fent, i anava aprovant, ja estaven satisfets.

- T’han servit els seus consells, t’han guiat posteriorment en la teva vida? I tant. Estic encantada de l’educació que he rebut per part dels meus pares, així com de l’exemple que m’han donat. Perquè el que sí que han volgut sempre és inculcar-me uns valors per a créixer com a persona i perquè em pogués desenvolupar dignament a la vida. Crec que ho han fet molt bé i sense imposicions, i això també és molt important.

- En cap moment et van aconsellar de seguir amb el negoci familiar? No, eren molt conscients de la duresa d’aquesta activitat i,

La vida del restaurador és molt dura i molt sacrificada

Sens dubte, viure això de molt a prop, i des de casa, t’ensenya molts valors, com ara l’esforç i el sacrifici.

com tot pare i tota mare, sempre busquen el millor pels seus fills i, si pot ser, amb millors condicions que les que han tingut ells.

- Quin és el millor record de la teva infància? De la meva infància, els records que tinc són de jugar al carrer, a la plaça del Roc Blanc, quan vivia a Escaldes, sobretot els estius, que no parava de jugar amb tots els meus amics i veïns, ja que era el punt de retrobament de tots nosaltres. Sens dubte, ara és més difícil poder sortir al carrer a jugar amb els amics, sense tenir cap tipus de problema; em ve a la ment com un record molt maco.

- Ha canviat molt Andorra, des d’aquella època? Sí, i tant que sí. A veure, s’ha fet més gran, hi ha molta més població i és una evolució que es pot englobar dins de la normalitat, els temps canvien.

- I de la teva època d’estudiant, que recordes amb més afecte? De l’època d’estudiant recordo les trobades que fèiem amb els andorrans, a Tolosa i, quan ens retrobàvem tots, fèiem sopars i festes. Aquesta va ser una de les parts més agradables però, de fet, em va agradar tot, perquè l’època d’estudiant és una de les millors etapes de la vida. Fins i tot, la part més dura, té el seu vessant positiu, perquè si havies d’estudiar, també suposava un repte, una superació, perquè havies de passar els exàmens i aprovar curs rere curs. En definitiva, la vida d’estudiant jo la resumiria tota ella com a fantàstica.

- Podem dir que va ser una època molt esbojarrada o sempre has estat molt disciplinada? Sempre he sigut bastant disciplinada i força estudiosa, malgrat que, m’he divertit quan tocava, sense passar-me tampoc.

- Consideres que va ser una època positiva per al teu creixement personal? Sí, perquè el fet de sortir de casa i d’anar a viure a França, t’aboca a viure com un adult. Has de decidir-ho tot per tu mateixa i t’has d’espavilar, sens dubte, és un bon aprenentatge i ho recomanaria a tot el jovent, que avui en dia està massa assistit.

- Vas passar per algun moment de crisi, fins al punt de pensar a abandonar els estudis? No, gens, en cap moment ho vaig pensar. Certament em vaig trobar en moments en els quals no sabia per on tirar, però al final vas aprenent d’aquestes situacions. Sens dubte, una etapa que et fa créixer com a persona.

- Per què vas escollir la carrera de física, sembla més una professió d’homes, no? Perquè m’anaven bé les assignatures científiques, tant les matemàtiques com la física. A més a més, tenia notes molt bones en aquestes assignatures i m’agradava molt. I, a l’hora d’estudiar la carrera, em vaig guiar per allò que m’agradava més i que m’anava més bé. Això sí, sense saber quines sortides professionals tindria. Vaig pensar que podria ser meteoròloga però, a mesura que anava avançant en la carrera, i tenint en compte que a França aquesta professió estava lligada amb el Ministeri de la defensa, doncs vaig pensar que tindria certes dificultats i em vaig apartar d’aquesta especialitat. Però tenia clar que volia fer aquesta carrera, perquè m’agradava i la vaig gaudir molt. Després, les circumstàncies em van portar a desenvolupar la meva carrera dins de la docència i la veritat és que em trobo molt a gust.

- Molts físics se senten més matemàtics que no pas físics, és el teu cas? Sí, a mi m’agradaven més les fórmules

matemàtiques, que no pas la d’investigació i recerca. Em sentia més còmoda amb l’apartat més numèric o amb els càlculs.

- Una vegada llicenciada, per què vas optar per la docència i no per la investigació o altres activitats relacionades amb la carrera? Sens dubte, per circumstàncies de la vida. Recentment acabada la llicenciatura, em van trucar del Ministeri d’Educació per dir-me que buscaven un professor de matemàtiques per cobrir una baixa de maternitat, durant tres mesos, i vaig pensar, doncs ho provo. Resulta que em va agradar molt, m’ho vaig passar bé fent de professora. I vaig tenir la sort que, just després de finalitzar el contracte eventual, va sortir un edicte demanant novament un professor i, malgrat que vaig pensar que no aprovaria, finalment el vaig aprovar i així va començar tot, una mica per circumstàncies de la vida. Aquell va ser un moment on havia de decidir, o seguir en el món de la recerca o incorporar-me al món laboral.

- Seguiràs algun dia exercint de professora o, al contrari, tens clar que seguiràs lligada al món polític? La professió de professora m’agrada molt i, també la política, però entenc que aquesta última és una etapa de la vida i no em veig fent política per sempre. Per tant, tard o d’hora tornaré a la docència. Quant durarà l’etapa política? Doncs això encara no ho sé.

- Si posem en una balança l’activitat docent o la política, suposo que, pel que acabes de comentar, et quedes amb la docent, no? Ara mateix, en la situació en la qual em trobo, diria que hi ha un equilibri entre totes dues activitats. Totes dues m’estan aportant molt i és un gran aprenentatge i m’ho estic passant molt bé. Per tant, ara mateix les posaria al mateix nivell.

- Parlem del teu vessant polític, per què t’has dedicat a la política, es podria dir que tens vocació de servei públic per partida doble? Segurament sí, sempre m’ha agradat ajudar la gent, sobretot en la meva època de docent, ja que, transmets coneixements als estudiants però també els acompanyes en l’etapa d’aprenentatge i això és molt enriquidor. També vaig estar al capdavant d’un sindicat, una acció que consistia en representar al col·lectiu dels docents. Però a la política passa el mateix, ja que no deixes d’estar al servei dels ciutadans i que, contràriament al que pensen alguns, no som aquí per un interès personal, sinó per representar una institució. Per tant, hem d’estar escoltant allò que ens demanen els ciutadans i mirar de fer-ho el millor possible.

- Quina de les dues activitats consideres que crema més psicològicament, la política o la docència? Ara porto poc temps a la política per a poder respondre aquesta pregunta. La docència és dura perquè requereix molta energia per atendre a tots els alumnes, i hi ha un cert desgast. Pel que fa a la política, també té la seva part dura, però encara estic en una fase massa inicial per poder-ho valorar.

- L’oposició a Ordino és molt dura? La gestionem com podem (riu). Sens dubte, l’oposició és necessària per una bona salut democràtica.

- T’ha sorprès la bona entesa i la cohesió entre el tripartit que ens governa? Sí, tant a govern, com també aquí al comú, que també som un tripartit, la veritat és que estem treballant molt bé, fins al punt que, en el dia a dia, ens oblidem que pertanyem a diferents partits polítics i això per mi és molt enriquidor. Demostra que, si hi ha comunicació i coherència en els equips de treball, pots tirar endavant projectes en comú, malgrat venir de partits diferents.

- Assumir un càrrec tan important com ara el de cònsol, malgrat tenir

En definitiva, la vida d’estudiant jo la resumiria tota ella com a fantàstica.

experiència en política, ha estat una gran responsabilitat per a tu? En el moment de presentar-me sé perfectament que no és el mateix ser consellera de l’oposició que cònsol Menor, ja que has d’assumir moltes més responsabilitats i és una feina de dedicació plena, però forma part del meu caràcter i l’afronto com un repte més i amb tot l’esforç i tota la implicació, mirant de fer-ho el millor possible. Per mi és un repte important que m’ajuda en el meu creixement personal i professional, una etapa de la qual estic segura que trauré coses molt positives.

- Imagino que la gestió comunal està sent molt complicada, a causa de la Covid, com us ha afectat a l’hora de prendre decisions? Ens ha afectat com a tothom. Quan va arribar el moment de la pandèmia i, posteriorment el confinament, tots els projectes es van aturar de cop o vam haver de prioritzar alguns d’ells. Malgrat tot, estic convençuda que gairebé els podrem fer tots, però serà el calendari qui acabi marcant quines seran les prioritats. Així que, considero que, des del comú hem fet una bona gestió de la pandèmia, hem donat suport a Govern i ens hem adaptat, tant al moment com a les circumstàncies.

- Quins són els canvis més importants que heu implementat al Comú d’Ordino, des que et vas incorporar a aquest projecte, com a cònsol menor? Per nosaltres era molt important la dinamització de la parròquia. La Covid va reafirmar la importància d’aquest projecte, es va aturar tot el turisme i, conseqüentment, l’activitat de la parròquia. Però, he de dir que aquest estiu passat ha estat fantàstic, quant a visitants. Malgrat que l’estiu de l’any passat, sortosament, també vam poder rebre visitants, i hi va haver una bona activitat en aquest sentit. Però, sens dubte, aquest estiu hem batut rècord de visitants, tant al Parc Natural de Sorteny, com al nou Mirador Solar i a la resta de la parròquia, on les xifres de visitants han estat excel·lents i, per tant, crec que estem assolint l’objectiu de dinamitzar la nostra parròquia. En el seu moment vam crear una taula de dinamització, amb tots els sectors econòmics de la parròquia (hotelers, ramaders, comerciants i SECNOA) i vam encetar tot un seguit d’iniciatives que han fet possible que Ordino sigui una de les opcions més escollides per a visitar el nostre país. Per tant, estem molt contents dels resultats assolits.

- Hi ha hagut una bona entesa amb tots els sectors econòmics de la parròquia? La veritat és que sí, ja que procurem fer, amb aquesta taula de dinamització, reunions periòdiques i considero que és un bon espai per a escoltar els seus neguits i inquietuds. També per a treballar conjuntament propostes que permetin dinamitzar la nostra parròquia que, tradicionalment no ha comptat amb molt comerç i, per tant, viu dels visitants que venen a apreciar la nostra natura, un actiu molt important, ja que no hem d’oblidar que som Reserva de la Biosfera. - Ordino Arcalís és un dels principals problemes de la vostra corporació o penseu que Secnoa podrà revertir la situació? L’entrada de SAETDE ha estat una molt bona notícia per a l’estació. La pandèmia ha estat un cop dur per totes les estacions però, malgrat tot, penso que ja estem observant canvis positius a SECNOA. Aquest estiu ha estat molt bo. El nou Mirador Solar ens ha aportat un nombre de visitants, tan important, que ha fet que l’estiu hagi estat fantàstic. Hem rebut més de 70.000 visitants i, malgrat que esperàvem que el Mirador fos tot un èxit, sens dubte, ha desbordat les nostres previsions. Per tant, jo crec que ja ha començat a canviar la tendència, i ara només ens cal que la pandèmia respecti una mica la temporada d’hivern, que vingui molta gent a esquiar, i amb això podrem tenir l’estació encarrilada.

- Què hauria passat si no s’hagués tancat la incorporació de Saetde a l’accionariat d’Ordino Arcalís? Ara mateix tindríem un greu problema al Comú d’Ordino, sobretot, en l’àmbit de les finances, ja que, quan jo estava a l’oposició, la situació ja era molt delicada, a causa dels deutes que s’acumulaven derivats de l’explotació de l’estació i, a més a més, això ens impossibilitava realitzar qualsevol inversió a l’estació i, tenint en compte que aquestes són molt importants en aquest tipus d’infraestructura, haurien estat en detriment de la resta d’inversions a fer al poble. Per tant, era una situació molt delicada i, el fet de venir SAETDE, ens ha aportat tranquil·litat al Comú.

tenia clar que volia fer aquesta carrera, perquè m’agradava molt i la vaig gaudir molt. Després, les circumstàncies em van portar a desenvolupar la meva carrera dins de la docència i la veritat és que em trobo molt a gust.

La professió de professora m’agrada molt i, també la política, però entenc que aquesta última és una etapa de la vida i no em veig fent política per sempre.

- Aquesta era l’única sortida o, almenys, la més factible? Era l’única sortida i, de fet, quan estava en l’oposició, també apostàvem per l’entrada d’un privat en la societat. Teníem molt clar que era inviable que la totalitat de les accions fossin comunals.

- Una altra patata calenta és la possible ubicació del centre de recerca de Grifols a Ordino, un tema que està aixecant molta polseguera, en quin punt està aquest tema? Bé, jo discrepo, no crec que estigui aixecant molta polseguera, realment són uns pocs que intenten fer molt soroll. Però la veritat és que la gent del poble està contenta que vingui aquest centre de recerca, per tot el que implica pel país i per Ordino, ja que és una manera de diversificar l’economia, una crida a altres empreses i oportunitats i una manera de dinamitzar la parròquia. Així i tot, hi ha alguns que tenen dubtes que, per altra banda trobo normal i molt lícit, així que tocarà dissipar les inquietuds, i tranquil·litzar als pocs que tinguin neguits, garantint que es compliran escrupolosament els protocols que estableixi Govern.

- Qui està realment al darrere d’aquesta oposició a Grifols? A Ordino hi és el senyor Dolsa, que és qui lidera la plataforma en contra de la instal·lació de Grifols a Ordino, malgrat que, en l’àmbit nacional, és la senyora Carine Montaner la cap visible d’aquesta. No sé la motivació, ni tampoc l’interès, però és respectable, com no podia ser d’una altra manera.

- En tot cas, si s’acaba instal·lant, tenim garanties que es compliran al 100% totes les normes i protocols, fins i tot mediambientals? Sí, està totalment garantit. La compatibilitat del centre amb la Reserva de la Biosfera no està compromesa i no comporta cap problema. De fet, la instal·lació d’un centre de recerca implica tot un seguit de protocols que s’han de respectar i, a més a més, estem parlant de Grífols, una empresa amb una dilatada experiència i contrastada reputació, que té subseus arreu del món. Per tant, no estem parlant de qualsevol empresa. Així que, entenent que hi pugui haver detractors, el que està molt clar és que la gran majoria sí que ho volen i només una petita minoria s’hi oposen. No ens oblidem que Grifols investigarà tota mena de malalties, com pot ser el càncer o les immunitàries, i això, a banda de donar prestigi a Ordino i al país, també va en benefici de tothom.

- Què pot aportar de beneficiós Grifols, tant a Ordino com a Andorra? A banda del prestigi de tenir una empresa d’aquest renom, el fet de tenir a la parròquia tot un seguit d’investigadors que, segurament s’instal·laran a la parròquia, vol dir que necessitaran habitatge, comprar i consumir, una forma de dinamitzar, encara més, la nostra parròquia.

- I pel que fa a l’Hotel Casamanya, ja teniu totalment definit el seu futur? Hi estem treballant des del primer dia, i dedicant molts esforços per trobar una solució a aquest edifici. Estem treballant amb el Quart, propietaris de l’edifici, i també amb el Govern per trobar una solució per aquest immoble. Es perfilen diversos escenaris i esperem que no es deixin perdre oportunitats com les que estem tenint sobre la taula

- Us ha sorprès l’èxit del nou Mirador Solar de Tristaina? Sí, pensàvem que seria un gran atractiu i que vindria molta gent, però no ens esperàvem un èxit tan gran. També ha estat molt important el ressò mediàtic que ha tingut. El Mirador ha sortit a totes les xarxes socials i tothom parla d’aquesta infraestructura. Així que podem dir que ha estat una aposta, sense gaire afectació a l’entorn i al medi ambient, que permet gaudir d’unes vistes fantàstiques accessibles per un gran públic.

Nom: Eva Cognoms: Choy Guiu Data i lloc de naixement: 13/01/1975, a la Seu d’Urgell Estat civil: Soltera, en parella Fills: No Formació: Estudis al Lycée Compte de Foix Maîtrise de física a la universitat Paul Sabatier de Toulouse Feines extres durant els estudis: En l’hotel familiar i els estius en altres feines com per exemple en el Comú d’Ordino Trajectòria professional: - Professora de matemàtiques a l’escola andorrana de segona ensenyança - Tècnica especialitzada en l’àrea d’Ordenament curricular del Ministeri d’Educació - Cap d’estudis de Formació Professional - L’any 2016 m’inicio en política sent consellera de la minoria al comú d’Ordino - Des del 2020, cònsol menor i consellera de cultura, joventut, educació i benestar social

- Per prioritats, quines són les accions més rellevants que espereu implementar en aquest mandat, a banda de les ja realitzades? Fa uns dies que amb el cònsol major vam fer balanç de tots els projectes que contemplava el nostre programa i ja hem cobert, pràcticament, el 90% d’aquest. Tenim, per exemple, la reforma del centre esportiu, que ja està acabada; teníem l’elaboració del producte Riberamunt per potenciar els atractius turístics que tenim d’Ordino fins a Arcalís, que ja està fet; esperàvem una resposta de la UNESCO per ser Reserva de la Biosfera, que ja l’hem obtingut; la dinamització de la parròquia, que ja ho estem fent. Així que, pràcticament, tots els objectius que ens havíem marcat ja estan fets o els estem fent. Per tant, ara aprofundirem en la dinamització de la parròquia i seguirem amb la feina encetada.

- Et sents a gust amb aquest càrrec de cònsol Menor de la parròquia? La veritat és que em sento molt a gust, i reconec que és un salt important passar de consellera de la minoria a cònsol, ja que tens una visió més global de tota la gestió comunal. La feina de cònsol Menor requereix una dedicació a ple temps, estàs tot el dia al comú i fas el seguiment del dia a dia i de totes les activitats i tots els projectes que es duen a terme. És un càrrec que requereix estar a prop dels ciutadans i sempre disponible.

- Aspires en un futur, no gaire llunyà, a un càrrec polític rellevant en l’àmbit nacional? No m’ho plantejo i no faig plans a mitjà termini perquè, si arriba una oportunitat, en aquell moment la valoraré, però ara el que toca és gaudir del càrrec de cònsol Menor i després ja veurem què passa.

- De tota manera, no t’agradaria ser la primera dona cap de govern al nostre país? No, no, aquí ja comencem a parlar de càrrecs que no tothom té el perfil per ocupar i, ho tinc clar. Això està totalment fora de les meves expectatives.

- Deixem de banda el vessant més professional i entrem en el personal. Quina diries que és la teva millor virtut? Sempre m’han qualificat de treballadora i implicada, ja que, en les feines que he tingut, sempre he intentat donar el màxim de mi mateixa. M’esforço i treballo, tant com sigui necessari, per mirar de fer la feina el millor possible. Diria que són aquestes les meves virtuts, l’esforç, la implicació i el treball.

- I ens pots confessar algun defecte? En tinc molts! Però bé, reconec que soc molt tossuda i, quan se’m fica una cosa al cap, l’he d’aconseguir, tant sí com si no. També tinc un punt d’impaciència, però això ho estic corregint amb els anys, amb la maduresa.

- Creus en el matrimoni? Personalment no estic casada, penso que és una formalitat que no és necessària per viure bé i feliç en parella. Però ho respecto i crec en el matrimoni. Ara, a causa del meu càrrec, tinc el plaer de celebrar matrimonis i, la veritat, és un moment molt màgic per a les parelles que ho escolleixen.

- Com és el teu company? És una magnífica persona, és honest, molt alegre, molt positiu i, per mi és el meu gran company per al viatge de la vida.

- On el vas conèixer? Doncs el vaig conèixer perquè compartim una afició, que és el ciclisme, així que el vaig conèixer fent una sortida en bicicleta.

- Va ser un enamorament sobtat ‘flechazo’? No, ens vam haver de conèixer una mica més. I, com som tan racionals, primer ens havíem de conèixer molt bé personalment.

- Qui va fer el primer pas? Crec que va ser molt natural i tots dos ens vam sincronitzar en aquest sentit.

- A què es dedica? Regenta una botiga de ciclisme.

- Quin balanç fas de la teva relació de parella? Molt positiu.

- Per què no has tingut fills? No ha estat mai una prioritat per mi el fet de tenir fills.

- Descartes tenir-los? No pots dir mai que no, però ja tinc una edat...

- En l’àmbit personal, després de tanta activitat, et queda temps lliure per poder gaudir d’altres coses, quins són els teus hobbys, a banda del ciclisme? El ciclisme intento mantenir-lo, però evidentment, no puc practicar-lo tant com voldria, a causa del meu càrrec, però sempre que tinc una estona intento escapar-me i fer alguna cosa. Un altre dels hobbys, que a més m’encanta!, és viatjar, però compaginar-lo amb la vida política és molt complicat, ja que no trobes el moment per fer-ho. Malgrat que ara, amb la pandèmia, també s’ha complicat més.

- T’agrada cuinar? No em desagrada cuinar i ho intento, però no ho faig tan bé com el meu pare .

- Quin és el teu menjar preferit? No t’ho sabria dir, però m’agrada molt la cuina sana. De fet, m’agrada molt buscar receptes de cuina healthy i el menjar saludable, en general. - I la beguda? Les infusions m’encanten o el te kombucha, que l’acabo de descobrir i m’encanta.

- I, si parlem de viatjar, quin és el viatge dels teus somnis? Ens queda pendent el Japó, de fet és un viatge que havíem de fer, quan la meva parella va fer els 50 anys, però ens va agafar la pandèmia i no el vam poder realitzar. Però, tan bon punt puguem, segur que ho farem.

- Ja que ets física, què és per a tu l’univers? És una pregunta difícil de respondre de forma simple. A banda de ser l’espai que alberga tots els astres, també és el paradís dels físics. Estudiar-lo i conèixer més l’activitat còsmica, és apassionant.

- Creus en el destí o un físic no pot creure en aquestes coses? No, som bastant empírics i creiem més en el que veiem o en el que es pot demostrar.

- I en la sort? Tampoc, la sort s’ha d’anar a buscar. Els objectius s’assoleixen treballant i amb perseverança.

- Et sents orgullosa de tot el que has fet fins al moment o, si poguessis, canviaries alguna cosa? No, estic contenta, crec que m’ha anat prou bé, malgrat que sempre hi ha alguna cosa que canviaries, però procuro no mirar enrere i mirar endavant.

- Un somni que t’agradaria complir i que encara no has pogut realitzar. No descarto seguir estudiant, treure’m una altra carrera, però ara per ara no sabria d’on treure el temps. •

La meva primera bicicelta quan era petita Viatge a l'Índia Dia del nomenament com a cònsol menor amb la familia