3 minute read
Meritxell Julià
Advertisement
la incombustible determinació
En retrospectiva, considera que la seva adolescència va estar marcada per la rebel·lia, però va saber canalitzar-la per traçar-se el seu propi camí. Inspirada per dues dones emprenedores, Meritxell Julià, directora comercial del Grup Pollyanna, ha sabut consolidar-se com a una de les empresàries més destacades del Principat, un mèrit fruit de la seva voluntat indoblegable i de la seva visió per als negocis, però també del suport de dos pilars fonamentals en la seva vida, la família i el seu equip. Després d’afrontar la malaltia i posterior pèrdua del seu marit, sumada la complexitat de gestionar una xarxa de botigues enmig d’una pandèmia, la Meritxell té avui una visió més àmplia del que és realment important en la vida.
VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA El teu pare, Antoni Julià, va ser interiorista i ara pintor, i la teva mare emprenedora. Ens podries dir com eren els teus pares i que t’ha quedat d’ells? Potser la part més creativa l’he heretat del meu pare, ja que sempre ha estat vinculat amb la decoració i l’interiorisme. Quant a la meva mare, ella va muntar la primera botiga Pollyanna, l’any 1977. Ella feia jerseis a màquina, venia llanes i va començar amb roba infantil. Entre els anys 1984 i 1985, vaig començar a treballar amb ella i, al cap de dos anys, vam obrir la segona botiga. Això ens va permetre obrir-ne més i també va comportar l’inici d’aquest projecte empresarial.
De qui has après més? El meu pare era la figura més patriarca i tenia la part més creativa... també viatjava molt a París i a altres ciutats, a causa de la seva feina a Grans Magatzems Pyrénées. En un d’aquells viatges que solia fer, la meva mare va dir “saps què? Jo també me’n vaig de viatge” Així que, se’n va anar a París, però em va portar amb ella. Allò em va encantar! Si he de dir què m’ha quedat d’ells, per descomptat, la creativitat del meu pare i l’esperit treballador de la meva mare.
Quins són els records de la teva infància? Recordo molt anar a la muntanya amb el meu pare. Amb la meva mare, recordo les sortides que fèiem per anar a comprar el vestit per anar a la Palma... Tot això m’encantava! També recordo els Nadals, que eren moments molt màgics i molt especials, ja que en aquella època no hi havia l’abundància que va venir després i, aleshores, els moments es vivien d’una forma diferent... amb màgia! El teu pare encara és viu, la teva mare ja no hi és, malauradament. Tens germans? Sí, tinc un germà, el Jordi, que té una discapacitat intel·lectual i és tres anys menor que jo. Ell està a l’empresa amb nosaltres i, a través dels programes d’inserció laboral de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, l’ajudem tot el que podem.
Podem dir que existeix una molt bona relació amb el teu germà i el teu pare? Sí, sí. Fins i tot diria que, en faltar la meva mare, he descobert un pare, ja que hem pogut tenir una relació molt més propera. També ens vincula molt el futur del Jordi, al qual tots donem molta importància.
ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS Ja hem parlat de la teva infància, però com va ser la teva adolescència, vas ser bona nena? No, no vaig ser una bona nena! (Riu). Gens bona nena! Era una adolescent molt rebel i amb un caràcter molt fort, i amb dificultat per a canviar d’idea. No li vaig posar gens fàcil als meus pares.
Potser era qüestió de trencar motllos en una època en la qual les dones tampoc ho tenien molt fàcil, no? Sí, sí. Em caracteritzava per tenir molta rebel·lia. El món havia de ser diferent i tot havia de canviar (riu).
Vas canviar alguna cosa? No. En realitat, no.
