Margot Llobera

LLOBERA: Margot

“La falta de presència femenina al Dakar és un tema de visibilitat i d'educació”

Malgrat no haver pogut acabar les últimes dues etapes del Dakar, enguany, la Margot Llobera ha pogut assolir una fita que tenia pendent, participar en la competició. En aquesta ocasió, com a copilot de la Mercè Martí, una experiència de vida que la pilot qualifica de brutal i que li ha donat més confiança per continuar tirant endavant els seus projectes relacionats amb la competició. Si bé encara no té definit el seu calendari, no descarta la possibilitat de tornar al Dakar per participar amb un camió o en moto.

Després de molt de temps i esforç, enguany, has pogut participar finalment en el ral·li Dakar de la mà de Mercè Martí. Es podria dir que has complert un somni? Sí i tant!, perquè al final el que volia era viure l'experiència al Dakar, i ho he aconseguit, l’experiència m'ha encantat. Esperem que hagi estat una repercussió positiva la nostra participació al Dakar. Nosaltres no ens sentim diferents perquè no ho som. Perquè, al cap i a la fi, trepitgem les mateixes pedres que ells, però esperem que alguna noia d'allà ho hagi pogut veure i s’adoni que existeixen moltes més possibilitats, també per a elles.

Has format part d'un equip 100% femení, això no havia passat en les 43 edicions anteriors. Creus que heu fet història i que heu pogut trencar certs estereotips? El nostre objectiu era acabar el Dakar. Nosaltres sabíem que el podíem fer i ho vam intentar fins al final. No vam tenir cap problema amb el vehicle a nivell mecànic, excepte l'accident amb la duna. Les noies treballaven tota la nit per enllestir el cotxe i no vam tenir mai cap problema. El nostre objectiu, més que demostrar que es podia, perquè això ja ho sabíem, era crear referents, ja que, al final, tothom el segueix per la televisió i el nostre objectiu era que qualsevol noia veiés que també podia competir al Dakar, sent pilot, copilot, mecànica, coordinadora o “jefa” d’un equip. Quina repercussió ha tingut participar amb un equip, cent per cent femení, en un país en el qual a la dona se li vulnera tants drets? Havent estat la primera dona del

“Nosaltres intentem generar referents país en participar del Dakar has rebut el suport d'alguna institució? femenins. Sabem que Sí, l’ACA va estar al meu costat donant-me suport per tirar endavant cada vegada hi ha més, aquest projecte. però encara ens queda Quines creus que són les causes molta feina per fer” de la falta de presència femenina al Dakar? Crec que és un tema de visibilitat i d’educació. És una situació que estem intentant canviar per poder tenir referents. Si nosaltres creixéssim tenint molts referents femenins en el motor, o en qualsevol esport, seríem moltes més dones les que participaríem en aquesta mena de competició, i seria una cosa molt més normal. En realitat és un bucle, si els medis donen visibilitat es crearà més cantera, es veurà el nivell alt que hi ha, inclús pujarà i les marques i els mitjans es voldran involucrar encara més. Jo mateixa, de petita vaig provar molts esports, entre ells la bici de trial, perquè vaig veure una noia practicar-lo per la TV, i era com que aquell món se m'obria.

Com recordes l'accident que us va acabar costant la retirada mancant dues etapes per a acabar? Ho recordo de manera molt breu perquè, quan estava passant aquesta cresta, crec que no estava mirant al davant, estava mirant al road book. La patacada va ser bastant forta i crec que vam fer dues o tres voltes. A la que vam aterrar vam apagar el cotxe, vam pressionar el sentinel, que és per avisar als cotxes que estàs accidentat, perquè no es tirin a sobre; vaig ajudar a la Mercè a sortir del cotxe i jo també vaig sortir de seguida, perquè en qualsevol moment es podia incendiar el cotxe, ja que no sabíem en quin estat estava. Sort que ho vam fer així perquè, de fet, estava sortint gasolina i era un

perill, ja que es podia incendiar el cotxe en qualsevol moment. Després, mentre la Mercè esperava el camió d'assistència sobre la duna, vaig estar desmuntant el cotxe per poder reparar-lo com més aviat millor, sense saber que al final no podríem.

Des d'un principi el vostre objectiu era acabar el Dakar. Què passava pel teu cap quan va ser impossible continuar? Una pena gran, però aleshores vam poder viure gairebé tot el Dakar. Malgrat tot, estic súper satisfeta, quant a la meva feina, i per això em quedo molt tranquil·la. Sí que, òbviament, fa ràbia quedar-te a una etapa i mitja, perquè l’última són només 163 quilòmetres, però és el primer de molts Dakar, és una experiència de vida genial.

L’Albert tampoc va poder acabar la competició en camió. Com vas viure la seva retirada? Vaig estar amb ell el mateix dia que va tenir el problema amb el camió, amb la coincidència que també vaig poder compartir una estona amb la seva filla, la Cristina. Va ser un moment molt dur per a l'Albert, perquè la gent no es pot imaginar la feina que hi ha al darrere, els quilòmetres que fa durant tot l'any per a aconseguir ser allà, però això és Dakar.

Després del Dakar, has parlat amb Mercè Martí i l'equip de la possibilitat de repetir a la 45a edició? Això depèn de la Mercè, que és qui ha muntat l'equip, i estem a l'espera. Ara toca recuperar-nos i a veure què ens depara el futur.

És clar que somies a tornar, però la pròxima vegada competint en motos? Ho veus com un repte ara més factible que abans? Sincerament, no ho sé. Estic oberta a tot, fins i tot al camió. M'he adonat que al final el que jo vull és viure l'experiència, sigui com sigui, perquè és una experiència de vida brutal.

Pel que fa a projectes de futur, quins plans tens per a aquesta temporada? Encara ho estem definint, però enguany m'agradaria fer competicions com a copilot pel desert, i seguir amb la meva carrera esportiva amb moto.

Participaràs en la Copa del Món de Baixes Cros? Sí, possiblement participaré en la Copa del Món de Baixes, però com t’he dit abans, estic acabant de perfilar una mica el calendari d'enguany i després el decidirem conjuntament amb els espònsors.•