Pilarín Bayés

BAYÉS: Pilarín

“Penso que la cultura que no és divertida, no és cultura ni és res”

Conserva la mateixa il·lusió del primer dia i assegura que, encara li queden moltes coses per dibuixar, per exemple, la vida de la gran ballarina, cantant i actriu Joséphine Baker, considerada per ella com una “màrtir de la solidaritat humana”. Als seus 80 anys, la Pilarín Bayés no para de tirar endavant nou projectes i ja ha publicat més de 1000 llibres. Amb motiu de la seva visita a Andorra, per a la presentació del llibre “Petita Història del Govern d’Andorra”, hem parlat amb la il·lustradora catalana, Pilarín Bayés.

Recentment has participat del llançament del llibre “Petita Història del Govern d’Andorra” en el qual has col·laborat fent les il·lustracions. Què ha significat per a tu que t'hagin encomanat aquesta tasca? Jo dic que és la meva projecció internacional, i és veritat, perquè encara que hagin traduït els meus llibres a deu o dotze idiomes, no vaig mai a fer presentacions als llocs on els tradueixen. Per tant, per a mi és la millor projecció internacional que he tingut i m'agrada molt que serveixi perquè els nens diguin: pertanyo a aquest país, que té aquestes institucions, i que aprenguin aquests conceptes. Perquè a vegades pensem que els nens neixen ensenyats, i no és així. Em fa il·lusió pensar que puc contribuir una mica a fer que els nens se sentin molt orgullosos de ser andorrans i de la seva gent, que d’una manera pacífica van aconseguir allò que li convenia. Quan pensem políticament, pensem sobretot en què volem deixar als nostres fills i als nostres nets. Contribuir a tot això m’ha agradat. Encara no has pensat en retirar-te del món artístic? Soc molt conscient què em pot passar demà, perquè potser que tingui un problema que no em deixi seguir la meva activitat, pot ser que em mori, i tant! Però vull dir que tampoc cal posar-ho com una cosa tan terrible, perquè pot passar que en algun moment no pugui continuar fent la feina amb la intensitat o amb l'exigència que suposa, soc molt conscient d'això. Mentrestant, ho estic aprofitant amb una gran il·lusió i la veritat és que la gent m'ha ajudat molt, em tracta força bé i gràcies a això he tingut molts reconeixements al llarg d'aquests vuitanta anys.

Com vas viure el procés d’aquesta última publicació? Llibres andorrans vaig fer uns quants, com el de Meritxell o de Mossèn Ramón. D'altra banda, vinc molt sovint a Andorra i tinc molts amics al país. Per això, en aquest cas, per a mi aquest últim llibre no era tractar una cosa desconeguda i nova. El procés de creació l'he gaudit moltíssim. Per a mi ha estat un gran plaer treballar amb el Joan Peruga perquè sé que és un gran entès d'Andorra i té una gran capacitat pedagògica per poder explicar la història, però de manera senzilla. Es nota molt que el Joan és professor, perquè sap parlar de manera clara i molt entenedora, sense usar un llenguatge infantilitzat, perquè a mi m'agrada que quan parlem amb els nens d'un tema seriós, li parlem d'una manera seriosa, perquè ells tenen la capacitat d'entendre-ho i d'assimilar-ho tot. Per tant, ha estat molt interessant poder aprendre i alhora anar explicant-ho, perquè l'objectiu del llibre és fer-li arribar als infants el missatge: tenen un govern perquè els governants s’ho han treballat molt. També perquè sàpiguen que ells són part d'aquest gran engranatge i que, tard o d'hora, els tocarà estar al capdavant. Qualsevol podria pensar que, a mesura que passen els anys, la passió, la imaginació i la creativitat van desapareixent. En el teu cas com ho fas, perquè ja portes publicats més de mil llibres? Sí, he arribat als mil llibres. Em trobo molt bé físicament, si bé soc gran i tinc alguns problemes de l’edat com és natural, però em trobo força bé. La veritat és que alguns dels temes que em surten em fan molta il·lusió fer-los, perquè tens la impressió que t’han triat per fer una feina que anirà bé i que tindrà una utilitat. Sentir-se útil per a la gent de la nostra edat és molt maco i fa molta il·lusió, perquè a vegades quan et jubilen és una mica com que et posen al costat. Ja has fet tot el que havies de fer i ara estigues aquí quieta i no empipis gaire. Però et dic la veritat, en aquest ofici nostre, això no es permet perquè continuem dibuixant mentre podem. Segur que hi haurà algun dia que haurem de plegar, naturalment, com tothom, però mentre no arribi aquell dia continuaré com una formiga fent tot el que pugui.

“1000 motius per viure” és el nom del llibre número mil que vas publicar el mes de setembre de l'any passat. Dins d'aquests mil motius, em podries esmentar algunes de les teves motivacions per continuar conservant aquesta alegria i passió en el teu dia a dia? Una cosa molt important per a mi és veure créixer els nets, veure com van prenent consciència de les coses, el país al qual pertanyen, veure la teva relació com ha anat creixent amb els altres, és a dir, anar descobrint aquestes petites coses crec que són suficients motius per a continuar vivint i gaudint de la vida. També crec que, per extensió, amb aquesta feina ajudem no només els nets sinó també a molta canalla propera.“La pedagoga Marta Mata va ser la meva Vas publicar mil llibres, però recordes com va ser fer el primer, descobridora” l’any 1964? La Marta i el senyor Dòria, que era l’editor, em van proposar fer aquest llibre “El meu pardal” i jo vaig pensar que no ho publicarien, perquè no n’hi havia de llibres, en català, però vaig fer el llibre i, de mica en mica, vaig anar entrant en aquest cercle. I vaig veure que era gent que tenia un objectiu en la vida. Volien una cosa que em va semblar interessant, que els nens tinguessin llibres en català. Vaig aprendre moltes coses d’ells, perquè era gent que feia la seva feina com si toquessin elements sagrats, amb una exigència, amb unes ganes de fer-ho bé impressionant, perquè fos divertit per als nens. Perquè penso que la cultura que no és divertida, no és cultura ni és res, és un nyap, perquè la cultura ha de ser molt divertida perquè t’atregui i t’ho passis bé. Si haguessis d'il·lustrar la teva vida en una sola imatge. Quins elements no podrien faltar? A mi no m'agraden els paisatges sense persones. Hi ha un pintor molt bo que és el Lluís Roura, pintor paisatgista i un gran entès en pintura que quan jo començava em deia: per què no fas que pel passatge passi una persona, un cavall, un pastoret amb el ramat? Alguna cosa. Per això, a mi m'agrada molt dibuixar personatges que humanitzin el paisatge. Una cala de mar per exemple, on hi hagi una noia o un noi en una gran roca. La grandiositat del paisatge fa que entenguis que el que està allà té un privilegi, és a dir, té molta sort de ser-hi allà. Perquè, si en un camp de futbol no poses molta gent no hi ha ambient, o en una festa major, si no hi ha públic no hi ha festa.

Encara, et queden moltes coses per dibuixar? Sí que em queden moltes coses, jo diria que bastants, però encara m'agradaria dibuixar algunes més. Una de les quals sempre dic, i ho he dit moltes vegades, seria la vida de la Joséphine Baker, que enguany celebra el seu centenari. Va ser una gran vedette, actriu, ballarina i cantant, una persona que tenia un ego molt concentrat en si mateixa, perquè havia de tenir-ho. En canvi, en un moment donat va acollir a dotze nens de totes les nacionalitats després de la Guerra Mundial i va dir: aquests nens els faré créixer junts i això mostrarà que la pau és possible i que som els grans que moltes vegades emboliquem la troca. Per fer això, necessitava diners i per fer diners havia de cantar, però per cantar havia d’estar una mica més prima del que estava. Total, que ella va fer una cura per aprimar-se, malgrat que en aquell temps eren una mica primitives ,i a causa d’això, va morir. Aquesta senyora, per a mi és una màrtir de la solidaritat humana i dels bons sentiments. Va morir per una gran causa. Vas néixer a Vic, l'any 1941, en ple franquisme i, quan va arribar el moment d'estudiar a la universitat, vas començar a cursar els teus estudis a la Facultat de Belles Arts, a Barcelona. De quina manera la Marta Mata va influir en la teva formació? La Marta Mata va ser una pedagoga importantíssima per a mi, que en un moment donat, algú li va dir: s'haurien de fer llibres en català, perquè, en aquell moment, pràcticament no n’hi havia. Sí que hi havia alguns, però eren una quantitat menor, molt petitona. Per tant, la Marta Mata em va dir: hauries de fer això. Ella va venir a l’escola de Belles Arts un dia que estaven allà pintant un gitano en tanga, perquè els senyors els pintaven en tanga i les senyores no, no sé ben bé per què. Total, que vam ser 200 persones que vam estar pintant el gitano en tanga, però la Marta Mata va triar només tres per proposar-nos fer llibres en català. Les persones escollides vam ser la Maria Rius, la Fina Rifà i jo. Som tres dibuixants que, més o menys, encara estem en actiu, i que hem pogut començar la nostra carrera professional gràcies a la Marta Mata. Al final vam acabar sent molt amigues amb la Marta. Teníem una relació molt professional. Ella era un molt bona persona i pensava sem-

“Encara em queden moltes coses per pre en els nens, no era una pedagoga que només feia estadístiques i deia, els nens han rebut ensenyadibuixar, però em faria ment, i ja està, res d’això. Va ser una persona molt transcendental per a molta il·lusió il·lustrar la vida de la gran artista mi i em fa molt d’orgull pensar que va ser la meva descobridora.

Joséphine Baker” D’aquí a un temps, com t'agra daria que et recordin? Penso que això de recordar és una cosa molt relativa. Els llibres tenen una cosa, que queden, i això és veritat. Perquè, per exemple, el meu germà, que és metge, em deia: un metge, quan és mort, al cap de quinze anys de la seva desaparició, molt poca gent se’n recorda d'ell, només si ha escrit un llibre o ha fet un treball en el qual ha posat el seu nom; per exemple, la síndrome de Down, tothom es recorda del senyor Down. Em faria il·lusió que el món de la il·lustració avancés molt, i penso que pot passar, perquè a l’àmbit català hi ha molt de talent. I en el moment que algú faci una història de tot això, em faria il·lusió que m’incloguessin en algun petit lloc. No per bona però, si més no, per haver estat molt prolífica.•