Personatge del mes Josep Maria Cabanes

El llegat d’un home de família

És una de les cares més visibles d’Andbank Andorra. Entre rialles ens confessava que molta gent creu que és un dels principals accionistes del banc, un pensament no tan forassenyat, ja que, en efecte, Josep Maria Cabanes és la veu de les relacions corporatives del grup financer. Format a ESADE, IESE, IEFF i EADA; exministre de Justícia i Interior, exconseller d’Andorra la Vella, Josep Maria Cabanes també és un gran apassionat del futbol, del tennis, la Fórmula 1, la muntanya, la caça i la pesca, activitats que li han permès despertar un fort esperit competitiu i una àmplia consciència de l’esforç, uns valors que també transmet als seus fills.

Hi ha una reflexió curiosa atribuïda al poeta cubà José Martí, que diu que “hi ha tres coses que cada persona hauria de fer durant la seva vida: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre”. Aquesta frase, sens dubte, resum molt bé l’esperit del pensador cubà, que va saber deixar una empenta indeleble tant a la seva terra com a la resta d’Hispanoamèrica, però també al si de la seva família que, a vegades, era musa dels seus versos, així com el centre dels seus pensaments.

És cert que la devoció per la família no és exclusiva de cap nacionalitat, origen o ètnia en concret, però sí que són els fonaments d’una societat en què homes i dones, durant segles, s’han arremangat per proveir d’abric i de pa als seus éssers estimats. Apa!, que això està contemplat en el manual no escrit de la vida i, per descomptat, en tantes històries no contades sobre Andorra i l’andorranitat.

Andorra és de qui l’estima i la respecta. És de qui recorre les seves muntanyes i les cuida. És de qui la sent pròpia i la comparteix. I això ens ho han demostrat els anys, en veure persones compromeses amb aquest petit miracle dels Pirineus i a transmetre aquests valors de generació a generació, perquè, després de tot, no hi ha evolució sense tradició.

“La família és la part més important de la vida”, diu un home que des dels 13 anys treballava per llaurar el seu futur, encara enlluernat per la innocència de la infància i que ignorava per complet, almenys aleshores, que el fruit del seu esforç algun dia es traduiria en benestar per a la seva família. No sabem ben bé si el Josep Maria Cabanes Dalmau ha plantat un arbre, tot i que s’haurà refugiat a l’ombra d’algun pi durant bona part de les seves aventures a la muntanya. Tampoc no ha escrit cap llibre malgrat que, d’anècdotes, en té moltes, com ara la fundació del FC Ranger’s, el 1981, per tirar endavant les primeres lligues andorranes de futbol sala, de les quals ell i els seus companys van ser campions en tres ocasions. I, si miréssim pel cantó polític, podríem recordar el seu pas pel Ministeri de Justícia i Interior, en èpoques de les controvertides escoltes telefòniques i del doble assassinat amb suïcidi a l’hotel Roc de Caldes, un crim que va commoure tot un país, el 2006. “Aquell dia, jo estava a l’Àngel Belmonte i em van trucar per dir-me el que havia passat al Roc de Caldes. Ho vaig deixar tot i vaig anar-hi”, recorda com si no haguessin passat 16 anys des d’aquell succés. “Arran d’aquest crim, en qüestió de mitja hora, ja hi havia més de 200 policies –que feien festa– totalment disponibles. Aquesta és Andorra, la de la solidaritat”, explica.

“La família és la part més important de la vida”

Anècdotes a part, tot i que potser entrarem en una que altra més endavant, ens queda l’última de les fites proposades per Martí, tenir un fill. En el cas del Josep Maria Cabanes Dalmau, en té dos: el més gran, el Josep Maria; i el més jove, el Marc, tots dos futbolistes, emprenedors, amants de la natura i caçadors... bons caçadors. I és que la caça la porten tots els Cabanes a la sang.

Qüestió de família

Si anem quatre o cinc generacions enrere, veurem que la majoria de les famílies andorranes i pirenaiques es dedicaven a la caça i a la pesca com a estil de vida, principalment per portar el menjar a la taula i alimentar als seus fills. Aleshores, matar un isard significava que una família podia menjar “La meva mare ens va uns quants dies i garantir la seva supervivència. transmetre els valors familiars i de la fe” “Eren temps en què calia arremangar-se per subsistir. No hi havia carreteres i es vivia només de l’agricultura i la ramaderia. El meu pare, que era molt caçador, avui tindria 100 anys; així que ell ha anat a cavall entre la caça per subsistència i la caça per afició”, explica Cabanes, que va agafar l’escopeta des de molt petit, seguint els passos del seu pare,

Josep Cabanes Tarrado. “En aquella època, la caça era autènticament lliure... Aquests són els orígens d’Andorra”, remarca.

“Ser competitiu i buscar la competició, t’aporta experiència a la vida”, aquest és un dels valors que el Josep Maria Cabanes Dalmau ha heretat del seu progenitor, un dels tants missatges que vol que els seus dos fills tinguin present, “perquè puguin valorar el lloc en el qual estan ara”, però també “encoratjar-los a millorar dia a dia”. Precisament, la caça i la pesca ha estat, per a ells, el millor vehicle per a aquest propòsit.

Els primers trets d’escopeta

Des de petits, el Marc i el Josep Maria s’han endinsat en l’exuberància de les nostres muntanyes, aprenent a caminar entre elles i a seguir la pista dels animals més esquius. Allà han après la paciència, la serenitat i l’autocontrol, també l’esforç i treball en equip.

En el cas de Josep Maria, el nen, va caçar el seu primer animal a Sòria, quan feia 18 anys; va aconseguir un preciós cabirol de trofeu, ubicat a la 43a posició del rànquing espanyol. “Va ser una experiència impressionant”, recorda el jove que avui té 25 anys. El Marc, per la seva banda, es va estrenar a la mateixa edat que el seu germà, en aquest cas amb una daina. “Resulta que estàvem tots tres junts i el meu pare ens va dir que espaviléssim. Va ser el nostre primer repte, un moment únic”, explica el més jovenet dels Cabanes, format en gestió i administració i, actualment, mà dreta del seu germà, que va fundar l’empresa d’expedicions de caça i pesca Rupisalmo, especialitzada en travessies principalment en territori espanyol, tot i que també ofereixen la possibilitat de pescar als rius andorrans.

Però la passió per competir no només es limita a la caça, sinó que també transcendeix al camp de futbol. Nascut el 13 d’abril del 1999, el Marc compagina les seves responsabilitats amb la de migcampista de l’FC Encamp, però una complicada lesió de genoll el manté apartat. El Josep Maria, nascut el 02 d’abril del 1996, és defensa a l’Inter Escaldes,

tot i que la gestió de la seva empresa li representa una important dedicació de temps, ja que és evident la seva afició i interès pels negocis, després d’estudiar a l’Institut Supérieur Européen de Gestion.

La mare com a pilar

Treballadora incansable i dona conciliadora, Maria Dalmau Coromines fou mare de Josep Maria Cabanes Dalmau. “Ens va transmetre els valors familiars i de la fe, d’anar tots junts a missa”, recorda l’actual sotsdirector de Banca País d’Andbank, però el que més atresora és “la seva capacitat de fer de tot, des de cultivar un hort fins a reparar una bombeta o una cadira”, habilitats que, de manera molt dedicada, va saber transmetre al seu fill i nets. Això sí, una de les memòries més plàcides que encara conserven el Marc i el Josep Maria ens trasllada als instants quan sortien del ‘cole’, on la padrina esperava pacientment per portar-los a casa i gaudir tots tres del berenar.

En la vida de tots tres Cabanes, també és present una altra dona, l’Imma Foix, esposa del Josep Maria Cabanes Dalmau i mare de Marc i Josep Maria, pilar familiar fonamental per refermar els valors que els caracteritza. “Ella, el meu pare i els nostres avis ens han guiat sempre pel bon camí”, expressa el Marc, mentre que el seu germà també valora la capacitat de la mare per educar-los amb entesa i amor, tot per a assegurar-los un futur promissori, del qual pugui gaudir-ne la pròxima generació dels Cabanes.

L’herència del Josep Maria Cabanes Dalmau

La seva vida va ser molt precoç, però ell mateix admet que això ha estat fonamental per ser la persona que és ara. Així com va agafar l’escopeta quan tan sols era una criatura, va dedicar molts estius a treballar al Banc Agrícol –avui conegut com a Andbank–, experiència que li ha permès encapçalar la Direcció de Comptabilitat, la de Finances, la de Formació, de l’Àrea de Banca Comercial, entre altres, fins a ocupar el càrrec de sotsdirector de Banca País de l’entitat i esdevenir la cara visible de les relacions corporatives. D’aquestes responsabilitats, només es va separar entre 2003 i 2007, quan va agafar les regnes del Ministeri de Justícia i Interior.

De la seva vida com a polític, també cal destacar que va ser conseller comunal d’Andorra la Vella, durant set anys, secretari del Partit Lliberal en l’època de Marc Forné i president d’aquest partit a la parròquia de la capital. “He fet tot i m’he “Recordo que la primera sacrificat per donar vegada que vaig anar a una reunió política... ens van una bona educació als convidar a mi i a la Susagna Arasanz. Només hi meus fills” havia prohoms (riu), gent molt important... i nosaltres encara érem canalla, no havíem fet els 30 anys. Fins i tot volien que forméssim part de la llista comunal, però no hi vaig anar perquè em feia molt respecte”, ens deia de manera molt planera l’home que, anys més tard, es capbussaria en la política.

En l’actualitat, presideix la Federació Andorrana de Caça i Pesca, entitat des de la qual ha treballat per promoure la pesca entre els pescadors joves del Principat, vetllat per la cria i alliberament de perdius xerra i, entre altres, de la gestió de les cabanes d’isards, cabirols i muflons del país, que es troben en un bon estat de salut. Però el que més l’omple d’orgull és sentir que “he fet tot i m’he sacrificat per donar una bona educació als meus fills”. A ells, els desitja que “continuïn essent solidaris, conscients que el treball i l’esforç tenen el seu fruit, que Andorra és un país d’acollida. M’agradaria que em recordessin com una persona propera, que ha lluitat pel seu país i per la seva família, i espero que s’ho puguin transmetre als seus fills en cas que jo no hi sigui. Protegir el teu país i la teva família és el deure de tot andorrà”.•