Especial Sant Valentí

El Raül i la Maria

units per l’esport

La seva història va començar un 24 de gener de 2020, mentre feien esquí de muntanya. Des d'aleshores, ja porten dos anys junts compartint somnis i projectes en comú. Casar-se i formar una família són algunes de les fites que els agradaria assolir tant al Raül Ferré, osteòpata i pilot d'automobilisme, com a la seva parella, Maria Amorin, estudiant d’infermeria a Barcelona.

Com us vau conèixer i qui va fer el primer pas?

Ens vam conèixer ara fa dos anys, un 24 de gener, fent esquí de muntanya. A partir d'aquell dia vam començar a parlar i tot va començar a fluir. Jo vaig ser qui es va atrevir a fer el primer pas per començar a conèixer-nos i parlar.

Quina ha estat la demostració d'amor més gran que t'ha fet la teva parella?

Sens dubte, tenir paciència (riu) i estar en els moments bons i en els més complicats.

Una meta que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Acceptar-nos i estimar-nos tal com som.

Quina és la clau per tenir una relació duradora?

La clau de la nostra relació està basada en la confiança, en la sinceritat, en l'empatia, en l'humor amb el qual ens prenem la vida, les coses i en estimar-nos molt.

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

Els moments difícils se superen amb diàleg i fent-nos costat. Quan ens vam conèixer amb la Maria fa dos anys, al principi del confinament, ella va perdre el seu pare, per tant, ja et podràs imaginar tot el que va significar per a ella. Aquest fet ens va unir molt més i ens va fer madurar com a persones i com a parella. Crec que els moments difícils se superen donant-nos suport quan més ho necessitem.

Quins somnis us queden pendents per complir com a parella?

Volem casar-nos i formar una família.

Quin missatge dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

Desitjo que continuem celebrant molts més 14 de febrer junts.

La Natàlia i el Miquel

amor d’alt octanatge

Ells mateixos ho diuen, per les seves venes corre gasolina. La Natàlia Gallego és geòloga, investigadora d’Andorra Recerca + Innovació i presidenta de la Federació Motociclista d’Andorra, mentre que el Miquel Leite és CEO del concessionari ML Automòbils. Aquests enamorats del motor sumen una increïble fita a les seves vides, el naixement de la petita Mia, una nena dolça que els omple d’alegria. La Natàlia ens explica una mica més sobre com es va anar construint la seva família.

Com us vau conèixer? Qui va fer el primer pas?

Ens teníem vistos per Andorra en haver coincidit en alguns esdeveniments de cotxes i motos, i el Miquel va anar fent els primers passos a poc a poc, a través del Facebook, demanant amistat, comentant fotos, xatejant... Més endavant va caure una sortida al cine; un altre dia, un sopar... I ja han passat 5 anys i tenim una estupenda filla d’un anyet.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

Creure sempre en mi i simplement estar al meu costat en els pitjors moments, quan ni tu mateixa et valores ni saps com fer per aixecar el cap. I aguantar-me amb les hormones completament revolucionades per la maternitat! (Riu).

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Superar el primer anyet de la Mia, que ha sigut increïble –l’amor per un fill és indescriptible–, però a la vegada molt dur i intens! Impossible oblidar un any sense dormir (riu).

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

Crec que és molt important que les dues persones s’intentin posar en la pell de la seva parella durant els moments difícils, i que no només mirem per com cadascú ho estem vivint a nivell personal. Això permet ajudar-se mútuament i es fa més fàcil superar junts l’obstacle concret... I pel següent!

Quins somnis us queden pendent per complir com a parella?

Tenim pendents diversos grans viatges, que ara ja volem compartir amb la nostra filla quan sigui una mica més gran: Japó, Nova York, el Gran Canyó del Colorado (cita obligatòria per a una geòloga com jo).

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

GRÀCIES! Gràcies per ser-hi; gràcies per estar sempre al meu costat durant els bons moments i, sobretot, durant els no tan bons. Gràcies per tot el que fas per mi i la petita Mia, dia rere dia. Gràcies per la paciència i gràcies per la gasolina que compartim a les nostres venes! (Riu).

L’Anna i el Pau

sinergia sense límits

Porten 26 anys junts. Es van conèixer el mes de setembre de 1996, però abans ja havien creuat algunes mirades. En aquell moment, l'Anna Barroca, estilista professional, regentava el seu primer saló, al Cap de Carrer a Andorra la Vella, just al costat de la casa dels pares del Pau Fernández, el seu marit, pare de la Nayara i director de la marca Anna Barroca. Tot coincidint amb la celebració de Sant Valentí hem conversat una mica amb l’Anna.

Com us vau conèixer? Qui va fer el primer pas?

Va ser pura casualitat perquè no hi havia gens d'interès ni atracció entre tots dos, però gràcies a un amic en comú, ens vam anar coneixent i aquí estem junts. Sens dubte, el Pau va ser qui va fer el primer pas. Ell va ser el més perseverant i qui va creure des d'un principi que anàvem a tenir una relació duradora, repleta de felicitat i la veritat és que no es va equivocar.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

Sens dubte, la major demostració d'amor va ser quan em va demanar matrimoni.

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Cada dia que passem junts és una meta assolida. Fa 25 anys que estem junts i sembla que va ser ahir quan vam decidir emprendre aquest camí junts. Això demostra la qualitat de vida que portem i que amb aquesta sinergia podrem aconseguir tot el que ens proposem.

Quina és la clau per a tenir una relació duradora?

La confiança, la llibertat, la complicitat, estar sempre l’un per a l'altre, tant en els bons com en els mals moments, i en saber gaudir de la teva parella com si fos l'últim dia, però sense ser-ho … (Riu).

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

La millor manera de superar moments difícils és afrontant-los. També és clau la comunicació, saber escoltar l'altre, tenir empatia i comprendre que tot té solució per més difícil que sembli. L'adversitat ens fa més fortes i augmenta les nostres emocions.

Quins somnis us queden pendents per complir com a parella?

Vull que envellim junts, que continuem sent feliços, que puguem gaudir dels nostres nets, perquè ja ens toca… Tenim moltes ganes de ser iaios…

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

Li diria que el millor que ens ha passat va ser conèixer-nos aquell dia i que l'estimaré fins que Déu vulgui.

Del 04.02.22 al 24.04.22 en moda d’esquí

La Xary i el Xavi

units per la mateixa passió, el ciclisme

El destí tenia molt clar que tard o d'hora els acabaria unint i, a més a més, en el lloc menys pensant, el Campionat d'Espanya de Ciclisme. Va ser durant el mes d’agost del 2009 quan la Xary va conèixer al Xavi Florencio, exciclista català i actual director esportiu de l’equip Bahrain Victorious i, des de llavors, ja porten 13 anys junts, pilotant el mateix equip, del qual també formen part les seves filles, la Lola i la Vera. Amb motiu de la celebració de Sant Valentí hem conversat una mica amb la Xary Rodríguez, exciclista professional i actual presidenta d’Andona.

Com us vau conèixer i qui va fer el primer pas?

Ens vam conèixer l'any 2009, participant del Campionat d'Espanya, en una carrera que vaig anar a veure amb la meva millor amiga, la Débora Gálvez. Ella em va presentar als seus pares, que seguien al Xavi en una autocaravana a tot arreu i, gràcies al 'feeling' que hi va haver amb la família, quan m'acomiadava, la seva mare em va preguntar si tenia xicot, i aquí va començar la història. Tots van quedar en el fet que jo era la núvia del Xavi, fins i tot el seu mànager. Llavors, al cap d'una setmana ens vam contactar per Facebook i em va enviar una foto d’una vaca pasturant a Andorra, una bona excusa per proposar-me pujar al país. En aquell moment, ell estava entrenant amb un grup de corredors, aleshores vam pujar amb la Dèbora i ens vam sumar a l'entrenament. Si bé no va ser tot d'una tacada, jo sàvia que volia compartir la meva vida amb ell i que m'havia enamorat. Per tant, el primer pas oficial ho van donar els meus sogres, sobretot la meva sogra, i després vam començar a parlar per Facebook.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

Va ser quan em van diagnosticar càncer de pell, fa un any i mig. El Xavi va estar sempre al meu costat amb una sensibilitat i un suport increïble, perquè ell no és molt expressiu, però a la seva forma va estar per sostenir-me en aquell moment tan difícil per a mi. Crec que aquell va ser el moment en què em va demostrar perquè és la persona de la meva vida.

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Formar la nostra família a Andorra ha estat una de les millors fites que hem assolit com a equip.

Quina és la clau per a tenir una relació duradora?

La clau crec que és la confiança, el respecte i l'admiració. Si bé el Xavi i jo som molt diferents, ens sabem complementar a la perfecció. Jo soc una persona molt social, molt passional, molt enèrgica i ell és tot el contrari. Ell és més reservat i més metòdic, però la seva manera de ser m'ajuda a confiar més en mi, i jo crec que a ell li passa el mateix, perquè jo li aporto aquesta energia, aquest ‘no hi ha límits’ i crec que aquí està la clau.

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

En el nostre cas ha estat la comunicació i la confiança perquè com tota parella hem tingut moments difícils, però sempre els hem pogut superar. En el nostre cas, el Xavi pel seu treball ha de viatjar molt, fa un calendari de 200 dies fora de casa i és dur no tenir-lo tant de temps però, quan torna, comencem de nou i s'integra de nou a la ruleta de la família. Per ell també és difícil perquè passa molt temps lluny de les nenes però, igualment, crec que són moments en què la relació respira, s'enforteix i en els quals aprenem a valorar el que construïm i el que estem construint.

Quins somnis us queden pendents per complir com a parella?

Els somnis que ens queden pendents no són materials, tenen a veure amb el futur que construïm per a les nostres filles i per a nosaltres també. Creiem que després d'aquesta etapa de viatges i de sacrificis, a causa de la feina, ens devem una etapa nova per a nosaltres, on estiguem més tranquils i puguem compartir i estar més temps junts. No sabem quan arribarà aquell moment, però aquest és un projecte pendent que tenim com a família i com a parella.

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

Estic orgullosa de tot el que hem construït com a equip, de com ell ha sabut gestionar la situació, perquè som una família que té un hàndicap, ja que el pare viatja molt, a causa de la seva feina, i jo, com a mare, no em quedo quieta, treballo i sempre busco projectes nous, crec que no és fàcil per a cap dels dos. Malgrat tot, crec que hem sabut portar-ho i estem construint dues persones plenes de valors. Estic agraïda a la meva sogra, que va confiar en mi des del primer moment i en mi mateixa, ja que la meva intuïció em deia que no m'equivocava. També volia dir que estic orgullosa del Xavi que em dona tranquil·litat, estabilitat, suport, llum, i de tot el que hem aconseguit com a companys. Crec que ho vaig tenir molt clar aquell dia, quan el vaig veure per primera vegada a Andorra, i el continuo veient així.

La Rosa Mari i el Sisco

cinquanta-quatre anys d’amor

Es van conèixer un estiu, de vacances, quan tenien només dotze anys, però cap dels dos es va imaginar que un petit poble del Pallars els anava a unir per sempre. Primer van mantenir la seva relació a distància, ell a Tremp, i ella a Andorra. Després d'uns anys, el Sisco, Francesc Figuera, actual encarregat de l’administració i les vendes a Viatges Emocions, li va proposar matrimoni a la Rosa Maria Sopena, directora de l'oficina de viatges. La Rosa Mari explica que passen pràcticament les 24 hores del dia junts, entre feina i casa, però sempre han sabut respectar els seus espais per tal d’adaptar-se a les circumstàncies.

Com us vau conèixer? Qui va fer el primer pas?

Ens vàrem conèixer molt jovenets, quan teníem dotze anys. Record que el mes d’agost el passava a casa de la meva padrina, a un petit poble del Pallars, a prop de Tremp i, amb la meva cosina i amigues, ens anàvem a banyar al riu, fins que un dia també van venir uns quants nens i així vaig conèixer al Sisco. A mi em va agradar de seguida i ell diu que li va passar igual. Era tot molt divertit i platònic, perquè no ens veiem gaire a banda del mes d’agost, i ens escrivíem unes cartes amb paper de colors. El Sisco, encara recorda la primera carta meva que va rebre en un sobre blau i també l’emoció que va sentir.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

La declaració d'amor va ser als 15 anys, quan vàrem començar a sortir, però a distància. Ell a Tremp i jo a Andorra. Amb 17 anys, jo vaig baixar a Barcelona a estudiar i ell també. A partir d'aquell moment ja vàrem ser inseparables. Vàrem passar quatre anys a Barcelona intensos, divertits, emocionants fins que el Sisco se'n va anar a la mili i jo vaig tornar a Andorra. Aquell període també va ser de cartes amunt i avall i de poc veure'ns. En acabar la mili es va venir a Andorra, on un amic li havia trobat feina i, al cap de molt poc temps, ja ens vàrem casar. Des d'aleshores els anys han passat volant, sempre amb amor i voluntat de continuar.

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Hem tingut dues filles que es porten gairebé onze anys i ara tenim dues netes que són un amor i la nostra il·lusió.

Quina és la clau per a tenir una relació duradora?

El Sisco i jo som molt diferents. Ell és obert, extravertit, molt xerraire i té un "punto" que baixa de seguida. En canvi, jo soc tot el contrari, bastant tancada, molt tímida, callada i reflexiva. Ens complementem molt bé, tot i que molts cops xoquem. D'ençà que estem tots dos a l'agència, passem pràcticament 24 hores junts entre la feina i casa, però ens hi hem adaptat bé.

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

No hem tingut la necessitat de demostrar el nostre amor perquè sempre ha estat un fet quotidià, de petites coses, de riure molt, de plorar també, però sempre amb voluntat de continuar malgrat les dificultats del camí.

Quins somnis us queden pendents per complir com a parella?

Tenim aficions en comú com ara viatjar, que és molt important per a nosaltres, i volem continuar creixent com a persones i com a parella.

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

He de dir que no hem celebrat mai Sant Valentí, que ens sembla un invent comercial més. Som de Sant Jordi nosaltres, però si hem d'expressar un desig seria: Primer de tot, que tinguem salut els dos per continuar fruint de la vida amb amor. Jo li agraeixo la paciència (que no és el seu fort) que demostra quan m'atabalo més del compte en temes de feina i de vida també. També, dono les gràcies per l'esforç i la voluntat de tirar endavant en aquests temps tan difícils per la feina, que m'ha ajudat a no tirar la tovallola. No he deixat mai d'estimar-lo i l'estimaré sempre. Són cinquanta-quatre anys des que ens vàrem conèixer i seguim.

L’Oriol i la Carla

quan l’amor supera la distància

A banda de ser un talentós basquetbolista i aler del BC MoraBanc Andorra, l’Oriol Paulí té un cor molt gran. El dorsal número 3 de l’equip tricolor va conèixer la seva parella, la Carla Torrent, quan tots dos estudiaven a la universitat i, malgrat que van escollir camins professionals diferents, el jugador i la professora d’educació primària continuen escrivint pàgines de la seva història d’amor.

Com us vau conèixer? Qui va fer el primer pas?

Ens vam conèixer a la universitat. Jo vaig estudiar Educació Primària, com ella, i teníem una amiga en comú que ens va presentar... Ella era l’encarregada de passar-me tots els apunts perquè jo no podia anar a classes i, per tant, ella m’ajudava. Ella va fer el primer pas de venir a veure’m jugar quan jo era al Gran Canària. Penso que aquest va ser el moment en què vam connectar i del qual va sorgir una cosa especial i, des de llavors, jo vaig picar pedra per enamorar-la. Penso que, al final, el primer pas el vam fer tots dos de forma conjunta, quan tocava.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

Uf! N’ha fet moltes! Quan jugava bàsquet a Gran Canària i ella encara estudiava a Barcelona, la demostració més gran d’amor era tenir-la cada setmana allà. No ens volíem separar. Malgrat que havia de tornar a estudiar, se saltava les classes per poder estar amb mi. Canària. Crec que, des d’aquell moment, el més gran que hem fet és demanar-li casar-nos i fer aquest pas.

Quina és la clau per a tenir una relació duradora?

El respecte i l’empatia. És molt important posar-se en la pell de l’altre i poder ajudar-lo quan més ho necessiti.

Quina és la millor manera de superar els moments difícils? Penso que va per la mateixa línia. Es tracta, sobretot, de ser-hi quan l’altre més et necessiti i penso que això és clau en una relació.

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Ostres! Penso que el més important ha estat mantenir la relació malgrat la distància que ens separava entre Barcelona i Gran

Quins somnis us queden pendents per complir com a parella?

Espero que molts! Espero que ens quedin molts anys junts. El primer somni que tenim és el de casar-nos aquest estiu, que és un gran pas per a la nostra relació i tant de bo que n’hi hagi molts més, com tenir fills i crear la nostra família.

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

Que l’estimo moltíssim! Que li agraeixo moltíssim tot el que ha fet per mi fins al dia d’avui i que és una persona superimportant. Tant de bo el temps ens permeti continuar junts i gaudint de la vida com a parella.

El Benjamí i la Laia

més units per la moto

Foto: Céline Pech Fotografia

El Benjamí Rascagneres és advocat, mentre que la Laia és educadora i perruquera canina. Es coneixen des de fa nou anys i, producte del seu amor, va arribar el Liam, un nen preciós que segurament, quan sigui gran, compartirà l’amor que els seus pares tenen per la moto. A propòsit d’aquest Sant Valentí, hem conversat una mica amb el Benjamí.

Com us vau conèixer? Qui va fer el primer pas?

Ens vam conèixer a la Festa Major de Sant Julià de Lòria, el 2013. Aleshores ella estava de festa, mentre que jo estava treballant coordinant el dispositiu de seguretat. Ella va fer el primer pas, ja que teníem molts amics en comú que li van passar el meu número... així que ella em va passar a saludar. Evidentment, com que jo estava treballant, no li podia convidar a un cubata; però, en sortir de la feina, sí que li vaig convidar a uns ‘gins’ de cafè, a les 3 del matí, a la Festa Major.

Quina és la clau per a tenir una relació duradora?

El respecte.

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

El respecte i l’escolta... l’escolta i l’empatia. En totes les parelles hi ha alts i baixos, però ens hem de posar en el lloc de l’altre, empatitzar i entendre els diferents punts de vista. Sobretot és important propiciar el diàleg.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

Cuidar com cuida el nostre fill.

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Crec que el naixement del nostre fill és el més important, però una fita curiosa és que, com que a ella sempre li ha agradat la moto i jo que soc “motero” des de sempre, es va treure el carnet i tots dos fem rutes, viatgem junts... És una cosa que ens ha marcat molt i que ens ha unit més.

Quins somnis us queden pendents per complir com a parella?

El que més ens agrada és viatjar i un dels somnis pendents és, justament, viatjar a Costa Rica.

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

Que continuï endavant! Ella porta diferents projectes d’emprenedoria i li diria que lluiti pels seus somnis i que no abandoni mai.

La Paula i el Rui

la flama de la joventut

Un comentari a les xarxes socials va ser suficient perquè la Paula Cristina i el Rui Ribeiro comencessin a construir la seva relació. Ella és model i assistent administrativa d’un grup empresarial encampadà; ell, assessor de vendes del sector immobiliari i futbolista del CE Carroi. La Paula ens comenta que la paciència i la comunicació són fonamentals per a tots dos.

Com us vau conèixer? Qui va fer el primer pas?

Ens vam conèixer l’estiu del 2016. Recordo que jo estava a Portugal i vaig penjar una foto a Facebook. Ell la va comentar dient que el tall de cabell no em quedava bé (riu). A partir d’aquell comentari, vam començar a xerrar dia sí i dia també. En tornar de les vacances, vam començar a quedar i conèixernos personalment.

Quina ha estat la major demostració d'amor de la teva parella?

Quan me’n vaig anar a Milà, no em va posar cap pega sinó que més aviat em va encoratjar a fer-ho. No va voler que em bloquegés a l’hora de provar com a model, a Itàlia.

Una fita que hàgiu aconseguit junts i que no pugueu oblidar?

Crec que el fet de començar a viure junts, ja que, aleshores, vivíem a casa dels nostres pares. Va ser molt divertit el procés de convivència i d’entendre els costums de cadascú.

Quina és la clau per a tenir una relació duradora?

Crec que és important que cadascú tingui el seu espai i els seus moments propis, i que tots dos ens respectem.

Quina és la millor manera de superar els moments difícils?

Que sempre existeixi confiança entre els dos, que hi hagi comunicació. Que sempre que hi hagi un problema es busqui una solució, no passar pàgina immediatament.

Quins somnis us queden pendent per complir com a parella?

De moment, només puc parlar per mi, ja que m’agradaria casar-me i tenir una família. Sé que el Rui vol créixer personalment i professionalment. Mentrestant, el meu desig és que puguem continuar donant-nos suport mútuament, ja que encara som molt joves.

Quin missatge li dedicaries a la teva parella per a aquest Sant Valentí?

Que li agraeixo molt la seva paciència i entesa durant aquests cinc anys, que continuem sumant moltes experiències junts i que vinguin molts anys encara millors.