Salut: Càncer de pròstata

Càncer de pròstata

una malaltia per no abaixar la guàrdia

La detecció precoç i un tractament adequat i específic per a cada pacient s’han convertit en punta de llança perquè el càncer de pròstata sigui, malgrat la seva alta incidència, “una malaltia de pronòstic favorable”, tal com apunta el Dr. Jorge Caffaratti, especialista en urologia del Servei Andorrà d’Assistència Sanitària (SAAS), amb destacada trajectòria a la Fundació Puigvert i, actualment, integrant de l’Institut d’Urologia Caffaratti (IUC).

El càncer de pròstata és el tipus de càncer més freqüent entre els homes dels països de la Unió Europea, així ho confirmava l’informe ‘Health at a Glance. Europe 2010’, publicat per l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic.

Amb l’entrada en vigor d’un nou mètode de diagnòstic entre la dècada de 1990 i 2000, les proves PSA (antigen prostàtic específic), el nombre de casos detectats de càncer de pròstata ha estat considerablement major, però, per altra banda, la detecció precoç ha permès que, al llarg de l’última dècada, les possibilitats de recuperació siguin més altes i, per tant, la mortalitat vagi en descens.

El càncer de pròstata és el més freqüent entre els homes europeus

Quines són les persones més propenses a patir càncer de pròstata?

Tal com bé apunta el Dr. Caffaratti, el risc de patir càncer de pròstata augmenta amb l’edat. Els casos més freqüents, indica, apareixen en la franja d’entre 65 i 70 anys, per la qual cosa recomana fer seguiments anyals a partir dels 50 anys, o dels 45 anys en cas que el pacient tingui antecedents familiars, per atendre de forma precoç qualsevol incidència.

A aquesta premissa s’afegeix l’uròleg Jorge Caffaratti, que considera que “en haver-hi una àmplia gamma de possibilitats terapèutiques, el càncer de pròstata és, actualment, una malaltia de pronòstic favorable”.

La seva prevalença respecte d’altres càncers és molt més alta, segons els informes presentats per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el passat 2020. En aquest sentit, l’especialista adverteix que cal ser rigorosos i no abaixar la guàrdia, ja que “dos de cada deu casos de càncer diagnosticats en homes a Europa són càncer de pròstata”.

Quins són els símptomes del càncer de pròstata?

Durant les primeres etapes de la malaltia, “els símptomes poden resultar confusos, ja que s’assemblen als de la hiperplàsia benigna”. Aquests símptomes serien: • Dificultat per orinar o coïssor. • Disminució del volum d’orina. • Augment en la freqüència de micció.

En casos localment avançats, la SEOM adverteix que també pot haver-hi: • Presència de sang en l’orina o en el semen. • Edemes o inflor en les cames. • Dolors d’ossos. (Malaltia a distància metàstasi) • Debilitat i pèrdua de força en les cames. Factors de risc

Els factors de risc són totes aquelles variables que augmenten la probabilitat de patir una malaltia. En el cas del càncer de pròstata, els factors de risc no modificables són: • Edat: A més edat, major serà el risc. Principalment, a partir dels 50 anys. • Antecedents familiars: Gairebé un 20% dels casos diagnosticats de càncer de pròstata corresponen a pacients amb familiars pròxims (germans, pares, avis) que han patit la malaltia. • Canvis genètics: El Dr. Caffaratti apunta que el càncer de pròstata, de la mateixa forma que el d’ovaris i el de pit, pot tenir una base donada per mutació dels gens

BRCA1 i BRCA2. Els pacients amb síndrome de Lynch són més propensos a desenvolupar càncer de pròstata i d’altres tipus. • Ètnia: El càncer de pròstata és més freqüent en persones de raça negra o d’ascendència africana.

S’aconsellen controls anuals per a la prevenció i tractament del càncer de pròstata

Si bé no hi ha consens científic sobre els factors de risc modificables que poden estar relacionats amb el càncer de pròstata, el Dr. Caffaratti apunta que el tabaquisme, l’obesitat i la hipertensió podrien augmentar el risc. L’American Cancer Society afegeix que l’alimentació, l’exposició a substàncies químiques, la prostatitis, la gonorrea i la clamídia també poden elevar lleugerament la possibilitat de patir càncer de pròstata.

Diagnosi

Per a detectar un possible cas de càncer de pròstata, els uròlegs compten amb diferents eines diagnòstiques complementàries: • El tacte rectal és una examinació que permet el metge palpar irregularitats, nòduls i hiperplàsies. Un resultat sospitós pot comportar que siguin necessaris més estudis com ara exàmens d’orina, proves de PSA i biòpsies. • Mesurar els nivells de PSA (antigen prostàtic específic) ajuda a indicar si un pacient és susceptible de patir càncer de pròstata. Com més alt sigui el nivell de PSA en la sang, major serà el risc. Cal dir que hi ha factors, com ara infeccions, inflamacions, el creixement benigne de la pròstata, la pràctica de ciclisme i l’estimulació sexual que poden elevar els nivells de PSA. • Una ressonància magnètica nuclear pot ajudar a identificar, de manera detallada, la localització i extensió de les àrees sospitoses que s’hagin d’estudiar amb una biòpsia. • La biòpsia permet fer un diagnòstic de certesa, ja que ajuda a identificar i estratificar el risc que representa el tumor.

El consum de tomàquet cuit i de vegetals amb fitoestrògens (alfàbrega, soja, espinacs...) podria ajudar a disminuir el risc de patir la malaltia

Quin és el tractament?

El Dr. Caffaratti indica que no hi ha un únic tractament per a tots els pacients, sinó específics per cada quadre clínic. Aquests dependran de l’estadiatge clínic, nivell de PSA i l’estudi d’extensió. Així, doncs, els pacients amb càncer de pròstata localitzat poden ser sotmesos a: • Vigilància activa i observació estricta dels nivells de PSA. • Cirurgia robòtica o de laparoscòpia. Aquest procediment permet extraure la pròstata i estudiar la peça quirúrgica, per a determinar l’estadi real del tumor. • Radioteràpia. • Tractaments hormonals.

En pacients amb estadis més avançats i/o metastàtics, els tractaments hormonals, la immunoteràpia i la quimioteràpia guanyaran més rellevància.

A considerar

Si bé el càncer de pròstata no és una malaltia per prendre-la amb lleugeresa, el Dr. Caffaratti és molt optimista quant a les possibilitats de recuperació, ja que, un diagnòstic precoç, acompanyat d’un tractament adient, pot comportar que el pacient visqui una vida plena. •