Burnout Parental

Pots estar patint 'burnout parental'?

Per Emma Roch

La frustració entre els pares per no poder dedicar temps als seus fills està a l'ordre del dia. Molts són els que asseguren sentir-se esgotats i no estar segurs de cuidar bé els fills. I això, en part, no és culpa seva. La societat actual imposa als pares un grau de perfecció, marcat per les imatges idíl·liques que veiem a la televisió i a les xarxes socials, que no és fàcil d'aconseguir. Entossudir-se a ser pares perfectes acaba debilitant la nostra resistència, provocant quadres d'estrès, cansament físic i mental agreujats per un excés d'intensitat laboral, que es pot convertir en un problema que pot arribar a afectar la relació amb els nostres fills. Tot això ha esdevingut una síndrome i té nom: burnout parental.

Les xifres hi són: el 72% dels pares pateixen estrès laboral, mentre que el 46% reconeix que això afecta, sens dubte, la seva vida familiar i la relació que mantenen amb els seus fills, convertint-se, en la seva principal preocupació com a pares: no saben com equilibrar el temps que dediquen a treballar i a atendre els fills. I és que, criar i educar els fills requereix un esforç diari important que, combinat amb aquest estrès laboral i l'elevat nivell d'exigència que s'autoimposen molts progenitors, els acaba esgotant.

En què consisteix exactament la síndrome del burnout parental? L'estrès, en general, fa referència a la percepció personal que les demandes de l'entorn sobrepassen els recursos de l'individu. I, en particular, pel que fa als progenitors i en relació amb les exigències de la criança dels seus fills, sobrepassa els seus recursos per respondre-hi.

El terme d'estrès parental, en principi, es va encunyar per referir-se al quadre de símptomes que patien molts pares que tenien cura de fills amb malalties cròniques o amb gran dependència, però, actualment, s'ha estès a altres perfils en què s'observa també aquest quadre de símptomes.

Un quadre de símptomes en què, sobretot, els pares se senten estressats i esgotats pel que fa a la cura dels seus fills, sobrecarregats per l'atenció contínua i la manca de temps per dedicar a altres facetes de la seva vida amb què els costa conciliar, com ara la feina, el lleure, les relacions socials i, fins i tot, la mateixa família. • Consells per evitar-ho o posar-hi remei: ▶ Tant si ho patim, com si volem evitar-ho, ens pot servir de suport seguir les indicacions següents: ▶ Assumir que no podem amb tot el que ens agradaria fer: feina dura i d'èxit, temps disponible per als fills, temps de lleure per a nosaltres, mantenir relacions familiars, etc. ▶ Delegar les nostres obligacions per poder descansar i comptar amb suports (professor particular, tasques domèstiques de la llar, etc.). En cas que no sigui possible fer-ho, cal pensar a renunciar a alguna activitat. ▶ Establir prioritats. Pensar en allò que podríem prescindir (retallar activitats extraescolars, per exemple). ▶ No auto culpar-se, ni els altres. En relació amb la dificultat per conciliar, caldria buscar solucions, no culpables. ▶ Planificar temps per gaudir, en solitud i amb els altres: amics, família i fills, sense ser "obligacions".