Stéphanie Steinbrecht-Aleix

Filla d'un alemany massanenc i d'una andorrana nascuda a la

Cerdanya; l’Stéphanie es defineix com un gresol de cultures i habilitats. Una rara avis que parla 6 idiomes, combina l'estratègia del Coronel John “Hannibal” Smith amb l’habilitat del Dr. House per a detectar problemes, té una extraordinària habilitat per a escoltar, com Momo, el personatge de Michael

Ende, i la facilitat de McGyver per a trobar una solució en qualsevol moment i en qualsevol lloc. A més a més, és atenta i curiosa durant les 24 hores com en Jack Bauer.

Empresària en comunicació i publicity, va fundar, l’any 2000, el primer gabinet de premsa d’Andorra. La seva empremta personal està al darrere de grans campanyes de promoció com ara la joint venture de PortAventura amb Ordino-Arcalís; la inauguració del Museu del Perfum, un dels esdeveniments amb més glamur que es recorden a Andorra; la Trilogia de les 3 Torres del biker andorrà Xavi Casas o la campanya de promoció internacional d’Andorra, l’any 2014, protagonitzada per la model russa i núvia del pilot Fernando Alonso, Dasha Kapustina, que va fer la volta al món amb el grup editorial Hola!

De la seva etapa al sector hoteler al capdavant del resort Anyós-

Park, va aconseguir que esportistes d’elit i personalitats d’arreu del món, comencessin a visitar les Valls del Nord per formar un seguici d’ambaixadors d’una Andorra diferent que aposta pel servei prèmium i la diferenciació.

Mare del Frank, de 15 anys, va descobrir als 42 el que és tenir superpoders amb el naixement de les seves filles bessones, Kate i Chlöe.

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Sispony sempre estarà al meu cor. Vam tenir la sort que, fins als 10 anys, vam tenir la nostra mare full time amb nosaltres dues –era un pacte amb el papa, poca broma amb l’alemany massanenc– (riu). Recordo totes les famílies de Sispony i avui hi segueixo tenint contacte. De fet, quan em demanen si soc de la Massana, sempre puntualitzo que sí, de les Valls del Nord, però sempre de Sispony. Recordo les festes majors, el mondongo després de les matances. Tot i que mai vaig presenciar-ne una, és una tradició, una mostra d’allò que vivíem durant tot l’any. Les tradicions s’han de perpetuar. Vivíem a “Cal Joanet”, recordo que sempre hi havia sarau a casa. Totes les celebracions eren bones... partits de futbol, aniversaris, sants, sopars en què es reunien els nostres pares amb els seus amics, tant d’aquí com amics i famílies estrangeres que van escollir i apostar per Andorra. Crec que el meu vessant de relacions públiques, connectora, la vaig absorbir en aquella època. Em ‘flipava’ sentir parlar tants idiomes a casa. Recordo recollir gerds als Cortals d’Anyós amb la meva germana i la nostra mare. Recordo també la canalla de Sispony, com ens portaven al “cole” amb un Land Cruiser, amb banquetes al darrere –potser n’érem 8 com a molt–. També penso en els viatges a Brasil amb la nostra àvia “Concorde”, la “Mami”, l’Antonieta, que va construir l’Hotel del Prado a Puigcerdà i, als anys seixanta, va apostar pel comerç d’Andorra fundant Cashmere Shop.

Quins són els records que atresores de la teva infància? La meva infància va ser molt, molt feliç i t’ho puc descriure amb una sola paraula: Sispony. La Mami “Concorde”, com li dic, era una dona avançada al seu temps que va saber copsar l’oportunitat d’aquella Andorra. Una pionera, una ‘crack’ com la seva filla, la nostra mare.

Pare alemany, mare de la Cerdanya. Com es van conèixer? Aquesta és una “True Love Story” en tota regla! (riu). Tu creus en ‘los flechazos’? Jo sí. Imagina’t un xicot guapo. Quan et dic guapo, et dic molt guapo! (Riu). Un Steve McQueen d’ulls blaus com el cel, ros, d’Hamburg. I la mama, un “pedazo mujerón”. Espectacular! Morena, ulls verds, amb una classe i un estil bestials! Van saltar espurnes!

Resulta que al papa, que treballava per al Deutsche Bank, el van enviar a perfeccionar el seu anglès abans d’enviar-lo al Canadà. A la mama, després d’estudiar a la Sorbonne de París, els nostres avis materns també van pensar que una estada a Anglaterra seria perfecta per a perfeccionar el seu anglès. Bournemouth va ser el lloc escollit. L’espurna va saltar immediatament! (Riu). Imagina’t el còctel! Va ser un ‘flechazo’ en tota regla.

Al cap de pocs dies de conèixer-se, ell li va demanar de quin color tindrien els ulls els seus fills. Pell de gallina! Continua sent la declaració d’amor més absoluta que mai he sentit.

Jo arribaria 3 anys després.

Van patir molt per tenir-nos. Vam ser molt desitjades. Les dues vam néixer a Suïssa. director de fotografia, també ha guanyat molts premis, entre els quals un Goya. I ara el seu fill Leo també es dedicarà al cine, mentre que el Max, el petit, ho petarà en disseny, ja que té una estructura visual i un gust exquisit. Se’ls rifaran als dos, ja ho veuràs.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

El meu padrí de bateig és Christoph Rageth, el fill del doctor que va aconseguir que els dos embarassos de la nostra mare arribessin a bon port. Tan agraïda.

Sou dues germanes, com recordes la teva relació amb la Sylvia? Sempre dic que la meva germana és el millor regal que em van fer els meus pares. Ens portem 4 anys, sempre hem estat molt unides. Qui coneix a la Sylvia, sap de què parlo. És un ésser excepcional. Soc molt afortunada de tenir-la. És una ‘crack’ que ha triomfat en el món del cinema; la primera andorrana en guanyar un Gaudí i, a més a més, me’l va dedicar! És directora artística amb un currículum ‘flipant’. Ella i el meu cunyat fan un tàndem increïble. El Xavi Giménez,

Com va ser la teva adolescència Moguda! Era una època de rebel·lia, moltes ànsies de descobrir-ho tot i voler viure al màxim en els límits que em marcaven els meus pares. L’Andorra de la meva adolescència era la de l’Àmbit del Jaume Riba; El “La Mami “Concorde”, com li Carrer, del Santos i el Putxi, a Sant Júlia –local mític!–, dic, era una dona avançada al i Pacha i el Festa Andoseu temps que va saber copsar l’oportunitat d’aquella Andorra. rra. Imagina’t el còctel! Jo sempre era la primera a marxar... sempre em venia Una pionera, una crack com la a recollir el meu pare (riu). seva filla, la nostra mare” Ara, vist des de la distància, els agraeixo a tots dos que fossin tan estrictes, perquè no és fàcil educar en l’adolescència. I aleshores t’envien a Suïssa... Sí, i sense previ avís! (Riu). De l’escola francesa de La Massana, passo al Lycée fins a seconde, el que vindria a ser 4t de l’ESO. I,

a l’altre internat, l’Aiglon College, on també hi eren el Sean Lennon i els germans Ponti, l’Edoardo i el Carlo, fills de la Sofia Loren.

A les tardes, ens hi ajuntàvem tots. Si havies tingut bones notes, et deixaven sortir una estona durant la tarda. Imagina’t, mai havia tret tantes matrícules d’honor! (Riu)

I? “Y hasta aquí puedo leer!”

En acabar el batxillerat a Beau-Soleil, què vas decidir fer? En aquell moment, i pels negocis familiars vinculats a l’hostaleria (AnyósPark), segueixo a Suïssa, però canvio els camps de vaques per un castell a Montreux. Començo els estudis de management al Glion Institute of Higher Education, la segona millor escola al món –juntament amb Lausanne– per aprendre l’art de l’hospitalitat.

amb 16 anys i tot just acabant el curs escolar al juny, em trobo les maletes preparades per marxar a Suïssa!

Em van enviar a Beau-Soleil, una escola privada internacional a un poblet preciós, Villars-sur-Ollon. El xoc va ser atòmic! Em recordo pujant per primera vegada a Villars, on hi veia camps i més camps de vaques suïsses pasturant, amb aquella carretera que pujava més amunt de la muntanya. Riu-te de la Heidi! Beau-Soleil ha estat una de les millors èpoques de la meva vida. Imagina’t sortir de La Massana, i aterrar directament al bell mig d’una microsocietat amb més de 40 nacionalitats!

Italians, libanesos, mexicans, americans, xinesos, japonesos, kuwaitians, brasilers... i andorrans!

Un melting pot bestial! De cop se’m va obrir el món amb la multiculturalitat, els idiomes, les tradicions de cadascun d’ells. Tots estàvem en la mateixa situació, lluny de casa i sols. Els lligams que es creen en un internat perduren per tota la vida. Som família. M’agrada aquesta definició “art de l’hospitalitat” És que l’hostaleria és el que és: l’art d’acollir, de fer sentir una grata experiència als teus hostes en un lloc que no coneixen. És ser ambaixador del teu país sense títol oficial. Són moments que han de quedar gravats en la memòria d’aquells qui ens visiten. Són una multitud de petits detalls, de somriures de tot el personal, d’estar sempre de bon humor tot i que no ho estiguis, d’estar preparats i disposats per fer de l’estada dels teus hostes una vivència increïble. Penso que no se li dona tota la importància que es mereix. Molts pensen que és només vendre llits, que el personal d’habitacions, de servei, neteja, de manteniment són llocs poc valorats, quan en realitat són cabdals, per no dir essencials, perquè l’experiència funcioni.

“Sempre dic que la meva germana és el millor regal que em van fer els meus pares”

Recordes alguna anècdota que puguis compartir amb els nostres lectors? Recordo un dia anar a la farmàcia i trobar-me cara a cara amb l’actor Roger Moore, famós 007, que tenia al seu fill Christian Era la carrera que volies fer? Sempre he pensat que haver de decidir que vols fer o ser amb 18 anys és una tasca molt difícil de definir, tant per a un mateix com per als teus pares. És una pressió brutal.

L’hostaleria m’ha donat coses molt bones, moments molt especials, una visió de 360 graus en l’organització i funcionament de qualsevol establiment o esdeveniment, així com de la gestió d’equips. Va ser una decisió encertada, tot i que també penso que una carrera en diplomàcia o en periodisme també hagués estat molt bé. De fet, la vida m’hi ha portat.

VIDA PROFESSIONAL

Ets una dona amb molta creativitat i energia. En quins projectes estàs actualment? Ara mateix estic immersa en un projecte molt engrescador que arriba en el millor moment per a Andorra, la primera consultoria de serveis i productes prèmium i luxe Thinking Luxury (www.thinking-luxury.com).

En aquest nou repte tinc la sort de comptar amb una parella de cracks: L’Stanislas Helou i la seva dona Míriam Palá. Ells fan part d’aquest nou perfil d’emprenedors molt talentosos que han escollit Andorra per fixar-hi la seva residència.

L’Stan també va estudiar a Glion. Actualment compagina els projectes de consultoria (Rolex, Macallan, Watches of Switzerland, Iberostar, entre altres) amb la docència a Glion, on imparteix diferents màsters de luxe i és el cap per la regió EMEA (Europa, Orient Pròxim i Àfrica) d’Onefinestay (grup Accor), on es gestionen prop de 4.500 propietats de luxe i ultraluxe destinades al mercat de vacances més exclusiu. També és expert en el mercat àrab, parla i escriu la seva llengua. La cultura i el tracte és diferent del que estem acostumats aquí, no és el mateix un client dels Emirats, que d’Aràbia Saudita, Oman, Kuwait o Qatar. És molt important entendre la seva història, usos i costums si volem que Andorra pugui acollir aquesta clientela.

La Míriam té un talent innat per a les finances; sap detectar a on i com es poden augmentar les fonts d’ingressos i reduir costos dels diferents departaments d’un negoci. Estan molt feliços aquí a Andorra i són excel·lents ambaixadors del nostre país.

Recordo, de fa uns anys, que ja vas apostar pel mercat prèmium amb una campanya que va donar la volta al món amb la model Dasha Kapustina, en aquell moment núvia de Fernando Alonso. Què és per a tu el luxe? Per a mi el veritable luxe resideix en els petits detalls, en aquella espurna que et fa sentir diferent, únic i memorable. No es tracta solament de diners i aquí, a Andorra, tenim una oferta que, si ens ho creiem i afinem, pot convertir-se en un diamant polit –perquè el diamant ja el tenim– que és el nostre entorn i la nostra seguretat. Però hem d’anar molt alerta per no passar-nos de frenada i preservar el que som. Darrerament, hi ha coses que no s’entenen, però necessitaria tres pàgines més d’entrevista (riu).

tor prèmium a Andorra, va donar la volta al món. Vaig tenir la sort de comptar amb les millors empreses del país, va ser una gran feina d’equip amb talent Made in Andorra.

Quina ha estat la teva trajectòria fins a arribar al moment actual? Prepara’t per al flashback! Doncs l’Stéphanie, acabada de graduar de Glion i amb dos estatges de 6 mesos a París, a l’icònic Hôtel Lutetia i al Sheraton de Brusselles, s’embarca en una aventura amb la seva Mami “Concorde” que la portaria a treballar

“Beau-Soleil ha al Brasil. Hi vam ser mig estat una de les any en què vaig aprendre el portuguès treballant al Kumillors èpoques bitschek Plaza, amb relació de la meva vida. amb totes les ambaixades i Imagina’t aterrar les estades VIP del cos diplomàtic i polítics. M’haude La Massana, ria quedat a viure-hi, però, directe al bell després de 6 mesos, vaig mig d’una tornar a aterrar a Andorra –concretament a Anyós– microsocietat per petició familiar. amb més de 40 nacionalitats!” Vaques una altra vegada, malgrat que aquestes eren brunes i més autèntiques

que les “Milka” suïsses! (Riu).

Una vegada a Anyós, què va passar després? Recordo que els primers mesos em vaig passar tot el dia a la porta saludant a la gent que entrava. Com podíem convertir-nos en el club social privat i de referència d’Andorra, en majúscules, si la gent no es relacionava? Estratègia de gota malaia, com diu el Luis García Abad, mànager del Fernando Alonso. Cada dia repetia aquesta acció, i rebia a cadascú pel seu nom, tant el meu equip com jo. Vaig tenir el millor equip del món.

Van ser 7 anys en els quals vam rebre a la crème de la crème de la MotoGP, Fórmula 1, tenis, ral·lis... ara continuen anant-hi i molts ja s’han instal·lat a Andorra. Em fa molta il·lusió pensar que vaig ser l’artífex d’aquesta Andorra, territori de màxim nivell per l’elit mundial de l’esport. Punt i a part mereix la final de Roland Garros entre l’Alex Corretja, que en aquell moment era el nostre ambaixador internacional, i el “Charly”, Carlos Moyà. Flipant! A on va arribar el nom d’Anyós!

Però portar el nom d’AnyósPark a aquest nivell no va ser l’únic objectiu que vas aconseguir. També vaig obrir el primer centre d’estètica Carita Paris, directe del Faubourg Saint Honoré. Era una aposta que tenia des de l’època de Beau-Soleil, on amigues meves ja tenien les preuades cremes parisenques i jo anava amb Nivea (riu), però em vaig jurar que un dia seria meu i ho vaig aconseguir. Encara m’hi veig amb la maleta plena d’il·lusions i fotos d’Anyós, asseguda al despatx de París davant de Monsieur LePrince, il capo de Carita. Crec que em va veure tan segura de mi mateixa que vam aconseguir ser el primer centre Carita del món que no pagava royalties. Vaig aprendre molt al costat del meu pare i del seu soci, el Càndid.

I com arribes a fundar el primer gabinet de premsa d’Andorra? L’any 2000 conec a Conxita Vilella, la gran relacions públiques d’Espanya, i m’endinso en el món de la publicity –fer que els mitjans parlin del teu producte, persona o negoci sense que sigui publicitat–, les relacions públiques, els esdeveniments, presentacions, assessoraments d’imatge i tot el que està relacionat amb la comunicació. Efectivament, vaig crear el primer gabinet de premsa d’Andorra. Ara ja hi ha moltes agències de comunicació, però en aquest món el que compta, el teu valor afegit, són els contactes, i jo tinc els millors. I, si a més tens els coneixements, domines les eines i tens el vessant creatiu per dissenyar, doncs aconsegueixes oferir un producte de 360 graus.

Fascinant! Explica’ns quines són les campanyes o projectes que més t’han marcat? Intentaré ser breu. Em centraré en esdeveniments, perquè, si he de fer resum de totes les campanyes que he signat, necessito una altra Dona Secret! Si fes un top 5, el repte de la inauguració del Museu del Perfum, amb la senyora Júlia i les seves filles, l’Imma, la Melània i l’Anna Maria, va ser molt rellevant. Pensa que te-

níem menys de 24 hores per, literalment, transformar una planta de pàrquing del BPA en un espai que fos la continuació del Museu, amb tot el glamur que caracteritza la firma de la família Júlia i amb una convocatòria social VIP, nacional i internacional, i mitjans especialitzats. Va ser una autèntica passada. Portar i ser artífex del joint-venture entre Ordino-Arcalís i Port Aventura. La trilogia de les 3 Torres amb el Xavi Casas, aconseguint tancar la Tour Eiffel per al World Guinness Record que va aconseguir. El flashmob dels 30 anys de la Creu Roja, a Grau Roig, amb 300 persones vestides de vermell, ballant i formant tres creus gegants, una per cada dècada, al ritme de “I am a believer”. La primera contraportada a la Vanguardia del Manel Cerqueda. La campanya de la Dasha com a ambaixadora prèmium d’Andorra amb el grup Hola!, i The Luxury Channel. Tinc moments excepcionals. També, quan vaig col·laborar amb el Ministeri d’Interior i Justícia, al costat de Josep Maria Cabanes, me’n guardo un molt bon record, però reconec que vaig veure moltes disfuncions i enveges, quan tots portem la mateixa samarreta i el gol l’hem de marcar a la mateixa porteria. La política a Andorra és molt dura. Sembla mentida que no siguem capaços d’unir esforços i crear sinergies. M’agradaria veure aviat una dona cap de Govern, crec que pot ser un canvi molt positiu. A títol repte personal, recordo el meu primer TedX parlant de les intel·ligències emocionals i el repte de l’educació. Estic molt agraïda al Felip Gallardo per confiar en mi. I el cuquet de la política? M’han vingut a buscar diferents vegades, una d’elles, recordo, pocs dies abans d’assabentar-me que arribaven la Kate i la Chlöe, les meves bessones. Ja estava preparada per a la primera línia. Les nenes van ser una sorpresa, un veritable regal de la vida, sempre feia la broma amb la meva germana sobre a qui li tocaria la bessonada! La nostra besàvia era bessona, així que teníem molts números. Al final, la grossa em va tocar a mi i amb 42 anys! Vaig aparcar-ho tot. Frenada en sec (riu). L’Stéphanie mamà va agafar el comandament, perquè així havia de ser, deixant en un segon pla l’Stéphanie “emprenedora”. Jo soc molt directa, no vaig a mitges tintes. O vas amb tot o te’n vas a casa. No suporto

“L’hostaleria és el que és: l’art d’acollir, de fer sentir una ni les conspiracions ni les ganivetades a l’esquena, no suporto experiència als ni els mentiders ni els hipòcrites. No em cap al cap menysprear teus hostes en projectes polítics molt bons pel conjunt del país només perquè hagin estat ideats per altres sigles. I aquest és un hàndicap que un lloc que no s’ha de superar. Ni callo ni tolero que em manin a callar. Creus coneixen. És ser que tinc el currículum ideal per dedicar-m’hi? (Riu). ambaixador del teu país sense títol oficial”

Ens ha quedat molt clara i definida la teva faceta professional, però hi ha algun altre projecte que vulguis compartir amb nosaltres? Te n’explicaré dos més. Que difícil és triar, però la vida es tracta d’això, triar i decidir.

El primer, allura.tech, al costat de dos joves germans andorrans que adoro, el Bruno i l’Aitana Giebels van Bekestein. Talent màxim com els seus pares, la Susanna i el Marc.

Allura és la revolució del metavers, una experiència immersiva de realitat virtual destinada al shopping, entreteniment, formació, cultura i turisme. Ho estem treballant amb un equip molt potent, ben aviat te’n donaré més detalls.

La segona i la nineta dels meus ulls és el meu primer llibre. Feia molt temps que em deien que havia de dedicar-me a escriure i, al final, m’he tirat a la piscina. No et puc desvelar molts detalls, només dir-te que és hilarant, com si em sentissis parlar. Estarà destinat a les dones, però crec que, si ets home i te’l llegeixes, ens podràs entendre millor. Estic en converses amb Planeta. Ja te’n diré més.

ÀMBIT PERSONAL I FILLS

Toca parlar de qüestions més personals. Ara sí que ha arribat el moment de destapar el cava i celebrar el regal dels meus tres tresors: el Frank, de 15 anys, i la Kate i la Chlöe, de 7.

Com vas conèixer el pare dels teus fills? Durant un estiu a la platja. Ara que ja és setembre i si t’has enamorat, no deixis que et diguin que un amor d’estiu no dura. A nosaltres ens va donar tres fills meravellosos, tot i que ja no estem junts des de fa 4 anys.

Estat civil? Separada? Les etiquetes no m’han agradat mai. O estàs en parella o estàs soltera, no et sembla? Així que el meu estat civil seria ingovernable, soltera, i sobretot supermamà, què n’opines?

Com et descriuries com a persona? Noble i lleial, directa, optimista, positiva, inconformista, creativa, sincera, divertida, curiosa, altruista –a vegades peco del meu sentit de la filantropia–, carismàtica i, sobretot, molt passional amb tot el que faig. Si no em posa la pell de gallina, no ho faig.

Virtuts Lleialtat i sinceritat. Amb aquestes dues virtuts, pots encarar qualsevol relació i situació. Ara bé, no em menteixis mai, perquè et pillaré i no acabarem bé.

Defectes que puguis confessar Perfeccionista, a vegades també peco de voler sempre més, un rínxol més, quan potser no cal. Millor fet que no perfecte. Still work in progress (riu).

És fàcil conviure amb tu? (Inspira) Ho hauries de demanar als meus fills (riu). Si t’agrada la música i ballar des de bon matí, llavors pots conviure amb mi. Ara bé, si em falles i no rectifiques o demanés perdó, que jo també he hagut de fer-ho, difícilment em tornis a veure. Pensa que, durant la pandèmia, tenim el record de l’Escola Andorrana, ja que hem estat confinats 11 vegades! Així que sí, crec que és fàcil conviure amb mi.

INQUIETUDS I HOBBIES

A què dediques el temps lliure o què és el que més t’agrada fer? El que més m’agrada fer és viatjar i descobrir coses. Jo poso un peu a l’Aeroport del Prat i soc feliç! De temps lliure, no en tinc gaire, però el poc que en tinc l’inverteixo amb persones, coses i experiències que em toquin l’ànima, que em facin vibrar.

Nom: Stéphanie Cognoms: Steinbrecht-Aleix Data i lloc de naixement: 20/01/1973 Berna, Suïssa Estat civil: soltera Fills: 3. El Frank i les bessones Kate i Chlöe

Quins són els teus hobbies? Viatjar, ballar i riure. Fàcil, no et sembla?

Practiques algun esport? Sí, d’alta intensitat, ser mamà a temps complet de tres éssers excepcionals. Dels tradicionals, m’agradava molt l’esquaix. En una sala de gym, m’avorreixo; i, si m’avorreixo, s’acaba.

Et penedeixes d’alguna cosa que hagis fet en la teva vida? No. No me’n penedeixo de res. Soc el resultat de totes les meves vivències, experiències positives i negatives. Si esborres algun capítol, no seria l’Stéphanie d’ara. Tot i que algun fragment potser sí que me l’hagués estalviat (riu).

Si poguessis fer marxa enrere, què faries que no hagis pogut fer fins al moment? Mai marxa enrere. I, si ho has de fer, que sigui per pillar “carrerilla” i saltar més alt. Estic en el millor moment de la meva vida i la penso gaudir al màxim. Tens por d’alguna cosa? D’una sola, que no es respecti el cicle de la vida. Hem de marxar en ordre; els grans quan toqui i mai els petits o més joves abans que hom mateix.

Creus en el destí? Sí, però te l’has de treballar. Sí que penso que cadascú té un propòsit, un full de ruta marcat.

Quins són els teus objectius de futur en l’àmbit personal? Ser feliç, molt feliç, i viatjar arreu del món amb la meva tribu.

RESPOSTES BREUS

Menjar preferit: Ànec al forn farcit amb spätzelis (una pasta alemanya) que fa la nostra mare pel meu sant, Sant Esteve, cada 26 de desembre Beguda: Cava Un llibre: “El Poder del Ahora”, d’Eckhart Tolle Una pel·lícula: Moulin Rouge Un actor o actriu: Ewan McGregor Mar o muntanya: Els dos Un país per viure-hi: El nostre, Andorra Un somni: La volta al món amb els meus fills Una cançó: “Adventure of a Lifetime”, de Coldplay ˝. •

Les meves bessones Kate i Chlöe

Primera entrevista del meu fill Frank a l’RTVA El premi Gaudí de la meva germana Sylvia

Alex Corretja com a ambaixador d’Anyós al Roland Garros (badge Anyós) La meva conferència ‘Wrecking Ball’ al TEDxAndorraLaVella

Amb el meu pare i la meva germana

Reportatge a Hola!, sobre la campanya ‘Andorra Premium’