La celebració de Meritxell

VA RECUPERAR LA NORMALITAT

Enguany, els andorrans han tornat a retrobar-se al Santuari de Meritxell per celebrar el dia de la patrona d’Andorra, la verge de Meritxell. En aquesta ocasió, després de gairebé tres anys, sense restriccions d’aforament i amb una important presència d’autoritats polítiques. La capacitat de resiliència va ser un dels temes més recurrents dels parlaments fets amb motiu de la celebració.

Amb motiu del cinquantè aniversari de l’incendi de l’antic santuari de Meritxell, el copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives recordava durant l’homilia com fa cinc dècades el foc devorava la verge a l’antiga església de Meritxell. Tot posant en valor la forma en què van actuar els andorrans, que van construir sobre les cendres el nou santuari, lloc que avui és el símbol de devoció, fe i esperança de tot un país. Una desgràcia de la qual tothom va aprendre i va sortir enfortit, segon l’arquebisbe. Resiliència davant les adversitats

Segons Vives, la resiliència, aquell procés entès com “la capacitat d'adaptar-se bé a l'adversitat, a un trauma, tragèdia o amenaça; a una greu difamació o calúmnia; a fortes tensions, com ara la mort d’un ésser estimat, o problemes familiars o de relacions personals, problemes seriosos de salut o situacions estressants de la feina o financeres”, unit a la perseverança i a la paciència, és la que va permetre als andorrans avançar i fer front a les adversitats d’aquell trist moment.

Vives va cridar a tothom a no perdre l’esperança que “ens fa reaccionar amb sa realisme”, i que ens permet reconèixer el nostre potencial i també les nostres debilitats. Durant la missa, també va destacar que Andorra no està aïllada i que ha patit una llarga pandèmia de la Covid-19, que encara sofreix les conseqüències de la

guerra d’Ucraïna, de la crisi energètica mundial, del canvi climàtic i de les migracions, per això va encoratjar a tots els fidels a confiar en la mare celestial aquelles coses que són més difícils d’aconseguir. “Necessitem estar oberts i confiar en l’ajut del cel”, va assenyalar.

En acabar l’homilia, com és habitual, el cor dels Petits Cantors van interpretar els goigs a la Mare de Déu de Meritxell i l’himne andorrà.

Ballada de sardana i coca per a tothom

La tornada a la normalitat no només es va fer notar amb un santuari ple de fidels i feligresos, de gom a gom, sinó també amb la tradicional ballada de sardanes acompanyada de la cobla Osona, que es va fer a l’exterior del centre religiós i que va comptar amb la participació de nombroses autoritats del país.

Ofert pel Govern d’Andorra, tots els presents, després de la missa solemne van poder gaudir del repartiment de coca i moscatell.

La campana torna al seu lloc

Penjava fins a l’any 1972 del campanar de l’antic santuari, però amb l’incendi que va afectar l’església va caure i es va trencar. Obra del mestre Despuic, i després d'estar molts anys custodiada al Museu Pos-

tal, finalment va tornar a casa seva per retrobar-se amb la seva germana que va quedar intacta i exposada a l’espai Meritxell Memòria. Una celebració especial on la pandèmia deixa algunes reflexions

Durant el seu discurs al vestíbul del Consell General, la síndica general, Roser Suñé Pascuet va donar una significació especial a la paraula celebració “perquè celebrem allò que ens uneix a tots els que ens sentim andorrans, un fil invisible de solidaritat que ens fa forts i ens permet encarar qualsevol repte que se’ns planti al davant”. Segon Suñé, el dia de Meritxell serveix per a reconèixer-nos “com un sol poble i, com un sol poble, travessem els millors i els pitjors moments de la nostra història”. També marca la fi de l’estiu i l’inici d’un nou curs polític, “un nou començament amb totes les possibilitats a l’horitzó”.

Meritxell és el dia en què es reafirma “la nostra voluntat de ser i de projectar cap al futur”, especialment “en èpoques de crisi com aquesta que estem vivint”, va subratllar Suñé, que va destacar que la resiliència i la solidaritat són les claus per continuar enfortint el país i la societat on vivim. “Encoratjo a tots els que som aquí a seguir treballant per dotar Andorra del marc necessari per al ple desenvolupament social i econòmic”.

Vuitena legislatura

La celebració de Meritxell també adquireix un significat especial no només perquè simbolitza l’inici d’un nou curs polític, sinó també perquè posa fi a la vuitena legislatura, que va ser, en paraules del cap de Govern, Xavier Espot, “molt complexa” i que va estar profundament marcada per la pandèmia de la COVID-19.

En un dia que ens “uneix a totes i a tots i que fa palès que som una societat orgullosa de la seva identitat i alhora altament cohesionada i inclusiva”, encara queden reptes per superar com ara la crisi social i econòmica que travessa el món per la Guerra d’Ucraïna i que afecta els sectors més vulnerables i també fer front a nous desafiament com ara la transició energètica, el canvi climàtic, la diversificació econòmica o la igualtat entre dones i homes, va assenyalar el cap de Govern en el seu discurs amb motiu del Dia de Meritxell. Per aconseguir-ho, Xavier Espot va remarcar la necessitat de teixir aliances, que van més enllà dels interessos polítics i que seran possibles fent concessions per arribar a acords. “M’esforçaré perquè aquelles mesures que s’hagin d’adoptar siguin tan consensuades com sigui possible”, va sentenciar. •