Jornades formació drac'11 by Drac Osona

INTRODUCCIÓ El Programa DRAC del Consell Comarcal d Osona és un programa de prevenció i reducció de riscs del consum de drogues, mancomunat amb ajuntaments de la comarca. Aquest Programa pretén aportar una resposta integral a la temàtica del consum de drogues en la població jove, segons les característiques i els interessos de cada municipi d Osona i del conjunt de la comarca. La formació és un element molt important per marcar unes bases metodològiques fermes. Una formació permanent i adaptada a la realitat canviant ens facilita la intervenció. Així doncs, és important que s enfoqui des d una vessant crítica i adaptada a les demandes socials. El que es pretén des del Programa DRAC és oferir formació als professionals, intentant que sigui el més adaptada possible, crear una jornada anual formativa i de reflexió per posar-nos al dia sobre el fenomen del consum i els canvis en els seus patrons de consum. Amb aquesta formació, intentem aportar eines metodològiques per la intervenció precoç en el treball amb joves consumidors, profunditzar en les diferents estratègies d abordatge segons el tipus de substància i, per últim, reflexionar sobre els protocols municipals i consensuar noves propostes de millora. Aquesta jornada vol, doncs, ser útil per aquells professionals implicats en el treball preventiu, per poder, poc a poc anar creant una xarxa d intervenció que pugui resultar útil en la seva pràctica professional. Sílvia Basas. Coordinadora Programa DRAC drac@enercycontrol.org 607 24 60 11

AVALUANT ELS RISCS DESPRÉS DE LA TRANSFORMACIÓ D HÀBITS DE CONSUM

Domingo Comas Arnau, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, llicenciat en Antropologia i president de la Fundación Atenea

AVALUANT ELS RISCS DESPRÉS DE LA TRANSFORMACIÓ D HÀBITS DE CONSUM Basat en la transcripció literal de la ponència de Domingo Comas Arnau, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, llicenciat en Antropologia i president de la Fundación Atenea. Transcripció del text a càrrec de Toni Martín i Judit Badosa. Membres del projecte Energy Control-ABD

Perfil general de l etapa de l epidèmia Què s entén per l etapa de l epidèmia? Va ser una etapa històrica. Va començar a finals dels anys 70 i va durar fins la primera meitat dels anys 90. No va acabar de cop, sinó que va ser un procés en el qual la substància de referència que causava l epidèmia o se l hi atribuïa la causa d aquesta era l heroïna. La situació real del consum era una situació de policonsum, de politoxicomania on la substància referent era l heroïna; això no vol dir que només és consumís heroïna. Avui, clarament, el referent és la cocaïna i els hàbits de consum són molt diferents d aquella etapa. Principals característiques de l epidèmia: Estableix una paradoxa. Hi havia un consum bastant discret en quant a nivells de consum però no a freqüències de consum, és a dir, l etapa epidèmica ho va ser menys que l actual, perquè hi havia menys nombre de consumidors que actualment. Elevades taxes de mortalitat, mortalitat directa i indirecta pel consum de drogues. Elevada morbiditat. Va crear un notable impacte social i demogràfic. Importància mediàtica a tot el territori. Visió estereotipada, plena de mentides, mites i tractament poc realista. Tot això creava una gran alarma social. L atracció pel risc podia incitar al consum. Tenia molt a veure amb les condicions de la postransició, situació política, cultural, etc. Principals característiques de la postepidèmia En el moment en què estem vivint, des de la meitat dels 90 i més clarament a partir de l any 2000: Els nivells de consum han augmentat molt. El de cocaïna comparat amb el d heroïna de l epidèmia, però també indubtablement el de cànnabis, el d alcohol, ha disminuït globalment a la societat espanyola, però han augmentat comportaments de risc amb l alcohol que tenen a veure amb els consums abusius de cap de setmana. El del tabac ha disminuït una mica, però el conjunt de les substàncies il·legals s ha vist com augmentava. Hi ha més consum, però un descens notable de les conseqüències, com per exemple el descens de la mortalitat. Així, doncs, els problemes i les conseqüències del consum han disminuït en la postepidèmia, encara que el consum s ha incrementat.

Pèrdua de la rellevància pública. El tema de les drogues s ha convertit en un tema secundari, no hi ha tant alarmisme. La societat espanyola no percep que hi ha un problema al país relacionat amb drogues. Canvi de la idea del consum perillós i ja es parla de consum responsable. No hi ha treballs empírics, però es pot veure que la major part d usuaris opten per un model de consum responsable, no transgredir, no posar-se en perill. La gent ja no s ha de convèncer de la perillositat dels seus hàbits de consum, ja ho saben i tenen bona informació. Reducció de la mortalitat i la morbiditat. Segurament aquests canvis vénen molt influïts pels professionals que han treballat perquè tot això canviés. Com i perquè es va produir la transformació ? Els usuaris van assumir les seves responsabilitats, adaptant-se a una visió realista de les conseqüències dels seus actes i canviar els seus hàbits de conducta a partir d aquí. Irrupció de programes de reducció de danys i de reducció de riscs, després de venir d una situació on pràcticament tots els programes eren lliures de drogues. Ha estat un canvi cultural que ha propiciat aquesta transformació. El consum actual és un consum recreatiu, de caps de setmana, res a veure amb el consum que es feia durant l epidèmia. Es transmet una informació objectiva, clara, sensata, veraç, no moralista... més creïble per a la major part dels usuaris. Tot això es pot agrair molt als professionals que treballen i han treballat d aquesta determinada manera. Què ha canviat en els hàbits de consum? S ha passat d hàbits més perillosos a hàbits més raonables. Poden comportar certs perills i riscs, evidentment, però res a veure amb l època de l epidèmia. Hi ha més gent que consumeix, però el consum és menys compulsiu. Els increments vénen pel consum esporàdic, el quotidià està baixant. Apareix el concepte de consum vida, concepte que surt a les investigacions i significa que la substància en qüestió s ha provat algun cop a la vida.

S ha de tenir en compte, també, que la patologia de l addicció és un concepte que s està començant a aplicar d una manera generalitzada, sense límits i és un concepte que cada cop resulta més confós. S ha banalitzat l addicció, a la postepidèmia no tot consum ho és, un consum experimental no podem dir que sigui un problema de drogues o una addicció. Amb el tema de la sexualitat està passant una mica això. L ús del preservatiu està molt estès i l embaràs no desitjat en adolescents ha baixat molt, però encara es continua amb un discurs alarmista amb missatges com: Uf, els joves no utilitzen el preservatiu ! . S ha d explicar la postepidèmia descrivint els riscos reals, no es pot fer prevenció ni intervenir si es construeix a partir de ficcions i mites. Com afrontar el repte de la levitat? Les característiques de la postepidèmia al final donen una situació conflictiva socialment; és una situació en la qual tothom està sensibilitzat. És una levitat més cultural, sociològica, psicològica, biològica. Hi ha dues estratègies, dos enfocaments diferents: Aplaçar. Parlar que no hi ha cap levitat, que la levitat és una impressió. És l estratègia de l Associació Espanyola de Neuropsiquiatria, l estratègia dels informes del Pla Nacional sobre drogues. Hi ha tot un moviment que nega el canvi, que creu que hi haurà les mateixes conseqüències només que ajornades perquè els danys seran cerebrals. És una situació postepidèmica ajornada que en un futur tindrà unes conseqüències molt greus. Acceptar. Acceptar que les coses estan canviant; reconèixer aquesta levitat i treballar-hi; fer-se càrrec que les drogues tenen conseqüències però que no són les d abans. El gran objectiu és mantenir la credibilitat. Mantenir-la a l hora de fer prevenció amb els adolescents donant-los la informació d una manera clara i realista. Com identificar les persones i els grups de risc? Què fer-ne? Hi ha uns indicadors tant importants com el consum de les substàncies i la freqüència. Aquests són: -Si hi ha consums en la família o la família és desestructurada. -Fracàs escolar. -Quines són les prioritats vitals de l adolescent. -Personalitat.

Amb aquests indicadors, entre d altres, podem identificar aquelles persones que estan en situació de risc per poder fer-ne una detecció precoç. Treballant, si cal, la reducció de danys en l àmbit de la prevenció creant una estructura d unitats terapèutiques plurals que s adeqüin més a les necessitats reals, ja que no tothom necessita anar a una comunitat terapèutica ni començar un programa de metadona. Com treballar amb un llindar baix de sensibilitat social i en condicions de precarietat? Aquesta situació de postepidèmia provoca que hi hagi un llindar baix de sensibilitat que ens obliga a considerar que la col·laboració ciutadana està sota mínims i el voluntariat es dedica a moltes altres coses, no només a la temàtica de les drogues. La col·laboració social, en general, també és escassa. Un dels objectius estratègics principals, doncs, és augmentar la sensibilitat de la gent. Hi ha diferències territorials entre les zones urbanes i les menys urbanes; hi ha més possibilitat de col·laboració al món menys urbà, intermedi, que a les grans ciutats. És hora de fer anàlisis realistes per veure amb què comptem, que és molt limitat. Aquestes condicions de precarietat condueixen les entitats a patir la crisi, algunes estan desapareixent. L única possibilitat de seguir treballant és crear un model de professional polivalent, els que s anomenen professionals empoderats. Professionals vinculats amb les institucions, amb les xarxes socials, que tenen un coneixement realista i són conscients de què realment passa al seu voltant. Aquest perfil de professional també requereix un cert maneig de les noves tecnologies.

DETECCIÓ I MANEIG DELS PROBLEMES PER CONSUM D ALCOHOL Programa Beveu Menys"

Estela Diaz. Coordinadora del Programa Beveu menys Informació d interés: Informació i materials per a professionals: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2015/doc29928.html 8

CÀNNABIS: DETECCIÓ, ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT El PROGRAMA PASA com exemple

Victor Galán (Energy Control) Sílvia Basas (Programa DRAC-Energy Control)

EL PROGRAMA D ALTERNATIVA A LA SANCIÓ ADMINISTRATIVA (PASA) Agents implicats: Servei Comarcal de Joventut Regidories de Joventut de Manlleu, Tona, Torelló i Vic Cossos de policia dels Ajuntaments de Manlleu, Tona i Torelló, la Guardia Urbana de Vic L Àrea Bàsica de Policia (ABP) d Osona dels Mossos d Esquadra Tècnics implicats de cada municipi Definició i característiques: Programa alternatiu a la sanció administrativa en tinença i consum d estupefaents. Programa comunitari de prevenció selectiva. Dirigit a nois i noies majors de 14 anys i menors de 18 no reincidents. Objectius del Programa: Donar una resposta educativa al menor i la família com alternativa a l aplicació de les sancions econòmiques. Aconseguir que els menors assumeixen les seves accions, reconeixent els fets comesos i acceptant la realització d una tasca reparadora i/o reeducadora. Treballar conjuntament amb el menor el fenomen del consum i els riscos associats a aquest. Circuit d intervenció:

Oportunitats del programa: Formar part de la xarxa de circuits comarcals de detecció. Facilitat per treballar i arribar a un grup de població que en ocasions ens és difícil intervenir-hi. Fer una tasca preventiva més enllà dels riscos del consum de cànnabis: alcohol, comportaments de risc, consum i conducció... Motivar al canvi acordant objectius de mutu acord. Intervenir en la franja d edat en la què comencen a sorgir aquests consums i és un bon moment per fer-los plantejar una visió més crítica i conscient del consum. Implicar diferents àmbits professionals en la tasca educativa. LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA: Objectius de la intervenció: Informar sobre els riscos associats a l ús de drogues. Identificar possibles problemes abans que en desenvolupin altres de més greus. Motivar als destinataris a canviar el seu comportament davant del consum. Dificultats en la intervenció: Quan es tracta de casos en els que es poden considerar dependències severes (necessita recursos especialitzats ) Quan es tracta de casos en els que hi ha co-morbilitat severa, és a dir, trastorns o patologies psiquiàtriques associades al consum. (Recursos de salut mental ) Persones que ja es plantegen que volen fer un tractament especialitzat. (Ho manifesten ells ) Persones amb les que ja s ha treballat en altres contextos de salut i no ha funcionat. (de serveis en servei )

Enfoc Educatiu: Empatia. Mostrar respecte davant del menor i el seu consum .

El cuinat. Menú d alternatives al consum en el que està bé fer propostes pel canvi L abstinència: tenint en compte que és l efecte desitjat pels adults, però per contra, és l efecte no desitjat pels joves. L auto eficàcia: motivar a realitzar canvis i mantenir-los, acompanyar-los en aquests canvis. Aquests canvis en l estil de vida van estretament lligats als canvis en relació al consum. És útil donar missatges clars sobre el canvi, adaptats al llenguatge i a la realitat de l adolescent Feedback personalitzat. És important reforçar i recolzar aquests canvis, fent conscient al jove d ells. Consideracions a tenir en compte: L adolescent amb un ús recreatiu no pensa en que té un problema de drogues. A vegades, també, els adults poden tenir un percepció esbiaixada del problema real i de les conseqüències del consum. El cànnabis en segon terme. S han de tenir en compte altres factors més relacionats amb l edat més enllà del consum: Crisi personal L adolescència és una etapa de transició Etapa en la que estan formant la seva pròpia identitat, amb tot el que això significa... Les drogues com a conseqüència, no com a causa. Moltes vegades el consum de drogues encobreix altres problemàtiques personals o socials. Poca experiència a l hora de consumir. És l etapa en la que poden sorgir més problemes associats per no conèixer els efectes i les seves limitacions i sobrepassarles. L ideal és que el menor vagi acumulant experiència sense anar fumat durant el període del PASA.

NORMALITZACIÓ DEL CONSUM DE CÀNNABIS: Posar especial atenció: Consum entre adolescents, com més joves més riscos. Pot anar relacionat amb dificultats escolars degut a l apatia o a les dificultats de concentració quan es va fumat. Risc d ansietat i pànic, sobretot en els que s'està iniciant o fumen esporàdicament. Risc d hipotensió, sobretot en els que s estan iniciant o fumen esporàdicament, es fuma molt o varietats potents, es barreja amb alcohol o es té l'estómac buit. Risc a l hora de conduir sota els efectes del cànnabis. Risc d intoxicacions, sobretot quan és ingerida. Efectes secundaris a llarg termini. Problemes respiratoris, en fumadors diaris de llarga trajectòria. Possibilitat de dependència. Alteracions neuropsicològiques. Dificultats d atenció i pèrdua de memòria a curt termini. Trastorns psicòtics, en persones predisposades o en consumidors intensius. Tolerància ( - plaer). Tenir tolerància a la substància pot comportar augmentar el consum i no obtenir-ne els efectes desitjats. Primer contacte amb la il·legalitat de les drogues. Els riscos del mercat il·legal. Tenir clar que encara que és una substància molt normalitzada continua sent il·legal el seu consum i això pot comportar problemes. Pot comportar també problemes legals pel consum/tinença de cànnabis. Risc d adulteracions?Existeix cànnabis de diferents qualitats. Poca adulteració. La qüestió de l'auto cultiu i l augment en la potència de la marihuana. Es tendeix a buscar varietats de marihuanes en les que els efectes siguin el més potents possibles i això es relaciona en que es tracta de més bona qualitat, quan això no té perquè ser així.

INTERVENCIÓ ESPECÍFICA. AMB EL NOI/A: Condicions bàsiques que es marquen: Assistència i puntualitat. No venir a les sessions havent consumit. No ser sancionat durant el procés d intervenció. Compliment de les propostes acordades. Objectius i compromís: Treballar més enllà del consum de cànnabis. Aprofitar per parlar d altres substàncies com l alcohol. Trencar mites relacionats amb el consum. Fer-los conscients que hi ha moments que són menys adequats i més arriscats que altres per consumir. Reforçar l abstinència o si més no disminuir el consum. Parlar amb el menor d alternatives d oci al consum. DERIVACIÓ SI S ESCAU RELACIÓ NOI/A- PROFESSIONAL Llenguatge proper i missatges clars. Conèixer i entendre la seva realitat. Empatia. Respecte Tenir coneixements sobre el consum de cànnabis i altres substàncies durant l adolescència. Evitar moralismes. Ser conscients que el risc és percebut pels adults no pels propis nois/es.

NO OBLIDEM IMAGINARI SOCIAL. El consum de cànnabis és viscut com un estil de vida. Es guien per la seva experiència i la d amics i coneguts. Molts d ells tenen una visió molt negativa de qualsevol altre substància (cocaïna, speed ) CON VIUEN EL CONSUM. Majoritàriament en grup, al carrer i durant el seu temps lliure. TIPUS DE CONSUM. Marihuana i bàsicament fumada. LA INTERVENCIÓ ÉS MOTIVADA PER UNA SANCIÓ ADMINISTRATIVA. No vé donada per la visita voluntària del menor ni per la demanda explícita dels pares. Caldrà treballar-nos la confiança del jove.

Materials editats i webs d interès:

Per a famílies:

Educar per la vida (Programa Drac) 8 equilibris (GASS-Departament Salut) http://parlemdedrogues.cat (Ajuntament de Granollers i Vall del Tenes)

Per a nois/noies:

Cànnabis (Energy Control) Ke ruli (Edpac, Departament Salut) Si viatges (La Traca, Garraf) Porros (Energy Control) http://elpep.info http://laclara.info

Per a professionals:

www.energycontrol.org http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2182/guiacannabis-definitiva.pdf (Guia. Propostes per a l abordatge educatiu del cànnabis amb joves. Departament de Salut) www.sobredrogues.net (Ajuntament de Granollers) www.allloro.com (Salut Osona)

Per més informació es pot demanar el protocol oficial del Programa PASA d'Osona contactant directament amb el correu electrònic drac@energycontrol.org o al telèfon 607 24 60 11.

CRIBRATGE I ASSESSORAMENT EN CONSUMS DE COCAÏNA

Josep Rovira Guardiola Direcció de l àrea de drogues Associació Benestar i Desenvolupament

CRIBRATGE I ASSESSORAMENT EN EL CONSUM DE COCAÏNA En els darrers anys el consum de cocaïna s ha estès de manera molt considerable. Malgrat que es tracta d una droga que majoritàriament és utilitzada en finalitats recreatives, en ocasions pot causar un ampli ventall de problemes. Aquesta guia pretén proporcionar una orientació bàsica i basada en evidència de com respondre de forma eficaç a la detecció i orientació preventiva i/o de tractament dels consumde risc o problemàtics de cocaïna considerant per aquesta finalitat el poc temps de que es disposa en la consulta d Atenció primària de Salut (APS). 1. Identificació del consum de cocaïna: 1.1. Moments oportuns per la identificació del consum són: - Obertura d història clínica - De forma periòdica en el context de promoció d estils de vida saludables - Embaràs - Front una demanda indirecta o sospita de potencial consum. 1.2. Possibles motius de sospita pels quals cal preguntar Sovint, l existència d un problema relacionat amb el consum de cocaïna, com és el cas d altres drogues, no s expressa de forma oberta per part del pacient en la consulta. Cal estar atent a aspectes com els que a continuació apuntem: Símptomes o problemes físics difícilment explicables per altre causa (canvis en els hàbits de defecar, convulsions sense antecedents coneguts, problemes cardiovasculars, problemes pulmonars, infeccions per via de consum, sagnats nasals freqüents, hipertensió arterial en persona jove.. Simptomatologia psíquica o trastorn mental (estrés psicològic agut, problemes d ansietat, episodis d insomni alternats amb períodes de somnolència extrema, alteracions de l ànim, depressió, psicosis paranoide ...) Demana ansiolítics o altres substàncies psicoactives. Alteració de la conducta durant l entrevista o alteració greu del comportament fora de la consulta. Signes de consum (lesions en foses o septe nasal, epitaxis freqüents, rinitis crònica, disminució de pes, cara d esgotament, infeccions repetitives de tipus local). Efectes tòxics (midriasis per consum de psicoestimulant, bruxisme...) Alteracions en relacions laborals, familiars i socials (pèrdua de treball, conflicte/ abandó familiar, mals tractes, dificultats econòmiques, problemàtica legal per baralles/arrestos, etc.). Per altre part, s haurà de tenir present, atendre la demanda familiar , aquells casos en els que la família (pares, esposa...) que acudeixen al metge per haver detectat el problema. 19

1.3. Aspectes importants a tenir en compte al preguntar Preguntar de forma respectuosa sobre indicis de consum de cocaïna: Preguntar com a part del tractament o seguiment d infermetats potencialment associats amb el consum. En el curs d una consulta per un tema de salut on valoréssim oportú un cribatge de consum. Evitar abordar els aspectes de consum com expressió de prejudicis o estereotips relacionats amb l aspecte físic, nivell socioeconòmic o precedència cultural. Adoptar una actitud professional d empatia i confidencialitat. Cal una escolta respectuosa amb opcions de vida de cada persona, sense alarmismes o judicis morals, assegurant la confidencialitat de forma explicita o sol.licitant el seu consentiment en cas fos necessari parlar amb una tercera persona. El consum no implica necessariament un problema d abús o dependència Associat a l ús/abús/dependència de cocaïna cal explorar el consum d alcohol i de benzodiazepines (fàrmacs per dormir). La finalitat de l aproximació pro-activa i intervenció diagnostica que se n pugui desprendre és ajudar la persona a gaudir del millor grau de salut possible, i si és el cas, millorar la seva situació respecte l ús de la cocaïna i altres drogues. Explorar la via de consum (cal preguntar si es intranasal, fumada o endovenosa), la freqüència (diferenciant consum segons espai oci i treball) i la intensitat de consum. 1.4- Preguntes nuclears Preguntes que es poden formular en el marc d un tractament o seguiment d una malaltia relacionades potencialment amb el consum de drogues, abans d una prescripció farmacològica per a valorar interaccions, partir d algun comentari de sospita que hagi realitzat el pacient o e el marc d una exploració o intervenció orientada a promoure estils de vida saludables. - Alguna vegada has consumit alcohol o altres drogues? - Sols consumir alcohol o altres drogues? - Per a valorar el problema que em comentes, necessitaria saber si...? - Per receptar-te de manera precisa medicaments, em seria important saber si...? En la població més jove i adolescent seria més oportú començar primer per preguntes obertes i exploratòries sobre aspectes referits a opinió sobre el consum d alcohol i drogues i estils d oci i consum abans de referir-se de forma directe vers el seu consum (sortiu molt de festa?, que feu una nit normal? Ets dels que aguantes molt o marxes d hora? Alguna vegada preneu alguna cosa més? La identificació de consum ja sigui a través d una demanda explicita del pacient o a través de l aproximació pro-activa del professional precisarà d una valoració de risc o problemàtica mitjançant escales de valoració.

2. VALORACIÓ CONSUM DE RISC/PERJUDIACIAL O DEPENDÈNCIA En valorar el consum en termes quantitatius podem afirmar que els consum freqüents de més d un quart de cocaïna, i/o de més de 4 o 6 hores, i/o que son viscuts per part del consumidor amb una capacitat reduïda per parar, son sospitosos d entrada d una certa anomalia. Així i tot, sempre serà oportú aplicar tests de valoració que ens orientin en la millor resposta que donar al pacient. 2.1. Identificar la severitat de la dependència Escala de Severitat de la Dependència (SDS) Es tracta d una escala de cinc ítems (annex) per a població adulta (a partir de 18 20 anys) que ha mostrat la seva fiabilitat i validesa com instrument de cribratge de la gravetat de dependència a cocaïna i el deteriorament de control sobre el consum de la droga i ansietat per aconseguir-la. (Annex 1) 2.2. Per una millor identificació del consum de risc o perjudicial Com opció a la possibilitat de realitzar una valoració de consum de risc, el metge pot oferir que el propi usuari realitzi un test d autoexploració on-line per tal de ser valorat de manera individual o conjunta amb el metge. Full informatiu per a consumidors (Annex.2). Test on-line COCACHECK (http://cocacheck.energycontrol.org/). Recurs d aplicació fàcil i breu (5 a 10 minuts) per a persones que prenen cocaïna habitualment (consum en els últims tres mesos). A l escala ASSIST suma alguns ítems de factors importants a considerar. A través d un breu qüestionari, es pot obtenir informació personalitzada sobre els riscos als que s està exposat per consum de cocaïna. El servei és completament anònim i les dades que es recullen són utilitzades exclusivament amb fins estadístics. A més, si es desitja la persona podrà rebre un recordatori als 3 mesos per tornar a realitzar el test i obtenir un nou informe actualitzat i conèixer si s'han realitzat canvis significatius. 2.3. Per una millor avaluació de dependència Per al diagnòstic de dependència s utilitzen tradicionalment dues classificacions diagnòstiques internacionals: DSM-IV i/o CIM-10. Segons CIM-10 de l OMS el diagnòstic F14.2, Dependència de cocaïna es dona quan en els darrers 12 mesos han estat presents 3 o més dels següents criteris. Desig o compulsió per consumir cocaïna (craving) Disminució de la capacitat de control: dificultats per controlar l inici i/o per posar fi al consum i controlar-ne la quantitat. Simptomatologia d abstinència. Tolerància Abandonament progressiu d interès per activitats alienes al consum Persistència en el consum malgrat s evidenciïn conseqüències perjudicials

3. INTERVENCIÓ POSTERIOR A IDENTIFICAR CONSUM DE RISC/PERJUDICIAL O DEPENDENCIA La continuïtat de la intervenció una vegada realitzada valoració de risc i dependència a cocaïna la podrà realitzar el metge que ve atenen al pacient o a través d infermeria o equips de suport a ABS. 3.1. Identificar l'estadi de canvi per orientar l'atenció Una vegada identificat el risc o problemàtica referida al consum, i per tal d orientar la intervenció, és adequat valorar la consciència del pacient respecte com influeix el consum en la seva qualitat de vida i en la seva salut i la seva predisposició a introduir canvis respecte el consum segons l estadi en que es troba.. Avaluar a partir de dues preguntes: Creu que el consum de cocaïna influeix en la seva qualitat de vida i salut? Està valorant introduir algun canvi en el seu consum de cocaïna? Si una resposta es negativa, considerarem que es troba en estadi precontemplatiu. No existeix una consciencia de necessitat a introduir canvis respecte el seu consum. Si les dues positives, estadi contemplatiu. Es una fase marcada principalment per l ambivalència ja que la persona dubte entre les opcions de canvi i no canvi. Així, segons l estadi en que es trobi el pacient i si es tracte d un consum de risc o perjudicial o dependència orientarem la intervenció de la següent manera:

Podrem avaluar que el pacient està decidit a modificar el seu patró de consum a partir de dues preguntes que ens confirmaran el seu interès per introduir canvis i un nivell suficient de confiança (autoeficàcia) per a dur-los a terme. Estadi de preparació per l acció.

3.2. Intervenció breu La intervenció breu pretén promoure a través d un número limitat d entrevistes (5 a 10 minuts) la motivació per tal que el pacient: Incorpori o mantingui pautes d ús no problemàtic es cas que el consum sigui de risc baix o moderat. Redueixi o elimini el consum per tal d evitar o minimitzar els problemes associats. Aspectes que es tractaran en la intervenció breu son: Discriminar amb el pacient en que consisteix el problema i quins son els límits entre consum segur i problemàtic segons el grau de risc. Valorar la disposició de canvi i actuació en cada cas. Ajudar a marcar i pactar objectius i estratègies pel canvi, així, els pacients amb criteris d abús o dependència, serà adequat orientar a través de la intervenció breu vers un CAS per tal es realitzi una actuació de major profunditat. Per aquells pacients en que seria pertinent una derivació a CAS però no en tenen voluntat, o per aquells que pel ser consum de risc moderat o lleu seria pertinent mantenir via d intervenció preventiva (reducció de riscs i danys). 3.2. Derivació a tractament Davant d un diagnòstic abús o dependència es realitza derivació a Centre d Atenció i Seguiment de Drogodependències (CAS). Segons protocol de derivació i coordinació AP i CAS. Per a la derivació caldrà tenir en compte si el pacient té consciencia o no de problema i si està motivat per canviar ja que si no existeix consciència i motivació es molt probable que aquest no hi acudeixi. En aquest cas, convindrà fer un abordatge de Reducció de Danys i treballar per la seva conscienciació. 3.3. Intervenció. Reducció de riscs i danys Es important des d AP ajudar als usuaris de cocaïna a valorar consums i conductes de risc associats a l ús de cocaïna, i donar a conèixer estratègies orientades a disminuir les conseqüències negatives per a la salut. La reducció de riscs i danys cal entendre-la com una prevenció especifica orientada a consumidors. Es important tenir en compte que si la dependència a cocaïna es considerat el risc més important respecte aquesta substància, sols un percentatge estimat de consumidors ocasionals que arribarà a desenvolupar-la es d un 10 15%, quan existeixen molts altres possibles problemes no relacionats amb l addicció.

Alguns missatges de reducció de riscs i danys vàlids per a consumidors: Posar-se límits en el consum, tant en quantitats com en els diners, en espais físics i temporals Alternar temps i activitats de consum amb altres no relacionades amb aquest. Evitar barrejar amb altres substancies: cura amb l alcohol i altres estimulants. Alternar les foses nasals a l esnifar, manipular la substancia de forma adequada Utilitzar neteja amb suero fisiològic després del consum Evitar compartir cilindres per a la inhalació (estudis microbiològics i cas-control suggereixen la possibilitat de transmissió del virus de hepatitis Cassociat a compartir instrumental). Conèixer els signes i símptomes de toxicitat, i situacions en les que cal buscar ajuda especialitzada. Precaució en les relaciones sexuals Abstinència absoluta durant l embaràs i alletament, al conduir un vehicle o realitzar activitats perilloses. Qüestions de tipus legal relacionades amb la tinència i tràfic.

Recursos Caudevilla F, et al. Abordaje del consumo de drogas desde Atención Primaria www.aepap.org/congresos/curso2006.php?pdf=drogas.pdf Caudevilla F, González I, Cabrera A. Cocaína: Novedades . FMC 2010, 17(1):3-11 SEMFYC. El papel de la Atención Primaria ante los problemas de salud relacionados con el consumo de drogas . Actuar es posible. Semfyc ediciones. www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/AtencionPrimariaDrogas.pdf Pereiro, C. Manual de addicciones para médicos especialisatas en formación . Sociodrogaalcohol. www.socidrogalcohol.org/index.php?option=com_docman&Itemid=26 Anderson, P. et al. (xarxa PHEPA) Alcohol i Atenció primària de Salut. Guia clínica per a la identificació precoç i les intervencions breus. http://www.gencat.cat/salut/phepa/units/phepa/pdf/cg_cat_2008.pdf http://www.cocaonline.org/cat/index.php http://cocacheck.energycontrol.org/ COCA CHECK es un recurso para personas que hayan tomado cocaína al menos una vez en los últimos 3 meses y está pensado para que, de una manera fácil y anónima, puedan obtener información sobre su consumo y valorar hasta qué punto este puede ser problemático o no. Tras contestar a un breve cuestionario, COCA CHECK elaborará un informe personalizado con los resultados obtenidos. Para que pueda resultar de utilidad es imprescindible que se conteste con sinceridad a todas y cada una de las cuestiones. Si no es así, el informe producido no tendrá ningún valor. Ten en cuenta que este cuestionario es anónimo y en ningún momento se te solicitará información confidencial que pueda identificarte.

EXPERIÈNCIES DE CIRCUITS MUNICIPALS

GRUPS DE TREBALL