Rodamons. Guia pràctica de salut per a viatgers

RODAMONS Guia pràctica de salut per a viatgers

L’Oficina Jove d’Osona està compromesa amb l’ús del llenguatge igualitari i no sexista. Però per facilitar la lectura, en tot el document s’entén que totes les terminacions en masculí fan referència a tota persona, independentment del seu sexe.

El més important quan es viatja es gaudir de l’experiència, de la companyia, veure i descobrir paisatges, monuments, ciutats, pobles, societats, cultures, aprendre altres formes de comunicació…

Tot això, és clar, amb el permís de tots els imprevistos atzarosos que puguin sorgir.

Entre els imprevistos n’hi pot haver deguts a la meteorologia, al transport, l’organització del viatge, incidències soAbans de viatjar és cials o polítiques i també interessant planificar d’aparició de problemes de i informar-se per saber salut entre d’altres. Qualcom actuar davant sevol d’aquests, factors pot possibles sorpreses canviar o fins i tot impedir assolir alguns dels objectius del nostre viatge.

Tot és degut a l’atzar? Naturalment algunes coses sí. També alguns imprevistos se’ls pot reduir la possibilitat que apareguin o minimitzar-ne la problemàtica.

Aquest és, doncs, l’objectiu d’aquesta guia: - Oferir informació útil i pràctica sobre els preparatius d’un viatge.

- Donar eines per estar preparat per minimitzar els problemes si apareixen.

- Preparar l’actuació en aquests casos.

4 Introducció. Per què serveix aquesta guia?

6

32 16 Problemes de salut que poden sorgir durant el viatge

34

Turisme responsable

27 7 Perquè, de què, on, i quan ens hem de protegir?

9 Aspectes a tenir en compte abans del viatge

10 Recomanacions generals

Centres de vacunació internacional a Catalunya

Farmaciola bàsica per a viatgers

Imports de visites i vacunacions

35 Recursos a Osona

28 Recomanacions generals per a viatges singulars

36 I per més informació…

30 I si em trobo malament, què?

31 I a la tornada…

P4 Rodamons

PE R QUÈ SE RVEIX AQU ESTA GUIA?

P5 Rodamons

Fa força anys va començar a augmentar el nombre de persones que fa viatges arreu del món. Cada vegada més, aquests viatgers escullen com a destí països en què el perfil de problemes de salut és molt diferent del nostre entorn, exposant-se a ambients, malalties i riscos sovint desconeguts. Els riscos d’aquests, es poden reduir si el viatger els coneix, està informat, i adquireix hàbits i actituds adequades.

Per altra banda l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mitjançant el Reglament Sanitari Internacional, pretén prevenir la propagació internacional de les malalties i, pel que fa als viatges internacionals, aconseguir aquesta fita amb les mínimes molèsties per al viatger. Per això recomana una sèrie de normes de compliment obligat en determinats països i altres recomanacions de caràcter general.

Cal tenir en compte que el risc d’adquirir malalties varia segons: El país, la zona que es visita, l’època de l’any, el tipus de viatge, la seva durada, condicions prèvies del viatger (edat, malalties…)

Això fa que el consell al viatger ha de realitzar-se de forma individualitzada, adequant-se també al viatge de cadascú.

S’ha de tenir en compte que per a poder seguir les diferents recomanacions, el viatge s’ha de planejar amb temps, tant per fer la valoració de tots els requeriments com per si es recomana alguna vacuna, com per poder valorar tranquil·lament i sense presses els imprevistos que puguin arribar a sorgir.

Alerta! Aquesta informació sobre viatges internacionals i recomanacions a diferents països és orientativa i pot experimentar variacions segons les característiques individuals dels viatgers i l’evolució epidemiològica dels països de destí. És per això que sempre haurà de ser contrastada amb un consell sanitari professional i individualitzat.

P6 Rodamons TU RISM E R ESPONSAB LE Un aspecte que no es pot ignorar és que els viatgers podem ocasionar força impacte en el lloc de destí, sobretot en llocs molt concorreguts. Alguns aspectes d’aquest contacte cultural poden ser positius, però altres poden ser negatius i no sempre fàcilment aparents, en especial en zones vulnerables.

Aquests impactes poden ser a molts nivells, destacant l’ecològic, l’econòmic, el social i el cultural. Tenint en compte aquests aspectes, fa alguns anys ha començat a aparèixer el concepte de turisme responsable. Un turisme més responsable implica un viatger conscient de la seva actuació i de les conseqüències de les seves accions, que vol fruir plenament del viatge però sense deixar una empremta negativa pels llocs que visita.

Per a més reflexió: www.turismo-responsable.org www.edpac.cat/docs/viatjances.pdf

P7 Rodamons

PE RQUÈ, DE QUÈ, ON, I QUAN E NS H E M DE PROTEGIR? La naturalesa de tots els problemes de salut que poden aparèixer en qualsevol viatge és molt variada. No està a l’abast, ni és objectiu de la guia abordar-los de manera exhaustiva, de manera que el que es pretén és simplificar-ho intentant donar pautes bàsiques de prevenció en problemes relacionats amb la salut del viatger.

Com ja s’ha esmentat a la introducció, el risc d’adquirir malalties és el resultat de la interacció de molts factors. Els més importants es poden resumir en: • • • • • • •

El Destí (el país o la zona i entorn que es visita) L’època de l’any.

El tipus de viatge (motiu, organització, grau d’immersió local…).

La seva durada.

Les activitats durant el viatge.

Existència de condicions prèvies del viatger (edat, malalties…).

Desplaçaments.

Afortunadament els problemes més freqüents amb diferència són problemes poc rellevants, mentre que dins els problemes greus, els més freqüents queden representats pels accidents.

En cap viatge estarà de més demanar consell mèdic, però és especialment important en aquells viatges on hi ha més probabilitat d’imprevistos de tot tipus, ja que fa augmentar la possibilitat d’exposició a problemes de salut.

En el següent mapa, es pot veure a grans trets les zones de més risc d’adquirir malalties o tenir problemes de salut. El factors que més influeixen són el clima de la zona i la pobresa.

Pel que fa al clima, existeixen zones del planeta en les que aquest facilita l’aparició i la transmissió de malalties. I pel que fa a la pobresa, s’ha de tenir en compte que en els països en els que el nivell econòmic és baix, hi pot haver carències infraestructurals que condicionen les garanties d’higiene i salubritat ambiental, augmentant la probabilitat d’algunes malalties, que, a l’hora,fan més difícil la seva atenció ja que els recursos sanitaris són també inferiors als nostres.

P8 Rodamons Clima Pobresa

P9 Rodamons

ASPECTES A TE NIR E N COM PTE ABANS DE L VIATGE Un viatge és interessant poder-lo planejar amb temps. Es recomana, si cal, demanar consulta mèdica per assessorar-se almenys entre 4 i 6 setmanes abans de l’inici del viatge.

Contractar una assegurança mèdica és recomanable per fer front a tractaments, accidents, malalties o altres despeses mèdiques que poguessin sorgir al llarg del viatge. És molt important tenir en compte tots els serveis que pot oferir-nos l’assegurança: quines demandes cobreix, si inclou atenció mèdica, repatriació…

P 10 Rodamons

R ECOMANACIONS GE N E RALS

P 11 Rodamons

OPTIMITzA E L PES DE LA MALETA O LA MOTXILLA Adapta el que hi portis al tipus de viatge i no la sobrecarreguis innecessàriament amb coses que potser no utilitzaràs o que no són indispensables.

COM PTE AM B L’AIGUA Per causa de la climatologia d’algunes zones, per exemple als tròpics, és aconsellable ingerir líquids abundants per no patir deshidratació. Tenint en compte que l’aigua és un potencial transmissor de malalties infeccioses important, és recomanable beure’n solament aquella que ofereixi garanties suficients. Així doncs, les begudes envasades (aigua, refrescos…) cal que siguin obertes davant nostre.

Per contra, amb les calentes que han estat bullides prèviament (te o cafè) ofereixen una garantia i seguretat més gran.

A l’hora que cal tenir una cura especial amb els glaçons ja que poden estar preparats amb aigües contaminades. En zones deprimides, s’aconsella un tractament a l’aigua, a fi que siguin aptes per al consum humà. Hi ha varies opcions: • Consumir aigua que hagi estat bullida durant mínim uns 10 minuts • Filtres Hi ha diversos filtres al mercat pensats per a viatgers. Cada un té els seves especificitats. Cal seguir sempre les instruccions del fabricant.

• Substàncies químiques Es poden utilitzar múltiples substàncies. Algunes es venen comercialment i cal seguir les instruccions del fabricant. Altres les podem fins i tot improvisar, malgrat que és millor sortir preparats de casa. Alguns tractaments poden ser: Tractament amb lleixiu: Consisteix en posar 2 gotes de lleixiu per 1 litre d’aigua i, després, esperar 30 minuts a beure-la. Important: ha de ser sense detergents, ni altres substàncies!. Portar un goter amb una mica de lleixiu pot ser la solució més còmode per anar preparat.

Tractament amb iode: (És el que potabilitza davant de més gèrmens). AfegIm 4 gotes per litre d’aigua i ho deixem reposar uns 30 minuts.

Tenint en compte que es tracti de: - Alcohol iodat al 2% - Tintura de iode també al 2% (aquest deixa més mal gust)

P 12 Rodamons

Aquestes substàncies químiques cal agitar-les bé perquè es dissolguin correctament amb l’aigua. A l’hora, cal tenir en compte que els temps que es marquen són orientatius ja que depenen de la temperatura de l’aigua, a més temperatura es podria escurçar una mica el temps, i allargar-lo si l’aigua és molt freda.

COM PTE AM B E LS ALIM E NTS S’aconsella no menjar cap fruita sense pelar ni cap verdura crua, tot tenint una cura especial amb les amanides. La carn i el peix tampoc s’haurien de consumir crus ni poc fets. Els aliments que amb més facilitat poden ser contaminats són el peix, el marisc, els ous (i aliments elaborats amb ous crus) i els làctics. Cal comprovar que la llet i els seus derivats estan higienitzats. A l’hora, compte amb els sucs naturals i els batuts, com també amb els gelats, dels quals s’haurien d’evitar els que no estan envasats o els que puguin haver vist tallada la cadena del fred. També s’ha de prestar atenció amb la rebosteria artesanal.

En resum, com es sol dir: “cuit, pelat o rebutjat”

Recordeu! El bon aspecte d’un aliment no exclou que estigui contaminat. Atenció! Cal rentar-nos les mans abans de tocar cap aliment.

HIGIE N E PE R SONAL Com és evident és important realitzar una neteja corporal adequada i rentar-se les mans amb freqüència per evitar gèrmens i tenir en compte que és millor poder rentar-se les dents amb aigua potable.

COM PTE AM B E LS BANyS El bany en rius i llacs d’aigua dolça pot ser perillós, ja que es poden adquirir malalties parasitàries. El bany al mar o en una piscina clorada és la millor garantia en aquest sentit. Per caminar dintre les aigües, s’ha d’anar calçat i mai no s’ha de fer amb els peus descalços.

ROBA I CALçAT L’ideal és un calçat còmode, tancat, transpirable i impermeable. Cal tenir en compte que molts mosquits poden travessar la roba. Cal que aquesta, doncs, cobreixi la major part de superfície del cos, que sigui ample i preferiblement de colors clars.

P 13 Rodamons

PROTECCIó CONTRA E LS ANIMALS Cal evitar el contacte amb qualsevol tipus d’animals, inclosos els domèstics, ja que poden no estar controlats sanitàriament. S’aconsella sacsejar els llençols i les mantes abans de ficar-se al llit, a més de la roba i el calçat abans de vestirse, per si algun insecte s’hi hagués amagat.

Per protegir-nos, dins del possible, de la possible mossegada de les serps i d’altres animals, s’emprarà calçat tancat i s’evitarà caminar per zones fosques on no es pugui veure el que es trepitja.

Més concretament, cal donar molta importància a les mesures de prevenció de les picades de mosquit o altres insectes artròpodes, ja que aquests poden ser els responsables de transmetre diverses malalties.

Primer de tot, teniu en compte que no hi ha cap mesura fiable i suficient per si sola. Cal, doncs, sumar mesures. Com més rigorosos siguem, menys mosquits acabaran picant, i per tant, menys risc de patir alguna de les malalties transmeses pels mateixos. És molt important utilitzar repel·lents per a la pell que cal anar-los posant periòdicament, sobretot quan es sua, es prenen banys, etc… i també repel·lents ambientals, per exemple, tipus espirals amb piretroids. També es pot tractar la roba (camises, samarretes i pantalons) amb permetrina que aguanta unes quantes rentades.

Per dormir és important la mosquitera. Imprescindible sobretot si no hi ha aire condicionat a l’habitació i en especial si els tancaments no són perfectes. Cal assegurar-nos que la mosquitera no té forats i que es colloca bé: sense deixar espais i que no toqui la pell!

Atenció! Els mosquits, si n’hi ha, piquen. Això sí, la reacció a la pell de les picades que fa a les persones és molt variable.

P 14 Rodamons

EXPOSICIó AL SOL Cal tenir cura especial amb el sol. Així doncs, s’aconsella l’ús de barret i ulleres de sol. És convenient utilitzar cremes amb filtres solars protectors.

L’excés de calor i humitat al tròpic pot provocar esgotament, deshidratació o un cop de calor, així doncs, com ja hem dit s’han de beure molts líquids. I sempre que es pugui, posarnos a l’ombra ens ajudarà a recuperar energies!

Atenció! Quan cal utilitzar simultàniament protector solar i repel·lent de mosquits, cal posar primer el protector solar i després el repel·lent i cal tenir present que el protector redueix en 10 el factor de protecció antisolar.

P 16 Rodamons

PROB LE M ES DE SALUT QU E PODE N SORGIR DU RANT E L VIATGE

P 17 Rodamons

A continuació s’exposen els problemes més comuns que poden aparèixer en viatgers. Aquestes problemàtiques estan presentades seguint un ordre d’aparicions de més comuns a menys.

ACCIDE NTS A part d’accidents esportius o casuals, els de trànsit són freqüents en països tropicals, i en alguns casos poden ser molt greus (dins dels problemes de salut greus són els més freqüents). S’han de complir o fer complir estrictament les normes de trànsit vigents, anar amb molta precaució i familiaritzar-se amb el país i amb la seva idiosincràsia en la conducció. També cal posar una atenció especial si es circula en bicicleta.

Pel que fa a les activitats esportives i en el lleure és recomanable conèixer i dominar l’activitat prèviament al viatge.

Compte! No ens hem de preocupar innecessariament.

Els problemes que es plantegen a continuació no tenen perquè passar, gaudim del viatge!

PROB LE M ES R E LACIONATS AM B LA INGESTA És el grup que es presenta amb més freqüència en viatgers. On hi ha més probabilitat que hi hagi problemes de salut relacionats amb la ingesta es troben en una banda diagonal que creua el món d’oest a est i de sud a nord.

Són un gran grup de malalties infeccioses caracteritzades per una transmissió en la qual el germen causant s’elimina amb la femta de l’individu emissor; aquest germen arriba a l’aigua o aliment, i en ingerir-la un altre, degut al mal tractament de les aigües, dificultats de potabilització i canalització, etc… l’individu en qüestió es contagia tancant el cicle. Els emissors poden ser animals domèstics o salvatges. Fet que impedeix garantir que l’aigua extreta de fonts, rius, llacs, pous, etc… sigui lliure de gèrmens.

Les condicions higièniques adequades només es sol aconseguir en països rics. Per tant, a tot arreu on les dificultats econòmiques són més grans, el risc d’adquirir aquest grup de malalties és molt més elevat.

Tots aquests problemes relacionats amb la ingesta comparteixen les mateixes mesures preventives.

P 18 Rodamons

Malestars inespecífics Hi ha molts petits trastorns que es tradueixen en simples malestars de la panxa o canvis en l’apetit que poden ser ocasionats per canvis en els costums culinaris (ús d’espècies i altres condiments), horaris, o fins i tot pel canvi en el fus horari durant els primers dies. Acostumen a ser trastorns transitoris que desapareixen espontàniament.

Diarrea del viatger És el problema de salut dels viatgers més freqüent però normalment el menys greu. L’ocasionen múltiples possibles gèrmens que ens arriben a la boca (beguda, menjar o altres). El símptoma principal és la diarrea que pot anar acompanyada o no de vòmits i a vegades pot aparèixer febre. Acostuma a durar 2 o 3 dies i es resol sense tractament.

Només cal hidratar-se bevent molta aigua, per a evitar una possible deshidratació (molt rara en un adult sa) i fer dieta astringent per a afavorir la recuperació.

No s’aconsella l’ús sistemàtic de frenadors de la diarrea, com pot ser el fortasec®. Aquests s’haurien de reservar únicament per a situacions molt puntuals en que la diarrea fos un impediment important per al viatger.

El cas més extrem, greu i perillós és el còlera (en segon lloc la salmonel·losi, no extraordinària en el nostre entorn). Però el risc pel viatger comú és negligible si s’actua amb un mínim de sentit comú.

Alerta! Si la diarrea s’acompanya de sang i/o moc, és molt abundant, els vòmits impedeixen beure aigua, la febre és alta (més de 38-38,5ºC), etc. caldrà buscar ajuda mèdica i en cap cas prendre frenadors de la diarrea.

Restrenyiment No és estrany que alguns viatgers, sobretot en destins on les condicions dels serveis són baixes (però també pel canvi d’hàbits dietètics) desenvolupin un restrenyiment. També hi ajuden els viatges amb moltes hores d’immobilització. Assegureu-vos, sobretot en aquests casos, de menjar fibra com pot ser verdura cuita (o fresca si la descontamineu), fruita, cereals integrals, llegum, etc.

Atenció! Si ja teniu restrenyiment habitual no us oblideu de dur allò que preneu o de demanar consell al vostre metge de capçalera per tenir un fàrmac de rescat.

P 19 Rodamons

Altres problemes que arriben per la via digestiva Algunes malalties, malgrat que les manifestacions no siguin digestives (o no fonamentalment digestives), s’adquireixen amb la ingesta. Entre aquestes hi ha la Poliomielitis (coneguda com Pòlio), hepatits A (també altres tipus menys freqüents i coneguts com la Hepatitis E) o la febre tifoide (o tifus). Informeuvos de si us cal la vacunació!

PROB LE M ES TRANSM ESOS PE R INSECTES Són problemes ocasionats per diversos gèrmens que utilitzen els insectes com a transmissors, sobretot mosquits. La majoria d’aquests mosquits necessiten unes condicions ambientals que es donen a les zones tropicals i subtropicals.

Són un grup de malalties amb manifestacions múltiples i molt diverses. Les més importants són les que es comenten a continuació. En totes elles cal seguir les mesures de prevenció de les picades de mosquit esmentades anteriorment. És important recordar que en aquestes malalties la febre acostuma a ser elevada (més de 38ºC).

Alerta! La febre és un símptoma molt comú de moltes malalties, però no ens concreta de quina. Malgrat que la majoria de les vegades serà causada per problemes poc rellevants, a les zones tropicals hi ha malalties prou serioses que justifiquen buscar consell mèdic quan apareix.

Malària o Paludisme És una malaltia que està present en moltes zones tropicals i subtropicals de tots els continents. N’hi ha diverses variants, una de les quals (P. falciparum) pot donar complicacions greus en un percentatge baix.

No existeix una vacuna eficaç i disponible, però sí que hi ha tractament de prevenció, anomenada quimioprofilaxi. La malaltia és prou important com per buscar assistència mèdica en cas de sospita (cal sospitar-ho sempre que hi hagi febre elevada!), si pot ser en un període de 24 hores.

Alerta! El viatger no podrà saber si pateix la malaltia; cal tenir present que tarda entre 1 i 4 setmanes en manifestar-se després de la picada del mosquit, de manera que es pot manifestar fins a 4 setmanes després o més de sortir de la zona.

P 20 Rodamons

En totes les zones on hi hagi qualsevol variant de malària cal prendre totes les mesures de prevenció per a picades de mosquits, en especial en el període entre el capvespre i la matinada. El fet de prendre la quimioprofilaxi no ha de fer que ens relaxem, ja que la garantia no és mai absoluta.

Febre groga És present a l’Àfrica subsahariana i Sud-Amèrica. Es tracta d’una malaltia potencialment molt greu. N’existeix una vacuna eficaç que és efectiva a partir del desè dia i té una vigència de 10 anys. Aquesta vacuna és administrada només en certs centres especialitzats.

Alerta! El mosquit que transmet la febre groga té activitat durant el dia. Hi ha un llistat de països que exigeixen un certificat oficial (Carnet internacional de la Febre groga) de la vacunació per a poder-hi accedir. I altres països sense risc de transmissió de la malaltia, exigeixen de totes maneres el certificat oficial si el viatger ha visitat prèviament un país on hi ha risc.

Dengue Es distribueix per totes les zones tropicals i subtropicals.

No acostuma a ser greu en persones adultes i sanes i hi ha poc risc de complicacions, (a diferència de la majoria de malalties, en el Dengue aquest risc augmenta quan es repeteix); únicament cal recordar i tenir en compte la febre.

A vegades poden aparèixer taques a la pell que poden ser petites hemorràgies superficials. És una malaltia contra la qual no hi ha vacuna ni tractament.

Per la febre i els altres símptomes generals, es recomana tractament amb analgèsics del tipus Paracetamol® i beure forces líquids. Es desaconsella utilitzar Aspirina® per un possible efecte de potenciació de les hemorràgies esmentades. L’estat en el que ens pot deixar aquesta malaltia ens limitarà molt l’activitat. Millor prendre’s uns dies de calma.

Alerta! El mosquit que transmet el Dengue té activitat durant el dia.

P 21 Rodamons

Chicungunya Es distribueix per totes les zones tropicals i subtropicals llevat de Sud-Amèrica, i en l’actualitat ja ha arribat a zones d’Itàlia i de la costa blava francesa. No acostuma a ser greu en persones adultes i sanes però pot fer passar una mala temporada. Com en les altres, únicament cal recordar la febre. És una malaltia contra la qual no hi ha vacuna ni tractament.

Per la febre i els altres símptomes generals, es recomana tractament amb analgèsics del tipus Paracetamol® i beure forces líquids.

Alerta! El mosquit que transmet el Chicungunya té activitat durant el dia.

PROB LE M ES TRANSM ESOS PE L CONTACTE AM B L’AIGUA O E L BANy Moltes aigües dolces de regions tropicals, sobretot llacs, poden contenir un germen gairebé microscòpic que, estant a l’aigua, travessen la pell sana de manera inaparent. Com que no existeix un cens actualitzat per a conèixer la seva distribució, no hi ha cap manera senzilla per a detectar-ho. La malaltia més rellevant és l’esquistosomiasi. Aquesta és una malaltia molt complexa que pot tardar entre mesos i anys en manifestar-se.

Alerta! Pel viatger no hi ha cap manera assequible de saber quines zones estan afectades i quines no.

Es recomana, doncs, evitar els banys en aigües dolces (de rius, llacs o piscines en les quals la garantia de qualitat higiènica no sigui segura). No hi ha risc al mar ni en piscines ben tractades.

P 22 Rodamons

MALALTIES DE TRANSMISSIó SEXUAL Aquestes malalties, inclosa la SIDA i l´Hepatitis B, han augmentat en els darrers anys i són més freqüents en alguns països tropicals. La transmissió de la major part d’aquestes infeccions no es produeix només per contacte sexual (heterosexual o homosexual; vaginal, anal o oral).

Certes infeccions (en particular la SIDA, l´Hepatitis B i la sífilis) poden ser transmeses, així mateix, per la sang o els hemoderivats contaminats, i per l’ús d’agulles infectades. Per tant, per prevenir la transmissió d’aquestes infeccions cal prendre algunes precaucions.

El preservatiu, tant masculí com femení, és el mitjà més eficaç per evitar el contagi d’aquestes malalties durant les relacions sexuals Per evitar el contagi a través de la sang mai no s’han de compartir agulles, xeringues ni qualsevol altre material que pugui estar contaminat (fulles d’afaitar, raspalls de dents, utensilis per a tatuatges o acupuntura, etc…).

La majoria dels països han dictat normes per al tractament adequat de la sang i dels seus derivats, i, per tant, el risc de contagi a través de la sang és pràcticament nul. Però, donat que els problemes econòmics a vegades poden fer rebaixar l’aplicació de normes preventives, en alguns viatgers se’ls pot recomanar portar algun d’aquests estris, així com la recomanació general de ser prudent i fins i tot demanar segona opinió en cas que es proposi, per exemple, una transfusió.

Cal tenir en compte, igualment, que NO hi ha perill de transmissió de la SIDA pel fet d’usar transports públics, per contactes a través de les mans (salutacions, carícies…), per l’ús de banys públics o estris de menjar. A més, cal saber que aquestes malalties NO es transmeten a través de la picada de mosquits o d’altres insectes.

P 23 Rodamons

PROB LE M ES R E LACIONATS AM B E L DESPLAçAM E NT Síndrome de la classe turista Deu el seu nom al poc espai existent entre els seients d’aquesta zona de l’avió, on els passatgers romanen moltes hores asseguts. Aquesta immobilitat perjudica la circulació sanguínia.

Pot afectar a qualsevol persona, encara que gaudeixi d’un bon estat de salut i practiqui esport de forma habitual. No obstant això, existeixen certs col·lectius amb més riscos: persones grans, dones embarassades, persones obeses, fumadors, dones que prenen anticonceptius orals, presència de varius, persones que pateixin malalties cardiovasculars, així com aquelles que hagin patit episodis de trombosi.

Quan un vol té una durada superior a 4 hores, es recomanen una sèrie de mesures preventives: • • • •

Estirar els braços i les cames en el propi seient.

Realitzar algun exercici senzill de mobilitat.

Aixecar-se de tant en tant per exercitar les cames.

No col·locar equipatge sota l’espai del seient davanter per poder estirar les cames.

• No dormir en posicions incòmodes o amb les cames creuades.

• Vestir amb roba elàstica i/o ampla que faciliti la circulació.

• No ingerir fàrmacs hipnòtics ni inductors del son, ja que pot fer que agafem posicions incomodes en un llarg període de temps i no ens n’adonem.

• Beure abundant líquid per hidratar-se i evitar les begudes alcohòliques.

Jet lag El cos humà està adaptat al ritme dia-nit amb una periodicitat de 24 hores. Hi ha múltiples funcions automàtiques de l’organisme sincronitzades amb aquest ritme.

Quan es viatja d’oest a est el dia s’escurça, mentre que d’est a oest el dia s’allarga. Si aquesta variació és important es crea un desequilibri entre l’anomenat rellotge biològic i l’horari del lloc on som.

Anomenem jet lag als trastorns ocasionats per aquest desequilibri. Aquests trastorns, però, no apareixen o són mínims en canvis horaris de fins 3 a 4 hores.

P 24 Rodamons

Les manifestacions principals tenen a veure amb trastorns del son: Així, en viatjar cap a l’est, no tindrem son quan arribi la nit i, en el cas de viatges cap a l’oest, tindrem son en ple dia. Altres símptomes freqüents són: • • • • •

Fatiga i cansament general, que és el més comú dels símptomes.

Problemes digestius: inapetència, acidesa…

Confusió en la presa de decisions o en parlar Falta de memòria Irritabilitat, apatia..

No són símptomes greus, però s’han de tenir en compte.

Els símptomes remeten espontàniament entre 3 i 4 dies. Una manera més acurada seria calcular 1 dia de recuperació per cada 2 fusos creuats. En viatges de fins a 2 dies és recomanable mantenir, en la mesura del possible, l’horari d’origen.

Alerta! Els qui estiguin sotmesos a tractaments que requereixin l’administració de medicació segons un horari, han de considerar la necessitat de modificar-los segons la prescripció mèdica per compensar la diferència horària. És molt important consultar amb el metge aquestes qüestions i seguir les seves recomanacions.

El que es recomana és intentar adaptar-se ràpidament a l’horari de destí, evitar programar tasques delicades i de concentració exigents els primers dies i anar fent petites becaines.

Per a prevenir-ho, abans del viatge, es pot començar a ajustar els cicles de la ingesta i el son a l’horari de destí en una o poques hores diàries, els dies previs al viatge.

I durant el viatge, dormir si el viatge és llarg, no fer ingestes copioses, evitar el cafè i l’alcohol, moure’s per l’avió, i portar roba i calçat confortable.

Mal Agut d’Altitud (MAA) Són un conjunt de problemes que apareixen com a conseqüència dels processos que fa el cos per a adaptar-se a la baixa quantitat d’oxigen que hi ha en altitud. Tarda hores en aparèixer. Apareix típicament a la nit, donat que al llarg del dia s’ha fet el desplaçament.

Com a idea general, a les persones que viuen a altituds properes a les del mar, els poden aparèixer problemes a partir de pujar ràpidament i d’establir-se en unes hores a altituds compreses entre 2.500 i 3.000 metres.

P 25 Rodamons

La resposta de cada persona a l’altitud, així com el risc de patir problemes deguts a l’altura, és molt variable i no tenen a veure amb la preparació física ni amb l’entrenament esportiu.

Les manifestacions poden ser molt diverses i els símptomes més freqüents són: • • • • • • • •

Mal de cap. Pot ser molt intens i rebel als calmants.

Fatiga o esgotament físic.

Trastorn del son.

Manca de gana.

Nàusees i vòmits.

Agitació.

Dispnea (ofec). Pot aparèixer de forma sobtada, nocturna.

Descoordinació motora i alteració de la marxa.

Si els símptomes són lleus, es recomana prendre analgèsics com Aspirina® o Paracetamol®, beure molta aigua, prendre sucres, menjar força hidrats de carboni, fer repòs i no seguir pujant. Si els símptomes són importants, cal baixar.

Alerta! Hi ha algunes ciutats importants i turístiques que sobrepassen de llarg aquestes altituds.

Es pot prevenir fent ascensos graduals o utilitzant tècniques com l’anomenat “ascens en dents de serra”, pujar alt i dormir baix. La diferència d’altitud entre una nit i la següent (quan es sobrepassen els 2.500-3.000 metres) no hauria de ser superior a 300-500 metres. És recomanable no programar activitats d’esforç intens els primers dies d’estada en altituds importants.

Hi ha algunes medicines que es pot aconsellar portar als muntanyencs que han d’assolir gran altitud, però sempre cal consultar a un especialista!

I com a curiositat, destacar que no hi ha estudis concloents que afirmin que la fulla de coca redueixi el risc de patir mal agut d’altitud.

P 26 Rodamons

MALALTIES ESPECífIQU ES AM B POSSIBILITAT DE VAC U NACIó I/O M ESU R ES PR EVE NTIVES Aquestes són altres malalties possibles d’adquirir a l’hora de viatjar, i que s’han de tenir en compte segons les peculiaritats del nostre viatge. Si és necessari, busqueu-ne informació més precisa o poseu-vos en contacte amb un especialista!

Meningitis Per adquirir-la cal un contacte estret entre persones. Hi ha zones del planeta on es produeixen epidèmies en certes èpoques de l’any. La vacuna és obligada en el “Hajj” o peregrinació a la Meca.

Encefalitis Japonesa El virus es transmet mitjançant la picada de mosquit en certes zones del sud-est asiàtic. Existeix una vacuna que es recomana únicament en viatges de més de 3 mesos que comprenguin zones rurals o també si es fan estades perllongades (1 mes) en zones rurals que es pugui tenir contacte amb bestiar domèstic, com per exemple porcs.

Encefalitis Centre-Europea El virus es transmet a través de picades de paparres.

Ràbia La malaltia es transmet a través de certes mossegades d’animals. Existeix una vacuna que es recomana a viatgers concrets, sobretot els ciclistes. De totes maneres es recomana evitar els animals, ja que la protecció no és total i en cas de mossegada cal administrar més dosis de vacunes també a les poques hores.

Grip Epidèmica o estacional i aviar. Infecció que es manifesta principalment amb febre alta, símptomes respiratoris (símptomes semblants a un refredat: mucositat, tos, etc.) i dolors musculars a tot el cos. Hi ha vacuna per la grip estacional.

Tuberculosi És una malaltia de difícil contagi en un viatger estàndard.

P 27 Rodamons

fAR MACIOLA BàSICA DE L VIATGE R Quan es té previst fer un viatge és aconsellable portar una petita farmaciola amb algunes coses imprescindibles per fer una primera cur o pal·liar petites molèsties. La farmaciola hauria d’incloure: • Medicació per la febre i el dolor(analgèsics i antitèrmics suaus): Paracetamol®, Ibuprofeno®, Aspirina®…

• Per a la desinfecció de ferides: sabó líquid, sèrum fisiològic, povidona iodada o algun altre desinfectant • Material de cura: antisèptics tòpics, tiretes, gases, esparadrap…

• Antihistamínics per alleugerir al·lèrgies, coïssors de picades d’insectes • Repel·lents d’insectes.

• Crema protectora solar i protector labial.

Els antidiarreics i els antibiòtics d’ampli espectre només s’haurien de fer servir sota prescripció mèdica. El vostre metge de capçalera o el farmacèutic us aconsellarà. És recomanable portar els prospectes dels medicaments que prenem.

Important! A banda d’aquesta farmaciola bàsica, cal que tinguem en compte si hi ha alguna medicació que prenem habitualment. En molts països és difícil trobar el mateix que es pren i en algunes zones resultarà difícil, fins i tot, trobar una farmàcia.

Recorda! A l’avió no pots pujar pots amb líquid que superin els 100ml.!

P 28 Rodamons

R ECOMANACIONS GE N E RALS E N VIATGES SINGU LAR S Al marge de totes les recomanacions esmentades, valoreu si els vostres viatges tenen a veure amb les característiques següent i poseu-hi especial atenció!

Submarinisme, i altres activitats (sub)marines.

S’ha de tenir en compte que potser en algunes zones no et demanen una formació prèvia amb titulació, i per tant, els coneixements necessaris en submarinisme, però s’han de tenir!. També hem de prestar especial atenció a la pràctica del submarinisme amb ús de bombones d’aire comprimit, així com assegurar la qualitat del material tècnic en cas que s’hagi de llogar. No és recomanable volar fins mínim 24 hores després de la darrera immersió.

Ascensos d’alta muntanya Exposició a l’altitud. Seguir les recomanacions especifiques del Mal Agut d’Altitud (MAA).

P 29 Rodamons

Zones desèrtiques Anar amb compte amb la deshidratació i l’exposició reiterada al sol (ulls, pell, etc.). També és aconsellable portar roba ample i de colors clars, cremes protectores i ulleres amb un bon filtre per a raigs ultraviolats. Cal anar preparat per al fred nocturn, habitual en aquestes zones.

Zones gèlides i polars Tingueu en compte que el fred sec deshidrata i, a l’hora, l’aigua també és un element important per combatre el fred i les seves complicacions.

Viatges familiars Els nens menors de 5 anys i les dones embarassades haurien de tenir una cura especial en els viatges a zones on hi ha paludisme.

Recorda! Si estàs embarassada i depenent dels mesos de gestació, la companyia aèria et pot impedir volar.

Viatges de negocis Amb la intenció de ser cordial i millorar la relació de confiança, de vegades es segueixen conductes desaconsellables, que fan augmentar el risc de patir alguns problemes.

Viatges per adopcions En aquest tipus de viatges es pot establir un contacte molt estret amb grups nombrosos de nens en institucions tancades on el control sanitari, que es desconeix, pot ser des d’excel·lent a deficitari.

P 30 Rodamons

I SI E M TROBO MALAM E NT, QUÈ?

Les situacions poden ser múltiples i diverses, de manera que l’abordatge detallat s’escapa d’aquesta guia que està orientada bàsicament als aspectes preventius.

Recomanem anar preparat per assumir símptomes menors, tenint present el ja comentat sobre les zones on hi ha paludisme en què s’hauria de buscar assistència mèdica sense demora si apareix febre.

En cas que es valori si cal assistència mèdica, la recomanació general seria la d’anar al centre d’atenció primària més proper (amb el nom que rebi localment). Teniu en compte que, sobretot en països de baixa renda, pot ser convenient (si hi ha opció) de dirigir-se a un centre sanitari de més alt nivell com un hospital.

Sempre que sigui possible, contactant prèviament amb la companyia d’assegurança si es té. Una persona cuida del malalt i l’altre truca.

Pel que fa als temes de cobertura sanitària, pagaments, etc. els sistemes sanitaris, les xarxes d’atenció primària i els convenis entre països són tant diversos com països hi ha al món. Cal consultar a l’Instituto Nacional de Seguridad Social o al Departament de Sanitat per saber els acords amb cada país.

P 31 Rodamons

I A LA TOR NADA? En general, no cal fer una visita al metge quan es torna del viatge excepte: • Si t’has trobat malament al llarg del viatge (diarrea llarga per algun motiu fora del comú o amb presència de sang…)

• Tenir febre al retorn (en especial si s’ha estat en alguna zona amb presència de malària) • O altres problemàtiques que puguin estar presumptament relacionades amb el viatge.

Important! Cal que sapigueu que algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament; pot passar que es presentin bastant temps després de la tornada. En el cas que noteu algun símptoma i us calgui anar al metge, haureu d’informar-lo. Cal informar al professionals si s’ha estat en un país tropical els 12 mesos previs.

Alerta! No es pot ser donant de sang fins a mínim 6 mesos després de la tornada d’una zona amb malària.

P 32 Rodamons

C E NTR ES DE VAC U NACI贸 INTE R NACIONAL A CATALU NyA

P 33 Rodamons

Regió sanitària Lleida

Regió sanitària Barcelona

*Centre de Vacunació Internacional Eixample (ICS) Avinguda Balmes, 4 25006 Lleida T 973 03 22 86 Consultar per cita prèvia

*Serveis de Sanitat Exterior Carrer Bergara, 12, baixos 08002 Barcelona T 93 520 96 63

Regió sanitària Tarragona *Serveis de Sanitat Exterior Moll de Llevant s/n 43071 Tarragona T 977 99 90 80 Consultar per cita prèvia Regió sanitària Girona *Centre de Vacunacions Internacionals Edifici Sta. Caterina. Parc Hospitalari Martí i Julià C/Dr. Costany s/n 17002 Salt T 972 18 26 00 T 972 18 26 26 Hospital Sant Jaume d’Olot C/Mulleras, 15 T 972 26 92 02 T 972 26 18 00 17800 Olot Consultar per cita prèvia Regió sanitària Catalunya Central Unitat de Salut Internacional Osona (ICS) CAP Osona Nord Pl. Divina Pastora, 6 08500 Vic T 93 889 02 22 Consultar per cita prèvia Unitat de Salut Internacional Anoia (ICS) CAP Anoia Pg. Verdaguer, 170 T 93 805 35 00 08700 Igualada Consultar per cita prèvia

*Unitat de Malalties Tropicals i Salut Internacional Drassanes (ICS) CAP Drassanes Av. Drassanes, 17-21, planta baixa 08001 Barcelona.

T 93 441 29 97 Consultar per cita previa al T 93 327 05 50 *Hospital de la Vall d’Hebron (ICS) Servei de Medicina Preventiva Passeig de la Vall d’Hebron, 119-129 08035 Barcelona T 93 489 42 14 F 93 489 42 11 Consultar per cita prèvia *Centre de Vacunacions Internacionals Hospital Clínic Carrer Rosselló, 132 2n 2ª (davant de les consultes externes) 08036 Barcelona T 93 227 93 91 Consultar per cita prèvia *Hospital de Bellvitge.

Servei de Medicina Preventiva (ICS) Carrer Feixa Llarga, s/n Ed. Antiga Escola d’Infermeria. 4 planta Dilluns a divendres, de 8 h a 15 h: T 932 607 557 Dilluns a divendres, de 15 h a 21 h: T 932 607 190 Consultar per cita prèvia

Unitat de Salut Internacional Baix Llobregat Litoral (ICS) CAP Vinyets Rda. Sant Ramón, 187 08830 Sant Boi de Llobregat T 93 652 50 13 Consultar per cita prèvia *Unitat de Salut Internacional Metropolitana Nord (ICS) CAP Santa Coloma de Gramanet C/ Major, 49 - 53 08921 Santa Coloma de Gramenet T 93 392 22 13 Consultar per cita prèvia *Hospital Parc Taulí Servei d’Infeccions Parc Taulí, s/n T 93 723 10 10 T 93 745 82 88 08204 Sabadell Consultar per cita prèvia Els dos centres que depenen del Ministerio de Sanidad y Política Social, inclosos al llistat dels centres (Serveis de Sanitat Exterior de Tarragona i el de Barcelona del Carrer Bergara, 12), són gratuïts.

INFORMA’T! Però pensa que els serveis gratuïts solen ser els més sol·licitats, així que organitza’t i prepara’t el viatge amb temps. * Tots els centres marcats amb asterisc són centres autoritzats per la vacunació contra la febre groga.

P 34 Rodamons

IM PORTS DE VISITES I VAC U NACIONS El Servei d’Atenció i Vacunació Servei té un cost (llevat els Serveis de Sanitat Exterior del Ministeri especificats anteriorment), i aquest preu és variable segons l’entitat.

Aquest servei sempre inclou la valoració, el consell, les vacunes i el tractament preventiu per a la malària si s’escau.

L’acte de l’administració de vacunes també es factura i la vacuna de la Febre Groga va a part. Alguns centres ofereixen un servei d’atenció urgent, però el cost també és més elevat.

En relació al servei de visita, de consell i dispensació de vacunes al viatger a tercers països, en tots els centres de vacunació internacional de l’Institut Català de la Salut, en el període del 2012, s’apliquen els imports següents: Vacunació obligatòria (febre groga) Es cobra la taxa de l’Estat, que gestiona el Ministerio de Sanidad, d’acord amb la Llei 13/1996, de 30 de desembre, per l’administració de la vacuna, en tots els supòsits i a tots els països en què s’obliga a aplicar-la.

L’import de la taxa és de 17,97 € i cal afegir una taxa d’administració de 7,80€.

Consell al viatger i vacunacions no obligatòries En els supòsits de vacunacions no obligatòries, però recomanades, en l’atenció i consell al viatger internacional i dispensació de la vacuna, d’acord amb l’ORDRE SLT/483/2005, de 15 de desembre, per la qual es regulen els supòsits i conceptes facturables i s’aproven els preus públics corresponents als serveis que presta l’Institut Català de la Salut (DOGC núm. 4540 de 30 de desembre de 2005), s’apliquen els preus següents: Visita de consell al viatger: 14 € Visita urgent de consell al viatger: 74 € (no tots els centres la fan. Cal consultar) Administració de vacunació: 7,80 € Hi ha altres centres adscrits al Departament de Salut que no estan sotmesos a aquesta ordre. Per tant, aconsellem fer una trucada prèvia per preguntar sobre el preu de la consulta.

P 35 Rodamons

R EC U R SOS A OSONA El servei d’Atenció al viatger d’Osona té algunes singularitats respecte els altres que permet fer més accessible el consell al viatger.

Els Equips d’Atenció Primària tenen accés a informació actualitzada i a les consultes dels professionals del servei; això, els permet fer la valoració, oferir el consell i, si cal, administrar algunes vacunes amb la qualitat òptima a força viatgers.

Des del Servei d’Atenció al Viatger es recomana una consulta prèvia a l’Equip d’Atenció Primària als viatgers empadronats a la comarca d’Osona. Ells faran el que estigui a les seves mans, i en els casos que valorin que cal un consell més específic i/o alguna vacuna o tractament que ells no disposin, us recomanaran la visita al Servei.

P 36 Rodamons

I PE R MÉS IN fOR MACIó…

Sanitat Respon 24h 902 111 444 Orienta telefònicament sobre els riscs dels viatges i informa puntualment sobre l’accessibilitat de les diferents unitats de consell al viatger.

Generalitat de Catalunya, Departament de Salut Recomanacions vacunals per destinacions geogràfiques. www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1999/vacavacu.htm Informació sobre vacunes d’interès per viatges internacionals www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/ salud/infVacunas.htm International Travel and Health Informació general sobre salut i viatges (en anglès) Consells I recomanacions segons el país de destinació www.abiertoporvacaciones.com

La Oficina Jove d’Osona és un espai d’atenció, orientació i assessorament destinat a joves i gratuït. Oferim un servei personalitzat i confidencial sobre educació, treball i emprenedoria, salut, habitatge, sexualitat, drogues...

Ens pots trobar a: C/ Bisbe Morgades, 15 (La Farinera) 08500 Vic T 938 891 767 salut.osona@oficinajove.cat www.oficinajove.cat/osona Horari Tardes: de 16 a 20h Matins: visites concertades Ja ho saps, si tens dubtes...

No ho dubtis!

Continguts Jordi Admetlla. Metge de família ABS de Tona i metge del Servei d’Atenció al Viatger d’Osona.

Sílvia Basas. Tècnica de salut de l’Oficina Jove Osona Correcció lingüística Teresa Porredon Disseny Gràfic www.xavierlanau.com