Catálogo Drap Art'11

Page 1

Festival Internacional de Reciclatge ArtĂ­stic de Catalunya Festival Internacional de Reciclaje ArtĂ­stico de Catalunya Internacional Festival of Recycling Art of Catalonia www.drapart.org


ÍNDEX ÍNDICE INDEX

2

WELCOME # 2

WELCOME # 2

WELCOME # 2

DRAP_Exposicions # 5

DRAP_Exposiciones # 5

DRAP_Exhibitions # 5

DRAP_Audiovisuals # 59

DRAP_Audiovisuales # 59

DRAP_Audiovisuals # 59

DRAP_Intervencions en l’espai públic # 63

DRAP_Intervenciones en el espacio público # 63

DRAP_Interventions in public space # 63

DRAP_Boutique # 67

DRAP_Boutique # 67

DRAP_Boutique # 67

DRAP_Espectacles # 77

DRAP_Espectáculos # 77

DRAP_Performances # 77

DRAP_Tallers # 86

DRAP_Talleres # 86

DRAP_Workshops # 86

DRAP_Reflexió # 93

DRAP_Reflexión # 93

DRAP_Reflections # 93

DRAP_Cinema del Medi Ambient # 99

DRAP_Cine del Medioambiente # 99

DRAP_Environmental Cinema # 99

DRAP_Col·laboradors # 107

DRAP_Colaboradores # 107

DRAP_Partners # 107


wel co me!

Obrir els ulls al món amb una mirada de respecte i de sostenibilitat ens condueix irrevocablement a pensar en el reciclatge com a mesura necessària en el nostre entorn actual en crisi. Una crisi econòmica, una crisi de valors, però no una crisi en l’art. Potser caldrà creure en la creativitat artística per poder tornar a dotar de sentit el futur? La utilització de materials nous, la reutilització de materials ja usats i la interconnexió entre els diferents llenguatges artístics i artesanals teixeix una de les claus del Drap Art, des de la seva primera edició fins a l’actual. Des de la invenció, pels volts de 1912, de la tècnica del collage per part dels cubistes com Picasso amb l’obra Natura morta amb cadira de reixes o de Braque amb el Cap de dona, la inclusió de diferents materials d’ús quotidià –la majoria d’ells amb finalitats no artístiques– va seduir els futuristes i els dadaïstes, en les primeres avantguardes. Aquests últims van trobar en Duchamp i en el concepte de “objecte trobat” –un objecte qualsevol que escollia i aprofitava l’artista– la possibilitat de centrar l’atenció en el procés de sacralització d’allò artístic. Les segones avantguardes seguiran aquests passos de la mà dels membres de l’“arte povera”, tot utilitzant materials aprofitats, de desguàs, etc., que passaran a ser dignificats en la creació artística. Actualment, en un moment en què les societats del primer món estan perdent el qualificatiu de “benestar” que les acompanyava, l’art ha de buscar uns nous recursos artístics en els vells recursos, perquè tant la bellesa com la vellesa ens brindin l’oportunitat de dotar de sentit la nova societat que ha de néixer, d’omplir-la de nous valors ètics i estètics. Magda Polo Pujadas Presidenta de l’A FAD Professora de la Universitat de Barcelona, L’ESMUC i la Universitat Ramon Llull

3


Abrir los ojos al mundo con una mirada de respeto y de sostenibilidad nos conduce irrevocablemente a pensar en el reciclaje como medida necesaria en nuestro entorno actual en crisis. Una crisis económica, una crisis de valores, pero no una crisis en el arte. ¿Habrá que creer tal vez en la creatividad artística para volver a dotar de sentido al futuro? La utilización de materiales nuevos, la reutilización de materiales usados y la interconexión entre los diferentes lenguajes artísticos y artesanales teje una de las claves de Drap Art desde su primera edición hasta la actual. Desde la invención, en torno a 1912, de la técnica del collage por parte de los cubistas, como Picasso con su obra Naturaleza muerta con silla de rejilla o Braque con su Cabeza de mujer, la inclusión de diferentes materiales de uso cotidiano –la mayoría de ellos con finalidades no artísticas– sedujo a futuristas y dadaístas durante las primeras vanguardias. Estos últimos hallaron en Duchamp y en el concepto del “objet trouvé” –un objeto cualquiera que el artista elegía y aprovechaba– la posibilidad de centrar la atención en el proceso de sacralización de lo artístico. Las segundas vanguardias seguirán los mismos pasos, de la mano de los miembros del “arte povera”, utilizando materiales aprovechados, de desguace, etc. que pasarán a ser dignificados en la creación artística. Actualmente, en un momento en que las sociedades del primer mundo están perdiendo el calificativo de “sociedades del bienestar”, el arte debe buscar nuevos recursos artísticos en los recursos viejos, para que tanto la belleza como la vejez nos brinden la oportunidad de dotar de sentido a la nueva sociedad que ha de nacer y de otorgarle nuevos valores éticos y estéticos. Magda Polo Pujadas Presidenta de l’A FAD Profesora de la Universidad de Barcelona, de ESMUC y de la Universidad Ramon Llull

4

To open your eyes to the world with a look of respect and sustainability irrevocably leads you to think about recycling as a necessary step for our current environment in crisis. An economic crisis, a crisis of values, but not a crisis in art. Should we perhaps trust to artistic creativity to give meaning back to the future? The use of new materials, the reuse of used materials and the interconnection between the different forms of artistic and artisan languages is one of the keys to Drap Art, from its first edition to the present. Since the invention, around 1912, of the technique of collage by the Cubists, as in Picasso with his work Still Life with Chair Caning or Braque with his Head of a Woman, the inclusion of different everyday materials -most of them not destined for artistic purposes- seduced Futurists and Dadaists in the early avant-garde. The latter found in Duchamp and the concept of “found object” -any object that the artist chose to use- the ability to focus attention on the process of sacralization of art. The second avant-garde will follow in their steps with the work of the members of “arte povera”, who used reclaimed materials, from scrap, etc., which they then dignified in their artistic creation. Today, in a time when the overdeveloped societies are losing the qualification of “welfare states”, art must seek new artistic resources in old resources, so that both beauty and age give us the opportunity to lend meaning to the new world that is to be born, by giving it new ethical and aesthetic values​​. Magda Polo Pujadas President of A FAD Professor at the University of Barcelona, ESMUC and Ramon Llull University


5


EXPO EXPO EXHI SICIÓ SICIÓN BITION Artistes participants convocatòria

6

Artistas participantes convocatoria

Artists participating through open call


* Aleix Abellanet Barcelona 1981

Aleix Abellanet és un dissenyador gràfic especialitzat en grafisme i animació audiovisual establert a Barcelona. També realitza projectes artístics de caire més personal, com No Cutter, que consisteix en una sèrie de collages construïts a partir d’il·lustracions de caixes de cartró trobades al carrer. La idea és donar una segona vida a uns grafismes que havien estat creats amb una altra intenció, i així descontextualitzar-los per desenvolupar un joc on l’atzar és essencial. Aleix Abellanet es un diseñador gráfico especializado en grafismo y animación audiovisual establecido en Barcelona. También realiza proyectos artísticos de cariz más personal, como No Cutter, que consiste en una serie de collages construidos a partir de ilustraciones de cajas de cartón encontradas en la calle. La idea es dar una segunda vida a unos grafismos que habían sido creados con otra intención, y así descontextualizarlos para desarrollar un juego donde el azar es esencial. Aleix Abellanet is a graphic designer specializing in graphics and audiovisual animation established in Barcelona. He also realizes art projects of a more personal kind, like No Cutter, which consists of a series of collages constructed from illustrations on cardboard boxes found on the street. The idea is to give a second life to some graphics that were created for a different purpose, thus taking them out of their context to develop a game in which chance is essential. No Cutter. Burguer 2010 43 x 31 cm ///////////////// Cartró Cartón Cardboard

7


* Omar Ivan Jaime Araujo Lambayeque (Perú) 1977

Artista, orfebre, escultor i investigador de tècniques antigues d’orfebreria en plata, nascut a la costa nord del Perú. Estudia la interpretació de la mitografia i la iconografia antiga del seu país. La escultura presentada a Drap-Art’11 va ser creada el maig de 2011, realitzada amb material reciclat: coberta de roda de motocicleta, bombetes, cables de telèfon, banyes de cabra, culleres i forquilles d’alpaca, vidres d’ulleres de sol, components electrònics, llaunes de refresc, eixugaparabrises de cotxe, CDs, ossos, resines naturals. Artista, orfebre, escultor e investigador de técnicas antiguas de orfebrería en plata, nacido en la costa norte del Perú. Estudia la interpretación de la mitografía y la iconografía antigua de su país. La escultura presentada en Drap-Art’11 fue creada en mayo de 2011, realizada con material reciclado: cubierta de rueda de motocicleta, bombillas, cables de teléfono, cuernos de cabra, cucharas y tenedores de alpaca, cristal de gafas de sol, componentes electrónicos, latas de refresco, limpiaparabrisas de coche, CDs, huesos, resinas naturales. Artist, goldsmith, sculptor and researcher of ancient techniques of silversmithing, born on the north coast of Peru, he studied the interpretation of the mythography and ancient iconography of his country. The sculpture presented at Drap-Art’11 was created in May 2011, and is made with diverse recycled materials: a motorcycle tyre, light bulbs, telephone wires, goat horns, alpaca spoons and forks, glass from sunglasses, electronic components, soda cans, car wipers, CDs, bones, and natural resins.

Dragon Spoon 2011 100 x 150 x 15 cm ///////////////// Bombetes, coberteria, esquelet i banyes, components electrònics, peces de moto Bombillas, cubertería, esqueleto y cuernos, componentes electrónicos, piezas de moto Light bulbs, cutlery, skeleton and horns,electronic components, motorbike parts

8


* Alberto Carvajal Ciempozuelos 1958

Es dedica indistintament al disseny de mobiliari, la il·luminació, l’interiorisme i l’escultura. Mes enllà de dogmes o tendències, amb una experiència creativa de mes de 30 anys, proposa el seu treball com un exercici lúdic, un joc de descobriment constant que no passa de llarg davant l’objecte trobat per a elevar-lo a la categoria de peça única, però que aconsegueix tota la seva plenitud en les obres realitzades a partir de l’acumulació de materials o objectes iguals o semblants. Se dedica indistintamente al diseño de mobiliario, la iluminación, el interiorismo y la escultura. Mas allá de dogmas o tendencias, con una experiencia creativa de mas de 30 años, propone su trabajo como un ejercicio lúdico, un juego de descubrimiento constante que no pasa de largo ante el objeto encontrado para elevarlo a la categoría de pieza única, pero que alcanza toda su plenitud en las obras realizadas a partir de la acumulación de materiales u objetos iguales o semejantes. He is dedicated to the design of furniture, lighting, interior design and sculpture, indistinctly. Beyond dogma or trends, with over 30 years’ creative experience, he proposes his work as a playful exercise, a game of constant discovery that does not pass the found object indifferently, but elevates it to the level of a singular piece; however, it reaches its fullness in the works made ​​from the accumulation of the same or similar materials or objects.

Inteligencia artificial 2011 210 x 140 x 4 cm ///////////////// Culates de motor de cotxe d’alumini, trossejades Culatas de motor de automóvil de aluminio, troceadas Aluminium car engine cylinder heads, in pieces 9


* Mitos Colom Palma de Mallorca 1977

Mitos Colom, fotògraf i artista plàstic mallorquí, l’obra del qual intenta narrar històries que barregen ficció i realitat, per denunciar la seva preocupació. El projecte Missió 1977, ...i es va fer el silenci són restes de paisatges ficticis que componen un possible futur apocalíptic de la Terra, en el qual l’ordre natural que dóna sentit a la vida ha acabat per provocar una reacció d’autodestrucció per iniciar de nou un món on la naturalesa ha adoptat un rol d’autoreciclatge, substituint totes les seves formes orgàniques per fragments de desenvolupament tecnològic obsolets. La memòria roman i l’habitant es mostra inquiet davant les possibilitats del món heretat. Mitos Colom, fotógrafo y artista plástico mallorquín, cuya obra intenta narrar historias que mezclan ficción y realidad, para denunciar su preocupación. El proyecto Misión 1977, ...y se hizo el silencio son restos de paisajes ficticios que componen un posible futuro apocalíptico de la Tierra, en el cual el orden natural que da sentido a la vida ha terminado por provocar una reacción de autodestrucción para iniciar de nuevo un mundo donde la naturaleza ha adoptado un rol de autorreciclaje, sustituyendo todas sus formas orgánicas por fragmentos de desarrollo tecnológico obsoletos. La memoria permanece y el habitante se muestra inquieto ante las posibilidades del mundo heredado. Mitos Colom, photographer and visual artist from Mallorca, whose work attempts to tell stories that mix fiction and reality, to denounce his concern. The project Mission 1977, ... and there was silence are remnants of fictional landscapes that compose a possible apocalyptic future of the Earth, where the natural order that gives meaning to life has come to provoke a reaction of self-destruction, reinitiating a world where nature has taken on a role of selfrecycling, replacing all its organic forms by obsolete fragments of technological development. Memory still exists and the inhabitant is restless in the face of the possibilities offered by the inherited world.

10

Misión 1977...y se hizo el silencio. Albufera 2008 120 x 200 cm ///////////////// Impressió directa sobre alumini Impresión directa sobre aluminio Direct print on aluminium

Misión 1977...y se hizo el silencio. Planta 01 2008 120 x 100 x 45 cm ///////////////// Antenes telescòpiques en desús Antenas telescópicas en desuso Telescopic antennas in disuse


* Denada Barcelona

Anna Oyarzun Barcelona 1983

Denada Barcelona és un taller multidisciplinari amb el desig de despertar la bellesa i poètica que s’amaguen en els nostres propis residus. Fusiona funcionalitat, modernitat i l’ofici artesà per a crear objectes únics, sostenibles i singulars. Amb la col·lecció d’amulets contemporanis es vol recuperar l’esperit de la joieria tradicional dels nostres avantpassats per adaptar-la a les necessitats, desitjos i anhels actuals a partir d’elements del nostre entorn industrialitzat i artificial. Les peces presentades aquí són Amulet contemporani nº2, que fa referència a la inspiració i a la cultura escrita, i Amulet contemporani nº3, constel·lacions artificials, peça que representa i captura la llum. Denada Barcelona es un taller multidisciplinario con el deseo de despertar la belleza y poética que se esconden en nuestros propios residuos. Fusiona funcionalidad, modernidad y el oficio artesano para crear objetos únicos, sostenibles y singulares. Con la colección de amuletos contemporáneos se quiere recuperar el espíritu de la joyería tradicional de nuestros antepasados para adaptarla a las necesidades, deseos y anhelos actuales a partir de elementos de nuestro entorno industrializado y artificial. Las piezas presentadas aquí son Amuleto contemporáneo nº2, que hace referencia a la inspiración y a la cultura escrita, y Amuleto contemporáneo nº3, constelaciones artificiales, pieza que representa y captura la luz. Denada Barcelona is a multidisciplinary workshop with the desire to awaken the beauty and poetry that is hidden in our own waste. It fuses functionality, modernity and craftsmanship to create unique objects, sustainable and special. The intention of the contemporary collection of amulets is to recover the spirit of the traditional jewellery of our ancestors and to adapt it to the needs, wants and desires of the present, using elements existent in our industrialised and artificial environment. The pieces presented here are Contemporary Amulet Nr. 2, which refers to inspiration and written culture, and Contemporary Amulet Nr. 3, Artificial Constellations, a piece that represents and captures light.

11

Amulet contemporani nº2 2011 120 x 100 x 45 cm25 x 35 x 2 cm ///////////////// Màquina d’escriure, llibres, corall i fil de coure Máquina de escribir, libros, coral y hilo de cobre Writing machine, books, coral and copper thread

Amulet contemporani nº3, constel·lacions artificials 2011 25 x 28 x 9 cm ///////////////// Bombetes foses, fibra òptica, cable elèctric, imans i canonada de coure Bombillas fundidas, fibra óptica, cable eléctrico, imanes y tubería de cobre Fused light bulbs, optical fibre, electric cable, magnets and copper tubing


* Nevena Dragosavac Belgrad 1981

The united colors of cheap labor és un nou vestit de la col·lecció per a la nova temporada, teixit amb etiquetes que indiquen on s’ha fabricat el producte. L’etiqueta – aquest mínim detall, gairebé invisible, però que diu “mil paraules”– ens enfronta amb les preguntes sensibles: Què significa la moda i el “glamour” si al darrere hi ha dones i nens que treballen de franc? Ens importa que durant la producció del cotó i la seva manipulació es destrueixi la terra? Nevena Dragosavac és de Belgrad. Ha estudiat a Holanda i Espanya. Actualment viu i treballa a Barcelona. The united colors of cheap labor es un nuevo vestido de la colección para la nueva temporada, tejido con etiquetas que indican dónde se ha fabricado el producto. La etiqueta –este mínimo detalle, casi invisible, pero que dice “mil palabras”– nos enfrenta con las preguntas sensibles: ¿Qué significa la moda y el “glamour” si detrás hay mujeres y niños que trabajan gratis? ¿Nos importa que durante la producción del algodón y su manipulación se destruya la tierra? Nevena Dragosavac es de Belgrado. Ha estudiado en Holanda y España. Actualmente vive y trabaja en Barcelona. The united colors of cheap labor is a new dress for the new season’s collection, woven from labels indicating where a product was manufactured. The label –this small detail, almost invisible, but that says “a thousand words”– confronts us with sensitive questions: What do fashion and “glamour” mean if behind them there are women and children who work for free? Does it matter to us that during the production of cotton and its processing the earth is being destroyed? Nevena Dragosavac is from Belgrade. She studied in Holland and Spain and currently lives and works in Barcelona.

12

The united colors of cheap labor 2011 100 x 100 x 50 cm ///////////////// Etiquetes de roba Etiquetas de ropa Clothes’ labels


* José Antonio Elvira Salamanca 1965

Professor d’ensenyament secundari, pintor i escultor. “De vegades m’he vist pujat en un monticle de ferralla, traient d’entre l’embolic ferros que semblen tenir un batec de vida... De vegades en aquell lloc, que recorda l’abocador que va ser la Muntanya Testaccio, hi treballo com a arqueòleg, amb ganes de compondre el que aquí no ha estat mai ordenat, ni ha tingut cap mena de respectabilitat. De vegades sorgeix l’espurna imaginativa mentre estiro uns fleixos que abans empresonaven corrugats i que ara resulta que volen ser mòmies de faraona egípcia”. Profesor de secundaria, pintor y escultor. “A veces me he visto subido en un montículo de chatarra, sacando de entre la maraña hierros que parecen tener un pálpito de vida”… A veces en ese lugar, que recuerda el vertedero que fue el Monte Testaccio, trabajo como arqueólogo, con ganas de componer lo que aquí nunca estuvo ordenado, ni tuvo decoro alguno. A veces surge la chispa imaginativa mientras tiro de unos flejes que antes aprisionaron corrugados y ahora resulta que quieren ser momias de faraona egipcia”. Secondary school teacher, painter and sculptor. “Sometimes I have seen myself standing on a mound of scrap metal, pulling pieces of iron that seem to have an inkling of life out of the tangle. Sometimes in that place, reminiscent of the garbage dump that was Mount Testaccio, I work as an archaeologist, wanting to organize what has never been put into order, nor had any decency. Sometimes the imaginative spark arises while pulling at corrugated strips that used to imprison corrugated iron and now want to be a mummified Egyptian pharaoh”.

13

Momia de los números 2007 230 x 40 x 45 ///////////////// Fleixos de ferro forjat i soldadura elèctrica Flejes de hierro forjado y soldadura eléctrica Strips of forged iron and electric soldering


* Estudi Comglas

Meritxell Tembleque Barcelona 1970

Joaquim Falcó Barcelona 1966

Meritxell Tembleque i Joaquim Falcó formen l’estudi Comglas. Els interessa la creativitat, especialment si no cau en debats nominalistes: art, artesania, disseny? Busquen aprofundir en la poètica dels materials, equilibrar la càrrega conceptual i la factura tècnica. Considerar les coses no tan sols per el que són, sinó també pel que poden arribar a ser, és un exercici ple de possibilitats creatives. Així neix aquesta escultura, un exercici constructiu realitzat a partir de la repetició d’un objecte industrial, quotidià, de material reciclat: una ampolla de vidre. Meritxell Tembleque y Joaquim Falcó forman el estudio Comglas. Les interesa la creatividad, especialmente si no cae en debates nominalistas: ¿arte, artesanía, diseño? Buscan profundizar en la poética de los materiales, equilibrar la carga conceptual y la factura técnica. Considerar las cosas no tan sólo por lo que son, sino también por lo que pueden llegar a ser, es un ejercicio lleno de posibilidades creativas. Así nace esta escultura, un ejercicio constructivo realizado a partir de la repetición de un objeto industrial, cotidiano, de material reciclado: una botella de vidrio. Meritxell Tembleque and Joaquim Falcó form the Comglas studio. They are interested in creativity, especially if it does not fall into nominalistic debates: art, craft, or design? They want to look deeper into the poetry of materials, balancing the conceptual weight and the technical limits. Considering things not only for what they are, but also for what they can become is an exercise full of creative possibilities. This is how this sculpture was born, a constructive exercise made ​​from the repetition of an industrial everyday object, made out of a recycled material: a glass bottle.

14

Construcció 2011 65 x 55 x 55 ///////////////// Ampolles de vidre Botellas de vidrio Glass bottles


* ÉTER

Leonardo Amico San Severino Marche 1987

Constanza Manescau Mar del Plata 1983

Éter és un grup format per dues persones de diferent extracció cultural i origen geogràfic. Constanza Manescau treballa en fotografia i vídeo mentre Leonardo Amico té formació en enginyeria. En el seu treball com a Èter, art i tecnologia s’uneixen per expressar les seves visions del món. Mòbil1 és la seva primera obra: Una escultura de cassoles velles amb culleres que colpegen les olles quan t’hi apropes, iniciant la reproducció del so gravat en una de les manifestacions que han tingut lloc a Barcelona en la primavera de 2011. Amb això es vol retre homenatge a una forma de protesta particularment popular: la cassolada. Éter es un grupo formado por dos personas de diferente extracción cultural y origen geográfico. Constanza Manescau trabaja en fotografía y video, en tanto que Leonardo Amico tiene formación en ingeniería. En su trabajo como Éter arte y tecnología se unen para expresar sus visiones del mundo. Móvil1 es su primera obra: Una escultura de cacerolas viejas con cucharas que golpean las ollas cuando te acercas, iniciando la reproducción del sonido grabado en una de las manifestaciones que han tenido lugar en Barcelona en la primavera de 2011. Con ello se quiere rendir homenaje a una forma de protesta particularmente popular: la cacerolada. Éter is a group of two people of different cultural backgrounds and geographic origin. Constanza Manescau works in photography and video, whereas Leonardo Amico has a background in engineering. In his work as Éter art and technology come together to express their worldviews. Móvil1 is their first work: A sculpture of old pots and pans with spoons that hit pots when you approach it, starting to play the sound recorded in one of the demonstrations that took place in Barcelona in spring 2011. This is to pay tribute to a particularly popular form of protest: the “cacerolada”.

15

Móvil 1 2011 140 x 80 x 80 cm ///////////////// Cassoles, culleres, sistema de motors i sensors Cacerolas, cucharas, sistema de motores y sensores Pans, spoons, motor and sensor system


* Alexis Forero ALEKOS Bogotá 1953

Grafista, gravador i muralista colombià. Ha il·lustrat nombroses publicacions a Amèrica i Europa. Autor i il·lustrador de 5 llibres per a nens i nenes, un de poesia i un llibre d’artista amb serigrafies i gravats. Ha exposat individualment i participat en col·lectives en els dos continents. Com a actor de la Companyia Teatro de los Sentidos o individualment com a narrador oral, ha actuat en prop de 35 països del món. Exposa el seu projecte Inutensilios –12 micro-escultures de material reciclat– en festivals i mostres escèniques. Grafista, grabador y muralista colombiano. Ha ilustrado numerosas publicaciones en América y Europa. Autor e ilustrador de 5 libros para niños y niñas, uno de poesía y un libro de artista con serigrafías y grabados. Ha expuesto individualmente y participado en colectivas en los dos continentes. Como actor de la Compañía Teatro de los Sentidos o individualmente como narrador oral, ha actuado en cerca de 35 países del mundo. Expone su proyecto Inutensilios –12 microesculturas de material reciclado– en festivales y muestras escénicas. Alekos is a graphic designer, printmaker and muralist from Colombia. He illustrated numerous publications in America and Europe. He has written and illustrated 5 children’s books, a poetry book and an artist’s book of prints and engravings. He has had individual exhibitions and participated in collective shows on the two continents. As an actor of the company Teatro de los Sentidos or individually as a storyteller, he has performed in over 35 countries worldwide. His project Inutensilios - 12 micro-sculptures made out of recycled materials- has been exhibited in festivals and scenic shows.

16

Inutensilios. Laberinto en SI 2011 57 x 50 cm ///////////////// Guitarra, fustetes i figuretes Guitarra, maderitas y figuritas Guitar, little pieces of wood and little figures


* Grupo Suprema Buenos Aires

Catalina Negri 1983 Carmen Dalone 1958 Josefina Sajón María Coscia 1990 Victoria Taylor 1977 Claudia Rivelli 1989

17

Està format per sis artistes interessades en problemàtiques actuals. Com a representació del consumisme i com a element constructiu utilitzen bosses de plàstic. Un símbol de la comoditat, que facilita el trasllat dels elements que comprem. Les trobem als supermercats, als locals, als quioscs de diaris, tirades a l’estació de tren, a les places, als rius, a la casa dels veïns, a tot arreu. El sostre del consumisme està en constant creixement, va prenent noves formes, entrades i sortides, semblant a un dia de compres carregant bosses, quan perdem la noció que tots ajudem a crear aquest sostre –personificat en el teixit de bosses– que en qualsevol moment pot enfonsar-se. Está formado por seis artistas interesadas en problemáticas actuales. Como representación del consumismo y como elemento constructivo utilizan bolsas de plástico. Un símbolo de la comodidad, que facilita el traslado de los elementos que compramos. Las encontramos en los supermercados, en los locales, en los quioscos de diarios, tiradas en la estación de tren, en las plazas, en los ríos, en casa de los vecinos, en todas partes. El techo del consumismo está en constante crecimiento, va tomando nuevas formas, entradas y salidas, parecido a un día de compras cargando bolsas, cuando perdemos la noción de que todos ayudamos a crear este techo –personificado en el tejido de bolsas– que en cualquier momento puede venirse abajo. Grupo Suprema is formed by six artists interested in current issues. As a representation of consumerism and as a constructive element they use plastic bags. A symbol of comfort, which facilitates the transfer of the items we buy, we find them in supermarkets, at venues, on newsstands, thrown away at the railway station, in squares, in the river, at the neighbour’s house, everywhere. The roof of consumerism is growing constantly, taking new forms, ins and outs, similar to when we’re shopping, loaded with bags, and lose the notion of the fact that we’re all helping to reach that roof –personified by the knitted bags– which may collapse at any time.

El techo del consumismo 2010 400 x 400 x 400 cm ///////////////// Bosses de plàstic Bolsas de plástico Plastic bags


* Tess Hill Orero Manchester 1987

Tess Hill és estudiant de l’Escola Massana des de 2004. Després d’una primera aproximació a la joieria artística, inicia el Grau Superior d’Art i Disseny, especialitzant-se en disseny industrial i escultura. La seva obra creua contínuament la línia entre art i disseny, unint concepte, estètica i funció. Recull cadires abandonades al carrer, realitza un tall transversal per la meitat d’una, la inverteix i fixa les dues peces resultants a la paret, obtenint dos penjadors i/o prestatgeries - art útil, 100 % reciclat. Tess Hill es estudiante de la Escuela Massana desde 2004. Después de una primera aproximación a la joyería artística, inicia el Grado Superior de Arte y Diseño, especializándose en diseño industrial y escultura. Su obra cruza continuamente la línea entre arte y diseño, uniendo concepto, estética y función. Recoge sillas abandonadas en la calle, realiza un corte transversal por la mitad de una, la invierte y fija las dos piezas resultantes en la pared, obteniendo dos colgadores y/o estanterías - arte útil 100 % reciclado. Tess Hill has been studying at Massana School since 2004. After a first introduction to artistic jewelry, she started the Advanced Course of Art and Design, graduating in Industrial Design and Sculpture. Her work continually crosses the line between art and design, combining concept, aesthetics and function. She collects abandoned chairs in the streets, makes a transversal cross-section through the middle of the inverted chair and fixes the two resulting pieces on the wall, obtaining two coat hangers and / or shelves from one chair - 100% recycled and useful art. 1/2 = 1 2011 89 x 40 x 20 cm ///////////////// Mitja cadira Media silla Half a chair

18


* Rubén Iglesias Barcelona 1979

El projecte Retrain de Rubén Iglesias neix com un estudi de materials rebutjats per a crear nous objectes duradors, valuosos i bells. La intenció és reutilitzar abans de reciclar, traient el màxim profit dels materials amb el mínim consum de recursos, però sempre imprimint la visió artística en les obres. Retrain també explora els processos emprats per transformar els materials de deixalla, trobant nous camins per a tècniques tradicionals. Sofà i Otomana Away estan realitzats a mà amb materials reutilitzats: la base, amb un palé de fusta, el tramat exterior està fet amb imatges i textos de catàlegs i revistes, i el farciment, de boles premsades de fulles de diari. El proyecto Retrain de Rubén Iglesias nace como un estudio de materiales desechados para crear nuevos objetos duraderos, valiosos y bellos. La intención es reutilizar antes de reciclar, sacando el máximo provecho de los materiales con el mínimo consumo de recursos, pero siempre imprimiendo la visión artística en las obras. Retrain también explora los procesos empleados para transformar los materiales de desecho, encontrando nuevos caminos para técnicas tradicionales. Sofá y Otomana Away están realizados con materiales reutilizados: la base, con un palé de madera, el tramado exterior, con imágenes y textos de catálogos y revistas, y el relleno, de bolas prensadas de hojas de periódico. The Retrain project by Rubén Iglesias was born as a study of waste materials to create new durable, valuable and beautiful objects. The intention is to reuse before recycling, taking full advantage of materials with minimal consumption of resources, but always impressing the artistic vision upon the works. Retrain also explores the processes used to transform waste materials, finding new applications for traditional techniques. Sofa and Ottoman Away are made with reused materials: the base, with a wooden pallet, the exterior pattern, from images and texts from catalogs and magazines and the stuffing, from balls of pressed sheets of newspaper.

19

Sofá y Otomana Away 2011 68 x 116 x 88 cm / 27 x 60 x 60 cm ///////////////// Palé de fusta, paper de catàlegs, revistes i diaris Palé de madera, papel de catálogos, revistas y periódicos Wooden pallets, paper from catalogues, magazines and newspapers


* La Crehuet Badalona 1977

Es gradúa a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo i desenvolupa la seva activitat en diversos àmbits com escultura, pintura, il·lustració i disseny. Participa en nombroses exposicions individuals i col·lectives. Fa 10 anys que s’interessa per la recerca de materials, elements diversos i les seves interpretacions; busca el joc constant d’objectes i la seva poesia amagada; li agrada recuperar i revalorar mitjançant la transformació allò que és rebutjat o menyspreat. Però no es tracta de compadir-se’n, sinó de viure més feliç. Sostenibilitat i alegria. I bellesa quan s’escau. Reinventar i reinterpretar. Buscar l’ànima en allò que és quotidià. Se gradúa en la Escuela de Arte y Superior de Diseño Pau Gargallo y desarrolla su actividad en varios ámbitos como escultura, pintura, ilustración y diseño. Participa en numerosas exposiciones individuales y colectivas. Hace 10 años que le motiva la búsqueda de materiales, elementos diversos y sus interpretaciones; busca el juego constante de objetos y su poesía escondida; le gusta recuperar y revalorar mediante la transformación aquello que se ve rechazado o despreciado. Pero no se trata de compadecerse sino de vivir más feliz. Sostenibilidad y alegría. Y belleza cuando hace falta. Reinventar y reinterpretar. Buscar el alma en aquello que es cotidiano. She graduated from the School of Art and Superior of Design Pau Gargallo and operates in several areas including sculpture, painting, illustration and design. She participates in numerous individual and group exhibitions. For the past 10 years she has been motivated by the search for materials, diverse elements and their interpretations; she looks for the constant play of objects and their hidden poetry; she likes to recover and revalue by transforming what is rejected or despised. But it is not a matter of selfpity but of being happier. Sustainability and joy. Beauty when necessary. Reinvent and reinterpret. Find the soul in the ordinary.

20

Esperant l’hivern 2011 163 x 121 x 71 cm ///////////////// Cadires, tamboret, cafetera, tassetes i peces de llana reciclats Sillas, taburete, cafetera, tacitas y prendas de lana reciclados Recycled chairs, stool, coffee pot, cups and wool garments


* Juan Antonio López Agüero,

El reciclat com a recuperació de fragments. Els fragments com a instants de l’entorn. L’entorn com a acumulació de llenguatges. Els llenguatges com a mòduls d’una forma. La forma com a suport d’una història.

Buenos Aires, 1973

Recycling as a way of recovering fragments. Fragments as instants from the environment. Environment as an accumulation of languages. Languages ​​as the modules of a form. Form as the support of a story.

El reciclado como recuperación de fragmentos. Los fragmentos como instantes del entorno. El entorno como acumulación de lenguajes. Los lenguajes como módulos de una forma. La forma como soporte de una historia.

Fragmentos

21

310 x 40 x 40 cm ///////////////// Fustes recuperades del carrer Maderas recuperadas de la calle Wood recovered from the streets


* Roser López Monsò Terrassa 1973

És museòloga i des de 2003 treballa en l’àmbit del patrimoni tèxtil. Va descobrir el brodat creatiu i les seves possibilitats expressives a partir d’una necessitat: reivindicar la tasca anònima i els sabers vinculats a la realització de les labors denominades “de fil i agulla”, patrimoni de mares i àvies. Aquest tapet (re)utilitzat va tenir una funció ornamental en el passat, però ara s’emmarca en una nova dimensió metafòrica. La peça expressa una poètica visceral, representada pel cor, la sang, el fluid o batec. Recrea una fascinació per la vida secreta, interna. Un llibre, connectat al cor, inclou la representació del fluït, de la vida, a fragments o batecs: la connexió amb un estat poètic. Es museóloga y desde 2003 trabaja en el ámbito del patrimonio textil. Descubrió el bordado creativo y sus posibilidades expresivas a partir de una necesidad: reivindicar la tarea anónima y el saber vinculado a la realización de las labores denominadas “de hilo y aguja”, patrimonio de madres y abuelas. Este tapete (re)utilizado tuvo una función ornamental en el pasado, pero ahora se enmarca en una nueva dimensión metafórica. La pieza expresa una poética visceral, representada por el corazón, la sangre, el fluido o latido. Recrea una fascinación por la vida secreta, interna. Un libro, conectado al corazón, incluye la representación del fluido, de la vida, a fragmentos o latidos: la conexión con un estado poético. She is a museologist and since 2003 she has been working in the field of textile heritage. She discovered creative embroidery and its expressive possibilities from a necessity: to call attention to the anonymous task and the knowledge related to the realization of labour known as “of needle and thread,” heritage of mothers and grandmothers. This (re)used decorative table cloth had an ornamental function in the past, but now it has a metaphorical dimension. The piece expresses a visceral poetry, represented by the heart, blood, fluid or beat. It recreates a fascination with secret, interior life. A book, attached to the heart, includes the representation of the fluid of life, fragments or beats: the connection with a poetic state.

22

Antologia poètica 2011 53 x 53 cm ///////////////// Tapet reutilitzat i fragments de llençols de cotó usats, fil de polièster, feltre Tapete reutilizado y fragmentos de sábanas de algodón usadas, hilo de poliéster, fieltro Reused decorative table cloth and fragments of used cotton blankets, polyester thread, felt


* Gioia Maini Bologna 1982

Si en la naturalesa els excrements formen part de la cadena vital, nodrint les plantes, a la ciutat simbolitzen la fi d’un procés. Fecal Beauty recupera aquest sentiment de “fi de vida” i el reanima en forma de vestit. D’aquesta manera l’artista ha modelat la seva passió pel vestuari amb el material de desfet més produït i menys utilitzat de casa seva: la merda del seu gat. Gioia Maini neix a Bologna, Itàlia, i viu des de fa sis anys a Barcelona. Es dedica al món del vestuari per a arts escèniques i audiovisuals i imparteix tallers de “re-estilització” de roba. Agraïments especials a Katzy. Si en la naturaleza los excrementos forman parte de la cadena vital, nutriendo las plantas, en la ciudad simbolizan el fin de un proceso. Fecal Beauty recupera este sentimiento de “fin de vida” y lo reanima en forma de vestido. De esta manera la artista ha moldeado su pasión por el vestuario con el material de deshecho más producido y menos utilizado de su casa: la mierda de su gato. Gioia Maini nace en Bolonia, Italia, y vive desde hace seis años en Barcelona. Se dedica al mundo del vestuario para artes escénicas y audiovisuales e imparte talleres de re-estilización de ropa. Agradecimientos especiales a Katzy. While in nature excrement is part of the chain of life, nourishing plants, in the city they symbolize the end of a process. Fecal Beauty recovers this sense of the “end of life” and revives it in the form of a dress. In this way the artist has modeled her passion for clothing with the most produced and least used waste material of her house: her cat’s shit. Maini Gioia was born in Bologna, Italy, and has lived in Barcelona for six years. Dedicated to the world of costumes for visual and performing arts, she also imparts “restyling clothes” workshops. Special thanks to Katzy

23

Fecal Beauty 2011 165 x 56 x 56 cm ///////////////// Bosses de plàstic de menjar i sorra per a gats, paper higiènic, excrements i pèls de gat, làtex, purpurina Bolsas de plástico de comida y arena para gatos, papel higiénico, excrementos y pelos de gato, látex, purpurina Plastic bags of cat food and cat litter, toilet paper, cat feces and cat hair, latex, sequence


* Raül Martínez Beteta Viladecans 1977

Realitza estudis d’Escultura a l’Institut de Belles Arts Gaspar Camps i compta amb 15 anys d’experiència en el disseny, fabricació i muntatge de mecanismes i elements escenogràfics de reciclatge per a diverses companyies de teatre. El seu projecte personal, Ferroluar, dedicat a la creació d’animals mecànics, compta amb diversos premis i exposicions itinerants com ara Vida Aquàtica. A DrapArt’11 presenta Cocodril, una bèstia creada amb un motor d’eixugaparabrises, rodes, la bateria d’un patinet elèctric trencat i un recobriment de diversos materials reciclats, que aconsegueixen un senzill moviment per dotar de vida a un animal singular. Realiza estudios de Escultura en el Instituto de Bellas Artes Gaspar Camps y cuenta con 15 años de experiencia en el diseño, fabricación y montaje de mecanismos y elementos escenográficos de reciclaje para diversas compañías de teatro. Su proyecto personal, Ferroluar, dedicado a la creación de animales mecánicos, cuenta con varios premios y exposiciones itinerantes como Vida Acuática. En DrapArt’11 presenta Cocodrilo, una bestia creada con un motor de limpiaparabrisas, ruedas, la batería de un patinete eléctrico roto y un recubrimiento de diversos materiales reciclados, que consiguen un sencillo movimiento para dotar de vida a un animal singular. He studied sculpture at the Gaspar Camps Institute of Fine Arts and has 15 years experience in the design, manufacture and installation of mechanisms and elements for set designs made of recycled materials for various theater companies. His personal project, Ferroluar, dedicated to creating mechanical animals, has won several awards and created exhibitions such as Aquatic Life. In Drap-Art’11 he presents Crocodile, a beast created with a windshield wiper motor, wheels, the battery of a broken electric scooter, and a coating of various recycled materials that achieve a simple movement and give life to a singular animal.

24

Cocodrilo 2011 60 x 220 x 120 cm ///////////////// Coure, alumini i bronze de diversa procedència, rodes i bateria de patí elèctric, motor d’eixugaparabrisa, panells solars Cobre, aluminio y bronce de diversa procedencia, ruedas y batería de patín eléctrico, motor de limpiaparabrisas, paneles solares Copper, aluminium and bronze from various sources, wheels and battery from electric scooter, windshield wiper motor, solar panels


* Ina Olavarria Valparaíso 1979

Llicenciada en Disseny Tèxtil per la Universitat de Valparaíso, Xile, des dels seus inicis destaca el seu interès en el potencial del tèxtil com a estimulador dels sentits, sobretot del tacte, desenvolupant des d’objectes fins a vestuari. El seu treball es mou entre el disseny i l’art, destacant l’ús de roba reciclada en tots els seus projectes, des de complements fins a instal·lacions urbanes plenes de color i textures, com el projecte Textilkontak, realitzat a Santiago de Xile i Barcelona. Actualment investiga la relació entre el tèxtil i el cos en moviment, estudiant dansa teatre, i també realitza diferents tallers per a nens i nenes, introduint-se en l’àrea de l’educació. Licenciada en Diseño textil por la Universidad de Valparaíso, Chile, desde sus inicios destaca su interés en el potencial del textil como estimulador de los sentidos, sobre todo del tacto, desarrollando desde objetos hasta vestuario. Su trabajo se mueve entre el diseño y el arte, destacando el uso de ropa reciclada en todos sus proyectos, desde complementos hasta instalaciones urbanas llenas de color y texturas, como el proyecto Textilkontak, realizado en Santiago de Chile y Barcelona. Actualmente investiga la relación entre el textil y el cuerpo en movimiento, estudiando danza teatro, y también realiza diferentes talleres para niños y niñas, introduciéndose en el área de la educación. BA in Textile Design from the University of Valparaiso, Chile, since she initiated her activities, she has had a special interest in the potential of textiles for stimulating the senses, especially touch, in developing costumes from objects. Her work rotates between design and art, emphasising the use of recycled clothing in all her projects, from accessories to colourful urban installations of all kinds of textures, such as the Textilkontak project, carried out in Santiago de Chile and Barcelona. She is currently researching the relationship between textiles and the body in motion, studying theatre dance and she also is also entering the field of education, realizing different workshops for children.

25

Cúmulos 2011 300 x 400 cm ///////////////// Samarretes recicladess Camisetas recicladas Recycled T-Shirts


* Eduard Palaus Benet Barcelona 1969

Va començar la seva trajectòria professional restaurant mobles i d’allí va passar a la decoració de botigues, sempre amb la recuperació, el reciclatge i la transformació d’objectes com a recurs. Va participar a Drap-Art’97. 2ª Marató de Creació i Reciclatge, amb mobiliari. Des de fa 8 anys realitza escultures amb les coses que va acumulant. Treballa bàsicament amb fusta, ferro i pedra trobats. L’han influenciat molt les Katxines, el còmic i l’art Africà... “Recopilo, recopilo… no busco res en concret… trobo… d’aquí neixen els meus nens… sense més… els dedico el seu temps a cadascun… ells parlen per si sols… sense discurs… els trobo… o em troben.” Comenzó su trayectoria profesional restaurando muebles y de allí pasó a la decoración de tiendas, siempre con la recuperación, el reciclaje y la transformación de objetos como recurso. Participó en Drap-Art’97. 2ª Maratón de Creación y Reciclaje, con mobiliario. Desde hace 8 años realiza esculturas con las cosas que va acumulando. Trabaja básicamente con madera, hierro y piedra encontrados. Le han influenciado mucho las Kachinas, el cómic y el arte africano... “Recopilo, recopilo… no busco nada en concreto… encuentro… de ahí nacen mis niños… sin más… les dedico su tiempo a cada uno… ellos hablan por sí solos… sin discurso… los encuentro… o me encuentran.” He began his career restoring furniture and from there he went on to shop decoration, always using the concepts of recovering, recycling and transforming objects as resources. He contributed furniture to Drap-Art’97. 2nd Marathon of Creative Recycling. For the past eight years he has been making sculptures from objects that he accumulates. He works primarily with discarded wood, iron and stone. He is greatly influenced by the Kachinas, comics and African art ... “I collect, I collect ... I seek nothing in special ... I find... this is how my children are born... just like that... I dedicate time to each one ... they speak for themselves ... with no discourse... I find them ... or they find me.”

26

Mis niños¡¡ Goyo 2011 36 x 13 x 15 cm ///////////////// Fusta y botons antics, cargols de la platja i lents dels Encants Madera y botones antiguos, caracolas de playa y lentes de los Encantes Wood and old buttons, beach snails and glasses from the Flea Market.

Mis niños¡¡ Eusebio 2011 30 x 14 x 11 cm ///////////////// Fusta, botons antics y pell de corretja de rellotge Madera, botones antiguos y piel de correa de reloj Wood, old buttons and leather from watch straps


* Weiju Pan Taipei (Taiwan) 1980

Va cursar estudis de Belles Arts a la Universitat Dayeh de Taiwan i és graduada en fosa artística i galvanoplàstica per l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona. La peça que presenta deriva d’una necessitat d’emergir des del record, des de l’inici de la recerca d’una forma, d’un espai que permeti embriagar-se per complet del passat. Aquesta obra li ha possibilitat tenir aquest espai íntim per satisfer les seves enyorances, aquesta set de reviure uns moments càlids de temps enrere. En la seva realització, la memòria, les imatges del passat han estat transportades al present i han estat materialitzades en una peça tangible. Cursó estudios de Bellas Artes en la Universidad Dayeh de Taiwán y es graduada en fundición artística y galvanoplástica por la Escuela Superior de Diseño y Arte Llotja de Barcelona. La pieza que presenta deriva de una necesidad de emerger desde el recuerdo, desde el inicio de la búsqueda de una forma, un espacio que permita embriagarse enteramente del pasado. Esta obra le ha posibilitado tener ese espacio íntimo para satisfacer sus añoranzas, esa sed de revivir unos momentos cálidos de tiempo atrás. En su realización, la memoria, las imágenes del pasado han sido transportadas al presente y han sido materializadas en una pieza tangible. She studied Fine Arts at the Dayeh University in Taiwan and graduated in artistic foundry and electroplating at the Llotja School of Art and Design in Barcelona. The presented piece results from a need to extract from memory, from the beginning of the search for a form, a space that allows her to get completely hypnotised by the past. This work has enabled her to posses this intimate space in which to satisfy her longings, her thirst to relive some pleasant moments from long ago. In this performance, memory and images of the past have been transported to the present and embodied in a tangible piece.

27

Te extraño 2011 300 x 70 x 70 cm ///////////////// Cintes de vídeo VHS de pel·lícules velles, teixides a mà Cintas de video VHS de películas viejas, tejidas a mano Hand-woven VHS video Tapes of old films


* Leonilda Polverari Buenos Aires 1982

Va aprendre a fer roba de manera autodidacta. Des de fa 11 anys dissenya per la seva marca Alabama, de forma independent. El seu projecte de reciclatge va néixer quan va arribar a Europa, l’any 2009. El projecte Elegantly Wasted no només busca reutilitzar els materials que normalment es rebutgen, sinó que també busca conscienciar la gent sobre el consum desmesurat, la contaminació ambiental i el mal ús donat als materials que fem servir a diari. És la seva manera de dir que les escombraries també formen part de nosaltres i que hem de fer-nos responsables d’elles. Aprendió a hacer ropa de manera autodidacta. Desde hace 11 años diseña para su marca Alabama, de forma independiente. Su proyecto de reciclaje nació cuando llegó a Europa, en 2009. El proyecto Elegantly Wasted no sólo busca reutilizar los materiales que normalmente se desechan, sino que también busca concienciar a la gente acerca del consumo desmedido, la contaminación ambiental y el mal uso dado a los materiales que utilizamos diariamente. Es su manera de decir que la basura también forma parte de nosotros y que debemos hacernos responsables de ella. Having taught herself to make clothes, for the past 11 years she has been designing independently for her brand, Alabama. Her recycling project was born when she came to Europe in 2009. The project Elegantly Wasted seeks not only to reuse materials that are normally discarded, but also to raise awareness about wasteful consumption, environmental pollution and the bad use made of the materials we use daily. It is her way of saying that garbage is also part of us and that we must take responsibility for it.

28

Paper Heart 2010 89 x 96 cm ///////////////// Paper, plàstic de bombolles Papel, plástico de burbujas Paper, plastic bubbles © Christina Sunbeam

Blue 2010 89 x 96 cm ///////////////// Paper, bosses de plàstic Papel, bolsas de plástico Paper, plastic bags © Christina Sunbeam


* Daniel Saint Romain Saint-Etienne 1956

Combinar estètica i funcionalitat ja és donar un sentit a l’obra d’art que ha d’integrar-se en la trivialitat del quotidià. Per trobar aquest equilibri, es tracta d’escoltar als mateixos materials, veure les seves qualitats intrínseques i les seves formes d’existència. És aquest procés, propi del disseny, que influeix fortament en el treball de Saint Romain amb materials crus. Dissenyador industrial de formació, les seves obres personals recobren la multiplicitat de les formes existents en materials més intuïtius. Combinar estética y funcionalidad ya es dar un sentido a la obra de arte que debe integrarse en la trivialidad de lo cotidiano. Para encontrar este equilibrio, se trata de escuchar a los mismos materiales, ver sus calidades intrínsecas y sus formas de existencia. Es este proceso, propio del diseño, que influye fuertemente en el trabajo de Saint Romain con materiales crudos. Diseñador industrial de formación, sus obras personales recobran la multiplicidad de las formas existentes en materiales más intuitivos. To marry aestheticism and functionality is already giving sense to the art work which has to be integrated in the triviality of everyday life. To find this balance, one must listen to the materials, and see their intrinsic qualities and forms of existence. This process, characteristic of design, influences Saint Romain’s work with raw materials. Trained as an industrial designer, his personal works recover the multiplicity of forms of existence with more intuitive materials. Sans Titre 3 2004 30 x 74 x 20 cm ///////////////// Fusta, llaunes i cargols Madera, latas y tornillos Wood, tin cans and screws

29


* Simona Schaffer Mexico DF 1974

Llicenciada en Arts Visuals per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, porta cinc anys vivint a Barcelona, on ha cursat dos màsters i realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. Des que va començar a pintar, la ciutat ha estat un tema recurrent en el seu treball artístic. El lloc on viu és la inspiració directa de la seva creació. En aquest sentit, Benvingut a Nowhere Town representa la idea abstracta de la ciutat, qualsevol ciutat. Una ciutat que es construeix a partir de les seves pròpies deixalles, de la qual podem fer el nostre camp de jocs, però que també ens imposa una certa visió i dinàmica de vida. Licenciada en Artes Visuales por la Universidad Nacional Autónoma de México, lleva cinco años viviendo en Barcelona, donde ha cursado dos másters y realizado diversas exposiciones individuales y colectivas. Desde que empezó a pintar, la ciudad ha sido un tema recurrente en su trabajo artístico. El lugar donde vive es la inspiración directa de su creación. En ese sentido, Bienvenido a Nowhere Town representa la idea abstracta de la ciudad, cualquier ciudad. Una ciudad que se construye a partir de sus propios desechos, de la que podemos hacer nuestro campo de juegos, pero que también nos impone una cierta visión y dinámica de vida. A graduate in Visual Arts from the Autonomous National University of México, she has been living in Barcelona for five years. Here she completed two master courses and participated in ​​several individual and group exhibitions. Since she started painting, the city has been a recurring theme in her artwork. The place where she lives is the direct inspiration of her creation. In that sense, Welcome to Nowhere Town represents the abstract idea of the ​​ city, any city. A city being built from its own waste, which we can make into our playground, but which also imposes a certain vision and dynamics of life.

30

Bienvenido a Nowhere town 2008 200 x 250 cm ///////////////// Fustes y materials de construcció, cotxets de joguina, senyal de metall Maderas y materiales de construcción, cochecitos de juguete y señal de metal Wood and construction materials, toy cars and metal sign


* Isabel Servera Palma de Mallorca 1986

És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on també ha cursat el màster de Produccions Artístiques i Recerca. Actualment és artista resident a Hangar i forma part del programa d’artistes d’Oficina 36. Les seves preocupacions artístiques giren al voltant de dur la producció a l’extrema rutina, a la labor. Provocar una confrontació i un diàleg entre artesania, mecànica i art. A partir del setmanari Brisas num.1240 (Ultima Hora, 5/2/2011), duu a terme l’acció d’anar tallant manualment una franja vertical de 2mm de cada pàgina, des de la portada fins a l’ultima pàgina, disposant-les una al costat de l’altra, fins que retorna a l’inici i torna a començar. Es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona, donde también ha cursado el master de Producciones Artísticas e Investigación. Actualmente es artista residente en Hangar y forma parte del programa de artistas de Oficina 36. Sus preocupaciones artísticas giran en torno a llevar la producción a la extrema rutina, a la labor. Provocar una confrontación y un diálogo entre artesanía, mecánica y arte. A partir del semanario Brisas num.1240 (Ultima Hora, 5/2/2011), lleva a cabo la acción de cortar manualmente una franja vertical de 2mm de cada página, desde la portada hasta la última página, colocándolas una al lado de la otra, hasta que vuelve al inicio y empieza de nuevo. She graduated in Fine Arts from the University of Barcelona, ​​where she also completed a Masters of Artistic Production and Research. She is currently an artist in residence at Hangar and is part of the Oficina 36 artists’ programme. In her artwork, she is concerned with taking the production process to extreme routine, labour. She wants to provoke a confrontation and dialogue between craft, engineering and art. From the weekly supplement Brisas nr 1240 (Ultima Hora, 05/02/2011), she performs the action of manually cutting a vertical strip of 2mm from each page, from the cover to the last page, placing them one next to another, until she returns to the beginning and starts over again.

31

Setmanari Brisas num.1240 seccionat en 1408 porcions 2011 28,7 x 373 cm ///////////////// Paper tallat Papel cortado Cut paper


* Marc Sparfel Morlaix 1972

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Brest, Tècniques de Comercialització a Tours i Belles Arts a Orleáns. Viu a Barcelona des de fa 11 anys. Treballa amb mobles abandonats, que ja no serveixen, o simplement no agraden. Canvi de cicle, formes obsoletes a l’hora del triomf del disseny suec. Cadires, armaris, taules, penjarobes, tot de fusta, un veritable bosc urbà que creix sobre l’asfalt, recolzat en els fanals, pujat a les parets... Un cop al seu taller, el seu refugi, el seu laboratori, comença la transformació, sempre intuïtiva, sense discurs a priori, buscant una certa elegància, una certa poesia feta de fusta. Estudió Ciencias Económicas en la Universidad de Brest, Técnicas de Comercialización en Tours y Bellas Artes en Orleáns. Vive en Barcelona desde hace 11 años. Trabaja con muebles abandonados, que ya no sirven, o simplemente no gustan. Cambio de ciclo, formas obsoletas en la hora del triunfo del diseño sueco. Sillas, armarios, mesas, percheros, todo de madera, un verdadero bosque urbano que crece sobre el asfalto, apoyado en las farolas, subido a las paredes... Una vez en su taller, su refugio, su laboratorio, empieza la transformación, siempre intuitiva, sin discurso a priori, buscando una cierta elegancia, una cierta poesía hecha de madera. He studied economics at the University of Brest, Marketing Techniques in Tours and Fine Arts in Orleans. He has lived in Barcelona for 11 years. He works with abandoned furniture that is no longer in use, or people simply do not want. Change of cycle, obsolete forms in the face of the triumph of Swedish design. Chairs, cabinets, tables, coat racks, all made of wood, a true urban forest that grows on the tarmac, leaning on lampposts, piled up against walls ... Once in his workshop, his refuge, his laboratory, the transformation begins, always intuitive, without an a priori concept, looking for a certain elegance, a certain poetry made ​​of wood.

32

Taureau 2010 181 x 135 x 46 ///////////////// Parts de mobles de fusta rebutjats Partes de muebles de madera desechados Parts of discarded wooden furniture


* William Truini New York 1963

Novaiorquès d’origen, viu a Barcelona des de 1990, principalment al barri del Raval. L’Àguila Ravalera Extinta és un au imaginària, feta d’objectes quotidians. És una forma juganera de qüestionar la possible existència i desaparició de la fauna salvatge al barri, així com els canvis socials i mediambientals en general que en ell s’esdevenen. L’obra també tracta la qüestió molt més àmplia de l’extinció de les espècies a tot el món, en la qual l’ésser humà intervé directament amb la destrucció de l’hàbitat i la contaminació. En aquest sentit, hi ha una lògica clara, encara que fosca, en crear una espècie extinta d’objectes de consum reciclats. Neoyorquino de origen, vive en Barcelona desde el 1990, principalmente en el barrio del Raval. El Águila Ravalera Extinta es un ave imaginaria, hecha de objetos cotidianos. Es una forma juguetona de cuestionar la posible existencia y desaparición de la fauna salvaje en el barrio, así como los cambios sociales y medioambientales en general que ocurren allí. La obra también trata la cuestión, mucho más amplia, de la extinción de las especies en todo el mundo, en la cual el ser humano interviene directamente con la destrucción del hábitat y la contaminación. En este sentido, hay una lógica clara aunque oscura en crear una especie extinta de objetos de consumo reciclados. Originally from New York City, he has lived in Barcelona since 1990, primarily in the Raval neighbourhood. The Extinct Raval Eagle is an imaginary bird made of everyday objects. It is a playful way to question the possible existence and disappearance of wildlife in the neighbourhood, as well as the general social and environmental change that is occurring there. The piece also addresses the much broader question of the extinction of species worldwide, in which humans play a direct role through the destruction of habitat and pollution. In this sense, there’s a clear if dark logic to creating a lost species out of recycled consumer goods.

33

Extinct Raval Eagle 2011 75 x 60 x 30 cm ///////////////// Capsa de mocadors, ouera, colador de te, paper de diari, ploma i palillos Caja de pañuelos, huevera, colador de té, papel de periódico, pluma y palillos Tissue box, egg carton, tea strainer, newspaper, feather and chopsticks


* Albert Vila Huix La Cellera de Ter 1977

Actualment es dedica professionalment a la restauració i conservació del patrimoni. Ho combina amb l’escultura, com afició i espai de reflexió personal, des de fa ja uns 10 anys. Sempre ha combinat diferents tècniques i materials ja què li interessa experimentar i descobrir, amb la reutilització dels objectes i la seva transformació, una funció totalment diferent a la original per la qual van ser ideats. Confessió forma part d’una sèrie d’escultures que ha creat a partir de la reutilització de bicicletes velles i en desús. Actualmente se dedica profesionalmente a la restauración y conservación del patrimonio. Lo combina con la escultura, como afición y espacio de reflexión personal, desde hace ya unos 10 años. Siempre ha combinado diferentes técnicas y materiales, puesto que le interesa experimentar y descubrir con la reutilización de los objetos y con su transformación una función totalmente diferente a la original por la cual fueron ideados. Confesión forma parte de una serie de esculturas que ha realizado a partir de la reutilización de bicicletas viejas y en desuso. At present he is professionally dedicated to the restoration and conservation of heritage. He has been combining this with sculpture, as a hobby and a space for personal reflection, for the past 10 years. He has always combined different techniques and materials, being interested in experimenting and discovering, through the reuse of objects and their transformation, totally different functions to the original ones for which they were designed. Confession is part of a series of sculptures he has created, reusing old unused bicycles.

34

Confessió 2010 100 x 140 x 40 cm ///////////////// Bicicletes velles Biciletas viejas Old bicycles


* Vittorio Villa Santiago de Chile

Des de 2006 resideix a Barcelona, on actualment treballa en el seu taller. Les seves inquietuds creatives el porten a diverses disciplines com el disseny, la escenografia, l’interiorisme, la imatge i el dibuix. La seva intenció és donar ús al desús, reutilitzant materials, com ara bosses de plàstic, per a crear una obra, apel·lant al reciclatge creatiu. El projecte Mister Polietilè, és una sèrie de retrats tridimensionals. Borses/individus, que a l’inrevés i al dret funcionen com a màscares translúcides arremangades. Permanents fantasmes que ens miren des de la paret. Ànimes de plàstic que no amaguen la naturalesa del que acullen. Desde 2006 reside en Barcelona, donde actualmente trabaja en su taller. Sus inquietudes creativas lo llevan a diversas disciplinas como el diseño, la escenografía, el interiorismo, la imagen y el dibujo. Su intención es dar uso al desuso, reutilizando materiales, como bolsas de plástico, para crear una obra, apelando al reciclaje creativo. El proyecto Mister Polietileno consiste en una serie de retratos tridimensionales. Bolsas/individuos, que al revés y al derecho funcionan como máscaras traslúcidas arremangadas. Permanentes fantasmas que nos miran desde la pared. Almas de plástico que no esconden la naturaleza de lo que cobijan. Since 2006 he has lived in Barcelona, ​​where he currently works in his studio. His concerns have involved him in various creative disciplines such as design, set design, interior design, image and drawing. He seeks to give use to disuse, reusing materials such as plastic bags to create artworks, appealing to creative recycling. The Mister Polyethylene project is a series of three-dimensional portraits. Bags/individuals that, both inside out and right way out, function as translucent rolled up masks. Permanent ghosts are watching us from the wall. These plastic souls do not hide the nature of what they shelter.

35

Mister Polietileno 2011 150 x 120 cm ///////////////// Bosses de plàstic Bolsas de plástico Plastic bags


36


EXPO EXPO EXHI SICIÓ SICIÓN BITION Artistes convidats

37

Artistas invitados

Invited Artists


* A-FAD Artistes i Artesans del Fad fad.cat L’A-FAD és l’Associació d’Artistes i Artesans del FAD, fundada el 1973, que du a terme una important tasca d’investigació, divulgació i promoció del món de l’art i l’artesania, a través de la celebració d’exposicions, congressos i seminaris, i l’organització d’esdeveniments per a la promoció de les arts, com Tallers Oberts de Barcelona, el premi ENJOIA’T, els premis ARTFAD, el congrés IBERIONA i la biennal ARTMAR, entre d’altres. L’ A-FAD treballa amb l’objectiu de promocionar i difondre la creació artística i artesana, i vol reflexionar sobre el seu passat, present i futur, apostant per uns arts i oficis de qualitat, d’avantguarda, i amb una destacada presència en el marc artístic contemporani. A-FAD es la Asociación de Artistas y Artesanos del FAD, fundada en 1973, que lleva a cabo una importante labor de investigación, divulgación y promoción del mundo del arte y la artesanía, a través de la celebración de exposiciones, congresos y seminarios, así como la organización de eventos de promoción de las artes, como Talleres Abiertos de Barcelona, el premio ENJOIA’T, los premios ARTFAD, el congreso IBERIONA y la bienal ARTMAR, entre otros. La A-FAD trabaja con el objetivo de promocionar y difundir la creación artística y artesana, y reflexionar sobre su pasado, presente y futuro, apostando por unos artes y oficios de calidad, de vanguardia, y con una destacada presencia en el marco artístico contemporáneo. The A-FAD is the Association of Artists and Artisans of the FAD, founded in 1973, which performs an important task of research, dissemination and promotion of the arts and crafts, through holding exhibitions, conferences and seminars and organizing events which promote the arts. These include the Barcelona Open Studios, the ENJOIA’T award, ARTFAD awards, the IBERIONA congress and the ARTMAR biennial. The A-FAD´s work is aimed at promoting and promulgating artistic creation and craftsmanship, and reflects upon their past, present and future. It invests in quality and cutting-edge arts and crafts with a strong presence in the context of contemporary art.

38


* Iris Tonies Zeist 1975

Un cop acabada l’Acadèmia d’Art d’Utrecht va començar a exposar a Holanda, mentre restaurava un veler clàssic. Després de mig any de viure a bord, va navegar al voltant d’Europa occidental fins al Port Vell de Barcelona. Aquí va començar l’Estudi Nòmada, on organitza exposicions en col·laboració amb altres artistes nòmades. La casa de Mazu és un tribut a la patrona xinesa dels pescadors, navegants i migrants. Veles de rebuig d’embarcacions que l’artista transforma en elements arquitectònics ondulants i desplegats. La instal·lació envolta el públic amb làmines onejants, fluïdes, aèries. Tras terminar la Academia de Arte de Utrecht empezó a exponer en Holanda, mientras restauraba un velero clásico. Después de medio año viviendo a bordo, navegó alrededor de Europa occidental hasta el Port Vell de Barcelona. Aquí puso en marcha el Estudio Nómada, donde organiza exposiciones en colaboración con otros artistas nómadas. La casa de Mazu es un tributo a la patrona china de los pescadores, navegantes y migrantes. Velas desechadas de las embarcaciones en que viaja la artista son transformadas en elementos arquitectónicos ondulantes que se abren. La instalación envuelve al público con láminas ondeantes, fluidas y aéreas. When she finished art academy in Utrecht, she started exhibiting in Holland while refurbishing a classic sailing ship. After half a year of living on board, she sailed around western-Europe to Port Vell in Barcelona. Here she started a studio-workshop, Estudio Nómada, where she organises exhibitions in cooperation with other nomadic artists. The House of Mazu is a tribute to the Chinese patroness of fishermen, sailors and migrants. Sails discarded from the ships on which the artist has travelled are transformed into swaying, unfolding architectural elements. The installation surrounds the audience with waving, fluid and airy lamellae.

39

La casa de Mazu 2011 300 x 300 x 200 cm ///////////////// Veles d’un vaixell Velas de un barco Sails of a boat


* Sol Vidal Barcelona 1942

No hi ha objectes anodins. Quina meravella, el fet de crear a partir de la reutilització d’un objecte que ha deixat de ser útil. A partir d’aquí ens endinsem en el plaer de la recerca, partint d’una ment oberta i una mirada còmplice, per ser capaços de redescobrir els objectes i retornar-los a la vida. Reinventar el seu ús a través de la intervenció artística. Aquesta obra parteix de la idea de llavor com a metàfora d’un llibre, com a continent de la informació dels codis genètics de la natura. La llavor, un element petit però alhora molt preuat, ja què en ell s’amaga el misteri del que s’esdevindrà. No hay objetos anodinos. Qué maravilla, el hecho de crear a partir de la reutilización de un objeto que ha dejado de ser útil. A partir de aquí nos adentramos en el placer de la búsqueda, partiendo de una mente abierta y una mirada cómplice, para ser capaces de redescubrir los objetos y devolverlos a la vida. Reinventar su uso a través de la intervención artística. Esta obra parte de la idea de semilla como metáfora de un libro, como continente de la información de los códigos genéticos de la naturaleza. La semilla, un elemento pequeño pero a la vez muy preciado, puesto que en él se esconde el misterio de lo que acontecerá. There are no anodyne objects. What a marvel it is to create by reusing an object which has ceased to be useful. From this starting point we immerse ourselves in the pleasure of the quest, equipped with an open mind and a concomitant outlook, to be able to rediscover objects and return them to life, reinventing their utility through artistic intervention. This work departs from the precept of the idea of a seed as metaphor for a book. Holder of genetic information, the seed is a small but highly valued particle, for inside it is hidden the mystery of what will occur.

40

Codi I, II, III 2009 14 x 13 x 11 cm ///////////////// Paper reciclat i llavors Papel reciclado y semillas Recycled paper and seeds


* Galeria Out of Africa

galeria-out-of-africa.com

La galeria va obrir les seves portes el 15 d’abril del 2011 a Benás (Benasque, Osca), al peu del cim més alt del Pirineu, l’Aneto. Presenta art tribal i objectes tradicionals de l’Àfrica Occidental, però és també una plataforma per als artistes emergents africans: fotògrafs, pintors, escultors, artistes que fan obres amb material reciclat. Dirigida per Sorella Acosta i Salvador Campillo, dos apassionats de l’art, dels viatges i de l’Àfrica, presenta una proposta original i actual, entre art contemporani, art tribal i objectes tradicionals, curosament seleccionats, i que es destaquen per la seva llibertat de to i la originalitat del seu llenguatge plàstic. La galería abrió sus puertas el 15 de abril del 2011 en Benás (Benasque, Huesca), al pie de la cumbre más alta de los Pirineos, el Aneto. Presenta arte tribal y objetos tradicionales de África Occidental, pero también es una plataforma para artistas emergentes africanos: fotógrafos, pintores, escultores, artistas realizando obras en material reciclado. Dirigida por Sorella Acosta y Salvador Campillo, dos apasionados del arte, de los viajes y de África, es una propuesta original y actual, entre arte contemporáneo, arte tribal y objetos tradicionales, seleccionados cuidadosamente, y que destacan por su libertad de tono y la originalidad de su lenguaje plástico. The gallery opened its doors on the 15th of April 2011 in Benás (Benasque, Huesca) at the foot of the Pyrenees’ highest peak, Aneto. It offers tribal art and traditional East African objects. It is also a vehicle for promoting up-and-coming African artists: photographers, painters, sculptors and artists who work with recycled materials. Managed by Sorella Acosta and Salvador Campillo, both lovers of art, travel and Africa, the gallery aims to create a rich relationship between contemporary art, tribal art and traditional objects with an original and up-to-date approach. All pieces are carefully chosen, according to the special freedom of their style and their original artistic language.

41


* Hamed Ouattara Ouagadougou (Burkina Faso) 1971

Per Hamed Ouattara el disseny ocupa un lloc important en una Àfrica que ha esdevingut pràcticament un abocador. D’aquí sorgeix la idea de recuperar la brossa creada per la societat. Hamed Ouattara la recicla integrant-hi una estètica africana. L’artista vol ser un mediador entre els objectes rebutjats i el públic, permetent tornar a viure als objectes reciclats. Hamed Ouattara estima que les seves creacions de disseny han de respondre a una necessitat: per damunt de l’estètica que destilen, les seves obres conserven un aspecte funcional i utilitari. Para Hamed Ouattara el diseño se impone en una África convertida en basurero. De ahí la idea de recuperar los residuos creados por la sociedad. Hamed Ouattara los recicla, confiriéndoles una identidad africana. El artista quiere ser mediador entre los objetos desechados y el público, permitiendo a los objetos reciclados revivir. Hamed Ouattara considera que sus creaciones de diseño tienen que responder a una necesidad: además de la estética que emana de los muebles, sus obras conservan un aspecto funcional y utilitario. Hamed Ouattaras’ designs are born out of a junk-strewn Africa. His work involves picking up the pieces society left behind. He recycles them, turns them round and gives them a purely African identity. The artist assumes the role of mediator in the relationship he forges between discarded junk and the viewer. At the same time he breathes life back into recycled material. Hammed Ouattara believes that his design creations should respond to a need: beyond the visual energy it gives off, his work fulfils a use and a function.

42

Mueble Lux TV 2010 80 x 188 x 40 cm ///////////////// Reciclatge de metall de barrils de lubricants, armats amb barres de ferro Reciclaje de metal de barriles de lubricantes, estructura en hierro Recycling of metal oil barrels, metal work structure

Silla Tongoni 2010 85 x 40 x 43cm ///////////////// Reciclatge de metall de barrils de lubricants, armats amb barres de ferro Reciclaje de metal de barriles de lubricantes, estructura en hierro Recycling of metal oil barrels, metal work structure

Taburete Deni 2010 47 x 35 x 35 cm ///////////////// Reciclatge de metall de barrils de lubricants, armats amb barres de ferro Reciclaje de metal de barriles de lubricantes, estructura en hierro Recycling of metal oil barrels, metal work structure


* Xavier Sayago Ouagadougou (Burkina Faso) 1981

Xavier Sayago s’interessa per la recuperació de trossos de ferro, l’aprenentatge de la tècnica de soldadura per arc, així com per l’escultura. Transforma ferros vells en ocells fabulosos, els quals es converteixen en el símbol de les seves obres i il·lustren la lleugeresa i bellesa de la vida. Xavier Sayago arriba a imposar el seu estil i la seva personalitat amb realitzacions cada cop més agosarades que posen de manifest un alt nivell de creativitat. Xavier Sayago se interesa por la recuperación de pedazos de hierro, por el aprendizaje de la técnica de la soldadura al arco y por la escultura. Transforma viejos hierros en pájaros fabulosos, que se convierten en el símbolo de sus obras e ilustran la ligereza y la belleza de la vida. Xavier Sayago consigue imponer su estilo y su personalidad con obras cada vez más atrevidas, donde se refleja un alto nivel de creatividad. Xavier Sayagos’ interests lie in collecting pieces of metal, learning new arc welding techniques and sculpture. He transforms old metal into fabulous birds which symbolize his work and illustrate the lightness and beauty of life. Through ever more daring and bold creations Xavier succeeds in imposing his style, personality and creativity.

Oiseau Kayimbou 2011 200 x 110 x 110 cm ///////////////// Reciclatge de metall de barrils de lubricants, armats amb barres de ferro Reciclaje de metal de barriles de lubricantes, estructura en hierro Recycling of metal oil barrels, metal work structure 43


* La Xina A.R.T.

laxinaart.org

La Xina A.R.T. és un col·lectiu d’artistes fundat al 1996. Disposa d‘un espai per exposicions i activitats. Forma part de la xarxa europea d’espais de creació Kanîbal’hopox i de Xarxaprod. Més d’una trentena d’artistes han estat membres de l’associació i dos-cents més han presentat les seves obres en les més de 180 exposicions realitzades a la seva seu. La Xina també edita la revista La Conxinxina i organitza el festival de música La Xina Sona i el projecte pedagògic La Xina Xinorri. Actualment formen La Xina A.R.T. Benxamín Álvarez, Toni Clos, Xesco Mercé, David Tarancón, José A. Troya i Marc Vilallonga. Amb la col·laboració de Berta Simon. La Xina A.R.T. es un colectivo de artistas fundado en 1996. Dispone de un espacio para exposiciones y actividades. Forma parte de la red europea de espacios de creación Kanîbal’hopox y de Xarxaprod. Más de una treintena de artistas han sido miembros de la asociación y doscientos más han presentado sus obras en las más de 180 exposiciones realizadas en su sede. La Xina edita la revista La Conxinxina y organiza el festival de música La Xina Suena y el proyecto pedagógico La Xina Xinorri. Actualmente forman La Xina A.R.T. Benxamín Álvarez, Toni Clos, Xesco Mercé, David Tarancón, José A. Troya y Marc Vilallonga. Con la colaboración de Berta Simon. La Xina A.R.T. is a group of artists founded in 1996. The collective has a space for exhibitions and activities and forms part of the European network of creative spaces, Kanîbal’hopox and Xarxaprod. More than thirty artists have been members of the association and two hundred more have presented their works in the over 180 exhibitions organized at their headquarters. La Xina also publishes La Conxinxina magazine and organizes the La Xina Suena music festival and the La Xina Xinorri educational project. Currently La Xina A.R.T. is formed by Benxamín Álvarez, Toni Clos, Xesco Mercé, David Tarancón, José A. Troya and Marc Vilallonga. In colaboration with Berta Simon.

44


* Xesco Mercé Ivars d’Urgell 1965

Xesco Mercé, ens presenta un poètic, tragicòmic, brutal i enèsim darrer intent de salvar la pintura i tota la genèrica que comporta (amb la càrrega èpica i ètica que només tenen les causes perdudes), enfront d’un art contemporani plàstic, esmunyedís, epidèrmic, anecdòticament ocurrent i de mercantilitat escumosa. L’artista lleidatà, amb dràstica sutura, aplega tots els seus registres precedents (la subtilitat de la pintura, la fragilitat de la instal·lació o la física dura de l’escultura) amb caceres, bodegons, paisatges i marines rescatats dels contenidors de l’oblit i reviscuts ara com a noves i belles criatures. Xesco Mercé, nos presenta un poético, tragicómico, brutal y enésimo último intento de salvar la pintura y toda la genérica que comporta (con la carga épica y ética que sólo tienen las causas perdidas), frente a un arte contemporáneo plástico, escurridizo, epidérmico, anecdóticamente ocurrente y de mercantilidad espumosa. El artista leridano, con drástica sutura, reúne todos sus registros precedentes (la sutileza de la pintura, la fragilidad de la instalación o la física dura de la escultura) con cacerías, bodegones, paisajes y marinas rescatados de los contenedores del olvido y revividos ahora como nuevas y bellas criaturas. Xesco Mercé, presents a poetic, tragicomic, brutal and yet another final attempt to save painting and all its generic behavior (with the epic and ethical burden that only lost causes have), in the face of contemporary art - plastic, elusive, epidermal, anecdotally witty and of frothy merchandisability. The artist from Lerida unites all his previous registers (the subtlety of painting, the fragility of installations or the hard physics of sculpture) with drastic suture, including hunting scenes, still lifes, landscapes and marine scenes rescued from the containers of oblivion and now revived as new and beautiful creatures.

45

El retaule dels monstres benignes 2011 200 x 460 cm ///////////////// Pintura i collage sobre plàstics i quadres vells Pintura y collage sobre plásticos y cuadros viejos Paint and collage on plastic and old paintings


* N2 Galeria

n2galeria.com

N2 Galeria va obrir les seves portes al carrer Enric Granados 61, a Barcelona, el 6 d’octubre de 2005, quan la Galeria Ignacio de Lassaletta es va associar amb Josep Antoni Carulla per fundar N2. En línies generals, N2 exhibeix artistes emergents nacionals i internacionals i últimes tendències; entenent l’art des d’una perspectiva multidisciplinària que abasta pintura, escultura, collage, instal·lació, fotografia, vídeo. N2 Galería abrió sus puertas en la calle Enric Granados 61 de Barcelona el 6 de octubre de 2005, cuando la Galería Ignacio de Lassaletta se asoció con José Antonio Carulla para fundar N2. En líneas generales, N2 exhibe artistas emergentes nacionales e internacionales y últimas tendencias; entendiendo el arte desde una perspectiva multidisciplinar que abarca pintura, escultura, collage, instalación, fotografía, vídeo. N2 Gallery opened in Enric Granados 61, in Barcelona, on October 6, 2005, when Ignacio de Lassaletta Gallery associated itself with Jose Antonio Carulla to form N2. In general, N2 exhibits national and international emerging artists and latest trends, and understands art from a multidisciplinary perspective which encompasses painting, sculpture, collage, installation, photography, video, and so on.

46


* Héctor Veláz quez Ciudad de México 1965

En l’obra d’Héctor Velázquez la combinació de tècniques i la seva digressió en els mètodes escultòrics convencionals estableixen una relació distintiva. L’obra presentada està basada en la tradició precolombina del Déu Xipe Tòtem, que consistia a fer un sacrifici humà i amb la pell del sacrificat es cobria al sacerdot. En l’obra d’Héctor Velázquez, dóna un gir i es converteix en una relació d’amor on persones lligades a la vida de l’artista entren en el mateix joc. En l’obra presentada es pot veure com les mans del pare d’Héctor protegeixen les del seu fill. En la obra de Héctor Velázquez la combinación de técnicas y su digresión en los métodos escultóricos convencionales establecen una relación distintiva. La obra presentada está basada en la tradición precolombina del Dios Xipe Tótem, que consistía en hacer un sacrificio humano y con la piel del sacrificado se cubría al sacerdote. En la obra de Héctor Velázquez, da un giro y se convierte en una relación de amor donde personas ligadas a la vida del artista entran en el mismo juego. En la obra presentada se puede ver como las manos del padre de Héctor protegen a las de su hijo. In the work of Hector Velazquez the combination of techniques and his digression into conventional sculptural methods establish a distinctive relationship. The presented work is based on the pre-Columbian tradition of the God Xipe Totem, which consisted of making a human sacrifice and covering the priest with the skin of the sacrificed. In Hector’s artwork it is given a twist and becomes a loving relationship in which people related to the artist’s life enter the same game. In the shown piece one can see how the hands of Hector’s father protect those of his son.

47

Manos de Héctor Velázquez V. y Héctor Velázquez G. 2007 33 x 30 x 14 cm ///////////////// Estam reciclat tenyit i resina. Edició de 3 peces Estambre reciclado teñido y resina. Edición de 3 piezas Recycled and dyed yarn, resin. Edition of 3 pieces


* Enrique Barro Barcelona 1987

En la peça anomenada Interminable podem veure un traç, on cada corba representa un fragment d’un temps viscut abans. Cada color evoca el sentiment irrecuperable de cada decisió presa dins del cicle de la vida d’un individu, d’aquí el circuit tancat que s’aprecia en la imatge. El fet de reciclar el llapis i donar-li un altre ús com a material expressiu, és una simple referència al desig de romandre sempre com un nen, sobrevolant constantment la idea dels gargots realitzats amb llapis de colors però madurant i reflexionant sobre això. En la pieza titulada Interminable podemos ver un trazo donde cada curva representa un fragmento de un tiempo vivido antaño. Cada color evoca el sentimiento irrecuperable de cada decisión tomada dentro del ciclo de la vida de un indivíduo, de ahí el circuito cerrado que se aprecia en la imagen. El hecho de reciclar el lápiz y darle otro uso como material expresivo, es una simple referencia al deseo de permanecer siempre como un niño, sobrevolando constantemente la idea de los garabatos realizados con lápices de colores, pero madurando y reflexionando sobre ello. In the piece named Endless, we can appreciate a line where each curve represents a fragment of a moment lived in the past. Each colour evokes the irrecoverable sentiment of every decision made within the life cycle of an individual, hence the closed circuit which can be observed in this image. The action of recycling the pencil and giving it another use as an expressive material is a simple reference to the desire to always remain a child. This piece constantly hovers over the idea of childhood scrawls made with coloured pencils, but matures and reflects upon it.

48

Interminable 2011 100 x 140 cm ///////////////// Tela, restes de treure punta a llapis de colors Lienzo, restos de sacar punta a lápices de colores Canvas, pencil shavings


* Water Tower Art Fest watertowerar tfest.com

“Creiem que l’art té una funció en la societat i deleguem de nou aquesta funció en ell.” Des de l’any 2006, l’ONG IME organitza anualment el WTAF a la Torre de l’Aigua de Sofia, un edifici històric abandonat. A partir del 2007 s’incorporen, a més, altres edificis i llocs abandonats. El festival presenta obres d’artistes contemporanis nacionals i internacionals en l’àmbit de la performance, el video i les instal·lacions site specific que reflexionen sobre la història o el valor arquitectònic de l’indret pel qual estan concebudes, abastant conceptes d’art, creativitat, renovació urbana i espais d’art alternatiu. Aquí, les dues artistes presenten obres exposades al WTAF. “Creemos que el arte tiene una función en la sociedad y delegamos de nuevo esta función en él.” Desde el año 2006, la ONG IME organiza anualmente el WTAF​​en la Torre del Agua de Sofía, un edificio histórico abandonado. Desde el año 2007 se incorporan además otros edificios y lugares abandonados. El festival presenta obras de artistas contemporáneos nacionales e internacionales en el ámbito de la performance, el vídeo y las instalaciones site specific que reflexionan sobre la historia o el valor arquitectónico del lugar para el que han sido concebidas, abarcando conceptos de arte, creatividad, renovación urbana y espacios de arte alternativo. Aquí, las dos artistas presentan obras expuestas en el WTAF. “We believe that art has a function in society and we delegate that function back to it.” Since 2006, the NGO IME organizes the WTAF annually in the Water Tower of Sofia, an abandoned historic building. Since 2007 it also takes place in other abandoned buildings and locations. The festival presents international and national contemporary artists’ work in the spheres of performance, video and site-specific installations that reflect on the history or architectural value of the place they are conceived for, encompassing ideas of art, creativity, urban renewal and alternative art spaces. Here, both artists present works exhibited at WTAF.

49

Vella Torre d’Aiga de Sofia que dona nom al Water Tower Art Fest Vieja Torre de Agua de Sofia que da nombre al Water Tower Art Fest Old Water Tower of Sofia from which the Water Tower Art Fest takes its name


* Efrosina Peneva Varna 1975

Té un Màster en Pedagogia d’Art i Periodisme de la Universitat de Sofia Sant Clement. Treballa en la decoració d’interiors, instal·lacions artístiques, disseny i fotografia. Ara també treballa amb nens. La instal·lació que presenta a Drap-Art’11 és un objecte lumínic que forma part del seu projecte Pensament blanc per a un arbre. La seva motivació era descobrir la naturalesa d’un arbre d’una manera nova, així com els conceptes de vida, destinació, i transformació en la naturalesa. És un lloc al que s’entra per una petita obertura il·luminada i on es pot experimentar un pensament blanc o un sentiment per l’arbre. Tiene un Master en Pedagogía de Arte y Periodismo de la Universidad de Sofía San Clemente. Trabaja en la decoración de interiores, instalaciones artísticas, diseño y fotografía. Ahora también trabaja con niños. La instalación que presenta en Drap-Art’11 es un objeto lumínico que forma parte de su proyecto Pensamiento blanco para un árbol. Su motivación era descubrir la naturaleza de un árbol de una manera nueva, así como los conceptos de vida, destino, y transformación en la naturaleza. Es un lugar al que se entra por una pequeña abertura iluminada y dónde se puede experimentar un pensamiento blanco o un sentimiento para el árbol. She holds an MA in Art Pedagogy and Pedagogy from Sofia St Kliment Ohridksi University. She is active in interior decoration, art installation, design and photography. Now she also works with children. The installation she presents at Drap-Art’11 is a luminous object that is part of her White thought for a Tree project. Her motivation was to discover the nature of a tree in a new way, as well as the concepts of life, destiny, and transformation in nature. The materials used are recycled paper that has been processed by the machinery of a print shop. It is a place one enters from a small lightened opening and where one can then experience a white thought or a feeling for the tree.

50

White Thought for a Tree 2010 180 x 100 x 100 cm ///////////////// Paper reciclat teixit sobre una xarxa de plàstic, filferro Papel reciclado tejido sobre una red de plástico, alambre Recycled paper knitted on plastic net, wire


* Nia Pushkarova Sofia 1970

Es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Reading l’any 1995, viu i treballa a Sofia. Artista i des de l’any 2004 presidenta de l’ONG IME, que organitza el Water Tower Art Fest des de 2006. La seva instal·lació audiovisual Door va ser mostrada per primera vegada el 2009 a la Torre d’Aigua que dóna nom al festival. Amb la seva missió de conte de fades, l’obra va donar nova vida a la torre d’aigua abandonada, la va fer visible per uns dies als habitants de la ciutat, malgrat que sigui invisible per tothom durant la resta del temps. Sorgida de la consciència col·lectiva de les dones, l’obra mostra que la torre està descurada, però no oblidada. Se graduó en Bellas Artes por la Universidad de Reading en 1995, vive y trabaja en Sofía. Artista y desde el año 2004 presidenta de la ONG IME, que organiza el Water Tower Art Fest desde 2006. Su instalación audiovisual Door fue mostrada por primera vez en 2009 en la Torre de Agua que da nombre al festival. Con su misión de cuento de hadas, la obra dio nueva vida a la torre de agua abandonada, la hizo visible por unos días para los habitantes de la ciudad, a pesar de ser invisible para todos el resto del tiempo. Surgida de la conciencia colectiva de las mujeres, la obra demuestra que la torre está descuidada, pero no olvidada. She graduated in Fine Arts from Reading University in 1995, and now lives and works in Sofia. Artist and chairwoman of NGO IME since 2004, she has also organized the Water Tower Art Fest since 2006. Her video installation Door was first shown in the water tower that gives name to the festival, in 2009. With its fairy tale mission, the piece gave new life to the abandoned water tower, making it visible to the inhabitants of the city for a few days, but invisible to all for the rest of the time. Sprung from the female collective consciousness, the piece proves the tower neglected but not forgotten.

51

Door 2009 3’ ///////////////// Instal·lació audiovisual. Crèdits a Studio 1+1 Instalación audiovisual. Créditos a Studio 1+1 Video installation. Credits to Studio 1+1


* Roni Ben Ari Netaim 1947

* Doron Polak Givataim 1953

El projecte s’ocupa dels perills alarmants que ens esperen tret que gestionem adequadament els nostres dipòsits de deixalles. Es tracta dels aspectes romàntics de les preocupacions ambientals, la indiferència cap a la nostra monstruosa acumulació de residus i, sobretot, la nostra negació dels aspectes més lletjos de l’excés de consum al segle XXI. Es tracta de la col·laboració entre la fotògrafa i artista Roni Ben Ari i l’artista, gestor cultural i comissari Doron Polak. L’obra d’art resultant es mostrarà per primera vegada a Drap-Art’11 i trobarà la seva destinació final en la Green Tower, un edifici ecològic concebut per Ronen Azouri. El proyecto se ocupa de los peligros alarmantes que nos esperan a menos que gestionemos adecuadamente nuestros depósitos de desechos. Se trata de los aspectos románticos de las preocupaciones ambientales, la indiferencia hacia nuestra monstruosa acumulación de residuos y, sobre todo, nuestra negación de los aspectos más feos del exceso de consumo en el siglo XXI. Se trata de la colaboración entre la fotógrafa y artista Roni Ben Ari y el artista, gestor cultural y comisario Doron Polak. La obra de arte resultante se mostrará por primera vez en Drap-Art’11 y encontrará su destino final en la Green Tower, un edificio ecológico concebido por Ronen Azouri. This project deals with the alarming dangers which await us unless we manage our waste deposits properly. It is about the romantic aspects of environmental concerns, indifference towards our monstrous waste accumulation and above all our denial of the uglier aspects of overconsumption in the 21st century. Fruit of a collaboration between the photographer and artist Roni Ben Ari and the performer, cultural manager and curator Doron Polak, the artwork will be shown for the first time at Drap-Art’11 and will find its final destination in the Green Tower, an ecological building conceived by Ronen Azouri.

52

Oceans of Trash / Ecophobia 2011 15’ ///////////////// Instal·lació audiovisual / performance Instalación audiovisual / performance Video installation / performance


* Juan Carlos Benyeto Valencia 1960

Artista plàstic resident a Barcelona, amb diverses exposicions realitzades a Espanya, Alemanya i els EUA. En el seu treball genera contínuament deixalles, que alhora l’inspiren i donen origen a noves obres. En el procés creatiu, el residu deixa de ser-ho per a transformar-se en fragment d’una obra major que expressa unitat entre les parts. Així, el fragment original queda assemblat, conservant la seva particularitat, i es converteix en part estructurada d’una nova forma. En treballar amb fragments, ja siguin d’un sol ús o residuals, s’aprofundeix en la pròpia matèria, fins el punt que sembla que la radiografies i observes la seva vinculació amb altres formes. Artista plástico que reside en Barcelona, con diversas exposiciones realizadas en España, Alemania y EEUU. En su trabajo genera contínuamente desechos, que a su vez le inspiran y dan origen a nuevas obras. En el proceso creativo, el residuo deja de serlo para transformarse en fragmento de una obra mayor que expresa unidad entre las partes. Así, el fragmento original queda ensamblado conservando su particularidad, pero convirtiéndose en parte estructurada de una nueva forma. Al trabajar con fragmentos, ya sean desechables o residuales, se profundiza en la propia materia hasta tal punto que parece que la radiografías y observas su vinculación con otras formas. This Barcelona-based artist has had several exhibitions produced in Spain, Germany and the USA. In his work he continually generates waste which in turn inspires him, giving rise to new works. In the creative process waste ceases to be a residue; instead, it becomes a fragment of a larger work that expresses unity between its parts. Thus the original fragment is assembled in such a way that it retains its uniqueness but becomes a structured part of a new configuration. By working with fragments, either disposable or residual, the artist delves into very matter itself, to such an extent that this seems to be X-rayed, revealing its bonds with other forms.

53

Observatorio

Radiación

2007 41 x 33 cm ///////////////// Acrílic, cartró i fusta sobre tela Acrílico, cartón y madera sobre lienzo Acrylics, cardboard and wood on canvas

2007 61 x 46 cm ///////////////// Acrílic, cartró i fusta sobre tela Acrílico, cartón y madera sobre lienzo Acrylics, cardboard and wood on canvas


* Karol Bergeret Barcelona 1975

Aquesta dissenyadora industrial troba en l’art la seva forma d’expressió. La SuperWomanShiva és una escultura que vol homenatjar les mares treballadores. Neix de l’evolució del projecte Santes mestresses de casa, espècie en extinció: col·lecció d’escultures il·luminades sobre posts de planxar, que parlen de les dones que van dedicar la seva vida a la família i la llar, de forma gratuïta i anònima, fa tan sols unes dècades. Aquesta obra incorpora un carro de supermercat simbolitzant el consumisme i té la peculiaritat que és participativa, ja que convida, mitjançant una convocatòria oberta, les mares treballadores a donar-li cara i explicar la seva experiència a través de l’obra. Esta diseñadora industrial encuentra en el arte su forma de expresión. La SuperWomanShiva es una escultura que quiere homenajear a las madres trabajadoras. Nace de la evolución del proyecto Santas amas de casa, especie en extinción: colección de esculturas iluminadas sobre tablas de planchar, que hablan de las mujeres que dedicaron su vida a la familia y el hogar, de forma gratuita y anónima, hace tan sólo unas décadas. Esta obra incorpora un carro de supermercado simbolizando el consumismo y tiene la peculiaridad de que es participativa, ya que invita, mediante una convocatoria abierta, a las madres trabajadoras a darle cara y explicar su experiencia a través de la obra. This industrial designer finds her form of expression in art. SuperWomanShiva is a sculpture that wants to pay tribute to working mothers. Born of the evolution of the Holy Housewives, endangered species project, a collection of illuminated sculptures on ironing boards that talk about women who dedicated their lives to family and home, free of charge and anonymously, only a few decades ago, the present artwork incorporates a shopping trolley as a symbol of consumerism and has the peculiarity of being participatory, as it invites working mothers, through an open call, to lend their faces to and tell their stories in this piece.

54

SuperWomanShiva 2009 210 x 90 x 60 cm ///////////////// Objectes sobre post de planxar recuperada i carret de supermercat Objetos sobre tabla de planchar recuperada y carro de supermercado Objects on recuperated ironing board and supermarket trolley


* Norberto Fuentes Caspe 1958

Aquesta obra està construïda amb tots els objectes pertanyents al personatge central del conte Els conjurats de Belgravia, de Francisco López Serrano. Obeeixen a una vella afirmació de Norberto: Tots els objectes que ens envolten s’impregnen de nosaltres i en un moment determinat poden representar-nos. L’obra de partida és el retrat de Felipe II, de Ticiano. Les obres de Fuentes constitueixen un reciclatge total: basades en obres d’art anteriors, realitzades sobre un suport reciclat, pintades amb colors obtinguts a partir de restes de pintura, amb personatges construïts a partir de deixalles. Esta obra está construida con todos los objetos pertenecientes al personaje central del cuento Los conjurados de Belgravia, de Francisco López Serrano. Obedecen a una vieja afirmación de Norberto: Todos los objetos que nos rodean se impregnan de nosotros y en un momento determinado pueden representarnos. La obra de partida es el retrato de Felipe II, de Ticiano. Las obras de Fuentes constituyen un reciclaje total: basados en obras de arte anteriores, realizadas sobre un soporte reciclado, pintadas con colores obtenidos a partir de restos de pintura, con personajes construidos a partir de desechos. This work is construed with objects all pertaining to the central character in the story of The Belgravia Conspiracy by Francisco Lopez Serrano. They obey an old saying of Norberto’s: all objects that surround us impregnate themselves with us and at a given time can represent our selves. The original work which inspired the artist is a portrait of Philip II by Titian. Fuentes’ works are totally recycled: they are based on earlier artworks, created on recycled surfaces, painted with colours he obtains from remnants and chips of paint and his characters are built from waste.

55

El Rey del Mundo en la sombra 2007 100 x 188 cm ///////////////// Acrílic sobre fons d’armari Acrílico sobre trasera de armario Acrylics on the back of a cupboard


* Javier Mañá Barcelona 1957

En paral·lel al seu treball com a restaurador de motocicletes antigues, desenvolupa escultures de recanvis ja inexistents per donar nova vida a aquestes màquines. “En aquests processos de creació em vénen al cap altres projectes de formes unes vegades útils, altres vegades inútils o conceptuals com la que presento a Drap-Art’11. En aquesta senzilla obra intento convidar a la reflexió. Tot ho volem tancar, el material i l’immaterial, les veritats i les mentides, els desitjos, les nostres pors, en fi, tancar la nostra pròpia inseguretat encara que en realitat no tanquem res”.

La caja de las obsesiones 2011 38 x 44 x 26 cm ///////////////// Pany vell, clau, vareta d’acer inoxidable i tub de ferro Cerradura vieja, llave, varilla de acero inoxidable y tubo de hierro Old lock, key, stainless steel rod and iron tube

En paralelo a su trabajo como restaurador de motocicletas antiguas desarrolla esculturas de recambios ya inexistentes para dar nueva vida a estas máquinas. “En estos procesos de creación me vienen a la cabeza otros proyectos de formas útiles, en ocasiones, inútiles, en otras, o conceptuales como la que presento en Drap-Art’11. En esta sencilla obra intento invitar a la reflexión. Todo lo queremos encerrar, lo material y lo inmaterial, las verdades y las mentiras, los deseos, nuestros miedos, en fin, encerrar nuestra propia inseguridad aunque en realidad no encerremos nada”. Parallel to his work as a restorer of antique motorcycles, this artist develops sculptures from obsolete parts to restore life to those machines. “During my creative processes other projects of useful forms sometimes come to my mind, and at other times useless ones, or conceptual ones, such as these presented at Drap-Art’11. In this simple work I attempt to provoke thought. We want to lock everything up, the material and the immaterial, the truths and the lies, desires, our fears - in short, we want to lock up our own insecurity but when it comes down to it we don’t lock up anything at all.”

56

Helicóptetero 2011 53 x 33 x 130 cm ///////////////// Bola de coixinet, planxa de ferro, cèrcol d’acer inoxidable, hèlix de cotxe antic d’alumini Bola de cojinete, plancha de hierro, aro de acero inoxidable, hélice de coche antiguo de aluminio Ball bearing, iron plate, stainless steel ring, antique car aluminium helix


* Boryana Petrova Sofia 1989

Es va graduar el 2011 a l’Acadèmia Nacional de Belles Arts de Sofia. Va passar mig any a Milà, a l’Acadèmia de Brera, i va participar a l’exposició Il mondo a Brera. La via Erasmus. El tríptic Engulfing Solicitude explora el desenvolupament de les persones en l’era del consumisme. Segueix el camí de la vida d’un ésser humà que arriba a ser tan envoltat i obsessionat pels productes, que comença a pensar de si mateix com d’un producte. Al final, les persones funcionen tant a través del llenguatge de la compra i venda que es converteixen en una part de l’ambient que els envolta. Se graduó en 2011 en la Academia Nacional de Bellas Artes de Sofía. Pasó medio año en Milán en la Academia de Brera y participó en la exposición Il mondo a Brera. La vía Erasmus. El tríptico Engulfing Solicitude explora el desarrollo de las personas en la era del consumismo. Sigue el camino de la vida de un ser humano que llega a estar tan rodeado y obsesionado con los productos, que empieza a pensar de sí mismo como de un producto. Al final, las personas funcionan tanto a través del lenguaje de la compra y venta que se convierten en una parte del ambiente que los rodea. She graduated in 2011 from the National Academy of Arts in Sofia. She spent half a year in Milan at the Academy of Brera and took part in the exhibition Il mondo a Brera. La via Erasmus. The triptych Engulfing Solicitude explores the development of people in the age of consumerism. It follows the path through life of human beings that become so surrounded and obsessed with products that they start thinking of themselves as a product. In the end people function so greatly according to the language of buying and selling that they become part of the environment that surrounds them.

57

Engulfing Solitude 2 2011 120 x 100 cm ///////////////// Pintura i collage Pintura y collage Painting and collage


* USAME

USAME, iniciativa que neix a Barcelona el 2010, reutilitza materials que van ser creats per a altres usos, en objectes i mobles de disseny, ètics i ecoresponsables. La seva filosofia és la d’aprofitar vells recursos en lloc d’explotar-ne de nous. Productes amb ànima i amb història. Koppen és una interpretació del clàssic trofeu de cacera, feta amb envasos, ampolles i tapes de plàstic. Queda implícit un missatge de respecte pel medi ambient i els éssers que l’habiten. Peces úniques, fetes manualment i creades pel dissenyador gràfic Sebastiaan van Kempen en exclusiva per USAME. USAME, iniciativa que nace en Barcelona en 2010, reutiliza materiales que fueron creados para otros usos, en objetos y muebles de diseño, éticos y eco-responsables. Su filosofía es la de aprovechar viejos recursos en lugar de explotar nuevos. Productos con alma y con historia. Koppen es una interpretación del clásico trofeo de cacería, hecho con envases, botellas y tapas de plástico. Queda implícito un mensaje de respeto por el medioambiente y los seres que lo habitan. Piezas únicas, hechas manualmente y creadas por el diseñador gráfico Sebastiaan van Kempen en exclusiva para USAME. USAME, an initiative engendered in Barcelona in 2010, reuses materials which were created for other uses, to create objects and designer furniture, ethical and eco-responsible. Its philosophy is to take advantage of old resources instead of exploiting new ones. The results are products with history and soul. Koppen is an interpretation of the classic hunting trophy, made with plastic containers, bottles and plastic bottle-tops. Implicit is a message of respect for the environment and the beings which inhabit it. These are unique pieces made by hand and exclusively created by graphic designer Sebastiaan van Kempen for USAME.

58


59

Alexandra. Serie Koppen

Vita. Serie Koppen

Frank. Serie Koppen

2011 50 x 55 x 35 cm ///////////////// Taps i envasos de plàstic Tapones y envases de plástico Bottle-tops and plastic containers

2011 50 x 40 x 20 cm ///////////////// Taps i envasos de plàstic Tapones y envases de plástico Bottle-tops and plastic containers

2010 50 x 40 x 20 cm ///////////////// Taps i envasos de plàstic Tapones y envases de plástico Bottle-tops and plastic containers


60


AUDIO AUDIO AUDIO VISU VISU VISU ALS ALES ALS

61


* Fran Blanes Buenos Aires 1973

Ob Art Video www.ob-art. com

Ob-art video és una galeria virtual especialitzada en videoart. Es dedica a promocionar els seus artistes en festivals internacionals i a produir projectes audiovisuals mitjançant la seva productora Ob-art produccions, SL. Ob-art video presenta aquest any a Drap-Art’11 una video performance de Fran Blanes, Deshilachado, sobre la inserció cultural d’Argentina a Catalunya, a través dels símbols de fils i teles. Ob-art video es una galeria virtual especializada en videoarte. Se dedica a promocionar a sus artistas en festivales internacionales y a producir proyectos audiovisuales por medio de su productora Ob-art produccions, SL. Ob-art video presenta este año en Drap-Art’11 una video performance de Fran Blanes, Deshilachado, sobre la inserción cultural de Argentina en Cataluña, a través de los símbolos de hilos y telas. Ob-art video is a virtual gallery specializing in video art. It is dedicated to promoting artists in international festivals and producing film projects through its production company Ob-art Productions, SL. This year at Drap- Art’11, Ob-art video presents the video performance Deshilachado by Fran Blanes, about the cultural integration of Argentina in Catalunya, using yarn and fabric as symbols.

Deshilachado 2011 4’55’ ///////////////// 62


* Col·lectiu Autonoise Moià 2005

http://autonoise. wordpress.com

El Col·lectiu Autonoise és un grup rural nascut a Moià cap el 2005 que es mou en els àmbits del so, música i imatge, tecnologia i electrònica. Des de l’any 2007 la seva feina s’ha centrat en el circuit-bending i el freestyle hacking més artesanal. MurTV és la darrera instal·lació del Col·lectiu Autonoise. Un mur modular fet de televisions domèstiques reciclades que tradueixen la música en gràfics dinàmics, els quals recorden les formes d’ones d’àudio. El Colectivo Autonoise es un grupo rural nacido en Moià hacia el año 2005 que se mueve en los ámbitos del sonido, música e imagen, tecnología y electrónica. Desde el año 2007 su trabajo se ha centrado en el circuit-bending y el freestyle hacking más artesanal. MurTV es la última instalación del Colectivo Autonoise. Un muro modular hecho de televisiones domésticas recicladas, que traducen la música en gráficos dinámicos, los cuales recuerdan las formas de ondas de audio. The Autonoise Collective, born in Moià around 2005, is a rural group, dedicated to sound, music, image, technology and electronics. Since 2007 its work has focused on circuit-bending and the more traditional freestyle hacking. MurTV is the latest installation by the Autonoise Collective. A modular wall made ​​of recycled domestic television sets translates music into moving graphics reminiscent of the forms of sound waves.

Mur TV 2011 300 x 400 cm ///////////////// Televisions velles Televisiones viejas Old TV sets 63


64


INTER INTER INTER VEN VEN VEN TIONS CIO CIONS in public en l’espai space NES públic en el espacio público

65


* Labuena ylamala labuenaylamala.com

Córdoba 1975

En aquesta ocasió Labuenaylamala, artista resident a Barcelona, coneguda per les seves escultures mòbils, crea una obra de gran mida realitzada amb peces transformades, extretes de diferents objectes de plàstic i metall trobats. Metacrilats de rètols, xapes de campanes de cuina, safates, varetes d’estenedors, mànegues de reg, cables, tubs d’obra, marcs circulars de miralls, pilotes de goma, taps, rodes de bicicleta, galledes de pintura, i joguines, entre d’altres, donen forma a Dreams, un món màgic, abstracte, ple de color i somnis. En esta ocasión Labuenaylamala, artista afincada en Barcelona, conocida por sus esculturas móviles, crea una obra de gran tamaño realizada con piezas transformadas y extraídas de diferentes objetos encontrados de plástico y metal. Metacrilatos de rótulos, chapas de campanas de cocina, bandejas, varillas de tendederos, mangueras de riego, cables, tubos de obra, marcos circulares de espejos, pelotas de goma, tapones, ruedas de bicicleta, cubos de pintura y juguetes, entre otros, dan forma a Dreams, un mundo mágico, abstracto, lleno de color y sueños. On this occasion Labuenaylamala, a Barcelona-based artist, On this occasion Labuenaylamala, a Barcelonabased artist, known for her mobile sculptures, creates a large artwork made out of transformed bits and pieces, extracted from different retrieved plastic and metal objects. Methacrylate billboards, sheet metal from a kitchen extractor, trays, tubes from washing lines, garden hoses, cables, construction tubing, circular mirror frames, rubber balls, caps, bicycle wheels, paint buckets and toys, amongst others, give shape to Dreams, an abstract, magical world full of colour and dreams.

66

Dreams 2010-2011 700 x 300 x 300 cm ///////////////// Objectes de metall, plàstic i goma variats Objetos de metal, plástico y goma variados Diverse metal, plastic and rubber objects


* La Xina A.R.T laxinaart.org

Barcelona 1997

El projecte La Casa Museu és una proposta col·lectiva de La Xina A.R.T. Tenint en compte que la nostra activitat al carrer ha estat constant i ininterrompuda des de la nostra creació com a col·lectiu, l’any 1997 i és, de fet, un dels trets identitaris del nostre grup, hem preparat un projecte que combina la construcció d’un edifici escultòric desmuntable (i reversible) feta amb quadres trobats en golfes i encants. Una casa-escultura (o a l’inrevés) que es tornarà a qüestionar la sempre variable relació entre l’artista i “l’altre”, entre l’art en particular i el públic en general. El proyecto La Casa Museo es una propuesta colectiva de La Xina A.R.T. Teniendo en cuenta que nuestra actividad en la calle ha sido constante e ininterrumpida desde nuestra creación como colectivo, en 1997, y es, de hecho, uno de los rasgos identificativos de nuestro grupo, hemos preparado un proyecto que combina la construcción de un edificio escultórico desmontable (y reversible) hecho con cuadros encontrados en buhardillas y mercadillos. Una casa-escultura (o al revés) que se volverá a cuestionar la siempre variable relación entre el artista y “el otro”, entre el arte en particular y el público en general. The project of The Museum House is a collective proposal of La Xina A.R.T. Given that our activity on the street has been steady and uninterrupted since our foundation as a group, in 1997, and is, in fact, one of the identifying features of our group, we have prepared a project that combines the construction of a deconstructable (and reversible) sculptural building made with pictures found in attics and flea markets. A house-sculpture (or vice versa) that will challenge the ever-changing relationship between the artist and the “other”, between art in particular and the public in general.

67

La Casa Museu 2011 450 x 350 x 250 cm ///////////////// Quadros vells Cuadros viejos Old paintings


* Stephanie Senge stephanie senge.de

München 1972

L’artista anirà de compres per Barcelona, en petits mercats i grans superfícies. Comprarà guiada únicament pels colors, les formes i els eslògans, amb els quals construirà un mandala gegant a la plaça dels Àngels. Un mandala és un cercle dins d’un quadrat, és un recurs per a la meditació i per ampliar la consciència. Es tracta de trobar-se a si mateix i de no perdre’s en el consum. L’artista desitja que la gent es detingui un moment davant el consum. La construcció del mandala a la plaça és un ritual que al final es desintegra; en regalar-se els productes es torna a integrar en el circuit del consumir i llençar. La artista irá de compras por Barcelona, en pequeños mercados y grandes superficies. Comprará guiada únicamente por los colores, las formas y los eslóganes, con los cuales construirá un mandala gigante en la plaza dels Àngels. Un mandala es un círculo dentro de un cuadrado, es un recurso para la meditación y para ampliar la conciencia. Se trata de encontrarse a sí mismo y de no perderse en el consumo. La artista desea que la gente se detenga un momento ante el consumo. La construcción del mandala en la plaza es un ritual que al final se desintegra; al regalarse los productos se vuelve a integrar en el circuito del consumir y tirar. The artist is going to go shopping in Barcelona, in small markets and supermarkets. She will make her purchases guided only by colours, shapes and slogans. With these she will build a giant mandala at the plaça dels Angels. A mandala is a circle within a square; it is a resource for meditation and serves to expand consciousness. It concerns finding oneself and not getting lost in consumerism. The artist wants people to stop for a moment before consuming. The construction of the mandala in the square is a ritual which eventually disintegrates. As the products are given away, they are newly integrated into the circuit of consuming and throwing away.

68

Konsum-Mandala von und für Barcelona 2011 500 x 500 x 500 cm ///////////////// Productes i envasos de consum quotidià Productos y envases de consumo cotidiano Everyday consumer objects and packaging


DRAP DRAP BOU BOU TIQUE TIQUE Fires

69

Ferias

DRAP BOU TIQUE Fairs


* Albatros

* Amàrita Vidre

lacasadealbatros. wordpress.com

Xapes i agulles de solapa fetes amb teles del món, presentades en caixetes. Chapas y agujas de solapa hechas con telas del mundo, presentadas en cajitas. Badges and pins made out of cloth from all over the world displayed in boxes.

* Arte Crearte

* Ámbar Contemporáneo Làmpades d’ampolles, objectes decoratius de vidre i fusta, joieria d’alumini, tefló i niló. Lámparas de botellas, objetos decorativos de vidrio y madera, joyería de aluminio, teflón y nylon. Lamps made out of bottles, decorative objects made out of glass and wood, aluminium, Teflon and nylon jewellery.

* Bicholamp

* Bisuteria de Leonardis

artecrearte.com

Bosses de mà, arracades, pins, rellotges i bols de vinil, moneders de paper reciclat. Bolsos, pendientes, pins, relojes y boles de vinilo, carteras de papel reciclado. Bags, earrings, pins, clocks and bowls made out of vinyl, purses made out of recycled paper. 70

Bijuteria de xapes, colls d’ampolla, portaretrats de les tanques de tovalloles infantils. Bisutería de chapas, cuellos de botella, portarretratos de cierres de toallitas infantiles. Jewellery made out of bottle tops and bottle necks, portrait-holders out of baby wipes.

Làmpades i objectes realitzats amb material elèctric i estris de cuina reutilitzats. Lámparas y objetos realizados con material eléctrico y utensilios de cocina reutilizados. Lamps and objects made with reused electrical materials and kitchen tools.

www.bisuteria deleonardis.com

Bijuteria i complements realitzats amb brics, peces d´ordinadors, paper d’imprès. Bisutería y complementos realizados con briks, piezas de ordenadores, papel impreso. Jewellery and accessories made out of cartons, computer pieces and printed paper.


* Bolsos Veo Veo

* Biljana Camilloni Bosses de mà de teles reciclades i/o restes de producció tèxtil nacional i botons antics. Bolsos de telas recicladas y/o restos de producción textil nacional y botones antiguos. Bags made out of recycled cloth and/or remnants from national textile production and antique buttons.

* Clara de Clara

Peces de roba realitzades amb teles de finals de rotllo i retalls. Prendas de vestir realizadas con telas de finales de rollo y retales. Garments made ​​with leftover fabric and remnants.

* Cucuun

* Customan

cucuun. blogspot.com

Joies que reflexionen sobre la longevitat de les coses innecessàries. Joyas que reflexionan sobre la longevidad de las cosas innecesarias. Jewellery that reflects on the longevity of unnecessary things. 71

biljanaca milloni.com

De retalls, texans, cortines, estovalles, corbates... neixen papallones úniques! De retales, vaqueros, cortinas, manteles, corbatas... ¡nacen mariposas únicas! From remnants, jeans, curtains, tablecloths and ties... unique butterflies are born!

Robots reciclats realitzats utilitzant deixalles electròniques vàries. Robots reciclados realizados utilizando desechos electrónicos varios. Recycled robots produced with diverse electronic waste.


* Decinc Avuit

* DeNada BCN

decincavuit. blogspot.com

Bijuteria realitzada reciclant cremalleres i malla elèctrica per a cable. Bisutería realizada reciclando cremalleras y malla eléctrica para cable. Jewellery made out of recycled zippers and electric mesh for cables.

estudi comglas.com

Bosses de mà i complements de roba reciclada i reinventada. Bolsos y complementos de ropa reciclada y reinventada. Bags and accessories made out of recycled and reinvented clothes.

* Forquillart

* Estudi Comglas

elarbol design.com

72

deskosidos. blogspot.com

Accessoris elaborats amb ampolles de plàstic i goma de neumàtics. Accesorios elaborados con botellas de plástico y goma de neumáticos. Accessories elaborated with plastic bottles and pneumatic rubber.

Mobiliari, làmpades i tot tipus d’objectes útils fets de coses trobades o donades. Mobiliario, lámparas y todo tipo de objetos útiles hechos a partir de cosas encontradas o dadas. Furniture, lamps and all kinds of useful objects made from found or given things.

* El Árbol Design

* Deskosidos

Art, artesania i disseny amb vidre d’ampolles. Arte, artesanía y diseño con vidrio de botellas. Art, crafts and design made out of bottle glass.

Joies de coberts de plata i pedres semiprecioses. Joyas de cubiertos de plata y piedras semipreciosas. Jewellery made out of silver cutlery and semiprecious stones.


* Hijas del aire

* Yarlot Gil

* Home Made Karma

hijasdelaire. blogspot.com

Bijuteria de llauna, CDs, xapes, taps d’ampolla, peces d’ordinador, anelles. Bisutería de lata, CDs, chapas, tapones de botellas, piezas de ordenador, anillas. Jewellery made out of tin cans, CDs, sheet metal, bottle tops, computer parts, and pull rings.

* Innato

Objectes portables fets a mà. Col·lecció hivern 2011 de segells antics i utilitzats. Objetos llevables hechos a mano. Colección invierno 2011 de sellos antiguos y usados. Hand made portable objects. Winter collection 2011 made with old and used stamps.

Bijuteria i complementes casolans amb una miqueta de Karma! ¡Bisutería y complementos caseros con una pizca de Karma! Home made jewellery and accessories with a pinch of Karma!

* Kuska

* Joieria Rafaelia

innato-blog. blogspot.com

etsy.com/your/ shops/home madekarma

kuskabcn.com

rafaelia.com

Làmpades realitzades amb pots de conserves y cistelleria de paper de diari. Lámparas realizadas con botes de conservas y cestería de papel de periódico. Lamps made out of conserve jars and basketry out of paper from newspapers. 73

Joies que busquen el contrast entre materials “bruts” (filferros oxidats, fustes, llavors...) i “nobles”. Joyas que buscan el contraste entre materiales “brutos” (alambres oxidados, maderas, semillas...) y “nobles”. Jewellery that seeks the contrast between “brute” materials (rusty wire, wood, seeds...) and “noble” materials.

Cactus de retalls creats per dues amigues. Kuska és quítxua per “juntes” o “al mateix temps”. Cactus de retales creados por dos amigas. Kuska es quechua para “juntas” o “al mismo tiempo”. Cacti made out of rags by two friends. Kuska is quechua for “together” or “at the same time.”


* Lucirmás

* Madame Melon

* Linda Malisani

lucirmas.com

lindamalisani.com

Productes sostenibles de vidre que recuperen el respecte i la cura pel nostre entorn. Productos sostenibles de vidrio que recuperan el respeto y el cuidado por nuestro entorno. Sustainable glass products that recover our respect and care for the environment.

* Mesa Bonita

Joieria amb cadenes de llautó i objectes reciclats de tot el món. Nova colecció Byzarro. Joyería con cadenas de latón y objetos reciclados de todo el mundo. Nueva colección Byzarro. Jewellery made with brass chains and recycled objects from all over the World. New collection Byzarro.

* Miss Tins

Bijuteria de plàstic de bombolles d’embalar i porta-ous de plàstic amb perles. Bisutería de plástico de burbujas de embalar y hueveras de plástico con perlas. Jewellery made out of plastic bubble wraps and plastic egg cups with pearls.

* Mojo

mesabonita.es

Taules, quadres i salva estovalles fets amb rajoles hidràuliques modernistes. Mesas, cuadros y salvamanteles hechos con baldosas hidráulicas modernistas. Tables, pictures and table mats made out of Art Nouveau hydraulic tiles. 74

Joieria realitzada amb xapes d’ampolla, càpsules de Nespresso, mitges, boles, llaunes de refresc. Joyería de chapas de botellas, cápsulas de Nespresso, medias, bolas, latas de refresco. Jewellery made out of bottle tops, Nespresso capsules, tights, balls, and soda cans.

Proposa un concepte de comerç just i demostra que el reciclatge també pot ser chic. Propone un concepto de comercio justo y demuestra que el reciclaje también puede ser chic. Proposes a concept of fair trade and shows that recycling can also be chic too.


* Punto Creativo

* Reciclartístics

* Ready Made readymade -bcn.com

Objectes decoratius i bijuteria de paper maché i cartró pedra. Objetos decorativos de papel maché y cartón piedra. Decorative objects and jewellery made out of Papier maché.

Bijuteria d’espirals de llibreta, gomes de llàpis, plàstics, anelles, cable elèctric. Bisutería de espirales de libreta, gomas de lápiz, plásticos, arandelas, cable eléctrico. Jewellery from notebook spirals, pencil rubbers, plastic, rings, electric cable.

Objectes il·lustrats. Rellotges de CD’s, collarets de culleres, bijuteria de botons. Objetos ilustrados. Relojes de CD’s, collares de cucharas, bisutería de botones. Illustrated objects. CD watches, spoon necklaces, jewellery made out of buttons.

Roba, bosses de mà, diademes, tocats, fermalls i collars fets reutilitzant teles i botons. Ropa, bolsos, diademas, tocados, broches y collares hechos reutilizando telas y botones. Clothing, bags, diadems, headdresses, brooches and necklaces made by reusing fabric and buttons.

75

* Objetruvé

* NEUS

* Muma reciclando arte

Objectes utilitaris trets del seu context per agafar una funció purament estètica. Objetos utilitarios sacados de contexto para cumplir una función puramente estética. Useful objects taken out of their usual context to fulfil a purely aesthetic function.

Objectes decoratius elaborats pels interns als tallers creatius dels centres penitenciaris. Objetos decorativos elaborados por los internos en los talleres creativos de los centros penitenciarios. Decorative objects produced by interns in creative workshops in prisons.


* Rusty Deimos

* Siete Sentidos

rustydeimos. com.ar

Robots realitzats amb plàstics i metalls assemblats, sense utilitzar cap cola. Robots realizados con plásticos y metales ensamblados, sin usar pegamentos. Robots made out of assembled plastic and metal pieces, without using glues.

* Solve et coagula Làmines, quadros, ampolles amb textures vegetals i restos naturals. Láminas, cuadros, botellas con texturas vegetales y restos naturales. Prints, pictures, bottles with vegetal textures and natural rests.

* Maria Tarragó

* Stinga

* Tinkan Designs

mariatarrago. blogspot.com

Samarretes, faldilles i accesoris de remanents de teles i flors decoratives fetes de càpsules Nespresso. Camisetas, faldas y accesorios de remanentes de telas y flores decorativas hechas de cápsulas Nespresso. T-Shirts, skirts and accessories from fabric remnants and decorative flowers from Nespresso capsules. 76

Joies de plàstic reciclat. Joyas de plástico reciclado. Jewellery made out of recycled plastic.

tinkandesigns. co.uk

Nines, agulles de pit i animalons confeccionats a partir de la reutilització de roba. Muñecas, agujas y animales confeccionados a partir de la reutilización de ropa. Dolls, brooches and animals made by reusing clothes.

Joies i accessoris singulars d’anelles de llaunes de refresc utilitzades. Joyas y accesorios singulares de anillas de latas de refresco utilizadas. Unique jewellery and accessories, made out of ring-pulls of used soda cans.


* Trapitos al sol

* Transformes

Quaderns realitzats a mà de teles reciclades de peces de roba vella. Cuadernos realizados a mano de telas recicladas de alguna prenda vieja. Handmade notebooks made from textiles recycled from old clothes.

Ikebanas, gerros, gots, fermalls, rellotges de sorra de bombetes, fermalls de diapositives. Ikebanas, jarrones, vasos, broches, relojes de arena de bombillas, broches de diapositivas. Ikebanas, vases, glasses, brooches, hourglasses made out of Light bulbs. Slide Brooches.

* Völgueta joies de paper reciclat Joies de paper de diari tenyit volgueta.com

77

i reciclat. Joyas de papel de diario teñido y reciclado. Jewels made out of recycled and died newspapers.

* Unroc Creación

* Zenzele African Recycle Art En la llengua xhosa Zenzele zenzele.net

significa “crear quelcom amb no res” - art africà de reciclatje. En la lengua xhosa Zenzele significa “crear algo con nada” – arte africano reciclado. In the xhosa language Zenzele means “make something out of nothing” – African recycle art.

unroccrea cion.com

Bosses de mà fetes amb materials rebutjats (vinils, càpsules Nespresso, etc.). Bolsos confeccionados con materiales desechados (vinilos, cápsulas Nespresso, etc.). Bags made out of rejected materials (vinyls, Nespresso capsules, etc.).

* Zincwhite zincwhite.co.uk

Bijuteria amb llapis, peces de màquina d’escriure, objectes decoratius fets de CDs, bosses de mà i carteres. Bisutería de lápices, piezas de máquina de escribir, objetos decorativos hechos con CDs, bolsos y carteras. Jewellery made out of pencils and pieces of typewriters, decorative objects made out of CDs, bags and purses.


78


ES PEC TA CLES

79

ES PEC TÁCU LOS

PER FOR MAN CES


* Ángel Orensanz orensanz.org

Nascut a Larués, Osca, ha presentat al llarg de les últimes dècades nombrosos treballs en espais públics de tot el món, obres coloristes a cavall entre la instal·lació conceptual i el land art, en ocasions revestides de la immediatesa de la performance i gairebé sempre properes en la seva significació a l’activisme artístic. Obres que li van valer en el 2007 el reconeixement de l’ONU “per les seves contribucions extraordinàries a la conscienciació sobre el medi ambient mitjançant l’art”. Les seves obres ens condueixen cap a alguna cosa que es troba més enllà de la seva mera presència, alguna cosa que enllaça amb l’atàvic humà i que, al mateix temps, és present en el centre de les nostres societats contemporànies. Nacido en Larués, Huesca, ha presentado a lo largo de las últimas décadas numerosos trabajos en espacios públicos de todo el mundo, obras coloristas a caballo entre la instalación conceptual y el land art, en ocasiones revestidas con la inmediatez de la performance y casi siempre próximas en su significación al activismo artístico. Obras que le valieron en 2007 el reconocimiento de la ONU “por sus contribuciones extraordinarias a la concienciación sobre el medioambiente mediante el arte”. Sus obras nos conducen hacia algo que está más allá de su mera presencia, algo que enlaza con lo atávico humano y que al mismo tiempo está presente en el centro de nuestras sociedades contemporáneas. Born in Larués, Huesca, over the last decades he has presented numerous works in public spaces around the world, colourful works, halfway in between conceptual installation and Land Art, sometimes combined with the immediacy of performance and always close in meaning to art activism. In 2007, his works earned him the recognition of the UN “for his outstanding contributions to environmental awareness through art.” His works lead us to something that is beyond their mere presence, something that connects with human atavism and at the same time is present in the heart of our contemporary societies

80


* DJ Merey

myspace.com/ djmerey

Dj. Merey va arribar de Veneçuela fa més d’una dècada per viure a Barcelona com ho faria a la seva pròpia casa, en sintonia. Com dj combina tots els gèneres, se li ha pogut escoltar en una sessió drum&bass, Hip-hop, reggae o una molt bona mostra de la més autentica i genuïna Salsa, recorrent nombroses sales i festivals de l’escena musical Europea, com dj de la banda Pirat’sSoundSystem i en diverses col·laboracions amb artistes de d’altres gèneres més. Actualment és organitzador de les reeixides Festes Entren Que Caben 100 que es realitzen des de fa ja dos anys mensualment a la ciutat de Barcelona i actualment estan estenent-se a Madrid. Dj. Merey llegó de Venezuela hace más de una década para vivir en Barcelona como lo haría en su propia casa, en armonía. Como dj combina todos los géneros, se le ha podido escuchar en una sesión drum&bass, hip hop, reggae o una muy buena muestra de la más auténtica y genuina salsa, recorriendo numerosas salas y festivales de la escena musical europea, actuando como dj de la banda Pirat’sSoundSystem y en diversas colaboraciones con artistas de otros tantos géneros. Actualmente es organizador de las exitosas fiestas Entren Que Caben100, que se realizan mensualmente desde hace ya dos años en la ciudad de Barcelona; este año se han extendido también a Madrid. Dj. Merey arrived from Venezuela more than a decade ago to live in Barcelona as he would at home, in harmony. As a dj he combines all genres, in his sessions you can hear drum & bass, hip hop, reggae or a very good example of the most authentic and genuine salsa, in numerous venues and festivals of the European music scene, as dj of the Pirat’sSoundSystem band and in various collaborations with artists from so many other genres. Now he is the organizer of the successful Entren que Caben 100 Parties that have been celebrated for two years in the city of Barcelona and are now spreading to Madrid.

81


* Electric Junkyard Gamelan

terrydame.com

Terry Dame Mary Feaster Lee Frisari Julian Hintz

Aquesta banda de Brooklyn toca la música original de la compositora Terry Dame en instruments musicals inventats per ella mateixa, fabricats a partir d’objectes reciclats. Originalment inspirada en els ritmes entrellaçats del Gamelan indonesi, avui EJG és un veritable projecte de fusió del món, que incorpora influències del sud-est d’Àsia, Orient Mitjà i Àfrica així com el funk i el rap nordamericà, tocat en el Rubarp (arpa de banda elèctrica de cautxú), Kachapitar (sitar elèctric híbrid), el Terraphone (banya de canya de coure), la Clayrimba (testos d’argila afinats per a 3 octaves) i un arsenal de percussions d’objectes trobats. Esta banda de Brooklyn toca la música original de la compositora Terry Dame en instrumentos musicales inventados por ella misma, fabricados a partir de objetos reciclados. Originalmente inspirada en los ritmos entrelazados del Gamelan indonesio, hoy EJG es un verdadero proyecto de fusión del mundo, que incorpora influencias del sudeste de Asia, Oriente Medio, África así como el funk y el rap norteamericano, tocado en el Rubarp (arpa de banda eléctrica de caucho), Kachapitar (sitar eléctrico híbrido), el Terraphone (cuerno de caña de cobre), la Clayrimba (macetas de arcilla afinadas para 3 octavas) y un arsenal de percusiones de objetos encontrados. This Brooklyn based band plays composer Terry Dame’s original music on musical instruments of her own invention fabricated from recycled objects. Originally inspired by the interlocking rhythms of Indonesian Gamelan, today EJG is a true world fusion project incorporating influences from Southeast Asia, the Middle East, Africa and American funk and rap, played on the Rubarp (electric rubber band harp), Kachapitar (electric sitar hybrid), Terraphone (copper pipe reed horn), Clayrimba (3 octave tuned clay pots) and an arsenal of found-object percussion.

82


* Francesc Xavier Lozano

Els instruments musicals no ho serien pas si no fos perquè algú els toca. Una trompeta a sobre la taula no és res més que una natura morta, com una bonica fruita de plàstic o una bèstia dissecada. El mateix passa amb tota la resta d’instruments, és a dir, aquells que anomenem no musicals o simplement objectes o coses. Si ningú els despertés musicalment, mai no sabríem com sonen. Fer música amb objectes és tan vell com la tos i viceversa. La idea, però, és absolutament vigent. Los instrumentos musicales no lo serien si no fuera porque alguien los toca. Una trompeta encima la mesa no es nada más que una naturaleza muerta, como una bonita fruta de plástico o una bestia disecada. Lo mismo pasa con todos los demás instrumentos, es decir, aquellos que denominamos no musicales o simplemente objetos o cosas. Si nadie los despertara musicalmente, nunca sabríamos cómo suenan. Hacer música con objetos es tan viejo como la tos y viceversa. La idea, pero, es absolutamente vigente. Musical instruments would not be so without their players. A trumpet on the table is nothing more than a still life, like a nice plastic piece of fruit or a stuffed animal. The same goes for all other instruments, i.e. those that we consider non-musical, or simply objects or things. If no one musically woke them up, we would never know how they sound. To make music with objects is as old as the cough and vice versa. The idea, however, is absolutely up-to-date.

83


* Hospital Del Arte

hospitadelarte. com

Miguel Guri porta més de 20 anys dedicat al món de l’espectacle i la moda, sempre apostant pel avantguardisme, l’elegància i el segell de bon gust que el caracteritza. Per Drap-Art ha concebut una desfilada de moda, en la qual s’inclouran peces dels dissenyadors que exposen a la Drap-Art-Boutique. A més, estarà present a la DrapBoutique, tant en el CCCB com en el FAD, dissenyant i confeccionant una línia de moda “Drap-Art” en directe, devant del públic. Miguel Guri lleva más de 20 años dedicado al mundo del espectáculo y la moda, siempre apostando por el vanguardismo, la elegancia y el sello de buen gusto que le caracteriza. Para Drap-Art concibió un desfile de moda, en el cual se incluirán piezas de los diseñadores que exponen en la Drap-Art-Boutique. Además, estará presente en la Drap-Boutique, tanto en el CCCB como en el FAD, diseñando y confeccionando una línea de moda “DrapArt” en directo, delante del público. Miguel Guri has been dedicated to entertainment and fashion for over 20 years, always wagering on the avantgarde, elegance and the hallmark of good taste that characterizes him. For Drap-Art he has conceived a fashion show, which will include creations by designers who exhibit in the Drap-Art-Boutique. He will also be present in the Drap-Boutique, both at the CCCB and the FAD, designing and creating in real time, in front of the public, a “DrapArt” fashion line.

84


* Madame Humtata & Black Fat Spider

Christine Hinterkörner, nascuda el 1974 a Àustria, va estudiar música jazz i pop a la universitat privada d’Anton Bruckner a Linz, especialitzant-se en tecnologia de la música i els mitjans. Compon i canta en projectes de música, dansa i performance. Els seus últims projectes van ser realitzats a Barcelona, on va treballar com a directora musical de Sol Picó. Ara publica sota el pseudònim Madame Humtata un àlbum exaltat, femení, excitant, avantguardista, pop, titulat Fat Black Spider. L’actuació barreja elements de vídeo, efectes de llum, una posada en escena i vestuari reciclat que garanteixen un espectacle que exalta tots els sentits.

madamehumtata.com

Christine Hinterkörner, nacida en 1974, en Austria, estudió música jazz y pop en la universidad privada de Anton Bruckner en Linz, especializándose en tecnología de la música y los medios. Compone y canta en proyectos de música, baile y performance. Sus últimos proyectos fueron realizados en Barcelona, donde trabajó como directora musical de Sol Picó. Ahora publica bajo el pseudónimo Madame Humtata un álbum exaltado, femenino, excitante, vanguardista, pop, titulado Fat Black Spider. La actuación mezcla elementos de vídeo, efectos de luz, puesta en escena y vestuario reciclado que garantizan un espectáculo que exalta todos los sentidos.

Michael Hornek Clemens Pichler Clemens Adlassnig Florian Kasper Reinhold Bidner Cordula Kastner Joachim Zach

85

Christine Hinterkörner, born in 1974 in Austria, studied jazz and pop music at the Private Anton Bruckner University in Linz, specialising in music technology and media. She composes and sings in music, dance and performance projects. Her latest projects were developed in Barcelona, ​​ where she worked for Sol Picó, as musical director. Under the pseudonym Madame Humtata, she now publishes an exalted album, female, exciting, avant-garde, and pop, entitled Fat Black Spider. The performance combines video elements, light effects, a mise-en-scene and a recycled wardrobe which guarantee a show that will excite all the senses.


* Ome Acustic

omeacustic. blogspot.com

OME Acustic es basa en la improvisació conduïda mitjançant senyals i signes, però la particularitat més destacada és que les improvisacions es realitzen sense electrificar, sense piles, sense electrònica i es presenten al públic sense microfonia i utilitzant l’espai on es presenten com un element aglutinador de aquestes improvisacions. Els instruments i objectes s’utilitzen segons els mètodes musicals, però també es poden rascar i colpejar, i les veus poden ser harmonioses, dodecafòniques, guturals, xiuxiuejants o emissores de sons variats. Alguns dels objectes utilitzats són bosses de plàstic, diaris, cassoles, pots, bolígrafs, tisores, cargols, grans crus.

Juan Crek Andrés Noarde Boris Porter Alfonso Muñoz Ignacio Lois Rubén Botas Io Casino Eli Gras Jordi Buscà Marcelo Acosta Joan Claparols

OME Acustic se basa en la improvisación conducida mediante señales y signos, pero la particularidad más notable es que sus improvisaciones se realizan sin electrificar, sin pilas, sin electrónica y se presentan al público sin microfonía y utilizando el espacio donde se presentan como un elemento aglutinador de las improvisaciones. Los instrumentos y objetos se utilizan según los métodos musicales, pero también se pueden rascar y golpear, y las voces pueden ser armoniosas, dodecafónicas, guturales, susurrantes o emisoras de sonidos variados. Algunos de los objetos usados son bolsas de plástico, periódicos, cazuelas, botes, bolígrafos, tijeras, tornillos, granos crudos. OME Acoustic is based on improvisation orchestrated through signs and signals, but its main particularity is that the improvisations are performed without being electrified by means of batteries or electronics, and are presented to the public without microphones and using the space in which they are performed as a unifying element. Instruments and objects are used according to musical methods, but they can also be scratched and banged, and the voices can be harmonious, dodecaphonic, guttural, whispering or transmitting a variety of sounds. Objects used include plastic bags, newspapers, pans, pots, pens, scissors, screws, and raw cereals.

86

joan claparols


* Pierre Bastien

pierrebastien. com

Les màquines que utilitza Bastien en aquesta peça no surten d’una botiga. Les ha construït en el seu taller, amb un soldador i un tornavís. No estan amagades en una caixa d’acer de qualsevol empresa japonesa, sinó que ensenyen els seus mecanismes des del motor que les activa, fins a l’acte musical. L’oïdor, de sobte, es torna l’espectador dels robots: viatja al món sonor i gaudeix de la música escoltant-la i mirant-la, com si passegés dins de la composició. Las máquinas que utiliza Bastien en esta pieza no salen de una tienda. Las ha construido en su taller, con un soldador y un destornillador. No están escondidas en una caja de acero de cualquier firma japonesa, sino que enseñan sus mecanismos desde el motor que las activa, hasta el acto musical. El oyente, de pronto, se vuelve el espectador de los robots: viaja en el mundo sonoro y disfruta de la música escuchándola y mirándola, como si paseara dentro de la composición. The machines used by Bastien in this piece do not come from a shop. He built them in his workshop, with a soldering iron and a screwdriver. They are not hidden in a steel box by some Japanese company, but show their mechanisms, from the motor that activates them to the musical act. The listener suddenly becomes the spectator of robots: he or she travels to the world of sound and enjoys both listening to and looking at music, as if strolling through the composition.

87

© Foto: Mario Roldán


TA TALLE WORK LLERS RES SHOPS

88


* Robocicla Taller de creaciones fantásticas

Carla Boserman Romero Madrid 1984 + Jaime Díez Honrado Madrid 1980

89

Robocicla neix a Extremadura, pionera en la defensa i ús del Software Lliure, per a fomentar de forma creativa i constructiva, a través del reciclatge i d’eines de codi obert, pràctiques lliures entorn del coneixement. En el robocicla TALLER construïm robots a partir de les histories de la vida de la nostra súper heroïna Hackerina i els seus companys de viatge Super Licencio, Tikiwiki i Gnuino. Muntanyes de cables, teclats, ratolins, etc. s’amunteguen en espais no controlats i conformen el nostre material de treball. Robocicla nace en Extremadura, pionera en la defensa y uso del Software Libre, para fomentar de forma creativa y constructiva, a través del reciclaje y de herramientas de código abierto, prácticas libres en torno al conocimiento. En el Robocicla_TALLER construimos robots a partir de las historias de vida de nuestra super heroína Hackerina y sus compañeros de viaje Super Licencio, Tikiwiki y Gnuino. Montañas de cables, teclados, ratones, etc. se amontonan en espacios no controlados y conforman nuestro material de trabajo. Robocicla was born in Extremadura, a pioneer in the advocacy and use of Free Software, to encourage in a creative and constructive way, through recycling and open source tools, free methods related to knowledge. In Robocicla_TALLER, we build robots from the starting point of our Super heroine Hackerina´s life experiences, and her travelling companions Super License, Tikiwiki and Gnuino. Mountains of cables, keyboards, mouses, etc. are piled up in non-controlled spaces and constitute our work material.


* Reciclem! Creem!! Cantem!!!

Lina Bautista Bogotá 1985

90

És un taller on construirem instruments musicals de percussió a partir de materials reciclats casolans; tocarem els nostres instruments i, tot jugant, aprendrem cançons. És un punt de partida per despertar la imaginació i la creativitat de tota la família, perquè continuïn transformant els materials reciclables del seu entorn en instruments. Es un taller en el cual construiremos instrumentos musicales de percusión a partir de materiales reciclados caseros; tocaremos nuestros instrumentos y jugando aprenderemos canciones. Es un punto de partida para despertar la imaginación y la creatividad de toda la familia, para que continúen transformando los materiales reciclables de su entorno en instrumentos. Is a workshop in which we are going to build musical percussion instruments from recycled material from our homes. We will play our instruments and learn songs in a playful way. This workshop sparks the imagination and stimulates the creativity of the whole family so that they continue to transform recyclable materials from their environment and turn them into instruments.


* Taller de reciclaje creativo de flores

Marisa Stinga Buenos Aires 1977

91

A partir de càpsules de café Nespresso es proposa treballar en la creació i producció de flors, per després muntar-les en un test o simplement fer-ne un ram decoratiu. S’explicaran quatre conceptes bàsics sobre el muntatge de la càpsula amb la broqueta i el material decoratiu, i després cada participant anirà muntant les seves amb el material que més li agradi. A partir de las cápsulas de café Nespresso se propone trabajar en la creación y producción de flores, para luego montarlas en una macetita o simplemente hacer un ramito decorativo. Se explicarán cuatro conceptos básicos sobre el montaje de la cápsula con la brocheta y el material decorativo, y luego cada participante irá montando las suyas con el material que más le guste. From Nespresso coffee capsules we intend to create and produce flowers, and then join them together in a pot or simply make a decorative sprig. Four basic concepts about the assembly of capsules with skewers and decorative materials will be explained, and then the participants will assemble their own flowers with the material they like best.


* Pimbalo

ESTHER PRIM Barcelona 1953

92

Cada participant es construirà un petit teatre d’ombres en una caixa de sabates. Dibuixarà i retallarà les siluetes per explicar un conte i al final ens ho contarà a tots els altres. Per tenir temps de tot, hi haurà històries amb un treball previ ja iniciat, caixes que tindran alguna part començada... I al final tots tindrem el nostre petit conte preparat. Cada participante construirá un pequeño teatro de sombras en una caja de zapatos. Dibujará y recortará siluetas para explicar un cuento y al final nos lo contará a todos los demás. Para tener tiempo de todo, habrá historias con un trabajo previo ya iniciado, cajas que tendrán alguna parte empezada...Y al final todos tendremos nuestro pequeño cuento preparado. Each participant will build a small shadow theatre in a shoebox. They will draw and cut shapes with which to narrate a story and in the end each will tell theirs to everybody else. To have enough time for everything, there will be stories that will have had some preparation, boxes that will have some parts previously put in place... And in the end we will all have our little stories ready.


* Taller de capsetes de flyers reciclats

Maria Vittoria Torrisi Catania 1981

Llicenciada en Belles arts per l’Acadèmia de Catania, amb el seu taller de capsetes reciclades vol donar un nou ús a aquest papers tan quotidians, els Flyers, que després de la festa o campanya promocional es converteixen en paper obsolet, en escombraries inútils. Torrisi ensenya com amb vuit Flyers es pot crear caixes de diverses grandàries i dissenys. També se’ls pot donar diferents usos, poden contenir regals, objectes, cargols, claus, clips, plomes, etc. A partir de las cápsulas de café Nespresso se propone Licenciada en Bellas Artes por la Academia de Catania, con su taller de cajitas recicladas quiere dar un nuevo uso a estos papeles tan cotidianos, los flyers, que después de la fiesta o campaña promocional se convierten en papel obsoleto, en basura inútil. Torrisi enseña cómo con ocho flyers se puede crear cajas de diversos tamaños y diseños. También se les puede dar diferentes usos, pueden contener regalos, objetos, tornillos, clavos, clips, plumas, etc. BA from the Academy of Catania, with her recycled flyer boxes workshop she wants to give a new use to ubiquitous paper flyers, which after the party or promotional campaign they advertised become obsolete paper, useless trash. Torrisi will teach us how we can make boxes out of eight flyers of different sizes and designs. They can also be given different uses: they can hold gifts, objects, screws, nails, clips, pens, etc.

93


94


RE FLE XIÓ

95

RE FLE XIÓN

RE FLEC TION


Taula Rodona I 16/12/2011 de 19 a 21h Auditori CCCB

El compromís de l’art. Projectes culturals d’incidència social i mediambiental

Mesa Redonda I 16/12/2011 de 19 a 21h Auditorio CCCB

El compromiso del Arte. Proyectos culturales de incidencia social y medio ambiental

Round Table Discussion I 16/12/2011 19 to 21h Auditorium, CCCB

The commitment of art. Cultural projects of social and environmental impact 96

El compromís de l’artista és fer bon art. Però més enllà d’això, l’obra d’un artista expressa els seus sentiments, idees i pensaments. El seu compromís. En aquesta taula, Drap-Art vol presentar diversos projectes i festivals dedicats a l’art i a la cultura, però amb un clar compromís social o mediambiental. Ponents Stéphanie Auger, Responsable Desenvolupament del Festival du Vent, Calvi, Còrsega. Edoardo Brodasca, Director Posidonia Festival, Carloforte, Sardeña Pedro Burruezo, Director The Ecologist, Espanya i Latinoamèrica Oscar Rando, Director Esperanzah Festival, Barcelona Nia Pushkarova, Directora Water Tower Art Fest, Sofia Modera, Tanja Grass El compromiso del artista es hacer buen arte. Pero más allá de esto, la obra de una o un artista expresa sus sentimientos, ideas y pensamientos. Su compromiso. En esta mesa Drap-Art quiere presentar varios proyectos y festivales dedicados al arte y a la cultura, pero con un claro compromiso social o medioambiental. Ponentes Stéphanie Auger, Responsable Desarrollo del Festival del Viento, Calvi, Córcega Edoardo Brodasca, Director Posidonia Festival, Carloforte, Cerdeña Pedro Burruezo, Director The Ecologist, España y Latinoamérica Oscar Rando, Director Esperanzah Festival, Barcelona Nia Pushkarova, Directora Water Tower Art Fest, Sofía Modera, Tanja Grass The artist’s commitment is to create good art. But beyond this, the work of artists expresses their feelings, ideas and thoughts. These, too, are their commitments. In this Round Table Discussion Drap-Art wants to present various projects and festivals dedicated to art and culture, but with a clear social or environmental pledge. Speakers Stephanie Auger, Responsible Development of the Wind Festival, Calvi, Corsica Edoardo Brodasca, Director Posidonia Festival, Carloforte, Sardinia Pedro Burruezo, Director The Ecologist, Spain and Latinamerica Oscar Rando, Director Esperanzah Festival, Barcelona Nia Pushkarova, Directora Water Tower Art Fest, Sofía Moderator, Tanja Grass


97


Taula Rodona II 17/12/2011 19 a 21h Auditori CCCB

Què els passa als objectes que, tot just quan s’acaba el temps de la “garantia”, s’espatllen sobtadament? Cóm és possible que sigui més assequible comprar-ne un de nou que arreglar l’espatllat? Quins són els interessos en joc? Quins qüestionaments podem fer i quines eines tenim al nostre abast per aturar aquest consumisme induït, programat? És així a tot el món? O existeixen altres mons que ens poden ensenyar -precisament ara, quan l’Europa del comprar-usar-llençar està en qüestionament gràcies a la crisi econòmica?

Condemnats a comprar i llençar: la cultura del malbaratament en Ponents, temps de crisi. La obsolescència Cosima Dannoritzer, realitzadora de Comprar, Llençar, Comprar Joan Úbeda, productor de Comprar, Llençar, Comprar programada a debat. Ramon Altadill, Director d’Electrorecycling Nut Creatives Modera, Mariel Araya

Mesa Redonda II 17/12/2011 19 a 21h Auditorio CCCB

Condenados a comprar y tirar: la cultura del derroche en tiempo de crisis. La obsolescencia programada a debate. Round Table Discussion II 17/12/2011 19-21h Auditorium CCCB

Condemned to buy and ditch: the culture of squandering in times of crisis. Programmed obsolescence under debate. 98

¿Qué les pasa a los objetos que, justo cuando se acaba la “garantía”, se estropean repentinamente? ¿Cómo es posible que sea más asequible volver a comprar uno nuevo que arreglar el estropeado? ¿Cuáles son los intereses en juego? ¿Qué cuestionamientos podemos hacer y qué herramientas tenemos a nuestro alcance para parar este consumismo inducido, programado? ¿Es así en todo el mundo? ¿O existen otros mundos en los que nos pueden enseñar –precisamente ahora, cuando la Europa del comprar-usar-tirar está en cuestionamiento gracias a la crisis económica? Ponentes Cosima Dannoritzer, realizadora de Comprar, Tirar, Comprar Joan Úbeda, productor de Comprar, Tirar, Comprar Ramon Altadill, Director de Electrorecycling Nut Creatives Modera: Mariel Araya What happens to objects that suddenly break down, just as the “guarantee” runs out? How can it be that it is cheaper to buy a new one than to fix the broken one? What interests are at stake? What questions can we ask and what tools do we have at our disposal to stop this programmed and induced consumerism? Is it the same worldwide? Or are there other societies that can teach us, right now, while the European culture of buy-use-ditch is being questioned due to the economic crisis? Speakers Cosima Dannoritzer, filmmaker, author of Buy, Ditch, Buy Joan Ubeda, producer of Buy, Ditch, Buy Altadill Ramon, Director of Electrorecycling Nut Creatives Moderator, Mariel Araya


Taula Rodona III 18/12/2011 19 a 21h Auditori CCCB

Les infinites possibilitats dels residus

Mesa Redonda III 18/12/2011 19 a 21h Auditorio CCCB

Las infinitas posibilidades de los residuos

Roundtable III 18/12/2011 19 to 21h Auditorium CCCB

The infinite possibilities of waste

99

Residu zero? O fer màgia amb els residus i dona’ls-hi nova vida? Quines són les polítiques que es duen a terme actualment a Catalunya en la gestió dels residus? Com es pot accedir als residus des de diferents àmbits i propostes? Hi ha realment privatització dels residus? Què podem fer a petita escala amb els nostres residus? Com revaloritzar els residus (i per tant no generar-ne més ni malbaratar-los). Fem nostra la frase: la brossa és un tresor! Ponents Un representant de l’Agència de Residus de Catalunya Mercè Girona, Fundació R de reducció de residus i consum responsable, Molins de Rei Corinna Vosse, Directora de Kunst-stoffe, Berlin Cecilia Montero, Antropòloga del reciclatge, Barcelona Modera, Mariel Araya ¿Residuo cero? ¿O hacer magia con los residuos y darles nueva vida? ¿Cuáles son las políticas que se llevan a cabo hoy en día en Cataluña en la gestión de los residuos? ¿Cómo se puede acceder a los residuos desde diferentes ámbitos y propuestas? ¿Hay realmente privatización de los residuos? ¿Qué podemos hacer a pequeña escala con nuestros residuos? ¿Cómo revalorizar los residuos (y por lo tanto no generar más ni derrocharlos)? Hagamos nuestra la frase: ¡la basura es un tesoro! Ponentes Un representante de la Agencia de Residuos de Cataluña Mercè Girona, Fundación R reducción de residuos y consumo responsable, Molins de Rey Corinna Vosse, Directora de Kunst-Stoffe, Berlín Cecilia Montero, Antropóloga del reciclaje, Barcelona Modera, Mariel Araya Zero Waste? Or do magic with waste and give it new life? What are the policies carried out today in Catalonia in the area of waste management? How can we gain access to waste from different areas and plans? Is waste really privatized? What can we do on a small scale with our waste? How can we revalorize waste (and therefore generate less and make good use of it)? Let’s adopt the phrase: garbage is treasure! Speakers A representative of the Waste Agency of Catalonia Mercè Girona, Foundation R for Waste reduction and responsible consumption, Molins de Rey Corinna Vosse, Manager of Kunst-Stoff, Berlin Cecilia Montero, Recycling Anthropologist, Barcelona Moderator, Mariel Araya


100


CINEMA del medi ambient per FICMA El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA) es va fundar a Barcelona l’any 1993 i des d’aleshores ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment. El FICMA és el festival de cinema de medi ambient amb més edicions celebrades al món –només després del Festival de Washington– i es situa com el més antic d’Europa en el seu gènere. És l’únic que té una secció competitiva que no accepta produccions amb més d’un any d’antiguitat a l’any de l’edició corrent, cosa que el col·loca al capdavant dels festivals d’aquesta temàtica. Festival reconegut internacionalment, l’any 2000 el FICMA va rebre el Prince´s Award, premi de la Unió Europea, atorgat per l’Agència Europea del Medi Ambient de la UE i la Fundació Prince´s Award.

101

CINE del medio ambiente por FICMA

ENVIRO MENTAL cinema by FICMA

El Festival Internacional de Cine de Medio Ambiente (FICMA) se fundó en Barcelona en 1993 y desde entonces ha celebrado anualmente una edición del evento. El FICMA es el festival de cine de medio ambiente con más ediciones celebradas en el mundo –sólo después del Festival de Washington– y se sitúa como el más antiguo de Europa en su género. Es el único que tiene una sección competitiva que no acepta producciones con más de un año de antigüedad al año de edición del evento, lo cual lo sitúa a la cabeza de los festivales de esta temática. Festival reconocido internacionalmente, en el año 2000 el FICMA recibió el Princes’ Award, premio de la Unión Europea, otorgado por la Agencia Europea de Medio Ambiente de la UE y la Fundación Princes’ Award.

The International Environmental Film Festival (FICMA) was founded in Barcelona in 1993 and the event has been celebrated once a year since then. Second only to the festival in Washington, FICMA is the longest running environmental film festival in the world and stands as the oldest of its kind in Europe. It is the only environmental film festival to hold competitions which do not accept productions that are more than a year old. This places it ahead of other festivals of this type. The FICMA is an internationally recognised festival and in the year 2000 received the Princes’ Award (a European Community prize awarded by the European Agency for the Environment of the EC and the Princes’ Award Foundation).


* BACK TO THE GARDEN

Kevin Tomlinson 2009 USA 70’

L’any 1988 el director Kevin Tomlinson va filmar i entrevistar un grup de “hippies” autosuficients que pertanyien al moviment “back to the land”, una comunitat d’ecoaldees que viu aïllada de la cultura convencional. L’any 2006 va localitzar de nou aquells mateixos personatges per tal de descobrir què havia passat amb els somnis i plans utòpics de les seves famílies. El film descriu un interval de temps d’aquesta comunitat i explica històries personals commovedores sobre famílies tribals devotes – molta llibertat però pocs diners, un immutable activisme de base i nens hippies que avui es pregunten si l’amor lliure era realment lliure. En 1988 el director Kevin Tomlinson filmó y entrevistó a un grupo de “hippies” autosuficientes que pertenecían al movimiento “back to the land”, una comunidad de ecoaldeas que vive aislada de la cultura convencional. En 2006 localizó de nuevo a esos mismos personajes para descubrir qué había pasado con los sueños y los planes utópicos de sus familias. El film describe un intervalo de tiempo de esta comunidad y explica historias personales conmovedoras sobre familias tribales devotas – mucha libertad pero poco dinero, un inmutable activismo de base y niños hippies que hoy se preguntan si el amor libre era realmente libre. In 1988, filmmaker Kevin Tomlinson filmed & interviewed a group of back-to- the-land ”hippies”—living off-grid, insulated from mainstream culture. In 2006 he tracked down his subjects again to find out what had become of their families’ utopian plans and dreams. The film captures a time-lapse view of these back-to-thelanders told with moving personal stories of dedicated tribal families—lots of freedom but little cash, unflinching grass-roots activism and hippie kids who ask today whether free love was really free.

102


* CARGOL DIESEL

L’Alex és un jove singular a qui li agrada construir el món que l’envolta. Viu en un camió muntat per ell mateix, la seva principal fixació és l’estalvi i defuig de viure en un pis, perquè hauria de pagar una hipoteca o un lloguer. L’acompanyarem en el seu dia a dia i veurem com és el disseny i l’arquitectura pròpia de la seva casa, tan especial. Alex es un joven singular a quien le gusta construir el mundo que lo rodea. Vive en un camión montado por él mismo, su principal fijación es el ahorro y rehuye vivir en un piso, porque tendría que pagar una hipoteca o un alquiler. Lo acompañaremos en su día a día y veremos cómo es el diseño y la arquitectura propia de su casa, tan especial.

Albert de Gracia 2010 ES 24’

103

Alex is an unusual young man who enjoys creating his own world. Living in a truck put together by himself, his main concern is to save money so as to avoid living in a flat because that would involve paying rent or having a mortgage. We will follow him in his everyday life and observe the design and architectural style of his unique home.


* COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR

Cosima Dannoritzer 2010 ES / FR 75’

104

Aquesta reveladora història ens explica per què els productes que comprem duren cada vegada menys, detalla la programació de l’obsolescència dels objectes per incrementar el consum. Documental rodat a Catalunya, França, Alemanya, EUA i Ghana, un país africà que s’ha convertit en l’abocador de les “escombraries electròniques” d’Occident. Esta reveladora historia nos explica porqué los productos que compramos duran cada vez menos, detalla la programación de la obsolescencia de los objetos para incrementar el consumo. Documental rodado en Cataluña, Francia, Alemania, EE.UU. y Ghana, un país africano que se ha convertido en el vertedero de la “basura electrónica” de Occidente. This revealing story explains why products we buy have shorter and shorter lives, and relates the ways in which objects are programmed to become obsolete so as to increase consumption. Filmed in Catalonia, France, Germany, USA and Ghana, the latter having become the dumping ground for Western “electronic waste”.


* DIVERSIDAD

Beatriz Carretero 2010 ES 52’

Nova York, símbol mundial de la modernitat i l’èxit, rep immigrants des de fa més d’un segle. En la seva àrea urbana es parlen més de 170 llengües i més del 36% de la seva població actual ha nascut a l’estranger. Exemple d’un món que va perdent les seves barreres, els seus límits. Un mosaic de cultures, de nacionalitats, d’ètnies i de religions, que no obstant això, es torna cada vegada més impersonal, més solitari; que ens empeny a poc a poc a la individualitat, a la falta de contacte humà. A “Diversitat” es mostra la barreja que existeix en el cor d’aquesta gran ciutat. Però… barreja real o fictícia? Convivència o guetos? Integració o solitud? Nueva York, hito mundial de la modernidad y el éxito, recibe inmigrantes desde hace más de un siglo. En su área urbana se hablan más de 170 lenguas y más del 36% de su población actual ha nacido en el extranjero. Ejemplo de un mundo que va perdiendo sus barreras, sus límites. Un mosaico de culturas, de nacionalidades, de etnias y de religiones que, sin embargo, se vuelve cada vez más impersonal, más solitario; que nos empuja poco a poco a la individualidad, a la falta de contacto humano. En “Diversidad” se muestra la mezcla que existe en el corazón de esta gran ciudad. Pero… ¿Mezcla real o ficticia? ¿Convivencia o guetos? ¿Integración o soledad? New York City, international symbol of success and modernity, has been welcoming immigrants for over a century. Throughout its metropolitan area more than 170 languages are spoken and more than 36% of its current population was born abroad. An example of a world blurring its own boundaries and limits, New York City is a cultural mosaic, a blend of nationalities, ethnic groups and religions, which is gradually becoming increasingly impersonal and lonesome. It constitutes a world that pushes us towards individualism and a lack of human touch. Diversidad portrays this mix of cultures residing in the heart of the Big Apple but, is the symbiosis real or fictional? Is this coexistence or ghettos? Integration or loneliness?

105


* GARBAGE DREAMS

Mai Iskander 2009 USA 79’

106

Somnis de Deixalles segueix tres nois adolescents nascuts dins el mercat de la deixalla i criats a la població d’escombraries més gran del món, als afores de El Cairo. Hi viuen 60.000 Zabalin (o Zaballeen), paraula aràbiga que significa “recol·lector de deixalles”. Lluny de qualsevol iniciativa “verda” moderna, els Zabalin sobreviuen reciclant el 80% de les escombraries que recol·lecten. Cara a cara amb la globalització del seu negoci, cadascun dels nois es veurà forçat a prendre decisions que afectaran el seu futur i la supervivència de la seva comunitat. Sueños de basura sigue a tres chicos adolescentes nacidos dentro del mercado de la basura y criados en la población de basura más grande del mundo, en las afueras de El Cairo. Allí viven 60.000 Zabalin (o Zaballeen), palabra árabe que significa “recolector de basura”. Lejos de cualquier iniciativa “verde” moderna, los Zabalin sobreviven reciclando el 80% de las basuras que recolectan. Cara a cara con la globalización de su negocio, cada uno de los chicos se verá forzado a tomar decisiones que afectarán a su futuro y a la supervivencia de su comunidad. Garbage Dreams follows three teenage boys born into the trash trade and growing up in the world’s largest garbage village, on the outskirts of Cairo. It is home to 60,000 Zaballeen, Arabic for “garbage people”. Far ahead of any modern “Green” initiatives, the Zaballeen survive by recycling 80% of the garbage they collect. Face to face with the globalization of their trade, each of the teenage boys is forced to make choices that will influence his future and the survival of his community.


* WASTE NOT

Què és el que manté tan neta i brillant una metròpolis del segle XXI com Sidney? Tot i que ens trobem al límit d’una catàstrofe ecològica, un exèrcit de camioners, científics, ecologistes, jardiners i fins i tot un famós xef estan treballant per fer que la quantitat de coses que llencem tornin a tenir valor. ¿Qué es lo que mantiene tan limpia y brillante a una metrópolis del siglo XXI como Sidney? A pesar de que nos encontramos al borde de una catástrofe ecológica, un ejército de camioneros, científicos, ecologistas, jardineros e incluso un famoso chef están trabajando para hacer que la cantidad de cosas que tiramos vuelvan a tener valor.

Ruth Hessey 2011 AU 25’

107

What is it that keeps so clean and bright a twenty-first What is it that keeps a twenty-first century metropolis like Sydney so clean and bright? While we are on the brink of environmental disaster, an army of truck drivers, scientists, environmentalists, gardeners and even a famous chef are working to make the numerous things we throw away valuable again.


108


COL·LA COLA PART BORA BORA NERS DORS DORES

109


Premis Residu’Art 2011 / Premios Residu’Art 2011 / Residu’Art Prize 2011 A HERA creiem que els residus tenen un gran potencial de reutilització i valorització, que ens permet de transformar-lo en un recurs valuós i renovable. Per aquest motiu vàrem crear l’any 2005 els premis Residu’Art, treballant amb artistes de tot el món per tal de reivindicar plegats: “el residu té valor” “el residu pot ser art” En HERA creemos que el residuo tiene un gran potencial de reutilización y valorización que nos permite convertirlo en un recurso valioso y renovable. Es por este motivo que en el año 2005 decidimos crear los premios Residu’Art, trabajando con artistas de todo el mundo, para juntos reivindicar: “el residuo tiene valor” “el residuo puede ser arte” At HERA we believe that residue has a great potential for reuse and reappraisal, permitting us to transform it into a valuable and renewable resource. For this reason we created the Residu’Art prizes in 2005, which allow us to work with artists from all over the world, and together reassert our belief: “Residue has value” “residue can be art”

110

Alberto Carvajal Mercat Financer

Amalgamastudio PicoPan

Armengol Tolsà-Badia ERMENGOL Pandora

///////////////// Premi accèssit 2010 Premio accésit 2010 Consolation Award 2010

///////////////// Categoria Emergent 2010 Categoría Emergente 2010 Emerging Artist Award 2010

///////////////// Categoria Professional 2010 Categoría Profesional 2010 Professional Award 2010


Daskot Recycling Houses DaskotRecyclinghouses.com

Som un equip internacional a Daskot, Bulgària. Tots els participants hem estat treballant en el camp del reciclatge des de fa molts anys. Estem creant un poble ecològic amb el reciclatge com un dels seus temes. Tenim 270 cases que estan llestes per ser reciclades i per convertir-se en la casa dels teus somnis, amb preus que van des dels 3.000 fins als 30.000 euros. Somos un equipo internacional en Daskot, Bulgaria. Todos los participantes estamos trabajando en el campo del reciclaje desde hace muchos años. Estamos creando un pueblo ecológico con el reciclaje como uno de sus temas. Tenemos 270 casas que están listas para ser recicladas y para convertirse en la casa de tus sueños, con precios que oscilan entre 3.000 y 30.000 euros. We are an international team in Daskot, Bulgaria. All of the participants have been working in the field of recycling for many years. They are creating an Eco-Friendly Village with recycling as its theme. They have 270 houses that are ready to be recycled and converted into your dream home, with prices ranging from 3,000 to 30,000 euros.

111


Social Car socialcar.com

Social Car (Social Car, S.L.), primera empresa a Espanya especialitzada en la gestió del lloguer de vehicles entre particulars, permet a propietaris de cotxes rendibilitzar els seus vehicles, posantlos en lloguer, i a conductors registrats llogar-los quan aquests no s’utilitzen o es troben aparcats temporalment. Social Car ofereix una nova opció de mobilitat sostenible, donant un ingrés extra als propietaris registrats i una alternativa de transport còmoda, propera i econòmica als nostres conductors. Per a la tranquil·litat de tots i totes, els trajectes sota la modalitat de lloguer estan degudament assegurats. Amb Social Car tots sortim guanyant. Registra’t, és GRATIS! Més informació a socialcar@socialcar.com. Social Car (Social Car, S.L.), primera empresa en España especializada en la gestión del alquiler de vehículos entre particulares, permite a propietarios de coches rentabilizar sus vehículos, poniéndolos en alquiler y a conductores registrados alquilarlos cuando éstos no se utilizan o se encuentran aparcados temporalmente. Social Car ofrece una nueva opción de movilidad sostenible, proporcionando un ingreso extra a los propietarios registrados y una alternativa de transporte cómoda, cercana y económica a nuestros conductores. Para la tranquilidad de todos y todas, los trayectos bajo la modalidad de alquiler están debidamente asegurados. Con Social Car todos salimos ganando. ¡Regístrate, es GRATIS! Más información en socialcar@socialcar.com. Social Car (Social Car, SL), is the first company in Spain specialized in the management of private vehicle hire amongst private people, making it possible for car owners to cover car expenses and make a small profit on their cars, and for already registered drivers to rent them when they are not being used or are temporarily parked. Social Car offers a new option for sustainable mobility, providing an extra income to the registered owners and an easy, convenient and cheap transport alternative to drivers. For the peace of mind of all parties, transit according to the rental agreement is properly insured. With Social Car everyone wins. Register for free! 112


L’Agenda 21 Escolar

bcn.esagenda21/agenda21escolar L’Agenda 21 Escolar és un programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona des de 2001, dirigit als centres educatius de la ciutat, pensat per facilitar la implicació de tota la comunitat educativa en la construcció d’un món més sostenible. Col·labora amb DrapArt des de 2009, quan DrapArt va signar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat – Agenda 21 de Barcelona, aportant les obres dels més joves de la ciutat al Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Aquest any els centres van realitzar un projecte col·lectiu amb matèria orgànica, en col·laboració de l’Escola d’Art Floral. La Agenda 21 Escolar es un programa impulsado por el Ayuntamiento de Barcelona desde el 2001, dirigido a los centros educativos de la ciudad, pensado para facilitar la implicación de toda la comunidad educativa en la construcción de un mundo más sostenible. Colabora con DrapArt desde 2009, cuando DrapArt firmó el Compromiso Ciudadano por la Sostenibilidad – Agenda 21 de Barcelona, aportando las obras de los más jóvenes de la ciudad al Festival Internacional de Reciclaje Artístico de Cataluña. Este año los centros realizaron uno proyecte colectivo con materia orgánica, en colaboración de la Escuela de Arte Floral. The Agenda 21 for Schools is a program promoted by the City of Barcelona since 2001, directed at the schools of the city, with the idea of facilitating the involvement of all members of the school community in building a more sustainable world. The Agenda 21 for Schools collaborates with DrapArt since 2009, when DrapArt signed the Citizens’ Commitment for Sustainability - Agenda 21 of Barcelona, ​​bringing the works of the youngest artists to the International Festival of Artistic Recycling of Catalonia. This year the participating schools developed a project with organic matter, in collaboration with the School of Floral Art.

113


Organitzat per Organizado por Organizad by Associació Drap-Art Idea i direcció Idea y dirección Idea and Direction Tanja Grass Direcció tècnica i producció Dirección técnica y producción Technical Direction and production Diego de León Coordinació de taules rodones i tallers Coordinación de mesas redondas y talleres Panel Discussion and Workshop Coordinator Mariel Araya Prensa Prensa Press Merche Gallego & Maria Suárez (Atelier Comunicación) Comunicació 2.0 Comunicación 2.0 Comunication 2.0 Sara Zamana 114

Ajudants de producció Ayudantes de producción Production Assistant Amaranta Miralbell, Felix Müller, Sara Zamana, Maria Vittoria Torrisi, Marion Saint Romain, Douglas E. Smith, Elisabeth Bertolín, Alice Rabaglia, Amelie Chateau Taula d’informació Puesto de información Information Booth Susana Grass Alina Pellinen Disseny gràfic Diseño gráfico Graphic Design Las Creativas (Isa & Jud) Disseny d’exposició Diseño de exposición Exhibition Design Imanol Ossa Disseny Drap-Boutique Diseño Drap-Boutique Drap-Boutique Design Solange Ruibal & 144Barcelona

Documentació fotogràfica Documentación fotográfica Photographic Documentation Consuelo Bautista Traduccions i correccions de text Traducciones y correcciones de texto Translation and text corrections Sabina Pringle, Marina Widmer, Tanja Grass Catering La Candela

Gràcies a Gracias a Thanks to Magda Polo, Silvia Rosés, Roberto & Carmen, Montse, Terri, Manel, Christian, Sue, Susana, Alina i totes les persones que fan possible Drap-Art any rere any y todas las personas que hacen posible Drap-Art año tras año. and all the people who make Drap-Art happen year after year



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.