“Bala silenciosa”
Anna del Bosque i Sánchez Materials Transformables-Transformadors Taller de Creació I Belles Arts 2013-2014
Índex _ REFLEXIÓ PERSONAL Aportació personal al projecte. Conclusions sobre la peça. _ PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA: Breu introducció als temes que tracta el projecte. Explicació sobre la manera d’abordar i tractar la investigació. Inclou: 1. Fitxa tècnica 2. Descripció formal 3. Justificació
_ REFERENTS Recull d’aquells referents clau en el projecte. Exemples amb imatges. _ DESENVOLUPAMENT CONSTRUCTIU Inclou: 1. Procés de treball (presentació del vídeo) 2. Imatges del procés de la peça 3. Resultat final
(*) ”Mandrágora Menstrualis” de Caput Corvi 3
“El meu objectiu principal com a dona - estudiant és recolzar el fet que les dones
reimaginem i reaprendrem els nostres cossos, de tal manera que ens sentim més còmodes habitant-los. O en altres paraules “estimar al teu cos com és”, però no és tan simple com solament tenir la voluntat de fer-ho, perquè és complex imaginar-se i construir una relació diferent amb els nostres cossos, estant al mateix temps inserides en una cultura que ens exigeix un esforç constant d'adaptació a un estàndard de bellesa impossible i inhumà. Des de la meva experiència personal puc dir que es requereix prendre perspectiva, reflexionar i dialogar per redefinir la nostra visió dels nostres cossos, i crear una nova que respongui als nostres desitjos i millori el nostre benestar. Entenent que les definicions culturals que se'ns ofereixen no responen als nostres millors interessos. La menstruació és un exemple clar d'això, la menarca (primera lluna en grec) és una instància clau on s’obliga a la dona jove a guardar silenci sobre un fenomen que marca la transició cap a l'adultesa, un moment en què se li ensenyen les restriccions de la vida adulta “ja és una senyoreta (no és lliure de fer el que li dóna la gana)”, tot això sense una celebració o un regal que marqui simbòlicament aquest moment com alguna cosa alegre. I finalment s'estableix una pauta de relació amb el cos com alguna cosa aliè, alguna cosa que fa coses desagradables, en què la menstruació es tracta com una crisi higiènica i no com un procés corporal normal. I se li ensenya a la jove dona a bregar amb el seu cos des del consum. El “vot de silenci de la menstruació” impedeix que pensem en ella i prenguem perspectiva, que ens adonem que la regla es defineix com a brutícia i per tant defineix als nostres cossos com a bruts i que això afecta la nostra autoestima. Finalment aquest vot de silenci, fa que la devastació ecològica que crea la indústria de la higiene femenina passi totalment desapercebuda, i que no coneguem les
”
alternatives menstruals més amables i ecològiques que existeixen.
“Bala silenciosa” 2014 Cordill i bala de metall 16,3cm llarg x 1cm màx. ample
Presentació Descripció formal. He elaborat la peça a partir d’un objecte ja fabricat (objet
trouvé), es tracta d’una bala de metall. L’objecte en qüestió ja emet uns discursos determinats per si mateix, però amb la combinació d’elements, en aquest cas un cordill de tampó, doten a l’objecte d’un altre significat. És a dir, el seu significat utilitari desapareix sota un títol i un punt de vista nous. Aquesta possibilitat de transformar objectes “no artístics” i dotar-los d’altres significats m’interessa particularment, ja que d’aquesta manera em permet elaborar el meu propi discurs i generar d’altres. D’altra banda, he decidit acompanyar la peça amb un vídeo, el qual explicaré més endavant.
Justificació. En la fotografia de l’esquerra no veiem en cap moment l'aparició de
sang però la veritat és que la sang menstrual femenina segueix sent un tabú. Aquesta “bala silenciosa” emet un discurs per fer entendre que la menstruació no és com la publicitat o els vídeos ens diuen, sinó que és dolorosa, hi ha canvis físics i psíquics durant la menstruació. La bala, en aquest cas, s'identifica amb el dolor, la sang, la mort. En això m'interessa exhibir públicament allò que per convenció hauria de quedar ocult, i d'aquesta manera fer visible una experiència significativa per a les dones que surt dels paradigmes de l'imaginari social. En definitiva, posar en rellevància una experiència que encara no ha sigut acceptada culturalment, i que per tant, no te cabuda en la societat. “Fins quan les publicitats de tovalloletes femenines utilitzaran un líquid blau i no vermell per representar la sang? Alguna vegada van veure en una pel•lícula en la qual durant una relació sexual es mostrés a una dona menstruant?”
Referents En la nostra cultura la menstruació com a experiència femenina es troba distorsionada i carrega amb l'estigma de la maledicció. Cert és que hem fet un pas per davant, però encara queden estigmes en la societat, com per exemple en el llenguatge. El llenguatge és una de les proves més clares ja que sempre es refereix a la menstruació com si es tractés d'una maledicció de les dones, un càstig, una tortura que hem de patir. Resulta aclaparant l'absència de dades sobre les qüestions pràctiques relacionades amb la menstruació, com si es tractés d'un secret molt ben guardat, un acord tàcit que abastés tots els temps i llocs. És curiós que aquest tema, tan important per a una part tan gran del “gènere humà”, segueixi sent, en una societat lletrada, una propietat gairebé exclusiva del folklore oral. En cap cas podem trobar una antropologia, una sociologia o una història de la menstruació. És paradoxal que en una cultura on tots els tabús sexuals “estan fulminats”, les publicitats de productes d'higiene femenina es segueixin construint sobre la premissa bàsica de la vergonya i la ocultació. Son moltes artistes dones les quals han treballat amb la menstruació, investigant la imatge que el gènere ocupa en la societat actual, a fi de complementar, facilitar i aprofundir la comprensió i reflexió del tema en qüestió. Cada cop hi ha més artistes i plataformes feministes que utilitzen la sang menstrual com a font d’inspiració i per reivindicar la seva identitat. A més, el fet que dones artistes utilitzin la seva sang menstrual com alguna cosa simbòlica i reivindicativa, contraposa aquella “altra” tradició que es venia gestant d’homes artistes (arrossegant el vell mite de mestre i autor únic i inqüestionable). Alguns dels treballs que presento a continuació han sigut els meus referent alhora d’elaborar la peça i han sigut seleccionats al meu parer.
Exemples.La primera fotografia presenta la instal•lació de l’artista xilena Carina Úbeda. Du-
rant cinc anys, l’artista ha dipositat la seva sang menstrual en draps que després va utilitzar per crear aquesta instal•lació, que consisteix en 90 formes abstractes amb sang menstrual que també serveixen de “mini-artefactes” que documenten els seus cicles corporals. Per donar a cada marca un registre més poètic, va brodar els draps amb paraules carregades simbòlicament que s’ocupen de temes de la natalitat i la mortalitat, el creixement i la decadència, el consum i la producció. Els draps brodats van ser col•locats en cèrcols de brodat com a llenç estirat sobre el marc i suspès del sostre, envoltats per pomes penjants i podrides que simbolitzen l’ovulació. Com ella afirma: “Jo vaig voler treballar el pudor, i el pensament que es te sobre la sang menstrual”. “[...]aquí hi ha ADN meu, i del meu pare i de la meva mare”, va agregar. La sang menstrual també va ser un element utilitzat per Judy Chicago, descobrint, d’aquesta forma, aquesta part de la feminitat que sempre està oculta a la mirada i que està plena de connotacions sexuals, genitals i reproductives (fecundació). En “Red Flag” (1971), Chicago realitza una fotografia de si mateixa traient-se un tampó tacat amb la seva pròpia sang. La segona fotografia és un homenatge a aquesta obra de Judy Chicago feta per l’artista Julia Bonanni anys més tard.
Carina Úbeda. “Paños” Instalació 2013
Julia Bonnani. “Homenaje a Judy Chicago. Red Flag” Fotografia 70x56cm 2008
La següent imatge es podia veure a l’exposició “Memoria y balance” de l’artista Betina Sor. Una exposició composta de tovalloles femenines, roba interior tacada, preservatius i cera usada. Els tampons amb sang van despertar les reaccions més dispars entre els visitants. Dins d'una estètica capseta d'acrílic poliment –alguna cosa que sembla un estoig de cristall– s'exhibeixen, un al costat d'un altre, com a trofeus obtinguts en alguna batalla, els seus tampons usats. L’artista va agregar irònicament: “Jo li anava a demanar un auspici a O.b., i en un moment em vaig dir: amb això? Aquesta imatge no és la que vol vendre O.b!”
Betina Sor “Tener menstruación” Tampons, caixa d’acrílic, lletra impresa digital. 1997
La fotografia de l’esquerra correspon a la imatge que encapçala el manifest de #MenstruActivismo #NoEsMiVulvaEsElPatriarcado. Un projecte ple de textos i imatges que es distribueixen per blogs a Internet.
#MenstruActivismo. Part del manifest “La menstruación será feminista o no será” 2012
Desenvolupament El que em resulta encara més pertorbador és la distorsió de l'experiència de menstruar d'aquestes publicitats i també del vídeos tutorials en els quals parlen noies joves. Parlen i actuen com si no passés res. Realment en aquests vídeos no t'expliquen el que realment succeeix durant la menstruació; en aquests dies hi ha canvis físics, sensorials, emocionals que són transmesos a través de la cultura com alguna cosa negativa, odiosa. Els dies menstruals impliquen una transformació del cos i la psiquis que podria ser aprofitada positivament per les dones per experimentar estats i sensacions que només apareixen en aquest moment, i per recuperar una identitat de si mateixes relacionada amb el sentit cíclic. Però ens segueixen esquitxant amb publicitat basada en un constructe fictici que no m'identifica com a dona. Hem acceptat i normalitzat com a societat que la menstruació és el que els clixés i els anuncis publicitaris ens expliquen. Però cal anar més enllà, veure on no es veu, i adonar-nos que la menstruació de la dona necessita ser explicada des del punt de vista de les dones, a través de micropolítiques.
Procés de treball. L'experiència de menstruar cal ser narrada a través de les
dones i per a les dones. Perquè la majoria de relats sobre la menstruació no deixen de ser tradicionals, patriarcals i d'ocultació. Es per això que he decidit acompanyar la peça d’un vídeo explicant com introduir un tampó però trencant amb el constructe social de la majoria de vídeos, els quals parlen com si realment no ocorregués res. Amb l’ajuda de dues companyes, la Sonia i la Laia, he elaborat el vídeo parodiant aquests vídeos tutorials per a adolescents de Youtube mostrant alhora la cara seriosa de l'assumpte. Hem combinat fragments de tutorials amb les imatges reals de la peça.
“Seria aquesta la imatge que la publicitat voldria donar a un públic?”
(*)Link del vĂdeo complet: http://youtu.be/gAlIHbZuaRU
A continuació presento les Imatges del procés de la peça i el Resultat final: