LA MENSTRUACIÓ I LA PUBLICITAT “La mirada visual de la menstruació”
Anna del Bosque i Sánchez Visualitats Contemporaneas Universitat de Barcelona Belles Arts 2013-2014
INDEX _ INTRODUCCIÓ: Presentació de la proposta. Inclou: 1. “Ya soy una mujer” 2. Mapa visual
_ LA MENSTRUACIÓ I LA PUBLICITAT DELS PRODUCTES DE LA HIGIENE FEMENINA Inclou: 1. Com els anuncis publicitaris representen la menstruació (+ Narrativa visual) 2. Com algunes dones representen la menstruació (+ Narrativa visual) 3. Comparacions _ PROJECTE PERSONAL (NARRATIVA VISUAL) “Bala silenciosa”. Elaboració d’un vídeo i una peça com a narrativa visual. Explicació i imatges del procés de treball.
_ REFLEXIÓ PERSONAL Aportació personal al projecte. Conclusions.
_ BIBLIOGRAFIA Recull de tota aquella informació que he accedit per elaborar el projecte (pàgines web, llibres, vídeos...)
INTRODUCCIÓ
(“Ya soy una mujer”)
Des de que em va baixar la primera regla, al 2005, he viscut la menstruació femenina com un tabú. I així vaig acabar acceptant-ho. La meva mirada sobre la menstruació s’ha anat construint a partir de patrons d’ocultació que trobem dins la tradició oral de la nostra cultura o bé en els anuncis publicitaris d’higiene femenina. La meva manera de mirar, pensar i reflexionar sobre la menstruació s’ha basat en el que he anat veient al llarg de la meva vida en els anuncis i en el que he escoltat de la gent del meu voltant (familiars, professors, amics). La construcció d’aquesta mirada comença a casa, continua a l'escola, en els mitjans de comunicació i en la societat en general. Per començar, la meva mare mai em va parlar obertament de la menstruació. Saps una mica de tampons i compreses , però encara tens moltíssims dubtes que no seran resolts a no ser que t’informis per tu mateixa. Ella et diu: “Ja ets una dona”. I et dóna una compresa. Però tu segueixes pensant: “Ningú pot assabentar-se que estic menstruant, sobretot cap home”. Aquesta mateixa història es repeteix en quasi totes les nenes adolescents, creant així una barrera entre tu i el teu cos. L'actitud que prenem les dones davant la menstruació ens està fent molt de mal, perquè no estem permetent al nostre cos descansar, no estem respectant les necessitats cícliques, sinó que les intentem ocultar i tapar per, una vegada més, encaixar en aquesta societat patriarcal on cal mostrar-se “perfecta”. El model de dona acceptat culturalment se centra en no acceptar els canvis normals i que, a més, ningú noti que estàs menstruant (o sigui, se centra més en “l'altre” que en una mateixa). En això, els anuncis, per vendre'ns els tampons i les compreses ens imposen aquesta imatge de dona que actua “com si no ocorregués res” amb aquesta ocultació gairebé obsessiva de la seva menstruació. En la nostra cultura la menstruació com a experiència femenina es troba distorsionada i carrega amb l'estigma de la maledicció. El llenguatge és una de les proves més clares ja que sempre es refereix a la menstruació com si es tractés d'una maledicció de les dones, un càstig, una tortura que hem de patir. Segons Kate Millet, en Política Sexual, diu: “La jerga contemporánea denomina la menstruación como The Curse (“la maldición”). Existen considerables evidencias de que las molestias que las mujeres sufren durante su período a menudo es probable que sean psicosomáticas más que fisiológicas, culturales más que biológicas, en su origen. (…) Contextos y creencias patriarcales parecen tener el efecto de emponzoñar las propias sensaciones físicas de las mujeres sobre sí mismas, hasta que a menudo esto se convierte verdaderamente en la carga que se dice que es…” Aquestes creences formen part d’un tabú antropològic d’una societat europea i patriarcal. Quants cops a la meva vida he pogut llegir i escoltar frases clichés que ajudaven a elaborar una mirada cada cop més dominada per l’ocultació? Perquè estic ben segura, que com jo, moltes noies van creure que no ens podíem banyar a la piscina pública si teníem la regla. Ni beure i menjar segons què . O bé que el millor era no tenir sexe.
Encara avui dia existeixen aquests clichés i aquestes normes que són un constructe social . Estan vigents en molts llocs encara com a normes consuetudinàries i estableixen uns discursos misògins, arrelats al heteropatriarcat. “Que si t'apropes a la llet, es posa agra/ Que si t'apropes al vi, es fa vinagre / Se't talla la maionesa / Se t'espatlla la carn- quan una dona deixa de tenir la regla/ Queda inhabilitada per al plaer sexual i ha de clausurar la seva vida eròtica” En definitiva, resulta aclaparant l'absència de dades sobre les qüestions pràctiques relacionades amb la menstruació, com si es tractés d'un secret molt ben guardat, un acord tàcit que abastés tots els temps i llocs. És curiós que aquest tema, tan important per a una part tan gran del “gènere humà”, segueixi sent, en una societat lletrada, una propietat gairebé exclusiva del folklore oral. En cap cas podem trobar una antropologia, una sociologia o una història de la menstruació. És paradoxal que en una cultura on tots els tabús sexuals “estan fulminats”, les publicitats de productes d'higiene femenina es segueixin construint sobre la premissa bàsica de la vergonya i la ocultació. Els dies menstruals impliquen una transformació del cos i la psiquis que podria ser aprofitada positivament per les dones per experimentar estats i sensacions que només apareixen en aquest moment, i per recuperar una identitat de si mateixes relacionada amb el sentit cíclic. Però ens segueixen esquitxant amb publicitat basada en un constructe fictici que no m'identifica com a dona. Hem acceptat i normalitzat com a societat que la menstruació és el que els clichés i els anuncis publicitaris ens expliquen. Però cal anar més enllà, veure on no es veu, i adonar-nos que la menstruació de la dona necessita ser explicada des del punt de vista de les dones, a través de micropolítiques.
INTRODUCCIÓ
(Mapa visual)
A continuació adjunto el mapa visual que m’ha servit tant d’ajuda alhora d’estructurar-me com per arribar a la elaboració de la Narrativa visual.
“YA SOY UNA MUJER” Mi menstruación
¿CÓMO SE REPRESEN CIÓN EN LA SOCI
YO- Mirada
YO. Mi experiencia con la menstruación. Microrelato personal. ¿Qué significa para mi ser una mujer que menstrua en la sociedad actual? ¿De qué manera lo vivo? ¿De qué manera lo narro?
Elaboració Desde m
Análisis de la publicidad: La mirada visual a través de los anuncios publicitarios. Como los anuncios publicitarios representan la menstruación. ¿Estereotipos? ¿Constructo patriarcal? ¿Cómo se ha ido construyendo esta mirada? LA MENSTRUACIÓ Y LA PUBLICIDAD DE LOS PRODUCTOS DE LA HIGIENE FEMENINA ¿Cuales son los discursos que emiten las imágenes en la publicidad? ¿Qué dicen de mi? ¿Me representan como mujer?
NTA LA MENSTRUAIEDAD ACTUAL?
“Otras formas de mirar”: La mirada visual desde la representación de la menstruación a través de mujeres y para mujeres ¿Son estas imágenes las que me representan como mujer que menstrua?
a cultural
ón de una narrativa visual mi experiencia y mi mirada cultural.
La menstruación necesita ser narrada por mujeres. (Micropolíticas)
LA MENSTRUACIÓ I LA PUBLICITAT DELS PRODUCTES D’HIGIENE FEMENINA Aquesta part del projecte tracta la menstruació i l’ anàlisis de la publicitat de productes d’higiene femenina. He decidit dividir aquest apartat en dues qüestions fonamentals: Com els anuncis publicitaris representen la menstruació VS. Com algunes dones representen la menstruació. És a dir, treballar la menstruació per una banda, des de la mirada de la societat patriarcal a partir d’anuncis publicitaris i per l’altra, la mirada cultural d’ artistes- dones que han treballat sobre aquestes qüestions. A continuació, l’escrit va acompanyat de dos narratives visuals on es mostren les imatges que em van influir directament en la meva manera d’entendre la menstruació femenina. I en això, una taula comparativa que ens mostra les diferents maneres de narrar la menstruació des de la publicitat, i d’altra banda, a partir de dones i artistes que estableixen uns microrrelats amb uns discursos totalment oposats.
(1) Com els anuncis publicitaris representen la menstruació La menstruació –fora de l'àmbit científic– està associada a pràctiques i representacions que han de mantenir-se de forma oculta. Tractar de canviar la mirada més enllà dels tabús socials implica vorejar els camins d'una societat on certes pràctiques estaven altament regulades, familiarment silenciades i socialment castigades. I, doncs, què passa en l’actualitat? Avui en dia podríem dir que estem alliberats dels poders “malèfics” de la menstruació? Persisteix i conviu encara amb nosaltres una por associada a ella? O és part d'un passat i ens trobem totalment “alliberats del tabú”? Els poders i conseqüències negatives vinculades a aquesta funció del cos de la dona poden rastrejar-se des de períodes molt antics. L'associació entre la menstruació i els seus efectes negatius circula en una diversitat de cultures i s'ha propagat a través del temps. En això, l'estudi del discurs de la publicitat, tant d'èpoques passades com de períodes actuals, ofereix una porta oberta. Amb la mirada posada a identificar / crear necessitats i simultàniament persuadir del consum d'un producte, la publicitat teixeix un entramat discursiu a partir del que poden llegir-se les pràctiques culturals d'una època associades a un grup específic de subjectes: les dones. Què succeeix amb la publicitat actual en referència al tabú i a la construcció del discurs sobre els productes referits a la higiene femenina? Reprodueix els silencis d'èpoques passades sobre la menstruació o ha canviat amb el pas del temps? Aquesta publicitat què diu de mi: m’identifica com a dona? Intentaré donar resposta a algunes d'aquestes preguntes a partir de la informació que he adquirit i la recopilació d’anuncis publicitaris (vídeos i imatges) que presento en el projecte. El que m’interessa es treballar sobre quina manera de narrar usen les diferents publicitats, i per tant, quines lectures es poden fer d’aquests discursos que emet aquesta. En definitiva: el propòsit és registrar de quina manera la publicitat comunica certes pràctiques vinculades amb la higiene femenina, que es troben restringides culturalment per l'existència del tabú.
A finalitats del segle XX es generalitzen una sèrie d’activitats que tenen com a finalitat el cos, millorar l’aparença, sentir-se bé. Totes aquestes activitats persegueixen satisfaccions múltiples i complexes. Estar millor, veure’s bé, que el mirall et retorni la millor cara. La publicitat no es manté al marge d’aquests desitjos, ven objectes –productes cosmètics, en general– i al mateix temps la imatge de la dona ideal i estableix uns paràmetres els quals “t’ensenyen a ser una dona”. Enfront als canvis que ha sofert la publicitat, els productes per a la higiene femenina s’han mantingut dins de límits molt precisos i s’han quedat a les portes de narrar la realitat a través de publicitats per a dones fetes per dones (micropolítiques). Des del punt de vista de la seva constitució han canviat formats; en el cas de les tovalloles femenines les modificacions més rellevants es donen per l’existència o no d’ales, pel seu grossor, per la seva longitud, per la seva capacitat d’adaptar-se al cos de la dona, etc. I també per les variades formes de presentació –de colors, en estoigs, en sobres–. Resta resoldre de quina manera opera el tabú en relació amb els canvis assenyalats. Certes actituds socials, prejudicis i fins i tot raons religioses poden arribar a interposar-se en la construcció d'un anunci publicitari i crear una barrera entre un producte, al que se li associa una determinada pràctica –en aquest cas la menstruació– i la seva estratègia de venda comercial. Tant el producte com la pràctica cauen presos del tabú que obeeix freqüentment a convencions i actituds socials. La publicitat no solament es construeix a partir d'una estratègia comunicativa orientada al foment del consum d'objectes, sinó també –i sobretot– davant un discurs social del com es narren determinats estils de vida, s'elogien o condemnen maneres d'entendre el món.
Construcció d’una narrativa visual. A partir de la recopilació d’anuncis publicitaris he elaborat una
narrativa visual sobre com es narra la menstruació en la publicitat. Les imatges que es presenten son d’anuncis publicitaris d’aquest segle, i la majoria les tenim presents ja que les hem vist per la televisió milers de vegades o bé en alguna revista. Tant l’educació sobre la menstruació com la publicitat d’higiene femenina son causants de la meva mirada cultural cap al tema en qüestió. Es a dir, han ajudat a construir la meva manera de percebre la menstruació com alguna cosa fastigosa, d’ocultació, en definitiva: tabú. Un cop tinc aquesta documentació recopilada intento anar més enllà i faig un primer cop d’ull: en la majoria d’anuncis visionats les paraules menstruació, sang, taques o el color vermell són inexistents, han estat esborrats d'acord amb els criteris morals i ètics que vedaven parlar sobre aquests temes. El que queda de la lectura de les publicitats és alguna cosa indefinida. Se sap que les dones tenen “aquests dies” i que són dies rars, provocats per alguna cosa; que els productes higiènics ajuden al fet que aquests dies poden passar-se millor, aportant seguretat, tranquil•litat, confort, comoditat, protecció, higiene, alleujament i benestar, és a dir, tot el que a la dona li falta en aquests dies. Una altre cosa important en els anuncis és que aquests productes es dissolen ràpidament en l'aigua i desapareixen… són màgics?, no, són discrets. La discreció, sumada a les característiques anteriorment esmentades, permet que la dona es desemboliqui en una multiplicitat de situacions socials de les quals d'una altra manera estaria impedida; pot portar vestits ajustats i, per descomptat, comparar-se amb les dones “perfectes” que surten als anuncis. Per les quals no realitzen amb assiduïtat la pràctica higiènica i es veuen afectades per l'olor d'aquests dies, aquest producte també brinda una solució: evita les males olors i ve amb perfum. L'hi pot portar en la cartera sense que ningú s'adoni perquè l'envàs no posseeix impresa cap llegenda ni identificació (un altre exemple d’ocultació). Son moltes les premises sotes les quals es narren els anuncis d’higiene femenina. Però la principal es procurar ocultar aquest tema. Aquest projecte, doncs, no és tracta d’un discurs lineal ni tancat, més aviat d’un procés de recerca: una revisió de la manera de narrar la menstruació a partir de les imatges que la publicitat ha anat generant i que ens retorna la mirada cap a nosaltres mateixes.
(2) Com algunes dones representen
la menstruació
Son moltes artistes dones les quals han treballat amb la menstruació, investigant la imatge que el gènere ocupa en la societat actual, a fi de complementar, facilitar i aprofundir la comprensió i reflexió del tema en qüestió. Cada cop hi ha més artistes i plataformes feministes que utilitzen la sang menstrual com a font d’inspiració i per reivindicar la seva identitat i representar-se a elles mateixes individualment o col·lectivament. A més, el fet que dones artistes utilitzin la seva sang menstrual com alguna cosa simbòlica i reivindicativa, contraposa aquella “altra” tradició que es venia gestant d’homes artistes (arrossegant el vell mite de mestre i autor únic i inqüestionable). Les imatges que he seleccionat, la majoria, corresponen a treballs artístics amb l’objectiu de normalitzar la menstruació en la societat i d’aquesta manera eliminar el tabú. A continuació explicaré aquelles que m’han semblat rellevants i més interessants per com em representen com a dona i quins discursos volen transmetre. Les imatges que explicaré estan marcades a la narrativa visual amb una numeració, de tal manera que es puguin reconèixer. La primera fotografia (1) presenta la instal•lació de l’artista xilena Carina Úbeda. Durant cinc anys, l’artista ha dipositat la seva sang menstrual en draps que després va utilitzar per crear aquesta instal•lació, que consisteix en 90 formes abstractes amb sang menstrual que també serveixen de “mini-artefactes” que documenten els seus cicles corporals. Per donar a cada marca un registre més poètic, va brodar els draps amb paraules carregades simbòlicament que s’ocupen de temes de la natalitat i la mortalitat, el creixement i la decadència, el consum i la producció. Els draps brodats van ser col•locats en cèrcols de brodat com a llenç estirat sobre el marc i suspès del sostre, envoltats per pomes penjants i podrides que simbolitzen l’ovulació. Com ella afirma: “Jo vaig voler treballar el pudor, i el pensament que es te sobre la sang menstrual”. “[...]aquí hi ha ADN meu, i del meu pare i de la meva mare”, va agregar. La sang menstrual també va ser un element utilitzat per Judy Chicago, descobrint, d’aquesta forma, aquesta part de la feminitat que sempre està oculta a la mirada i que està plena de connotacions sexuals, genitals i reproductives (fecundació). En “Red Flag” (1971), Chicago realitza una fotografia de si mateixa traient-se un tampó tacat amb la seva pròpia sang. La segona fotografia és un homenatge a aquesta obra de Judy Chicago feta per l’artista Julia Bonanni anys més tard.(2) Una altre de les imatges (3) es podia veure a l’exposició “Memoria y balance” de l’artista Betina Sor. Una exposició composta de tovalloles femenines, roba interior tacada, preservatius i cera usada. Els tampons amb sang van despertar les reaccions més dispars entre els visitants. Dins d'una estètica capseta d'acrílic poliment –alguna cosa que sembla un estoig de cristall– s'exhibeixen, un al costat d'un altre, com a trofeus obtinguts en alguna batalla, els seus tampons usats. L’artista va agregar irònicament: “Jo li anava a demanar un auspici a O.b., i en un moment em vaig dir: amb això? Aquesta imatge no és la que vol vendre O.b!” L’última imatge (4) que explicaré correspon a la imatge que encapçala el manifest de #MenstruActivismo #NoEsMiVulvaEsElPatriarcado. Un projecte ple de textos i imatges que es distribueixen per blogs a Internet.
(3)
(4)
(2)
(1)
(3) Comparacions A continuació analitzarem algunes comparacions claus entre ambdues narratives visuals que ens permetran observar la manera en què opera la construcció del discurs en el manteniment del tabú en els diferents conceptes estudiats. En tal sentit, en aquestes publicitats examinarem la funció dels titulars, les diferents eleccions lèxiques per referir-se al període menstrual, la imatge, l'ocupació de recursos gràfics. Definirem amb el número (1) aquelles imatges que s’inclouen dins de “Com els anuncis publicitaris representen la menstruació” i amb el número (2) “Com algunes dones representen la menstruació”. Els titulars (1). Els titulars dels anuncis de productes higiènics per a la dona no es vinculen, a simple vista, amb el producte. Per contra, desvien l'atenció del lector o la focalitzen en alguna dada accessòria, vinculat indirectament amb ella. D'aquesta manera, s'estableix una relació de complicitat amb la lectora qui ha de completar la lectura per obtenir tota la informació necessària. Al mateix temps, aquests titulars resulten cridaners en tant eviten l'esment al producte o a les seves funcions en el lloc més destacat. (2). En les imatges representades per les artistes els titulars estan totalment focalitzat en el tema en questió, produint, en alguns casos, un gran impacte. La informació en molts casos es directa, i s’emplea de forma irònica per tal de denunciar el constructe social de la menstruació. O bé es tracta amb una seriositat i una història d’identitat que no tenen els anuncis de la televisió. Els eufemismes (1). El recurs més utilitzat per evitar una referència explícita a la menstruació o al període menstrual és l'eufemisme. Els procediments eufemístics que la llengua ofereix són molts i variats (metàfores, perífrasis, deformació de paraules...) i les causes que porten a la seva aparició estan directament relacionades amb el tipus de tabú. “Aquests dies”, “dies femenins”, “dies difícils”, “Quan et ve”, “Si et va venir en el moment que menys ho esperaves” son recursos utilitzats en la majoria d’anuncis publicitaris. En aquests anuncis l'expressió de més alta freqüència és aquests dies. En alguns anuncis s'esmenta “flux menstrual” o “menstruació” encara que en segments que es troben a l'interior del text de la publicitat i, en general, associades a la descripció del funcionament dels tampons. (2). D’altra banda el text que apareix en els anuncis representats per dones i per a dones és de caire directe. En cap cas s’evita parlar sobre el tema, sinó que la menció és tal i com es la realitat. Paraules d’un llenguatge més col•loquial són habituals en alguns textos. El missatge, per tant, es directe i es sap en tot moment quin impacte vol causa i per a quina mena de públic està dirigit (principalment dones). El que transmet surt dels límits patriarcals normalitzats per la societat.
Les imatges (1). La relació entre el text i la imatge és essencial en l'estudi del discurs de la publicitat. El tabú també es presenta a nivell de la imatge. En la publicitat actual, la imatge cobra una importància singular en virtut de la quantitat de significats associats que pot despertar en el lector. El seu caràcter és fonamentalment connotatiu. La menstruació fa que les dones sentin incomoditat amb el seu cos, les imatges que s'insereixen en la publicitat remarquen o anul•len aquesta incomoditat. Es presenta una dicotomia entre les dones que usen el producte i aquelles que encara no han provat els seus beneficis. Les imatges tenen molt de color i son majoritàriament alegres. Per representar la sang menstrual normalment s’emplea el color blau i per representar a la menstruació una dona amb un vestit molt sexy i elegant de color vermell. El paper de la dona es veu altrament estereotipat pel cànon de bellesa occidental i patriarcal. La majoria son noies joves amb cossos canonitzats, que ballen i riuen com si realment no ocorregués res. (2). La imatge canvia totalment. Els colors alegres desapareixen, substituïts per color més seriosos i sobretot, pel color vermell. Les artistes no tenen cap mena de vergonya en mostrar-se tal i com son i de representar a la menstruació tal i com és. No segueixen cap mena de patró o cànon establert, sinó que s’inspiren a través de la sang menstrual en comtes d’ocultar-la com fa la publicitat.
...VS...
“Necessitem més evidencies per poder afirmar que la majoria d’informació que rebem en la publicitat es falsa i no ens representa com a dones?”
PROJECTE PERSONAL
(“Bala silenciosa”)
El que em resulta encara més pertorbador com a dona és la distorsió de l'experiència de menstruar d'aquestes publicitats i també del vídeos tutorials en els quals parlen noies joves. Parlen i actuen com si no passés res. Realment en aquests vídeos no t'expliquen el que realment succeeix durant la menstruació; en aquests dies hi ha canvis físics, sensorials, emocionals que són transmesos a través de la cultura com alguna cosa negativa, odiosa. Els dies menstruals impliquen una transformació del cos i la psiquis que podria ser aprofitada positivament per les dones per experimentar estats i sensacions que només apareixen en aquest moment, i per recuperar una identitat de si mateixes relacionada amb el sentit cíclic. Però ens segueixen esquitxant amb publicitat basada en un constructe fictici que no m'identifica com a dona. Hem acceptat i normalitzat com a societat que la menstruació és el que els clixés i els anuncis publicitaris ens expliquen. Però cal anar més enllà, veure on no es veu, i adonar-nos que la menstruació de la dona necessita ser explicada des del punt de vista de les dones, a través de micropolítiques.
Aportació personal. L'experiència de menstruar cal ser narrada a través de les dones i per
a les dones. Perquè la majoria de relats sobre la menstruació no deixen de ser tradicionals, patriarcals i d'ocultació. Es per això que he decidit acompanyar el treball d’una peçá i d’un vídeo explicant com introduir un tampó però trencant amb el constructe social de la majoria de vídeos, els quals parlen com si realment no ocorregués res. Amb l’ajuda de dues companyes, la Sonia i la Laia, he elaborat el vídeo parodiant aquests vídeos tutorials per a adolescents de Youtube mostrant alhora la cara seriosa de l'assumpte. Hem combinat fragments de tutorials reals amb les imatges reals de la peça.
“Seria aquesta la imatge que la publicitat voldria donar a un públic?”
(*)Link del vĂdeo complet: http://youtu.be/gAlIHbZuaRU
A continuació presento les Imatges de la peça:
“Bala silenciosa” 2014 Cordill i bala de metall 16,3cm llarg x 1cm màx. ample
REFLEXIÓ PERSONAL
(*) ”Mandrágora Menstrualis” de Caput Corvi 3
“El meu objectiu principal com a dona - estudiant és recolzar el fet que les dones
reimaginem i reaprendrem els nostres cossos, de tal manera que ens sentim més còmodes habitant-los. O en altres paraules “estimar al teu cos com és”, però no és tan simple com solament tenir la voluntat de fer-ho, perquè és complex imaginar-se i construir una relació diferent amb els nostres cossos, estant al mateix temps inserides en una cultura que ens exigeix un esforç constant d'adaptació a un estàndard de bellesa impossible i inhumà. Des de la meva experiència personal puc dir que es requereix prendre perspectiva, reflexionar i dialogar per redefinir la nostra visió dels nostres cossos, i crear una nova que respongui als nostres desitjos i millori el nostre benestar. Entenent que les definicions culturals que se'ns ofereixen no responen als nostres millors interessos. La menstruació és un exemple clar d'això, la menarca (primera lluna en grec) és una instància clau on s’obliga a la dona jove a guardar silenci sobre un fenomen que marca la transició cap a l'adultesa, un moment en què se li ensenyen les restriccions de la vida adulta “ja és una senyoreta (no és lliure de fer el que li dóna la gana)”, tot això sense una celebració o un regal que marqui simbòlicament aquest moment com alguna cosa alegre. I finalment s'estableix una pauta de relació amb el cos com alguna cosa aliè, alguna cosa que fa coses desagradables, en què la menstruació es tracta com una crisi higiènica i no com un procés corporal normal. I se li ensenya a la jove dona a bregar amb el seu cos des del consum. El “vot de silenci de la menstruació” impedeix que pensem en ella i prenguem perspectiva, que ens adonem que la regla es defineix com a brutícia i per tant defineix als nostres cossos com a bruts i que això afecta la nostra autoestima. Finalment aquest vot de silenci, fa que la devastació ecològica que crea la indústria de la higiene femenina passi totalment desapercebuda, i que no coneguem les
”
alternatives menstruals més amables i ecològiques que existeixen.
BIBLIOGRAFIA PĂ gines web
circulodelasmujeres.blogspot.com.es rousbaltrons.wordpress.com sdpnoticias.com huffingtonpost.com judychicago.com lavidanoimitaalarte.blogspot.com.es brooklynmuseum.org juliabonanni.com plataformadeartecontemporaneo.com betinasor.com.ar pagina12.com.ar ventepakamchatka.wordpress.com mujeresnet.info anaelenapena.blogspot.com.es rojomenstrual.blogspot.com.es airesdecambio.com tabumenstruablogspotcom-milena.blogspot.com.es
Llibres KAREN HOUPPERT “LA MENSTRUACION: DESMONTANDO EL ULTIMO TABU FEMENINO”, JUVENTUD, 2000 MIRANDA GRAY “LUNA ROJA: LOS DONES DEL CICLO MENSTRUAL” , GAIA, 2003 KATE MILLETT “POLITICA SEXUAL” , CATEDRA, 2010
Vídeos www.youtube.com/watch?v=lcBNLutPSc4 Patricia Conde- Anuncio Tampax Pearl 2011 www.youtube.com/watch?v=GYYoyjET23Q Anuncio Spot Evax Adapt 2010: Duelos (Bollywood,Broadway,Salsa,Claqué,Flamenco,Hip Hop) – Videoclip www.youtube.com/watch?v=qXjXktnuifM Bloque publicitario 1999 Septiembre www.youtube.com/watch?v=jWUkjXIZaN4 Boludas que menstrúan www.youtube.com/watch?v=AJ-x8xUqBuM Anuncio de evax mayo del 2001 (español España) www.youtube.com/watch?v=R6si7-6bTso Anuncio evax mas limpita (Extended version) www.youtube.com/watch?v=97eFd0MUzH8 Evax https://www.youtube.com/watch?v=EuDW-tYG-Ek Anuncio Evax: 100% Limpia 0% Olor Enero 2013
.