Cornèlia Abril
He d’anar-me’n
ÍNDEX
Pròleg Galàxia amb vuit estrelles ..................................................11 per Olga Xirinacs Merengues de color groc, verd i rosa ..................................15 El somriure del suricata .....................................................43 Secrets i solitud ..................................................................57 Rose Hill House ................................................................93 Reagrupament familiar .................................................... 133 Seandbel .......................................................................... 161 Amputació digital ............................................................ 183
Era l’alosa, que anuncia l’alba, no el rossinyol. No veus, amor, la llum cruel de l’orient engalanant els núvols? S’han apagat els llumenets nocturns i ja traspunta l’alba als cims boirosos. He d’anar-me’n i viure, o quedar-me i morir.
Fragment de Romeu i Julieta, WILLIAM SHAKESPEARE
PRÒLEG GALÀXIA AMB VUIT ESTRELLES
LA TERRA ÉS LIMITADA, però l’Univers sembla que no. Per això els astrònoms ens sorprenen amb el descobriment vistós de nous cossos celestes. En aquest cas, apareix, resplendent, una galàxia que conté vuit estrelles, cadascuna amb el seu color i caràcter, la seva irradiació i el camp magnètic que demostra la seva potència. L’univers a què em refereixo és el literari, sempre en formació, sempre en extensió, com podem veure en els nostres dies, en què el lector assisteix, absort i admirat, a una constel·lació de publicacions dels temes i colors més variats, tal com veiem brillar estrelles i cometes en una nit clara d’estiu. Així és com m’agrada veure aquest llibre, He d’anar-me’n, que set escriptores i una pintora han preparat per a satisfacció dels lectors a qui agrada la literatura contemporània de qualitat. Aquests contes llargs tenen l’al·licient de contar històries diverses, tan variades com les imaginacions i experiències que cada autora ha volgut escriure. Intervenen en el llibre Sílvia Armangué, Maria Cirera, Montserrat Medalla, Pepa Bagaria, Mercè Bagaria, Marta Pérez i Sierra, Matilde Nuri i Carmen Sanzsoto en qualitat de pintora
- 11 -
i poeta. Cadascuna amb un títol suggestiu i unes històries sorprenents. Unes «Merengues de color groc, verd i rosa», de Sílvia Armangué, retornen amb força i nostàlgia la vida i els gustos d’una nena a qui agradava menjar tot llegint, i aquest llegir i menjar dóna aspectes acolorits al seu viure. Un relat original que m’ha fet tornar als meus dies d’infant llegint quan esmorzava, amagada a l’escala del terrat. «El somriure del suricata», de Maria Cirera, presenta un personatge hermètic, ben dibuixat i amb sorpresa: el tiet August. El desig latent per l’aventura es fa realitat i porta a un desenllaç sorprenent i harmoniós, com el gravat entranyable d’un antic llibre d’exploradors. Montserrat Medalla, a «Secrets i solitud», juga amb els secrets d’una nena feliç però amb ganes de fugir. La casa, sobretot la casa, sempre la casa, rica de vivències molt variades i que arribarà a crear un «suspens» compartit pel lector i la nena: els misteris de l’ala amagada. «Rose Hill House», de Pepa Bagaria, és una novel·la anglesa molt ben ambientada, amb gats de companyia i ritmes i seqüències de fons que demostren l’admiració de l’autora per la cinematografia, sobretot italiana. En contrast amb l’anterior, Mercè Bagaria presenta a «Reagrupament familiar» una al·legoria de moments difícils de la vida. Amb un recorregut volgudament kafkià, sap crear l’angoixa derivada del seu argument. «Seandbel», de Marta Pérez i Sierra, recrea bells paisatges idíl·lics habitats per una fada etèria que té por de ser traïda. L’amor romàntic aflora aquí i acompanya un conte de caràcter simbolista.
- 12 -
Matilde Nuri tanca la relació d’autores amb «Amputació digital». Aquí els diàlegs musicals departeixen amb els diàlegs vitals, s’enllacen, es qüestionen i una força central que emana d’una mutilació és l’energia central del conte. Carmen Sanzsoto també explica una història que cal assaborir a poc a poc, però per expressar-se, tria les imatges acompanyades de poesia. Seves són les il·lustracions de cadascuna de les diferents mirades, i resulten un al·licient més per deixar-se seduir per aquests relats. Sens dubte, un gran valor afegit. Aquest pròleg vol ser una presentació, una salutació a totes vuit autores, que ja tenien presència en el món editorial i en el virtual. Són escriptores i pintora amb nervi, imaginació i voluntat. La literatura, per a mi, és el plaer de jugar amb les lletres; la combinació tan variada que es pot aconseguir amb les paraules, això sí, sempre al servei d’un tema, d’un argument que ha de ser expressat de la manera més efectiva. Els lectors trobaran gust en aquests contes i jo desitjo tot l’èxit possible a aquesta edició, que transiti per la nova galàxia portant les vuit estrelles brillants i les seves creacions.
Olga Xirinacs Tarragona, abril 2015
- 13 -