MESALUT 16 by GÈMINI GRUP

MAIG 2014 Núm. 16

Primavera, sol, calor i fruita

La Clínica de Podologia Infiltracions de col.lagen

Vithas Salut

Unitat de Sexologia Clínica

Centres Kirma La incontinència urinària

Contingut pàgines 54-57

FARMÀCIES DE GUÀRDIA ... pàg. 58

Ramón Mazana Novellón Metge de Família. Responsable Àrea Sanitària Betula Alba

BETULA ALBA

Una atenció sanitària integral LA REVISTA meSALUT S’encarta amb el Diari “SEGRE”

PREVENCIÓ I CURES BÀSICS AL NADÓ

CURES BÀSICS AL NADÓ

AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

Sumari SALUT ....................................................... 6 treballadors socials

ALIMENTACIó .......................................... 8 fruita

POLICLÍNIC LLEIDA ................................ 9 QUADRE MÈDIC

CLÍNICA PERPETUO SOCORRO ........... 16 grup uro andrològic ..................... 18 LA VASOVASOSTOMIA

WIDEX ..................................................... 20 ELS ASPECTES SOCIALS DE LA HIPOACÚSIA

GRUP KIRMA .......................................... 22 LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA ACUPUNTURA

CLÍNICA ARGÜERO .............................. 26 ODONTOLOGIA CONSERVADORA Directora: Marina P. Sullà Coordinadora: Mariona Mesull Disseny: Carlos Mayorga

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ................. 28 INFILTRACIONS DE COL.LAGEN

KINE ........................................................ 30 DESPRÉS D’UN ACCIDENT DE TRÀNSIT

C/ Mossèn Reig, 1 baixos · 25008 LLEIDA Tel. 973 00 80 40

DL L-187-2013 Dep. Publicitat

Tel. 973 00 80 40 mesalut@geminiedicions.com Correcció de la revista

CEFER ..................................................... 32 TRENCANT MITES EN REPRODUCCIÓ

CALDES DE BOÍ ...................................... 34 UN BALNEARI MÈDIC A LA VALL DE BOÍ

NEXUS .................................................... 36 OZONOTERÀPIA

MEIAN ...................................................... 40 EL GIMNÀS DE LA MENT

BETULA ALBA ....................................... 42 LES RESIDÈNCIES DESENVOLUPEN UNA ATENCIÓ SANITÀRIA INTEGRAL traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Aquesta publicació no pot ser totalment ni partcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

VITHAS HOSPITAL MONTSERRAT ......... 44 UNITAT DE SEXOLOGIA CLÍNICA

ClÍNICA SANZA ..................................... 46 CIRURGIA ESTÈTICA MASCULINA

GABINET UROLÒGIC LLEIDA ............... 48 PRIMER VIDEOCISTOSCOPI DIGITAL HD

SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS .. 52 ACTIVITATS ............................................ 54 FARMÀCIES DE GUÀRDIA ................... 58 5

ALIMENTACIÓ I treballadors socials

TReballadors socials

Silvia Hoyas Contreras – Col·legiada 8637 Coordinadora d’activitats i treballadora social Residència i Centre de Dia per a Gent Gran Lleida-Balàfia Gestió de Serveis Sanitaris

Ingressos. Baixes. Trasllats. Discapacitat. Dependència. Incapacitat. Empadronaments. Voluntats anticipades. Un conjunt de tasques estandarditzades i protocol·laritzades que acostumen a ser repetitives, específiques i que es fonamenten en el compliment de la normativa vigent. Però, quines altres tasques realitza un/a treballador/a social en un centre residencial per a gent gran? Treballo a la Residència i Centre de Dia per a Gent Gran Lleida-Balàfia, un centre gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, on s’ha implantat un model de treball basat en les bones pràctiques i en què es dóna una atenció integral i centrada en la persona i es busca una millora contínua de la qualitat.

Les bones pràctiques es duen a terme en els tres processos principals d’atenció en un centre residencial: ingrés, estada i comiat. Es defineixen com un conjunt d’accions que introdueixen millores en les relacions, els processos i les activitats, orientades a donar resultats positius sobre la qualitat de vida de les persones

treballadors socials

en situació de dependència. Aquestes pràctiques es poden donar en dos àmbits: el relacional, en què es contemplen els vincles que l’usuari/ària estableix, i l’organitzatiu, en què s’inclouen els aspectes relacionats amb els processos d’atenció. Les bones pràctiques influeixen d’una manera positiva en els usuaris/ àries aportant-los-hi felicitat, benestar, dignitat, autonomia, convivència i llibertat, entre d’altres. I com aplica les bones pràctiques un/a treballador/a social en aquests processos? El procés d’ingrés és aquell en el qual aquest professional pren més importància per a l’usuari/ ària i la seva família. Es converteix en la persona de referència dins del centre, en el nexe d’unió amb la resta de professionals. L’objectiu en aquest procés és vetllar per una bona adaptació de l’usuari/ària al nou entorn. I per aconseguirho, és important conèixer la seva història de vida, utilitzant les eines necessàries per establir un vincle de confiança, oferint suport i donant un tracte personalitzat. En el procés d’estada al centre, s’ha de vetllar per una bona convivència, fomentant la participació de l’usuari/ària en la dinàmica del centre i la seva autonomia, vetllant pel contacte amb l’entorn i intervenint en la gestió dels conflictes que puguin sorgir. El/la treballador/a social ha de tenir cura del respecte a la seva privacitat, intimitat, imatge, creences, preferències i, sobretot, del seu dret a decidir, fent partícip l’usuari/ària del seu procés d’atenció.

Les bones pràctiques influeixen d’una manera positiva en els usuaris/ àries, aportant-los felicitat, benestar, dignitat, autonomia, convivència i llibertat, entre d’altres.

És indispensable la coordinació amb tots els professionals i la participació en els diferents programes de millora instaurats al centre, sobretot els que tenen a veure amb la família i la comunitat

En l’últim procés, el de comiat, el/la treballador/a social ha de mirar d’oferir un entorn confortable i un suport continu tant a l’usuari/ària com a la família. La paraula que més bé defineix la tasca del/de la treballador/a social en aquest procés és ”acompanyament”. Cal recordar que durant els tres processos és indispensable la coordinació amb tots els professionals i la participació en els diferents programes de millora instaurats al centre, sobretot els que tenen a veure amb la família i la comunitat. Ens podríem estendre molt més, però amb aquestes línies queda palès que la funció del professional del treball social en un centre residencial per a gent gran és molt més que la de gestionar: fem-la visible.

ALIMENTACIÓ I FRUITA

ALIMENTACIÓ Mireia Espachs Dietista · alimentacioescola@gmail.com

Quan arriba la primavera i el canvi d’estació, ens arriba la nova fruita amb colors radiants i cridaners que fa que tinguem ganes de menjarne més. Avui m’agradaria resoldre alguns dubtes al voltant de la fruita: Quan n’hem de menjar? Hem d’augmentar-ne la quantitat amb la calor? Què ens aporta?

Quan n’hem de menjar? Es recomana ingerir-ne entre àpats, ja que és de fàcil digestió i si en prenem després de dinar o sopar dificulta la digestió, amb la qual cosa produeix fermentació a l’intestí i pot produir males digestions o gasos. En el cas dels nens, una bona opció per menjar fruita és a mig matí i per berenar.

Hem d’augmentar-ne la quantitat amb la calor? L’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana prendre la mateixa quantitat de fruita durant tot l’any. Les xifres apunten que un 5% de la ingesta total d’aliments hauria de ser fruita. Es recomana també que sigui local i de temporada, i evitar les fruites tropicals que ens arriben a l’hivern, perquè no són adequades a les nostres necessitats, ja que el seu contingut en aigua és massa alt quan aquí encara fa fred.

Per tant, si ens fixem en la natura, veurem que quan més fruita recollim és a la primavera i a l’estiu, per tant, això ja ens indica que n’hem de consumir més quantitat per no patir tanta calor i refrescar-nos. Si prenem fruita de temporada, tindrem altres avantatges, com ara: Conté més nutrients, ja que és acabada de collir. No és un aliment oxidat, ja que no ha estat en cambres durant llargues temporades. Conserva tot el gust i textura originals. Estalviarem diners, ja que la fruita de temporada sempre és més econòmica

Què ens aporta? La fruita té un alt contingut en aigua, que ens ajuda a mantenir-nos hidratats en temporades d’altes temperatures. És rica també en sucres (majoritàriament fructoses) naturals, que, per tant, no afecten el nostre sistema nerviós i digestiu. Com tots sabem, té un alt contingut en vitamines, minerals i fibra, que ajuden el nostre organisme a realitzar algunes de les seves funcions vitals.

Es recomana que la fruita sigui local i de temporada

Alcalde Sol, 3 i 4 路 25003 Lleida 路 Tel. 973 273 100

POLICLÍNIC LLEIDA

QUADRE MÈDIC

IMPLANTS MAMARIS

Del mite a la realitat Ferran Solà Barri Cirurgia plàstica, estètica i reparadora

El Dr. F. Solà és doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica i cirurgià responsable de la reconstrucció mamària de la Unitat de Mama de l’Hospital Arnau de Vilanova, amb 20 anys de trajectòria professional a Lleida.

El Dr. F. Solà, cirurgià plàstic de la Unitat de Mama de l’HUAV, desenvolupa el remodelatge mamari tant en cirurgia estètica com en cirurgia reconstructiva des de fa 20 anys a la ciutat de Lleida. Els implants mamaris s’utilitzen tant en cirurgia reconstructiva de la mama, després d’un càncer que ha obligat a practicar una mastectomia, com en cirurgia estètica, per realçar el pit. Les pròtesis de mama usades habitualment són de gel de silicona cohesiva, recobertes amb una membrana semitexturada. També n’hi ha de farcides de sèrum fisiològic o amb una coberta de poliuretà, però aquestes s’utilitzen només en determinats casos. En cap cas les pròtesis de mama són per a tota la vida, ja que no hi ha cap material usat en medicina que tingui aquesta durada. Només els implants de més qualitat poden arribar a durar uns 30 anys; la resta no passen dels 10-12 anys.

No provoquen càncer de mama ni en dificulten la detecció precoç ni el control. Una pacient amb implants mamaris pot alletar el seu nadó si vol fer-ho. Els implants poden ser rodons o anatòmics, es poden implantar per via axil·lar, areolar, submamària i a nivell subglandular, subpectoral i subfascial. Només un ampli coneixement de la tècnica i els anys d’experiència permeten saber en cada pacient quin és el millor abordatge i la millor ubicació d’aquest. L’única complicació de les pròtesis de mama és la contractura capsular. És una reacció inflamatòria de l’organisme contra la pròtesi que facilita que s’endureixi. Aquesta complicació és més freqüent durant el primer any, després de la cirurgia, i la solució consisteix a recanviar l’implant mamari. 11

POLICLÍNIC LLEIDA

QUADRE MÈDIC

Policlínic

TRAUMATOLOGIA I C. ORTOPÈDICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Dr. Surroca ALTÉS, Román X. Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

CIRURGIA PROTÈSICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Consulta de dilluns a divendres

Dra. MAITE UTGÉS I NOGUÉS Metge-Psiquiatra POLICLÍNIC LLEIDA Psiquiatriaenlinea.com Alcalde Sol, 4 25003 Lleida Tel 973 273 100 psiquiatra@psiquiatraenlinea.com

NEFROLOGIA Dr. ROIG CARCEL, Jorge Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Consulta de dilluns a divendres

reumatologia Dra. MONTALÀ PALAU, Núria Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Prèvia petició d’hora

L’anèmia per falta de ferro

La manca de ferro és una de les carències nutricionals més freqüents i és la causa més comuna de l’anèmia Què és l’anèmia? Parlem d’anèmia quan els glòbuls vermells (també anomenats hematies) contenen menys quantitat d’hemoglobina del que és normal. L’hemoglobina és un component imprescindible per al transport d’oxigen per tot l’organisme, i per a la seva fabricació cal que hi hagi dipòsits de ferro suficients. La manca de ferro (ferropènia) és una de les carències nutricionals més freqüents al món i és la causa més comuna de l’anèmia. En alguns casos pot existir anèmia per dèficit de ferro o anèmia ferropènica, encara que les aportacions de ferro a la dieta siguin les adequades: Per problemes de mala absorció intestinal. Per sagnat repetit: menstruacions molt abundants, sagnats nasals molt freqüents, pèrdues sanguínies digestives, etc. En moments de creixement ràpid, com passa en la infància i l’adolescència. Cal tenir en compte que la xifra d’hemoglobina que considerem normal en una anàlisi varia en funció de l’edat, i també és diferent segons si es tracta d’un noi o d’una noia.

Quins són els símptomes de l’anèmia? En la majoria dels nens, l’anèmia és lleu, motiu pel qual és molt freqüent que no en tinguin símptomes. Pot aparèixer pal·lidesa, fatiga, irritabilitat, falta de gana o apetència per productes que no són aliments (com la terra), retard del desenvolupament o de l’aprenentatge i augment de la freqüència cardíaca.

Com es diagnostica l’anèmia ferropènica? Si un nen té els símptomes anteriors, s’ha de consultar amb el pediatre. El professional valorarà si

QUADRE MÈDIC

Lleida

C.I.R.H. LLEIDA CENTRE INFERTILITAT I REPRODUCCIÓ HUMANA

LABORATORI ANDROLOGIA SEMINOGRAMES REM TEST FRAGMENTACIÓ ADN BIÒPSIA TESTICULAR INSEMINACIÓ ARTIFICIAL LABORATORI FECUNDACIÓ IN VITRO FIV ICSI DGP BANC DE SEMEN BANC D’EMBRIONS BANC D’ÒVULS CONSULTES DE GINECOLOGIA I ECO 4D Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida · Tel. 973 288 127 cal fer una anàlisi de sang per determinar la xifra d’hemoglobina, les característiques dels hematies i l’estat dels dipòsits de ferro.

I com es pot prevenir?

Una alimentació equilibrada proporciona al nen les quantitats de ferro que necessita. Els aliments que contenen més ferro són les carns, alguns mol·luscs, els vegetals i els llegums.

Com es tracta? Si cal, el pediatre us indicarà suplements amb ferro en forma de gotes, ampolles bebibles o comprimits. És important prendre el ferro medicinal preferiblement en dejú, amb aigua o suc natural de taronja, però mai amb llet. Un bon moment seria en aixecar-se, mitja hora abans de l’esmorzar, però si habitualment es desdejuna llet, també es pot prendre abans del berenar. El tractament amb ferro provoca de vegades molèsties digestives, com ara dolor abdominal o nàusees. En aquests casos, els símptomes poden millorar prenent el ferro amb el menjar i no en dejú. És normal que canviïn el color i la consistència de la femta quan s’està prenent ferro. El pediatre valorarà la conveniència de realitzar controls analítics per valorar la resposta al tractament. A més del tractament mèdic, és fonamental garantir una correcta aportació de ferro en la dieta habitual perquè el nen no torni a presentar anèmia en un futur.

MEDICINA GENERAL Dra. PIÑOL MORERA, Assumpció Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Prèvia petició d’hora

APARELL DIGESTIU Dr. PALAU GRAS, Magí Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Dilluns, dimecres i divendres / Matí · Dijous / Tarda

Roser Gou Portillo Màster en Nutrició Cel·lular Activa Shiatsu - Medicina Tradicional Xinesa Teràpia de Polaritat Teràpia Flors de Bach Mesoteràpia

Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida Tel. 973 273 100 · 685 470 065 mrosergou@gmail.com

POLICLÍNIC LLEIDA

QUADRE MÈDIC

MEDICINA INTERNA Dr. TORRES CORTADA, Gerard Alcalde Sol, 3 - 4

Policlínic

Tel. 973 273 100

Prèvia petició hora

otorinolaringologia Dr. DE LA CRUZ JARABA, Manuel Antonio Alcalde Sol, 3 - 4

Tel. 973 273 100

Prèvia petició hora

endocrinologia Dr. rius riu, Ferran Alcalde Sol, 3 - 4

Tel. 973 273 100

Prèvia petició hora

Artrosi

És una de les malalties comunes amb un component genètic de susceptibilitat. L’estudi d’aquest component ha permès identificar 12 regions del genoma que n’augmenten la susceptibilitat

PSICÒLOGA. Especialista en jurídica i EMDR Guerra corchado, Pilar Alcalde Sol, 4

L’estudi del component genètic de l’artrosi ha permès identificar 12 regions del genoma que n’augmenten la susceptibilitat. En alguns casos s’ha descrit el mecanisme implicat

Tel. 973 273 100

Prèvia petició hora

DIAGNOSI I TRACTAMENT PSICOLOGIA – NEUROPEDIATRIA Dr. Fernando Paredes

Sra. Marta Florensa

Neuropediatre Col. núm. 03772

Psicòloga Col. núm. 19257

Sr. Àlex Palau Psicòleg · Col. núm. 11527

LLEIDA-TÀRREGA-BALAGUER (hores convingudes) Contacte a Policlínic Lleida. C/ Alcalde Sol, 4. Tel.: 973 273 100

El desenvolupament de la genètica i de les tècniques d’estudi del genoma ha estat espectacular, ja que permet descobrir les causes de les malalties hereditàries i la identificació de les variants genètiques que contribueixen a altres fenotips d’etiologia més complexa en què la genètica és només un component. Aquests fenotips inclouen des de moltes de les malalties comunes fins a l’addicció al tabac. L’artrosi és una de les malalties comunes amb un component genètic de susceptibilitat. L’estudi d’aquest component ha permès identificar 12 regions del genoma (locus) que n’augmenten la susceptibilitat. No obstant això, és possible aventurar que la investigació de cada un d’aquests 12 locus anirà desvetllant els seus secrets. Un dels més intrigants és el fet que la majoria dels 12 locus no predisposin de la mateixa manera a artrosi en homes i en dones, ni a artrosi en les diferents articulacions. Així, algunes regions només s’associen a artrosi de genoll, mentre que d’altres ho fan a artrosi de maluc o de mà. Aquesta variabilitat ens indica que els mecanismes moleculars de l’artrosi no són idèntics en cada localització. I això ja es podia predir atesa la manca de

QUADRE MÈDIC

Lleida

PNEUMOLOGIA Dr. Durán Alama, José Miguel Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Consulta de dilluns a divendres

AVALUACIÓ PNEUMOLÒGICA Dr. ROZADILLA, joan Ramón Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Consulta de dilluns a divendres

SERVEIS TRAUMATOLÒGICS Dr. CARDONA Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Consulta de dilluns a divendres

correlació clínica entre artrosi en diferents localitzacions, però que no s’ha manifestat amb tota claredat fins a obtenir aquestes troballes genètiques. Per desgràcia, aquesta variabilitat és també un obstacle en l’avenç cap a la identificació de més locus de susceptibilitat, ja que és més difícil obtenir col·leccions de mostres de la mida necessària per a aquests estudis. Fins ara s’ha estudiat, sobretot, l’artrosi de genoll i la de maluc, amb l’artrosi de mà, que ocupa el següent lloc, mentre que les altres localitzacions no han estat gairebé estudiades. Un altre de les troballes notables en la investigació de l’artrosi és que el component genètic és poligènic. És a dir, que hi participen moltes variants distribuïdes d’una manera més o menys uniforme pel genoma, cadascuna determinant d’un augment del risc molt modest. Aquesta troballa i l’experiència en altres malalties d’etiologia complexa en què s’ha avançat més ens fa veure que el nombre de locus identificats és encara molt petit i només expliquen una petita fracció del component genètic. No obstant això, hi ha estudis en marxa que permetran reduir aquest dèficit. En qualsevol cas, el futur de l’estudi genètic de l’artrosi és prometedor.

PsicÒloga Sra. COSTA VELASCO, Anna Alcalde Sol, 4

Tel. 973 273 100

Especialista en trauma i dol

INSTITUT TRAUMATOLÒGIC DE LLEIDA

Cirurgia ortopÈdica i traumatolOgiA Artroscòpies Pròtesis Cirurgia de columna Tot tipus d intervencions d ortopèdia

Dr. Josep M. Cardona, Dra. Anna Costa, Dra. Anna Navarro, Dr. David Pineda, Dr. Àlex Puertas. Coordinador: Dr. Camilo Costa Policlínic Lleida Alcalde Sol, 4 25003 Lleida Tel. 973 273 100

Clínica de Ponent C/ Prat de la Riba, 79 Tel. 973 24 71 81 Tel. 973 27 79 27 (pressupostos d’intervencions)

PUBLIREPORTATGE I DIAGNÒSTIC PRENATAL

Diagnòstic prenatal

Dr. Ricard Rosell Polo Obstetrícia i Ginecologia

Una eina imprescindible en el control de l’embaràs En els darrers 20 anys hem assistit a una millora en el control de les dones gestants per tal de millorar el pronòstic i el resultat de l´embaràs. Això ens ha permès disminuir molt la taxa de complicacions obstètriques, la mortalitat neonatal i les seqüeles dels nounats.

Dins dels controls realitzats a les embarassades, ha adquirit especial importància el camp del diagnòstic prenatal

Què entenem per DIAGNÒSTIC PRENATAL?

És un conjunt de proves que tenen com a objectiu prevenir, diagnosticar, tractar i assessorar la presència de malformacions fetals per tal de garantir que els pares puguin estar informats de l’estat del seu futur nadó mentre està creixent i madurant dins el ventre matern, i ajudar-los així en aquells casos en què requereixin suport i oferir-los les possibilitats terapèutiques que siguin possibles en cada cas concret. Amb els avenços tecnològics s’han anat incrementant les diferents proves de diagnòstic prenatal i alhora han millorat moltíssim les ja existents, motiu pel qual s’ha donat molta més informació i seguretat.

Quin tipus de proves formen part del diagnòstic prenatal?

La prova més habitual i coneguda és l’ECOGRAFIA MORFOLÒGICA FETAL, o ECO 20, o ECO prenatal. Se sol realitzar a totes les embarassades al voltant de les 20 setmanes de gestació. L’objectiu d´aquesta ecografia és fer un estudi detallat de tota la morfologia fetal estudiant els diferents òrgans i estructures del fetus que són visibles en aquesta setmana gestacional. Gràcies als nous aparells d’ecografia s’arriba a uns nivells de resolució molt elevats, que donen molta seguretat i permeten visualitzar petites estructures del cor, cervell, ossos, ronyons, etc. En algunes ocasions, es requereix fer un seguiment evolutiu d’alguna petita anomalia fetal, de manera que farem ecografies seriades a mesura que creix el fetus, i així el pediatre té un coneixement precís de quin trastorn caldrà estudiar en el nounat. La segona prova més “famosa” és l’amniocentesi. Forma part del grup anomenat

PROVES INVASIVES Són bàsicament dues: amniocentesi i biòpsia corial. Altres: cordocentesi, biòpsia fetal… L’objectiu d’aquestes proves és obtenir material fetal i/o de l’embaràs per procedir a estudiar-lo, sobretot des del punt de vista citogenètic: estudis de cariotip fetal, estudis de mutacions genètiques, infeccions congènites i casos més infreqüents, com teixit fetal, estudi d’anèmia fetal... L’amniocentesi consisteix a practicar una punció transabdominal i ecoguiada a través de l’úter i travessant les membranes amniòtiques per tal d’obtenir mostra de líquid amniòtic, que és bàsicament fabricat pel fetus i en què es troba immers, de manera que podrem estudiar: 1. Les cèl·lules fetals que hi ha al líquid per fer determinacions de cariotip (permet diagnosticar malalties com la síndrome de Down), estudis de malalties genètiques (com la fibrosi quística, Sdrom Cromosoma X fràgil...).

LA CIRURGIA LAPAROSCÒPICA

2. Presència de DNA d’infeccions diverses en el líquid amniòtic per descartar o diagnosticar si el fetus ha patit determinada infecció. 3. Podem determinar la maduresa pulmonar fetal (en cas d’amniocentesis tardanes, en què interessa finalitzar la gestació assegurant primer la viabilitat fetal). 4. Estudis de diverses metabolopaties rares. L’amniocentesi es practica a partir de les 15 setmanes d’embaràs, sense límit posterior, i els resultats poden obtenir-se en hores o fins a 3-4 setmanes, segons quin sigui l’estudi sol·licitat.

Biòpsia corial: consisteix a obtenir una mostra de les cèl·lules del trofoblast, o placenta. Hi ha dues tècniques diferents: 1. Biòpsia corial transcervical, en què es procedeix per via transvaginal i travessant el coll uterí. 2. Biòpsia corial transabdominal, mitjançant una punció transabdominal.

Screening combinat, bioquÍmic i ecogràfic del PRIMEr trimestre Es tracta d’un càlcul de probabilitats basat en la determinació de dues hormones (B_HCG, PAPP-A) a partir d’una extracció de sang materna realitzada entre les 8 i 13 setmanes d’embaràs, i la realització d’una ecografia obstètrica a les 11-13 setmanes per fer un estudi morfològic precoç del fetus i determinar dos paràmetres: CRL (mida del fetus del cap al sacre) i TN (plec nucal). En afegir-hi l’edat materna, totes aquestes variables s’introdueixen en un programa informàtic específic que ens dóna com a resultat un risc, un càlcul de probabilitat que aquell fetus pugui tenir trisomia 21 (síndrome de Down) o trisomia 18 (síndrome d’Edwards). Es considera una prova de cribratge, no diagnòstica, de manera que en els casos amb resultat “risc elevat” caldrà recomanar la realització d’una prova invasiva (amniocentesi o biòpsia corial per tal d’assegurar la normalitat o el diagnòstic de trisomia).

Aquest teixit s’analitzarà de manera similar al líquid amniòtic de l’amniocentesi i permet arribar pràcticament als mateixos diagnòstics que amb l’amniocentesi.

Aquest test es recomana a totes les gestants per la seva alta sensibilitat i especificitat i per tal de seleccionar les gestants a qui és més indicat practicar-los una prova invasiva.

Es realitza de les 11 a les 13 setmanes d’embaràs i permet guanyar algunes setmanes en precocitat per obtenir resultats respecte a l’amniocentesi.

Test prenatal no invasiu per a la detecció d’aneuploïdies

Totes dues proves tenen els seus riscos pel fet que són “invasores” de la gestació. Això vol dir que cal informar-se bé per un professional abans de decidir fer-la. No es recomana si no hi ha una indicació clara, i cal valorar alternatives diagnòstiques amb menys riscos. Altres proves ofertes en el diagnòstic prenatal són més actuals:

Recentment, i gràcies als progressos en tecnologia d’enginyeria genètica, s’han comercialitzat diversos tests obtinguts a partir d’una extracció de sang de l’embarassada que permeten determinar amb gran seguretat si el fetus presenta modificacions en les alteracions cromosòmiques més freqüents —trisomia 21, 18, 13— i en els cromosomes sexuals, amb la possibilitat d’obtenir el sexe fetal en setmanes precoces de gestació (a partir de les 10 setmanes es pot realitzar aquesta determinació). Aquests

tests són inofensius per al fetus i en molts casos substitueixen moltes de les proves invasives que abans es realitzaven. Cal aclarir que aquests tests no tenen la capacitat diagnòstica d’una amniocentesi i que, en cas que informin d’un mal resultat fetal, caldrà sempre confirmar-lo mitjançant una prova invasiva. Existeixen al mercat diversos tests —HARMONY, PANORAMA—, segons el laboratori on realitzem la prova.

Assessorament genètic Les unitats de diagnòstic prenatal també donen informació dels diagnòstics obtinguts, i deriven els casos que ho requereixin a centres de tercer nivell, amb més experiència en patologies fetals rares i difícils, i, alhora, assessoren de cara a futurs embarassos. És, per tant, imprescindible el treball en comunicació amb diferents professionals de diferents especialitats: genetistes, cardiopediatres, cirurgians pediàtrics, etc. per tal de valorar tant el cas actual com el pronòstic de cara a futures gestacions.

TERÀPIA FETAL En centres de tercer nivell (Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital Clínic de Barcelona – ICGON), les unitats de diagnòstic prenatal han evolucionat i han creat una secció específica anomenada Unitat de Medicina Fetal, on es practiquen diferents teràpies fetals “in utero”, és a dir, ofereixen tractaments a fetus que presenten patologies concretes (espina bífida, hèrnia diafragmàtica, bessons homozigots…), amb tecnologia molt sofisticada, i professionals molt especialitzats. La Unitat de Diagnòstic Prenatal del seu centre hospitalari, juntament amb el seu ginecòleg, els oferirà aquelles proves que siguin més adients per tal que l’embaràs progressi amb seguretat i tranquil·litat.

C/ Bisbe Meseguer, 3 · 2003 Lleida Tel. 973 266 100 · Fax. 973 216 121 info@clinicaperpetuo.es · www.clinicaperpetuo.es

PUBLIREPORTATGE I LA VASOVASOSTOMIA

www.urologialleida.cat

Dr. Pascual

Dr. Vallmanya

Dr. Romero

La vasovasostomia Què és? Conductes de sang Conductes deferents

És la cirurgia que utilitzem per poder revertir una vasectomia i recuperar la fertilitat amb la finalitat de tornar a tenir fills. Petita incisió

Epidídim Testicles

Qui sol interessar-se per una vasovasostomia? El percentatge més alt de pacients ho sol·liciten per un canvi de parella que no té fills, seguit del desig de tenir un altre fill amb la mateixa parella

Factors pronòstics d’èxit de la vasovasostomia: Experiència del cirurgià en microcirurgia. Temps d’obstrucció, és a dir, temps transcorregut des de la vasectomia. La taxa d’èxit (seminogrames positius) segons les últimes publicacions és de: < 5 anys des de la vasectomia, 96% 5-10 anys des de la vasectomia, 90% 10-15 anys des de la vasectomia 65% 15-20 anys des de la vasectomia 35% 18

Com més a prop dels testicle es practiqui la vasectomia més dificultats tindrem a l’hora de la seva recanalització. Encara que el seminograma sigui positiu pot ser que no s’aconsegueixi un embaràs de manera espontània, encara que sí que pot ser que faci possible i/o simplifiqui les tècniques de reproducció assistida. Tècnica quirúrgica: és imprescindible l’ús de material i tècniques de microcirurgia. Nivell de l’obstrucció: el perquè de la seva importància a l’hora de realitzar una vasovasostomia ve condicionat pel fet que el diàmetre del deferent (conducte per on circulen els espermatozous) és més prim a mesura que ens apropem al testicle i, en conseqüència, com més a prop d’aquest es practiqui la vasectomia, més dificultat tindrem a l’hora de la seva recanalització.

La cirurgia

En la majoria de casos la intervenció la realitzem sota anestèsia local i té una durada aproximada de 3 hores. Es realitza en règim ambulatori.

Cures prequirúrgiques: aconsellem no prendre aspirina els 10 dies previs a la intervenció, o qualsevol altre medicament que alteri els mecanismes de coagulació de la sang, dejuni de 5 hores i rasurat de la zona (penis i escrot). Cures postquirúrgiques: els punts utilitzats són d’una gran finesa, així com la seva consistència, i, per tant, qualsevol moviment brusc pot provocar el trencament de la sutura i, en conseqüència, el fracàs de la cirurgia. Així doncs, els 3 primers dies aconsellem moviments suaus, no practicar exercici com a mínim en 10 dies i 20 dies sense relacions sexuals (per assegurar la cicatrització de la sutura dels conductes deferents).

Control La primera anàlisi de semen es realitza a les 8 setmanes. Si observem la presència d’espermatozous mòbils es fa un nou control a les 16 setmanes de la cirurgia per observar el resultat final de la recanalització. Si en el primer control observem una azoospèrmia (absència d’espermatozous), practiquem una nova analítica a les 16 setmanes de la cirurgia. Si aquest fet persisteix fins a les 32 setmanes del procediment, considerem que no ha tingut èxit.

Altres alternatives Obtenció d’espermatozous mitjançant punció i biòpsia del testicle, i amb els espermatozous obtinguts practicar una fertilització “in vitro” (FIV - ICSI).

C/ Bisbe Messeguer, 3. 25001 Lleida. Tel. 973 266 100

PUBLIREPORTATGE I WIDEX AUDIÒFONS

Els aspectes socials de la hipoacúsia No posar-hi solució a temps pot provocar canvis en el comportament i en el caràcter de les persones que pateixen una pèrdua auditiva

Per a més informació Centre Auditiu Widex Av. Prat de la Riba, 73, Lleida Truca al 973 231 793

Una de cada 10 persones pateix una pèrdua auditiva, una minusvalidesa sensorial que afecta 600 milions de persones a tot el món. Concretament, a Europa, hi ha 70 milions d’hipoacúsics i la meitat no arriben als 65 anys. Sovint, les persones que pateixen una pèrdua auditiva se senten excloses, ignorades o aïllades, cosa que sol derivar en un sentiment de soledat, un estat anímic depressiu i un baix nivell d’estima. Sovint, es perden aspectes importants de la seva vida cultural, social i professional. Aquestes persones s’enfronten cada dia a situacions difícils i a desafiaments, cosa que significa que no podran fruir al màxim de la vida mentre no solucionin el seu problema d’audició. Aquesta és la situació de tots els hipoacúsics, independentment de si són nens, joves, adults o persones grans. Un nen no pot participar de jocs en els quals es canti i en altres activitats semblants.

Estudiants amb dificultats a l’hora de participar a classe. Professionals que perden dades importants en reunions de negocis Converses socials, sopars o dinars amb persones que parlin al mateix temps. És impossible gaudir del teatre, del cinema, de la música i, fins i tot, de la natura, quan l’hipoacúsic es perd sons essencials. Dades importants en una conversa telefònica.

Les conseqüències socials i psicològiques d’un problema d’audició sense tractar Una de les conseqüències d’una pèrdua auditiva sense tractar és el cansament i, a mesura que el problema d’audició empitjora, la persona es va aïllant del seu entorn. Per a una persona amb una audició reduïda serà més difícil seguir una conversa en una multitud o en

WIDEX AUDIÒFONS ambients sorollosos, i en el cas d’un sopar, pot ser una situació complicada perquè en aquestes situacions és on resulta més difícil separar el soroll d’altres sons.

Dificultats en la vida laboral Alguns usuaris es troben a la seva vida laboral, que si han d’atendre al telèfon no entenen correctament, o si fan un tipus d’activitat que requereix una atenció especial com psicòlegs, o treballar en algun lloc amb molt soroll com en un restaurant... els provoca situacions angoixants per la pèrdua d’informació i no poder desenvolupar el seu treball de forma òptima.

El benestar físic Una pèrdua auditiva sense tracta, sovint, desemboca en varis tipus de problemes físics, alguns dels quals són: cansament, mals de cap, mareigs, músculs tensos, estrés i pressió sanguínia elevada.

Les solucions Per a milions d’hipoacúsics de tot el món, els audiìofons han significat la solució a molts dels seus problemes socials i fisiològics. Com en molts altres casos, es millora la qualitat de vida de l’hipoacúsic quan aquest es comença a enfrontar al problema i a parlar-ne. Quan els usuaris comencen a experimentar que la relació amb les persones del seu entorn millora, que gaudeixen de les activitats socials en què participen, que poden recuperar sons que havien deixat de sentir, se senten molt satisfets d’haver pres la decisió d’adaptar-se a un audiòfon. Aixi mateix, la millora que experimenten en els seus llocs de treball en poder escoltar amb normalitat una conversa per telèfon els aporta molta tranquil·litat.

Una solució a temps Per això, els professionals dels

Centres Widex aconsellen fer-se revisions anuals a partir dels 50. Un cop detectat el problema d’audició, han de prendre’s mesures i realitzar una adaptació d’audiòfons perquè la persona que pateix una deficiència auditiva pugui portar una vida amb tota normalitat sense privar-se de la realització d’activitats socials i sense cap tipus de dificultat en la seva vida laboral.

Sentir-hi bé pot ser molt fàcil en un Centre Widex En els Centres Widex els ofereixen tot tipus de facilitats: revisions auditives gratuïtes, 3 i 5 anys de garantia, alta tecnologia, assegurances per pèrdua i robatori, cobertura en cas de ruptura de l’audiòfon, piles gratuïtes durant 3 anys, facilitats de pagament que arriben a finançament fins a 3 anys.

La incontinència urinària femenina i masculina Incontinència urinària, un problema que es pot prevenir i tractar. La incontinència urinària és una pèrdua d’orina prou important per constituir un problema social i/o higiènic, i dóna lloc a un problema clínic que en ocasions és causa de dependència i incapacitat.

Hi ha diversos tipus d’incontinència urinària:

Aparell reproductor masculí

Incontinència urinària d’urgència: Referida al fort desig incontrolat d’orinar.

Incontinència urinària d’esforç: Pèrdua d’orina en tossir, esternudar i fins i tot en saltar, és a dir, en realitzar un esforç. Aquesta disfunció pelviperineològica engloba tant alteracions musculars del sòl pelvià com de l’estructura òssia de la pelvis i de les seves articulacions, la normofuncionalitat de les quals serà decisiva en la intervenció del tractament més adequat en pacients que tinguin aquesta patologia. Per aquest motiu, el sòl pelvià té un paper important, ja que estabilitza la pelvis i manté la continència urinària mitjançant el sosteniment de les vísceres pelvianes. Aquesta zona, a causa de les agressions a les quals es veu sotmesa, com la pressió que rep durant l’exercici físic d’impacte i l’embaràs i les seves conseqüències, entre molts altres factors, es va deteriorant i la musculatura va perdent la força necessària per al sosteniment visceral òptim. Per això, és molt important la fisioteràpia del sòl pelvià, la prevenció i el tractament de les seves disfuncions. 22

Aparell reproductor femení

La incontinència urinària no s’ha de considerar un problema que totes les dones i tots els homes, o la majoria, patiran a un certa edat, perquè ja són 15 anys d’experiència en el sector els que ens avalen, amb uns bons resultats: s’ha arribat gairebé al 90% de qualitat de vida en els pacients que hem tractat amb aquesta disfunció, ja que entenem la incontinència urinària com un problema que no té ni edat ni sexe. El nostre equip de professionals treballa amb la tecnologia més avançada per prevenir aquesta disfunció i tractar-la mitjançant la fisioteràpia del sòl pelvià des de les seves múltiples perspectives.

Dietes especials

en pediatria, per a colesterol i diabetis Tens dolors articulars crònics, colesterol, diabetis, hipertensió, al·lèrgies alimentàries... necessites millorar la teva salut? CONS CONSELL SELL DEL CENTRE Si busq busques ques la salut salut, t’has de preguntar si es estàs stàs disposat a e evitar les causes de la malaltia Dietista-Nutricionista ietista-Nutricionista tricionista

Núm. col Núm col. CAT-000226 CAT 000226

THERAPY HERAPY TRAINER Plaça Amics de Lleida, 4 baixos · 25008 Lleida tels. 973 24 23 17 / 973 22 14 18 fax. 973 24 35 12 · medic@fisiotrainer.net

RUVEM’S RECUPERACIÓ Av. Generalitat, 2-2n · 25230 Mollerussa tel. 973 71 23 48 · fax. 973 71 00 94 kirma@fisiotrainer.net

Acupuntura

Cervicàlgies tensionals La cervicàlgia tensional és una patologia que afecta cada cop més població a causa del nostre estil de vida. És important identificar-la i tractar-la, ja que té un factor psicològic important, l’estrès, que afegit a contractures a la zona cervical per sobreesforç o manca d’higiene postural dóna com a resultat aquesta patologia. Poques vegades es diagnostica bé i sovint és tractada sense tenir en compte el pla psicològic, que és de vital importància.

n bon exemple és el de la nostra amiga i pacient Marta. La Marta va arribar a Therapy Trainer amb dolor cervical des del clatell fins a mitja esquena, mal de cap intens, marejos esporàdics quan feia algun esforç i formigueig a les mans a les nits. La seva qualitat de vida va disminuir molt i les limitacions socials eren cada cop més grans. Vam partir d’una visita feta amb les preguntes adequades, tenint en compte els seus hàbits diaris, ja que és la base d’un bon tractament. Feia poc havia estat mare i això li havia restat hores de son i falta de temps per fer exercici. A més a més, la seva feina era estressant i la desenvolupava davant d’un ordinador i la seva higiene postural no era la més adequada. El diagnòstic va ser de cervicàlgia amb un factor tensional afegit. A Therapy Trainer tenim un equip multidisciplinari que ens dóna un gran ventall d’alternatives terapèutiques per obtenir el millor resultat per a cada patologia i cada pacient. Aquest cop vam combinar tres teràpies:

Acupuntura. L’acupuntura és una gran aliada en el tractament del dolor, i com a centres especialitzats en fisioteràpia i traumatologia, ens trobem diàriament persones que pateixen el dolor i totes les seves conseqüències: ansietat, malestar general, incertesa, incomprensió… A Therapy Trainer ens avala una àmplia experiència en acupuntura, especialment traumatològica, i

treballem de la manera més científica possible, sense caure en fórmules màgiques. Gràcies a l’avenç de la ciència, la tecnologia i els estudis estadístics, l’acupuntura ha passat a ser una teràpia cada cop més propera i el pacient entén allò per a què se l’està tractant i els efectes que se n’espera en un temps de tractament determinat. A la Marta l’acupuntura li va reduir el dolor en dues sessions i la sensació d’estrès des de la primera sessió, i va experimentar un descens progressiu dels símptomes en només quatre sessions.

Fisioteràpia. Vam aplicar diverses tècniques per re-

duir les contractures, i es va aconseguir així una millor mobilitat cervical i es va restablir el to muscular.

Higiene postural i exercicis. El problema més im-

portant del cas era el posicionament davant l’ordinador. Després de corregir-ho, la Marta va aprendre uns exercicis molt senzills per mantenir les cervicals relaxades i amb un to muscular adequat. Li vam recomanar seguir amb els exercicis i mantenir posicions correctes, sobretot a la feina. I es va pautar un control mensual amb fisioteràpia. Li vam ensenyar a detectar les contractures en fase inicial, i sobretot quan anaven associades a l’estrès, per rebre tractament preventiu amb acupuntura, ja que un tractament preventiu o en fase inicial sempre té uns resultats millors. THERAPY TRAINER Òscar P. Belló Molins | Núm. col·legiat 3806

A Teraphy Trainer cada professional i els seus coneixements fan del nostre centre, des de fa gairebé 30 anys, un punt de referència en salut i benestar a Lleida

Per a la Marta som el seu centre de referència. Visita’ns i serem el teu

PUBLIREPORTATGE I ODONTOLOGIA CONSERVADORA

Dra. LAIA B. Periodoncista Clínica Argüero

ODONTOLOGIA CONSERVADORA Les dents formen part del nostre organisme. Es troben adherides a l’os a través del lligament periodontal i estan constituïdes per un teixit tou que conté vasos sanguinis que transporten la sang a la dent i per fibres nervioses que els donen sensibilitat. Aquest paquet vasculonerviós (conegut com a polpa) travessa la dent per mitjà d’uns canals fins que es troben a l’arrel.

Què és una endodòncia? El tractament endodòntic conté tots aquells procediments dirigits a mantenir la salut de la dent perquè segueixi fent la seva funció en boca. Consisteix a eliminar la polpa (el que es coneix com a “nervi”) de l’interior de la dent per acabar substituint-la per un material inert. La seva finalitat és preservar la dent malmesa el màxim temps possible i evitar-ne l’extracció.

Quan s’ha de realitzar una endodòncia? Quan la polpa està afectada de manera irreversible per càries profunda o per traumatismes. En aquests casos la dent és sensible a la calor, al fred i/o a la masticació. El dolor que es produeix pot ser constant o intermitent, d’intensitat elevada. Fins i tot pot canviar de color i pot arribar a aparèixer un flemó. Una vegada la polpa està infectada, si no es tracta, es crea un dipòsit de pus a la punta de l’arrel i es forma un abscés (infecció). Aquest abscés pot destruir l’os que rodeja la dent i provocar dolor.

Quantes sessions són necessàries? Amb una sessió es podria realitzar l’endodòncia, tot i que en alguns casos són necessàries fins a dues i tres sessions, sempre depenent del criteri del professional.

És un tractament complex i dolorós? La complexitat de l’endodòncia depèn de la dent a tractar. Les dents posteriors solen ser més complicades per la seva localització i accessibilitat i perquè tenen més d’un conducte; en canvi, les dents anteriors no són tant complexes. Tenen un accés fàcil amb un únic conducte. S’elimina la polpa utilitzant mètodes mecànics i químics, amb unes llimes manuals o amb rotatòria. Amb les llimes s’elimina el teixit tou dels conductes i es dóna forma, eliminant el teixit danyat i els bacteris que s’hi allotgen. També es desinfecta amb solucions antisèptiques. Els conductes buidats i esterilitzats s’omplen després amb un material que els obtura hermèticament. Durant tot el procés es realitzen diverses radiografies per assegurar la precisió de l’endodòncia.

LA FINALITAT DE L’ENDODÒNCIA ÉS PRESERVAR LA DENT MALMESA EL MÀXIM TEMPS POSSIBLE I EVITAR-NE L’EXTRACCIÓ.

El tractament no és dolorós, ja que es realitza sota els efectes d’anestèsia local.

Totes les dents es poden tractar endodònticament? Sí, la majoria. Tot i que a vegades no és possible. En casos comels de les dents que no tenen els conductes de l’arrel accessibles perquè la llum del conducte ha disminuït (el que es coneix com a calcificació), si la dent té una fissura o fractura que afecta a l’arrel, i en dents que no tenen un bon suport d’os i, per tant, tenen un mal pronòstic.

Després del tractament, poden aparèixer problemes? Els primers dies després d’una endodòncia, la dent tractada pot molestar en mastegar; conseqüència de la irritació del teixit periodontal que rodeja l’arrel. Generalment, aquesta molèstia cedeix amb analgèsics comuns. Si existeix una infecció prèvia, abans de realitzar l’endodòncia és habitual administrar antibiòtic per poder procedir al tractament. Les dents endodonciades, en perdre la seva innervació i irrigació, solen quedar més fràgils. A més a més, es podrien fracturar si estan més debilitades per la càries que va provocar la malaltia de la polpa. Així, caldrà reconstruir-la a curt termini, ja sigui amb una obturació (empast) o protegir-la amb una corona (funda).

Una dent endodonciada és per a tota la vida? Una dent endodonciada pot durar en boca com qualsevol altra dent. Es comportarà igual que les altres tant en la seva funció com en la seva durada. Un bon tractament i una reconstrucció adient tenen un percentatge d’èxit molt elevat. La dent endodonciada requerirà una bona higiene, prevenció i revisions periòdiques per part del professional, com qualsevol altra dent.

Hi ha alguna alternativa a l’endodòncia? L’alternativa és l’extracció. Ja que és un fet irreversible, sempre es proposarà primer la realització de l’endodòncia. L’objectiu és preservar la dent natural, ja que no hi ha res millor que mantenir les pròpies dents. A més a més, si el tractament fracassés és possible realitzar un nou tractament de conductes, la re-endodòncia. És cert que en la reendodòncia, el pecentatge d’èxit es redueix, però és una alternativa a tenir en compte. Avui en dia existeixen els implants, una bona alternativa que ens ha facilitat els tractaments que abans tenien una resolució complicada. El percentatge d’èxit de l’endodòncia i dels implants és molt similar; d’un 95%. Si el pronòstic d’una endodòncia és qüestionable, els implants són una bona solució. Tot i els nombrosos avenços en tecnologia, no hi ha res millor que conservar les dents naturals.

www.laclinicadepo dologia.com C/ Segrià 45, ·25006 Lleida· Tel. 973 24 99 23 info@laclinicadepodologia.com

JESÚS MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

La Clínica de Podologia presenta un nou tractament

Unitat de Dolor Infiltracions de col.lagen

El col·lagen és la proteïna més abundant del cos humà, ja que és present als ossos, als músculs, als tendons, als lligaments i a les articulacions. S’organitza en fibres que, segons la seva disposició, proporcionen consistència, resistència o flexibilitat al sistema musculoesquelètic.

l deteriorament de les fibres de col·lagen es deu a hàbits posturals incorrectes, canvis mecànics provocats pel sobrepès, edat avançada i fins i tot el sobreús articular per haver practicat de forma constant certs esports, o a malalties inflamatòries cròniques. Per exemple, l’artrosi està causada pel desgast dels cartílags, que estan formats bàsicament de col·lagen. Durant el procés degeneratiu de l’articulació afectada apareixen els símptomes típics de l’artrosi, com el dolor, la mobilitat limitada, la impotència funcional (limitació de les activitats quotidianes) i, finalment, la deformitat articular. En l’àmbit muscular, diversos estudis demostren que el dèficit de col·lagen és un dels factors responsables de la tendinitis o tendinosi (degeneració dels tendons).

El dèficit de col·lagen és un dels factors responsables de la tendinitis o tendinosi Està indicat per a totes aquelles persones que pateixin de les articulacions i en els esportistes, persones en edat avançada o treballadors de feines manuals i tècniques.

Una aportació extra de col·lagen millora la qualitat dels teixits i disminueix la simptomatologia, com el dolor i la limitació del moviment

La causa més freqüent és la repetició d’un moviment de forma constant, com pot succeir en fer un esport determinat o una feina que es basi en la repetició d’una sèrie de moviments concrets. Això provoca la ruptura de les fibres de col·lagen i la consegüent pèrdua de força i flexibilitat del tendó. És per això que una aportació extra de col·lagen millora la qualitat dels teixits, disminueix la simptomatologia, com el dolor i la limitació del moviment, i, a la vegada, contribueix a regenerar les estructures afectades. La infiltració de col·lagen és eficaç, no dolorosa i no té efectes secundaris, ja que la substància és d’origen natural. En l’àmbit podològic, té diverses indicacions: dolor articular per “Hallux valgus” (galindons), fascitis plantar, tendinitis aquíl·lia i del tibial posterior i artrosi de turmell, entre altres patologies pròpies del peu.

www.laclinicadepodologia.com

C/ Segrià 45, ·25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 · info@laclinicadepodologia.com

PUBLIREPORTATGE I MITES EN REPRODUCCIÓ

Trencant mites en reproducció És important el repòs després d’una transferència d’embrions? Històricament, després de realitzar una transferència d’embrions en una fecundació “in vitro”, sempre s’ha recomanat que la pacient es quedi estirada entre 15 minuts i 24 hores o més. En un tractament de reproducció assistida, la pacient és conscient del moment exacte en què l’embrió o els embrions arriben a l’úter. Això no passa en un embaràs natural, en el qual la dona no s’adona d’aquest moment i, per tant, fa vida normal. En el cas de la transferència embrionària, la dona té un moment clau i definit i sent que ha de contribuir de la millor ma-

MITES EN REPRODUCCIÓ

nera perquè la tècnica funcioni. Una mesura de precaució per mirar de millorar les possibilitats que l’embrió o els embrions transferits s’implantin a l’úter seria un llarg període de repòs. Però té alguna base científica?

Existeixen estudis que demostrin que el repòs després d’una transferència millora les possibilitats d’embaràs? Tradicionalment, tots els ginecòlegs dedicats a la reproducció assistida consideraven prudent recomanar que la dona fes repòs per facilitar la implantació. Aquesta recomanació es basava en el sentit comú, però no s’havia demostrat amb cap estudi. Tant les pacients com els professionals es plantejaven si el repòs recomanat era útil i, si ho era, quant havia de durar. Deu minuts? Una hora? Quinze dies? Per respondre aquestes preguntes s’han realitzat diversos treballs en els quals, per exemple, es comparava la taxa d’embaràs i avortament en dos grups de pacients: en un dels grups la pacient estava 20 minuts en repòs i l’altre grup, 24 hores. Doncs bé, no hi va haver cap diferència entre els dos grups, ni en la taxa d’embaràs ni en la d’avortament (Botta i Grundzinskas 1997). En un altre estudi, que comparava els resultats d’estar en repòs durant

una hora o durant 24 hores, es van obtenir les mateixes conclusions: no hi va haver diferències entre els dos grups (Zouhair et al. 2004). Uns resultats similars van obtenir altres autors quan van comparar l’absència de repòs en 24 hores (Bar-Hava et al. 2005). En aquest últim estudi, realitzat a 406 pacients, la taxa d’embaràs va ser fins i tot major en el grup que no havia fet gens de repòs, però no de forma significativa. Cada nou estudi que es realitza obté els mateixos resultats: el repòs no influeix en la taxa d’embaràs (Purcell et al. 2007). Per tant, tots els treballs realitzats per intentar comprovar l’eficàcia del repòs després de la transferència embrionària han fracassat. Podem concloure que el repòs no és un factor que afecti les possibilitats d’embaràs i transmetre-ho així a les pacients. És la tasca de l’especialista en reproducció assistida informar d’aquest fet, ja que hi ha molts ginecòlegs que segueixen mantenint aquesta creença i transmeten inseguretat i culpabilitat a les pacients si no fan repòs absolut.

El repòs no és un factor que afecti les possibilitats d’embaràs i així s’ha de transmetre a les pacients

L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008.

Institut de Reproducció CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida · Espanya Tel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com

PUBLIREPORTATGE I KINE, TERÀPIES GLOPALS

Després d’un accident de trànsit Fa quatre anys vaig patir un accident de trànsit. Vaig tenir una contusió lateral al crani provocada pel xoc del cap contra la finestra. Un cop seguit tot el protocol que marca el nostre sistema de la Seguretat Social, el dolor cervical, cranial i el malestar en general no van disminuir, tot i haver seguit un programa diari de recuperació. El resultat de les proves diagnòstiques s’encaminava cap a un esquinç cervical i, per tant, la recuperació consistia en una aplicació de calor, tres cops per setmana, més l’ajut d’un collaret cervical. Passats els mesos de recuperació em van donar d’alta, però el meu estat general no era bo. Quan m’aixecava als matins sempre em sentia marejada, fins i tot amb ganes de vomitar, tot sovint patia mals de cap i la meva concentració es veia dificultada. Fa dos anys, un matí, en intentar aixecar-me, vaig notar com si el coll ja no formés part de mi, i l’únic que m’ho feia creure era el dolor tan intens que m’envaïa. La meva mare, en intentar aixecar-me per dur-me al metge, es va espantar molt, ja que el cap no m’aguantava i no parava de vomitar, i vam haver d’avisar el servei d’urgències.

A partir d’aquí va ser un neguit constant d’incertesa. Cada cop que em visitava un metge diferent, durant la setmana d’hospitalització, el diagnòstic canviava. Fins i tot ens van dir que la solució seria quirúrgica, ja que veien una subluxació cervical, i com a conseqüència no podria fer mai més dansa. Mentre vaig estar hospitalitzada vaig haver de prendre fàrmacs com Valium, Voltaren i heparina, tenint en compte que tan sols tenia 12 anys. Un cop vaig rebre l’alta, encara tenia el dolor cervical constantment, i això m’obligava a dur collaret i a fer relaxants sessions de “recuperació”. Jordi Segura Fisioterapeuta · Osteòpata

Segueix-nos...

KINE, TERÀPIES GLOPALS

Osteopatia adults Osteopatia pediàtrica Fisioteràpia Hèrnia discal lumbar Prepart i postpart Incontinència urinària Gimnàstica hipopressiva Mézières/RPG Shiatsu Massatge Nutrició cel·lular activa Acupuntura Flors de Bach Logopèdia Tractaments per a sèniors Altres

Què et va portar a demanar per aquesta teràpia? La meva família i jo no coneixíem el món de l’osteopatia, i com diu el refrany, “qui té mal busca el remei”. Vam descobrir per casualitat un centre d’osteopatia a prop de casa. En el moment que l’osteòpata s’informa del meu cas fent la meva anamnesi i revisant totes les proves diagnòstiques, ens tranquil·litza d’una forma efectiva i afectiva. En primer lloc, ens va donar una explicació lògica. Ell hi veia un desplaçament o subluxació de la C1-C2 al costat dret. Era lògic el desplaçament del costat dret de la C1 a causa del mecanisme lesional, ja que el crani va impactar lateralment a la dreta. Segons ens va explicar, el desplaçament de l’atles a la dreta provoca una afectació dels nervis espinal i vague (o pneumogàstric). Aquest últim provoca innervació a les vísceres, i sobretot al sistema digestiu, i forma part del sistema nerviós autònom (bategar el cor, respirar…). D’altra banda, el nervi espinal, com a innervació motora, influeix sobre el trapezi superior i sobre l’esternoclidomastoïdal. En definitiva, tot això era el que em provocava aquest malestar. La vèrtebra atles estava desplaçada a la dreta i això produïa una mala circulació del reg sanguini, un aixafament de múscullligaments-tendons i, com a conseqüència, una sensació de mal estar general. El tractament que l’osteòpata em va aplicar va ser osteopatia articular, dedicada a recuperar la mobilitat articular i a centrar l’atles (ja que aquest havia fet un desplaçament traumàtic al costat dret). Un cop fet aquest tipus de tractament, vaig haver de complementar-lo amb massatges i amb la tècnica RPG (reeducació postural global), ja que les cervicals feia molt temps que estaven en mal estat i, com a conseqüència, la resta de l’esquena i del cos havien modificat i alterat la seva postura i calia tornar a posar-ho tot al seu lloc.

El tractament que l’osteòpata em va aplicar va ser el de l’osteopatia articular La setmana següent d’haver realitzat la primera sessió, la meva vida ja tornava a ser pràcticament normal: podia tornar a fer dansa, vòlei i esport en general. Això em va permetre trobarme més bé, tant físicament com psicològicament. Tot i així, des d’aleshores cada 4 o 5 mesos vaig a l’osteòpata i al fisioterapeuta per reforçar tota aquella part afectada que va estar com “morta” durant aquells dos anys. Segons ens va dir l’osteòpata, el cos té memòria de les lesions viscudes i pot tornar a donar símptomes. Així doncs, les sessions que ara faig són fonamentalment preventives.

Què ha significat per a tu haver trobat Kine? El que vaig trobar a Kine és una forma d’enfocar el meu patiment allunyada de la farmacologia i que treballa sobre la causa del problema. Van saber entendre el que em passava i posar fi a un trastorn que ja durava massa. L’efectivitat a escala física va ser ràpida, i, com a conseqüència, psicològicament, després d’haver passat el llarg camí que he explicat, vaig anar recuperant el benestar que necessitava per afrontar la vida amb més energia i positivitat.

KINE TERÀPIES GLOBALS Passeig de Ronda, 164, entresòl 1r 25008 Lleida | Santa Cecília, 20, baixos 25001 Lleida Tel. 973 23 37 03 Mòbil 677 56 16 59 info@centrekine.com www.centrekine.com

PUBLIREPORTATGE I CALDES DE BOÍ

Caldes de Boí,

un balneari mèdic a la Vall de Boí El Balneari de Caldes de Boí, amb 37 fonts que poden ser utilitzades amb finalitats terapèutiques, és un dels balnearis amb més possibilitats terapèutiques. Amb unes temperatures dels 4 ºC als 56 ºC, les aigües de Caldes són clorurades, sulfurades, sulfatades i bicarbonatades, i predomina el sodi a les més calentes i el calci a les més fredes. Com que és el balneari amb més varietat d’aigües, és possible oferir una àmplia oferta de tractaments, tant per a nens com per a adults, tan variats i diversos com ara cures per a malalties reumatològiques, respiratòries, neurològiques, dermatològiques, de ronyó i vies urinàries, recondicionament cardiovascular, aprimament i desintoxicació, aparell digestiu, antiestrès i recondicionament físic posttractament oncològic. Tractament reumatològic i traumatològic: indicat per a artrosis, per a seqüeles d’artritis reumatoide (no en fase aguda), per a postcirurgies de maluc, genoll, columna, patologies de la columna vertebral... Tractament respiratori: indicat tant per a nens com per a adults que presenten patologies com rinitis, sinusitis, faringitis crònica, amigdalitis crònica, asma, malaltia obstructiva pulmonar crònica (MPOC), bronquitis crònica… A més a més, s’ofereix un programa antitabac que combina la balneoteràpia amb l’homeopatia.

Tractament neurològic: teràpia indicada tant per a nens com per a adults que presenten alguna malaltia neurològica amb hipertonia, recuperació d’accidents cerebrovasculars (ACV), Parkinson, esclerosi múltiple, seqüeles neurològiques per accidents... Tractament dermatològic: tant per a nens com per a adults amb dermatitis atòpica, psoriasi, cicatrius per cremades o altres causes. Aplicació del fang Sulphaterm. Recondicionament físic posttractament oncològic: per a persones que es recuperen d’una teràpia oncològica, bàsicament radioteràpia o quimioteràpia. Caldes de Boí és l’únic balneari a Catalunya que ofereix un programa de cures integrals per a dones que han patit un càncer de mama. Tractament de ronyó vies urinàries: litiasi urinària, infeccions urinàries, quists renals a causa d’obstruccions cròniques… Recondicionament vascular: indicat per a persones amb malalties cardíaques isquèmiques, hipertensió I i II, cardiopatia reumàtica en fase inicial, postcirurgia de pròtesi valvular cardíaca, postcirurgia coronària, recuperació després d’una miocarditis, insuficiències venoses cròniques, arteriopatia... Tractament aprimament i desintoxicant Tractament de l’aparell digestiu Tractament antiestrès Tots els tractaments que s’ofereixen a Caldes de Boí s’inicien amb una visita mèdica del mateix servei mèdic del balneari, en què s’indica la combinació de teràpies termals de cada tractament. Les teràpies més indicades son:

CALDES DE BOÍ

Inhalacions i aerosols Estufes naturals: són grutes naturals situades

prop de les fonts de la Tartera, a una temperatura de 44 ºC i en un ambient saturat de vapor que actua sobre el sistema nerviós vegetatiu i que té un efecte sedant i analgèsic. Té indicació per a reumatismes crònics, específicament per a l’artrosi.

Fangoteràpia: el fang de Caldes de Boí està format per l’aigua mineromedicinal sulfurada de la Tartera, una quantitat mínima d’argila i un percentatge de matèria orgànica (torba). La maduració es realitza en dipòsits amplis que es comuniquen entre si i que se sotmeten a l’acció de l’aigua mineromedicinal durant 12 mesos. Els fangs estan indicats específicament per a l’artrosi. La calor que s’aconsegueix transmetre amb aquests fangs permet disminuir la rigidesa causada pel Parkinson o per un accident cerebrovascular (ACV) o per dolors musculars causats per contractures o la fibromiàlgia.

El peloide Sulphaterm El peloide Sulphaterm és un fang terapèutic creat especialment per al tractament en patologies de pell, en què es barregen algues riques en sofre, anomenades sulfuràries, amb una argila de textura especial per a tractaments dermatològics i amb l’aigua sulfurada de Caldes de Boí. Gràcies a aquesta combinació s’aconsegueix un fang amb efectes únics a la pell que descama restes de pell lesionada gràcies al seu efecte queratolític i que és antiinflamatori i antibacterià gràcies al seu alt contingut en sofre.

Tècniques específiques de rehabilitació Halliwick: aquesta teràpia específica en l’aigua està centrada en el control postural, ja que normalitza la rigidesa muscular i facilita el moviment. Halliwick està indicat principalment en neurorehabilitació i pediatria.

Bany de Tartera: el tret característic d’aquesta banyera i el que la fa tan recomanable és l’aigua sulfurada que s’hi utilitza, perquè produeix un massatge descontracturant que facilita la mobilitat articular i actua sobre vasos i nervis i produeix vasodilatació i anestèsia.

Bad Ragaz: és un concepte de tractament fisioterapèutic complet que s’enfoca a la modulació del dolor i la relaxació muscular. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix millorar la mobilitat del pacient, reactivant els músculs febles, estabilitzant les articulacions i millorant l’amplitud de moviment.

Massatges amb efecte terapèutic Drenatge limfàtic, reflexologia, dutxes Vichy i massatges subaquàtics

Ai-Chi: mètode de teràpia aquàtica integral que ajuda a restablir l’equilibri fisicomental i emocional.

Marxa nòrdica o “nordic walking”.

www.caldesdeboi.com 973 69 62 10

Bellesa

OZONOTERÀPIA

Ozonoteràpia

en la cel·lulitis i les estries

En medicina estètica, el terme cel·lulitis fa referència bàsicament a una degeneració del teixit adipós subcutani com a conseqüència d’un trastorn circulatori a escala local. Aquest fet comporta, en darrer terme, una alteració de la textura cutània, que és el que origina els anomenats “nòduls cel·lulítics” i la “pell de taronja”, que donen un aspecte molt inestètic a la pell de la zona en qüestió. L’administració local d’ozó en teixit cel·lular subcutani: Millora la microcirculació i l’oxigenació de la zona. Torna soluble el greix i, per tant, en facilita l’eliminació. Reabsorbeix les fibres connectives que envolten els adipòcits i elimina així els nòduls cel·lulítics en particular i la “pell de taronja” en general. L’esquema terapèutic s’individualitza segons cada cas segons les seves característiques clíniques i els factors etiològics involucrats.

L’eficàcia i la millora clínica són gairebé espectaculars ja des de les primeres sessions i milloren tant l’aspecte extern com —el que és més important— les causes que la provoquen. Aplicant la teràpia segons protocols perfectament estudiats i estandarditzats podem afirmar que ara com ara és el tractament més efectiu conegut per a aquesta alteració. A més, no té efectes secundaris, és molt ben tolerat i permet combinar-lo, si escau, i segons el cas, amb altres teràpies coadjuvants com drenatges limfàtics o pressoteràpia.

OZONOTERÀPIA Les capacitats oxigenants, revitalitzants i regeneradores de l’ozó s’utilitzen també per tractar altres alteracions dermoestètiques com les estries i la flacciditat. En el cas de les estries, amb l’actuació de mecanismes semblants als exposats en el tractament de la cel·lulitis, en millora l’aspecte i la coloració i en difumina notablement els límits, cosa que fa, juntament amb la millora global de la textura cutània de l’àrea, que el resultat estètic esdevingui excel·lent i molt superior a tots els altres tractaments emprats per a aquest fi. De la mateixa manera que en la cel·lulitis, el pla terapèutic es personalitza segons cada cas i es pot combinar sense problemes amb altres tractaments afins, sobretot amb factors de creixement (que alhora també poden ozonitzarse), per incrementar així encara més la seva potència regeneradora cutània. Les interminables propietats de l’ozó permeten que tingui un ampli terreny d’actuació també dins de la medicina estètica i així, a part de les dues alteracions comentades, és especialment eficaç per tractar altres problemes medicoestètics com la flacciditat, l’envelliment cutani, les arrugues, l’alopècia, les varius, l’acne, etc.

Tot un potencial terapèutic inabastable... a l’abast de tothom Un equip professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster en Ozonoteràpia Mèdica Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.ozonexus.info

PUBLIREPORTATGE I MEIAN, EL GIMNÀS DE LA MENT Katia Medeles Directora de MeiAn Master MeiAn Trainer

El gimnàs de la ment

Intel·ligència emocional per a nens Els nens són una tela en blanc en la qual, com a pares, podem pintar la nostra millor obra d’art La innocència és el regal perfecte per enfortir una intel·ligència emocional sana, és l’estat blanc on totes les nostres accions seran reflectides. A ells, tota la informació que els oferim diàriament, directament o indirectament, els està generant dins de la ment una interpretació que, amb el temps, formarà part de la seva manera d’actuar a la vida i dels seus resultats. Els pares de vegades no som conscients que els nens aprenen mitjançant l’exemple del que fan els grans; de fet, per aprendre a caminar van observar durant hores “com ho fèiem” per després ells poder realitzar l’acció. Les nostres vivències han determinat “com pensem” i “com actuem”, i han generat veritats absolutes de les coses, i des de la meva humilitat, he de dir que no és així. Demano que feu una reflexió de quins són els vostres resultats a la vida i valoreu si sou una persona d’èxit o simplement sobreviviu. En la vostra resposta descobrireu que potser el que voleu ensenyar als vostres fills no els serà útil. Un punt que cal destacar és el respecte que de vegades no tenim pels fills. No fem cas del que realment necessiten i els brindem el que a nosaltres ens sembla bé. Com a pares pensem que tenim la veritat absoluta de les coses. Ens encanta dir als nostres fills el que s’ha de fer, i 40

no és la millor manera de fer-ho, ja que el que es viu com una imposició genera dins dels nens emocions negatives que amb el temps es converteixen en pors i inseguretats.

És interessant fer-los reflexionar sobre el que estan fent i com es comporten davant les situacions que viuen cada dia. Si qüestioneu el vostre fill/a d’una manera fàcil en què pugui reflexionar i entendre per què voleu que faci una cosa determinada, li esteu ensenyant un recurs molt interessant i aprendrà a prendre decisions amb fonaments lògics que estiguin bé per a ell/a.

QUI? La majoria de persones quan parlem deixem alguns espais buits, cosa que fa que es perdi informació que pot ser interessant tenir en compte a l’hora d’actuar o prendre decisions. És per això que un bon qüestionament t’ajudarà com a pare/mare a fer-los veure les coses des d’un altre punt de vista. Ho exposo d’una manera senzilla perquè pugueu aplicar-ho a casa: Tinc un fill que es diu Braulio, i cada dia hi teníem conflicte, ja que jo, des de les meves vivències, intentava amb una ordre fer-li entendre que és el que s’ha de fer. El conflicte era que “es rentés les dents”. Em vaig adonar que dir-li “renta’t les dents” no era suficient, al contrari, entràvem en una dinàmica d’“ell no voler” i “jo vull que ho facis” imposat com una obligació. Braulio, Qui et diu que et rentis les dents? = La mare, Com ho diu? = Enfadada, On ho diu? = A la cuina, Quan ho diu? = Abans d’anar-me’n a dormir, Per què ho diu? = Perquè vol que em renti les dents, i... Per què creus que t’ho diu? = Perquè tingui una boca sana sense càries.

Cada nit abans d’anar-se’n al llit hi havia una petita discussió, fins que un dia vaig treure el full del qüestionament, el vaig posar a la nevera de casa i el vaig començar a qüestionar:

COM?

PER A QUÈ?

QUAN?

PER QUÈ?

ON?

Les persones tenim totes les respostes sobre el que necessitem a cada moment A partir d’aquest dia va entendre que s’havia de rentar les dents i per fi es van acabar les discussions. Mitjançant el qüestionament ell va reflexionar. Aquest full forma part del decorat de la nevera, ja que cada cop que discrepem d’alguna cosa li dic que vagi a la nevera i reflexioni. Això s’ha convertit en una eina molt poderosa, ja que ell ha après que qüestionant les coses pot entendre-les millor. Com més qüestionis els teus fills més intel·ligents es tornaran, ja que utilitzaran el raonament per actuar. Les persones tenim totes les respostes sobre el que necessitem a cada moment. Només cal saber “com” qüestionar els teus fills de manera efectiva i obtenir respostes clau que els convidin a realitzar accions d’èxit.

PUBLIREPORTATGE I BETULA ALBA

Les residències desenvolupen una atenció sanitària integral

L’augment de l’esperança de vida ha provocat un increment de les situacions de fragilitat i dependència en edats avançades Els metges estem portant a terme una campanya per promoure “l’envelliment saludable”, que consisteix a mantenir un hàbits de vida sans, controlar els factors de risc, com la hipertensió, la diabetis o el colesterol, i tenir il·lusions i contactes socials i familiars.

ins l’àmbit d’una residència, tractem els nostres pacients d’una manera global mitjançant “l’equip interdisciplinari”, format per professionals de diferents àmbits (medicina, infermeria, psicologia, teràpia ocupacional, fisioteràpia...), tots units per un sol objectiu: millorar la qualitat de vida de la persona. Les persones grans pateixen una mitjana de cinc malalties cròniques, per això ens trobem que prenen molta medicació receptada per diferents especialistes, i aleshores és necessari fer una valoració global que ens permeti ra-

cionalitzar tots aquests medicaments, alguns amb tècniques de psicologia, que amb una determinada dieta o amb exercici físic es poden disminuir. És per aquest motiu que donem molta importància a la valoració que es fa en el moment d’ingressar a la residència, ja que entre tots els professionals elaborem un pla d’actuació que és revisat de manera periòdica. Aquest control continu i integral és el que caracteritza l’assistència residencial. La supervisió de la medicació, de la dieta i de l’exercici ens permet tenir un control de la persona gran immillorable.

BETULA ALBA

Les patologies respiratòries, les malalties degeneratives, com l’artrosi, i neurològiques, com el Parkinson, juntament amb les demències, són les patologies més freqüents en els residents. Però la nostra funció no consisteix únicament en el tractament de les patologies existents, sinó que també és molt important aconseguir el manteniment de la independència i les capacitats el màxim de temps possible. Tot això es pot dur a terme gràcies a un gran equip de professionals que tracten vessants molt diferents i complexos. També ocupa un paper molt important dins la nostra feina la rehabilitació/recuperació postoperatòria. Quan un pacient rep l’alta en un hospital, en molts casos no se sent en condicions de tornar a casa i els donem la possibilitat de continuar la recuperació a la residència seguint els protocols marcats per l’hospital, i treballant de manera conjunta es garanteix la recuperació del malalt i la tornada a casa.

El mètode que actualment utilitzem a les residències és el de “l’atenció centrada en les persones”, que respon a la filosofia de garantir la dignitat i els drets de les persones grans analitzant no solament el seu historial clínic, sinó altres qüestions importants de la seva vida i de la seva personalitat. Avui dia ens trobem moltes mamalties lligades a factors psicològics i depressius provocats per la por, la soledat o problemes familiars, i que es manifesten mitjançant un mal físic. El tractament no ha de ser solament mèdic, sinó global.

Fer-se gran no ha de ser un problema, sinó una sort

Ramón Mazana Novellón Metge de Família. Responsable Àrea Sanitària Betula Alba

Pla de la Creu, s/n · 25100 Almacelles · Tel. 973 19 30 50 info@betulaalba.es - www.betulaalba.es

VITHAS SALUT I Unitat de Sexologia Clínica

Dra. Laia Cadens Rúbies Llicenciada en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Especialista en Sexologia Clínica i Teràpia de Parella

Unitat de Sexologia Clínica La Unitat de Sexologia Clínica de Vit· has Salut té com a objectiu restablir un bon funcionament sexual en les perso· nes que pateixen alguna disfunció o trastorn sexual. La sexologia és una ciència relativament jove, és una branca del coneixement ci· entífic que estudia el sexe i la funció se· xual, el seu procés de desenvolupament i les seves alteracions. Ens centrem a fer una avaluació, anàlisi funcional i diagnòstic de les disfuncions sexuals i dissenyar un tractament indi· vidualitzat per restablir de forma se· gura i preventiva una sexualitat sana i gaudida amb plaer. Tractem diferents tipus de disfunci· ons, tant femenines com masculines, i ens adaptem a les particularitats de cada cas i descartem prèviament qualsevol causa orgànica que la pugui motivar. Això ho permet l’estreta col· laboració interprofessional que Vithas potencia. Juntament amb ginecòlegs i uròlegs, vetllem per la salut sexual de les persones.

A Vithas Salut estem especialitzats en el tractament de les principals disfuncions sexuals femenines: Desig sexual hipoactiu: la manca de desig sexual apareix tant en homes com en dones. Condiciona de forma greu les relacions de parella i té efectes col·late· rals en la valoració de la satisfacció ma· rital i en l’estat d’ànim. Activar-lo depèn d’un bon disseny de tractament per evi· tar així que es cronifiqui i es converteixi en aversió.

Vaginisme: és un procés que consisteix en la contracció espasmòdica i involuntà· ria de la musculatura que envolta el terç extern vaginal i que impedeix la introduc· ció del penis, els dits, els tampons o els espèculs. Les pors i l’ansietat anticipada són les principals causes psicològiques del vaginisme. Hi ha diferents formes clíniques i cada una rep un tractament característic, que es protocol·litza indivi· dualment en la teràpia i, si escau, amb la col·laboració d’altres professionals, com l’especialista en fisioteràpia obstètrica. Disparèunia: per definició, és un dolor genital recurrent o persistent associat a la relació sexual que provoca un males· tar acusat o dificultats en les relacions interpersonals. El treball de l’àrea emo· cional i relacional és clau per a la remis· sió del dolor. El treball enfocat a mini· mitzar els nivells d’ansietat permet que la dona es relaxi davant la relació sexual. Anorgàsmia: el trastorn de l’orgasme és un dels més frustrants per a la dona. Culturalment s’ha desmitificat la passivi· tat de la dona, han aparegut les deman· des sexuals i han sorgit, des d’aquesta reivindicació legítima, uns nivells d’auto· exigència i ansietat. La disfunció orgàsmica fa referència al fet que quan l’orgasme no es produeix o està notablement retardat, tot i pas· sar la fase d’excitació sexual normal. Només en el 5% de les anorgàsmies apareixen factors de caràcter orgànic, la resta s’atribueix a causes psicològiques ben diferenciades. El seu tractament psicològic i clínic provoquen una millora molt més que substancial de la disfunció.

CLÍNICA SANZA

Cirurgia Estètica

Cirurgia estètica masculina L’home ha perdut finalment aquell halo de pudor i vergonya i, igual que la dona, gaudeix cada vegada més de cuidar el seu aspecte i de lluir un cos harmoniós i seductor. Qui ha dit que ser home equival a ser perfecte? L’home també envelleix i gaudeix en veure el seu cos sense aquelles imperfeccions que tant el molesten. Així mateix, a quin home no li agrada adquirir uns volums i formes en determinades zones del cos que, per constitució, no té, i que tampoc aconsegueix amb moltes hores al gimnàs?

El Dr. Fernández Sanza dissenya i crea manualment la pròtesi a la mida de cada pacient

El Dr. Ignacio Fernández Sanza, reconegut cirurgià estètic, molt prestigiat entre les dones, també és un expert en cirurgia masculina. A part de les clàssiques operacions com les de nas, orelles, parpelles inflades, bosses sota els ulls, papades o els líftings parcials o totals, en què mostra tota la seva tècnica i preparació, és a través de les intervencions d’augment de pectorals, braços, bessons i glutis que aconsegueix esculpir el cos de l’home. Tot i que actualment les pròtesis encara estan en fase incipient, el Dr. Fernández Sanza dissenya i crea manualment la pròtesi a la mida de cada pacient masculí. “Preparem diverses pròtesis de mides i formes diferents i després implantem les més adequades amb una petita incisió.” Les esmentades intervencions s’efectuen generalment amb anestèsia local, excepte les que es realitzen als pectorals i els glutis, que necessiten anestèsia general o epidural.

CLÍNICA SANZA

Preparem diverses pròtesis de mides i formes diferents i després implantem les més adequades amb una petita incisió

“Fins fa poc temps, els homes venien a la meva consulta, en la majoria dels casos, per liposuccions d’abdomen o reducció de pectorals, és a dir, per reduir volums; ara també vénen persones primes perquè els aporti volums adequats a les zones desitjades” Gràcies als avenços tecnològics i a les bones mans de cirurgians experts, com les del Dr. Fernández Sanza, qualsevol home i dona pot aspirar al cos dels seus somnis.

PUBLIREPORTATGE GABINET UROLÒGIC LLEIDA

Dra. Pascual Queralt Dr. Recasens Guinjuan Dr. Berbegal Colas Dr. Garcia Belmonte

Cirurgia laparoscòpica Cirurgia làser Implants de pròtesis (esfínters urinaris artificials, pròtesis de penis)

Litotrípsia (tractament de pedres en vies urinàries)

Microcirurgia (vasovasostomia)

Estudi i tractament de la incontinència urinària masculina i femenina Tractament de la disfunció erèctil Cirurgia reconstructiva de la uretra Revisions urològiques per a homes, dones i nens

Fotografies i plànol: Vithas Salut

Totes les visites es realitzaran al nou centre

Av. Tortosa, 4, 25005 Lleida 48

Tel. 973 28 28 31

GABINET UROLÒGIC LLEIDA

Primer videocistoscopi digital HD Gabinet urològic Lleida SLP (format per: Dr. Recasens Guinjuan, Dra. Pascual Queralt, Dr. Garcia Belmonte i Dr. Berbegal Colas). Adquireix el primer videocistoscopi digital flexible amb definicio HD d’Espanya. La uretrocistoscòpia és una prova complementària utilitzada de forma habitual per la urologia, que consisteix a introduir un aparell, el cistoscopi, a través de la uretra per poder visualitzar tota la via urinària per dins, incloent-hi uretra i bufeta de l’orina. Les cistoscòpies es poden realitzar amb el cistoscopi estàndard, rígid, o bé amb el cistoscopi flexible. El primer tipus és el tradicional i molts cops pot ser molest per al pacient, atesa la rigidesa de l’aparell. El segon tipus permet més confort a l’hora de realitzar la prova, tot i que fins ara en determinades ocasions la visió a l’hora de fer la prova era menor que amb el rígid. Gabinet Urològic Lleida ha adquirit un videocistoscopi flexible amb la punta de l’aparell estilitzada perquè la seva introducció a través de la uretra sigui molt més suau, amb la comoditat que això suposa per al pacient, i que, a més, dóna una qualitat de la imatge molt més bona perquè és digital i d’alta definició (HD). Sumem, per tant, els avantatges d’un aparell flexible amb una imatge d’alta qualitat.

Aquest aparell es pot utilitzar a la MATEIXA consulta, on també podem realizar: Ecografia urològica amb Doppler color i videocistoscòpia amb videocistoscopi flexible HD. Servei al pacient d’una consulta d’alta resolució amb una gran millora de la qualitat assistencial.

El mateix aparell també porta incorporat un sistema conegut com NBI (Narrow Banding Image) que permet diagnosticar tumors vesicals

El mateix aparell també porta incorporat un sistema conegut com NBI (Narrow Banding Image) que permet diagnosticar tumors vesicals en estadi inicial o tumors vesicals que no s’identifiquen amb la llum blanca habitual. D’aquesta manera podem detectar de forma precoç tumors de bufeta i identificar lesions sospitoses de malignitat de cara a una millor planificació de les intervencions quirúrgiques posteriors. A més, a través del videocistoscopi es poden introduir pinces especials que permeten extreure catèters ureterals (catèters doble J) i minimitzar així les molèsties del procediment. Videocistoscopi flexible amb la punta de l’aparell estilitzada

PUBLIREPORTATGE I SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS

Serveis Sociosanitaris Generals La innovació i el compromís amb la societat com a claus de la seva gestió a Catalunya

Signatura de l’acord de col·laboració entre SSG y Fesalut que va tenir lloc el passat 27 de febrer de 2014 Nicolás Almagro Director general de grup SSG Josep M. Fornós President Fesalut

SSG i Fesalut pretenen establir objectius que s’adeqüin a les necessitats de les associacions que componen Fesalut

erveis Sociosanitaris Generals (SSG) ha posat en marxa un nou projecte, integral i innovador, per a la millora contínua del servei de transport sanitari a Catalunya. Un dels pilars fonamentals sobre els quals descansa aquest projecte és el compromís, la implicació absoluta i la proximitat amb els pacients, amb els ciutadans de Catalunya com a destinataris últims dels serveis d’atenció sanitària.

És en aquest marc que adquireix especial sentit l’acord de col·laboració assolit amb la Federació d’Entitats per la Salut (Fesalut), a través del qual les dues entitats desenvoluparan durant els tres pròxims anys actuacions que contribueixin a millorar l’estat físic, psíquic i social dels malalts i familiars de les diferents organitzacions agrupades a Fesalut. Accions que s’insereixen dins de la concepció integradora i global que SSG té de l’atenció sanitària, i que constitueixen el nucli central de la seva visió de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). De fet, recentment, les dues organitzacions s’han reunit amb representants de les diferents associacions que integren Fesalut amb la finalitat de conèixer les

principals demandes de pacients i familiars i les dificultats que afronten diàriament aquests col·lectius. D’aquesta manera, SSG i Fesalut pretenen establir objectius que s’adeqüin tant com sigui possible a les necessitats que plantegen les malalties de cada una de la trentena d’associacions que componen Fesalut.

Implicats amb les persones

n altre objectiu assumit en el marc d’aquesta col·laboració és donar a conèixer davant la societat les característiques i les maneres d’afrontar les diferents patologies, així com mesures que contribueixin a millorar la integració social i laboral dels pacients. No obstant això, a més d’un projecte implicat en la divulgació i la informació en matèria sanitària, SSG portarà a terme, a través de la seva Fundació, una funció assistencial facilitant l’acompanyament en centres sanitaris i l’atenció de necessitats específiques a aquells pacients que estiguin en situació de

SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS

Enfocats a la qualitat i la sostenibilitat

Acte de lluirament del xec corresponent a la donació que va realitzar SSG el passat 7 d’abril de 2014 a favor de la Fundació d’Esclerosi Múltiple, com a conseqüència de “La pedalada per l’esclerosi múltiple”. Annabel Valls. Responsable Comunicació i Sensibilizació de l’Hospital de Dia Fundació Esclerosi Múltiple (FEM). Josep M. Fornós. President Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) Belén Aceituno Freixes. Gerent SSG Catalunya. Mònica Nieves. Directora Hospital de Dia Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).

més fragilitat familiar o social, i oferirà ajuda en matèria de transport sanitari a les persones que ho requereixin. Des que es va materialitzar el conveni entre les dues organitzacions, a principis d’aquest any, s’han posat en marxa nombroses accions, com ara l’elaboració dels tríptics de l’Associació del Parkinson, actuacions de divulgació o la col·laboració conjunta en causes com la lluita contra l’esclerosi múltiple, en què Grup SSG i Fesalut van participar en la celebració d’una pedalada en suport de les persones que tenen l’esmentada malaltia. SSG ha aportat una donació d’un euro per cada participant en aquesta activitat, en què també van participar una vintena de treballadors de la companyia, els quals, per la seva activitat diària i la seva implicació, se senten especialment sensibilitzats amb la necessitat de millorar les condicions de vida dels malalts d’esclerosi múltiple, una malaltia que afecta principalment persones amb edats compreses entre els 18 i els 40 anys. Els fons obtinguts s’han destinat a l’Hospital de Dia per a l’atenció de persones afectades, així com a la implantació de noves tecnologies que ajuden a incrementar el seu benestar. D’altra banda, dins de les iniciatives plantejades també hi ha la coordinació de futures actuacions, com la possible posada en marxa de formació en matèria de primers auxilis o l’exposició i la informació sobre el Projecte del nou codi ICTUS que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) posarà en marxa al maig.

quest tipus d’acords i accions són possibles gràcies a l’aposta de SSG a Catalunya per la integració del transport sanitari en el procés global d’atenció al pacient. Per aquest motiu, la companyia desenvolupa un projecte innovador, amb nous esquemes d’organització i actuació, que ofereixen respostes eficaces i de garantia a les demandes específiques de la ciutadania catalana, dels professionals sanitaris i dels mateixos serveis de salut. La dilatada trajectòria de Serveis Sociosanitaris Generals (SSG) dins del sector del transport sanitari els fa coneixedors del nivell d’exigència i de la qualitat del sistema sanitari a Catalunya. És per això que SSG està immers en un procés de millora permanent, amb l’objectiu d’oferir serveis eficaços i d’excel·lència. I això és així perquè, lògicament, la seva proposta s’integra en els objectius que el CatSalut planteja en el seu model d’atenció a les urgències. SSG proposa un model sustentat en la innovació com a palanca per a una resposta ràpida i diligent a les necessitats dels pacients. D’acord amb aquests criteris, SSG està aconseguint implementar a Catalunya un model d’assistència i transport enfocat al benestar de les persones i compromès amb la investigació i el creixement quantitatiu i qualitatiu, tant de la seva flota d’ambulàncies com del seu equip de professionals. En aquesta línia, s’ha de destacar l’aposta de la companyia pel foment de l’ocupabilitat, així com de la professionalització i la formació de la plantilla, principalment en relació amb l’entrenament específic del Tècnic d’Emergències Sanitàries (TES) en l’activació dels codis d’emergències (IAM, ICTUS, politraumatismes, etc.), atesa la importància que tenen en el tractament i la supervivència de les persones afectades. A més, SSG porta a terme, d’acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, diverses actuacions en aquesta matèria, com accions formatives contínues adaptades als professionals del sector sanitari o la concessió de pràctiques formatives en la companyia de transports a l’alumnat de l’Institut Torrevicens de Lleida.

Presentació a l’espai FESALUT davant les diferents associacions que l’integren de l’acord de col·laboració signat entre Fundació SSG i Fesalut. Belén Aceituno Freixes; gerent SSG Catalunya Representants Associacions integrants FESALUT

ACTIVITATS

Servei de Suport al Dol de Ponent

JORNADA de SUÏCIDI I dol, Divendres, 13 de juny de 2014 La mortalitat per suïcidi és un greu problema de salut pública que ha augmentat en els últims anys a nivell mundial. L’OMS preveu que per al 2020 representarà un 2,4% del total de càrrega per malaltia en els països desenvolupats (vers el 1,8% de l’any 1998). En l’any 2011 es produïren 485 morts per suïcidi només a Catalunya, fet que suposa el 6,52 morts per 100.000 habitants de la població general. Per aquesta raó, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha promogut la creació de l’anomenat Codi de Risc Suïcidi, programa que pretén disminuir la mortalitat per suïcidi, augmentar la supervivència de la població atesa per conducta suïcida i fer prevenció de la repetició de temptatives suïcides en els pacients de risc elevat.

Segons dades de l’ OMS, el suïcidi preocupa especialment perquè és una de les cinc causes de mortalitat en la franja d’edat entre els 15 i 19 anys, constituint en molts països la primera causa tant en el homes com en les dones d’aquest grup d’edat. Segons les dades de la Generalitat de Catalunya, l’any 2011 es produïren 16 morts per suïcidi a Catalunya en la població d’ entre 15 i 24 anys.

Objectius: Epidemiologia, possibles causes i prevenció de riscs entre els joves i adolescents. Identificació d’estratègies, pràctiques i recursos assistencials. Explorar l’impacte de la mort per suïcidi en el procés de dol dels familiars. La mirada del suïcidi des de l’espiritualitat.

Des de fa 12 anys l’ ONG Servei de Suport Dol de Ponent es fa ressò d’aquesta realitat en la pràctica qüotidiana, veient com de manera significativa el nombre de familiars que demanen ser atesos per processos relacionats amb la mort per suïcidi d’un adolescent augmenta de manera exponencial.

Adreçat a: Professionals directament implicats així com als familiars que senten la necessitat d’ampliar la seva comprensió de les possibles causes i especialment la prevenció. Estudiants de l’àmbit de la salut social i educatiu.

ACTIVITATS

Associació Antisida de Lleida L’Associació Antisida de Lleida ajuda a trobar feina a 156 persones amb el programa Incorpora L’Associació Antisida de Lleida ha ajudat, des del 2006, a trobar feina a 156 persones gràcies a Incorpora, el programa d’Integració laboral de l’Obra Social La Caixa. En concret, el 2013 l’entitat va atendre 89 nous beneficiaris i es va inserir laboralment 63 persones en risc d’exclusió social. A més, també es va atendre 10 persones amb alguna discapacitat i es va aconseguir feina per a 5. En total, l’associació compta amb una borsa de candidats de 466 beneficiaris/àries, atesos des del 2006 fins al 2013. Com a membre participant d’Incorpora, en aquests vuit anys l’associació ha visitat un total de 85 empreses lleidatanes per informar-los

d’aquest programa dirigit a persones amb gran dificultat per trobar feina, com ara persones amb VIH i/sida i familiars, treballadores del sexe, aturats de llarga durada, immigrants, joves amb poca formació i exreclusos, entre d’altres. Però s’ha fet prospecció a més de 180 empreses, ja que algunes només han rebut informació i resta pendent concretar entrevistes. Els sectors on s’ha trobat més feina per als beneficiaris d’Incorpora són el de serveis, i sobretot el fructícola, gràcies als convenis que empreses del gremi han signat amb l’entitat els darrers dos anys. La mitjana d’edat de les persones que han trobat feina tenen entre 30 i 45 anys i la majoria són dones.

L’Associació Antisida de Lleida realitza a cada un dels beneficiaris del programa una entrevista d’acollida en què es presenten els diferents recursos, una posterior entrevista extensa, en què s’aprofundeix en aspectes laborals, després tallers ocupacionals de preparació i tutories de seguiment per veure l’adhesió al programa, i quan l’usuari ja treballa es fa seguiment en la inserció.

Associació Antisida de Lleida Lluís Besa, 17 baixos - LLEIDA 973 26 11 11 consulta@antisidalleida.org www.antisidalleida.org facebook.com/antisidalleida twitter: @antisidalleida

ACTIVITATS

AECC-catalunya contra el cÀncer

segona edició del Programa de Fisioteràpia Berenar cloenda de la segona edició del Programa de Fisioteràpia Aquàtica de Balaguer després d’un interessant i participatiu col·loqui a càrrec de la Dra. Marisa Pon sobre la importància de mantenir les millores i autoestima de les persones intervingudes de mama

FESTIVAL INFANTIL 150 nens de Lleida van participar en el III Festival Infantil en benefici de les Colònies d’Estiu gratuïtes de l’AECC que es va fer al pavelló del col·legi de les Dominiques, centre amfitrió d’enguany. L’AECC vol donar el seu agraïment a la Coral Col·legi Lestonnac, Escola de Música Montagut, La Dansa Estudi, Maristes-Montserrat, Factoria D, Coral Mater Salvatoris, el rapsode David Gómez, i el Màgic Arnau. Tots magnífics.

Joves X per la SaluT Joves X per la Salut de l’AECC a Petitàlia, estand informatiu i tallers per als mes petits treballant els hàbits saludables.

ELS NINS

Grup gimnàstica esportiva Dominiques

Un grup de voluntaris de l’AECC han creat i estan realitzant el símbol d’aquests 15 anys als Nins, uns divertits ninots fets manualment i que representen l’essència infantil de les colònies . La idea és “omplir” Lleida de Nins solidaris

QUI SOM

FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL

Dijous 1 de maig

Divendres 2 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Seuma Mariola, 39 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dissabte 3 de maig

Diumenge 4 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Manso Passeig de Ronda, 43 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA (9.00-22.00 h) · Montegut Passeig de Ronda, 93 · Villalonga Pifarré Hostal, 2 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dilluns 5 de maig

Dimarts 6 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA (9.00 h-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dimecres 7 de maig

Dijous 8 de maig

DIA (9.00 h-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Divendres 9 de maig

Dissabte 10 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Rami Baró de Maials, 93 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

1/8 pàgina

Diumenge 11 de maig

Dilluns 12 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA (9.00-22.00 h) · Redondo Ager, 23 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dimarts 13 de maig

Dimecres 14 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Fco. de Villalonga Boters, 25 · Anadon Balmes, 44

DIA (9.00-22.00 h) · Puigpinós Humbert Torres, 23 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA i NIT: (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dijous 15 de maig

Divendres 16 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dissabte 17 de maig

Diumenge 18 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Martí Anselm Clavé, 35 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dilluns 19 de maig

Dimarts 20 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Arcaya Pl. de la Sal, 2 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Villalonga Rambla de Ferran, 34 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Estancia permanente, temporal, convalecencia, vacacional y centro de día.

C/ Enric Farreny, 60 25199 Lleida tel. 973 22 47 51 centroreca@gmail.com

FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL

Descobreix un nou centre de salut a Lleida

Dimecres 21 de maig

Dijous 22 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA (9.00-22.00 h) · Solsona Passeig de Ronda, 16 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Divendres 23 de maig

Dissabte 24 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Seuma Mariola, 39 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Diumenge 25 de maig

Dilluns 26 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Manso Passeig de Ronda, 43 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dimarts 27 de maig

Dimecres 28 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dijous 29 de maig

Divendres 30 de maig

DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10

DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Lleida

Residència Assistida i Centre de Dia per a la Gent Gran... Centre de Dia de Salut Mental d’Adults CDSMA ............ Unitat Sociosanitària USS ......................................... Servei de Valoració de la Dependència SEVAD Lleida .... Equip de Valoració i Orientació a les Persones amb Discapacitat CAD ..................................................... Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç.. Espai d’Entitat .......................................................... Ambulàncies ............................................................ Bombers .................................................................. Creu Roja ................................................................. Emergències ............................................................ Guàrdia Civil ............................................................. Guàrdia Urbana ........................................................ Hospital Universitari Arnau de Vilanova ..................... Hospital de Santa Maria ............................................ Centre de Salut Mental Adults CSMA del Segrià ......... Centre d’Atenció i Seguiment d’Addiccions CAS ........ Hospital de dia Sociosanitari. Geriatria ...................... Centre d’Atenció Primària CAP Santa Maria .............. Servei de Rehabilitació ............................................. Consultoria del Medicament. Servei de Farmàcia ...... Extensió 1689 .......................................................... Mossos d’Esquadra .................................................. Policia Nacional ........................................................ Protecció Civil ..........................................................

AJUNTAMENT

Alcaldia ................................................................. Contractació ............................................................ Cooperació ............................................................. Economia i Hisenda ................................................. Enginyeria ............................................................... Esports .................................................................... Intervenció ............................................................... Joventut / Centre de Recursos Juvenils ..................... Participació Ciutadana .............................................. Protocol ................................................................... Recursos Humans .................................................... Salut Pública ............................................................ Secció de Comunicació ............................................ Secretaria General ................................................... Seguretat Ciutadana ................................................. Serveis Personals ..................................................... Urbanisme ...............................................................

973 244 172 973 282 830 973 222 721 973 104 008 973 104 008 973 104 008 973 106 834 112 085 973 279 900 112 973 249 008 092 973 248 100 973 727 222 973 727 060 973 727 059 973 727 366 973 727 396 973 727 213 973 727 222 112 091 112 973 700 303 973 700 307 973 700 457 973 700 316 973 700 311 973 700 607 973 700 342 973 700 666 973 700 453 973 700 308 973 700 332 973 700 313 973 700 314 973 700 372 973 700 365 973 700 306 973 700 309

Laboratori d’Anàlisis Clíniques

973 23 37 07 Av. Prat de la Riba, 50

LLEIDA