Juny 2014 Núm. 17
L’entrevista
Grup Uro-andrològic
Dr. Jaume Capdevila
Tractament quirúrgic de la hiperplasia benigna de pròstata
Widex Formats pràcticament invisibles
Clínica Sanza presenta el seu nou projecte d’Obra Social a Lleida
Contingut pàgines 54-57
FARMÀCIES DE GUÀRDIA ... pàg. 58
Dr. Samuel Pinós Especialista Universitari en Ozonoteràpia Mèdica
Clínica Nexus
Ozonoteràpia en la fibromiàlgia LA REVISTA meSALUT S’encarta amb el Diari “SEGRE”
A Lleida Rambla Ferran, 35 25007 Lleida
lliurar aquesta pàgina a clínica. Promoció vàlida fins al 31 de juliol de 2014. Tractament gratuït consistent en 5 sessions de Termosudació *Essencial i 5 sessions de Proellixe a realitzar en qualsevol centre en els 2 anys següents a la contractació de Reducció d’estómac sense cirurgia.
SEGUIMENT MÈDIC, PSICOLÒGIC I NUTRICIONAL LÍDER MUNDIAL EN REDUCCIÓ D’ESTÓMAC SENSE CIRURGIA
PRIMERA CONSULTA GRATUÏTA
JUNY I JULIOL
DE REGAL
TRACTAMENT* REDUCTOR-MODELADOR
UNITAT MÈDICA D’ OBESITAT
REDUCCIÓ D’ESTÓMAC SENSE CIRURGIA · BALÓ INTRAGÀSTRIC · CIRURGIA BARIÀTRICA · ESTUDIS NUTRICIONALS · DIETA D’APORTACIÓ PROTEICA · TRACTAMENTS ANTICEL·LULÍTICS I REDUCTORS
TRACTAMENT INTEGRAL PERSONALITZAT
CONFIANÇA CLÍNICAMENT PROVADA
902 25 25 25 www.corporaciondermoestetica.com
35 ANYS D’EXPERIÈNCIA
MÉS DE 500.000 PACIENTS SATISFETS
QUADRE MÈDIC DE 200 ESPECIALISTES
50 CLÍNIQUES PRÒPIES
DEPARTAMENT D’R+D AMB LA TECNOLOGIA MÉS INNOVADORA
Sumari AMB LA COL.LABORACIÓ DE:
L’Entrevista ...................................... 6 Dr. jaume capdevila
VITHAS HOSPITAL MONTSERRAT ......... 8 UNITAT d’angiologia i cirurgia vascular
ClÍNICA SANZA ..................................... 10 obra social
farmàcia .............................................. 14 la lumbàlgia
d’interès ............................................. 16 El SOL
alimentació ......................................... 18 fases de la digestió
GRUP KIRMA .......................................... 20 LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA ACUPUNTURA i lumbàlgies
CLÍNICA ARGÜERO .............................. 24 bruxisme
CEFER ..................................................... 26 Directora: Marina P. Sullà Coordinadora: Mariona Mesull Disseny: Carlos Mayorga
C/ Mossèn Reig, 1 baixos · 25008 LLEIDA Tel. 973 00 80 40
DL L-187-2013 Dep. Publicitat
Tel. 973 00 80 40
5 respostes en reproducció humana
LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ................. 28 els galindons
KINE ........................................................ 30 Dolor cervical
WIDEX ..................................................... 32 formats pràcticament invisibles
CALDES DE BOÍ ...................................... 34 programa dermatoboí
mesalut@geminiedicions.com
NEXUS .................................................... 36
Correcció de la revista
MEIAN ...................................................... 39
OZONOTERÀPIA en la fibromiàlgia EL GIMNÀS DE LA MENT
ilerdent ................................................ 40 traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com
Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.
centre d’excel.lència en esterilització hospitalària
POLICLÍNIC LLEIDA ................................ 41 QUADRE MÈDIC
CLÍNICA PERPETUO SOCORRO ........... 48 traCTAMENT QUIRÚRGIC DE LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA
DIPUTACIÓ DE LLEIDA .......................... 50 SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS .. 52 ACTIVITATS ............................................ 54 FARMÀCIES DE GUÀRDIA ................... 58 5
ENTREVISTA I DR. JAUME CAPDEVILA
Entrevista
Dr. Jaume Capdevila Dr. Jaume Capdevila Mas, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Sanitat, diplomat en Gestió Hospitalària per ESADE i Màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra. Avaluador EFQM (European Foundation for Quality Management). El Dr. Capdevila és gerent i coordinador de l’Aliança Estratègica de Gestió de Serveis Sanitari i de l’Institut Català de la Salut a Lleida, Alt Pirineu i Aran.
“A Lleida tenim excel·lents professionals que vetllen pel manteniment de la nostra salut i dels quals ens en sentim orgullosos” Va ser impulsor de la reforma de l’Atenció Primària i compta amb una àmplia experiència en el sector. En la seva trajectòria professional va desenvolupar l’activitat assistencial en l’àmbit de la Primària entre el 1982 i el 1984, sector en el qual posteriorment va ocupar diversos càrrecs. Va ser director del Sector Sanitari Segrià-Garrigues-Pla d’Urgell de l’Institut Català de la Salut, ICS entre els anys 1986 i 1993, època en què contribueix a la constitució dels equips d’Atenció Primària de les Borges Blanques, Alfarràs-Almenar i Pla d’Urgell. Fins al 1996 va ocupar
6
la Direcció d’Atenció Primària Segrià-Garrigues a l’ICS. Entre els anys 1996 i 1999 va ocupar el càrrec de cap de Compres i Serveis de la Regió Sanitària de Lleida. El 1999 exerceix de director de l’Atenció Primària de Lleida i l’any 2002 ocupa el càrrec de gerent del mateix àmbit. Durant tot aquest període es finalitza la reforma de l’Atenció Primària a la Regió Sanitària de Lleida. Des de l’any 2002 és nomenat gerent de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova fins a l’abril del 2004, data en què és nomenat adjunt a Gerència i posteriorment assumeix la Direcció mèdica del mateix hospital. Impulsor del desenvolupament de la recerca biomèdica i translacional a Lleida, ostenta la secretaria de la Fundació Roc Pifarré i el 2004 va ser patró fundacional dels IRB de Lleida. En la seva àmplia trajectòria professional, el Dr. Capdevila exerceix com a docent en la formació de pregrau i postgrau en l’àmbit de Ciències de la Salut i participa activament aportant diverses comunicacions i ponències en diferents congressos, debats i simposis. L’any 2012 assumeix la Gerència Única per l’acord de govern amb data 6 de març de 2012, acumula així les gerències i passa a ser gerent territorial de l’Institut Català de la Salut, de l’Alt Pirineu i Aran i gerent de Gestió de Serveis Sanitaris.
“Estem satisfets amb la qualitat del servei, però tot i així volem que sigui millor encara” Ens podria explicar en quin moment es troba l’aliança sanitària estratègica per a la ciutat de Lleida? Doncs ja podem dir que ens trobem a la recta final. Des de l’any 2012 l’Atenció Primària de Lleida, l’Atenció Primària de l’Alt Pirineu i Aran, els hospitals Arnau de Vilanova i el Santa Maria ja compten amb una única gerència. Això ha fet que s’hagi pogut avançar molt. Ha estat una evolució natural que ara té la maduresa per donar un nou impuls a les institucions sanitàries lleidatanes. Es preveu el ple funcionament del nou Pla de Salut per a l’any 2015 i la constitució d’una única institució.
Quins objectius té aquest nou Pla de Salut? Els objectius són molts clars. D’una banda, donem prioritat a l’Atenció Primària de Lleida i Pirineu. Estem satisfets amb la qualitat de servei. El ciutadà de Lleida posa de nota al servei entre un 94-96 sobre 100, però tot i així volem que sigui millor encara. Per això amb aquesta nova aliança de salut tindrem tota la informació territorial centralitzada de tots els hospitals de Lleida i Pirineus mitjançant el mateix sistema informàtic que permetrà compartir les dades. A més a més, volem augmentar la cartera de serveis al territori. Comptarem amb 700 llits i 2.500 professionals, i ens posarem així al nivell de hospitals de referència d’una mida similar al que seria l’Hospital Can Ruti de Badalona.
Amb aquestes dades, Lleida se situa al mapa mèdic i sanitari com a lloc d’excel·lència i referència, entenc. No en tinc cap dubte. El fet que podrem fer més especialitats, més professionals, en definitiva més capacitat en tots els àmbits, convertirà Lleida en un pol d’atracció de professionals de tot el món. A més, tenint en compte que dins d’aquest pla també hi ha les facultats de Medicina i Infermeria i l’IRBLleida, això farà que professionals de referència vulguin venir a Lleida perquè podran fer recerca, docència i assistència, i tot això a pocs metres, fet que optimitzarà el temps dels professionals i ho farà més atractiu. Es trobaran amb un triangle d’excel·lència sanitari (Arnau, Santa Maria i IRBLleida), sense oblidar els CAP Onze de Setembre, Santa Maria i les facultats. No oblidem que la recerca es tradueix
en qualitat en el servei, i això també és prioritari. Tot això es traduirà en una atenció a ciutadans i pacients.
Parlant del present, m’agradaria preguntarli com s’estan gestionant les llistes d’espera actualment. Hi ha un fet objectiu que és que hi ha hagut un augment espectacular de l’esperança de vida a la nostra població. Hem realitzat diverses actuacions focalitzades a reduir les llistes d’espera, com, per exemple, reorientar quiròfans o controlar molt exhaustivament el temps que es tarda perquè sigui el més prudencial possible. A més a més, es controla també que es compleixin tots els protocols establerts segons el tipus de intervenció que necessita cada pacient. No dubtem que durant l’any les llistes d’espera restin controlades satisfactòriament per al ciutadà.
I per acabar, ens podria dir el nom que tindrà aquest nou “triangle sanitari de Lleida”? Doncs encara no ho sabem. De fet, m’agradaria aprofitar per demanar als lleidatans que ens proposin noms... Estarem encantats de rebre les seves propostes.
VITHAS SALUT I Unitat d’Angiologia i Cirurgia Vascular
Varius
Dr. E. Hernández Osma Metge especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular
La calor de l’estiu produeix una dilatació de les venes que fa que les persones que pateixen de varius vegin agreujat el seu dolor.
com tennis, esquaix, handbol i bàsquet no són aconsellables perquè dilaten les venes i alenteixen el retorn venós.
Què és la malaltia venosa crònica?
La calor estimula la dilatació de les venes. Per tant, l’exposició solar, la depilació amb cera calenta, els sistemes de calefacció per sòl, els banys calents i la sauna han d’evitar-se.
Les venes asseguren la tornada de la sang cap al cor i els pulmons. Si passem molt temps drets o asseguts, el pes de la sang tendeix a dilatar les venes. Les venes sanes tenen una paret prou forta per resistir aquesta pressió i continuar sanes. Per contra, les venes fràgils tendeixen a dilatar-se i fan difícil per a la sang circular cap al cor. A aquesta condició ens referim com una circulació venosa pobra. Quan es dóna aquesta condició, amb el risc afegit de complicacions, s’anomena malaltia venosa crònica.
Quin és el perill? En el primer estadi poden aparèixer petites venes fines de color blau fosc anomenades aranyes vasculars. En estadis més avançats, la inflor de peus o turmells (edema) pot arribar a ser permanent, les venes varicoses s’estenen i apareixen les varius de debò. La complicació més seriosa és la formació d’un coàgul en una vena varicosa, que es denomina “flebitis superficial”. Una altra complicació és la deterioració gradual de la zona del turmell: al principi la pell és de color ocre i després s’atrofia. Els teixits alliberen substàncies que produeixen inflamació crònica, causant dolor en les cames, inflor i deterioració gradual de la pell. Aquest mecanisme pot progressar cap a complicacions severes de la malaltia venosa crònica, com la nafra venosa.
10 recomanacions per protegir les venes: 1. Moven les cames sempre que es pugui. Quan la feina requereixi estar molt temps asseguts o drets, ha de prendre’s petits descansos, caminar o moure els peus en petits cercles durant una estona. En viatges llargs amb cotxe, tren o avió, cal aixecar-se i fer un petit passeig de tant en tant perquè és bo per a la circulació i estimula el retorn venós. 2. Escolliu l’esport adequat Caminar és l’exercici més beneficiós per a la circulació venosa si es practica regularment i amb calçat apropiat. La contracció dels músculs de les cames estimula el corrent de sang cap al cor. Exercicis de gimnàstica, ciclisme, ball i natació faciliten el retorn venós. Per contra, esports
8
3. Eviteu fonts de calor
4. Trieu temperatures baixes Les dutxes d’aigua freda a les cames activen la funció venosa i disminueixen la sensació de pesadesa i dolor. Caminar per l’aigua permet combinar la frescor amb l’exercici físic. 5. Eviteu el restrenyiment i l’excés de pes El restrenyiment i l’excés de pes produeixen augment de la pressió venosa i poden combatre’s amb una dieta rica en fibra, ingesta adequada de líquids (1,5 litres d’aigua al dia) i limitant la ingesta de greixos saturats. 6. Porteu roba apropiada La roba massa ajustada comprimeix les venes i dificulta el retorn venós. Eviteu pantalons cenyits, cinturons i miges molt ajustades. 7. Porteu sabates amb talons còmodes Sabates amb talons alts, així com sabates planes, no permeten la pressió adequada per afavorir el retorn venós. L’ideal és portar sabates amb talons de 3 o 4 cm. 8. Ajudeu el retorn venós mentre dormiu Feu moviments de bicicleta a l’hora d’anar a dormir i eleveu els peus del llit 10-15 cm per reduir l’estasi venosa mentre dormiu. 9. Feu-vos massatges a les cames Fer-se massatges en sentit ascendent augmenta el retorn venós. 10. Visiteu el metge amb regularitat Heu de visitar l’especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular tan aviat com sentiu dolor o pesadesa a les cames, els turmells inflats o les venes es facin visibles. D’aquesta manera, la malaltia venosa pot diagnosticar-se ràpid i iniciar-se mesures preventives i tractament. Digueu-li al vostre metge si esteu embarassada o si preneu tractaments hormonals, tots dos poden empitjorar els símptomes venosos.
CLÍNICA SANZA
OBRA SOCIAL
Dr. Ignacio F. Sanza “L’any 2007 complia el meu somni de crear la meva primera clínica a la ciutat de Barcelona. Amb una experiència de més de vint anys i 4.000 operacions, operant en els centres nacionals i internacionals més prestigiosos, vaig considerar que era el moment d’assumir l’aventura de crear una clínica única. Es diria Clínica Sanza, un espai de treball propi, per desplegar els coneixements mèdics i quirúrgics més avançats i potenciar la relació de proximitat amb els meus pacients.
Els canvis estètics són un camí per sentir-se millor i aconseguir el millor benestar interior
10
La meva trajectòria es va començar a forjar en la infantesa, en el si d’una saga de metges per part paterna i una família materna dotada de sensibilitat per totes la formes d’art i bellesa. Als 9 anys, mentre vivia amb tristesa com un càncer consumia la vida de la meva mare, vaig prendre consciència de la pertorbació que em produïa el seu demacrat aspecte. Amb la innocència pròpia de l’edat, li vaig prometre que quan es curés l’arreglaria perquè recuperés la seva esplendor. No va poder ser així. Tot i això, aquestes vivències em van servir per ado-
nar-me que l’estètica i l’afany per suavitzar les imperfeccions i desgastos de cares i cossos havien de marcar la meva vida adulta i, especialment, la meva activitat laboral. Em vaig llicenciar en medicina i cirurgia en la promoció de 1989 a la Universitat de Barcelona. El 1999, després de deu anys d’especialitat, vaig obtenir la titulació de cirurgià plàstic. Vaig completar la meva formació amb els professionals de referència del moment, inicialment a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona i posteriorment a la Clínica Quirón i Centre Mèdic Teknon de Barcelona. En la meva incansable recerca de superació, vaig viatjar per tot el món per aprendre noves tècniques i habilitats dels cirurgians internacionals més punters i acreditats. Defenso la meva professió amb vocació de servei i rebuig als que veuen en la cirurgia plàstica, estètica i reparadora una tasca frívola i banal. Realitzo la meva tasca convençut que els canvis estètics són un camí per sentir-se millor i aconseguir el millor benestar interior.” Dr. Ignacio Fernández Sanza
CLÍNICA SANZA
Obra Social Clínica Sanza, El nostre compromís Un dels nostres valors és el compromís i a Clínica Sanza, aquesta qualitat s’estén cap als nostres clients i amics, però també a col·lectius més necessitats que necessiten els nostres serveis i experiència. El nostre compromís va més enllà del rigor i l’atenció professional que caracteritzen el treball del nostre equip. Aquesta voluntat de col·laborar amb persones o col·lectius més desafavorits es fa palesa en múltiples accions i projectes de caràcter solidari. Entrecosturas-Atelier, projecte que permet recaptar fons per a la fundació Vicente Ferrer a Anantapur (Índia) regalant diferents premis. El de l’any 2013, per exemple, va ser un viatge a l’índia per a dues persones, per poder veure les instal·lacions i tota la tasca d’ajuda humanitària que s’està fent a Anantapur.
La tasca de l’obra social de Clínica Sanza s’orienta en dues línies estratègiques de treball: D’una banda, la sensibilització social, mitjançant l’organització o participació en esdeveniments solidaris, molts dels quals estan especialment relacionats amb les dones.
I de l’altra, posant a disposició la nostra unitat de cirurgia reconstructiva, per ajudar a solucionar problemes físics i minusvalideses difícils de resoldre sense mitjans. El nostre equip de professionals treballa de manera totalment desinteressada, per tal de poder ajudar persones susceptibles de necessitar intervencions quirúrgiques reconstructives. Clínica Sanza posa a disposició d’organitzacions i professionals la nostra unitat de cirurgia reconstructiva. Si ets una organització o tens algun cas que requereixi una intervenció solidària, contacta amb nosaltres i junts buscarem solucions: obrasocial@clinicasanza.com
Un altra acció solidària, que s’ha realitzat aquest any, ha estat el patrocini de l’equip “peuaterra”. Un equip que ha participat en el ral·li de clàssics solidari, aportant ajuda als pobles i poblacions per les quals va passant aquesta caravana solidària, cobrint tot tipus de primeres necessitats i donant medicaments. Clínica Sanza va donar diverses capses amb materials de medicina i primers auxilis.
Fotografies d’AlexandraBalaguerStudio
11
CLÍNICA SANZA
Finca Prats acull la gala de presentació de l’Obra Social Clínica Sanza Lleida, en el marc de la cerimònia de lliurament dels premis de la III Golf Cup Clínica Sanza celebrada el dissabte 17 de maig.
Guanyadors del III Golf Cup Clínica Sanza celebrat al Raimat Golf Club
Clínica Sanza
presenta el seu nou projecte d’Obra Social a Lleida Per celebrar aquests 5 anys de presència de Clínica Sanza a Lleida, recentment ubicada a les instal·lacions de Vithas Salut davant de la Llotja, Clínica Sanza va organitzar el passat dissabte 17 de maig una jornada plena d’activitats. Al matí es va celebrar la III Golf Cup Clínica Sanza a les instal·lacions del Raimat Golf Club, torneig de golf en què van participar 123 jugadors en 4 categories diferents i que arriba a la seva tercera edició consolidant l’èxit de participació de les dues edicions anteriors. En aquesta edició hem comptat amb un nombre de patrocinadors sense precedents
123 jugadors participen en la III Golf Cup Clínica Sanza
12
El lliurament dels premis i trofeus als guanyadors ha tingut lloc a la tarda a la Finca Prats, en una gala a la cual han assistit prop de 400 convidats. L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del regidor de Turisme, Félix Larrosa; del president del Raimat Golf Club, Josep Ramón Gabàs i del cirurgià i fundador de Clínica Sanza, Dr. Ignacio F. Sanza.
La coneguda actriu Nerea Garmendia i el periodista Manel Tahull han estat els presentadors de la gala. L’acte també ha comptat amb una ambaixadora de luxe, la top model espanyola Cristina Piaget, que juntament amb les autoritats presents i patrocinadors ha fet entrega dels premis als guanyadors.
CLÍNICA SANZA Aquesta edició de la Golf Cup Clínica Sanza ha anat acompanyada d’un esdeveniment molt emotiu per a l’entitat: la presentació de l’Obra Social “Clínica Sanza Lleida”.
L’Obra Social. El nostre compromís Clínica Sanza Lleida ha presentat l’ampliació del seu projecte d’Obra Social amb la creació de l’Obra Social “Clínica Sanza Lleida”, un compromís social i humanitari amb un objectiu molt clar: la voluntat d’ajudar i col·laborar amb les persones i els col·lectius més desfavorits, persones amb problemes físics o minusvalideses difícils de resoldre sense els mitjans econòmics necessaris, ja siguin accidents, cremades, amputacions o malformacions genètiques. En aquest sentit, Clínica Sanza col· laborarà amb institucions de Lleida vinculades a l’àmbit de la salut, posant a disposició la seva unitat de cirurgia reconstructiva per ajudar persones desafavorides que necessitin una intervenció.
“Clínica Sanza ha assolit una fita important avui, hem aconseguit la unió dels dos motors de Clínica Sanza, l’ànima amb la seva obra social, i l’art, amb el “savoir faire” dels especialistes, l’art dels cirurgians”, ha destacat el Dr. Sanza, que ha agraït a tots els assistents la seva presència i interès per conèixer la part més petita i més gran al mateix temps de Clínica Sanza. Cal destacar que Clínica Sanza treballa també amb la Fundació Vicente Ferrer i ha anunciat que aquest estiu viatjaran a Anantapur, a l’Índia, per formar futurs metges amb la finalitat que ajudin la seva gent.
La presentació ha comptat amb uns embaixadors de luxe, la “top model” espanyola Cristina Piaget, la presentadora i actriu Nerea Garmendia i l’actor Jesús Olmedo.
Podeu visualitzar el vídeo a www.clinicasanza.com
El paer en cap va destacar la importància que les empreses destinin una part de la seva activitat a obres socials, i també va reforçar el paper de les entitats i les empreses que treballen per als altres, ja sigui des del sector públic o del privat, ja que és el que dóna cohesió social a una ciutat i a una societat.
Fotografies d’AlexandraBalaguerStudio
13
FARMÀCIA I LA LUMBÀLGIA
farmàcia
Rosalía Barios Farmacèutica a Pharma 2.0. La teva xarxa social de farmàcia Més consells i vídeos, a www.pharma20.es @rosaliabarios
La lumbàlgia El pinçament d’algun nervi, una contractura muscular, el sobreesforç o un mal gest poden provocar mal d’esquena. Tot i que moltes vegades la causa de les lumbàlgies o els mals d’esquena és inespecífica, poden tenir l’origen en una mala postura reiterada, un esforç físic o fins i tot en factors psicològics. La zona lumbar és la part de la columna vertebral que suporta més pes, i per això és motiu de lesions i dolors. Des de la farmàcia, sempre que el dolor permeti portar una vida més o menys normal, fem una sèrie de recomanacions.
Tractament farmacològic
Aplicació d’escalfor
Gairebé sempre el dolor està associat a una inflamació, de manera que seran de gran ajuda els fàrmacs antiinflamatoris. Tot i que per alleujar el dolor també es poden utilitzar analgèsics com el paracetamol. Els antiinflamatoris més freqüents són l’ibuprofèn i el naproxèn. S’han de prendre SEMPRE després dels àpats per evitar danyar l’estómac. Si el pacient té l’estómac delicat, el metge podrà prescriure protectors com l’omeprazole. Podem aplicar cremes o gels antiinflamatoris a la zona adolorida. Com a norma general, s’hi apliquen tres vegades al dia mitjançant un massatge.
És molt beneficiosa l’aplicació d’escalfor mitjançant una estoreta. També es poden aplicar pegats que proporcionen escalfor per alleujar el dolor muscular i relaxar els músculs. En canvi, quan el dolor és causat per una contusió, pot ser més adequada l’aplicació de fred.
Les persones que porten a terme esforços físics poden utilitzar faixes que ajudin a mantenir subjecta la zona adolorida
14
Altres mesures Les persones que porten a terme esforços físics (per la mena de feina que fan, per exemple) poden utilitzar faixes que ajudin a mantenir subjecta la zona adolorida. La higiene postural és molt important quan es tenen lumbàlgies: És important tenir una dieta sana i equilibrada i evitar el sobrepès. Els suplements de vitamina B poden ser de gran ajuda; el metge serà qui decideixi si se n’han de prendre.
D’INTERÈS I El SOL
El
sol
Beneficis i riscos per a la pell Els dermatòlegs acostumen a recomanar banys de sol per lluitar contra els èczemes o la psoriasi a la pell. Per contra, prendre el sol de forma excessiva contribueix a l’envelliment de la pell. Se sap que la radiació ultraviolada del sol és una font de vitamina D, però també que és la principal causa del càncer de pell.
Conèixer el tipus de pell que tenim ens determina el tipus de protecció solar que necessitem. Els experts aconsellen cremes en què l’índex de protecció solar sigui 30. En alguns casos fins i tot és recomanable el factor 50. Si ens posem una crema de factor 30 podem estar 30 vegades més al sol sense exposar-nos, però si només ens posem un terç de la crema necessària, només ens hi podem exposar 10 vegades més. A més, cal tenir en compte que si ens banyem o ens eixuguem amb la tovallola perdem els efectes de la crema. Per tant, és recomanable utilitzar protectors de factor alt per assegurar l’efecte que busquem. L’objectiu és aconseguir que la pell disposi de la quantitat de crema mínima perquè faci efecte.
Què fem, doncs, prenem o no prenem el sol? Com sempre, en aquests casos es tracta de dosificació. Quan prenem el sol, ja sigui per estètica o per prescripció mèdica, cal tenir en compte dues qüestions fonamentals: el temps d’exposició i el tipus de pell que tenim. La possibilitat de refer-se més bé o més malament de les seqüeles del sol influeix en l’envelliment de la pell i l’eventualitat de tenir càncer. També depèn del factor hereditari de cadascú i quin tipus de dieta fem, que es recomana que sigui abundant en antioxidants, en fruita i verdures. Aquest tipus d’aliments ajuden a reparar els efectes del sol.
16
És millor fer exposicions curtes i diàries que llargues i concentrades en un sol dia Eviteu prendre el sol durant les hores del migdia (1216 hores) Per a activitats a l’aire lliure, és a dir, que no es tracta només de prendre el sol, és millor que us poseu alguna peça lleugera de roba per protegir-se Una bona selecció del protector solar, sempre per damunt del factor 30 Poseuvos el protector uns 30 minuts abans d’exposarvos al sol Apliqueu la protecció amb generositat per totes les parts del cos Torneu-vos a posar protector després de dues hores o després de banyar-vos Alterneu els banys de sol amb estones d’ombra Els nens i les nenes haurien de portar una samarreta i una gorra quan estiguin jugant prop de l’aigua Es recomana utilitzar ulleres protectores de raigs ultraviolats per evitar l’envelliment ocular.
ALIMENTACIÓ I Fases de la digestió
ALIMENTACIÓ
Mireia Espachs Dietista · alimentacioescola@gmail.com
Fases de la digestió La digestió dels aliments que ingerim té 4 fases: 1. Masticació 2. Digestió 3. Absorció 4. Evacuació
1. La primera fase de masticació és duu a terme a la boca. És una fase molt important, ja que és on triturem els aliments per facilitar la digestió a l’estómac. Els aliments s’haurien de mastegar entre 30 i 40 vegades, és a dir, en hauríem de beure els aliments. En aquesta primera fases també es produeix l’absorció d’alguns nutrients.
2. La segona fase és la digestió, que porta a terme l’estómac. Durant aquest procés es transformen els aliments en substàncies més senzilles que el nostre organisme pot absorbir fàcilment, és a dir, transformem els aliments en nutrients. Mentre mengem hauríem d’intentar no ingerir líquids, ja que aquests dilueixen els sucs gàstrics i poden donar lloc a males digestions.
3. El tercer
és l’absorció, que és fa a l’intestí prim. És per aquest motiu que és molt important que cuidem la nostra salut i flora intestinal, ja que si no, no podrem dur a terme una bona absorció de nutrients i el nostre cos se’n ressentirà a llarg termini, amb estats de cansament, mal humor, malalties...
4. La fase final és l’evacuació.
I si realitzem una dieta rica en verdures de fulla verda i cereals integrals i ingerim un litre d’aigua al dia, serà diària i sense problemes. Ara bé, si abusem d’aliments pobres en fibra, carn, alcohol, cafè i tabac és molt probable que tinguem una mala salut intestinal, amb intestins molt rígids amb dificultats de moviments peristàltics i, per tant, fem evacuacions irregulars, fins i tot setmanals.
Hem d’incloure a la nostra dieta diària, en cada àpat, una ració de verdures de fulla verda com bròcoli, mongeta tendra, enciam, escarola, espinacs. D’aquesta manera ens assegurem un aportació de fibra diària i poder mantenir així un bon estat de salut.
18
La incontinència urinària La incontinència urinària és un
problema que es pot prevenir i tractar. La disfunció del sòl pelvià no té edat ni sexe. Consisteix en una disfunció pelviperineològica amb alteracions musculars del sòl pelvià, ja sigui per una hipotonia o, per contra, per hipertonia muscular. El sòl pelvià actua de sostenidor de les vísceres. Per diferents factors, com el tipus d’activitat professional, el sistema endocrí i la disminució estrogènica, l’edat, el restrenyiment, l’esport, les alteracions morfològiques (hiperlordosi lumbar o obesitat) i el risc obstètric, el sòl pelvià pot perdre la normofuncionalitat, motiu pel qual és important actuar, si és possible mitjançant la prevenció de la incontinència urinària o, en molts casos, a través de la fisioteràpia del sòl pelvià i les seves disfuncions.
A
l nostre centre ja fa més de 15 anys que treballem en aquest àmbit, amb perfils de pacients molt diversos, com, per exemple, dones amb incontinència urinària postpart, en premenopausa i postmenopausa i homes a qui s’ha practicat una prostatectomia o que senzillament tenen incontinència urinària. Treballem utilitzant diverses metodologies i aparatologies per buscar l’esmentada normofuncionalitat. Sobretot, els objectius que perseguim en el tractament del sòl pelvià davant la incontinència urinària són:
Presa de consciència del sòl pelvià Increment de la força muscular Normalització del to muscular Aprenentatge de l’“automatisme perineal” Entrenament vesical 20
Els nostres mètodes de tractament són:
Exercicis de Kegel: destinats a enfortir els músculs de la zona pelviana. Hi ha diversos mètodes, però tots tenen l’objectiu de contreure-relaxar el múscul pubococcigi moltes vegades per augmentar la força i la resistència muscular pelviana. Gimnàstica abdominal hipopressiva:
exercicis que generen una hipopressió dins la cavitat abdominal. Hi ha diferents tècniques i postures que, per mitjà d’una contracció del diafragma, creen un efecte de succió de les vísceres i, així, una pressió negativa dins la cavitat abdominal i pelviana que provoca una contracció reflexa muscular del sòl pelvià i de la faixa abdominal.
Biofeedback: sistema de retroalimentació que capta informació d’un procés fisiològic inconscient, en què es busca la presa de consciència del sòl pelvià i l’aprenentatge de l’automatisme perineal. A més, s’avaluen els valors inicials, els progressos i els resultats del treball realitzat. Pilates: seqüència d’exercicis dirigits a enfortir la musculatura del diafragma pelvià. THERAPY TRAINER Bárbara Pérez Espín
PUNCIÓ SECA | ACUPUNTURA | OSTEOPATIA NEUROTAPING (EMBENATS FUNCIONALS) MASSATGE DRENATGE LIMFÀTIC ESTIRAMENTS REFLEXOLOGIA PODAL | IOGA | MEDICINA ESTÈTICA FACIAL I CORPORAL | NUTRICIÓ PILATES | INCONTINÈNCIA MASCULINA I FEMENINA
Si busques la salut, t’has de preguntar si estàs disposat a evitar les causes de la malaltia THERAPY TRAINER Plaça Amics de Lleida, 4 baixos · 25008 Lleida tels. 973 24 23 17 / 973 22 14 18 fax 973 24 35 12 · medic@fisiotrainer.net
RUVEM’S RECUPERACIÓ Av. Generalitat, 2-2n · 25230 Mollerussa tel. 973 71 23 48 · fax 973 71 00 94 kirma@fisiotrainer.net
Acupuntura i lumbàlgies Les patologies lumbars i cervicals encapçalen de lluny la llista de dolors més freqüents que ens trobem a la consulta de fisioteràpia. La importància de la columna cervical resideix en la impressionant capacitat de moviment que ens dóna, en canvi, la columna lumbar, composta per cinc vèrtebres, que s’encarrega de l’estabilitat de l’estructura (amb un moviment més limitat). Aquesta funció estàtica ve donada perquè en aquesta zona (aproximadament a la cinquena vèrtebra lumbar) s’estableix el centre de gravetat del nostre cos i forma part de la confluència de forces superiors (gravetat) i inferiors (terra). El correcte alineament d’aquestes forces el realitza l’estructura òssia, muscular i lligamentosa del nostre cos.
Un petit desajust en qualsevol d’aquestes estructures podria provocar dolor, contractures o inflamacions. L’evolució ens ha fet passar de la quadrupèdia a la bipedestació, i per aquest motiu els conflictes en la cinquena lumbar i el sacre són molt habituals, fins i tot naturals, atribuïbles al procés degeneratiu del cos humà, com les arrugues o els cabells blancs. Que sigui un procés degeneratiu habitual no significa que no hàgim de prestar-hi atenció, ja que, a més del dolor local que podem patir per una hèrnia discal, augmentada per contractures musculars en aquesta zona, pot provocar un pinçament nerviós (ciàtica) que comportaria problemes associats més importants, com la pèrdua de força i/o sensibilitat a les cames, motiu pel qual es pot arribar a necessitar tractament quirúrgic si no s’actua a temps.
Com ens ajuda l’acupuntura? Com ja sabeu, la prevenció i saber escoltar el nostre propi cos és el millor remei que pot existir, i l’equip de Therapy Trainer ens dóna un gran ventall d’alternatives terapèutiques per obtenir el millor resultat per a cada patologia i cada pacient. Doncs bé, en una contractura o inflamació local, les teràpies convencionals de massatge, fisioteràpia o osteopatia són molt efectives, però el motiu principal pel qual els pacients acudeixen al nostre centre és el dolor. El dolor ens transforma físicament i psicològicament, trastorna el nostre dia a dia i ens fa difícil tenir una vida plena. Com ja sabeu, la millor aliada contra el dolor és l’acupuntura, i en aquesta centrarem el nostre primer atac terapèutic en el cas de les lumbàlgies. Per tant, és important realitzar un bon diagnòstic inicial i escollir els millors tractaments. En aquest cas, optaríem per combinar l’acupuntura, la millor aliada natural contra el dolor, l’osteopatia, per alinear correctament les estructures necessàries, la fisioteràpia, amb massatges i exercicis específics per a cada pacient i, com sempre, una correcta higiene postural. THERAPY TRAINER Òscar P. Belló Molins
A Teraphy Trainer, cada professional i els seus coneixements fan del nostre centre, des de fa gairebé 30 anys, un punt de referència en salut i benestar a Lleida
Per a més informacio, 973 24 23 17 | Visita’ns i serem el teu
PUBLIREPORTATGE I BRUXISME
INGRID R. Periodoncista Odontòloga Àrea Oclusió i ATM Clínica Argüero
BRUXISME: QUÈ EN SABEM? Què és el bruxisme?
El bruxisme és l’hàbit involuntari de pressionar o fregar les dents entre si. Es considera un hàbit parafuncional, és a dir, s’agrupa en aquelles accions que no tenen un “propòsit funcional”, com poden ser la trituració d’aliments o la parla. El bruxisme suposa una pressió sobre les dents excepcionalment prolongada i intensa que pot lesionar estructures orofacials. Quina n’és la causa?
Segons el moment en què es presenta, podem parlar de bruxisme diürn o nocturn. El bruxisme nocturn es considera una parasomnia, és a dir, una alteració del sistema nerviós central que deriva en un trastorn del son que apareix associat a una fase en concret del son (fase REM). El bruxisme diürn, en canvi, s’associa a moments de màxima tensió i concentració.
L’estrès es considera un factor agreujant d’aquesta alteració, de manera que una persona que tingui l’hàbit involuntari de bruxar ho farà amb més intensitat si està passant per situacions que impliquin estrès o angoixa. De la mateixa manera, existeixen malalties que el poden accentuar. Actualment, es descarta que la mala posició de les dents o contactes inadequats entre aquestes hi tinguin algun paper en l’etiologia.
Quin són els efectes d’aquest hàbit involuntari?
Els afectats rarament perceben simptomatologia derivada d’aquest hàbit. És només en períodes d’exacerbació o en fases molt avançades que el subjecte sol prendre consciència de la presència d’alguna alteració, tot i que sovint no ho relacionen amb la pressió dental, ja que és una acció totalment inconscient que la majoria de persones acostumen a desconèixer que la pateixen. No obstant això, en fases incipients, l’odontòleg ja pot detectar facetes de desgast dental produïdes per bruxisme, clarament diferenciables del desgast fisiològic i normal de les dents. A més, atèsque el comportament bruxòpata suposa una hiperactivitat de la musculatura de la masticació, l’exploració de l’odontòleg pot revelar senyals de musculatura fatigada o contracturada. En fases més avançades, pot aparèixer hipersensibilitat dental (dolor espontani a les dents o desencadenat per estímuls que no haurien de ser dolorosos) per desgast de l’esmalt dentari, desequilibris en l’articulació
Atès que el bruxisme és un hàbit involuntari, no es pot parlar de prevenció, sinó de diagnòstic precoç temporomandibular (dificultats en obrir la boca, alteracions meniscals que el pacient pot percebre com a “clics”, etc.) i les dents poden patir fractures o mobilitat per sobrecàrrega del lligament que suporta les dents. A més, la hiperactivitat mantinguda de la musculatura masticatòria pot conduir a l’afectació de la musculatura del cap i el coll, que es tradueix en dolor cranial i cervical. En casos molt severs, poden manifestar-se vertígens, mareigs i al·lucinacions acústiques.
Com es pot prevenir o tractar?
Atès que el bruxisme és un hàbit involuntari, no es pot parlar de prevenció, sinó de diagnòstic precoç. Detectant el problema en els seus inicis convé tractar el pacient mitjançant la col·locació d’una fèrula de descàrrega (dispositiu confeccionat i adaptat per l’odontòleg individualment a cada pacient que té com a finalitat limitar l’hàbit i minimitzar-ne els efectes) i que s’ultilitzarà durant la nit i en alguns casos durant el dia. És igualment important habituar-se de forma conscient a no tensar les dents, si es que es pateix bruxisme diürn. Si existeixen problemes associats com limitació de la pressió bucal, dolors musculars o alteracions de l’articulació temporomandibular convé que el pacient sigui tractat i controlat també per un fisioterapeuta.
En casos de bruxisme sever, per aprendre a gestionar l‘estrès es aconsellable que el pacient sigui avaluat per un psicolèg. Cal tenir en compte que les mesures odon tològiques poden prevenir els danys, però no en combaten la causa.
És igualment efectiva una fèrula preformada que una de confeccionada per un odontòleg?
No. Les fèrules preformades que habitualment es poden adquirir en farmàcies no compleixen els requisits que ha de tenir una fèrula de descàrrega. És més, l’adaptació a les dents, el material de la fèrula i l’ajust que ofereixen en tancar la mandíbula sovint poden provocar un agreujament del quadre clínic, ja que solen augmentar la freqüència o intensitat de l’hàbit. És indispensable que el diagnòstic i el tractament siguin efectuats per un odontòleg, així com el manteniment de la fèrula, que convé ser revisada com a mínim una vegada a l’any.
L’estrès es considera un factor agreujant d’aquesta alteració.
PUBLIREPORTATGE I 5 RESPOSTES EN REPRODUCCIÓ HUMANA
5 respostes en reproducció humana 1. Es pot seleccionar el donant en els tractaments de reproducció humana? La llei espanyola és molt restrictiva en aquest tema i només deixa que l’equip mèdic prengui les decisions sobre l’elecció del/la donant. Aquesta elecció és confidencial i es busca la major similitud fenotípica i immunològica.
2. Si dono òvuls o em faig una estimulació ovàrica per a un tractament de fecundació “in vitro”, m’arribarà abans la menopausa?
La resposta és: NO. No ens ha de preocupar, perquè aquests tractaments no modificaran l’inici de la menopausa.
26
5 RESPOSTES EN REPRODUCCIÓ HUMANA
3. Tenen més problemes mèdics els nens nascuts en reproducció assistida? Hi ha diversos estudis, però en conjunt no ofereixen una resposta unànime. En alguns no s’ha detectat majors taxes de patologia en nens de reproducció assistida; en d’altres, els autors assenyalen que sí que hi ha més riscos. L’augment d’alteracions genètiques se situaria entre un 1% i un 3%, i el de possibles malformacions, entre un 0,5% i un 1,5/%.
4. Quan s’ha de consultar l’especialista en reproducció? Les possibilitats d’aconseguir un embaràs en cada cicle són d’un 20-30% en parelles sense problemes de fertilitat i amb relacions sexuals regulars (cada 2-3 dies). El 85% de les parelles s’embarassen abans dels 12 mesos de relacions sense protecció. Així doncs, les parelles que en 12 mesos no han aconseguit embaràs han de consultar l’especialista. Si la dona té més de 35-38 anys, a cap de 6 mesos ja pot fer la consulta.
5. La infertilitat és encara un tabú? Sembla que sí. Al Pròxim Orient un home que no pot tenir fills es diu que no és un home. Els musulmans admeten totes les tècniques de reproducció excepte la donació d’òvuls o d’esperma i l’úter de lloguer. Alguns cristians no accepten la FIV o la veuen amb mals ulls. De vegades, aquí, a Occident costa parlar del tema (fins i tot amb la família). I en el cas dels homes, la majoria ho viuen des del silenci... Algú coneix alguna associació d’homes infèrtils?
L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008.
Institut de Reproducció CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida · Espanya Tel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com
www.laclinicadepo dologia.com C/ Segrià 45, ·25006 Lleida· Tel. 973 24 99 23 info@laclinicadepodologia.com
La Clínica de Podologia presenta JESÚS MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica
ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU
ELS GALINDONS Sabem què són?
Tot i que es tracta d’una afecció molt coneguda, hi ha un gran desconeixement del que és un galindó o “juanete”. La protuberància que surt al costat del dit, i que produeix dolor amb el fregament del calçat, només és una petita part del problema i es tracta d’una excrescència òssia o creixement anormal de l’os com a conseqüència del galindó.
Prevenció. 11 consells útils Es tracta d’una deformitat articular que afecta dos ossos importants del peu, el dit gros i l’immediatament posterior, el primer metatarsià. És una deformitat tridimensional, és a dir, el primer dit es desvia cap al segon, es torça (rota internament) i es clava a terra, al mateix temps que eleva el metatarsià. En aquesta situació, obtenim un angle anormal entre el dit i el metatarsià. Això es tradueix en una deformitat estètica, en el fregament del galindó amb el calçat que produeix dolor i en una pèrdua de funcionalitat en el moment de fer el passos (la propulsió del peu) que provoca la transferència del pes del cos al segon metatarsià: la majoria de persones que pateixen galindons també tenen dolor al segon dit i al segon metatarsià.
28
Què ho provoca? Tot i que hi ha un percentatge d’“Hallux valgus” d’origen hereditari, en la majoria dels casos la deformitat s’adquireix amb el pas dels anys. Donarem uns consells per prevenir o evitar l’augment de la patologia i ens centrarem en cada una de les causes:
1. El calçat femení: si tenim un peu ample, hem d’evitar o limitar les sabates de punta estreta per a ocasions especials. El dit gros es deforma seguint la curvatura de la punta del calçat.
2.Un cop instaurada la deformitat, els músculs que s’encarreguen de flexionar i estendre el dit provoquen l’augment de l’angle que abans comentàvem, perquè exerceix de corda d’un arc i el corba cada vegada més. Hem de fer mobilitzacions del dit i estirar aquesta musculatura.
5. Ens posarem de puntetes i ens fixarem si recolzem el pes sobre el dit gros o sobre la part externa del peu. Si és així, ens notarem inestables, ja que el primer dit no treballa bé. En aquest cas, cal fer una revisió biomecànica del peu.
6. Observarem la posició de l’ungla del dit gros: seiem en una cadira i després ens posem drets. Tant l’ungla com el dit giren cap a dins. Si és així, tenim un altre factor que ajudarà a l’aparició del galindó.
7. L’excés de flexibilitat dóna una capacitat exagerada de moviment a les articulacions i al peu, que està sempre tancat i pressionat pel calçat, i facilita l’aparició de deformitats, com l’“Hallux valgus”. Per tant, si ens trobem en aquesta situació, l’elecció del calçat i l’ús de plantilles és importantíssim.
8. L’ús de separadors interdigitals només
Tècnicament s’anomena “HALLUX ABDUCTUS VALGUS”, que vol dir “dit desviat i amb rotació”
3.D’altra banda, hem de potenciar el múscul que col·loca el dit recte, l’abductor del primer dit, per contrarestar la força dels altres. Hi ha exercicis fàcils de realitzar, assessorats per un fisioterapeuta.
4.Hem d’evitar la pronació excessiva del peu, que és la caiguda del peu cap a dins, alteració molt estesa entre la població i factor important en la formació del galindó. L’ús de plantilles per mantenir el peu en posició recta o neutra és imprescindible en aquests casos.
corregeix l’“Hallux valgus” juvenil. A l’edat adulta té un ús limitat per a persones que, per diferents circumstàncies, no poden operar-se.
9. Hi ha molts més factors, com la longitud del dit i del metatarsià, la forma de les articulacions, etc.
10. Per què és tan important? Perquè afecta l’articulació clau per poder fer un pas cor-rectament, i si no es pot, les conseqüències seran per a les articulacions superiors, com la inflamació i el dolor del turmell i el desgast articular del genoll.
11. En funció de les causes, optarem per una cirurgia oberta o de mínima incisió (MIS), però aquest tema el deixarem per a una altra ocasió.
www.laclinicadepodologia.com
C/ Segrià 45, ·25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 · info@laclinicadepodologia.com
PUBLIREPORTATGE I KINE, TERÀPIES NATURALS
Dolor cervical Dona de 52 anys que va a l’osteòpata amb dolor cervical crònic i de vegades també amb dolor lumbar. Té antecedents d’operacions meniscals de genoll, fuetada cervical i osteoporosi. Els massatges no li minven el dolor i demana visita amb l’osteòpata del Centre Kine per buscar-hi una solució alternativa. En la visita d’osteopatia s’observa que és un problema de postura. Té una gran hipercifosi, juntament amb una escoliosi, i un escurçament del tendó central toràcic i de totes les parts toves anteriors (part anterior del coll, musculatura pectoral...) que porta a una postura encongida i a la progressiva aparició d’una gran curvatura a la part alta de l’esquena. La musculatura cervical ha de suportar aquest patró postural i es contractura, cosa que produeix dolor.
Va començar la reeducació postural amb el mètode Mézières En ser un problema anterior, el massatge només és probable que millori el seu estat en casos molt dolorosos i per un espai curt de temps. Va començar la reeducació postural amb el mètode Mézières. En l’avaluació, vaig observar l’augment de la curvatura de l’esquena i la hipercifosi. Les espatlles es trobaven anterioritzades, la curvatura lumbar i cervical era menor de l’habitual i també presentava alteració de la posició pelviana i uns genolls en “recurvatum” que donaven predisposició a patir desgast i inestabilitat de genolls. El tractament va durar 10 sessions, un cop per setmana, dirigides principalment a obrir la part anterior del tòrax, atès que l’augment de la curvatura de l’esquena estava ocasionada per l’escurçament dels teixits de la part anterior. Jordi Segura Fisioterapeuta · Osteòpata
30
Segueix-nos...
KINE, TERÀPIES GLOPALS
Osteopatia adults Osteopatia pediàtrica Fisioteràpia Hèrnia discal lumbar Prepart i postpart Incontinència urinària Gimnàstica hipopressiva Mézières/RPG Shiatsu Massatge Nutrició cel·lular activa Acupuntura Flors de Bach Logopèdia Tractaments per a sèniors Altres
Vam iniciar un tractament sobre la respiració, ja que a causa de l’alteració postural hi havia una deficiència del ritme respiratori i, a més, aquest treball de la respiració ens permetia alliberar tensions en el tòrax. Vam seguir amb un tractament de les cadenes musculars i las fàscies que recorren la part anterior del tòrax, els braços i el coll, amb un progressiu estirament en unes postures específiques per augmentar la seva efectivitat i treballar també sobre la consciència corporal. A la segona sessió, la pacient deia que notava una respiració més lliure, que l’estirament li permetia agafar més aire i, per tant, tenir una millor ventilació, la qual cosa és important per a l’oxigenació de tots els teixits de l’organisme. En la tercera sessió vam afegir un treball de les extremitats inferiors, treballant el cos de forma global. Estava enfocada a estirar tota la part anterior. Vam començar amb postures en bipedestació, que, a més, provoquen un efecte positiu sobre la millora de la consciència corporal i de l’equilibri. També vam treballar durant les següents sessions la cadena posterior. En una sessió vam aconseguir una millora notable de la seva flexibilitat i vam relaxar les tensions a la part de les articulacions de la mandíbula, ja que aquestes influeixen notablement en la postura. A mesura que anàvem avançant les sessions, l’exigència i la implicació que es demanaven al pacient eren més grans. Així és com vam aconseguir que es produís un canvi en l’esquema corporal i que aquest perdurés en el temps. La musculatura cervical gairebé no va ser necessari treballar-la, ja que el dolor era la conseqüència de la seva mala postura i un cop la va millorar, el dolor crònic va desaparèixer un 90%.
Aconseguiríem que es produís un canvi en l’esquema corporal i que aquest perdurés en el temps Amb tot aquest treball, la pacient va aconseguir una llibertat en la respiració, una millora en la flexibilitat, una postura correcta amb l’esquena més recta i una disminució general del dolor. En l’actualitat, realitza exercicis a casa i acudeix al centre per fer un manteniment.
KINE TERÀPIES GLOBALS Passeig de Ronda, 164, entresòl 1r 25008 Lleida | Santa Cecília, 20, baixos 25001 Lleida Tel. 973 23 37 03 Mòbil 677 56 16 59 info@centrekine.com www.centrekine.com
PUBLIREPORTATGE I WIDEX AUDIÒFONS
Formats pràcticament invisibles Per a més informació Centre Auditiu Widex Av. Prat de la Riba, 73, Lleida Truca al 973 231 793
Actualment, podem trobar una gran varietat de formats d’audiòfons que es poden adaptar als pacients amb pèrdua auditiva, però hi haurà una sèrie de factors que ens permetran fer la millor elecció del format. Aquests són: Tipus i grau de pèrdua auditiva Anatomia de l’oïda i del conducte auditiu Facilitat de manipulació per part del pacient
Què conté un audiòfon? Tot i que els audiòfons són uns dispositius petits, a l’interior trobem quatre components indispensables per poder millorar l’audició del pacient. Micròfon: és un transductor que transforma la pressió acústica en variacions de corrent elèctric. En funció del format de l’audiòfon, pot contenir-ne 1 o 2. Els Centres Widex els ofereixen tot tipus de facilitats: revisions auditives gratuïtes, 3 i 5 anys de garantia, alta tecnologia, assegurances per pèrdua i robatori, cobertura en cas de ruptura de l’audiòfon, piles gratuïtes durant 3 anys i facilitats de pagament que arriben a finançament de fins a 3 anys.
32
Amplificador: component electrònic que permet augmentar l’amplitud del senyal que li arriba del micròfon. Auricular: és un transductor que transforma les variacions de corrent elèctric en variacions de pressió acústica. Pila/bateria: és l’encarregada de subministrar energia al sistema perquè aquest funcioni eficaçment.
Gràcies a aquests components, podem millorar l’audició del pacients des de pèrdues lleus/moderades fins a pèrdues profundes.
Com poden ser els audiòfons? Podem trobar una gran varietat de formats d’audiòfons que podran satisfer les nostres necessitats. Tot i així, hem de tenir en compte que no tots els pacients es poden adaptar a qualsevol audiòfon. L’audiòfon retroconvencional és un retroauricular en què tots els components electrònics es troben a l’interior d’una carcassa que se situa darrere el pavelló auditiu i mitjançant un tub i un motlle personalitzat el so es transmet des de l’audiòfon fins a l’oïda. La societat ha creat una sèrie d’estigmes al voltant dels audiòfons retroauriculars, com ara
WIDEX AUDIÒFONS si va darrere, és més vell, es veurà més... Actualment hi ha models retroauriculars molt estètics i a la vegada molt pràctics a l’hora d’utilitzar-los per part del pacient. A més, el fet que sigui més vell o més nou sempre serà determinat pels components electrònics que es troben a l’interior. Per tant, podem trobar un format retroauricular estètic i amb l’última tecnologia del mercat, com pot ser el DREAM 440 FASHION. Els intrauriculars, CIC o IIC (“invisible in the canal”), se situen completament a l’interior del canal auditiu. Tots els components electrònics es troben a l’interior d’una carcassa realitzada a la mida per a cada pacient, que queda insertada a l’interior del canal auditiu. En el cas del format IIC, queda completament amagat dins del conducte, ja que l’audiòfon se situa a partir de la primera corba. Tot i que són
Finalment, arribem als audiòfons pràcticament invisibles, anomenats RITE/RIC.
Els intrauriculars, CIC o IIC, se situen a l’interior del canal auditiu pràcticament invisibles, aquests audiòfons no ens permeten cobrir pèrdues auditives severes i solament permeten inserir un micròfon a l’interior.
El format RITE és un audiòfon miniretroauricular. Tots els components electrònics, excepte l’auricular, es troben situats a l’interior d’una carcassa miniatura que se situa darrere del pavelló auditiu, i l’auricular se situa a l’interior del canal. El senyal acústic surt de la carcassa retroauricular, i és a l’auricular que hi ha al canal auditiu on es converteix en senyal acústic; per tant, el senyal és molt més clar i nítid. Gràcies a aquest format, es poden cobrir des de pèrdues lleus fins a severes, ja que es pot variar el tipus d’auricular. Aquest format miniatura permet aconseguir una molt bona estètica i, per tant, que siguin audiòfons pràcticament invisibles.
33
del 7 al 13 de juliol
Programa DERMATOBOÍ per al tractament de lesions a la El Balneari de Caldes de Boí innova dins el termalisme amb un tractament avantguardista que combina fangs terapèutics i aigües mineromedicinals amb la dermatologia tradicional.
Entre un 25 i un 35% de la població mundial pateix lesions a la pell El programa Dermatoboí tractarà problemes de psoriasi, acne, prevenció del càncer de pell, dermatitis atòpiques o estries postpart entre d’altres.
pell
En col·laboració amb la prestigiosa dermatòloga barcelonina Montserrat Pérez s’uneix el coneixement de la dermatologia tradicional amb els beneficis del termalisme i dos dels seus productes: les estufes d’aigua sulfurada amb més d’un segle d’història i el nou producte estrella: el peloide Sulphaterm. El peloide Sulphaterm és un fang terapèutic creat especialment pel tractament en patologies de pell, en què es barregen algues riques en sofre, anomenades sulfuraries, amb una argila de textura especial per a tractaments dermatològics i amb l’aigua sulfurada de Caldes de Boí. Gràcies a aquesta combinació s’aconsegueix un fang amb efectes únics a la pell, el qual descama restes de pell lesionada gràcies al seu efecte queratolític i té un efecte antiinflamatori i antibacterià gràcies al seu alt contingut de sofre.
Les lesions de la pell afecten entre un terç i una quarta part de la població mundial. Els problemes dermatològics suposen un motiu de consulta pediàtrica molt habitual, podent arribar a ser el 30% de les consultes mèdiques. Les patologies més comunes són dermatitis atòpica, lesions per micosi i malalties com l’acne que afecta el 80% de la població entre 15 i 25 anys. D’altra banda, la psoriasi afecta el 3% de la població. Aquestes dades fan pensar en la importància de trobar tractament per a aquestes patologies i és per aquesta raó que el Balneari de Caldes de Boí ha creat el programa Dermatoboí. Dermatoboí és el servei de dermatologia termal del Balneari de Caldes de Boí, el primer Centre Termal que compta amb un servei de dermatologia propi, pel que es tracta d’una aposta avantguardista.
34
Del 7 al 13 de juliol el Balneari de Caldes de Boí portarà a terme un programa específic per al tractament de patologies de la pell encapçalat per la Dra. Montse Pérez, juntament amb la Dra. Lorena Vela i el Dr. Jordi Bosch, integrants de l’equip mèdic del Balneari, on es decidirà la combinació del tractament termal amb el dermatològic personalitzat segons la patologia del pacient. Fora d’aquestes dates també es pot realitzar el tractament, però la primera visita mèdica haurà de ser a Barcelona, a la consulta de la Dra. Pérez, per després continuar-lo al Balneari de Caldes de Boí.
programa dermatoboí
Dermatoboí és el servei de dermatologia termal del balneari, el primer centre termal que compta amb un servei de dermatologia propi, de manera que es tracta d’una aposta avantguardista ALGUNES DE LES PATOLOGIES MÉS HABITUALS SÓN:
• Psoriasi, que afecta al 30% de la població. • Acne, que afecta al 80% dels adolescents. • Prevenció del càncer de pell, potser sigui aquest el tractament més avantguardista. Es combinaran pílings realitzats amb el fang Sulphaterm amb pílings de primera línia d’alfahidroxiàcids. S’ha demostrat que no només això provoca millora en l’aspecte estètic de la pell, sinó que, el que és més important, estimula la proteïna P53, de manera que s’augmenten les defenses per evitar el càncer de pell. • Foto-envelliment i taques a la pell, aconseguint pell llisa, radiant i uniforme en augmentar la renovació cel·lular i unificant el to cutani. • Dermatitis atòpiques i èczemes irritatius, unes de les causes més freqüents de consulta en dermatologia, sobretot en nens. Presenten símptomes de picor constant, lesions escamoses en regions del cos que afecten a la vida quotidiana: no permetent dormir bé o la pràctica d’esport per l’intens picor que provoca la trans-
piració, i a vegades les zones descamatives es tornen sagnants a causa de les lesions per rascar-se, cosa que dificulta la vida social. El programa ofereix un tractament allunyat dels corticoides, però amb un seguiment mèdic especialitzat on es combinen les aigües sulfurades que alleugen les lesions i la picor amb cremes específiques.
El programa ofereix un tractament allunyat dels corticoides, però amb un seguiment mèdic especialitzat en què es combinaran les aigües sulfurades, que alleujaran les lesions i la picor, amb cremes específiques • Cicatrius postquirúrgiques o postcremades, no només es tractarà la lesió de la pell, sinó també les retraccions que produeixen aquestes lesions, millorant la mobilitat general gràcies al treball en piscina o en gimnàs d’exercici físic terapèutic específic. • Patologies específiques: liquen pla, liquen simple, neurodermatitis i queratosi actínica. • Estries, retencions de líquid i greix localitzat en períodes postpart, es combinarà un pla nutricional, amb exercici físic i tractament dermatològic específic.
www.caldesdeboi.com 973 69 62 10
35
PUBLIREPORTATGE I OZONOTERÀPIA EN LA FIBROMIÀLGIA
Ozonoteràpia en la fibromiàlgia
Havia de passar, i així ha estat: Fa poques setmanes la ministra de Sanitat anunciava la incorporació de determinats tractaments d’ozonoteràpia mèdica dins del Sistema Nacional de Salut (concretament, en patologia vertebral) en haver-se evidenciat, davant alguns tractaments actuals, la seva superior efectivitat, innocuïtat i, en els temps actuals, també important, assequibilitat econòmica. Tal com ja profetitzàvem en l’article que vam dedicar a la patologia vertebral, a mesura que es vagin coneixent i constatant les bondats i l’eficàcia de l’ozó mèdic, tant entre els pacients com entre els professionals de la salut, l’ozonoteràpia acabarà assolint al nostre país el lloc preeminent que li pertoca dins dels protocols terapèutics de nombroses patologies, com ja ha succeït en països més avançats del nostre entorn.
L’ozonoteràpia acabarà assolint al nostre país el lloc preeminent que li pertoca Una altra patologia en la qual l’ozonoteràpia està cridada a tenir un paper terapèutic cabdal és la fibromiàlgia. Tant és així que, de fet, les principals clíniques privades del país o l’Institut Català de Reumatologia la integren ja dins dels seus esquemes terapèutics. Nombrosos estudis avalen aquesta eficàcia, inclòs un amb una mostra
36
de 3.000 pacients seguits durant cinc anys, en què s’evidencia una evolució clínica significativament més favorable en els pacients tractats amb ozó que en aquells als quals no s’havia aplicat aquesta teràpia. La fibromiàlgia és un tipus de reumatisme no articular caracteritzat per dolor musculoesquelètic generalitzat i una sensació dolorosa a la pressió en uns punts determinats (punts gatell). A més del dolor, els pacients presenten altres símptomes com cansament, alteracions del son i formiguéigs nocturns. A l’Estat espanyol hi ha més de 800.000 afectats, dels quals entre el 80 i el 90% són dones d’edats compreses entre els 30 i els 50 anys. Generalment, aquests pacients són tractats amb analgèsics, antiinflamatoris, relaxants musculars i antidepressius, i presenten una escassa o nul·la resposta a aquests fàrmacs. Resumidament, direm que l’ozó, a part de la seva incomparable acció analgèsica, antiinflamatòria, antioxidant i immunoreguladora, actua millorant l’oxigenació cel·lular i de la placa motora, i regularitzant la secreció de certes substàncies implicades a nivell del sistema nerviós central, en la producció i percepció del dolor.
OZONOTERÀPIA EN LA FIBROMIÀLGIA Tot això comporta, a més de disminuir el dolor, una reducció del cansament i la fatiga presents en el quadre, una millora en la qualitat del son i una reducció de l’ansietat-depressió que sovint els acompanya. En definitiva, l’ozonoteràpia incrementa significativament la qualitat de vida del pacient, alhora que disminueix la dependència farmacològica a què es veuen abocats aquests malalts, i el que és més important, sense cap risc ni efecte secundari.
A l’Estat espanyol hi ha més de 800.000 afectats, dels quals 80-90% són dones entre els 30 i els 50 anys
Per assolir aquests resultats tan desitjables, és imperatiu posar-se en mans d’un metge ozonòleg experimentat, bon coneixedor de les propietats fisicoquímiques i mèdiques d’aquest gas i que estableixi un pla de tractament apropiat a cada cas. L’aplicació de protocols inadequats o de volums, dosis o concentracions incorrectes del gas converteixen el tractament, senzillament, en inefectiu.
L’ozonoteràpia incrementa la qualitat de vida i disminueix la dependència farmacològica Malgrat totes aquestes bondats de l’ozó mèdic, que també són extensibles a patologies afins, com la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple, cal subratllar que el pacient amb fibromiàlgia requereix un abordatge terapèutic multidisciplinari (amb la intervenció de diversos especialistes, com reumatòlegs, psiquiatres, nutricionistes o fisioterapeutes) que inclogui diferents tipus de teràpies d’acord amb la clínica que presenta. Però creiem, tant per experiència personal i aliena com pels nombrosos i creixents estudis sobre aquest tema, que un eix central en l’abordatge terapèutic d’aquests pacients passa avui dia per l’ozonoteràpia ben aplicada, i que malgrat els interessos contraris de la indústria farmacèutica, s’acabarà incorporant, per pura evidència clínica, en el protocol terapèutic d’aquesta malaltia, com ja ha succeït en la patologia vertebral.
Un equip professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Especialista Universitari en Ozonoteràpia Mèdica Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista Universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus
C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.ozonexus.info
PUBLIREPORTATGE I MEIAN, EL GIMNÀS DE LA MENT Katia Medeles Directora de MeiAn Master MeiAn Trainer
El gimnàs de la ment
Activitats extraescolars 2014-2015 A MeiAn, el gimnàs de la ment, tenim previstes per a aquest nou curs escolar dues activitats extraescolars úniques a Lleida en què els més petits de casa aprendran a desenvolupar la seva intel·ligència emocional, a despertar el líder que porten dins i a créixer com a persones responsables de la seva vida.
Adolescents Brillants
Nens Talent
Desperten el gegant que habita dins seu i descobreixen qui són i com són en realitat, aprenen a gestionar els seus propòsits i objectius de manera que siguin ecològics, reals i possibles, i prenen consciència del que volen en la vida i com aconseguir-ho.
Nens Talent és un projecte diferent i únic en el qual els/ les nens/es desenvolupen el seu potencial, imaginació, curiositat i creativitat. El nostre projecte pretén aportar una sèrie de coneixements teòrics i pràctics als/les nens/es que estan en procés de creixement en l’àmbit personal i intel·lectual. Desperten el líder que porten dins, creixen amb una visió que no hi ha límits a l’hora de crear un projecte i prenen consciència que tenen tots els recursos per poder actuar en la vida de manera exitosa, desenvolupant el seu lideratge i el seu potencial de manera natural. Aprenen a fer-se responsables de qui són com a individus i a construir de dins a fora, partint de la base que el canvi del món és el canvi en un mateix. En aquest projecte, els/les nens/es desenvolupen una intel·ligència emocional sana i aprenen a utilitzar la ment de manera que adquireixen habilitats socials, d’empatia, de relació i comunicació amb els altres i, el més important, amb ells/elles mateixos/es. Imaginació, curiositat, creativitat i ganes de divertir-se són les característiques dels NENS TALENT.
Adolescents Brillants és una activitat especialment preparada per a joves que es troben en procés de canvi, curiositat i incertesa en aquest moment de la seva vida. Aquest projecte pretén aportar claredat als joves, augmentar la seva autoestima i fer-los adquirir eines perquè esdevinguin persones felices i sense límits per aconseguir tot allò que es proposin.
Les nostres activitats es divideixen en diferents grups d’edat NENS TALENT MeiAn Kids: de 4 a 6 anys MeiAn Inicial “Ouets”: de 7 a 11 anys MeiAn Mig “Eruguetes”: de 12 a 15 anys
ADOLESCENTS BRILLANTS MeiAn Superior “Crisàlides”: de 16 a 18 anys
39
Alcalde Sol, 3 i 4 路 25003 Lleida 路 Tel. 973 273 100
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
cirurGia estètica
Cirurgia Ferran Solà Barri Cirurgia plàstica, estètica i reparadora
El Dr. F. Solà és doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica i cirurgià responsable de la reconstrucció mamària de la Unitat de Mama de l’Hospital Arnau de Vilanova, amb 20 anys de trajectòria professional a Lleida.
estètica a l’estiu L’estiu, és bona o mala època per operar-se de cirurgia estètica? És convenient? És recomanable? Aquestes i moltes altres preguntes sorgeixen quan un pacient vol sotmetre’s a una intervenció de cirurgia estètica i, per comoditat, disponibilitat de temps o altres factors, es planteja fer-ho en els mesos d’estiu. Aquesta època de l’any no és millor ni pitjor que les altres, ja que, com tothom sap, si la causa de la cirurgia és major, com una apendicitis, una hèrnia…, es realitza amb les mateixes garanties, fiabilitat i evolució postoperatòria que quan es porta a terme a l’hivern. Les limitacions no són de tipus tècnic, evolutiu ni de resultats. La calor de l’estiu no implica un mal resultat o que hagin d’aparèixer complicacions que no sorgirien amb el fred, ja que aquestes no depenen del factor termomètric. Operar-se a l’estiu suposa no poder banyar-se al mar o a la piscina durant algunes setmanes i, és clar, evitar l’exposició al sol de la zona intervinguda. És per aquest motiu que es desaconsella la realització de cirurgies facials (parpelles, nas, orelles i líftings), ja que, en aquests casos, és molt difícil protegir-se del sol. Algunes intervencions obliguen a portar peces de compressió, faixes o elements similars durant unes setmanes. Amb la calor estiuenca, portar aquestes peces resulta una mica pesat. Tot això no impedeix la realització d’intervencions de cirurgia estètica a l’estiu, sinó que només obliga a tenir en compte petites consideracions i limitacions si es vol aprofitar aquesta època de l’any per operar-se. 43
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
TRAUMATOLOGIA I C. ORTOPÈDICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Dr. Surroca ALTÉS, Román X. Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
CIRURGIA PROTÈSICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
Dra. MAITE UTGÉS I NOGUÉS Metge-Psiquiatra POLICLÍNIC LLEIDA Psiquiatriaenlinea.com Alcalde Sol, 4 25003 Lleida Tel 973 273 100 psiquiatra@psiquiatraenlinea.com
NEFROLOGIA Dr. ROIG CARCEL, Jorge Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
reumatologia Dra. MONTALÀ PALAU, Núria Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició d’hora
Policlínic Fracàs d’implantació dels embrions en tècniques de reproducció assistida
Els professionals especialitzats en reproducció assistida ens trobem davant d’un dels reptes més complexos i difícils de tractar en la pràctica habitual. Si definim el fracàs d’implantació de forma clàssica, ens trobem davant d’una dona que no aconsegueix embaràs després de: a) Més de 3 transferències embrionàries en dones menors de 37 anys. a) Més de 2 transferències embrionàries en dones majors de 37 anys. La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) ho cataloga com la no-consecució de gestació després de transferir 3 embrions de bona qualitat en un cicle de FIV o de donació d’ovòcits, almenys en 3 ocasions. En l’actualitat, ens trobem amb cicles d’estimulació menys intensos, un nombre menor d’embrions transferits per cicle, i major eficàcia dels programes de criopreservació embrionària, que fan que redefinim el concepte des de l’arrel. S’hauria, doncs, d’excloure de la definició de fracàs d’implantació en: a) Dones amb baixa resposta b) Edat avançada major de 38 anys c) Patologies conegudes que redueixen fertilitat (endometriosi, hidrosalpinx, alteracions intracavitàries uterines com miomes submucosos, pòlips o malformacions uterines…) d) Transferències amb embrions de baixa qualitat (tipus C i D) segons la classificació ASEBIR e) Desenvolupament endometrial insuficient (gruix menor de 7 mm)
44
QUADRE MÈDIC
Lleida
C.I.R.H. LLEIDA CENTRE INFERTILITAT I REPRODUCCIÓ HUMANA
La definició més actualitzada sobre fracàs d’implantació vindria donada per la no-obtenció d’embaràs en dones menors de 37 anys amb transferències de més de 6 embrions de bona qualitat, distribuïts en almenys 3 transferències diferents (ja sigui en fresc o bé de criopreservació).
LABORATORI ANDROLOGIA SEMINOGRAMES REM TEST FRAGMENTACIÓ ADN BIÒPSIA TESTICULAR INSEMINACIÓ ARTIFICIAL
La causa del fracàs d’implantació és, per tant, multifactorial, i per evitar-lo s’han de tenir en compte la qualitat dels gàmets, la qualitat embrionària, la receptivitat endometrial, una tècnica de transferència correcta, la interacció embrió-endometri, un suport adequat a la fase lútia i una bona tolerància immunològica.
LABORATORI FECUNDACIÓ IN VITRO FIV ICSI DGP BANC DE SEMEN BANC D’EMBRIONS BANC D’ÒVULS CONSULTES DE GINECOLOGIA I ECO 4D
Per saber d’on prové la causa del fracàs reincident, les proves diagnòstiques que caldria practicar són: a) Histeroscòpia diagnosticoquirúrgica, amb biòpsia endometrial dirigida per descartar, entre d’altres, endometritis crònica i per valorar alteracions de la cavitat uterina b) Estudi de l’activitat de les cèl·lules Natural Killer (NK). c) Estudi analític complet amb determinació d’anticossos antitiroideus i antifosfolípids (anticossos anticardiolipina i anticoagulant lúpic), i estudi de trombofílies. Existeix un ampli ventall de possibilitats terapèutiques per tal de prevenir el fracàs en la implantació dels embrions a l’úter: tractament amb àcid acetilsal·licílic a baixes dosis, heparina de baix pes mol·lecular, corticoides, immunoteràpia, sildenafil, complements vitamínics, pentoxifilina amb vitamina E, estrògens a dosis altes, criopreservació embrionària i transferència en un cicle posterior per aconseguir un endometri més eficient, suplementació de la fase lútia amb progesterona vaginal a altes dosis i teràpies complementàries, com l’acupuntura o les tècniques de relaxació. Tot i els avenços espectaculars en les tècniques de reproducció assistida, el fracàs d’implantació suposa sempre un cop emocional important per a la parella.
Dr. Andrés Hernáiz Director Mèdic Equip C.I.R.H.
Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida · Tel. 973 288 127
MEDICINA GENERAL Dra. PIÑOL MORERA, Assumpció Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició d’hora
APARELL DIGESTIU Dr. PALAU GRAS, Magí Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Dilluns, dimecres i divendres / Matí · Dijous / Tarda
Roser Gou Portillo Màster en Nutrició Cel·lular Activa Shiatsu - Medicina Tradicional Xinesa Teràpia de Polaritat Teràpia Flors de Bach Mesoteràpia
Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida Tel. 973 273 100 · 685 470 065 mrosergou@gmail.com
45
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
MEDICINA INTERNA Dr. TORRES CORTADA, Gerard Alcalde Sol, 3 - 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
PNEUMOLOGIA Dr. Durán Alama, José Miguel Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
PSICÒLOGA. Especialista en jurídica i EMDR Guerra corchado, Pilar Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
DIAGNOSI I TRACTAMENT PSICOLOGIA – NEUROPEDIATRIA Dr. Fernando Paredes
La hipertensió arterial afecta el 40% dels adults
endocrinologia Dr. rius riu, Ferran Alcalde Sol, 3 - 4
Policlínic
Sra. Marta Florensa
Neuropediatre Col. núm. 03772
Psicòloga Col. núm. 19257
Sr. Àlex Palau Psicòleg · Col. núm. 11527
LLEIDA-TÀRREGA-BALAGUER (hores convingudes) Contacte a Policlínic Lleida. C/ Alcalde Sol, 4. Tel.: 973 273 100
L’envelliment de la població, l’obesitat i el sedentarisme podrien contribuir a elevar la prevalença de la hipertensió arterial durant els propers anys al nostre país. S’estima que 588 milions de persones podrien ser hipertenses el 2025. A Espanya, aquesta malaltia afecta prop del 40% de la població adulta, percentatge que s’incrementa fins al 85% quan parlem de majors de 65 anys. A més, és destacable que entre els menors de 18 anys la prevalença és d’entre el 3,5% i el 5% i que els nens/joves hipertensos tindran un major risc cardiovascular en l’edat adulta.
Aquesta malaltia afecta prop del 40% de la població adulta, percentatge que s’incrementa fins al 85% quan parlem de majors de 65 anys Hi ha factors de risc com el sobrepès, l’obesitat i la diabetis que poden fer augmentar els casos d’hipertensió arterial i, com a conseqüència, incrementar el risc de patir episodis cardiovasculars i cerebrovasculars. És a dir, com més pressió arterial, més és la probabilitat de patir infart de miocardi, insuficiència cardíaca, ictus o malaltia. Per això recomanen realitzar controls periòdics de la pressió arterial per la seva gran utilitat en la pràctica clínica en la detecció, diagnòstic i control evolutiu de la hipertensió arterial.
Compte amb l’alcohol i el tabac Segons les dades de l’estudi ENRICA, en el qual s’analitzen quins són els factors de risc cardiovascu46
QUADRE MÈDIC
Lleida
Una alimentació saludable i la pràctica d’exercici físic de forma regular són fonamentals com a eina moduladora de la pressió arterial i per mantenir un pes saludable
AVALUACIÓ PNEUMOLÒGICA Dr. ROZADILLA, joan Ramon Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
SERVEIS TRAUMATOLÒGICS Dr. CARDONA Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
lar lligats als estils de vida que tenen els espanyols, el 28% de la població fuma: la majoria ho fa diàriament i només un 13% ho fa ocasionalment. Referent a això, els especialistes assenyalen que el consum de tabac augmenta el risc cardiovascular, per la qual cosa s’ha d’evitar. Així mateix, hi ha estudis en què s’explica que el consum d’alcohol en excés també pot provocar risc d’hipertensió. A tall d’exemple, als hipertensos que consumeixen alcohol se’ls aconsellarà que el limitin a no més de 20-30 g d’etanol al dia, en el cas dels homes, i 10-20 g en el de les dones.
Alimentació saludable i exercici físic com a mecanisme de prevenció S’ aconsella seguir una dieta equilibrada i variada en què siguin presents les fruites, les verdures i les hortalisses. A més, se suggereix menjar poc i de forma més freqüent, així com prioritzar la compra d’aliments frescos davant els processats. D’altra banda, s’aconsella consumir un màxim de 5 grams de sal al dia per mantenir els valors de pressió arterial en nivells acceptables (per sota de 140/90 mmHg) i reduir el risc de patir malalties cardiovasculars. Una alimentació saludable i la pràctica d’exercici físic de forma regular són fonamentals com a eina moduladora de la pressió arterial i per mantenir un pes saludable.
INSTITUT TRAUMATOLÒGIC DE LLEIDA
Cirurgia ortopÈdica i traumatolOgiA Artroscòpies Pròtesis Cirurgia de columna Tot tipus d intervencions d ortopèdia
Dr. Josep M. Cardona, Dra. Anna Costa, Dra. Anna Navarro, Dr. David Pineda, Dr. Àlex Puertas. Coordinador: Dr. Camilo Costa Policlínic Lleida Alcalde Sol, 4 25003 Lleida Tel. 973 273 100
Clínica de Ponent C/ Prat de la Riba, 79 Tel. 973 24 71 81 Tel. 973 27 79 27 (pressupostos d’intervencions)
47
PUBLIREPORTATGE I hiperplÀsia benigna de prostata
www.urologialleida.cat
Dr. Pascual
Dr. Vallmanya
Dr. Romero
Tractament quirúrgic de la hiperplàsia benigna de pròstata Què és la pròstata? És una glàndula sexual accessòria de l’aparell reproductor masculí. Està situada per sota de la bufeta, just a l’inici de la uretra, a la qual envolta.
Per a què serveix la pròstata?
La glàndula prostàtica produeix una secreció que constitueix el 25% del volum del semen, per vehicular i protegir els espermatozous. És a dir, la pròstata té un paper valuós quant a la fertilitat. La secreció està formada per enzims com l’antigen prostàtic específic (PSA).
Hiperplàsia benigna de la pròstata (creixement benigne de la pròstata):
A partir dels 35 anys s’inicia un creixement benigne a la zona de la pròstata més propera a la uretra o a la sortida de la bufeta. Aquest procés es coneix com a hiperplàsia benigna de la pròstata o HBP. Aquest creixement pot arribar a provocar una obstrucció del flux urinari normal. 48
Existeixen factors de risc per desenvolupar la HBP?
L’obesitat, un consum excessiu de greixos saturats i proteïnes d’origen animal, la falta d’exercici físic i un consum excessiu d’alcohol estan relacionats amb un major risc de desenvolupar la malaltia. Per aquest motiu, és recomanable augmentar el consum de fruites i verdures, mantenir un pes adequat, practicar exercici físic, no fumar i consumir alcohol de forma moderada.
Quins són els símptomes més comuns de l’obstrucció urinària per HBP? Dificultat per iniciar la micció o necessitat de fer força per orinar. Sensació de no haver buidat completament la bufeta després d’orinar. Dificultat per aguantar les ganes d’orinar. Doll miccional amb poca força, entretallat, i micció perllongada. Necessitat d’orinar poc temps després de l’última micció. Despertar-se diverses vegades a la nit amb ganes d’orinar.
hiperplÀsia benigna de prostata
Diagnòstic de la HBP Història clínica: l’especialista realitza una sèrie de preguntes sobre la simptomatologia urinària que presenta el pacient i les medicacions que està prenent i que poden afectar la micció. També es plantegen una sèrie de preguntes a través del qüestionari IPSS (International Prostate Symptom Score), en què es puntuen les molèsties miccionals (0-35 punts) i l’impacte que ocasionen els símptomes en la qualitat de vida (0-6 punts). Analítica: a partir dels 50 anys és recomanable realitzar controls dels nivells de PSA en sang de forma periòdica per al diagnòstic precoç del càncer de pròstata. Tacte rectal: permet conèixer la consistència de la pròstata, valorar la grandària de la glàndula i si ens trobem amb una zona sospitosa (càncer de pròstata). Fluxometria: el pacient orina en un aparell que mesura el doll miccional, i que proporciona una sèrie de dades que ens permeten conèixer el grau d’obstrucció. Ecografia urològica: estudi ecogràfic complet dels ronyons, la bufeta i la pròstata.
Quan es recomana el tractament quirúrgic? És recomanable en aquells pacients que presenten: Una simptomatologia moderada o severa (IPSS>25) i mala qualitat de vida que no poden ser controlats amb el tractament farmacològic. Episodis de retenció urinària aguda sense resposta al tractament amb medicaments. Diversos episodis d’infecció urinària associats a simptomatologia severa. Sang a l’orina sense resposta al tractament mèdic. Presència de litiasi (pedres) a la bufeta. Insuficiència renal derivada de l’obstrucció urinària.
Opcions de tractament quirúrgic Prostatectomia oberta En l’actualitat, es recomana en pròstates de molta grandària (>90 g) i/o que presenten grans litiasis vesicals, diverticles vesicals o estenosi uretral (estretor de la uretra) concomitant.
Resecció transuretral (RTU) de pròstata És la tècnica més usada. Es calcula que el 90% de la cirurgia en pròstates entre 30-90 grams es realitza amb aquesta tècnica. El temps d’ingrés hospitalari oscil·la entre 2 i 3 dies.
Enucleació i/o vaporització prostàtica mitjançant làser És la tècnica més avançada. L’ingrés hospitalari és d’1 o 2 dies.
Quins tipus de làsers s’utilitzen? Làser Holmium: és l’únic que enuclea i vaporitza el teixit de forma simultània. D’aquesta manera, és possible la seva utilització en pròstates grans i ens permet obtenir mostra de teixit per a anàlisi anatomopatològica. L’avantatge d’aquesta tècnica és que es poden tractar pacients que reben tractament anticoagulant i amb pròstates de molta grandària com en la cirurgia oberta, però amb menor sagnat i amb un temps d’hospitalització més curt, d’entre 1 i 2 dies. Làser Verd: permet una adequada destrucció del teixit mitjançant vaporització. La taxa de vaporització aproximada és de 6 grams en 10 minuts. Es pot utilitzar en pròstates de fins a 80 grams de pes i en pacients que reben tractament anticoagulant. Al cap de 24 hores de la intervenció es retira la sonda uretral i el pacient rep l’alta. Làser díode: també s’anomena “làser vermell”. Té la taxa de vaporització més alta, i arriba a destruir 7 grams en 10 minuts. Es poden tractar pròstates de fins a 80 grams de pes. Al cap de 24 hores de l’operació es retira la sonda vesical i el pacient rep l’alta. Làser Thulium: realitza vaporització prostàtica. Els resultats semblen similars al del làser verd i díode. Si el pacient s’interessa per l’opció quirúrgica mitjançant làser, li oferim la proposta de tractament amb el tipus de làser que més bé s’adeqüi a les característiques de la pròstata i de l’interessat.
A Grup Uro-andrològic Lleida disposem d’un ampli ventall de làsers —Holmium, Díode, Thulium, Verd— que ens proporciona la plataforma LASERÀLIA i disposem sempre d’un doctor en Física i especialista en làser per a la màxima optimització i rendiment dels aparells.
C/ Bisbe Meseguer, 3 · 2003 Lleida Tel. 973 266 100 · Fax. 973 216 121 info@clinicaperpetuo.es · www.clinicaperpetuo.es
PUBLIREPORTATGE I La Diputació de Lleida
La Diputació enllesteix les obres d’un centre de recerca biomèdica únic a Catalunya
Les aportacions de la Diputació han permès millorar l’equipament sanitari i quirúrgic de l’Hospital Arnau
D
’acord amb les competències que li són assignades per llei i en coordinació amb els ens locals i la Generalitat, la Diputació de Lleida porta a terme una important acció en matèria de salut pública.
En concret, i pel que fa la xarxa hospitalària, finança actuacions per millorar instal·lacions i renovar l’equipament mèdic de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. De mitjana, la inversió és de gairebé 6 milions d’euros i les actuacions s’aproven en el marc de la comissió de salut, creada amb aquest objectiu. Pel que fa a l’Hospital Arnau, algunes de les actuacions que s’han dut a terme recentment han estat el subministrament i la instal·lació d’un TAC helicoïdal de 16 talls, l’adquisició d’un accelerador lineal i la renovació de l’equipament sanitari i el material quirúrgic.
50
La Diputació de Lleida
Imatge d’aparells d’última tecnologia de l’Hospital Arnau finançats per la Diputació de Lleida Així mateix, la Diputació ha finançat la construcció de la nova Àrea de Consultes Externes i del Gabinet d’Obstetrícia, Ginecologia i Pediatria de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que ha permès triplicar la capacitat d’atencions d’aquestes especialitats gràcies a l’habilitació del nou espai. Altres accions destacades de la Diputació han estat la posada en marxa de la sala d’Angioradiologia, dels dispositius assistencials ambulatoris pediàtrics o la creació d’un nou Hospital de dia Oncohematològic. També és especialment signifi-
catiu en l’àmbit sanitari el conveni signat entre la Diputació i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida per a la concessió de beques d’ajut a la recerca postMIR, per fomentar la investigació i evitar la fuga de talents en aquest sector clau per als avenços mèdics. Aquestes i altres actuacions són una bona mostra de la voluntat de la Diputació de Lleida de prioritzar els àmbits de salut pública, ja que són els que més directament reverteixen en el ciutadà, contribuint alhora a garantir l’estat del benestar a les nostres terres.
·T
PUBLIREPORTATGE I SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS
Serveis Sociosanitaris Generals SSG implanta a Catalunya el Servei d Atenció i Gestió Integral (SAGI): un valor afegit al servei de transport sanitari
S
erveis Sociosanitaris Generals, SSG a Catalunya, incorpora dins del seu model de gestió un nou departament anomenat SAGI (Servei d’Atenció i Gestió Integral). La missió d’aquest departament és oferir una major proximitat i interacció entre les relacions existents entre els/les usuaris/es del servei empresa-treballadors/es.
Belén Aceituno, directora de SSGCAT, a l’acte de presentació del SAGI a FeSalu
Es tracta d’un servei especialitzat responsable d’orientar, atendre, informar i assessorar tant el personal intern com tots els usuaris i personal extern que ho desitgin, dins de l’anomenat model “one stop shopping”, que en una sola interacció resol el major nombre de demandes o necessitats de l’usuari o professional que contacti amb el servei. Entre les tasques que comprenen les competències del SAGI, es troben la tramitació de les queixes, suggeriments i agraïments, entre d’altres, que fan arribar tant els/les usuaris/àries del servei com el personal que integra SSG. Allunyant-se dels convencionalismes que caracteritzen les gestions jeràrquiques i burocratitzades, el SAGI aposta per una aproximació tant a l’usuari del servei de transport sanitari com al personal de l’empresa. És per aquest motiu que desenvolupa les seves funcions vetllant pel compliment de les polítiques i procediments establerts en matèria de: Promoció de la igualtat Conciliació de la vida familiar i laboral Prevenció de l’assetjament laboral i suport psicològic; un suport als professionals davant situacions d’estrès per l’assistència, i un abordatge assistencial integral Gestió de les col∙laboracions que SSG i Fundació SSG realitzen amb les diferents associacions de malalts del territori
SSG I SAGI, cap a la comunicació 3.0 Com a part de la innovació de SSG, el Servei d’Atenció i Gestió Integral (SAGI) funciona per
52
posar en valor i ressaltar la importància del servei integral de transport sanitari, considerant totes les seves dimensions. Es tracta d’oferir la facilitat de contacte tant extern —amb els usuaris— com intern —amb els treballadors. Un model de gestió innovador que arriba com una eina de comunicació 3.0 i que propicia una situació de total interacció amb els usuaris del transport sanitari, i convida a la participació amb total confiança per tal d’oferir el millor servei. Una eina que reforça el compromís de SSG amb la societat, i es posa com a objectiu prestar tota l’ajuda necessària i garantir així el compliment dels drets i les obligacions dels usuaris del Servei de Transport Sanitari. Facilita tot tipus d’informació i gestiona els assumptes amb els departaments corresponents, vetllant i supervisant el procés. D’aquesta manera, un suggeriment mai quedarà perdut o una queixa mai es quedarà sense resposta. Així, i per desenvolupar aquestes tasques i els seus objectius amb eficiència, el SAGI desenvolupa les seves funcions en estreta col·laboració amb els diferents departaments de l’empresa. El departament SAGI és un servei d’acció-reacció, una comunicació multidireccional que ofereix respostes eficaces, de qualitat i amb garantia a les demandes específiques dels usuaris i els professionals del sector. Gràcies al conveni de col·laboració signat entre SSG i FeSalut, el departament SAGI arriba a un gran nombre de ciutadans, entre els quals trobem les diferents Associacions de malalts que conformen FeSalut, les quals són indubtablement, una part molt important dins del sector sanitari. D’aquesta forma, SSG es disposa a donar resposta a aquells buits d’informació, gestió o atenció, que, per un o altres motius, poguessin trobar-se els usuaris. Sens dubte es tracta d’una millora quantitativa i qualitativa que reportarà un increment de la satisfacció dels professionals i usuaris del transport sanitari a Catalunya. Per rebre qualsevol tipus d’atenció del SAGI, poseu-vos en contacte a: sagi@atriaservicios.com Telèfon: 973 257 249
ACTIVITATS
L’Associació Provincial de Laringectomitzats de Lleida
ACTIVITATS A LLEIDA AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE LA VEU L’Associació Provincial de Laringectomitzats de Lleida (APL), amb la participació i suport de moltes persones, entitats i institucions, com la Clínica de Ponent, el Gimnàs Zenkiu i l’Orfeó Lleidatà, va organitzar tot un seguit d’activitats per conscienciar l’opinió pública sobre la necessitat de prevenir malalties associades a la veu, com el càncer de laringe. El dia 12 d’abril de 2014, a l’Espai Orfeó, l’associació va fer una breu presentació de l’entitat i de la campanya informativa que va finalitzar el 16 d’abril, Dia Mundial de la Veu, i que es va iniciar a l’Orfeó Lleidatà amb una taula informativa. El dia 15 d’abril de 2014, el Gimnàs Zenkiu de Lleida va organitzar una ZUMBA SOLIDÀRIA a la plaça davant el gimnàs, amb la participació dels monitors i els socis, que van ballar durant una hora seguida fent esport i salut, i s’hi van poder afegir tots els veïns i vianants que també es van apropar a la taula informativa de l’APL.
El dia 16, DIA MUNDIAL DE LA VEU, es van organitzar 9 taules informatives i solidàries a l’Hospital Arnau, a l’Hospital Santa Maria, Balàfia, Pardinyes, Cappont, plaça de la Catedral, plaça Ricard Vinyes, carrer del Carme i avinguda Prat de la Riba, on 40 voluntaris van oferir documentació preventiva a tots els vianants que es van apropar a aquests punts informatius. Com a activitat nova, per afavorir aquest dia la cura de la veu, i gràcies a la participació de la Cínica de Ponent, el Dr. Ruiz, metge otorinolaringòleg, va realitzar revisions gratuïtes de la veu i la laringe a 7 persones que ho van sol·licitar. Gràcies a les aportacions de la ciutadania de Lleida, i amb el suport de tots els voluntaris, es van reunir 1.614 euros en donatius, que aniran destinats al manteniment dels projectes d’atenció i suport social als malalts de càncer de laringe i a les seves famílies i als projectes de rehabilitació de la veu i de fisioteràpia destinats a les persones laringectomitzades que atén l’entitat. L’any 2013 un total de 24 laringec-
tomitzats van rebre atenció i suport per part dels professionals i voluntaris (monitors i visitadors hospitalaris) amb què compta l’entitat. Per a una correcta higiene de la veu, els experts recomanen, entre altres mesures, beure aigua amb freqüència per evitar la sequedat de les mucoses, moderar o evitar el consum de begudes alcohòliques i del tabac i aprendre a utilitzar la veu sense esforç i sense tensions al coll, la mandíbula i la cara, respirant adequadament i parlant a una velocitat moderada.
ACTIVITATS
El proper dia 8 de juny l’associació celebrarà la 23a Trobada de Camp amb l’objectiu de gaudir d’un dia de germanor i convivència entre les famílies de persones laringectomitzades i tothom que hi vulgui participar. En aquesta jornada es farà un sorteig de regals amb el suport de multitud de comerços i entitats de Lleida i altres localitats que donen obsequis per a aquesta ja tradicional Trobada de Camp i Sorteig Solidari. Tothom que hi vulgui col·laborar assistint a la trobada o amb donatius i regals, es pot posar en contacte amb : aplleida@gmail.com Telèfon 973 283 099. Moltíssimes gràcies
55
ACTIVITATS
Associació Antisida de Lleida L’Associació Antisida de Lleida ofereix un nou servei d’atenció en anticoncepció i sexualitat L’entitat augmenta un 200% l’atenció educativa als joves respecte al 2013 L’Associació Antisida de Lleida ha augmentat el 2013 l’atenció educativa als joves en un 200% respecte al 2012. L’any passat, l’organització va fer un total de 158 tallers a totes les comarques de la demarcació i va donar servei a 3.350 beneficiaris. Davant les necessitats del col·lectiu jove en qüestions de promoció de la salut afectiva i sexual, l’Associació Antisida
de Lleida ha posat en marxa un nou servei d’atenció en anticoncepció i sexualitat. Una infermera atendrà tots els joves en qüestions de sexualitat, sentiments i relació amb els altres, mètodes anticonceptius, embaràs, VIH i altres infeccions sexualment transmissibles (IST), cada dimecres, de 16.30 a 19.00 hores, a la seu de Lleida (carrer Lluís Besa, 17 baixos). Un dels programes de l’associació és precisament promoure accions de prevenció, de sensibilització i conscienciació dirigides a la societat
56
en general, i en especial a col·lectius com joves i adolescents.
Eduquem per: Trencar estereotips Viure una sexualitat lliure i positiva Potenciar la reflexió Afavorir l’adquisició d’habilitats i conductes lliures i responsables
Associació Antisida de Lleida
Lluís Besa, 17 baixos - LLEIDA 973 26 11 11 consulta@antisidalleida.org www.antisidalleida.org facebook.com/antisidalleida twitter: @antisidalleida
QUI SOM
FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL
58
Diumenge 1 de juny
Dilluns2 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · Simó Príncep de Viana, 99
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimarts 3 de juny
Dimecres 4 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Redondo Ager, 23 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Fco. de Villalonga Boters, 25 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dijous 5 de juny
Divendres 6 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44 · Puigpinós Humbert Torres, 23
DIA (9.00 h-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dissabte 7 de juny
Diumenge 8 de juny
DIA (9.00 h-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44 · Martí Anselm Clavé, 35
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dilluns 9 de juny
Dimarts 10 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44 · Arcaya Pl. de la Sal, 2
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimecres 11 de juny
Dijous 12 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Villalonga Rambla de Ferran, 34 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Divendres 13 de juny
Dissabte 14 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Solsona Passeig de Ronda, 16 · Anadon Balmes, 44 DIA i NIT: (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · SEUMA Mariola, 30 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · Simó Príncep de Viana, 99 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Diumenge 15 de juny
Dilluns 16 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimarts 17 de juny
Dimecres 18 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dijous 19 de juny
Divendres 20 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Psicòloga Sra. COSTA VELASCO, Anna C/ Costa Magdalena, 2
Teléfon. 651 770 129
1/8 pàgina
Especialista en trauma i dol
59
FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL
Descobreix un nou centre de salut a Lleida
60
Dissabte 21 de juny
Diumenge 22 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44 · BADIA Prat de la Riba, 91 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · RAMI Baró de Maials, 93 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GENÉ Av. Catalunya, 26 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dilluns 23 de juny
Dimarts 24 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimecres 25 de juny
Dijous 26 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · REDONDO Ager, 23 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44 · Fdo. de VILLALONGA Boters, 25
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Divendres 27 de juny
Dissabte 28 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · PUIGPINÓS Humbert Torres, 23 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · BENDICHO-ISANTA Passeig de Ronda, 139 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Diumenge 29 de juny
Dilluns 30 de juny
DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · MARTÍ Anselm Clavé, 35 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Lleida
Residència Assistida i Centre de Dia per a la Gent Gran... Centre de Dia de Salut Mental d’Adults CDSMA............ Unitat Sociosanitària USS......................................... Servei de Valoració de la Dependència SEVAD Lleida.... Equip de Valoració i Orientació a les Persones amb Discapacitat CAD..................................................... Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç.. Espai d’Entitat.......................................................... Ambulàncies............................................................ Bombers.................................................................. Creu Roja................................................................. Emergències............................................................ Guàrdia Civil............................................................. Guàrdia Urbana........................................................ Hospital Universitari Arnau de Vilanova..................... Hospital de Santa Maria............................................ Centre de Salut Mental Adults CSMA del Segrià......... Centre d’Atenció i Seguiment d’Addiccions CAS........ Hospital de dia Sociosanitari. Geriatria...................... Centre d’Atenció Primària CAP Santa Maria.............. Servei de Rehabilitació............................................. Consultoria del Medicament. Servei de Farmàcia...... Extensió 1689.......................................................... Mossos d’Esquadra.................................................. Policia Nacional........................................................ Protecció Civil..........................................................
AJUNTAMENT
Alcaldia................................................................. Contractació............................................................ Cooperació............................................................. Economia i Hisenda................................................. Enginyeria............................................................... Esports.................................................................... Intervenció............................................................... Joventut / Centre de Recursos Juvenils..................... Participació Ciutadana.............................................. Protocol................................................................... Recursos Humans.................................................... Salut Pública............................................................ Secció de Comunicació............................................ Secretaria General................................................... Seguretat Ciutadana................................................. Serveis Personals..................................................... Urbanisme...............................................................
973 244 172 973 282 830 973 222 721 973 104 008
Estancia permanente, temporal, convalecencia, vacacional y centro de día.
973 104 008 973 104 008 973 106 834 112 085 973 279 900 112 973 249 008 092 973 248 100 973 727 222 973 727 060 973 727 059 973 727 366 973 727 396 973 727 213 973 727 222 112 091 112 973 700 303 973 700 307 973 700 457 973 700 316 973 700 311 973 700 607 973 700 342 973 700 666 973 700 453 973 700 308 973 700 332 973 700 313 973 700 314 973 700 372 973 700 365 973 700 306 973 700 309
C/ Enric Farreny, 60 25199 Lleida tel. 973 22 47 51 centroreca@gmail.com
Laboratori d’Anàlisis Clíniques
973 23 37 07 Av. Prat de la Riba, 50
LLEIDA
61