MARÇ 2015 Núm. 26
La Clínica de Podologia Infiltracions al peu ii
Clínica Nexus
Presenta en primícia el làser per a la dona més avançat del món
Prats Advocats Impagament del lloguer
El nou Consorci Sanitari
La voluntat d’un equip humà al servei del ciutadà FARMÀCIES DE GUARDIA....pàg. 60
LA REVISTA MESALUT S’ENCARTA AMB EL DIARI “SEGRE”
6 CLÍNICA FERRAN SOLÀ
EL BALÓ GÀSTRIC
8 El nou Consorci Sanitari
La voluntaT d’un equip humà al servei del ciutadà
14 CLÍNICA NEXUS
EGDE TWO
16 LA CLÍNICA DE PODOLOGIA
INFILTRACIONS AL PEU II
18 CLÍNICA ARGÜERO
MALALTIES PERIODONTALS
20 CENTRE MÈDIC ALOMAR
FIBROMA UTERÍ
22 PREVENCIÓ
ELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA
23 POLICLÍNIC LLEIDA Directora: Marina P. Sullà Disseny: Carlos Mayorga C/ Mossèn Reig, 1 baixos · 25008 LLEIDA
Tel. 973 00 80 40 DL L-187-2013
QUADRE MÈDIC
30 CLÍNICA PERPETUO SOCORRO rehabilitació perineal en la dona
32 NATURAL OPTICS OPTIRETINA
34 CENTRE KINE
PER EVITAR UNA POSSIBLE CESÀRIA
DEP. PUBLICITAT Tel. 973 00 80 40 mesalut@geminigrup.com Correcció de la revista
36 SALUT
Què és la grip?
38 VITHAS SALUT
UNS GLUTIS PERFECTES PER A AQUEST ESTIU
40 LACTÀNCIA MATERNA
DE LA LACTÀNCIA MATERNA NO NÓMES SE'N BENEFICIA EL NADÓ
42 CLÍNICA NEXUS
ADIPOCITÒLISI PER INTRALIPOTERÀPIA
46 PRATS ADVOCATS Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.
IMPAGAMENT DEL LLOGUER
48 NEUROLLEIDA
DOCTOR, EM COMENÇA A FALLAR LA MEMÒRIA
52 DIPUTACIÓ DE LLEIDA
BUS DE LA SALUT
54 ACTIVITATS
FEDERACIÓ D'ENTITATS PER A LA SALUT
60 FARMÀCIES DE GUÀRDIA 5
6
7
ACTUALITAT I EL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA I PIRINEUS
El nou consorci sanitari, Antonieta Torres, Anna Aràn, Eugeni Joan Paredes, Marcos Serrano, Margarita Puigdevall, Marina Peiron, Mª Angeles Costa, Raül Llevot
la voluntat d’un equip humà al servei del ciutadà Un pas més Sistema integral de salut Lleida i Pirineus (sis) Des de l’anunci de la creació del nou Consorci Sanitari el febrer del 2014, el projecte ha rebut nombroses crítiques per part d’alguns col·lectius i de la població, ja que és comprensible que tot canvi generi una certa intranquil·litat, i que el desconeixement de la informació provoqui incertesa. Molts són els comentaris que l’han definit com una privatització encoberta de la sanitat amb falta de transparència, però la veritat és una altra. L’objectiu d’aquesta vinculació orgànica, per part de l’ICS i GSS, neix a partir del grau d’interrelació consolidat durant aquests últims anys amb l’actual aliança estratègica, un sistema que ha incorporat moltes millores però que
8
s’ha esgotat com a formula d’unificació, per tant, ara es necessita actuar amb l’acord que marca el pla de Salut 2011-2015, aprovat pel Consell de Direcció de la Regió Sanitària de Lleida de l’1 de febrer de 2012, per avançar i crear un lligam més intens entre tots els ens implicats, sota una personalitat jurídica pròpia i independent, que ha de permetre una total unificació de les polítiques estratègiques, organitzatives, culturals i operatives, amb l’objectiu d’evitar duplicitats (en els serveis, les compres i les estructures) i assolir un nivell més d’eficiència, amb els corresponents beneficis que això ha de suposar per als ciutadans, per als pacients i per
d’una evolució natural
als professionals. El màxim òrgan de govern del consorci és el Consell de Govern, format per membres del Servei Català de la Salut (CatSalut), de l’Institut Català de la Salut (ICS), de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) i de la Universitat de Lleida (UdL). El que garanteix el seu caràcter 100% públic. Per poder entendre millor els beneficis, el avantatges i les transparències que marquen aquest consorci, hem volgut parlar directament amb una part del nucli executiu d’aquest sistema, treballadors i responsables de les diferents àrees de l’ICS i de GSS. Ells també volen expressar la seva opinió.
EL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA I PIRINEUS
Antonieta Torres, directora econòmica i financera de l’Institut Català de la Salut Raül Llevot, funcionari assessor jurídic de l’ICS
Departament juridicofinancer Raül Llevot, funcionari assessor jurídic de l’ICS, ens dóna la seva perspectiva des del vessant legislatiu explicant el plantejament i el tipus de règim pel qual es regeix aquest nou sistema. Aquest nou consorci, que agrupa tots els proveïdors públics de la salut en un mateix ens de naturalesa pública, es regula per una normativa establerta per les lleis estatals i les Corts Generals com a garantia del seu caràcter públic. Subsidiàriament, compta amb la regulació d’un consorci administratiu i amb una personalitat jurídica pròpia i diferenciada dels seus membres, i es regirà pels seus estatuts i per les normes que siguin d’aplicació. “Donarem una seguretat jurídica més elevada perquè tindrem una personalitat jurídica”, ens confirma Llevot.
“En cap moment es vol fugir del dret administratiu i de la normativa de la regulació de les mesures de control que s’estan comentant”, afirma Raül Llevot
permetrà actuar amb total autonomia per negociar directament amb el CatSalut el contracte programa i regular els propis convenis laborals, entre altres aspectes. “Aquesta seguretat jurídica pretén que tinguem el millor servei per al personal assistencial per tractar de la millor manera el pacient”, explica Llevot. Pel que fa a la part econòmica, Antonieta Torres, directora econòmica i financera de l’Institut Català de la Salut, ens explica les noves línies de finançament d’aquest nou Sistema Integral de la Salut. Actualment, l’ICS no es finança igual que la resta de proveïdors del SISCAT
perquè es regeix a través d’un sistema pressupostari assignat per un òrgan central, fet que canviarà amb l’entrada en vigor del nou consorci, ja que podrà establir les seves pròpies assignacions a cada una de les divisions: l’atenció primària, l’hospitalització, la sociosanitària i salut mental “Ens regirem pel mateix finançament que la resta de sistemes públics”, afirma Torres. Es preveu que el consorci es regeixi per un règim d’autonomia de gestió, fet que permetrà que els estalvis de bona gestió es puguin revertir en unes inversions addicionals de què actualment no es pot disposar. Un règim que ve marcat per la normativa que les entitats puguin gaudir de certs privilegis mentre mantenen un cert equilibri corrent de capital segons les premisses econòmiques establertes, per tal de tenir potestats per prendre determinades decisions que beneficiaran el servei del sistema, explica la directora econòmica i financera de l’ICS. Una de les inquietuds de la població és la qüestió del control financer, assenyala. En aquest cas, el consorci es controlarà a través d’un règim d’auditoria financera anual d’una forma més integral perquè, a part de calcular l’eficàcia i la legalitat de l’ens, també se’n vigilarà el bon funcionament.
No hi ha cap model que encaixi, per això necessitem un model propi Antonieta Torres
L’assessor jurídic de l’ICS també fa esment de la base administrativa, la qual es realitzarà sota un règim comptable de control pressupostari. La plena personalitat jurídica d’aquest Sistema Integral de la Salut
9
ACTUALITAT I EL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA I PIRINEUS
Arnau de Vilanova, dins d’atenció primària i en el serveis d’urgències, tot i pertànyer a l’Hospital Santa Maria. No obstant això, treballen perfectament integrats.
“El sistema integrat és el futur”, afirma el Dr. Marcos Serrano
Marcos Serrano, responsable de l’Àrea Sociosanitària de GSS Margarita Puigdevall, responsable de l’Àrea de Psiquiatria, Salut Mental i Addicció de GSS
Àrea Sociosanitària i Àrea de Psiquiatria, Salut Mental i Addicció de GSS La Dra. Margarita Puigdevall, responsable de l’Àrea de Psiquiatria, Salut Mental i Addicció de GSS, ens parla dels avantatges del nou consorci a través de l’experiència perquè, actualment, el servei de psiquiatria és un proveïdor de salut mental que incorpora la xarxa ambulatòria, recursos de rehabilitació i la xarxa hospitalària, és a dir, que ja treballa per a tots els dispositius de manera integrada sense haver-se de duplicar. “Comporta molts beneficis assistencials de cara al pacient perquè disposa de tota una xarxa de dispositius sense duplicitats, amb criteris compartits i consensuats, coordinació de recursos i equips que integren el mateix servei”, afirma la Dra. Puigdevall. En canvi, d’acord amb el pla de salut actual, s’han de coordinar amb primària i la resta de la xarxa hospitalària de mitjana i llarga estada. “Les úniques dificultats que es troben són les d’adaptació, perquè és complicat fusionar dos serveis a nivell organitzatiu però el benefici final està claríssim pel pacient”, explica la doctora. El Dr. Marcos Serrano, responsable de l’Àrea Sociosanitària de GSS, ens demostra els avantatges d’un altre exemple de servei unificat
10
com l’esmentat anteriorment. L’Àrea Sociosanitària, especialitzada en geriatria i pal·liatius, treballa des de fa molts anys de forma integrada amb la resta de nivells assistencials, sobretot a l’Hospital Universitari
El doctor destaca que, ara mateix, el gran avantatge del següent pas és aconseguir treballar per processos, amb uns objectius comuns i tenint clar que el pacient és el que els uneix. “El pla actual no clarifica alguns aspectes organitzatius, com, per exemple, saber com fer la coordinació més fluida. Quan el pacient és a primària, com ho fem perquè continuï a primària, com treballem en l’àmbit d’urgències, com facilitem que el pacient torni cap a casa...? Molts aspectes que encara s’han de resoldre i refinar i que amb aquest nou consorci se solucionaran, ja que, des del punt de vista assistencial, és molt beneficiós per al pacient”, clarifica el Dr. Marcos Serrano.
EL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA I PIRINEUS
“La solució és el Sistema Integral de la Salut, un model únic adaptat a les característiques del ciutadà i del territori de Lleida”, explica Marina Peiron, cap d’Infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Marina Peiron, cap d’Infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova Mª Angeles Costa, cap d’Infermeria d’Atenció Primària de l’ICS
Departament d’Infermeria de l’ICS Marina Peiron, cap d’Infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, ens explica les necessitats que han motivat aquest consorci a través de la situació actual del departament. “Des de fa molts anys, a Lleida tenim dos proveïdors de salut (l’ICS i GSS) que comparteixen algunes àrees, en què treballen conjuntament, com l’Àrea de Salut Mental i la Sociosanitària. Tota la població té la mateixa atenció en aquests dos àmbits, però en els altres camps, com traumatologia o medicina interna, ens trobem que són dues empreses separades. Tot i que treballem conjuntament i ens reunim per tal d’oferir la mateixa assistència, ens falta fer un pas endavant per aconseguir tenir els mateixos objectius perquè cada servei duplicat compta amb unes estratègies diferents, unes directrius distintes tant en el terreny econòmic com en l’operacional. Per tant, ens trobem amb dificultats a l’hora de destinar la feina, contractar personal i divisions en el moment de tractar el pacient”, afirma Peiron. Mª Ángeles Costa, cap d’Infermeria d’Atenció Primària de l’ICS, aprofundeix en els problemes d’agilitat administrativa que existeixen de cara al pacient amb l’actual sistema. “Fa més de 3 anys que tenim un model transicional de cures, que consisteix a fer que tots els infermers treballin d’una manera hegemònica tant a peu de llit com en una consulta
de salut o a l’Hospital Santa Maria i/o Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Un procés de continuïtat de cures que tot el personal d’infermeria està liderant en tots els àmbits, però que no és suficientment viable perquè ens trobem amb dificultats en els tràmits administratius al tractar-se de dues empreses. No podem continuar amb un model en què, depenent de la zona on visqui el pacient o de la seva patologia, se li hagi de preparar un paper o un altre. Per exemple, si ha d’anar a l’altre hospital, se li ha de preparar un document”, explica la infermera. Amb el nou consorci s’aconseguirà que el pacient no es trobi que ha de presentar tràmits diferents segons l’àrea, ja que no es treballarà per nivells assistencials, sinó per processos i de manera unificada.
“El pacient no entén perquè necessita un document o un altre per dirigir-se a una àrea específica. Aquests tràmits s’han d’agilitzar, treballant tots per a una única empresa i amb els mateixos objectius”, explica Mª Ángeles, cap d’Infermeria d’Atenció Primària de l’ICS 11
ACTUALITAT I EL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA I PIRINEUS
“La qüestió és oficialitzar aquesta coordinació mútua que tot l’equip humà ja realitza per pròpia voluntat. Per això, ara necessitem un règim jurídic oficial”, esmenta Eugeni Joan Paredes, director d’Atenció Primària de l’ICS.
Anna Aran, metge de família de l’ICS directora de Centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova Eugeni Joan Paredes, director d’Atenció Primària de l’ICS
Àrea d’atenció primària de l’ics Eugeni Joan Paredes, director d’Atenció Primària de l’ICS, aprofundeix en els avantatges que oferirà el consorci a tota la xarxa d’atenció primària. Des d’un punt de vista assistencial, es planteja com un model sanitari integrat que unificarà l’ampli desplegament de la xarxa d’atenció primària (consultories, de dispositius d’atenció continuada...), fet que fomentarà el seu finançament, perquè actualment solament es pressuposta per part de l’ICS. “El principal avanç d’aquest sistema integral de la salut és que es regirà per un mateix model de governança amb objectius comuns entre l’hospitalari i l’atenció primària”, comenta el director. També ens explica que actualment els hospitals i l’atenció primària se sostenen sota dues realitats molt diferents: els hospitals han de fer activitat per justificar els seus ingressos i, en canvi, el pla de salut dictamina que l’atenció primària ha d’evitar que els malalts vagin a l’hospital. Això canviarà amb aquest nou sistema integral de la salut, que estarà ajustat a uns objectius únics de treball i al nivell poblacional del nostre territori.
12
Anna Aran, metge de família de l’ICS directora de Centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, ens fa una reflexió sobre els beneficis que aportarà aquest consorci en termes institucionals, professionals i poblacionals. A partir del 2004 es comencen a crear aliances estratègiques entre l’ICS i GSS, però no és fins al 2012 que es crea una gerència única que marca uns objectius estratègics per tal de pedalar cap a una millora assistencial, si bé es continua depenent de dues empreses diferents. Per aquest motiu, encara hi ha serveis duplicats i certs objectius diferents. “En unificar la direcció assistencial dels dos hospitals, s’avança en aquesta transversalitat, la qual, però, ha arribat a un esgotament, perquè tot i els esforços assistencials, no podem fer més passos endavant, ja que l’ICS es regeix per una assignació pressupostària i GSS disposa d’un contracte programa amb el CatSalut. Això limita el nostre integrament”, explica Anna Aran. “D’altra banda, la població es mereix rebre la mateixa atenció, ja que en aquests moments tenim dos hospitals en nivells diferents perquè no tenen la mateixa cartera de serveis, ni les mateixes
llistes d’espera, ni les mateixes consultes externes, tenen protocols d’actuació distints... i els ciutadans estan dividits entre els dos hospitals segons la seva residència. Tot això genera uns problemes de seguretat clínica molt importants”, confirma la doctora. Per aquesta raó, si es transformen en la mateixa institució podran treballar el model assistencial d’una manera més natural i transversal que beneficiarà el pacient. “A més, si nosaltres mateixos som més eficients i treballem millor els recursos, podrem aconseguir serveis que actualment no disposem al territori, com la cirurgia pediàtrica, la cirurgia plàstica... per tenir els mateixos béns que ciutats com Barcelona”, afirma Aran.
“El ciutadà no hi pot perdre, només hi pot guanyar”, afirma Anna Aran, metge de família de l’ICS Tot plegat posicionaria l’hospital únic format per l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria com a centre de referència de la resta del territori comarcal. Un valor que potenciarà el sector professional, ja que s’incrementaran les competències i serà un gran atractiu tant per als professionals que s’estan formant aquí actualment com per als professionals de fora. Un altre factor important que cal destacar és la unió de l’institut de recerca i la universitat dintre el consorci, ja que una activitat assistencial no és suficient: s’ha de generar coneixement i s’han de fomentar les recerques clíniques. “És imprescindible retenir el talent”, expressa la doctora.
13
PUBLIREPORTATGE I EDGE TWO
El làser de CO2 fraccional superpolsat microablatiu més avançat del món
s’enorgulleix de presentar als seus clients i pacients, en primícia a tot l’Estat espanyol, el làser de CO2 fraccional superpolsat microablatiu més avançat del món: EDGE TWO. El fabricant, un dels principals referents planetaris en làsers mèdics, ha triat els 20 centres internacionals més capdavanters per presentar-lo en societat perquè en gaudeixin en exclusiva fins que surti a la venda a tot el món d’aquí a uns mesos. Estem molt satisfets que Nexus hagi estat un d’aquests centres elegits, l’únic a l’Estat espanyol, fet que reconeix la nostra trajectòria i posició capdavantera en aquest àmbit.
Tota una experiència en tecnologia làser per a “resurfacing” cutani i rejoveniment vaginal Lluny d’avorrir-vos amb disquisicions tècniques sobre aquesta meravella tecnològica i els estratosfèrics avantatges que presenta respecte a altres aparells semblants fins avui, ho resumirem succintament: "L’Edge Two representa un punt d’inflexió en el món de la medicina làser perquè permet tractaments medicoestètics d’una precisió incomparable, una comoditat extrema i un temps de recuperació molt menor que els obtinguts amb els sistemes actuals. La seva gran versatilitat permet un amplíssim ventall de tractaments altament personalitzats que, en el nostre àmbit, bàsicament es concentren en dues gran àrees: la dermatològica (amb multitud d’aplicacions, algunes de les quals s’enumeren en l’anunci contigu), que representa una novetat, en l'àrea ginecològica.
Vegem una mica més quins avantatges ens ofereix en aquest darrer àmbit. A part dels embarassos i els parts, diversos factors, com l’edat i la deficiència d’estrògens, originen canvis i alteracions en els genitals femenins que condueixen a problemes com la disparèunia (coit dolorós) o l’atròfia vaginal. Els fibroblasts de la mucosa vaginal involucionen i redueixen la seva activitat productora de col·lagen, i aquest, a més, perd la seva característica estructura helicoïdal.
14
EDGE TWO
Tot això comporta un aprimament i altres alteracions de les parets vaginals, problemes per als quals el fototensatlàser ofereix una solució efectiva, segura i còmoda sense riscs ni complicacions. És així com s'aconsegueix un remodelatge i una tonificació del teixit, i també una regeneració del col·lagen mitjançant un procediment mínimament invasiu. Els principals problemes ginecològics per als quals està especialment indicat l’ús d’aquest tractament són: TT Atròfia de la mucosa vaginal. TT Síndrome de relaxació vaginal. TT Rejoveniment vaginal. TT Incontinència urinària d’estrès i mixta, de caràcter lleu i moderat. És en aquests casos que es dóna, a més dels efectes anteriorment esmentats, una retracció fototèrmica de la paret vaginal anterior i de la fàscia endopelviana. TT Cirurgia estètica i reconstructiva vulvovaginal: alteracions congènites, cicatrius perineals postpart, hipertròfia de llavis o clítoris, blanqueig genital, etc. L’Edge Two permet fer aquests tractaments amb una precisió incomparable, ja que està dotat d’un sistema de control de tots els paràmetres involucrats en l’aplicació de l’energia làser.
Un equip professional al vostre servei cada dia
Un innovador mètode per solucionar problemes ginecològics com la incontinència urinària i el rejoveniment vaginal de la manera més ràpida, precisa i indolora.
El procediment és ambulatori, no comporta convalescència ni cicatrius i no requereix anestèsia. En definitiva, gràcies a les seves característiques i tecnologia, l’Edge Two és, a part de referent en l’àmbit dermatològic, l’opció mínimament invasiva més avançada, segura, còmoda i eficaç per al rejoveniment íntim femení, tensat del canal vaginal i cirurgia estètica ginecològica. Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus Màster en Ozonoteràpia Mèdica
C/ Segrià, 26-30. Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.grupnexus.com
l
www.laclinicadepodologia.com C/ Segrià 45, ·25006 Lleida· Tel. 973 24 99 23 info@laclinicadepodologia.com
JESÚS MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica
ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU
Infiltracions al peu II TERÀPIA AUTÒLOGA AMB ACS (Autologous Conditioned Serum). ORTHOKINE
La Clínica de Podologia presenta ORTHOKINE, un tractament pensat especialment per a aquelles persones que pateixen dolor crònic al peu i al turmell Les infiltracions a partir de sang del mateix pacient s’estan realitzant en molts camps de la medicina (cirurgia, odontologia, reumatologia, estètica...) gràcies a l’absència d’efectes indesitjables i l’èxit de les teràpies, tot i la poca quantitat d’estudis clínics publicats.
T
al com vam comentar en l’article anterior, aquesta teràpia actua contra la inflamació, el dolor i la degeneració dels teixits. Tant és així que la podem aplicar en articulacions doloroses i artròsiques per desinflamar tendons, per curar trencaments fibril-lars de músculs i fins i tot per ajudar a consolidar fractures. En l’àmbit podològic, aquest tractament s’aplica a tota la patologia inflamatòria i dolorosa: dolor al taló per esperó calcani o per fascitis plantar, dolor a la part posterior del peu per inflamació/degeneració del tendó d’Aquil·les i altres tendons; inflamació del turmell per artopatia o afectació dels lligaments laterals del mateix turmell; metatarsàlgies (dolor a la planta i a la part anterior del peu) per capsulitis, presència de galindons (“Hallux valgus”).
16
laclinicadepodologia
Extracció de sang del pacient
El plasma ric en factors de creixement (PRGF) s’infiltra a la zona lesionada i s’aconsegueixen així els efectes terapèutics comentats i s’eviten els efectes adversos de les infiltracions tradicionals. Les infiltracions ORTHOKINE aporten factors de creixement i proteïnes antiinflamatòries (IL-1ra) que milloren els esmentats efectes beneficiosos. El procés d’obtenció de la substància que s’infiltra comença amb l’extracció de sang del mateix pacient; la incubació durant 6 hores, necessària per produir les proteïnes antiinflamatòries (citoquines); la centrifugació, per separar el sèrum autòleg condicionat (ric en factors de creixement i proteïnes antiinflamatòries) de la resta de la sang; l'aspiració del sèrum en una xeringa EOT especial i la infiltració a la zona lesionada del pacient. El tractament consta de 4 infiltracions, una per setmana. El dia que es realitza l’extracció de sang ja s’infiltra el primer tractament i es guarden 4 xeringues EOT que congelem a -18 ºC i que conservem per a les infiltracions de les setmanes següents.
www.laclinicadepodologia.com
Xeringues per extreure el sèrum de la resta de sang
Xeringues EOT amb filtre bacterià preparades per a la infiltració
Infiltració ORTHOKINE per a fractura parcial del tendó tibial posterior
C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 · info@laclinicadepodologia.com
publireportatge I MALALTIES PERIODONTALS
INGRID R. Periodoncista i odontòloga Àrea Oclusió i ATM Clínica Argüero
RELACIÓ ENTRE LES MALALTIES PERIODONTALS I DIVERSES AFECCIONS SISTÈMIQUES Les malalties periodontals són patologies d’etiologia infecciosoinflamatòria que afecten els teixits de suport de la dent (geniva, os alveolar i lligament periodontal). La seva prevalença en la població és molt elevada, amb xifres que ascendeixen fins al 85% en el cas de la gingivitis i al 35% pel que fa a la periodontitis. És un fet contrastat científicament que patir una malaltia periodontal de forma crònica pot comportar un risc augmentat d’aparició i/o progressió de certes malalties sistèmiques.
18
S’hi inclouen, entre les més rellevants: Malalties cardiovasculars: la inflamació sistèmica, conseqüència dels processos infecciosos crònics (com la periodontitis), promou l’activació de l’endoteli vascular (capa interna dels vasos sanguinis), afavoreix la formació de plaques d’ateroma, principals desencadenants dels accidents cardiovasculars. El risc de patir accidents cardiovasculars en pacients periodontals és el doble que en pacients periodontalment sans. Igualment, hi ha indicis que el tractament de la periodontitis podria tenir un efecte beneficiós en la condició cardiovascular. Diabetis mellitus: la relació entre ambdues patologies és
bidireccional, de manera que patir diabetis mellitus s’ha associat a una major incidència, gravetat i progressió de la periodontitis; al mateix temps, els pacients amb periodontitis presenten un pitjor control de la glucèmia (nivells de sucre circulant). A més, els pacients amb periodontitis avançada presenten un major risc de desenvolupar diabetis. També s’ha demostrat que el control de la malaltia periodontal repercuteix en un millor control de la glucèmia, i viceversa.
Mares amb periodontitis presenten entre 4 i 7 vegades més risc de tenir parts prematurs, així com nadons de baix pes. Artritis reumatoide: aquesta és una malaltia inflamatòria que cursa amb la inflamació de múltiples articulacions de l’organisme, la patogènesi de la qual comparteix importants similituds amb la periodontitis.
Obesitat i síndrome metabòlic: el vincle entre obesitat i periodontitis es deu a la secreció de substàncies bioactives per part del teixit adipós, les quals s’associen a la progressió de la periodontitis.
Malalties respiratòries: (pneumònia bacteriana,
bronquitis, malaltia pulmonar obstructiva crònica i abscessos pulmonars): els pacients amb periodontitis presenten un risc significativament superior de patir malalties respiratòries a causa de la possible aspiració de bacteris de l’àrea orofaríngia cap al tracte respiratori fins als pulmons i l’alteració dels teixits respiratoris i vasculars com a conseqüència de la inflamació sistèmica crònica que implica la periodontitis no controlada.
Alteracions en l’embaràs: mares amb periodontitis presenten entre 4 i 7 vegades més risc de tenir parts prematurs, així com nadons de baix pes.
Patir una malaltia periodontal de forma crònica pot comportar un risc augmentat d’aparició de certes malalties sistèmiques.
Atesa la creixent evidència científica envers la relació de patir una malaltia periodontal activa i el risc augmentat de tenir algunes malalties sistèmiques, recomanem no descuidar les visites de control odontològic, ja que el diagnòstic i el tractament periodontal pertinent redundarà en un millor estat de salut general. 19
PUBLIREPORTATGE I RESOFUS ALOMAR
Tractaments mèdics amb mrgfus
Fibroma uterí Cirurgia no invasiva per als miomes uterins i l’adenomiosi uterina Què és un fibroma uterí? És un tumor benigne (NO cancerós) que creix al teixit muscular de l’úter de la dona. També se’l coneix com a mioma, fibromioma, liomioma o leiomyomata, i és la patologia ginecològica més freqüent en la dona.
Imagineu-vos que es poden eliminar les llavors de l’interior d’una poma... sense tallar-la
Del 20% al 40% de dones en edat fèrtil tenen fibromes uterins i, en general, el 75% de les dones en tenen en algun moment de la vida, encara que només un terç presenten símptomes suficientment greus per necessitar tractament.
Quins són els símptomes? Els possibles símptomes del fibroma uterí poden variar en cada cas. Els més comuns són: TT Sagnat entre períodes
Cirurgia no invasiva,
TT Sagnat menstrual abundant (menorràgia)
sense talls ni incisions: això és MRgFUS!
TT Períodes menstruals llargs TT Necessitat d’orinar amb major freqüència TT Rampes pelvianes o dolor en els períodes TT Sensació de plenitud pelviana o pressió a la part baixa de l’abdomen TT Dolor durant la relació sexual
Quines alternatives de tractament hi ha? Histerectomia, miomectomia, embolització de l’artèria uterina, teràpia hormonal… Fins ara, la majoria de les opcions de tractament eren procediments quirúrgics invasius. Els tractaments mèdics amb MRgFUS són una nova modalitat de teràpia no invasiva amb què es pot actuar en profunditat sense alterar els teixits i que elimina els símptomes relacionats amb els miomes en forma ambulatòria, sense necessitat d’incisions, anestèsia ni internament.
Equip de ressonància de 3 Teslas 20
RESOFUS ALOMAR
Qui som? Som el primer centre mèdic de Barcelona especialitzat en tractaments mèdics avançats amb ultrasons focalitzats guiats per ressonància magnètica (MRgFUS). Tractem fibromes uterins (miomes) i adenomiosi uterina, i combinem l’energia dels ultrasons i les imatges preses en temps real per ressonància magnètica. El Centre Mèdic Alomar té una llarga experiència en diagnòstics mèdics mitjançant imatges de ressonància magnètica, i ara hi suma la innovació dels tractaments mèdics de tumors uterins, amb una tecnologia innovadora de cirurgia no invasiva i indolora que es fa de forma ambulatòria.
Què és MRgFUS? El MRgFUS és una tècnica de cirurgia no invasiva que combina l'energia generada per un feix d’ultrasons innocus que es concentren en un punt (per al tractament) amb les imatges generades per ressonància magnètica (per a la planificació, el control i el seguiment), la qual cosa permet al metge identificar clarament el fibroma i controlar de manera òptima i contínua el tractament, tot en temps real.
Com funciona? Les ones ultrasòniques d’alta intensitat es concentren amb precisió mil· limètrica (sonicació) sobre el teixit a tractar, escalfant a una temperatura de 85 ºC cada punt (1 x 1 x 3 mm3) i controlant les seves coordenades i temperatura a través de les imatges obtingudes amb la RM. Les sonicacions es repeteixen fins a abastar tot el volum del mioma.
El tractament es duu a terme en una unitat de ressonància magnètica. La dona es tomba de bocaterrosa en una llitera que entra en un escàner de RM.
El procediment complet dura unes 2 hores, segons la mida i la quantitat de fibromes que s’ha de tractar. Després del tractament, els fibromes es desvitalitzen sense nous símptomes i es reabsorbeixen lentament. El cos elimina el teixit tractat de manera gradual durant un període de setmanes, la qual cosa n’alleuja els símptomes. No s’utilitza anestèsia general, sinó sedació perquè la dona estigui relaxada però conscient. Una vegada finalitzat el tractament, la dona descansa unes hores a la clínica mentre desapareix la sedació. Després podrà tornar a casa i reprendre la seva activitat normal.
Quins són els avantatges d’aquesta tècnica? Els avantatges de MRgFUS són: TT Tècnica ràpida i indolora TT Tecnologia de cirurgia no invasiva, sense incisions TT Sense anestèsia general TT Sense radiació TT La fertilitat no se’n veu afectada TT Tractament ambulatori sense efectes secundaris TT Vida normal l’endemà del tractament
Com actuar? Els fibromes uterins han de tractar-se quan presenten símptomes o si es desitja tenir fills. Que el seu cas sigui adequat per al tractament dependrà del tipus de fibroma, la seva ubicació a l’úter i el nombre de fibromes.
Consulti'ns qualsevol dubte Dr. J.R. Pla Benito Metge especialista en obstetrícia i ginecologia
Dr. Adolfo Florensa Metge i equip de radiodiagnòstic
Visiteu la nostra web per a més informació o truqueu-nos i us atendrem personalment. Tel. 973 230 847 www.resofusalomar.es
CENTRE MÈDIC DIAGNÒSTIC ALOMAR Ressonància Magnètica Lleida · C/Alfarràs, 4 Tel. 973 245 010 Fax. 973 230 847 lleida@centremedicalomar.es Horari: de 7 a 22 h De dilluns a divendres
Mollerusa · Av. Pau, 21 Tel. 973 602 965 Fax. 973 601 167 mollerussa@centremedicalomar.es Horari: de 9 a 19h De dilluns a divendres
La Seu d'Urgell · Comtat d'Urgell, 27 Tel. 973 350 004 Fax. 973 350 783 laseu@centremedicalomar.es Horari: de 9 a 19h De dilluns a divendres
21
PREVENCIÓ I ELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA
Els trastorns de conducta alimentària (TCA) Els trastorns de conducta alimentària (TCA) són, per definició, una malaltia complexa que es deu a un trastorn mental i que es caracteritza per una conducta alterada davant la ingesta d’aliments i el control del pes. Aquesta alteració de la conducta comporta problemes físics i del funcionament psicosocial.
Quins tipus de TCA hi ha? 1. Anòrexia nerviosa. Es caracteritza per una pèrdua significativa del pes corporal mitjançant la supressió o restricció d’aliments i, amb freqüència, a través de vòmits, ús de laxants i/o diürètics i exercici físic intens. 2. Bulímia nerviosa. Es caracteritza per episodis en què la persona ingereix quantitats de menjar significativament superiors a les normals, amb una sensació de pèrdua de control i acompanyant-ho amb pràctiques de compensació inadequades i freqüents: vòmits, laxants, diürètics, ènemes, dejunis, restriccions alimentàries. 3. Trastorns per afartament. Presenta períodes de voracitat que coincideixen amb moments d'estrès o ansietat, però sense que, com passa amb la bulímia, que és més greu, hi hagi conductes compensatòries purgatives. Quines són les causes principals? TT Factors genètics TT Pubertat TT Sexe femení TT Característiques de la societat TT Factor sociocultural TT Amigues i companyes TT Mitjans de comunicació TT Homosexualitat masculina TT Situacions d’estrès 22
Quina és la simptomatologia dels TCA? TT Amagriment no justificat per raons mèdiques TT Canvis d’humor: irritabilitat, tristesa TT Retraïment social progressiu TT Amenorrea TT Estomatitis, gingivitis, alteracions dentàries TT Inflamacions de paròtides TT Alteracions gastrointestinals Què hem de fer si creiem que el nostre fill o filla pateix un TCA? TT Parlar del que li està passant. TT Podem intentar descobrir si entén que la situació que està vivint és un problema. Cal incidir en el vessant del sentiment (“ho estàs passant malament?”, “què és això?”, “què et sembla?”, “què et preocupa des de fa uns dies?”) i no tant en el vessant racional. TT Incidir en la necessitat de demanar ajuda professional per tal de poder aturar la difícil situació que segurament està vivint i contactar amb el metge de família, pediatre o psiquiatre. TT Tenir una actitud i conducta el més normal possible. Hem d'intentar que el ritme de vida de la família s’alteri el mínim possible i tenir paciència i constància. El tractament és llarg, cal que mantinguem una sèrie de pautes força temps i no gastem totes les energies al principi.
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
TRAUMATOLOGIA I C. ORTOPÈDICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Dr. Surroca ALTÉS, Román X. Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
CIRURGIA PROTÈSICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
NEFROLOGIA Dr. ROIG CARCEL, Jorge Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
reumatologia Dra. MONTALÀ PALAU, Núria Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició d’hora
MEDICINA INTERNA Dr. TORRES CORTADA, Gerard Alcalde Sol, 3 - 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
PNEUMOLOGIA Dr. Durán Alama, José Miguel Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
APARELL DIGESTIU Dr. PALAU GRAS, Magí Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Dilluns, dimecres i divendres / Matí · Dijous / Tarda
AVALUACIÓ PNEUMOLÒGICA Dr. ROZADILLA, joan Ramon Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
24
Policlínic “L’estrès psicològic pot ser una causa d’ictus” Causes i prevenció L’ictus, també conegut com a accident cerebrovascular, infart cerebral o apoplexia, és una patologia que es produeix arran de la pèrdua de funcions cerebrals produïdes per la interrupció del flux sanguini al cervell que provoquen una sèrie de símptomes variables segons es tracti d’una àrea cerebral o d’una altra. Cada any es produeixen 200 ictus per cada 100.000 habitants, fet que ocasiona que sigui una de les primeres causes d’invalidesa permanent entre els adults. A Espanya, és la segona causa de mort entre homes i la primera entre dones. Hi ha diferents tipus d’ictus: l’isquèmic i l’hemorràgic, que tenen molts efectes variats que desencadenen aquest episodi. Segons un estudi publicat a “Journal os the American Heart Association”, els factors més freqüents en la generació d’aquesta patologia són l’estrès psicològic, la depressió i la negativitat. Aquest estudi es basa en l’anàlisi de la taxa de mortalitat de 4.120 persones i la taxa d’accidents cerebrovasculars de 2.649 persones. Aquestes dades van mostrar com a resultat 151 morts per accidents cerebrovascular i 452 que finalitzaren amb ictus. Els individus analitzats que patien més agonia psicosocial tenien tres vegades més risc de mort per accident cerebrovascular i un 54% més de risc de tenir un ictus que aquells que no presentaven agonia psicosocial. D’altra banda, s’ha descobert una relació entre l’agonia psicosocial i el risc d’accident cerebrovascular hemorràgic, ja que el 70% de risc en excés per cada augment d’una unitat en perill no s’explica per factors de risc o d’accident cerebrovascular. En la realització d’aquesta anàlisi, els investigadors van tenir en compte quatre indicadors: percepció de símptomes d’estrès, insatisfacció de la vida, neurosi i depressió.
QUADRE MÈDIC
Lleida
endocrinologia Dr. rius riu, Ferran Alcalde Sol, 3 - 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
PSICÒLOGA. Especialista en jurídica i EMDR Guerra corchado, Pilar Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
Símptomes Segons l’àrea del cervell afectada: TT Pèrdua de força al braç o a la cama. TT Paràlisi a la cara. TT Dificultat en la parla, en caminar i pèrdua
d’equilibri. TT Mareig i mal de cap. TT Pèrdua de visió en un ull o en ambdós.
Roser Gou Portillo Màster en Nutrició Cel·lular Activa Shiatsu - Medicina Tradicional Xinesa Teràpia de Polaritat Teràpia Flors de Bach Mesoteràpia
Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida Tel. 973 273 100 · 685 470 065 mrosergou@gmail.com
Causes Tot i que l’aparició és inesperada, en molts casos podria ser evitable. Alguns factors no es poden modificar, però l’ictus pot ser el resultat d’una sèrie d’hàbits poc saludables ode les diferents agonies psicosocials esmentades anteriorment.
Factors de risc evitables
C.I.R.H. LLEIDA CENTRE INFERTILITAT I REPRODUCCIÓ HUMANA
TT Hipertensió arterial no controlada. TT Globus vermells augmentats. TT Ús d’anticonceptius orals. TT Colesterol elevat. TT Diabetis mellitus mal controlada. TT Vida sedentària i/o obesitat. TT Malalties cardíaques (angines de pit o infart de
miocardi).
Conseqüències Les principals seqüeles d’aquesta malaltia són la dependència, discapacitat, depressió, epilèpsia, incontinència urinària, problemes intestinals i úlceres de decúbit.
Profilaxi Els principals consells per prevenir un ictus es basen en el control dels factors de risc amb una dieta saludable, pobra en greixos, sal, sucre i carbohidrats refinats, així com evitar el tabac, l’alcohol, el sobrepès o el sedentarisme. 25
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
Policlínic Lleida Bronquiolitis infantil: quan el refredat empitjora Què és la bronquiolitis? La bronquiolitis és una inflamació dels bronquíols, la ramificació dels bronquis que està en contacte directe amb els alvèols pulmonars. Quan s’inflama, s’estreny i això augmenta la secreció mucosa, que impedeix l’intercanvi d’oxigen que es realitza als alvèols, de manera que disminueix l’oxigen a la sang i als teixits. I, com es manifesta aquesta inflamació en els nens? Tussen, tenen dificultat per respirar i augmenten la seva freqüència respiratòria i cardíaca. De vegades, la seva pell es torna pàl·lida o de color blavós, vomiten i rebutgen els aliments, es queixen i estan ensopits. La febre varia i no sol ser un indicador de la gravetat del quadre.
Els pares han de conèixer els símptomes que indiquen un empitjorament del refredat perquè acudeixin a Urgències en cas necessari. De tota manera, no cal angoixar-se si el nen es refreda Com hem indicat, la bronquiolitis es manifesta inicialment com un refredat comú que empitjora en poc temps. Tanmateix, no hi ha cap prova que diagnostiqui la bronquiolitis. A l’hospital és possible que li facin una anàlisi per determinar el tipus de virus que l'origina i avaluar el seu estat, però el més important és valorar si hi ha signes de dificultat respiratòria, auscultar el nen i comprovar la saturació d’oxigen. Dèiem, doncs, que la causa són els virus que produeixen el refredat comú. S’ha donat molta importància al Virus Respiratori Sincitial (VRS) com a causant de la bronquiolitis greu, però n’hi ha d’altres (rinovirus, parainfluenza, metapneumovirus) que també són capaços de produir-la. El que sí que sol provocar el VRS és una sensibilització de les vies respiratòries que farà que el nen pateixi més bronquitis i bronquiolitis quan es constipi durant els dos o tres primers anys de vida. Si, a més, el nen és atòpic i hi ha fum de tabac en el seu entorn o assisteix a la guarderia, la freqüència d’aquests atacs pot ser encara més gran.
A qui afecta amb més freqüència i gravetat? La bronquiolitis pot ser lleu, moderada o greu, i, fins i tot, potencialment mortal. Els nens menors d’un any són els més afectats i la malaltia és tant més greu com més petit és el nen. Els nens prematurs de menys de 35 setmanes i els que tenen malaltia pulmonar crònica, cardiopaties congènites, immunodeficiència o malalties neuromusculars són grups de risc. També ho són els fills de mare fumadora i els fumadors passius, els que assisteixen a la llar d’infants, els que tenen germans grans, els que viuen en cases fredes o mal condicionades, i els nens amb dèficit de vitamina D.
QUADRE MÈDIC
Pares i mares
Hi ha un tractament eficaç? Fins ara no s’ha descobert. A Urgències se li administren al nen algunes mesures de suport com l’oxigen i líquids per via intravenosa per rehidratar. També se li fan freqüents rentats nasals i se li s’aspira la mucositat de les vies respiratòries altes. En canvi, l’aspirador per a secrecions bronquials no s’empra. A la fase aguda de la malaltia, hi ha tractaments com el drenatge de secrecions amb fisioteràpia o la humidificació ambiental que no són eficaços. Tampoc ho són els corticoides ni els broncodilatadors, encara que s’assagen sovint i poden ser d’ajuda en nens atòpics. L’adrenalina nebulitzada juntament amb corticoides és útil, però no en tots els nens. Actualment, es recomana l’ús de solució salina hipertònica al 3% nebulitzada que no cura però escurça l’evolució. Els antivirals coneguts per a aquesta malaltia estan tots en període de recerca i només s’utilitzen en nens en estat crític. Els antibiòtics no s’han d’utilitzar llevat que se sospiti sobreinfecció bacteriana en el transcurs de la malaltia. A més, el seu ús precoç no prevé aquesta sobreinfecció i, fins i tot, la pot emmascarar. En qualsevol cas, cal tenir present que aquesta complicació no és freqüent. Si el nen roman al seu domicili, se li haurà de donar de beure i de menjar amb més freqüència i en quantitats més petites perquè no es cansi, però no se l’haurà de forçar a menjar. Com té mocs al nas, se li aplicarà sèrum fisiològic i se li poden aspirar els moquets, però sense molestar-lo molt. Semi incorporat, en qualsevol cas, respirarà millor.
Es pot prevenir? Les mesures preventives són les habituals del refredat comú, la grip i altres malalties virals comunes. En primer lloc, hauríem de mirar d’evitar que el nen s’infecti. El contagi es realitza mitjançant les gotetes expel·lides per la boca quan es parla, tus o esternuda, per la qual cosa s’hauria de protegir els nens petits d’elles. El rentat de mans i d’objectes en contacte amb secrecions és una altra mesura eficaç: les taxes d’hospitalització per infecció per VRS poden disminuir de 4,2 a 0,6-1,1% en nens menors de 2 anys i del 38% a 2-3% en nens amb cardiopatia congènita. També és important ventilar l’habitació i eliminar el fum del tabac de l’entorn del nen. En el cas de nadons, cal tenir en compte que els virus que causen el refredat comú poden ocasionar-li una bronquiolitis en l’època epidèmica, és a dir, des de novembre a febrer, per la qual cosa si els pares estan constipats, s’han de plantejar l’ús de mascareta per acostar-s’hi.
INSTITUT TRAUMATOLÒGIC DE LLEIDA
Cirurgia ortopÈdica i traumatolOgiA Artroscòpies Pròtesis Cirurgia de columna Tot tipus d intervencions d ortopèdia
Dr. Josep M. Cardona, Dra. Anna Costa, Dra. Anna Navarro, Dr. David Pineda, Dr. Àlex Puertas. Coordinador: Dr. Camilo Costa Policlínic Lleida Alcalde Sol, 4 25003 Lleida Tel. 973 273 100
Clínica de Ponent C/ Prat de la Riba, 79 Tel. 973 24 71 81 Tel. 973 27 79 27 (pressupostos d’intervencions)
27
Gabinet Ilerdenc de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Especialistes en Cirurgia, Ortopèdia i Traumatologia T Urgències especialitzades 24 hores al dia
T Cirurgia Artroscòpica
T Cirurgia dels Traumatismes
T Cirurgia amb Microscòpia
T Unitat de Maluc T Unitat de Colze T Unitat de Columna Vertebral T Unitat d’Espatlla
T Cirurgia Percutània T Tractament de fracassos protèsics T Infeccions de l’aparell locomotor
T Unitat de Mà
T Ortopèdia Infantil
T Unitat de Genoll
T Tractament i seguiment d’accidents de trànsit,
T Unitat de Peu
escolars i esportius
T Unitat de Turmell
Quadre mèdic
Prof. José Juan Fernández Dr. Emili Curià Dr. Antonio Gómez Dr. Ramon Jové Dr. Jaime Marín Dr. Jesús Orán Dr. Ferran Pérez Dr. José Carlos Saló Dr. Mariano Sánchez
Consulta d’especialistes tots els dies de la setmana (de 9.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 21.00 hores) Clínita Perpetuo Socorro · Bisbe Messeguer, 3 · Tel. 973 266 100 · 25003 Lleida
PUBLIREPORTATGE I REHABILITACIÓ PERINEAL EN LA DONA
Dr. Jaume Tarazona
Rehabilitació perineal en la dona amb
incontinència urinària d’esforç 1a part
La incontinència urinària d’esforç és el tipus més comú d’incontinència urinària en les dones (la funcional i la mixta són menys freqüents). Aquest tipus d’incontinència es presenta quan hi ha fuita d’orina de la bufeta durant una activitat física o esforç (tossir, aixecar alguna cosa que pesa o realitzar exercici). Causes
TT Cirurgia de l’àrea pelviana o de pròstata (en homes).
Símptomes El principal símptoma de la incontinència urinària d’esforç és la fuita d’orina quan:
La incontinència urinària d’esforç es produeix per la disfunció del mecanisme de tancament uretral durant la fase d’ompliment vesical:
TT Tossiu.
TT La bufeta i la uretra estan sustentades pels músculs del pis pelvià. L’orina passa des de la bufeta a través de la uretra fins a l’exterior.
TT Esternudeu.
TT L’esfínter és un múscul situat al voltant de l’obertura de la bufeta, que es comprimeix per evitar que l’orina s’escapi a través de la uretra.
El metge portarà a terme una anamnesi. El tractament dependrà de la manera com els símptomes afecten la vostra vida quotidiana. És possible que el metge us sol·liciti que porteu un diari urinari, on haureu de registrar la quantitat de vegades que orineu durant el dia i la nit i la freqüència de les fuites d’orina.
Quan qualsevol d’aquest grup de músculs es debilita, l’orina pot passar quan s’exerceix pressió a la bufeta. El debilitament dels músculs el pot causar diversos factors. I alguns, però, n’incrementen el risc: TT Haver tingut més d’un embaràs (més risc si el part ha estat vaginal). TT Si teniu prolapse pelvià (la bufeta, la uretra o la paret rectal sobresurten dins la vagina). Un part pot causar dany del nervi o als teixits de l’àrea pelviana. Això pot fer que es presenti prolapse pelvià mesos o anys després del part. TT Lesió a l’àrea uretral. TT Obesitat i situacions que augmenten la pressió intraabdominal.
30
TT Alguns medicaments.
TT Feu exercici. TT Teniu relacions sexuals.
Proves i exàmens
Després és probable que us faci un examen pelvià. En algunes dones, un examen pelvià pot revelar que la bufeta o la uretra estiguin sortint cap a la vagina. Els exàmens complementaris poden comprendre: TT Cistoscòpia per visualitzar la part interna de la bufeta. TT Examen de la tovallola sanitària. Se us demanarà que feu exercici mentre utilitzeu una tovallola sanitària. Després es pesa la tovallola per saber la quantitat d’orina que heu perdut.
REHABILITACIÓ PERINEAL EN LA DONA
El principal símptoma de la incontinència urinària d’esforç és la fuita d’orina quan tossiu, feu exercici, teniu relacions sexuals o esternudeu TT Ecografia abdominal i pelviana. TT Residus postmiccionals per mesurar la quantitat d’orina que queda després de la micció. TT Anàlisi d’orina per verificar si hi ha infecció urinària. TT Examen d’esforç urinari (de peu, amb la bufeta plena, i després haureu de tossir). TT Estudis urodinàmics per mesurar la pressió i el flux d’orina. TT Radiografies amb mitjà de contrast per examinar els ronyons i la bufeta.
Tractament Existeixen quatre tipus de tractament per a la incontinència urinària d’esforç: TT Canvis de comportament. TT Medicaments. TT Entrenament dels músculs del pis pelvià. TT Cirurgia.
CANVIS DE COMPORTAMENT Fer aquests canvis pot ajudar: TT Beveu menys líquid (si en preneu més del normal). TT No us aguanteu. Orineu immediatament després que noteu la urgència. Això pot ajudar a reduir la quantitat d’orina que goteja. TT Eviteu saltar o córrer.
TT Consumiu fibra per evitar l’estrenyiment, ja que això pot empitjorar la incontinència urinària. TT Deixeu de fumar. Això pot reduir la tos i la irritació de la bufeta. TT Eviteu l’alcohol i les begudes amb cafeïna com el cafè. Poden provocar ganes d’orinar. TT Reduïu el pes extra. TT Eviteu els aliments i les begudes que poden causar irritació de la bufeta, que inclouen el menjar picant, les begudes carbonatades i els cítrics. TT Si teniu diabetis, manteniu el sucre a la sang sota control.
ENTRENAMENT DELS MÚSCULS DEL PIS PELVIÀ Existeixen diferents maneres d’enfortir els músculs del pis pelvià. TT Bioretroalimentació. Aquest mètode pot ajudar-vos a aprendre a identificar i a controlar els músculs del pis pelvià. TT Els exercicis de Kegel poden ajudar a mantenir els músculs al voltant de la uretra enfortits i funcionant bé, la qual cosa evitarà la fuita d’orina. TT Els cons vaginals. Es col·loca el con dins la vagina. Després s’intenta comprimir els músculs del pis pelvià per sostenir el con al seu lloc. El con es pot utilitzar durant 15 minuts, dues vegades al dia. Es pot notar una millora en 4 o 6 setmanes.
MEDICAMENTS Els medicaments tendeixen a funcionar més bé en pacients amb incontinència urinària d’esforç de lleu a moderada. El metge pot receptar un medicament o més. TT Els medicaments anticolinèrgics ajuden a relaxar els músculs de la bufeta. Aquests inclouen: oxibutinina, tolterodina, darifenacina,
solifenacina, fesoterodina i mirabegró. Aquests medicaments són especialment útils quan la incontinència urinària és mixta (d’esforç i d’urgència). La duloxetina augmenta l’activitat del múscul estriat de l’esfínter vesical. TT La teràpia d’estrògens pot ajudar a millorar els símptomes en les dones que han passat per la menopausa. Aquests s’apliquen en forma de crema, d’òvul o d’un anell. TT La imipramina, un antidepressiu tricíclic, ajuda a relaxar els músculs de la bufeta.
CIRURGIES Si altres tractaments no funcionen, el metge pot recomanar la cirurgia. Pot ajudar si es té incontinència greu. La majoria dels metges suggereixen la cirurgia només després de provar amb altres tractaments. TT Una reparació vaginal anterior ajuda a restaurar la debilitat i la flacciditat de les parets vaginals. S’utilitza quan la bufeta sobresurt dins de la vagina (prolapse). TT Les injeccions de col·lagen fan que l’àrea al voltant de la uretra es torni més gruixuda, la qual cosa ajuda a controlar la fuita d’orina. És possible que hagi de repetir-se el procediment després d’uns quants mesos. TT La cinta vaginal sense tensió sosté la bufeta i la uretra. TT Els procediments de cabestrell vaginal n’utilitzen un que sosté la uretra. Les complicacions físiques són poc comunes i generalment lleus, però poden comprendre: TT Desgast de materials col·locats durant la cirurgia, com un cabestrell o un esfínter artificial. TT Fístules o abscessos. TT Dolor durant les relacions sexuals. TT Infeccions del tracte urinari. TT Fluix vaginal
C/ Bisbe Meseguer, 3 · 25003 Lleida Tel. 973 266 100 · Fax. 973 216 121 info@clinicaperpetuo.es · www.clinicaperpetuo.es
PUBLIREPORTATGE I KINE, TERÀPIES GLOPALS
Per evitar una possible cesària Una pacient de 32 anys embarassada de 33 setmanes ve al centre, derivada pel ginecòleg, perquè el nadó que espera té una presentació completa de natges.
L’objectiu del tractament era aconseguir la col·locació del bebè en posició cefàlica i evitar una possible cesària. El temps del tractament inicial va ser de dues setmanes, amb una sessió diària de 30 minuts.
Metodologia del tractament La primera fase va consistir en la realització d’una pauta d’exercicis que afavorís la col·locació del nadó. Aquests exercicis es realitzaven amb l’acompanyament d’una fisioterapeuta especialitzada en obstetrícia i ginecologia, i sempre consensuats amb el ginecòleg. Jordi Segura Fisioterapeuta · Osteòpata
34
Segueix-nos...
KINE, TERÀPIES GLOPALS
Osteopatia adults Osteopatia pediàtrica Fisioteràpia Hèrnia discal lumbar Prepart i postpart Incontinència urinària Gimnàstica hipopressiva Mézières/RPG Shiatsu Massatge Nutrició cel·lular activa Acupuntura Flors de Bach Logopèdia Tractaments per a sèniors Altres
En la segona fase, vam iniciar un tractament basat en la moxibustió (una tècnica de medicina xinesa en què es crema una herba, l’"Artemisia vulgaris", prop de la pell del cinquè dit del peu i en tots dos peus). Al cinquè dit del peu se situa un punt tradicional d’acupuntura anomenat 67 de bufeta. Aquest treball ens permet aconseguir l’objectiu del tractament. A més, li vam ensenyar uns exercicis per realitzar a casa durant el cap de setmana. L’objectiu del tractament es va aconseguir 11 dies després d’haver-lo començat. La pacient va notar una sensació diferent dins seu, “com si alguna cosa hagués canviat”. En aquest moment vam donar per acabat el tractament. Dos dies després d’haver-nos acomiadat, la pacient ens informava de la seva grata notícia: la seva filla es trobava en la posició cefàlica correcta!
Judith Alonso Fisioterapeuta especialitzada en Obstetrícia i Uroginecologia
KINE TERÀPIES GLOBALS Passeig de Ronda, 164, entresòl 1r 25008 Lleida | Santa Cecília, 20, baixos 25001 Lleida Tel. 973 23 37 03 Mòbil 677 56 16 59 info@centrekine.com www.centrekine.com
SALUT I QUÈ ÉS LA GRIP? ICS CatCentral
Què és la grip? La grip és una infecció de les vies respiratòries causada pel virus Influenza, que s’encomana fàcilment d’una persona a una altra. A Catalunya arriba a l’hivern, la majoria de vegades a partir de la segona quinzena de desembre, i s’incrementa habitualment durant les primeres setmanes de gener. En malalts de risc o d’edat avançada, pot produir una mortalitat remarcable per les complicacions associades a la malaltia, ja que ajuda a descompensar altres malalties de base.
Com es transmet? S’estén de forma considerable entre la població general, sobretot entre infants, adolescents i adults joves en molt poques setmanes. Es transmet amb facilitat d‘una persona a una altra: TT Per petites gotes que s’expulsen en tossir o esternudar. TT Per contacte de la pell o contacte oral amb persones malaltes de grip. TT Per tocar o compartir estris i objectes, sense netejar-los degudament.
Febre alta (39-40 °C), dolors musculars, tos seca, mal de cap, mal de coll, malestar general, nas tapat, sensació d’enfredoriment, secreció nasal i cruiximent
36
Quins símptomes provoca? El període d’incubació sol ser de dos dies. Després s’inicia de forma brusca, amb febre alta (39-40 °C), dolors musculars, tos seca, mal de cap, mal de coll, malestar general, nas tapat, sensació d’enfredoriment, secreció nasal i cruiximent. Aquests símptomes poden durar entre 2 i 7 dies. La tos i el cansament es poden allargar fins a 3 setmanes. Molts d’aquests símptomes són similars als dels refredats i altres malalties respiratòries. Generalment, el diagnòstic es realitza a partir dels símptomes. Podeu passar la grip sense ser atesos per cap professional sanitari. Consulteu un professional mèdic si no milloreu a partir del quart dia, si teniu sensació d’ofec o sou una persona gran o amb una malaltia crònica.
QUÈ ÉS LA GRIP
Què heu de fer? No hi ha cap medicament que curi la grip. Alguns medicaments, com els analgèsics (medicaments per calmar el dolor) i els antitèrmics (medicaments per abaixar la temperatura, com ara el paracetamol o l’ibuprofèn), ajuden a alleujar o escurçar algunes de les molèsties. Els antibiòtics no curen la grip. Us recomanem que: TT Beveu aigua, sucs, brous i infusions. Si no teniu gana, no cal que mengeu aliments sòlids. TT Eviteu de fumar. TT Descanseu i feu repòs. TT No deixeu cap medicament que estigueu prenent de forma habitual. TT Preneu caramels sense sucre per a la irritació de la gola, eviteu tossir i gargamellejar si no és per treure mocs. TT Tapeu-vos la boca i el nas amb mocadors de paper quan tossiu i esternudeu, i llenceu-los després de cada ús. TT Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó, especialment després de tossir. TT Ventileu sovint els espais tancats obrint les finestres. TT Eviteu el contacte amb persones malaltes de grip. TT Netegeu i desinfecteu regularment amb els productes habituals les superfícies dures. TT Eviteu compartir gots, coberts, raspalls de dents i altres objectes que puguin haver estat en contacte amb saliva o secrecions. TT A les llars d’infants, augmenteu la neteja i desinfecció de joguines.
Com la podeu prevenir? Us recomanem que us vacuneu cada any perquè el virus de la grip canvia contínuament. El període ideal són els mesos d’octubre i novembre.
Us recomanem que us vacuneu si sou:
Persones amb alt risc de complicacions: TT Persones de 60 anys o més, internades en institucions com ara residències.
TT Adults i infants amb malalties pulmonars (inclosa l’asma) o cardiovasculars cròniques, i amb malalties cròniques metabòliques (diabetis mellitus), renals, hepàtiques, hemoglobinopaties i amb anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió.
TT Persones amb obesitat mòrbida.
TT Dones embarassades. Persones que poden transmetre la grip: TT Professionals de la salut, treballadors d’institucions com ara residències, professionals d’assistència domiciliària.
TT Persones que conviuen amb persones d’alt risc.
TT Membres de serveis públics essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, d’emergències sanitàries, d’institucions penitenciàries…
Podeu rebre la vacuna gratuïtament al vostre centre d’atenció primària de salut. La vacuna antigripal és la millor mesura per prevenir la grip i les seves complicacions. Les vacunes estan molt purificades i gairebé no provoquen reaccions locals ni generals, com febre i malestar. Recordeu que aquestes vacunes no contenen virus amb capacitat infectiva i, per tant, qualsevol infecció similar a un refredat que pugueu tenir després de la vacuna no hi està relacionada. Està contraindicada en cas de malaltia aguda, al·lèrgia a una dosi anterior de la vacuna o a algun dels seus components. En cas de dubte, podeu trucar al vostre centre de salut i consultar els professionals d’infermeria o de medicina que us atenen habitualment. Les farmàcies també són un punt de consulta. Igualment, podeu trucar al telèfon d’informació de CatSalut Respon 24 hores (061), on us donaran consells per curar-vos la grip.
VITHAS SALUT I BEAUTYUM
Uns glutis perfectes per a aquest estiu Arriba el bon temps i volem lluir bronzejat, però després de tot l’hivern ens costa posar-nos el biquini. Caldrà preparar-nos duent una dieta equilibrada, exercicis localitzats i solucions estètiques que, amb tractaments mínimament invasius, poden corregir qualsevol imperfecció. Us expliquem les tècniques més innovadores i eficaces per perdre aquests cúmuls de greix que tant ens molesten.
CAVITALYX
Els ultrasons de cavitació són una gran eina per tractar el greix localitzat. Si els combinem amb mesoteràpia i pressoteràpia, llavors en potenciem encara més el resultat. És una tècnica no invasiva, que redueix el perímetre, elimina cúmuls de greix i tracta la cel·lulitis. L’emissió dels ultrasons sobre un teixit gras tractat abans amb una infiltració lipolítica aconsegueix dissoldre i eliminar el greix que hi ha a les cèl·lules adiposes. Després de realitzar el tractament amb els ultrasons, es realitza una sessió de pressoteràpia o un massatge de drenatge limfàtic per afavorir l’eliminació del greix. Es recomana realitzar de 4 a 6 sessions cada 7 o 15 dies.
HIDROLIPOCLÀSIA ULTRASÒNICA ASSISTIDA
La hidrolipoclàsia és una tècnica que aconsegueix tractar i eliminar l’acumulació de greix en zones com cartutxeres, abdomen, cara interna de les cames, genolls, esquena, cuixes, etc. en tres passos: emulsionar el greix amb sèrum hipotònic, aplicar ultrasons de cavitació i després aspirar el producte oliós mitjançant microcànules. Amb la hidrolipoclàsia aspirativa s’aconsegueix en una única sessió tractar l’acumulació de greix i eliminar-lo de manera definitiva. Els resultats es comencen a notar l’endemà. Quan es retira l'embenat compressiu que es col·loca des-
38
prés de la hidrolipoclàsia, la zona ja té una altra harmonia, tot i que hi hagi una inflamació normal i alguns morats. A mesura que passen els dies, i amb l’ajuda dels massatges de drenatge limfàtic, els resultats comencen a definir-se, fins que, passades unes 5 o 6 setmanes, ja podríem parlar de resultats definitius. Amb aquesta tècnica no existeix l’efecte rebot, les cèl·lules grasses no es reprodueixen una vegada eliminades, per això si s’augmenta de pes és molt probable que el teixit gras s’acumuli en altres zones i no a les tractades amb la hidrolipoclàsia aspirativa. La pell de la zona no es veurà afectada ni per la flacciditat ni per la pèrdua de to muscular; al contrari, si, per exemple, es tracta un abdomen que a part de greix acumulat presenta flacciditat, un cop realitzada la hidrolipoclàsia aquesta es veurà reduïda. En resum, després de la hidrolipoclàsia aconseguim:
T Eliminar el greix localitzat. T Reduir centímetres. T Combatre la pell de taronja. T Resultats visibles des del primer dia i definitius.
T Sense efecte rebot. T Cap risc que aparegui flacciditat o pèrdua de to muscular a les zones tractades. La hidrolipoclàsia és una nova manera d’extreure el greix localitzat de manera menys invasiva i amb millors resultats. Definitivament, la tècnica més sol·licitada per la nostra pacient.
Vine, coneix-nos i no et quedis amb cap dubte. La primera visita informativa és gratuïta. Durant aquesta visita, un dels nostres metges valorarà el teu cas en particular i et donarà informació sobre el tractament que t’interessa, les alternatives que existeixen i t’aclarirà tots els dubtes que et puguin sorgir.
39
SALUT I LACTÀNCIA MATERNA
De la lactància materna no només se’n beneficia el nadó Les dones que donen el pit als seus fills es beneficien d’una recuperació més ràpida després del part, tenen nivells més baixos d'estrès i perden pes amb més facilitat després de l’embaràs, especialment si el període de lactància es manté durant almenys sis mesos1. I aquests beneficis per a la dona no acaben una vegada el nen abandona aquest tipus d’alimentació, sinó que es prolonguen a llarg termini, més enllà del període de lactància. Diversos estudis han demostrat que les mares que alleten els seus fills tenen menys risc de patir alguns tipus de càncer, com el de mama i ovari, i, possiblement, un menor risc de patir malalties com la hipertensió, la diabetis, un augment del colesterol en sang o altres malalties cardiovasculars.
Quines són les cures recomanades per a la mare durant la lactància?
No s’ha de fumar durant el període de lactància. L’exposició del nadó al fum del tabac augmenta el risc que pateixi problemes respiratoris, infeccions pulmonars o infeccions de l’oïda.
La lactància també s’associa a alguns problemes ben coneguts com la mastitis (infecció i inflamació dels conductes de la llet), la ingurgitació (congestió) mamària, i el dolor i les clivelles del mugró. Algunes cures que poden ajudar davant l’aparició de mastitis són la realització de massatges al pit i la seva estimulació per expulsar la llet manualment. A més, alletar els nadons de manera freqüent i continuada pot ser molt útil per a les dones que pateixen congestió mamària. Altres cures útils per a aquelles mares que pateixin dolor o lesions als mugrons consisteixen a posar compreses d’aigua tèbia sobre la mama després de donar el pit.
A més, les mares lactants han de tenir especial precaució a l’hora de prendre medicaments, ja que molts fàrmacs arriben fins a la llet materna i poden no ser segurs per al nadó. En cas que sigui necessari iniciar o abandonar algun tractament, és recomanable consultar amb el metge, ja que pot passar que els medicaments que eren segurs durant l’embaràs no ho siguin tant durant el període de lactància.
Igual que durant l’embaràs, també és important menjar de forma adequada quan s’està alletant. Durant aquest període, una dona ha de consumir de mitjana unes 300 calories més per dia per obtenir l’energia necessària per viure i permetre el creixement adequat del seu bebè. A més, durant la lactància és especialment important mantenir-se
Durant la lactància és recomanable reduir el consum de cafeïna a una tassa de cafè o te al dia, ja que la ingesta de majors quantitats d’aquesta substància pot produir agitació o insomni en el nadó. A més, és recomanable evitar el consum d’alcohol. Aquesta substància afecta la baixada de la llet i arriba al nadó a través de la llet materna.
40
Quin tipus d’alimentació és recomanable seguir durant la lactància?
LACTÀNCIA MATERNA
ben hidratada i assegurar-se la quantitat de líquid necessària. D’altra banda, hi ha una sèrie de nutrients essencials que són necessaris perquè tant la mare com el seu nadó estiguin sans, i que s’aconsegueixen seguint una alimentació variada que inclogui tots els diferents grups d’aliments. D’aquesta manera podrem assegurar una ingesta adequada de nutrients essencials com el calci (lactis, espinacs), carbohidrats i fibres (cereals integrals, fruites i verdures), àcid fòlic (vegetals de fulla verda, cítrics, fruita seca), greixos saludables (oli d’oliva), ferro (carns magres, llegums), proteïnes (carn, peix) i vitamines A, B6, B12, C i D3. Les dones que alleten han d’evitar consumir certs tipus de peix, com el tauró o el peix espasa, per l’alt nivell de mercuri que contenen. El mercuri és una substància que pot passar al nadó través de la llet materna i pot causar problemes al cervell i al sistema nerviós del petit. En canvi, sí que poden consumir durant la lactància altres tipus de peix amb menor quantitat de mercuri, com la tonyina o el salmó, encara que no més de dues vegades per setmana. Finalment, és recomanable tenir certa precaució a l’hora de consumir alguns aliments altament al·lergògens, com les maduixes i el cacauet, ja que poden passar al lactant a través de la llet materna i augmentar el risc que el nadó desenvolupi una al·lèrgia alimentària futura. Què representa la lactància per al nadó i la seva salut? És recomanable que les dones donin el pit als seus fills durant, almenys, el primer any de la seva vida, sempre que sigui possible. Això és així perquè sabem que alimentar el nadó amb llet materna proporciona beneficis per al lactant a curt i llarg termini. La llet materna conté diversos compostos, com hormones i agents antiinflamatoris i antiinfecciosos, que estimulen el creixement i la mobilitat de l’estómac i l'intestí del nadó i promouen la seva maduració. Per això, a curt termini, els nens alimentats amb el pit gaudeixen d’una millor funció gastrointestinal i immunitària i pateixen menys infeccions d’estómac, urinàries, respiratòries o d’orella mentre dura el període de lactància davant dels nens
que són alimentats amb llet artificial. En molts països, la lactància materna ha demostrat que és un dels factors que s’associa a una major reducció de la mortalitat infantil. Els beneficis de la lactància es prolonguen més enllà de la finalització del període de lactància, i poden gaudir-se durant la infància o, fins i tot, en l’edat adulta. A llarg termini, els nens que han estat alletats per les seves mares, en comparació dels que han estat alimentats a base de llet de fórmula, tenen menys risc de patir malalties agudes com l’otitis mitjana i determinades malalties cròniques, com l’obesitat, el càncer, les al·lèrgies o la diabetis, així com malalties adultes del cor o malaltia inflamatòria intestinal. A més, s’ha vist que la lactància materna pot millorar el desenvolupament neurològic i cognitiu durant la infància i l’adolescència, i que millora el desenvolupament visual i auditiu, especialment en nens prematurs. I aquests beneficis semblen majors com més s'allarga el període de lactància. De fet, s’han associat majors puntuacions als tests cognitius amb els adults joves alimentats amb llet materna durant 7-9 mesos, puntuacions que són inferiors, doncs, en els adults que van ser alletats per les seves mares durant menys temps. També s’ha associat el manteniment de la lactància materna durant quatre mesos o més amb un menor risc de patir problemes de comportament en nens de cinc anys per comparació a durades més curtes d'alletament.
41
PUBLIREPORTATGE I ADIPOCITÒLISI PER INTRALIPOTERÀPIA
ADIPOCITÒLISI PER INTRALIPOTERÀPIA La solució definitiva i sense cirurgia per a l’eliminació del greix localitzat Dins dels tractaments no quirúrgics per reduir el greix localitzat, i després dels modestos resultats obtinguts amb totes les tècniques a base d’ultrasons, s’ha erigit com a referent en aquest àmbit una nova tècnica que, per la seva eficàcia i seguretat, és, actualment, l’única alternativa comparable a la liposucció i tècniques quirúrgiques afins. Ens referim, òbviament, a l’adipocitòlisi, un tractament en el qual, mitjançant la tècnica de la intralipoteràpia, s’injecta directament al teixit adipós una solució detergent que trenca l’adipòcit, la cèl·lula que emmagatzema el greix.
L’adipocitòlisi per intralipoteràpia compta amb l’avantatge addicional que evita la flacciditat posterior i millora l’aspecte i la textura de la pell A més, la tumescència que aquesta substància produeix en el teixit adipós permet que l’aplicació posterior d’ultrasons externs n’augmenti l’eficàcia en produir una microcavitació efectiva en aquest teixit i, per tant, que ambdós junts aconsegueixin un efecte sinèrgic que, com apuntàvem anteriorment, no té parangó amb la resta de tècniques no quirúrgiques actuals per a aquest fi, i que compta amb l’avantatge addicional que eviten la flacciditat posterior i millora l’aspecte i la textura de la pell. Per a l’aplicació del tractament se segueix el protocol següent: un cop descartats els casos no indicats, i després de la corresponent història clínica, es realitza una anàlisi de la composició corporal i una valoració de l’estat nutricional mitjançant impendanciometria, així com una plicometria (mesurament del plec de greix), juntament amb la delimitació i el mesurament de la zona que s’ha de tractar i dels perímetres de les àrees adjacents. Tot seguit, mitjançant la intralipoteràpia (una tècnica molt específica d’ús exclusiu per a metges entrenats), s’infiltra directament al teixit gras la substància detergent que induirà el buidament del contingut de l’adipòcit i dissoldrà el greix, que finalment s’eliminarà via limfàtica i urinària.
42
ADIPOCITÒLISI PER INTRALIPOTERÀPIA
Passats uns minuts, es procedeix a l’aplicació d’ultrasons externs amb uns paràmetres determinats, que, com hem explicat, complementaran el tractament i en milloraran els resultats. Aquestes sessions d’ultrasons es repeteixen amb freqüència setmanal mentre duri el tractament i, a més, es poden combinar amb altres tractaments, com el drenatge limfàtic, l'ozonoteràpia o la carboxiteràpia per maximitzar-ne l’eficàcia o tractar paral·lelament problemes associats, com la cel·lulitis i flaccides, en la zona en qüestió. Aquesta tècnica no està indicada per tractar el sobrepès ni l’obesitat, sinó, com hem dit, els cúmuls de greix localitzat resistents a qualsevol tractament dietètic. Dins d’aquests es poden tractar tant els anomenats primaris (de caire hormonal i/o hereditari), que es localitzen sobretot a la meitat inferior corporal (cartutxeres, cara interna de les cuixes i genolls, etc.), com els secundaris (lligats als hàbits alimentaris), més freqüentment situats en la meitat superior corporal (abdomen, flancs, plec toràcic, papada, cara posterior dels braços, etc.), i els patològics o Iatrògens (relacionats amb certes patologies o l’ús de determinats fàrmacs), com la gepa de búfal o alguns lipomes. La reducció del greix que s’aconsegueix és permanent en totes aquestes zones, si bé
Un equip professional al vostre servei cada dia
Aquesta tècnica no està indicada per tractar el sobrepès ni l’obesitat, sinó els cúmuls de greix localitzat
en les de tipus secundari, pel fet que estan relacionades amb la ingesta, poden recuperar-se parcialment o totalment en cas que es guanyi pes. Finalment, cal dir que són necessàries generalment diverses sessions, variables segons cada cas, per assolir resultats comparables o superposables a la liposucció, si bé des de la primera sessió ja s’objectiva la disminució del cúmul de greix en qüestió. El tractament és molt poc molest, perfectament tolerat i no requereix cap tipus de convalescència. A més, com que la substància injectada és un derivat de l’àcid desoxicòlic, un component fisiològic de la bilis, els efectes secundaris són pràcticament inexistents i, en cas que es de produïssin, són lleus (calor, envermelliment, pruïja...), locals i de poca durada. Per totes aquestes característiques explicades, l’adipocitòlisi per intralipoteràpia és, sens dubte, actualment el referent dels tractaments no quirúrgics per tractar el greix localitzat, sola o combinada amb ultrasons, i és, per la seva seguretat i eficàcia, un dels tractaments més sol·licitats en l'actualitat. Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus Màster en Ozonoteràpia Mèdica
C/ Segrià, 26-30. Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.grupnexus.com
traducció · correcció · interpretació
Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Tel. 973 28 81 38 - Fax 973 28 99 70 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com
ACTUALITAT I PRATS ADVOCATS
Què podem fer com a propietaris d’un pis o un local davant l’impagament del lloguer?
Impagament del lloguer
Xavier Prats Director Prats Advocats
Fins fa no gaire, tenir una propietat llogada era un actiu que, “a priori”, comportava uns ingressos recurrents i periòdics per al seu propietari; però a causa de l’actual context socioeconòmic, cada vegada són més les famílies o empresaris que no poden fer front al pagament del lloguer del pis on viuen o del local on desenvolupant la seva activitat empresarial, de manera que aquesta via d’ingressos es veu frustrada perquè el llogater deixa de pagar la mensualitat. Sens dubte, aquesta és una situació que actualment preocupa moltes famílies, que compten amb aquests ingressos extraordinaris
Carrer Vallcalent, 1, 8è C Edifici Trading Balmes 25006 LLEIDA 973 240 564 info@pratsadvocats.com www.pratsadvocats.com
46
El desconeixement dels tràmits que s’han de seguir per recuperar els diners pendents de cobrar, el procediment per recuperar la possessió i les claus de l’immoble i el cost que ens suposarà són els aspectes que més preocupen els propietaris.
Cal esperar algun termini específic per iniciar un procediment de reclamació de lloguer o de desnonament, si fos el cas?
Es poden acumular les reclamacions del lloguer que ens deuen i de desnonament per recuperar les claus del immoble?
Davant l’impagament d’una sola mensualitat, ja podem iniciar els tràmits; però és força habitual que els propietaris donin el benefici del dubte i esperin un parell de mesos amb l’esperança de “veure si paguen”.
Sí. Actualment en un mateix procediment podem fer les dues coses: reclamar les mensualitats que es deuen i iniciar els tràmits per al desnonament.
PRATS ADVOCATS
Amb la darrera reforma del desnonament exprés s’ha avançat molt en els tràmits judicials Com funciona el procediment? Si bé és cert que amb la darrera reforma del desnonament exprés s’ha avançat molt en els tràmits judicials, aquests segueixen sense ser tan ràpids com voldríem. El primer pas que s’ha de seguir és la interposició de la demanda a partir de la qual el llogater disposa de 10 dies per pagar, oposar-se o no dir res. Amb el mateix requeriment, el jutjat assenyalarà un dia per realitzar el desnonament o el llançament judicial. Si el llogater s’oposa a la demanda, el jutge fixarà un dia de judici per escoltar els motius pels quals aquest s’oposa a pagar i a marxar de l’immoble. El més freqüent en aquests judicis és argumentar que s’ha pagat el deute, ja que la resta de motius acostumen a ser desestimats. Finalment, es realitza el desnonament de l’immoble, sempre que sigui possible, respectant la data fixada amb l’admissió de la demanda.
tinuï ocupant l’immoble, haurem de fer una reclamació extrajudicial abans de la demanda. Normalment, enviem un burofax i hem d’esperar un mes per veure si paga o diu alguna cosa.
I si el pis està destrossat? En ocasions, quan arribem al desnonament ens trobem amb l’habitatge o el local en pèssimes condicions. Davant aquestes situacions, els propietaris teniu el dret a reclamar els danys ocasionats a la vostra propietat. L’acta que fa el jutjat durant el desnonament, ens servirà de prova per demostrar els danys i iniciar la reclamació.
I si el llogater truca al propietari dient que vol marxar del pis o que ja ha marxat i ha deixat les claus a la bústia. Què podem fer? Per tal d’evitar futurs problemes, és important comptar amb algun tipus de document de lliurament de claus o de resolució de contracte (nosaltres ens en podem encarregar). Evitarem problemes com denúncies als Mossos per canvi de pany, coaccions, etc. Penseu que encara hi ha gent amb molt mala fe
I si els contractes de llum i subministraments estan a nom del propietari, els podem donar de baixa? Podem canviar el pany del pis? Com a consell per als propietaris, nosaltres sempre recomanen que tots els subministraments estiguin a nom del llogater. Ens evitarem mals de cap i despeses innecessàries. Dit això, davant un impagament del lloguer és important no pensar a tallar els subministres, ni tampoc canviar el pany del pis. Aquests fets són coaccions penals i poden ocasionar-vos greus problemes.
I els costos del procediment? El nostre despatx us farà un pressupost molt ajustat, tancat i sense sorpreses. El cost final dependrà, en gran part, de l’import pendent de liquidació i de la quantitat que el llogater pagava mensualment. Avui dia tenim la sort que si el propietari és una persona (i no una societat) no caldrà pagar la taxa judicial. A Prats Advocats som especialistes en desnonaments, resolució de contractes de lloguer i en assessorament al propietari. Buscarem la millor solució per a la vostra tranquil·litat i ens encarregarem de tots els tràmits amb agilitat i sense sorpreses.
Buscarem la millor solució per a la vostra tranquil·litat
Un cop iniciada la demanda, el llogater pot continuar quedant-se al pis? Ho podem evitar? Si és la primera reclamació que li fem, sigui judicial o extrajudicial, i paga amb el requeriment, el llogater té dret a quedar-se a l’immoble. Això es coneix com a enervació del desnonament. Si el que volem és evitar o assegurar-nos que el llogater no con-
47
NEURO LLEIDA
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
NeuroLleida Doctor, em comença a fallar la memòria... És greu? Què és normal i què no és normal en l’envelliment? L’augment de l’edat produeix una sèrie de declivis naturals en moltes de les funcions de les persones, tant en les físiques com en les cognitives. Igual que la resta del cos, el cervell canvia a mesura que envelleix, i és per això que no és estrany que les persones, a mesura que es van fent grans, puguin notar que tenen menys agilitat mental, més oblits o més dificultats per fer dues coses a la vegada. Aquests poden ser signes naturals associats a l’envelliment normal pels quals la persona no hauria de preocupar-se. En canvi, quan els oblits comencen a ser freqüents i repetits i afecten diverses àrees de la vida de la persona, pot ser que s’estigui entrant en una etapa diferent del procés d’envelliment, en l’anomenat deteriorament cognitiu lleu. El deteriorament cognitiu lleu és una etapa intermèdia entre el declivi normal esperat per l’edat i la situació de deteriorament més greu coneguda com a demència. TT Es caracteritza per un canvi significatiu en el fun-
cionament cognitiu de la persona respecte al seu funcionament previ en relació amb la memòria, el llenguatge o l’atenció, però sense veure’s afectada la capacitat de la persona per funcionar autònomament en la seva vida quotidiana. TT La prevalença estimada de deteriorament cognitiu lleu en la població general és d’un 10-20% en les persones més grans de 65 anys, i els estudis han demostrat que aquestes persones tenen un risc més elevat de desenvolupar posteriorment una demència. 48
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
El cervell canvia a mesura que envelleix, i és per això que no és estrany que les persones puguin notar que tenen menys agilitat mental
Aquí
Què cal fer davant la sospita d’un deteriorament cognitiu lleu? És molt important el diagnòstic precoç i fiable de Deteriorament Cognitiu Lleu mitjançant valoracions mèdiques, així com una valoració neuropsicològica exhaustiva. L’objectiu és detectar possibles factors que puguin explicar els problemes de memòria i començar al més aviat possible el tractament.
Quin és el tractament d’elecció per al deteriorament cognitiu lleu? Els estudis científics recents han aportat evidències que els símptomes i repercussions funcionals associats al deteriorament cognitiu lleu poden ser tractats i millorats. TT Els programes que resulten més efectius per tractar el deteriorament cognitiu lleu són els anomenats PROGRAMES MULTICOMPONENTS, que fan èmfasi en el treball cognitiu (memòria, atenció, llenguatge), però que també han d’incloure el treball sobre l’àrea física, així com el foment de canvis en l’estil de vida i la potenciació de la interacció social. L’aplicació sistemàtica d’un programa d’intervenció que inclogui tots aquests components ha demostrat que aconsegueix millorar el funcionament cognitiu de les persones que presenten deteriorament cognitiu lleu i prevenir o endarrerir la seva conversió a demència. 49
NEURO LLEIDA
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
NeuroLleida El programa ofereix un tractament estructurat, sistemàtic i adaptat a cada persona, tot intervenint sobre les funcions cognitives, físiques, relacionals i emocionals.
Què és el programa NEUROACTIVA’T? NEUROACTIVA’T és el programa que ha posat en marxa NEUROLLEIDA adreçat a persones que presenten Deteriorament Cognitiu Lleu, i que persegueix com a objectiu general millorar les funcions cognitives. El programa treballa en grups reduïts i homogenis, i ofereix un tractament estructurat, sistemàtic i adaptat a cada persona, tot intervenint sobre les funcions cognitives, físiques, relacionals i emocionals. TT Àrea Cognitiva: es realitzen exercicis per poten-
ciar l’atenció, la memòria, el llenguatge i les funcions executives (abstracció, memòria de treball, flexibilitat cognitiva, atenció dividida, pensament conceptual). També s’ensenya a identificar els oblits quotidians i a desenvolupar estratègies anticipatòries per prevenir-los. TT Àrea Física: treball directe sobre les capacitats
físiques, en què es combinen exercicis de psicomotricitat i exercici aeròbic. TT Àrea Relacional i d’Integració Comunitària: se
centra a promoure la pràctica d’activitats significatives, al mateix temps que s’afavoreix l’experimentació directa de les diferents possibilitats que hi ha en l’entorn comunitari.
www.geminigrup.com
50
TT Àrea Psicoafectiva: es fa èmfasi en la psico-
afectivitat i s’incideix en l’autoregulació emocional, el treball sobre la motivació i la percepció d’autoeficàcia, tot ensenyant estratègies efectives per millorar-les.
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
NEUROACTIVA’T compta amb un equip de professionals interdisciplinaris que treballen de manera coordinada per proporcionar una atenció d’excel·lència, basada prèviament en una valoració integral de les necessitats de cada persona, aplicant un tractament el màxim d’individualitzat i adaptat a cada persona. L’equip de professionals està format per neuropsicòlegs, fisioterapeuta, logopeda i terapeuta ocupacional. Ajudem el pacient i la seva família a aconseguir el major grau d’autonomia funcional, així com el millor nivell de benestar i de satisfacció personal. Per a més Informació, podeu adreçar-vos a Laia Ribas:
NEUROLLEIDA, servei de rehabilitació funcional d’ASPID C/ Roger de Llúria, 6 · 25005 Lleida Tel. 973 22 89 80 a/e: iribas@aspidlleida.com aspid@aspid.cat
51
PUBLIREPORTATGE I La Diputació de Lleida
Unes 250 persones amb factors de risc s’han fet les proves al Bus de la Salut El “Bus de la Salut” ja ha visitat el Segrià, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i la Noguera per fer les proves de detecció precoç de malalties cardiovasculars i renals El Segrià, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i la Noguera són les cinc comarques per on ja ha passat el Bus de la Salut des que es va posar en marxa el passat 15 de gener, i unes 250 persones amb factors de risc cardiovascular les que s’hi han fet les proves de detecció precoç de malalties cardiovasculars i renals. Cadascuna de les persones citades segueix un circuit amb proves indolores i sense cap efecte secundari que requereixen uns 45 minuts per individu. S’inicien amb una entrevista per conèixer l’estil de vida i els hàbits alimentaris. També s’extreu una mostra sanguínia punxant el dit, i una d'orina per saber com funcionen els ronyons, quin és el nivell de colesterol i altres paràmetres. A continuació, mitjançant una ecografia (com les que es fan a l’embaràs), es visualitza l’estat de les artèries caròtides (situades al coll) i femorals (situades als engonals), de manera que s’obté una visió general de la situació en què es troben totes les artèries del cos: l’engruiximent de la paret arterial o la presència de plaques de greix. Aquesta tècnica permet obtenir informació per evitar futurs episodis cardiovasculars (infart, angina de pit, feridura, ictus o embòlia). 52
Els resultats de les proves efectuades queden registrades a l’historial clínic del pacient i el metge de família hi tindrà accés per poder determinar el diagnòstic per a cada persona. La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA), han posat en marxa el Bus de la Salut. Es tracta d’un estudi científic pioner a Catalunya que permetrà realitzar en 3 anys proves a 12.000 persones de tota la província de Lleida amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal.
La Diputació de Lleida
Més d’un centenar de municipis lleidatans incorporen desfibril·ladors gràcies al suport de la Diputació L’adquisició d’aquests aparells també inclou la formació necessària per conèixer-ne el funcionament i ajudar a sensibilitzar la població sobre els factors de risc cardiovascular La Diputació de Lleida ha finançat l’adquisició i instal·lació de més d’un centenar de desfibril·ladors externs automàtics (DEA) en diferents municipis de les comarques lleidatanes. La corporació lleidatana disposa de diferents línies d’ajuts adreçades als consistoris per a la renovació dels consultoris mèdics locals, però també per al seu manteniment i per a l’adquisició d’equipament sanitari amb l’objectiu de millorar l’eficiència de la sanitat. Entre el material adquirit mitjançant aquests ajuts hi ha electrocardiògrafs, pulsioxímetres, ECO-Doppler, tensiòmetres, fonendoscopis, un aparell de nebulització o un oto-oftalmoscopi, entre d’altres. No obstant això, l’aparell que més s’ha adquirit i distribuït als municipis mitjançant aquests ajuts ha estat el desfibril·lador, ja que la seva simplicitat fa possible que qualsevol persona amb una prèvia formació del maneig de l’aparell sigui capaç d’utilitzar-lo amb èxit i reduir les seqüeles o evitar la mort d’una persona que pateixi una aturada cardiorespiratòria. A més de l’adquisició de l’aparell, la corporació lleidatana també ha començat a finançar un paquet de formació per explicar el funcionament del desfibril·lador a la persona o persones que es de-
terminin com a responsables del seu ús. Aquesta formació és un valor afegit molt important i, alhora, ajuda a sensibilitzar la població en factors de risc cardiovascular. Des de l’any 2011, la corporació ha finançat la instal·lació de més d’un centenar de desfibril·ladors en diferents municipis de les comarques lleidatanes. La seva instal·lació en espais públics és cada vegada més habitual, ja que la immediatesa en cas d’una aturada cardíaca és primordial i els desfibril·ladors donen una primera assistència mentre arriben els serveis d’emergència. Aquests aparells se situen en espais públics on es reuneix molta gent (com les piscines municipals a l’estiu, les pistes poliesportives o els locals socials), a banda de tots els consultoris mèdics, que en disposen a l’interior de les seves consultes. Municipis com la Coma i la Pedra, Vallfogona de Balaguer, Granyena de les Garrigues, la Sentiu de Sió, Rialp, la Pobla de Segur o Torrelameu ja disposen d’un aparell com aquest, que genera una descàrrega elèctrica que pot reactivar la funció cardíaca. Cervera ha estat un dels darrers municipis beneficiaris d’aquests ajuts de la corporació provincial en l’àmbit de la salut pública.
·T
ACTIVITATS
Associació Síndrome de Down de Lleida
Estudi TESDAD (té verd) Fa dos anys es va iniciar l’estudi TESDAD, realitzat pel Grup d’Investigació Clínica en Farmacologia Humana i Neurociències de l'IMIM (Institut Hospital de Mar d’Investigacions Mèdiques), i el Grup d’Anàlisi Neuroconductual del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Des del 2012 ja hi ha alguna família de Down LLEIDA que participa en l’estudi i l’any 2013 s’hi incorporen unes quantes més. Aquest estudi, format aquest últim any per 100 persones amb síndrome de Down i majors de 18 anys, permet als investigadors demostrar que l’EGCG ("epigalocatequina galato", present al te verd) millora el rendiment cognitiu de persones amb síndrome de Down. Els subjectes, voluntaris, han realitzat diàriament i durant un any un tractament amb el compost present al te verd i, conjuntament, un entrenament cognitiu setmanal amb el programa FesKits Estimulació Cognitiva cedit per Espai Salut per a l’estudi.
El passat dimarts 9 de desembre va venir el Dr. Rafael de la Torre, un dels investigadors de l’estudi, a explicar-ne els resultats a totes les famílies de Down Lleida participants. Els resultats són els esperats, i han demostrat que, amb diferència significativa, l’eficàcia de l'EGCG, juntament amb l’estimulació cognitiva, millora la plasticitat i regeneració neuronal i, per tant, la memòria, l’atenció i moltes altres capacitats cognitives de les persones amb síndrome de Down. En aquest moment, s’ha contac-
Tinc una urgència. On m’adreço?
El sistema sanitari públic posa a la vostra disposició diversos recursos als quals us podeu adreçar en cas que us trobeu davant d’una urgència mèdica. Podeu anar al vostre centre d’atenció primària (CAP) i, fora del seu horari habitual, als centres amb atenció continuada, que estan en funcionament durant més hores. També, si es tracta d’una urgència, sempre podeu trucar al telèfon 061, CatSalut Respon, on metges i infermeres donen consells de salut i assessoren sobre què cal fer en cada situació. Si cal, envien el metge a domicili o una ambulància. Recordeu que si no és estrictament necessari, no heu d’anar directament als serveis d’urgències dels hospitals. Així s’evita que es col·lapsin en detriment de les persones que més els necessiten. En cas d’emergència, heu de trucar al 112
54
-
tat amb empreses que poguessin comercialitzar com a batut el compost present al te verd, i se n’ha trobat la fórmula, però cal aconseguir inversors per poder fer-ho realitat. Els mateixos investigadors també han pensat un programa d’estimulació cognitiva consistent en un videojoc perquè sigui més entretingut per a les persones que en faran ús. Es poden fer aportacions als fons necessaris mitjançant el micromecenatge, a través de la plataforma www.cridard.imim.es
ACTIVITATS
Associació contra el Càncer
ACTIVITATS AECC-Catalunya contra el Càncer Relleu de Junta a Agramunt En un acte entranyable, es va fer un homenatge d’agraïment a la Junta Local d’Agramunt, presidida per la Sra. Àngels Prats, que hi ha treballat intensament durant 20 anys. En l’acte, presentat per la regidora de Cultura, la Sra. Mercè Cases, el president de l’AECC, el Sr. Manuel López, va imposar la insígnia d’honor de voluntari a totes les que han format aquesta junta, i va encoratjar la nova a continuar amb el mateix entusiasme. La Dra. Margaret Creu, del CAP d’Agramunt, va exposar en una interessant xerrada els avenços aconseguits mitjançant la investigació en la lluita contra la malaltia.
Campanya de protecció de la pell a la neu
Marxa nòrdica a Balaguer S’ha iniciat a Balaguer, amb bona acollida, un taller de marxa nòrdica. La pràctica d’aquest esport té com a objectiu millorar la qualitat de vida, la capacitat pulmonar, la mobilitat de braços i cames, la flexibilitat, la coordinació i el retorn limfàtic, i facilitar així la relació entre els assistents en un entorn social satisfactori, molt important especialment per als afectats de la malaltia. Aquests tallers es desenvolupen en diferents llocs de les nostres comarques, organitzats per les juntes locals de l’AECC, sempre coordinats per un monitorpecialitzat.
Un any més, la Junta Comarcal de la Val d’Aran i Local de Vielha realitza la campanya de prevenció del càncer de pell, tenint en compte que, encara que sigui hivern, ens hem de protegir del sol, especialment a la neu, ja que aquesta reflecteix el 80% de la radiació solar. Recomana tenir especialment precaucions amb els infants.
Voluntaris de l’AECC donant informació a peu de pistes
55
ACTIVITATS
Associació Antisida de Lleida
L’Associació Antisida de Lleida informa i assessora adolescents i joves sobre sexualitat i afectivitat A part del vessant més educatiu i formatiu, l’associació ofereix espais de salut confidencial i gratuïta als diferents recursos sociosanitaris existents al territori.
Uns dels àmbits de treball de l’Associació Antisida de Lleida és la sensibilització, prevenció i promoció per a la salut a la comunitat. En aquest sentit, treballem en diferents programes directament amb els/ les adolescents i els/les joves, proporcionant un espai de treball i reflexió sobre les relacions sexuals de risc. A més, també posem en marxa intervencions aplicades a professionals de l’àmbit educatiu, pares i mares, per treballar l’actitud crítica i responsable.
56
En aquests punts s’informa i s’assessora sobre aquells temes relacionats amb la sexualitat i l’afectivitat. Fa unes setmanes, des de l’Associació Antisida de Lleida vam alertar sobre el repartiment de
preservatius caducats a la ciutat de Lleida. Aprofitem aquest article per informar i recordar que la dispensació de material profilàctic l'ha de dur a terme personal expert i sempre ha d’anar acompanyada d’un servei d’assessorament i atenció personalitzada. Els preservatius han de tenir la data de caducitat ben visible i han d’estar homologats per la Unió Europea.
Servei Atenció Sociosanitari
Dies
Hores
L’Alta Ribagorça
Dimecres
16.30-19.30
La Noguera
Dijous
17.00-20.00
L’Alt Urgell
Dimarts
16.30-19.00
El Segrià
Dilluns i dimecres
16.30-19.00
Les Garrigues
1r i 2n dijous de cada mes
17.00-20.00
ACTIVITATS
Associació Salut Mental Ponent de Lleida
L’exblaugrana Carles Puyol dóna suport a la campanya #salutmentalenpositiu de l’associació Salut Mental Ponent L’exfutbolista i excapità del Barça de la Pobla de Segur, Carles Puyol, s’ha sumat a la campanya “Salut Mental en positiu” que impulsa l’associació Salut Mental Ponent de Lleida. Puyol ha volgut contribuir a l’objectiu de l’entitat, que és mostrar el suport a les persones que pateixen un trastorn mental i fomentar que es parli obertament de les emocions per tal d’eliminar l’estigma que pesa sobre aquestes persones. Puyol ha fet arribar a l’associació la seva foto amb el símbol en positiu damunt del cor, que és el “leitmotiv” de la campanya. Ja han donat suport a la campanya centenars de persones anònimes a través de les xarxes socials, així com tot l’equip del Lleida Esportiu, l’àrbitre de la FIFA Xavier Estrada, els membres del jurat del programa "Oh Happy Day", amb el lleidatà Pedro Pardo al davant, i segons ha explicat l’entitat, properament noves cares conegudes de l’àmbit de la cultura, l’esport i l’art també donaran a conèixer el seu suport. El perquè de la campanya de Salut Mental Ponent L’associació Salut Mental Ponent de Lleida, formada per familiars de persones amb malaltia mental i ubicada al carrer Teuleries de la ciutat de Lleida, està duent a terme la campanya de sensibilització #salutmentalenpositiu en què vol donar a conèixer una nova concepció de la salut mental. L’objectiu de la campanya és fomentar que es parli obertament de les emocions i de la salut
Carles Puyol s’ha sumat a la campanya “Salut Mental en Positiu” que impulsa l’associació Salut Mental Ponent de Lleida
mental per tal d’eliminar l’estigma que pesa sobre les persones que pateixen un trastorn mental. Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones al llarg de la seva vida pateix, ha patit o patirà un problema de salut mental. Es tracta d’una casuística que no només afecta la persona que la pateix, sinó tot el seu entorn. Per això, l’entitat vol adreçar-se a la població en general, perquè la conscienciació sobre la salut mental és bàsica. Per això parlem de “salut mental en positiu”. Tots hem de vetllar per la nostra salut mental com una part indissociable de la nostra salut general: per això parlem de la prevenció. Volem conscienciar del veritable valor de gaudir d’una bona salut mental, de tenir-ne cura i de preservar-la davant de perills quotidians que la poden malmetre o ens poden desestabilitzar.
Hem d’educar en la resiliència, en la superació d’adversitats. Cal treballar la gestió de les emocions per formar adults feliços, que s’expressin i que vetllin pel seu benestar emocional i pels del seu voltant. Campanya “Sumar per ser més feliços, pensar des del cor, sumar” La campanya #salutmentalenpositiu té com a objectiu implicar la societat a favor de la salut mental en positiu, que vol dir sumar per ser més feliços, pensar des del cor en els altres, i per això hem volgut simbolitzar-ho en una mà que suma damunt del cor. Volem que la campanya arribi a tothom i, per aquest motiu, l’entitat busca còmplices, gent que s’uneixi a la causa, gent que doni suport a la #salutmentalenpositiu a través de les xarxes socials i que ajudi a construir una cadena de cors que sumen a favor d’una veritable SALUT MENTAL EN POSITIU. 57
FARMÀCIES DE GUÀRDIA LLEIDA CAPITAL
60
Diumenge 1 de març
Divendres 6 de març
Dimecres 11 de març
Dilluns 16 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dilluns 2 de març
Dissabte 7 de març
Dijous 12 de març
Dimarts 17 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · Simó Príncep de Viana, 99 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dimarts 3 de març
Diumenge 8 de març
Divendres 13 de març
Dimecres 18 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · Simó Príncep de Viana, 99 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dimecres 4 de març
Dilluns 9 de març
Dissabte 14 de març
Dijous 19 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · Simó Príncep de Viana, 99 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dijous 5 de març
Dimarts 10 de març
Diumenge 15 de març
Divendres 20 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · Simó Príncep de Viana, 99 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dissabte 21 de març
Dijous 26 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · Simó Príncep de Viana, 99 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Diumenge 22 de març
Divendres 27 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · RAMI Baró de Maials, 93 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dilluns 23 de març
Dissabte 28 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · SEUMA Mariola, 30 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Simó Príncep de Viana, 99 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dimarts 24 de març
Diumenge 29 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · GENÉ Av. Catalunya, 26 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
Dimecres 25 de març
Dilluns 30 de març
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Villalonga Rambla de Ferran, 34 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
GUÀRDIA DE DIA (9.00-22.00 h) · Freixinet Passeig de Ronda, 70 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 OBERTES (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 · GARRÓS Prat de la Riba, 53 · Freixinet Passeig de Ronda, 70 GUÀRDIA DE NIT (22.00-9.00 h) · GARRÓS Prat de la Riba, 53
61