MESALUT 12 by GÈMINI GRUP

GENER 2014 Núm. 12

La Clínica de Podologia Unitat de dolor

Centre Kine Hèrnia discal

Clínica Perpetuo Socorro

Tractament de les varius LA REVISTA meSALUT S’encarta amb el Diari “SEGRE”

FARMÀCIES ....... pàg. 58

CURES BÀSICS AL NADÓ

AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

Sumari

SALUT ....................................................... 6 SEGURETAT PER A LA PRÀCTICA DE L’ESQUÍ

ALIMENTACIÓ ........................................ 8 TORNEM A LA NORMALITAT

SALUT ..................................................... 10 LACTÀNCIA MATERNA

VITHAS HOSPITAL MONTSERRAT ....... 14 UNITAT DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ

GABINET UROLÒGIC LLEIDA ............... 16 ALIMENTACIÓ ........................................ 18 CÍTRICS

SALUT ...................................................... 20 L’IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENTACIÓ EN EL PACIENT SA

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ................. 22 UNITAT DE DOLOR

GRUP KIRMA .......................................... 26 ACTUALITAT ........................................... 28 CLUBS DE CÀNNABIS

KINE ..................................................... 30 HÈRNIA DISCAL C/ Mossèn Reig, 1 baixos · 25008 LLEIDA Tel. 973 00 80 40

DL L-187-2013

AVANTMÈDIC ......................................... 32 BETULA ALBA ....................................... 36 PREVENCIÓ DE L’APARICIÓ D’ÚLCERES

Dep. Publicitat

LA CLÍNICA ARGÜERO........ ................. 38

mesalut@geminiedicions.com

NEXUS......................................................40

Tel. 973 00 80 40 Correcció de la revista

ODONTOLOGIA I EMBARÀS TRACTAMENT MEDICOESTÈTICS PER AQUEST NOU ANY

GICOT ..................................................... 42 DOLOR D’ESPATLLA

CLÍNICA PERPETUO SOCORRO ........... 44 traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70 Aquesta publicació no pot ser ni tota ni una part reproduïda, distribuïda, comunicada publicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

TRACTAMENT DE LES VARIUS

ENTREVISTA ........................................... 46 DR. ABEL SALAS, OFTALMÒLEG

SALUT ...................................................... 50 FIBROMIALGIA

ACTIVITATS ............................................ 52 FARMÀCIES ......................................... 58 5

PREVENCIÓ I seguretat per a la pràctica de l’esquí i del surf de neu

Recomanacions de

seguretat

per a la pràctica de l’esquí i del surf de neu Equipeu-vos i prepareu les sortides a la neu pensant en la vostra protecció:

Poseu-vos en forma abans d’esquiar o de fer surf de neu i eviteu baixar per pistes que estan per damunt de la vostra capacitat i experiència. Concerteu una assegurança que cobreixi els danys a tercers i els propis durant la pràctica dels esports de neu. Si esquieu o practiqueu altres activitats fora de les estacions i les pistes d’esquí, informeu-vos abans sobre el risc d’allaus. El casc us protegirà de patir lesions al cap en cas d’un impacte. És molt recomanable que l’utilitzeu, especialment en el cas dels infants. El protector de canells disminueix la possibilitat dels surfistes de patir una fractura de canell. És, per tant, recomanable utilitzar-lo. Unes botes i unes fixacions apropiades i ben ajustades us protegiran de patir una lesió. Recordeu que les fixacions han d’estar ajustades al vostre pes, a l’alçada, a l’estat de forma i a la tècnica. Quan compreu o llogueu aquest material, seguiu les recomanacions dels professionals. Utilitzeu roba d’abric ajustada al cos per evitar que pugui quedar enganxada als remuntadors. També cal parar atenció a les motxilles.

El Departament de Salut ha elaborat aquestes recomanacions amb la col·laboració de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, la Secretaria General de l’Esport, l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.

Invacare Leo SCOOTERS ELÈCTRICS

Practiqueu els esports de neu amb salut i seguretat: Quan comenceu una nova jornada, feu algunes baixades lentes com a escalfament. Descanseu quan sentiu fatiga i mengeu i hidrateu-vos periòdicament. La majoria de les lesions d’esquí es produeixen al final de la jornada, quan els esquiadors estan cansats. Sempre que sigui possible, practiqueu l’esquí o el surf de neu en companyia d’altres persones. Si perdeu de vista un dels membres del grup mentre esquieu, atureu-vos per esperar-lo. Adapteu la vostra forma d’esquiar o de fer surf de neu a les condicions de la neu (pols, dura, primavera), l’existència de roques o plaques de gel i les condicions meteorològiques. Controleu la vostra velocitat en funció de la densitat d’esquiadors de la pista i del tipus de pista (de debutants, familiar, etc.).

CADIRES DE RODES ELÈCTRIQUES

Pareu atenció especial a les cruïlles de pistes, en aturarvos i en reiniciar el descens: són les situacions amb més risc de col·lisió amb altres persones. Quan practiqueu l’esquí alpí o el surf de neu, eviteu sortir de les pistes i respecteu les senyalitzacions. Respecteu els consells de seguretat de les estacions d’esquí, així com les instruccions relatives a l’ús dels remuntadors (pujar i baixar de la cadira, controlar el material, comportar-se durant el recorregut). Assegureu-vos que el remuntador condueix a una pista del vostre nivell i demaneu ajuda al personal del remuntador si la necessiteu.

SOLUCIONS a la MOBILITAT

Si patiu un accident, truqueu al telèfon d’emergència de l’estació o aviseu el personal del remuntador més proper. Senyalitzeu el lloc de l’accident.

INSTAL·LACIÓ i SERVEI TÈCNIC PROPI REPARACIÓ DE TOTES LES MARQUES 7 973 26 28 44 · LLEIDA 7

ALIMENTACIÓ I TORNEM A LA NORMALITAT

ALIMENTACIÓ

Mireia Espachs Dietista · alimentacioescola@gmail.com

Tornem a la normalitat, i també amb el menjar Després de dies de festa, il·lusió i regals, tornem a la normalitat: horaris, rutines, escola... Aquests dies de trobades familiars, excessos en el menjar i dolços, el nostre cos ens demana també rutina en el menjar. Durant aquests dies, en què hem fet (de ben segur) un excés de sucres en la dieta, hem d’intentar netejar l’organisme, ja que amb el consum de sucres en excés els glòbuls blancs es debiliten i no poden eliminar els bacteris del nostre cos i, per tant, tenim més probabilitat de refredar-nos (bronquitis, pneumònies) i tenir infeccions d’orina.

urant aquest dies posteriors a les festes hem d’intentar fer una dieta formada per fruita i verdura, ja que són riques en aigua i això ajudarà mitjançant la dieta a netejar el nostre organisme per tal de facilitar als ro-nyons i al fetge la seva tasca depuradora i de neteja de totes les toxines acumulades durant aquests dies. Alguns exemples per als esmorzars són els batuts de fruites de temporada, que proporcionaran a l’organisme dels més petits una font d’energia i vitalitat. Els podem combinar amb alguna torrada d’arròs o de pa d’espelta amb oli d’oliva.

Per als dinars, les verdures, els llegums i els cereals han de formar part d’un plat variat. Com a font de proteïna, podem utilitzar les vegetals o bé el peix, que són de més fàcil digestió i no recarreguen els ronyons, que són el nostre filtre. Podem aprofitar el fet que vivim en una terra productora d’hortalisses i introduir a la dieta dels més petits cremes de porro i carabassa. També fer-los verdura aixafada, no tan sols de mongeta, sinó també introduir la col trinxada o bé la coliflor aixafada amb patata. Per als berenars, podem portar-los cereals amb mel i fruita, que els ajudarà a arribar amb gana al sopar i a gaudir també d’aquests àpats. Les fruites més

Durant aquests dies, en què hem fet (de ben segur) un excés de sucres en la dieta, hem d’intentar netejar el nostre organisme

“Els sopars han de ser lleugers, així els petits podran descansar millor després de dies amb tantes emocions”

aconsellables per a aquests dies són les pròpies de la temporada: taronges, mandarines, pomes i peres, ja que són molt riques en aigua i tenen una funció depurativa. Les taronges i les mandarines també són riques en vitamina C i ens ajudaran a prevenir refredats. Els brous vegetals són un bon exemple per als sopars, ja que no contenen greixos saturats. I com a complement, una truita. Els sopars han de ser lleugers, així els petits podran descansar millor després de dies amb tantes emocions.

DE PETITS I LACTÀNCIA MATERNA, TU DECIDEIXES

LACTÀNCIA MATERNA

MARIA FERRER GIL Llevadora de l’HUAV

Avui dia no existeix un patró únic de lactància. Podem donar el pit, el biberó o fer una lactància mixta (pit i biberó)

Lactància materna, tu decideixes

Els professionals sanitaris recomanem la lactància materna

L’embaràs, el part i la criança formen part d’aquest moment especial en la vida en què passem de ser parella a família i ens marca per a tota la vida. És una experiència intensa i emocionant que no deixa de ser un aprenentatge diari, continu i, de vegades, esgotador. Una de les inquietuds més freqüents quan s’està embarassada és l’alimentació del nostre nadó.

Quan ens plantegem aquesta pregunta, la resposta sempre és la mateixa: volem donar als nostres fills el millor.

Avui dia no existeix un patró únic de lactància: podem donar el pit, el biberó o fer una lactància mixta (pit i biberó), en funció de les nostres circumstàncies personals, però la decisió sempre és de la dona. Sovint, la situació laboral de la dona condiciona, en part, el tipus de lactància que triï o la seva continuïtat, sobretot en el cas de la lactància materna. Tots coneixem els beneficis de la lactància materna per al nadó i per a la mare. La llet materna conté tots els nutrients que el nostre fill necessita en els primers sis mesos de vida, el protegeix d’infeccions, conté anticossos que augmenten les seves defenses i afavoreix el seu desenvolupament maxil·lofacial.

LACTÀNCIA MATERNA, TU DECIDEIXES

1. Tria un lloc còmode i tranquil. 2. Col·loca el nadó panxa amb panxa 3. Ofereix-li el pit de manera que pugui realitzar una bona presa de succió. És important que obri la boca bé, agafant mugró i arèola, així evitaràs l’aparició de clivelles. 4. Si està ben col·locat, veuràs com el llavi inferior del nadó està cap a fora i com mou el maxil·lar fins a les orelles amb cada succió. 5. Canvia de posició en les preses per facilitar el buidatge del pit. 6. Estimula el nadó durant la presa per mantenir-lo despert acariciant-lo, tocant-li les mans, la cara...

És important estimular el nadó quan li donem el biberó, canviar de postura, acariciar-lo, parlar-li, etcètera. Cal donar-se temps i confiar en nosaltres mateixes. Necessitarem ajuda professional i suport de la parella. La lactància artificial necessita igualment temps i dedicació. És important estimular el nadó quan li donem el biberó, canviar de postura, acariciarlo, parlar-li, etcètera. És cert que la lactància materna és la fórmula d’alimentació ideal per als nostres fills, però el que no hem de perdre de vista és que el més important és gaudir de cadascuna de les coses que compartim amb els nostres fills, tant si li donem el pit com el biberó.

7. Cada presa pot tenir una durada diferent, perquè no sempre tenim les mateixes necessitats. 8. Produiràs llet en funció del que el nadó succioni. Aquesta és la clau i l’estímul per al manteniment de la lactància materna. Tranquil·la, n’hi haurà prou. 9. A poc a poc, us anireu coneixent i serà més ràpid i fàcil.

En el cas de la mare, prevé l’osteoporosi, és un factor protector del càncer d’ovari i de mama, i ens ajuda a recuperar més ràpidament la figura. Una de les claus per a una lactància materna amb èxit és tenir informació adequada sobre el procés de lactància (producció, secreció de la llet materna i les seves característiques, freqüència de les preses, petits problemes que ens podem trobar: clivelles, zones adolorides, endurides, envermellides...). La lactància materna no és fàcil, sobretot en els primers dies. El nadó i la mare s’han de conèixer, adaptar, sincronitzar en una activitat que és nova per a tots dos i que necessita un aprenentatge. 11

DE PETITS I MOCADORS PORTABEBÈS

Consells de seguretat per a la utilització

Mocadors portabebès Els mocadors o fulards portabebès, cone-

guts amb diversos noms, generalment són peces de roba que s’utilitzen per portar un nadó penjat de les espatlles de la mare, del pare o d’una altra persona adulta. Aquest sistema de transport ha estat utilitzat tradicionalment per moltes cultures i ha adquirit popularitat en el nostre entorn perquè permet gaudir del contacte corporal amb el nadó, la qual cosa afavoreix la conservació de la seva temperatura corporal i fa que s’hi estableixi un fort vincle afectiu. Tot i així, l’ús incorrecte dels mocadors portabebès pot tenir conseqüències de gravetat diferent per al nadó: lesions per cops o caigudes i, excepcionalment, l’asfíxia. L’Agència de Salut Pública de Catalunya i la Societat Catalana de Pediatria han elaborat un recull de consells de seguretat per a l’ús dels mocadors portabebès que convé seguir sempre, i molt especialment en el cas dels nadons menors de 4 mesos, els nascuts prematurament o amb un pes baix i els que pateixen processos infecciosos respiratoris. Quan adquiriu un mocador portabebès, heu de tenir en compte les instruccions d’ús de l’empresa fabricant i del venedor, especialment pel que fa a la seguretat. Quan utilitzeu el mocador portabebès per primer cop, assegureu-vos que sereu amb una altra persona que us pugui ajudar. Assegureu-vos que veieu sempre la cara o els ulls del nadó i que ni la vostra roba ni el vostre cos no li tapen la boca ni el nas. Assegureu-vos que el coll de l’infant no està flexionat amb la barbeta inclinada damunt del pit, ja que això li podria impedir respirar amb normalitat. Eviteu possibles caigudes: portar un mocador portabebès pot afectar el vostre equilibri, especialment quan pugeu i baixeu escales. Quan prepareu o consumiu begudes calentes, pareu-hi especial atenció, ja que podrien vessar-se damunt del nadó. Verifiqueu periòdicament que el mocador està ben lligat i que l’infant és en una posició correcta, ja que els vostres moviments poden afluixar el mocador i variar-ne la posició.

LA SALUT PRIVADA A L’ABAST DE TOTS

Unitat de Dietètica i Nutrició Miriam Obis Especialista en Dietètica i Nutrició de Vithas Salut

Què podem fer per eliminar toxines del nostre organisme? Durant les festes de Nadal és habitual no seguir una dieta equilibrada, hi ha sobrealimentació, excés de greixos i sucres refinats en els àpats, es beu poca aigua, ja que se substitueix per begudes alcohòliques, etc. Tot això fa que en el nostre organisme s’hi generin substàncies de rebuig, toxines, que molts cops arriben a saturar el sistema i no poden eliminar-se del tot, amb la qual cosa es van acumulant.

Què podem fer per tal de facilitar l’eliminació d’aquestes toxines? Menjar majoritàriament fruita i verdura: són aliments rics en aigua i potassi, baixos en sodi i rics en fibra. La major part són depuratives i diürètiques. Cal menjar-ne tant en cru com cuites, en amanides, brous, cremes... Tenen un gran poder diürètic: l’api, el porro, la ceba, el julivert, els espàrrecs, la pastanaga, la llimona, la pinya... Reduir la sal: la sal fa augmentar la retenció de líquids. En lloc de sal, es poden utilitzar altres condiments, com herbes aromàtiques, all, llimona, etc. Quant a proteïnes: consumiu majoritàriament peix, carns blanques poc greixoses (conill, pollastre i gall dindi) i ous (no més de tres a la setmana). I els lactis, millor desnatats.

Quant a cereals integrals i llegums: ens aporten minerals, vitamines i fibra, que també ens ajudaran a evitar l’estrenyiment. Els llegums poden ser en amanida perquè no siguin tan calòrics. Eviteu sucre i greixos: eviteu el sucre de taula i els aliments fregits i molts elaborats. Utilitzeu formes de cocció senzilles (vapor, planxa, bullit...). Beveu aigua i infusions: les infusions que més ens ajuden a eliminar líquids són la dent de lleó, la carxofera, la cua de cavall, la menta, etc. Un cop realitzada durant uns dies una dieta depurativa, veureu com us sentiu més lleugers/es i perdeu volum, al mateix temps que guanyeu en salut.

PUBLIREPORTATGE I GABINET UROLÒGIC LLEIDA

Dra. Pascual Queralt

Dr. Recasens Guinjuan

Cirurgia laparoscòpica Cirurgia làser Implants de pròtesis (esfínters urinaris artificials, pròtesis de penis)

Litotrípsia (tractament de pedres en vies urinàries)

Microcirurgia Dr. Berbegal Colas

(vaso-vasostomia)

Estudi i tractament de la incontinència urinària masculina i femenina Tractament de la disfunció erèctil Cirurgia reconstructiva de la uretra Revisions urològiques per a homes, dones i nens

Cirurgia làser Cirurgia laparoscòpica de la pròstata Dr. Garcia Belmonte

GABINET UROLÒGIC LLEIDA

La pròstata La pròstata és una glàndula situada a la sortida de la bufeta de l’orina en els homes. Es recomana fer una revisió de la pròstata anual a tots els homes de més de 50 anys o a aquells de 45 anys amb antecedents familiars de càncer de pròstata o càncer de mama.

La revisió de pròstata consisteix A fer: Analítica de sang per mirar els nivells de PSA (antigen prostàtic específic) Analítica d’orina Ecografia Fluxometria

Amb aquestes proves, una exploració física i el que ens expliqui el pacient podem saber si la persona pateix símptomes prostàtics, si buida correctament la bufeta de l’orina després de la micció i, una cosa molt important, podem saber si hi ha sospita de càncer de pròstata. Els símptomes prostàtics típics són: dificultat en orinar, haver de córrer per anar al lavabo, aixecar-se a les nits a orinar, etc.

En una fase inicial, aquests símptomes els tractem amb pastilles que ajuden a relaxar la pròstata i a afavorir la micció. En alguns pacients, amb les pastilles ja n’hi ha prou, però en d’altres els símptomes van a més i llavors hem d’operar la pròstata (buidar-la). Habitualment ho fem a través del conducte de l’orina, i aquí és on utilitzem el làser, que ens és de gran ajuda perquè generalment disminueix el sagnat, el temps de la intervenció, el temps de sondatge, l’estada a l’hospital i si hi ha pedres a la bufeta de l’orina les podem trencar al mateix moment amb el mateix làser. Si fruit de la revisió es detecta un càncer a la pròstata, es fa un estudi personalitzat del pacient i se li ofereix el tractament més adequat. En cas que la recomanació sigui operar, nosaltres realitzem com a tècnica habitual la prostatectomia radical laparoscòpica (extracció de la pròstata per un petit orifici al melic sense necessitat d’obrir tot l’abdomen).

Plànol de Vithas Salut

Fotografies: Vithas Salut

Totes les visites es realitzaran al nou centre

Av. Tortosa, 4, 25005 Lleida

Tel. 973 28 28 31

Pàrquing propi 17

ALIMENTACIÓ I CÍTRICS

Cítrics Els cítrics procedeixen de l’Orient, la Xina i l’Índia, des d’on es van estendre per tot el món. Al segle X, els àrabs introdueixen a Espanya el taronger amarg i el llimoner. En principi, es van apreciar pel seu caràcter ornamental, i va ser al segle XV quan es van començar a valorar com a fruiters

A Espanya, els cítrics es van adaptar molt bé al clima llevantí. Tot i així, no hi va haver plantacions regulars fins a finals del segle XVIII. Va ser amb la introducció de les taronges dolces quan es va crear el gust i l’afició pel consum d’aquesta fruita, que fins llavors no existien.

Durant la primera meitat del segle XIX, el creixement de la citricultura va ser lent. Posteriorment, els resultats comercials van començar a ser positius, sobretot al camp valencià, gràcies a les condicions climatològiques, la qualitat del sòl i la facilitat del reg, entre altres factors. Va augmentar el conreu i la producció d’aquesta fruita i, durant les dècades del 1860 i el 1870, els cítrics van començar a assolir una important significació econòmica i exportadora, que va suposar l’inici de la gran expansió actual. Amb la tecnificació dels horts va començar l’exportació a França, la Gran Bretanya i altres països europeus, gairebé sempre a través de comerciants mallorquins. Al cap de poc temps, la taronja va passar a ser un dels principals productes de l’exportació espanyola. La mandarina s’introdueix l’any 1858 i, uns anys més tard, arriba la varietat de taronja sanguina, procedent de l’illa de Malta. Finalment, el pomelo, d’introducció recent, va ser importat dels Estats Units. VARIETATS Actualment, els cítrics es produeixen en tots els continents i en tots són molt apreciats. La difusió d’aquesta fruita es deu al fet que s’adapta molt bé a climes i sòls molt diversos. Espanya és un important productor mundial de cítrics. Tot i que les nostres produccions són inferiors a les del Brasil, els Estats Units o la Xina, som el primer productor d’Europa i un important exportador, molt valorat per l’alta qualitat dels nostres productes, tant per les seves ca-

racterístiques intrínseques (aroma, sabor, textura, suculència, equilibri, etc.) com per les extrínseques (coloració, mida, uniformitat, etc.). L’obtenció de noves varietats i les perfectes tècniques de conreu permeten que el consumidor pugui gaudir d’un aliment fresc i molt interessant durant gairebé tot l’any. Al nostre país, els cítrics es classifiquen, comercialment, en tres grans grups, formats per les taronges, les mandarines i les llimones, als quals s’han d’afegir altres fruites, minoritàries pel que fa a producció, entre las quals s’inclouen els pomelos i les llimes. PROPIETATS NUTRICIONALS Els cítrics estan considerats entre les fruites fresques de més valor nutritiu i molt interessants pel seu poder antioxidant, capaç de retardar l’envelliment cel·lular i, per tant, prolongadors de la vida. Els seus equilibrats continguts d’aigua, sucres, àcids, sals minerals (potassi, sodi, ferro, calci, fòsfor, magnesi), fibres i vitamines (retinol, tiamina, riboflavina, àcid pantotènic, niacina, biotina, àcid fòlic, etc.) i, sobretot, els elevats continguts en vitamina C, que intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells i en l’absorció del ferro dels aliments, reforcen el nostre sistema immunitari. Els cítrics són aliments amb poques calories i gairebé totes procedeixen de sucres molts digestibles. El contingut en greixos i proteïnes és baix, de manera que constitueixen un important aliat en la dieta diària, sobretot a l’hivern. Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient Informació elaborada en col·laboració amb la Reial Acadèmia de Gastronomia

PREVENCIÓ I la importància de l’alimentació en el pacient sa

Una gran proporció de malalties estan relacionades amb el nostre comportament alimentari, que es poden prevenir introduint canvis en la nostra alimentació

La importància

de l’alimentació

en el pacient sa i en els estils de vida L’alimentació, és a dir, el que mengem (com, quan, on, amb qui i amb quina freqüència), és un procés complex en el qual intervenen multitud de factors. Alimentar-se bé és un dels camins més fiables per protegir i millorar la salut. La nutrició ha jugat i juga un important paper en la nostra vida , fins i tot abans del naixement. S’ha de diferenciar entre: - Alimentació: procés mitjançant el qual prenem del món exterior una sèrie de substàncies que aporten materials que compleixen una funció nutritiva en l’organisme. - Nutrició: conjunt de processos mitjançant els quals l’humà ingereix, absorbeix, transforma i utilitza les substàncies que es troben en els aliments; amb l’objectiu de subministrar energia per a l’organisme, aportar materials per a la formació, creixement i reparació de les estructures corporals, subministrar els elements necessaris per regular els processos metabòlics i reduir el risc d’algunes malalties. - Dieta: conjunt i quantitats d’aliments o barreges que consumeixen habitualment, encara que també pot fer referència al règim que en determinades circumstàncies fan persones no sanes. 20

Com influeix l’alimentació en la salut? Hi ha múltiples estudis epidemiològics que relacionen la dieta i les malalties cròniques, com ara l’aterosclerosi, la hipertensió, l’obesitat, la diabetis Mellitus tipus 2, l’osteoporosi, les càries, certs tipus de càncers i algunes malalties hepatobiliars. Una gran proporció de malalties, i fins i tot de morts, estan relacionades amb el nostre comportament alimentari, que podem prevenir introduint canvis en la nostra alimentació. Malgrat que no és possible, actualment, ponderar individualment la importància dels factors genètics, els coneixements actuals donen suport a la hipòtesi que és en l’edat pediàtrica quan cal iniciar les mesures que permetin disminuir la incidència en l’adult de les malalties cròniques.

Quin és el pes de l’alimentació en la prevenció de la malaltia? Una bona alimentació pot retardar o pal·liar els efectes d’algunes malalties, com ara: Ateroesclerosis: com que el seu inici és en la infància, s’ha de recomanar des d’edats primerenques una aportació calòrica suficient que asseguri el creixement i desenvolupament adequat i potenciar l’exercici.

la importància de l’alimentació en el pacient sa

Hipertensió arterial: entre l’1 i el 3 % dels nens majors de 10 anys són hipertensos (hipertensió essencial). En la majoria dels casos tenen sobrepès o obesitat. Obesitat, excés de greix corporal: actualment se sap que l’evolució de l’obesitat infantojuvenil a obesitat en l’edat adulta és comuna. Diabetis Mellitus tipus 2: la resistència corporal a les accions de la insulina comporta la hiperproducció d’aquesta hormona en el pàncrees, que és el que s’anomena síndrome de resistència a la insulina, clàssicament anomenada diabetis Mellitus tipus 2 i que només passava en adults. Avui dia se sap que també té lloc en l’edat pediàtrica. Osteoporosi: el pic de massa òssia es defineix com la quantitat de teixit ossi present en acabar la maduració esquelètica, poc després d’acabada la pubertat, que roman estable fins a la tercera dècada de la vida, període en què comença la seva pèrdua. Per això es considera que la prevenció de l’osteoporosi s’ha de realitzar des de la infància. Entre els factors nutricionals, el més important és el calci, i en cal un consum òptim per maximitzar el pic de massa òssia. D’altra banda, també és fonamental la vitamina D, en què és necessària la seva presència per a l’absorció del calci de l’alimentació. Càncer: diversos estudis epidemiològics han demostrat que fins a un terç del total de la mortalitat per càncer està relacionada amb determinats factors alimentaris (càncer d’esòfag: consum d’alcohol; càncer d’estómac: aliments conservats en sal, càncer de còlon: quantitat de greix i de fibra ingerida, càncer de fetge: aliments contaminats amb aflatoxines, etc.).

Què entenem per dieta mediterrània? És un estil de vida. El terme de dieta mediterrània no es refereix a la dieta que es realitza en un país determinat.

La dieta mediterrània es caracteritza per: Consum d’oli d’oliva com a greix culinària, per tant, consum elevat d’àcids grassos monoinsaturats. Consum de fruites i verdures (cinc al dia). Consum de cereals, llegums i fruita seca. Consum elevat de peix (peix blau dues racions a la setmana). Consum baix de carn i derivats carnis. Consum baix de sal (màxim de 5 grams de sal per adult i dia). Consum moderat de lactis. Consum moderat de vi.

Una alimentació adequada al llarg de la nostra existència porta a una vida més longeva i saludable Com influeix l’exercici físic en la nostra salut? L’exercici físic realitzat regularment també produeix una major sensació de benestar general. Millora l’autoestima, controla l’ansietat i disminueix l’estrès. També estimula la formació òssia i inhibeix la pèrdua d’os, disminueix el risc de patir malalties degeneratives, i, a més, facilita la despesa d’energia, per tant, ajuda a la reducció de pes, que prevé l’aparició de malalties cròniques com l’aterosclerosi, la hipertensió, l’obesitat, la diabetis Mellitus tipus 2 i l’osteoporosi.

Condiciona la forma d’alimentació el procés d’envelliment? Tradicionalment s’incideix en la idea que una alimentació adequada al llarg de la nostra existència porta a una vida més longeva i saludable. En l’etiologia de moltes malalties neurodegeneratives, una alimentació inadequada influeix com a factor principal o coadjuvant, fet que pot provocar que la persona gran pateixi de discapacitat que li proporciona una disminució en la seva qualitat de vida. No hi ha dubte que l’augment de la vida mitjana en els països desenvolupats pot explicar-se per una sèrie de millores sanitàries, socials, econòmiques i nutricionals. Hi ha estudis epidemiològics, realitzats durant un seguiment de 10 anys, que indiquen que l’adherència a la dieta mediterrània, juntament amb un consum moderat de vi, absència de tabaquisme i un nivell d’activitat física moderada, s’associa a baixos índexs de mortalitat. Més informació a www.semergen.es

www.laclinicadepodologia.com C/ Segrià 45, ·25006 Lleida· Tel. 973 24 99 23 info@laclinicadepodologia.com

JESÚS MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA

Unitat de Dolor El dolor crònic és un dels problemes més importants per a la vida quotidiana de les persones. I si es localitza al peu, que juntament amb el genoll i el maluc s’encarrega de suportar tot el nostre pes, apareixen les dificultats per fer les activitats socials més elementals.

PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

És per això que a La Clínica de Podologia hem anat incorporant eines terapèutiques a mesura que observem aquest creixement de pacients preocupats pel dolor i com limita la seva capacitat funcional en el dia a dia.

Què ens pot provocar dolor al peu? Patologies inflamatòries, com l’artritis, l’artrosi, la tendinitis, la neuritis, la fascitis plantar, etc. La Unitat de Dolor del centre es basa en un tractament protocol·litzat i personalitzat en funció de les característiques de cada persona enfocat a reduir el dolor i a evitar futures recidives corregint en la mesura del possible la causa.

SISTEMA LÀSER 980 nm: làser terapèutic específic per a patologia dolorosa i inflamatòria amb una longitud d’ona 980 nm i una intensitat baixa que aconsegueix efectes analgèsics, antiinflamatoris i bioestimulants. Està indicat en tendinitis cròniques, lesions musculars i lligamentoses, contusions òssies i artropaties. SISTEMA D’ULTRASONS: electroteràpia molt estesa en el tractament del dolor que es basa en l’aplicació d’ones ultrasòniques a una determinada freqüència i que s’absorbeix principalment en el teixit connectiu. Per tant, està indicat en lesions als tendons, lligaments, fàscies i també en cicatrius doloroses. INFILTRACIONS DE SÈRUM AUTÒLEG CONDICIONAT (ORTHOKINE): en articles anteriors ja hem descrit els efectes antiinflamatoris i regeneratius de les infiltracions amb plasma ric en factors de creixement + Proteïnes antiinflamatòries. És un tractament que reuneix l’efectivitat de les infiltracions amb la seguretat que és un producte derivat de la sang del mateix pacient, que evita efectes secundaris i redueix al 0% el risc de reaccions al·lèrgiques al medicament. INFILTRACIONS AMB OZÓ MEDICINAL: sistema d’ozonització de qualsevol substància que infiltrem, com ara corticoides o plasma ric en factors de creixement. Amb aquest procés augmenten les propietats antiinflamatòries i regeneratives i es generen noves propietats antiàlgiques i germicides, ja que l’ozó medicinal actua contra tota mena d’infeccions. Per tant, a més d’infiltrar-se en articulacions doloroses, s’aplica en ferides infectades o de difícil curació. OSTEOPATIA, FISIOTERÀPIA I BIOESPINOLOGIA: teràpies manuals dirigides a tractar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut. En la pràctica diària de la podologia, observem moltes limitacions articulars que requereixen un tractament global i estructural de l’aparell locomotor. Està indicat per a dolors articulars i musculars per a persones actives o esportistes.

www.laclinicadepodologia.com

C/ Segrià 45, ·25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 · info@laclinicadepodologia.com

PREVENCIÓ I COMBAT EL MAL DE COLL

Una patologia molesta però que en la majoria de casos desapareix en uns dies

Si notes que et fa mal el coll, que tens dificultat a l’hora d’engolir el menjar o fins i tot que et fa mal l’oïda, pots estar cursant una infecció que provoca mal de coll, una patologia molesta però que en la majoria de casos desapareix en uns dies. En altres casos, no obstant això, la patologia pot ser conseqüència d’altres malalties i anar acompanyada de febre o malestar general, o fins i tot de vòmits i, per tant, sempre s’ha de mantenir l’alerta sobre el mal de coll. El mal de coll és com es coneix comunament la faringitis o amigdalitis, unes malalties localitzades a la zona d’influència de les amígdales provocades per un virus o un bacteri. En el primer cas, el virus pot ser el mateix que causa el refredat, així com altres, que es transmeten de persona a persona mitjançant l’aire o el contacte amb les mans.

Si el dolor és intens o persisteix, s’ha de visitar un metge perquè avaluï l’estat del pacient. En el cas dels bacteris, l’estreptococ del grup és el més freqüent, que causa la faringoamigdalitis aguda més típica. En aquest cas, el període d’incubació i de manifestació de la malaltia va de dos a quatre dies, o fins i tot menys. Si el mal de coll el causa un virus, normalment és de caràcter més lleu i no provoca gaires molèsties. En una setmana pot estar superat, tot i que si el dolor és intens o persisteix, s’ha de visitar un metge perquè avaluï l’estat del pacient. El tractament sol passar per fer repòs i beure molt líquid, així com l’administració de paracetamol o d’altres analgèsics o antiinflamatoris, que alleugen el mal de coll i fan abaixar la febre. També es poden realitzar gàrgares amb antisèptics d’acció tòpica o antisèptics xarrupats. Si el dolor està provocat per bacteris, el tractament passarà per prendre antibiòtics i, en alguns casos, pot requerir tractaments amb penicil·lina o eritromicina, per als al·lèrgics a la penicil·lina.

elsgens defineixen els llaços D’AMISTAT

Després de realitzar un mapa genètic de marcadors específics de les xarxes socials individuals, han determinat que les persones tendeixen a formar llaços d’amistat amb individus que comparteixen dos dels sis marcadors (CYP2A6 i DRD2). Aquestes conclusions segueixen sent vàlides fins i tot quan es té en compte la tendència humana de forjar amistats en una àrea geogràfica compartida.

La genètica

vincula tant la família com els amics, segons revela a Proceedings of the National Academy of Sciences un estudi dut a terme per investigadors de les universitats de Califòrnia i Harvard, als Estats Units. A més, han trobat que els individus portadors del marcador DRD2, que s’ha associat amb l’alcoholisme, tendeixen a fomentar l’amistat amb persones que són positives per a aquest marcador, mentre que les persones que no tenen el gen tendeixen a associar-se amb els individus negatius per DRD2. D’altra banda, revelen que els portadors de gens associats amb una personalitat oberta tendeixen a ser amics dels que no tenen aquest genotip.

Les persones amb “certs marcadors genètics

tendeixen a ser amics dels que també els porten

PUBLIREPORTATGE I GRUP KIRMA

MEDICINA ESTÈTICA Tractament antienvelliment Coneix la importància dels antioxidants en l’alimentació diària per mantenir un cos i una pell sana i bonica.

Depilació mèdica làser

Tenim la tecnologia més avançada per obtenir els millors resultats.

Eliminació de cicatrius i taques de la pell Tractament exclusiu per a les varius

Digues adéu a les varius amb els nostres tractaments exclusius i personalitzats

CENTRE D’APRIMAMENT Perd 4 quilos en 4 setmanes i presumeix de ventre pla sense passar gana!!! Resultats comprovats científicament. Resultats assolits. Es tracta d’un PLA D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE I EQUILIBRADA personalitzat

i combinat amb un programa CARDIOESTÈTIC

TRUCA I TE N’INFORMAREM

Tel. 973 24 23 17 26

GRUP KIRMA

ESCOLA DE IOGA Busques una vida millor? Descobreix el teu món interior. L’eina adequada: EL IOGA Flexibilitat per al cos, sobretot a la columna, que és la que et manté jove. La ment centrada i amb claredat.

Vine a provar una classe gratuïta

PSICOLOGIA

Les circumstàncies i situacions donen color a la vida, però nosaltres som els que decidim quin serà aquest color. Si volem dirigir les nostres vides, hem de prendre el control de les nostres accions. A Therapy Trainer t’ajudem a ser tu qui decideixis com vols viure la teva vida. El centre tracta tot tipus de persones que estan passant per alguna dificultat i/o malestar psicològic.

QUÈ DESTAQUEM? · Treball en EMDR: tècnica molt efectiva en tot tipus de traumes i desordres afectius · Tractament psicològic en persones adultes · Tractament psicològic a estudiants universitaris · Reeducacions psicopedagògiques a nens amb dificultats d’aprenentatge

MÉS INFORMACIÓ: 973 24 23 17 E l I o g a é s l ’ ei n a a d e Q u a d a

OFERIM PREUS ESPECIALS DURANT TOT EL MES! PSICÒLOGA · Núria Pérez · Tel. 625 10 99 91 www.psicologanuriaperez.com

28 anys d’experiència ens avalen

CENTRE DE FISIOTERÀPIA I ACUPUNTURA RECUPERACIÓ FUNCIONAL: - Punció seca - Acupuntura - Osteopatia - Neurotaping (embenats funcionals) - Massatge - Drenatge limfàtic - Estiraments - Reflexologia podal

FISIOESTÈTICA: -Tractaments d’estètica facial i corporal

NUTRICIONISTA PODOLOGIA

THERAPY TRAINER Plaça Amics de Lleida, 4 baixos · 25008 Lleida Tels. 973 24 23 17 / 973 22 14 18 · fax. 973 24 35 12 w w w. f i s i o t r a i n e r. n e t

RUVEMʼS RECUPERACIÓ Av. Generalitat, 2-2n · 25230 Mollerussa tel. 973 71 23 48 · fax. 973 71 00 94

m e d i c @f i s i o t r a i n e r. n e t · k i r m a @ f i s i o t r a i n e r. n e t

actualitat I Clubs de cÀnnabis

A Catalunya es calcula que hi ha unes 300 associacions cannàbiques, 200 de les quals es troben a Barcelona

Clubs de cànnabis La Generalitat vol regular els clubs de cànnabis

La Generalitat de Catalunya vol regular els clubs de cànnabis. El conseller de Salut, Boi Ruiz, té previst convocar properament els representants dels grups polítics amb l’objectiu de consensuar una proposta que ha de servir per posar ordre i regularitzar un sector que, en els darrers anys, ha crescut amb molta força. Segons el Govern i les mateixes associacions, a Catalunya hi pot haver uns 300 clubs de cànnabis. Hi ha milers de consumidors.

D’ençà fa uns anys, el nombre de clubs de cànnabis s’ha disparat a Catalunya, principalment a Barcelona. “Pensem que a Catalunya hi poden haver unes 300 associacions, i més de 200 són a Barcelona, sobretot a Ciutat Vella”, diu Jaume Xaus, portaveu de la CATFAC (Federació d’Associacions d’Usuaris de Cànnabis de Catalunya), una de les dues federacions existents.

Salut té previst presentar una proposta basada en una regulació de bones pràctiques que possibilitaria “un model restrictiu de club” amb l’objectiu de limitar el nombre de socis, fixar les quantitats màximes de cultiu i de consum i l’edat per associar-se, evitar les activitats promocionals, definir els horaris i les condicions de salubritat dels locals i posar èmfasi en pràctiques preventives de reducció de riscos i danys. La regulació també persegueix evitar el contacte del consumidor amb el mercat negre, conèixer més a fons la realitat del fenomen, accedir a la població consumidora, conèixer la composició de les plantes i involucrar els usuaris en l’elaboració de propostes factibles de reducció de riscos i de danys.

La situació a Catalunya i a Espanya és de buit legal. El tràfic de cànnabis està prohibit, però n’està permès l’autoconsum. Els clubs es troben en la mateixa situació i, des de fa temps, reclamen una regulació del Parlament per funcionar amb normalitat. A banda de Catalunya, les associacions cannàbiques estan molt arrelades al País Basc i ara el moviment comença amb força a Galícia i a Andalusia.

Permès l’autoconsum

Al Parlament Basc ja s’ha fet una comissió per regular els clubs de cànnabis. Després d’estar aturada un temps per les eleccions del 2012, la comissió reprendrà a l’octubre l’activitat amb la compareixença d’una seixantena d’experts perquè ofereixin una mica més de llum sobre el tema des de diferents àmbits amb l’objectiu de buscar

CLUBS DE CÀNNABIS

i aprovar un marc jurídic que permeti a les associacions de cànnabis funcionar amb normalitat. A Catalunya, segons el Departament de Salut, el maig de 2012 es va iniciar el camí per treballar en una proposta de regulació de bones pràctiques i es va crear una comissió liderada per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i integrada per la Direcció General de la Policia, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, la Direcció General d’Administració Local i la Fiscalia Superior de Catalunya. Salut assegura que també va obrir un diàleg amb el sector. Amb tot, hi haurà aspectes que la Generalitat no podrà regular i que requeriran canvis en la legislació espanyola, per exemple, tot allò que fa referència al Codi Penal. Ahir, Jaume Xaus, de la CATFAC, valorava molt positivament el pas fet pel Departament de Salut. “Aquesta regulació és una necessitat. Ara funcionem amb molta inseguretat jurídica.”

“L’auge d’aquests tipus de clubs demostra que hi ha un consum. La gent fuma igual un canut que un cigarro” La nota feta pública pel Departament de Salut arriba després que el 19 de setembre, ICV-EUiA presentés una proposta de resolució al Parlament per constituir una comissió d’experts, persones i entitats per estudiar el fenomen i iniciar els treballs tècnics i jurídics “per establir una regulació específica de les associacions de persones consumidores i dels anomenats clubs socials de cànnabis”. Per ICV-EUiA, prossegueix la proposició, “el consum de cànnabis és una realitat a Catalunya”, i fins ara les polítiques en matèria de cànnabis han estat principalment enfocades a la criminalització i persecució judicial i policial dels usuaris. En opinió dels ecosocialistes, aquestes polítiques han estat un fracàs rotund a tot el món i requereixen un enfocament nou encaminat a la reducció de riscos i reducció dels danys associats al seu ús. ICV-EUiA també proposa iniciar els treballs per a l’elaboració d’una llei catalana d’accés al cànnabis en el marc de la Llei de Salut Pública i de les competències establertes en l’Estatut, i reforçar i col·laborar amb les diferents entitats per millorar els programes d’informació, prevenció i promoció de la salut en drogodependències, especialment per a la població menor.

Normativa plena de contradiccions Segons el diputat d’ICV-EUiA Josep Vendrell, el problema dels clubs de cànnabis es va fent gros, cada cop la pressió policial i judicial és major i el que és pitjor, la normativa és plena de contradiccions: “El consum no és il·legal, el tràfic està prohibit, portar cànnabis a sobre no està permès, als clubs es pot consumir, la fiscalia ha dictat instruccions perquè es comprovi que les plantacions disposin d’un permís de l’agència del medicament...”, diu Vendrell. Catalunyaplural.cat ha visitat un d’aquests clubs, situat a Barcelona. A l’exterior, cap cartell l’anuncia i res fa pensar que darrere la porta hi ha un club de cànnabis. De fet, per entrar-hi cal tocar un timbre, fer-se soci (amb l’aval d’una persona que ja ho sigui), ser major de 21 anys (en alguns clubs es permet als 18 anys), no consumir a l’interior de les instal·lacions més d’una determinada quantitat al mes (varia en funció dels clubs) i ser consumidor de cànnabis (per evitar que es digui que s’ha incitat algú a consumir per primer cop). Es tracta d’un club privat i no d’un local de pública concurrència. Una de les persones responsables del club explica que l’aparició dels clubs “ha fet emergir un consum que abans es feia de manera oculta. L’auge d’aquests tipus de clubs demostra que hi ha un consum. La gent fuma igual un canut que un cigarro”. I afegeix que les associacions funcionen com un club de fumadors. “La llicència la sol·licita una associació cannàbica. A Barcelona, no hi ha cap normativa que prohibeixi que en un local privat no es pot consumir cànnabis. No són locals de pública concurrència. Són clubs privats de fumadors.” El procés per constituir una associació es fa, actualment, a través del registre del Departament de Justícia. El club el que fa és presentar uns estatuts i un codi de bones pràctiques. Justícia analitza els estatus, comprova que no hi hagi res d’il·legal i els dóna d’alta. Però el buit legal existent i l’ambigüitat és tan gran que de vegades acaben igualment tenint problemes amb la policia i la fiscalia, i s’inicia un procés judicial. Els clubs legalment constituïts ofereixen xerrades amb metges i advocats per donar als consumidors assessorament jurídic i mèdic. Alguns dels clients fan un ús terapèutic del cànnabis — serveix per a l’artrosi, l’artritis, l’esclerosi múltiple, per a teràpies per combatre els efectes de la quimioteràpia i com a regulador natural de la insulina—, però de moment els consumidors terapèutics encara són una minoria. Als clubs de la CATFAC, Xaus calcula que són entre un 15 i un 20% dels usuaris.

El Departament de Salut té previst convocar els grups parlamentaris per traslladar-los una proposta per posar ordre en un sector que, en els darrers anys, ha crescut força 29

PUBLIREPORTATGE I HÈRNIA DISCAL

Hèrnia discal

Al Centre Kine li vam assegurar que el milloraríem... Jordi Segura, director del Centre Kine

Pacient diagnosticat d’hèrnia discal lumbar que arriba al Centre Kine després d’haver seguit un llarg recorregut per diversos tractaments El primer símptoma que va tenir el pacient va aparèixer a la zona lumbar en forma de lumbàlgia uns 8 mesos abans d’arribar a la consulta del Centre Kine. El pacient recordava el dolor tan intens que li provocava el fet d’esternudar i tossir per la irradiació que li anava des de la columna lumbar fins a la cama esquerra i que l’obligava a adoptar una postura antiàlgica. Al cap d’uns 5 mesos d’haver començat aquest episodi, un dia, quan es va despertar i sense fer esforç, va notar un dolor insuportable a la cama esquerra. Va demanar visita a la mútua d’accidents laborals, on li van fer proves complementàries: ressonància magnètica, electromiograma, analítiques... i se li va donar la baixa laboral. D’allí el van derivar a l’hospital, on va restar ingressat. Li van ampliar les proves complementàries i li van diagnosticar hèrnia discal L5-S1. Davant la persistència dels dolors, a l’hospital li van plantejar dues opcions. D’una banda, hi havia la possibilitat de fer una intervenció quirúrgica de l’hèrnia i, de l’altra, la solució que li plantejaven era continuar prenent medicació durant un període de temps indeterminat. 30

El pacient va optar per la segona opció. Va seguir prenent fàrmacs. Però va anar passant el temps i el pacient tenia la sensació que estava multimedicat (antiinflamatoris, analgèsics i relaxants musculars). I la millora del dolor era escassa i persistien la majoria dels símptomes... Anaven passant els dies i tenia un dolor tan terrible que no podia ni seure a taula a l’hora del àpats i l’única posició en la qual podia estar amb actitud antiàlgica era estirat al llit. Fins i tot necessitava crosses per caminar... A més, la seva dependència de la família era total: l’havien d’ajudar en les activitats de la vida diària (posar-se els mitjons, calçarse...). Tampoc, lògicament, no podia conduir... Per tots aquests motius, el pacient estava, a més, psicològicament molt afectat, ja que no trobava una via de solució i l’opció quirúrgica l’havia descartat per una mala experiència que havia tingut el seu pare en una altra intervenció.

HÈRNIA DISCAL

Osteopatia adults Osteopatia pediàtrica Fisioteràpia Hèrnia discal lumbar Prepart i postpart Incontinència urinària Gimnàstica hipopressiva Mézières/RPG Shiatsu Massatge Nutrició cel·lular activa Acupuntura Flors de Bach Logopèdia Tractaments per a sèniors Altres

El procés de millora per part del pacient va seguir la següent evolució: Durant el primer mes de tractament, el pacient va millorar els símptomes de la ciàtica i va aconseguir ser més independent a l’hora de caminar, sobretot per casa, i va retirar les crosses.

Finalment, orientat per un familiar, va decidir demanar visita al Centre Kine.

El Centre Kine té dissenyat un protocol propi d’hèrnia discal que és el que vam aplicar-li. Pensem que per aconseguir una millora estable i de llarga durada cal abordar el pacient d’una forma global amb teràpies que estiguin coordinades. Per això el nostre protocol conjuga diverses teràpies: osteopatia, acupuntura, traccions lumbars (per recol·locar el disc afectat a la seva posició inicial), AF 200 diatèrmia profunda (analgèsic antiinflamatori).

El segon mes, el pacient va ser més independent en les activitats de la vida diària (vestir-se, conduir, augmentar les passejades...) i, com a conseqüència, li va tornar l’optimisme perdut i va començar a veure la llum al final del túnel. El tercer mes de tractament ha estat el període de consolidació de la millora, de manera que el pacient és independent en totes les activitats i ja està convençut que pot demanar l’alta laboral perquè, a més d’haver desaparegut el dolor, d’haver recuperat la força a la columna i a la cama afectada, se sent optimista i ja pot fer una vida normal.

Jordi Segura, Director del Centre Kine

KINE TERÀPIES GLOBALS

Passeig de Ronda, 164, entresòl, 1r 25008 Lleida | Santa Cecília, 20, baixos 25001 Lleida Tel. 973 23 37 03 Mòbil. 677 56 16 59 info@centrekine.com www.centrekine.com

Tot un m贸n

al servei de la salut i el benestar

especialitats A V A N T M È D I C SALUT GLOBAL Medicina Familiar Dr. David Bartolomé Domínguez Dr. Jesús Ruiz Pérez

Gastroenterologia Dra. Maria Alba Civit Colas

VenerEologia Dr. Xavier Soria Gili

Reumatologia Dr. Sergi Ordóñez Palau

Psiquiatria Dr. Jordi Sasot Llevadot

ZONA CAP I COLL

Teràpia del dolor Dr. Antonio Montero Matamala Dra. M. Mercè Matute Crespo

Medicina Interna Dra. Laura Clavel Conget

Psicologia Sra. Cristina Soler Prats

Cirurgia general Dr. Alfred Dealbert Aguilar Dra. Yolanda Maestre González

APARELL DIGESTIU

Anestesiologia Dra. Reis Drudis Morell Dr. Gregorio Marco Naya Dra. Montserrat Torra Riera Dra. Rosa M. Urgell Segarra Infermeria Sra. Laura Fornós Blanch Sra. Laura Cabrera Mitjana Sra. Dolors Codina Vidal Sra. Elisabeth Planes Llorens Sra. Mar Taüll Jové

SISTEMA NERVIÓS Neurocirurgia Dr. Roberto Noboa Baquero Dr. Josep Prim Capdevila Neurologia Electrofisiologia Dr. Josep Bagunyà Durich

ÀMBIT EMOCIONAL Psiquiatria Dr. Carles Lupresti Abelló Dr. Jordi Sasot Llevadot Psicologia Dr. Joan Palmi Guerrero Sra. Cristina Soler Prats

GLÀNDULES I METABOLISME Endocrinologia Dra. Mª Dolores Santos Rey Nutrició i Dietètica Sra. Núria Alcubierre Calvo Sra. Eva Martín Quesada

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Pediatria Dra. M. José Agustí Minguell Dra. M. Elena Herrero Crespo Dr. J. Josep Berenguer Queraltó

Digestologia Endoscòpia digestiva Dr. Carles Aracil Blanch Dr. Josep M. Miñana Calafat Dra. Montserrat Planella de Rubinat Cirurgia de l’obesitat Dr. Ignasi Poves Prim

PELL I PERFIL CORPORAL Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica Dra. Helena Biosca Estela Dermatologia medicoquirúrgica Dr. Xavier Soria Gili Dra. Sara Moreno Fernández Al.lergologia Dr. Lluís Marquès Amat

APARELL REPRODUCTOR I SISTEMA URINARI Ginecologia. Obstetrícia. Reproducció Dr. Josep Aixalà Gelonch Dr. Albert Cos Torrubiano Dra. Sandra Borderia Rabassa Dra. Clàudia Forteza Rosich Dra. Maria Ximena Herrera Dra. Laura Melé Olivé Dra. Ana Rosa Pérez Aguado Dr. Christian Sisó Raber Sra. Anna Maria Monsó Sumalla Sra. Roser Mayench Llorente Diagnosi prenatal Dra. Teresa Farré Llanes Donació òvuls. Biologia Sra. Sílvia Beà Fontanet Sra. Ingrid Sebastià Sarroca Urologia. Andrologia Dr. Jesús Guajardo Guajardo

Al.lergologia Dr. Lluís Marqués Amat Otorinolaringologia Dr. Xavier Galindo Ortego Dra. Patricia Bellera Vilar Dra. Laura Samarà Piñol Oftalmologia Dr. J. A. Ezpeleta Campaña Dra. María Jesús Muniesa Royo Dr. Imad Ghnaim Dra. M. Carmen Sánchez Pérez Sr. Sal.lus Estadella Llobet Odontologia Dr. Joan Carrera Guiu Dr. Ángel Inglán La Rosa Dr. Ramón Rosell Juvilla Dra. Anna M. Àgueda Costafreda Dra. Maria Caballero Villarte Dra. M. Carmen Roure Miquel Sra. M. Pilar Acosta Barroso Pneumologia. Estudi del son Dr. Ferran Barbé Illa Logopèdia Sra. Mireia Aldevert Serra

LABORATORIS Dr. Aníbal Areces Piñol Sra. Mariona Pujol-Galceran Visa-Sitjar Sra. Almudena Lozano Fabregat Sra. Laura Coca Boneu Sra. Susana Miró Almendral

APARELL LOCOMOTOR Traumatologia i Cirurgia ortopèdica Dr. Carlos González Rodríguez Dr. Francisco Herruzo Gallego Dr. Jesús Orán Espuys Dr. Francesc Pallisó Folch Dr. Christian Abel Schinder Medicina de l’Educació Física i de l’Esport Dr. Guillermo Torres Casado Podologia ortopèdica i Biomecànica de la marxa Sr. Víctor Alfaro Santafé

Fisioteràpia Sra. Marta Lordan Pujol

DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE: RADIOLOGIA Dr. Luis Javier Díez García Dr. José Antonio Latasa Gimeno Sr. Juan Carlos Gozálvez Aranda Sra. Laura Mustieles Vera Sr. Jordi Tomàs Munsó

ÀMBIT CARDIOVASCULAR Cardiologia Dr. Fernando Worner Diz Dra. Eva Pueo Crespo Dr. Bieito Campos García Angiologia i Cir. Vascular Dr. José L. De Frutos Rincón Dr. Fernando Guiu Callén Hip. arterial i risc vascular Dr. David Bartolomé Domínguez Dr. Jesús Ruiz Pérez Hematologia i Hemoteràpia Dra. Mª Cristina Marzo Alonso

TERAPIES NATURALS MEDICINA AYURVEDA Dr. Vijay Carolin (Universitat de Kerala de l’Índia)

Homeopatia Dr. José Miguel Geli Gassó Osteopatia Sr. Fèlix Grau Cercòs Acupuntura Dr. Guillermo Torres Casado Quiromassatge Sra. Mónica Ruiz Borrego Sr. Jordi López Ortiz

Bellesa Sra. Mamen Perera Sambola Sra. Montse Pérez Lasierra Sra. Mònica Rodríguez Aguilà Sra. Sílvia Cervera Cano

TREBALLEM AMB LES MILLORS MÚTUES I ASSEGURADORES. CONSULTEU serveis Centres col·laboradors:

Obert de dilluns a divendres, de 08.00 a 20.00 h Plaça Social, 3 - 25008 Lleida - Tel. 973 72 80 90 - Fax 973 72 80 91 - info@avantmedic.com - www.avantmedic.com

salut,

Unitats Diagnòstiques i Terapèutiques • Clínica del Dolor: Rizòlisi, Infiltracions, etc. • Endoscòpia digestiva i terapèutica • Electromiografia • Unitat de Diagnòstic Prenatal • Unitat de Medicina del Son: Polisomnografies i Titulacions de CPAP

Especialitats Mèdiques • Al·lergologia • Aparell Digestiu • Cardiologia • Hematologia • Medicina Interna • Neumologia • Neurologia • Oncologia mèdica • Pediatria Àrea Quirúrgica • Angiologia i Cirurgia Vascular • Cirurgia General i Digestiva • Cirurgia Maxil·lo Facial • Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia • Cirurgia Pediàtrica • Cirurgia Plàstica i Reparadora • Neurocirurgia • Obstetrícia i Ginecologia • Oftalmologia – Cirurgia Refractiva • Oto-rino-laringologia • Urologia • Cirurgia Major Ambulatòria Anestèsia i Reanimació Laboratori Anatomia patològica (externalitzat) Laboratori Anàlisis Clíniques (externalitzat)

Unitat de Radiologia i Diagnòstic per imatge • Ressonància Magnètica Nuclear • Tomografia Axial Computeritzada • Ecògraf –Eco Doppler Color• Mamògraf i Esterotàxia • Ortopantomògraf –cefalometria• Densitòmetre • Radiologia convencional –Telecomandament• Radiologia convencional Gabinet d’Endoscòpia Digestiva • Gastroscòpia • Colonoscòpia i colonoscòpia fins a cec Hospitalització (2a, 3a i 4a planta) 55 hab. individuals amb llit d’acompanyant. Consultes Externes • Al·lergologia • Anestesiologia • Cardiologia • Cirurgia General

• Cirurgia pediàtrica • Cirurgia Vascular • Gastroenterologia • Ginecologia i Obstetrícia • Hematologia • Laboratori – Extraccions • Medicina Interna • Medicina de l’Esport • Neurologia • Neurocirurgia • Oncologia • Pediatria • Psicologia • Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica • Unitat de Diagnòstic Prenatal • Unitat del Dolor • Unitat de Medicina del Son • Urologia • CID-Menopausa • Consulta de Fertilitat Consulta d'Infermeria: ECG, Control de Tensió, Ostomies, Injectables, Espirometries, Pacients Anticoagulats, Diabètics i Hipertensos, Vacunacions i seguiment de calendari de vacunacions pediàtriques i infantils, Informació al pacient sobre els hàbits saludables.

C/ Bisbe Meseguer, 3 · 2003 Lleida / Tel. 973 266 100 · Fax. 973 216 121 info@clinicaperpetuo.es · www.clinicaperpetuo.es

PREVENCIÓ I DÈFICIT DE TESTOSTERONA

El diagnòstic és molt senzill. N’hi ha prou que els metges de família proposin una anàlisi de testosterona, que costa entre quatre o cinc euros, quan els pacients els consulti per problemes d’erecció i reconegui una disminució de la libido. Si el resultat de la prova dóna nivells baixos, hi ha un tractament de testosterona en forma de gel transdèrmic que s’aplica cada dia, o un pegat que es canvia cada 48 hores, o bé un injectable que s’administra cada tres mesos i que cobreix la sanitat pública. Entre un 1% i un 20% dels homes a partir del 40 anys tenen un dèficit de testosterona i la majoria no ho saben, malgrat que ha disminuït el seu desig sexual. Potser presenten problemes d’erecció i a més, amb el temps, perdran múscul, alhora que acumularan més greix, fins i tot en zones típiques de les dones, com les cuixes.

La tendència actual és considerar-la una malaltia que és important tractar

Els metges descriuen aquesta síndrome com una “cosa de l’edat” a les consultes mèdiques. La tendència actual és considerar-la una malaltia que és important tractar-la, perquè a part de reduïr les ereccions matutines, així com la qualitat i freqüència de les ereccions, també pot afectar a la part psíquica, amb tendència la depressió, apatia, pèrdua d’autoconfiança, fatiga i irritabilitat.

Font: Ana Macpherson

PUBLIREPORTATGE I BETULA ALBA

Un índex 0% d’úlceres en una residència és el 100% índex de qualitat infermera

s una lesió provocada per la pressió constant sobre una zona del cos determinada que provoca un dany sobre la pell perquè aquesta pressió impedeix una correcta circulació de la sang pels vasos sanguinis i, per tant, una incorrecta oxigenació i nutrició dels teixits, fet que provoca la mort tissular i, per tant, l’aparició de l’úlcera. Aquesta pot ser lleu i, per exemple, una zona envermellida, o evolucionar a més greu, que es quan afecta capes interiors de la pell, músculs o fins i tot os. Quins són els factors que hi predisposen? Hi ha zones que estan més predisposades que aparegui, com les prominències òssies (sacre, colze, talons...). Els signes més freqüents i d’inici són: Pell envermellida. Butllofes. Pèrdua de la primera capa de la pell.

BETULA ALBA

Com podem prevenir-les? Existeixen un seguit de mesures per poder prevenir-les que, a continuació, enumerarem: El bany ha de ser amb aigua tèbia i sabó neutre. Cal fer una esbandida exhaustiva i també hidratació. S’ha d’examinar diàriament la pell. Els llençols han d’estar nets, secs i sense arrugues. S’han de realitzar canvis posturals cada 2 o 3 hores en pacients enllitats i mantenir l’alineació del cos. Es recomana fer exercicis passius de flexió-extensió de cames i braços. En pacients incontinents, s’ha d’evitar el bolquer humit durant llarga estona. S’ha de seguir una dieta equilibrada i rica en proteïnes. S’ha de beure 1,5 l d’aigua al dia. Cal emprar de àcids grassos hiperoxigenats (AGHO) en persones amb predisposició.

Seguir una dieta equilibrada i rica en proteïnes i beure 1,5 l d’aigua al dia

Existeixen, en casos especials, dispositius per a gent gran que presenta un major risc de patir-les. En són un exemple els matalassos d’aire, els coixins antiescares, les taloneres..., així com apòsits protectors d’espuma. És important que davant l’aparició de qualsevol símptoma d’úlcera avisem la infermera. Tots aquests consells, si se segueixen, garanteixen la nul·la aparició d’úlceres. Finalment, recordeu que un índex 0 d’úlceres en una residència és el major índex de qualitat infermera. Cristina Lavernia Giménez DUI de Betula Alba

Pla de la Creu, s/n · 25100 Almacelles · Tel. 973 19 30 50 info@betulaalba.es - www.betulaalba.es

PUBLIREPORTATGE I CLÍNICA ARGÜERO ODONTOLOGIA I EMBARÀS

Dra. CLAUDIA G. Odontòloga Clínica Argüero

ODONTOLOGIA I EMBARÀS Durant l’embaràs es produeixen diversos canvis orgànics, fisiològics i de conducta que poden repercutir en la cavitat bucal.

· Erosió àcida de l’esmalt dental pels vòmits o el reflux del contingut gàstric.

Gingivitis i patologia periodontal Moltes vegades s’observa que les pacients gestants pateixen un increment d’incidència de càries i empitjorament de la patologia gingival i periodontal, associats als canvis hormonals que acompanyen l’embaràs i els factors locals irritatius; ja sigui per una mala higiene oral o canvis en els hàbits dietètics.

La càries durant l’embaràs És molt comú que moltes mares comentin que “cada fill em va costar una dent”. Això és fals, ja que està demostrat que el calci present a les dents en forma d’hidroxiapatita no presente estructures vasculars i per tant, aquest calci no és accessible a la circulació sistèmica, i això vol dir que el calci no disminueix durant la formació del nadó.

Els factors més importants causants de la càries dental durant l’embaràs són: · Una mala higiene oral. · Canvis dietètics i horaris (com que hi ha menys capacitat gàstrica, la pacient gestant acostuma a menjar poc i sovint, això provoca que les dents estiguin exposades als àcids dels aliments durant més estona, els bacteris constantment tenen aliment per reproduir-se).

Les hormones presents durant l’embaràs són l’aliment d’alguns bacteris de la boca augmentant-ne el nombre i, per tant, produint més efectes adversos, com ara una inflamació i sagnat gingivals. Si la mare ja tenia i presentava una alteració gingival denominada gingivitis (inflamació gingival), de ben segur que patirà una gingivitis de l’embaràs o periodontitis (inflamació gingival amb afectació òssia). Si la mare no tenia cap símptoma de gingivitis durant l’embaràs, segurament no patirà cap alteració gingival, sempre que els hàbits d’higiene oral siguin els adequats i amb revisions periòdiques a l’odontòleg o especialista. És important saber que infeccions bucals agudes com una periodontitis no tractada poden provocar parts prematurs i dèficit en el pes del nadó.

ÉS MOLT IMPORTANT EXTREMAR LA HIGIENE ORAL DURANT TOT EL PROCÉS GESTANT I FER REVISIONS PERIÒDIQUES Èpulis de l’embaràs Creixement benigne del teixit gingival. Apareix freqüentment durant el primer trimestre de gestació per l’augment d’estrògens. Normalment desapareix una vegada disminueix l’estímul hormonal. Si no es així, s’elimina amb una ràpida intervenció quirúrgica.

Conclusions Abans de l’embaràs: És molt important visitar l’odontòleg si tens pensat quedar-te embarassada i tractar totes les patologies trobades. Fes totes aquelles preguntes que creguis importants i resoldre tots els dubtes. Si la cavitat bucal està en òptimes condicions abans de l’embaràs i tens un bon hàbit d’higiene oral, segurament no tindràs cap problema greu a les dents o genives durant aquest meravellós procés i podràs gaudir plenament del teu embaràs.

Durant l’embaràs: Si la pacient gestant presenta gingivitis o periodontitis (inflamació i sagnat gingival) cal tractar-la mitjançant una profilaxi bucal a la clínica i seguir els consells de salut del professional adients als canvis que hi pugui trobar en aquell moment És molt important extremar la higiene oral durant tot el procés gestant i fer revisions periódiques (la freqüencia vindrà determinada per la salut bucodental ) i seguir les recomancions de prevenció o de tractament del professional.

ACTUALITAT I TRACTAMENTS MEDICOESTÈTICS PER A AQUESTES DATES

TRACTAMENTS

medicoestètics

per a aquest nou any

Ara que comença un nou any, i després dels inevitables excessos que comporten les festes nadalenques, és el moment ideal per iniciar la nostra posada a punt i emprendre aquells tractaments medicoestètics que fa temps que ens hem proposat fer i no trobem mai el moment d’endegar. A continuació, us proposem els més adients per començar en aquestes dates:

1. DIETA PROTEÏNADA PRONOKAL

El Mètode Pronokal és un programa mèdic personalitzat per aconseguir l’aprimament i el manteniment del pes a llarg termini, que s’ha convertit en el referent dins del seu gènere. El mètode es basa en la dieta proteïnada, és a dir, en l’aportació de proteïnes amb alt valor biològic ajustades a les necessitats de l’organisme, juntament amb una ingesta molt baixa en calories, hidrats de carboni i gairebé sense greixos. D’aquesta manera es condueix el pacient a una cetosi controlada que comporta una ràpida pèrdua de pes. Gràcies a l’administració adequada de suplements de sodi, potassi, magnesi, calci i vitamines no hi ha estats de carència. Amb el Mètode Pronokal, el pacient:

Aconsegueix el seu objectiu de pèrdua de pes, a l’hora que va adquirint pautes alimentàries més saludables. Descobreix la necessitat d’incorporar l’activitat física en el seu dia a dia i aconsegueix pautes, recursos i guies per fer-ho. Troba una eina completa i tot el suport possible per aconseguir amb èxit l’objectiu de la pèrdua de pes.

2. ELIMINAR EL GREIX LOCALITZAT • Adipocitòlisi per intralipoteràpia

El referent dels tractaments no quirúrgics per reduir el greix localitzat.

Mitjançant la tècnica de la intralipoteràpia, s’injecta directament al teixit adipós una solució detergent que trenca l’adipòcit, la cèl·lula que emmagatzema el greix. A més, la tumescència que aquesta substància produeix en el teixit adipós permet que l’aplicació posterior d’ultrasons externs amb unes característiques determi-

nades n’augmenti l’eficàcia per produir una microcavitació efectiva en aquest teixit i, per tant, que ambdós junts aconsegueixin un efecte sinèrgic. Els resultats no tenen parangó amb la resta de tècniques no quirúrgiques actuals per a aquest fi, i compta amb l’avantatge addicional que evita la flacciditat posterior i millora l’aspecte i la textura de la pell. Lipolàser (LipoliteTM)

LipoliteTM representa la darrera evolució tecnològica dels equips per a tractaments de lipòlisi mitjançant làser. Aquest sistema està dissenyat per destruir selectivament les cèl·lules de greix de manera efectiva. Criolipòlisi (Coolsculping)

Procediment indolor que es duu a terme amb una temperatura a un punt de congelació, que s’aplica a la superfície de la pell i sobre els teixits afectats, i gràcies a un procés denominat apoptosi, les cèl·lules de greix disminueixen de forma natural. Sistema Noradrenalina Release

Revolucionària tècnica japonesa que a través d’ultrasons destrueix els greixos i els converteix en àcids grassos lliures que el cos elimina fàcilment.

TRACTAMENTS MEDICOESTÈTICS PER A AQUESTES DATES I ACTUALITAT

3. TRACTAMENT DE LES ESTRIES PRGF

Plasma ric en factors de creixement que augmenta la vascularització de la zona i el gruix de la pell, afavoreix l’aparició d’una pell nova i disminueix els efectes sobre l’oxidació cel·lular, tot obtenint uns magnífics resultats en estries, cicatrius, acne, alopècia, etc. Làser Fraxel i làser CO2 fraccionat

Són, segons els estudis, els tipus de làser més indicats per combatre les estries, fins i tot les de tonalitat blanca.

4. ELIMINAR TAQUES I TATUATGES

Actualment, mitjançant el làser es poden tractar un ampli ventall de lesions pigmentades. El làser d’Alexandrita de 755 nm de longitud d’ona juntament amb el de NeodimiYag de 532/1064 Q-Switched són els que han demostrat més efectivitat. L’estrella d’aquesta secció és, sens dubte, el làser Trivantage, làser de referència mundial per la seva incomparable eficàcia per al tractament d’aquestes lesions i l’eliminació de tatuatges de qualsevol color i que Nexus Biomèdic, sempre a l’avantguarda de la tecnologia més capdavantera i efectiva, ha incorporat a la seva plataforma làser en primícia a tot l’Estat espanyol.

5. TERÀPIA FOTODINÀMICA DE VARIUS

Amb aquest nom es descriu un nou procediment per al tractament de les varicositats de les extremitats inferiors que combina l’escleroteràpia química tradicional i el làser de Neodimi-Yag de 1064 nm de longitud d’ona. El procediment, a més, és totalment ambulatori i no incapacita el pacient per a la seva activitat normal. No requereix cap tipus d’anestèsia (o com a màxim tòpica) i la seva tolerància és excel·lent. El tractament s’estructura en diverses sessions (unes quatre de mitjana) i l’interval entre aquestes és d’aproximadament uns dos mesos.

6. DEPILACIÓ MÈDICA LÀSER

Nexus disposa de tots els sistemes d’efectivitat contrastada i aprovats per la FDA per a la depilació permanent: Làser d’Alexandrita de pols llarg (755 nm): com a principal avantatge d’aquest sistema figura que és ràpid, versàtil i molt ben tolerat, ja que incorpora un sistema de crioanestèsia. No requereix rasura prèvia. Especialment indicat en depilació corporal de pells clares, fototipus mitjà i facial, en general, especialment l’àrea peribucal. És el més efectiu per al pèl fi. Làser de diode (800-810 nm): presenta una afinitat menor per a la melanina que l’anterior i per això requereix energies de tractament superiors. Té incorporat un sistema de refrigeració de la pell per contacte i requereix rasura prèvia. Com que pot variar la durada del pols, permet poder tractar fototipus alts (IV-V). Per al pèl mitjà o gruixut exclusivament. Làser de Neodimi-Yag de pols llarg (1.064 nm): té una afinitat melànica menor que l’anterior, però permet tractar fototipus alts sense risc de complicacions. Especialment indicat per a la depilació masculina i per a alguns problemes com la pseudofoliculitis de la barba. En conclusió, en la majoria de casos, per assolir el resultat desitjat o optimitzar el tractament cal combinar més d’un làser i, segons l’àrea i el problema que s’ha de tractar, escollir-ne el més convenient. Per aconseguirho, òbviament, cal anar a un centre mèdic que disposi de tot aquest arsenal terapèutic i on l’experiència i la professionalitat del seu personal permeti seleccionar en cada cas el sistema més adient i, sobretot, els paràmetres que s’han d’emprar.

Un equip professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster en Ozonoteràpia Mèdica Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.grupnexus.com

PUBLIREPORTATGE I GICOT. Dolor d’espatlla

Gabinet Ilerdenc de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

Dolor d’espatlla El que la majoria de gent anomena “l’espatlla” és realment un conjunt de diverses articulacions que es combinen amb tendons i músculs per permetre una àmplia mobilitat al braç, des de rascar-se l’esquena fins a fer el perfecte llançament de pilota. Però la mobilitat té el seu preu: com més mobilitat tingui una articulació, serà potencialment més inestable. Pot portar a problemes d’inestabilitat (sensació “que em surt l’espatlla” o afectació dels tendons i/o estructures òssies que formen l’espatlla, amb el resultat de dolor. Pot ser que sentiu mal només quan moveu l’espatlla o bé sempre. El dolor podria ser temporal o contiClavícula Acromi Os del coll nuat, i podria requerir diagnòstic i tractaments mèdics. Bossa

Anatomia L’espatlla està formada per tres ossos: l’os del braç (húmer), l’os ample i gairebé pla de l’espatlla (omòplat o escàpula, amb l’acromi) i la clavícula.

Deltoide

Tendó del manegot rotatori

Omòplat Os pla de l'espatlla o escàpula

Húmer Os del braç

Bíceps

El cap de l’húmer s’articula en una cavitat arrodonida de l’omòplat, que s’anomena cavitat glenoide. Una combinació de músculs i tendons manté l’os del braç centrat a la cavitat de l’espatlla. Aquests tendons formen el manegot rotatori (supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular). Cobreixen el cap de l’os del braç i l’uneixen a la cavitat glenoide a l’espatlla.

Aquesta il·lustració simplificada de l’espatlla destaca els components principals de l’articulació

Causa La majoria dels problemes d’espatlla se centren en quatre categories principals: • Inflamacions del tendó o de les bosses (bursitis o tendinitis) o fractures parcials o totals del tendó • Inestabilitat de l’articulació (luxacions o subluxacions) • Osteoartritis o artrosi • Fractures.

Bursitis Les bosses (“bursa”) són sacs petits plens de líquid ubicades a les articulacions del cos, incloent-t’hi l’espatlla. Actuen com a coixinets entre els ossos i els tendons, i ajuden a reduir la fricció entre els músculs que llisquen i l’os. De vegades, l’ús excessiu de l’espatlla porta a la inflamació de la bossa entre el manegot rotatori i part de l’omòplat, os conegut com acromi. El resultat és una bursitis (inflamació de la “bossa”) subacromial.

La bursitis es produeix sovint en associació amb una tendinitis (inflamació dels tendons) del manegot rotatori. Moltes activitats diàries, com pentinarse o vestir-se, poden ser difícils i doloroses.

Tendinitis Un tendó és un teixit que connecta el múscul a l’os. La majoria de les tendinitis són resultat d’un desgast del tendó que es va produint lentament amb el pas del temps. Generalment, la tendinitis pot ser de dos tipus: • Aguda. Se sol donar en persones joves per la realització de moviments repetitius de maniobres que es fan per damunt del cap, com ara llançaments en esportistes o treballar aixecant pesos per damunt del cap • Crònica. Les malalties degeneratives, com l’osteoartritis o l’ús i el desgast repetitiu com a conseqüència de l’edat, poden portar a una tendinitis crònica.

GICOT. Dolor d’espatlla Els tendons més comunament afectats en l’home són els quatre tendons del manegot rotatori i el tendó llarg del bíceps.

Esquinçaments o fractures dels tendons Fractures parcials o totals dels tendons poden ser el resultat de lesions agudes o canvis degeneratius en els tendons com a conseqüència de l’envelliment, ús excessiu prolongat, ús i desgast continu, o una lesió aguda. Aquests esquinçaments poden ser parcials o totals. En la majoria dels esquinçament complets, hi ha un arrencament del tendó de la seva unió amb l’os. Les lesions del manegot rotatori i el tendó del bíceps destaquen entre les lesions més comunes.

Compressió subacromial La compressió subacromial es produeix quan l’acromi frega amb els tendons, en aixecar el braç allunyant-lo del cos. A mesura que el braç s’aixeca, l’acromi comprimeix els tendons del manegot rotatori i la bossa. Això pot portar a bursitis i tendinitis, que causen dolor i limiten el moviment. Amb el pas del temps, la compressió severa pot portar fins i tot a un esquinçament del manegot rotatori.

Inestabilitat Es produeix inestabilitat de l’espatlla quan el cap de l’húmer perd el contacte amb la cavitat glenoide i “surt l’espatlla”). Les luxacions de l’espatlla poden ser parcials, que és quan el cap de l’húmer només surt parcialment de la cavitat i que s’anomena subluxació, o una luxació completa, que significa que el cap de l’húmer surt totalment de la cavitat. En sortir l’espatlla es produeix una lesió en els lligaments que els envolten, si aquests lligaments no cicatritzen correctament queden laxos (sense tensió) i es poden donar luxacions de forma repetitiva davant moviments banals, és el que s’anomena “luxació recidivant d’espatlla”. Episodis repetits de subluxacions o luxacions incrementen el risc de desenvolupar una “artrosi d’espatlla”.

Osteoartritis o artrosi El dolor d’espatlla també pot ser el resultat d’osteoartritis, que es produeix per desgast del cartílag que recobreix la superfície articular del cap de l’húmer i la cavitat glenoide. És típic que els símptomes, com inflamació, dolor i rigidesa, comencin a la mitjana edat. L’osteoartritis es desenvolupa lentament i el dolor que produeix empitjora amb el temps. Sovint les persones evitaran els moviments de l’espatlla en un intent de reduir el dolor produït per osteoartritis. De vegades això porta a una tensió o un engarrotament de les parts toves de l’articulació, amb el resultat d’una restricció dolorosa del moviment.

Com més mobilitat tingui una articulació, serà potencialment més inestable Fractura Les fractures d’espatlla comunament involucren la clavícula, l’húmer i l’omòplat (os pla de l’espatlla o escàpula). Les fractures d’espatlla en pacients grans sovint són el resultat d’una caiguda de l’alçada de la persona (de peu). En pacients més joves, les fractures d’espatlla sovint són causades per una lesió d’alta energia, com un accident de trànsit, esports de contacte o accidents laborals. Les fractures causen dolor sever, dificultat o impossibilitat de la mobilització de l’espatlla i hematomes.

Examen mèdic En el cas d’una lesió aguda que causa dolor intens, busqueu atenció mèdica com més aviat millor. Si el dolor és menys sever, podeu fer repòs alguns dies per veure si es resol el problema. Si els símptomes persisteixen, aneu a veure un metge. El vostre metge portarà a terme una avaluació completa per determinar la causa del dolor de l’espatlla i us proporcionarà opcions de tractament.

Tractament Canvis d’activitat El tractament generalment involucra repòs, canvi de les activitats i teràpia física per ajudar-vos a millorar la força i la flexibilitat de l’espatlla. Les solucions de sentit comú, com evitar l’esforç excessiu o no excedir-se en activitats que normalment no feu, poden ajudar a prevenir el dolor d’espatlla.

Medicaments El vostre metge us indicarà medicaments per reduir la inflamació i el dolor.

Cirurgia Podria ser necessària la cirurgia per resoldre alguns problemes de l’espatlla. De tota manera, el 90 per cent dels pacients amb dolor d’espatlla respondran a mètodes de tractament simples, com canvi d’activitats, repòs, rehabilitació i medicaments. Alguns problemes d’espatlla, com les luxacions recidivants i alguns fractures del manegot rotatori, potser no vegin millora amb la rehabilitació. En aquests casos, la cirurgia podria ser necessària. La cirurgia pot realitzar-se mitjançant artroscòpia o procediments oberts tradicionals. DR. MARIANO SÁNCHEZ GIMENO

ESPECIALISTES EN CIRURGIA, ORTOPÈDIA I TRAUMATOLOGIA Consulta d’especialistes de dilluns a divendres (de 9.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 21.00 hores)

CLÍNICA PERPETUO SOCORRO Bisbe Messeguer, 3 · Tel. 973 266 100 · 25003 Lleida

PUBLIREPORTATGE I Nous horitzons en el tractament de les varius

Nous horitzons en el

Tractament de les varius

Dr. Amad Abu-Suboh Abadia Metge especialista en Radiodiagnòstic Radiòleg vascular intervencionista

Gràcies a la radiologia vascular intervencionista s’han desenvolupat recentment noves tècniques que permeten un tractament de les varius sense cirurgia, sense làser i sense postoperatori, i que fa possible que en menys de 24 hores el pacient torni a la seva activitat normal.

Les varius són la malaltia més freqüent del sistema venós i afecten fins al 60% de la població. Normalment, la sang circula des del cor fins a les cames mitjançant artèries i torna al cor a través de les venes. Les venes contenen vàlvules que permeten que la sang retorni des de les cames cap al cor vencent la força de la gravetat. Si aquestes vàlvules deixen de funcionar adequadament la sang s’acumula a les venes de les cames, aquestes es dilaten i es generen les varius. Aquest trastorn, pot generar eminentment una preocupació estètica, pot esdevenir en un trastorn simptomàtic crònic a mesura que la malaltia avança i, sense un tractament adequat, poden arribar a condicionar un greu problema de salut. La radiologia vascular intervencionista és una branca de la radiologia que permet diagnosticar

i tractar patologies vasculars amb tècniques mínimament invasives. Les imatges proporcionen una guia que permet al radiòleg encaminar uns catèters a través dels vasos i arribar a les diferents àrees del cos a tractar. La finalitat és realitzar tractaments per evitar que el pacient sigui sotmès a intervencions majors, sense necessitat d’anestèsia general. En minimitzar el trauma físic sobre el cos es redueixen tant les complicacions derivades com el temps de recuperació, i això permet que l’estada hospitalària postoperatòria en la majoria dels casos no sigui necessària. En els últims anys, la radiologia vascular intervencionista ha incorporat una tècnica innovadora i mínimament invasiva que permet el tractament de les varius sense cirurgia, sense l’ús del làser i sense postoperatori. És tracta de la radiofreqüència endoluminal, una tècnica en la qual s’utilitzen ones de ràdio per cauteritzar

Nous horitzons en el tractament de les varius

i tancar les varius anormalment dilatades. Aquesta tècnica minimitza els riscos i possibilita que els pacients puguin retornar en poques hores a la seva vida normal. Si bé aquest procediment es pot utilitzar per a finalitats cosmètiques, l’ús principal d’aquesta tècnica està destinat a fer desaparèixer els símptomes derivats de les varius, que són conseqüència de les venes engrandides no funcionals, que causen insuficiència venosa que es pot manifestar en forma de dolor persistent, inflamació, irritació, nafres a la pell, flebitis i canvis en la coloració normal de les cames. A diferència de la cirurgia convencional, la radiofreqüència preserva el drenatge fisiològic inguinal i redueix la formació de noves venes. El procediment en si és molt semblant al làser, tot i que actua de manera completament diferent. El làser provoca la coagulació de la sang i l’alteració de la capa interna de la vena, que provoca una oclusió per trombosi, mentre que la radiofreqüència treballa a una temperatura 10 vegades inferior i indueix a una desnaturalització de les proteïnes de la paret de la vena per aconseguir una oclusió més efectiva. El pacient torna a casa un cop finalitzada la sessió i pot fer vida normal sense necessitat de fer repòs. Per tant, es tracta d’una atractiva alternativa a la cirurgia convencional i a l’endolàser, indolora, que evita incisions inguinals i minimitza l’aparició d’hematomes a la cuixa. D’altra banda, es tracta d’una tècnica sense cap efecte secundari i ben contrastada.

La radiofreqüència “vs.” la cirurgia

xen importants diferències entre les dues tècniques, tot i que mantenen punts en comú. Recents estudis resumeixen que els pacients refereixen a curt termini, menor grau de tumefacció postintervenció, menor grau de dolor, menys equimosi i menys hematomes, així com una millor qualitat de vida.

La radiofreqüència La radiofreqüència és un procés totalment controlat per ecografia, que requereix un estudi Doppler acurat abans de la intervenció. El procediment es realitza amb anestèsia local tumescent, que també es fa guiat per ecografia amb una triple finalitat: evitar el dolor, protegir la pell i les estructures properes a la vena que s’han de tractar i afavorir el col·lapse venós. L’accés a la variu es realitza mitjançat micropunció amb tècnica de Seldinder, i tot el procediment es realitza amb control directe del procediment per imatge ecogràfica. Un cop finalitzada la intervenció, el pacient ha de portar unes mitges compressives i es recomana que camini durant una mitja hora. Poden tornar a la seva activitat normal. Tot i que el risc de complicacions és mínim, és recomanable la realització d’un estudi ecoDoppler passats els primers dies per descartar qualsevol episodi trombòtic. La radiofreqüència també s’empra en altres aplicacions en el tractament cosmètic de patologia venosa, com en el cas de les telangiectàsies, tant en cames com en territori facial, on es pot utilitzar per eradicar de forma transcutània, segura i indolora les venes que es formen a les galtes i en les aletes nasals.

En els últims anys han aparegut una gran quantitat de treballs científics que han comparat els resultats entre les dues tècniques, en què es demostra un menor grau de recurrència de les varius quan aquestes es tracten amb radiofreqüència, així com un menor temps de recuperació, menor aparició d’equimosi i un major grau de satisfacció del pacients.

La radiofreqüència “vs.” el làser Des del punt de vista tant tècnic com mèdic, existei-

C/ Bisbe Meseguer, 3 · 2003 Lleida Tel. 973 266 100 · Fax. 973 216 121 info@clinicaperpetuo.es · www.clinicaperpetuo.es 45

ENTREVISTA I DR. ABEL SALAS

Entrevista

Dr. Abel Salas

Vaig realitzar l’especialització en Oftalmologia a Anglaterra, vaig continuar formant-me a Barcelona (Hospital de Can Ruti) i en l’actualitat estic exercint a Lleida com a director mèdic d’Oftalvist Lleida. Cada quant temps és convenient que les persones vagin a l’oftalmòleg? La gent que no pateix cap tipus d’alteració o patologia és convenient una revisió cada dos anys a l’oftalmòleg. D’altra banda, per als que tenen algun tipus de patologia les revisions s’hauran de realitzar segons el criteri del seu especialista. Quines són les afeccions oculars més freqüents en cada franja d’edat? En infants, el més habitual són els ulls ganduls i els estrabismes; en els joves entre 20 i 40 anys, el principal motiu de la consulta és la cirurgia refractiva i els problemes d’ulleres (miopia, hipermetropia i astigmatisme ); a partir de la franja dels 45 anys apareix la presbícia, també coneguda com vista cansada; entre els 60 i 65 les principals patologies són el glaucoma i les cataractes, i als 70 anys, la DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) i l’ull sec. Es pot prevenir l’aparició o la progressió de trastorns oculars com la miopia adoptant determinats estils de vida saludables? Adoptant una bona higiene visual podem evitar una progressió més gran dels problemes refractius. Un estudi recent demostrava un augment del 50% d’aparició de miopia en estudiants universitaris com a conseqüència dels nous estils de vida i les noves tecnologies. I pel que fa a les revisions oculars, quan cal començar a portar el nen a l’oftalmòleg i amb quina freqüència? Sempre que no notem algun tipus de problema, en infants es recomana fer la primera revisió oftalmològica als 4 anys, ja que és una edat en què ells tenen una

bona col·laboració amb els professionals. Com hem comentat anteriorment, les revisions seran cada dos anys si el nen no presenta cap complicació i si no és el cas, dependrà del criteri mèdic. Precisament les cataractes són una de les patologies oculars associades a l’edat més freqüents. Quins són els principals avenços que s’han produït per corregir-ho? Avui dia la cirurgia no té res a veure amb la d’anys anteriors. El pacient no requereix ingrés, es tracta d’una cirurgia ambulatòria on el pacient marxa al cap d’unes hores cap a casa i que requereix repòs relatiu durant uns cinc dies. Un dels principals avenços són les lents intraoculars multifocals amb les quals el pacient no necessitarà ulleres correctores ni en visió llunyana ni en visió propera un cop realitzada la cirurgia. Quins consells els donaria als nostres lectors perquè optimitzin la cura de la salut dels seus ulls? Tenir-ne cura sempre. De la mateixa manera que protegim la pell, també hem de protegir els ulls. Seguir una bona higiene visual, una bona il·luminació en la lectura, realitzar descansos quan realitzem durant molta estona tasques en visió propera, no abusar dels ordinadors, de les tauletes digitals, de la televisió i les noves tecnologies, fer ús de llàgrimes artificials i d’ulleres de sol que ens protegeixen dels raigs UV.

L’ULL SEC

OFTALMOLOGIA “Ull sec” és un terme general que s’aplica a totes aquelles circumstàncies en les quals hi ha una mala lubricació de l’ull i que afecta les parpelles, la pel·lícula lacrimal, la conjuntiva i la còrnia, conjunt que es denomina superfície ocular. El terme engloba tant situacions de baixa quantitat de llàgrima i mala qualitat, com excés d’evaporació d’aquesta. La síndrome de l’ull sec genera el 30% de les consultes oftalmològiques. És una de les causes més freqüents de consulta a l’oftalmòleg per les molèsties que provoca. Gairebé un 20% de la població pateix d’ull sec, un mal que pot afectar la visió i que es manifesta mitjançant irritació i coïssor. Els símptomes de l’ull sec són variats i consisteixen en cremor, ardor, enrogiment, coïssor, sensació de sorra i malestar quan es realitzen tasques que requereixen fixació visual com la lectura, conducció o l’ús de qualsevol tipus de pantalla.

Possibles causants d’aquesta afecció: Predisposició genètica Prendre alguns medicaments com calmants, ansiolítics, antidepressius, anticonceptius... Malalties cròniques com diabetis, lupus... Ús excessiu de lents de contacte

tractament Actualment existeixen al mercat productes de venda en farmàcies que ajuden a pal·liar la síndrome de l’ull sec a base de concentrats que substitueixen la poca producció natural de la llàgrima. El més important és que la llàgrima artificial s’assembli el màxim possible a la natural i que restauri les tres capes de la llàgrima que contenen lípids semblants als de la pel·lícula lacrimal.

traducció · correcció · interpretació

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Tel. 973 28 81 38 - Fax 973 28 99 70 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

la fibromialgia en 10 preguntes i respostes Quant temps pot durar? És una malaltia dita crònica, sense tractament curatiu en l’actualitat i que persisteix molts cops sense variacions d’intensitat durant anys.

Com es pot assegurar que tens fibromiàlgia? Els metges són els qui estan capacitats per assegurar-ne el diagnòstic. Es basaran en les característiques del dolor, en l’exploració física i localització d’uns punts concrets de dolor i li faran proves diagnòstiques per descartar malalties similars.

Què puc fer jo per no sentir tanta fatiga?

Què és la FM? És una malaltia complexa caracteritzada per un dolor difús i extens, amb uns punts més sensibles al dolor quan els pressionem i acompanyada d’altres manifestacions com insomni, fatiga i alteracions de l’humor.

A qui afecta? Afecta dones en el 90% dels casos i sol debutar al voltant dels 40 anys. També pot afectar nens i quan afecta els homes, acostuma a tenir un caràcter més sever.

Es pot prevenir? No, encara que hi ajuda el fet de detectar i tractar persones amb trets de personalitat que predisposen a patir la malaltia, com tenir una manca d’autoestima, la hiperactivitat o falta de confiança associada a una gran sensibilitat i emotivitat mal administrades. 50

La fatiga que té la persona amb fibromiàlgia respon a diverses circumstàncies que conflueixen: Qualitat del son pobre: aquests individus tenen un son fragmentat amb despertars freqüents; existeix un ampli ventall de tècniques de relaxació i de control mental que els seran de gran ajut en aquest sentit. Desentrenament cardiovascular i hipoatròfia muscular per manca d’activitat: les persones amb dolor crònic i/o estat d’ànim deprimit tendeixen a disminuir l’activitat física; el resultat és un descondicionament cardiorespiratori i una debilitat muscular. La musculatura dèbil és més vulnerable a sobrecàrregues, respon de forma deficitària a la demanda d’activitat i és més sensible al dolor propi de la fibromiàlgia. No existeix un tractament específic per a la fatiga característica de la fibromiàlgia. En qualsevol cas, el més indicat és el tractament no farmacològic. La pràctica d’algun tipus d’exercici aeròbic com caminar, nedar, ballar o anar en bicicleta de manera continuada millorarà la funció muscular, el condicionament cardiorespiratori i la qualitat del son: resultant una disminució de la fatiga.

LA FIBROMIÀLGIA

Si no tinc ganes de relacionar-me, m’hi he de forçar? La persona que té una malaltia que cursa dolor de llarga evolució i limitació funcional, com és el cas de la fibromiàlgia, té tendència a aïllar-se, a despreocupar-se del món que l’envolta. Per altra banda, l’entorn familiar i social pot reaccionar a aquesta situació amb un rebuig que retroalimenta la situació d’aïllament abans esmentada. Si hi afegim la dificultat que presenta la persona amb FM per participar en moltes activitats de caire social, ja sigui pel dolor, per la fatiga o per algun dels altres símptomes associats i el feedback negatiu que suposa el desànim, habitual en aquests subjectes, ens trobem tot sovint davant d’un cercle viciós que aboca a l’aïllament i la depressió. Per tal d’evitar aquesta situació insidiosa, és convenient esforçar-se a l’hora de relacionar-se, triant els moments i dies que la clínica és més benigna i el dolor és menys intens, així com els àmbits de relació i activitats que resultin més grats. En aquest sentit, existeixen diverses associacions de malalts de fibromiàlgia. A Lleida ja fa anys que Fibrolleida suposa un espai de suport a través de les diferents activitats de grup que organitza.

Com convé que realitzi les tasques domèstiques? És important evitar la inactivitat física i igualment és important adaptar aquesta activitat a les limitacions de la persona afectada de FM. Alguns aspectes interessants a tenir en compte: Adaptar les tasques a realitzar a l’estat funcional en cada moment: els dies de menys dolor o fatiga es podran realitzar aquelles més intenses i els dies en què la clínica es manifesta de forma més crua seran idonis per realitzar tasques més suaus. Durant l’execució de les tasques domèstiques és important estar molt atent als senyals de cansament, sobrecàrrega o dolor que ofereix el cos per tal de modular l’activitat. Evitar els erronis sentiments d’autoculpa quan la nostra condició física no permet mantenir la casa impecable.

La fibromiàlgia és una malaltia complexa caracteritzada per un dolor difús i extens, amb uns punts més sensibles al dolor quan els pressionem

És important evitar la inactivitat física i també adaptar aquesta activitat a les limitacions de la persona afectada de FM

Alternar tasques que suposin un més gran compromís de cames, com ara escombrar o fregar, amb d’altres que activin més els braços, com cuinar o cosir. Utilitzar tècniques d’energia muscular que ens permetran realitzar les mateixes activitats amb menys despesa energètica i menys dolor. Fer ús dels ajuts tècnics disponibles al mercat. Aquests estris facilitaran de forma important moltes de les tasques.

Per què les persones amb FM canvien de comportament d’un dia per l’altre? Són diverses les raons que justifiquen els canvis d’ànim en aquests individus: La clínica d’aquesta malaltia es presenta de manera fluctuant: no tots els dies el dolor és igual d’intens, com tampoc la resta de símptomes. És freqüent que la persona afectada de FM estigui desanimada o inclús deprimida; en qualsevol cas, una habilitat emocional més gran els fa més vulnerables i reactius durant la interacció personal.

Com puc ajudar una persona propera que té fibromiàlgia? Com que la fibromiàlgia té una dimensió no només física, sinó també psicològica i social, les persones de l’entorn tenen un paper important en la gestió que realitza la persona afectada de la seva malaltia. Són diverses les maneres en què els que l’envolten hi poden col·laborar: Una actitud de comprensió és vital. És important promoure la realització d’activitats d’oci i aquelles que potenciïn l’aspecte relacional. Una actitud d’hiperprotecció resulta tan nociva com la manca de col·laboració: el més adequat és permetre que la persona afectada de fibromiàlgia realitzi les activitats fins allà on pugui, és passat aquest llindar quan necessitaran el nostre ajut. Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

ACTIVITATS

LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA

NOVA TECNOLOGIA PER LLUITAR CONTRA EL CÀNCER DE PULMÓ

Oncolliga Comarques de Lleida adquireix una sonda de criobiòpsia valorada en 21.500 euros aconseguits amb “Una flor per a un projecte”

El passat dia 28 de novembre es va presentar un nou aparell diagnòstic contra el càncer bronquial. Es tracta de la criobiòpsia, una sonda per a biòpsies que permet extreure mostres tumorals, congelades al mateix bronqui. “Aquesta tècnica aporta molts avantatges”, va explicar la Dra. Silvia Gómez, de l’equip de Pneumologia de l’Arnau i responsable de les tècniques d’endoscòpia d’aquest centre. Va explicar detalladament de quina manera operava la criobiòpsia i quins són els avantatges d’extreure mostres a una temperatura de menys 89 graus centígrads: mostres intactes que afavoreixen determinar el tipus de càncer, el seu estat evolutiu i fins i tot les característiques genètiques que permetran donar un tractament individualitzat posterior. D’altra banda, el Dr. Ferran Barbé, cap del Servei de Pneumologia, va agrair als voluntaris d’Oncolliga el seu esforç i dedicació, i va fer palesa la importància que té la confiança de la societat civil cap als serveis de salut. L’aparell adquirit per l’Oncolliga ja fa un trimestre que funciona i ha demostrat la seva eficàcia en una dotzena de casos.

COCA DE RECAPTE, SALUT DE CASA NOSTRA En el mateix acte, la dietista i nutricionista del Servei d’Endocrinologia de l’Arnau, Sra. Cristina Moreno, va explicar detalladament la riquesa gastronòmica d’aquest producte tan arrelat a les nostres comarques. Va comentar molt gràficament els seus orígens, la cultura que amaneix el producte i l’equilibri respectuós que mostra amb la piràmide alimentària. El 2013, Oncollliga ha participat arreu de les nostres comarques en actes de promoció de la cuina saludable i menjar sa, adreçat a adults i infants. Aquestes activitats han estat molt ben rebudes i han comptat amb la col·laboració de la Il·lma. Diputació de Llei-

da, amb una aposta clara pels productes de qualitat de les terres de Lleida. A la cloenda de l’acte de presentació, es va oferir als assistents coques de recapte de cinc varietats diferents, que van permetre constatar dues coses: que la coca de recapte és deliciosa i el voluntariat, exquisit.

Oncolliga vol potenciar la coca de recapte com una menja equilibrada, saludable i propera

ACTIVITATS

Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida

“Rehabilitació desprÉs d’un trastorn neurològic, Concepte Bobath” El passat dia 21 d’octubre l’Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida (AMILL), amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus vam celebrar una jornada amb una conferència a la sala d’actes del Palau de la Diputació amb el tema “Rehabilitació després d’un trastorn neurològic, concepte Bobath”, a càrrec de la fisioterapeuta i professora de la Universitat de Barcelona Bettina Paeth Rohlfs. Seguint en la tasca de portar l’associació a les poblacions de la província, el passat 25 de novembre vam ser al local Lo Casino dins de les Jornades de Salut que organitza l’Ajuntament d’Alcarràs, vam representar l’obra de teatre “Un rampell de feridura”, que va seguir amb un animat col·loqui moderat per Carme Monsó.

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA

VIII edició de l’Acte de Lliurament DELS Premis Integra XXI El divendres 15 de novembre, la consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Sra. Neus Munté, va presidir la VIII edició de l’acte de lliurament dels Premis Integra XXI, en el marc del sopar anual de l’Entitat Down Lleida a la Fonda del Nastasi. Enguany les empreses guardonades van ser Bugaderia Blanquet, Col·legi Episcopal i Escola Pia Balaguer per la seva col·laboració amb el projecte d’inserció laboral de l’entitat. I el Pin d’Honor de l’entitat es va lliurar al Sr. Víctor P. Pallarès per la seva trajectòria professional, personalitat altruista i la seva col·laboració desinteressada amb l’entitat. L’acte també va comptar amb l’assistència del paer en cap, Il·lustríssim Sr. Àngel Ros; el vicepresident de la Diputació de Lleida, Sr. Miquel Padilla; el Sr. Ramon Farré, delegat del Govern de la Generalitat; el Sr. Josep Maria Fornós, director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família; el director dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, i altres autoritats.

Les empreses guardonades van ser Bugaderia Blanquet, Col·legi Episcopal i Escola Pia Balaguer per la seva col·laboració amb el projecte d’inserció laboral de l’entitat. I el Pin d’Honor de l’entitat es va lliurar al Sr. Víctor P. Pallarès per la seva trajectòria professional

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS/ES DE FIBROMIÀLGIA I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA

Presentació a TREMP de l’associació fibrolleida-pallars El passat dijous 31 d’octubre a l’Hospital Comarcal del Pallars, Tremp 2013 Representants de l’Associació Fibrolleida, del món sanitari i municipal van participar en la presentació de l’Associació Fibrolleida-Pallars, filial de la primera, que respondrà a les necessitats dels habitants dels Pallars i voltants.

Davant la dificultat que tenim les persones afectades per desplaçar-nos a Lleida per realitzar activitats que millorin la qualitat de vida, hem decidit portar l’experiència de Fibrolleida al Pallars i compartir experiències i sumar veus per al reconeixement d’aquestes patologies.

L’associació va dirigida a persones afectades per unes patologies emergents, cada dia amb més prevalença sobre la població mundial

L’associació va adreçada a persones afectades per unes patologies emergents, cada dia amb més prevalença sobre la població mundial, però que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i una part de la comunitat mèdica no accepten com a malalties, que són la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la síndrome de Sjögren. La seu serà al Centre Cívic Tarraquet de Tremp, l’atenció al públic serà els dimarts d’11.00-12.30 hores, i el telèfon de contacte és el 618 629 655 i l’adreça electrònica fibrolleida@gmail.com, fibrolleidapallars@gmail.com. L’associació donarà suport jurídic, psicològic i realitzarà activitats a la mida de les persones afectades i dels seus familiars. Els/les socis/sòcies podran participar de les activitats tant a Lleida com al Pallars.

ACTIVITATS

Associació Antisida de Lleida

L’Associació Antisida de Lleida amplia les seves oficines per millorar la qualitat del seu servei L’Associació Antisida de Lleida ha ampliat les seves oficines per disposar de més despatxos i oferir un servei més íntim i confidencial als usuaris. L’entitat ha rehabilitat les seves instal·lacions i reconvertit un espai de magatzem en espai útil de treball. Amb aquesta reorganització s’aconsegueix oferir dues zones diferenciades de treball, un espai d’atenció als usuaris i un espai de treball dels professionals de l’associació.

despatx de teràpies alternatives, la biblioteca, l’arxiu de documentació, la zona de treball dels professionals de l’entitat i un magatzem.

Aquesta remodelació ha estat possible gràcies a una ajuda de l’Obra Social La Caixa per a l’adequació i millora d’infraestructures. L’entitat disposa ara d’una zona de recepció per atendre al públic de manera directa, un despatx d’Atenció Social pel públic en general, un despatx exclusiu per a l’atenció als joves i per a la detecció precoç del VIH, un

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, acompanyada del paer en cap de l’Ajuntament de Lleida, Àngel Ros; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el president de l’Associació Antisida de Lleida, Joan Fibla, va inaugurar les oficines el passat mes de novembre. Per a més informació, contacta amb nosaltres Associació Antisida de Lleida Lluís Besa, 17 baixos. Tel. 973 26 11 11 consulta@antisidalleida.org www.antisidalleida.org facebook.com/antisidalleida twitter: @antisidalleida

QUI SOM

FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL

Dimecres 1 de Gener

Dijous 2 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · BALDOMÀ. Alcalde Recasens, 21 · fco. VILLALONGA. Boters, 25 · anadon. Av. de Balmes, 44 · baquero. Riu Ebre, 10 DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Puigpinós, Humbert Torres, 23 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

Divendres 3 de Gener

Dissabte 4 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Simó, Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Diumenge 5 de Gener

Dilluns 6 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Anadon, Balmes, 44 · Martí, Anselm Clavé, 35 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dimarts 7 de Gener

Dimecres 8 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Arcaya, Pl. de la Sal, 2 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Villalonga, Rambla de Ferran, 34 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dijous 9 de Gener

Divendres 10 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Simó, Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Solsona, Passeig de Ronda, 16 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

1/8 pàgina

Dissabte 11 de Gener

Diumenge 12 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Seuma, Mariola, 39 · Simó, Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10 DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

Dilluns 13 de Gener

Dimarts 14 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Simó, Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dimecres 15 de Gener

Dijous 16 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Divendres 17 de Gener

Dissabte 18 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Badia, Prat de la Riba, 91 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Diumenge 19 de Gener

Dilluns 20 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Gené, Av. Catalunya, 26 · Rami, Baró de Maials, 93 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10 DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

Estancia permanente, temporal, convalecencia, vacacional y centro de día.

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

C/ Enric Farreny, 60 25199 Lleida tel. 973 22 47 51 centroreca@gmail.com

FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL

Gran Passeig de Ronda, 100 · 25006 LLEIDA Tel. 973 04 35 69 Príncep de Viana, 19 · 25004 LLEIDA Tel. 973 24 69 82

Dimarts 21 de Gener

Dimecres 22 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Simó, Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Redondo, Ager, 23 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dijous 23 de Gener

Divendres 24 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Fco. de Villalonga, Boters, 25 · Anadon, Balmes, 44

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Anadon, Balmes, 44 · Puigpinós, Humbert Torres, 23 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dissabte 25 de Gener

Diumenge 26 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Simó, Príncep de Viana, 99 · Bendicho-Isanta, Pg. de Ronda, 139 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10 DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Anadon, Balmes, 44

Dilluns 27 de Gener

Dimarts 28 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Anadon, Balmes, 44 · Martí, Anselm Clavé, 35 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Baquero, Riu Ebre, 10 · Simó, Príncep de Viana, 99 · Anadon, Balmes, 44

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Dimecres 29 de Gener

Dijous 30 de Gener

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Arcaya, Pl. de la Sal, 2 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA: ( 9:00h.- 22:00h.) · Villalonga, Rambla de Ferran, 34 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10

DIA i NIT: (24 h./dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53

Laboratori d’Anàlisis Clíniques

973 23 37 07 Av. Prat de la Riba, 50

LLEIDA

AJUNTAMENT

Alcaldia ................................................................. Contractació ............................................................ Cooperació ............................................................. Economia i Hisenda ................................................. Enginyeria ............................................................... Esports .................................................................... Intervenció ............................................................... Joventut / Centre de Recursos Juvenils ..................... Participació Ciutadana .............................................. Protocol ................................................................... Recursos humans .................................................... Salut Pública ............................................................ Secció de Comunicació ............................................ Secretaria General ................................................... Seguretat Ciutadana ................................................. Serveis Personals ..................................................... Urbanisme ...............................................................

SERVEIS MUNICIPALS

Accés-Institut d’Informàtica ...................................... Aigües de Lleida ...................................................... Arxiu municipal ....................................................... Auditori Enric Granados ........................................... Aula de Teatre ......................................................... Autobusos de Lleida ................................................. Canera ..................................................................... Cementiri ................................................................. Centre d’Art La Panera .............................................. Centre d’Interpretació de la Mitjana ........................... Centre Especial de Treball ........................................ Conservatori de Música ............................................ Consorci de Promoció Econòmica ............................... Deixalleria ............................................................... Dipòsit de vehicles ................................................... Empresa d’Urbanisme .............................................. Escola de Belles Arts ................................................ Escola de Jardineria ................................................. Institut d’Educació .................................................... Institut de Comerç, Mercats i Consum ........................ Institut de Treball .................................................... Institut d’Acció Cultural ........................................... Institut d’Acció Esportiva ......................................... Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient .................... La Leridana, SL ........................................................

973 700 303 973 700 307 973 700 457 973 700 316 973 700 311 973 700 607 973 700 342 973 700 666 973 700 453 973 700 308 973 700 332 973 700 313 973 700 314 973 700 372 973 700 365 973 700 306 973 700 309 973 700 417 973 238 282 973 700 352 973 700 639 973 268 318 973 272 999 973 263 504 973 211 524 973 262 185 973 230 738 973 278 315 973 222 589 973 238 143 900 102 042 973 201 520 973 700 606 973 700 362 973 233 573 973 700 618 973 700 424 973 242 000 973 700 394 973 700 614 973 700 369 973 237 206

Descobreix un nou centre de salut a Lleida

¿Ha sufrido un accidente de tráfico? ¿Sabe que puede cobrar un dinero como indemnización?

Luchamos por conseguirle la máxima indemnización

Solo cobramos, si usted cobra LLEIDA Plaza Pagesos, 11 · 25003, Lleida · Tel. 973 890 275

10 años de experiencia

www.indemnizaciondirecta.com

COL.LABORADORS OFICIALS