SETEMBRE 2014 Núm. 20
Càncer colorectal
Prevenció i mètodes de detecció
Tornar a la feina amb optimisme Musicoteràpia i dislèxia L’eficàcia del só
Teràpia visual
Com millorar els problemes escolars d’aprenentatge
Pla de Salut 2011-2015
FARMÀCIES DE GUARDIA ... pàg. 60
El ciutadà hi guanya, Lleida i el Pirineu hi guanyen
LA REVISTA meSALUT S’encarta amb el Diari “SEGRE”
Sumari AMB LA COL.LABORACIÓ DE:
SALUT ................................................... 6 tornar a la feina amb optimisme
entrevista ............................................. 8 pla de salut
POLICLÍNIC LLEIDA ............................... 13 QUADRE MÈDIC
CLÍNICA PERPETUO SOCORRO ........... 18 CÀNCER COLORECTAL
WIDEX ...................................................... 20 ELS AVENÇOS EN EL CAMP DE L’AUDICIÓ
LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ................. 22 PODOLOGIA INFANTIL
CLÍNICA ARGÜERO .............................. 24 ODONTOLOGIA ESPORTIVA
KINE ........................................................ 26 DEGLUCIÓ ATÍPICA
CEFER .................................................... 28 LA GESTACIÓ GEMEL.LAR Directora: Marina P. Sullà Coordinadora: Mariona Mesull Disseny: Carlos Mayorga
betula alba ...................................... 30 RESPIR FAMILIAR AL COMPLEX RESIDENCIAL
teràpies naturals ......................... 33 EL IOGA ÉS CAMÍ I RESULTAT
C/ Mossèn Reig, 1 baixos · 25008 LLEIDA Tel. 973 00 80 40
DL L-187-2013 Dep. Publicitat
Tel. 973 00 80 40 mesalut@geminiedicions.com Correcció de la revista
GRUP KIRMA .......................................... 34 PSICOLOGIA i acupuntura INCONTINÈNCIA URINÀRIA I gimnàstica abdominal hipopressiva
NEXUS .................................................... 36 tractaments POSTESTIU A NEXUS
TEGEVE ................................................... 39 TERÀPIA VISUAL
CALDES DE BOÍ ...................................... 40 UN BALNEARI MÈDIC A LA VALL DE BOÍ
DE PETITS ............................................. 42 LA MUSICOTERàPIA I LA DISLÈXIA traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com
Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.
vithas salut ...................................... 44 NO A LA SÍNDROME POSTVACANCES
SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS .. 49 DIPUTACIÓ DE LLEIDA .......................... 50 prevenció ............................................. 53 COM TRACTAR EL DOLOR MUSCULAR
NEURO LLEIDA ........................................ 56 PRESENTACIÓ DE NEUROLLEIDA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA ................... 60 5
La depressió postvacances
Què és la depressió postvacances? La depressió postvacances és una síndrome que experimenta molta gent al final de les vacances i en incorporar-se als llocs de treball. Malgrat que els psicòlegs o psiquiatres no es posen d’acord sobre si s’ha de considerar com a tal, es tracta d’una síndrome que acostuma a presentar uns símptomes molt semblants als d’una depressió clínica: sensació d’apatia, desànim, irritabilitat, dificultat de relacionar-se amb els altres, insomni... En casos greus pot arribar a provocar estats d’ansietat, trastorns digestius i taquicàrdies.
Per què es produeix? El principal causant de la depressió postvacances és la tornada a la feina després d’un llarg període de vacances en què influeixen el canvi en els horaris i la modificació de les hores de son. Els dies d’oci donen pas a llargues jornades laborals i a responsabilitat, i això fa que sigui lògic que la persona estigui una mica desanimada. El veritable problema sorgeix quan aquesta sensació de desànim generalitzat es per6
llonga massa en el temps. Cal dir que per norma general el període d’adaptació acostuma a durar entre una o dues setmanes.
Cuida l’alimentació Les vacances són el moment d’oblidar totes les normes que hem tingut durant l’any, entre aquestes, portar una dieta equilibrada. Grans tiberis als bufets dels hotels o gelats cada dia són algunes de les coses que no solem fer durant la resta de l’any i que ara ens passen factura.
TORNAR A LA FEINA AMB OPTIMISME
La primera regla és oblidar-te dels tiberis. És important que cada dues hores consumeixis petites quantitats d’aliments, i donar una major importància a l’esmorzar, el dinar i el sopar. Menjar poc però sovint facilitarà l’absorció dels nutrients, estimularà el metabolisme i afavorirà la sensació de sacietat.
Els nens també pateixen El primer dia d’escola suposa un gran canvi per als més petits de la casa. Passen d’estar tres mesos de vacances a matinar i fer els deures cada dia, i això és un gran canvi per a ells. Aquesta situació els pot provocar ansietat. Per això ha d’existir compenetració entre pares i professors, per fer-los sentir còmodes en aquesta situació. Cal anar introduint els nens als horaris a què els teníem acostumats abans de les vacances. El millor és tenir una disciplina a l’hora d’aixecar-se, anar a dormir o fer la migdiada, a més d’un temps d’oci més reduït. I també cal començar a motivar dient que la tornada a l’escola és positiva, ja que aprendran coses noves i tornaran a veure els amics. Hi ha psicòlegs que recomanen acompanyar el nen el primer dia perquè se senti segur.
Alguns consells
1
2 3 4 5 6
Pren-te el primer dia amb filosofia. No et servirà de res que et lamentis i t’amarguis. En lloc de pensar que bé que t’ho vas passar i que dura i trista que és la tornada a la feina, pren-te el primer dia de feina com una jornada laboral més. A poc a poc. No arribis a la feina i comencis a treballar a preu fet des del primer moment. Pren-te el teu temps per posar-te al dia amb el que vas deixar pendent abans de marxar de vacances i del que ha passat mentre eres fora. Marca’t nous objectius i il·lusions. Tornar a la feina i pensar en la dissort que encara et queden molts mesos per a les properes vacances és un error que només farà que et deprimeixis encara més. Pensa que pots aprofitar els caps de setmana, perquè el calendari laboral està poblat de dies festius. Marca’t projectes i metes per aconseguir a través de la feina. El dia té moltes hores. Has de comprendre que el dia té 24 hores i que la feina només te n’ocupa una tercera part. Així doncs, quan hagis acabat la jornada laboral, dedica la resta del dia a practicar activitats que t’agradin. Has pensat a practicar esport? Està demostrat que fer esport de manera regular no només és bo per a la salut, sinó que també contribueix a combatre l’estrès. No hi ha dubte, l’esport és un dels millors aliats per combatre la depressió postvacances. Què és per a tu la feina? Molta gent no s’adona de la veritable importància de la feina. És una manera de realitzar-se personalment, en què no es deixa mai d’aprendre. Si som capaços de comprendre això, deixaràs de veure la tornada a la feina com una obligació. D’altra banda, també és important adonar-se que la vida no només és treballar; la feina, en el fons, no és més que un mitjà per guanyar-se la vida. Treballes per poder viure i per poder-te pagar les vacances de què acabes de gaudir, entre moltes altres coses.
7
ENTREVISTA
PLA de salut 2011-2015
Entrevista d’actualitat sanitaria
Dr. Eugeni Paredes
Dra. Anna Aran
Pla de Salut 2011-2015 El ciutadà hi guanya, Lleida i el Pirineu hi guanyen El Consorci a Lleida, 100% públic, te programat l’inici a principis de l’any vinent. D’un model mutiorganitzatiu a un sistema integral de salut El passat 25 de febrer es publicava l’Acord de Govern que permet a l’Institut Català de la Salut de Lleida i Pirineu i a l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris integrar-se en una única empresa amb personalitat jurídica pròpia i independent; això vol dir, decisió en el territori, vol dir pressupost descentralitzat per Lleida per aprofitar el treballar de forma més coordinada, uniforme, amb una única direcció i estratègia, marcada pel territori i òrgans de govern del territori. Molt se n’ha parlat, aquests dies, de la publicació de l’Acord de Govern, i no sempre amb la voluntat de buscar o tenir com a eix del sistema el ciutadà. De totes formes, ens ha de fer reflexionar que entre les veus més autoritzades per parlar-ne, hi ha el Sr. Alcalde de Lleida, el Consell d’Administració de Gestió de Serveis Sanitaris, en què entre els seus membres destacats es troba l’alcalde de Tremp, i el professor Dr. Xavier Matias-Guiu, els exdelegats de Salut i l’actual, Dr. Josep Pifarre. Tots ells recolzen de manera ferma la constitució d’aquest consorci 100% públic. La unificació d’estratègies evitant duplicitats produirà una major eficiència que revertirà en millores tangibles per al ciutadà; millores molt potents, com un finançament més adequat confeccionat per un tant per habitant, corregit per dispersió, envelliment i altres característiques demogràfiques;
una millor continuïtat assistencial i fen que l’Atenció Primària i l’Hospitalària treballin plegats de forma més coordinada. Un més adequat finançament suposarà un paper estratègic de l’Atenció Primària més gran cap un reconeixent basat en el metge de família i la infermera d’equip d’Atenció Primària. No podem oblidar la nostra realitat territorial i fràgil pel fet de tenir la nostra població dispersa en més de 11.800 km2, 231 municipis i 713 nuclis de població. És necessari, doncs, aconseguir un reforç i assegurament de la nostra estructura assistencial sanitària actual.
La unificació d’estratègies evitant duplicitats produirà una major eficiència que revertirà en millores tangibles per al ciutadà El món rural lleidatà guanya estabilitat, progrés i competitivitat pública, i queda integrat en un consorci que compta amb prop de 4.000 professionals. L’aïllament viscut en ocasions per l’Atenció Primària del Pirineu ha arribat al seu fi amb aquesta integració. L’establiment de lligams assistencials entre les atencions primàries de Lleida i Pirineu, l’àrea social, la xarxa de salut mental, psiquiatria i addiccions, la xarxa sociosanitària més la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) és evident que produirà uns beneficis que revertiran sobre el ciutadà i també dotarà de més satisfacció el professional.
Per citar-ne alguns: 1. Programa de crònics dirigits per l’Atenció Primària
2. Altres projectes de continuïtat assistencial i domiciliaris propis
3. Escurçament de llistes d’espera 4. Dotació de recursos segons necessitats i resultats
5. Més especialitats als nostres hospitals i recursos per a l’Atenció Primària fruit de l’eficiència de l’organització. El Consorci és un model propi de Catalunya. Fa 24 anys que es va promulgar la llei que els regula i aquesta és una manera ja molt estesa a la resta del país.
Per citar alguns noms: 1. Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample (CAPSE)
2. Consorci Marc Parc de Salut Barcelona 3. Consorci Sanitari de l’Anoia 4. Consorci Sanitari Integral Així, fins a entre 12 i 13 consorcis arreu de la resta del país. També n’existeixen a la resta de l’Estat. Millorarà la competència i competitivitat pública dels serveis que rep el ciutadà. Estarà sotmès, com no pot ser de cap forma, a tot el marc normatiu que regula el control financer i econòmic del sector públic. L’Institut Català de la Salut entra al Consorci com entitat majoritària. Els màxims responsables assistencials de portar l’actual organització d’aliança estratègica a les portes del consorci són la Dra. Anna Aran Solé i el Dr. Eugeni Paredes Costa, especialistes en Medicina Familiar i Comunitària i que actualment pertanyen a l’Institut Català de la Salut. Ells ens responen a les preguntes sobre el seu parer i, de forma entenedora per al ciutadà, quines són a grans trets les línies estratègiques assistencials del nou model organitzatiu.
Dr. Paredes: Quins són els punts forts d’acord amb el Pla de Salut del nou model organitzatiu en l’Atenció Primària? Més resolució als CAP. L’Atenció Primària ha jugat un paper cabdal en la prevenció i promoció de la salut des dels anys 80. Amb el nou model d’organització es pretén, sense renunciar a aquest principi bàsic i essencial, augmentar el nivell de resolució dels CAP per evitar desplaçaments innecessaris dels malalts a l’hospital. Per aquest motiu, els Centres d’Atenció Primària s’han agrupat per constituir unitats assistencials per zones geogràfiques, i possibilitar que els ciutadans tinguin accés a una millorada cartera de serveis, independentment del lloc de residència. Sumar esforços individuals per millorar un servei col·lectiu. Continuïtat assistencial. La coexistència de diferents problemes de salut fa que els malalts sovint siguin visitats per diferents especialistes, cadascun d’ells expert en el seu camp, però amb actuacions fragmentades i poc coordinades. L’Atenció Primària ha de coordinar aquest trànsit de pacients pel sistema i vetllar especialment perquè en el moment de l’alta hospitalària es realitzi un seguiment precoç per part de metges de família i infermeres comunitàries. Aquest tema és fonamental per a la seguretat del pacient.
9
ENTREVISTA
PLA de salut 2011-2015 Autonomia de gestió. Els CAP disposaran de més autonomia de gestió. Les Unitats de Gestió Assistencial en què s’agrupen els CAP han de tenir l’autonomia suficient per gestionar els seus recursos sanitaris, amb compromís, autoresponsabilitat i voluntat de servei. Ningú millor que les seves direccions coneix la realitat del seu territori. Cal apropar les decisions allí on es produeix l’assistència. Cada Unitat de Gestió disposa d’un tècnic administratiu que dóna suport a la Direcció Assistencial en les decisions que li són competència. Els CAP que les integren treballen en xarxa per tal de donar un major nivell de resolució. Un treball d’equip necessari, factible actualment pel desenvolupament de la xarxa informàtica, que millora la resolució i presa de decisions.
Les infermeres gestores de casos dels equips d’Atenció Primària, que treballen en xarxa a tot el territori i conjuntament amb les seves homòlogues hospitalàries, esdevenen professionals clau en la coordinació dels recursos sanitaris que necessiten aquests malalts crònics. Aquest nou rol professional ha de ser, conjuntament amb el treballador social, fonamental a l’hora de garantir una adequada continuïtat assistencial. Major presència al domicili. Com a casa, enlloc. Quan es produeix una descompensació aguda d’una malaltia crònica el pacient necessita un conjunt de cures i atencions que habitualment requereixen l’ingrés a l’hospital. Els pacients amb moltes malalties cròniques passen, per aquest motiu, molts dies a l’any als hospitals. Amb el nou model assistencial es crearan equips d’atenció domiciliària que donaran suport als professionals de referència (metge de capçalera i infermera) per atendre millor i al mateix domicili les descompensacions agudes, i fer possible així una més ràpida recuperació a la vegada que més satisfacció de malalts i familiars.
10
Atenció continuada i a les Urgències. Més d’un 60% de les descompensacions i processos aguts de les persones amb malalties cròniques es produeixen fora de l’horari habitual del seu metge i infermera de capçalera, i en no poques ocasions són derivats innecessàriament als serveis d’urgències hospitalaris. L’atenció que presten els equips d’Atenció Primària i els diferents Punts d’Atenció Continuada territorials no ha de diferir de la que es pugui realitzar als serveis d’urgències hospitalaris per a aquelles situacions que no requereixen ingrés hospitalari. S’ha planificat formació específica en urgències extrahospitalàries per als professionals de l’Atenció Primària, així com altres actuacions per millorar la dotació tecnològica dels punts d’Atenció Continuada per tal d’adequar-ho a la realitat poblacional del nostre territori. El ciutadà al centre del sistema. Els diferents serveis, tant de l’Atenció Primària com dels hospitals, es coordinen com un de sol per tal de donar resposta adequada al pacient, millorar la seva salut i la satisfacció amb el resultat final. El ciutadà, compromès també amb el servei que rep, ha de participar en la presa de decisions i en el disseny de l’organització sanitària.
I vostè Dra. Aran, que hi diu pel que fa a l’atenció especialitzada? El nou sistema integral de salut de Lleida ens ha d’obrir la porta a un nou model organitzatiu i de treball que s’ha d’adaptar a les necessitats actuals del ciutadà, a l’envelliment de la població i a l’adaptació dels nous coneixements mèdics que avancen tan ràpidament.
PLA de salut 2011-2015 Ha d’aportar una visió transversal i horitzontal de la malaltia, amb alternatives assistencials a l’hospitalització, i adequar l’atenció al malalt crònic i reorientat l’atenció domiciliària; cal consolidar el model assistencial sense internament i potenciar els hospitals de dia d’aguts, de salut mental i sociosanitaris. Per tant és fonamental la coordinació entre els professionals de l’Atenció Primària i l’atenció especialitzada per tenir una correcta continuïtat assistencial i una atenció correcta. Aquest model d’atenció compartit s’ha de desenvolupar en funció de les necessitats dels ciutadans del territori i la seva singularitat. Ha de ser un treball en xarxa que acompanyi el pacient en totes les seves transicions pel sistema sanitari. L’Atenció Primària ha d’incrementar la capacitat resolutiva de les malalties més prevalents, amb els recursos suficients per donar-hi sortida i n’ha de potenciar les noves tecnologies per facilitar el contacte amb els pacients de forma no presencial i pro activa (telèfon, correu electrònic…) i entre professionals de l’atenció especialitzada per atansar el suport en el moment que sigui necessari, i fent així més àgil la resposta i tambè més accessible. El nou Consorci ofereix, d’altra banda, que dos hospitals de Lleida, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Santa Maria, amb alguns serveis clínics duplicats, esdevinguin serveis únics per crear un Hospital Únic de Referència per a la Regió Sanitària de Lleida i Pirineu i amb vocació territorial de suport als hospitals comarcals perquè es posicioni el sistema públic de Lleida en un alt nivell d’excel·lència. Aquesta reordenació permet beneficiar l’enfocament de l’organització en clau territorial i aportar grans avantatges per al ciutadà i al professional que hi treballa. Redissenyar els circuits d’accés i fer que a pacient en el moment que té una necessitat de salut li sigui més fàcil i àgil l’accessibilitat i l’acompanyament pel procés assistencial ha de ser una prioritat. Incloure les proves complementàries en els gabinets assistencials de l’hospital i avançar els diagnòstics i els tractaments n’ha de ser un objectiu.
A la vegada que aquesta reordenació ha de generar recursos per a l’Atenció Primària i per potenciar procediments i tractaments d’alta especialització que incorporin al sistema públic de Lleida carteres de serveis que actualment no hi són i que es fan necessàries en hospitals de referència d’un territori. Del vessant assistencial i clínic, que n’és la branca principal, no podem oblidar dos vessants més que són cabdals perque una atenció sanitària sigui capdavantera i d’alta qualitat. La docència, on es clau la Universitat de Lleida, la formació de nous professionals, s’ha de consolidar en el territori; hem de ser atractius per captar els professionals que en un futur formaran part de la nostra organització. Hem de crear un planter que garanteixi la renovació i la continuïtat de la cartera de serveis del territori, nou talent que ha de créixer amb els valors de l’organització. No menys important pel fet que és la darrera, és la recerca, clau per a l’avanç en noves tecnológies, en nous tractaments, i afegir-hi l’oportunitat del Consorci en la investigació clínica, ja que afegeix la potencialitat del procés transversal entre l’Atenció Primària i l’atenció especialitzada. Tot aquest canvi cultural i organitzatiu i de reordenació que se centra en les persones té com a objectiu central millorar l’atenció del ciutadà en la prevenció i en la malaltia, però també busca que l’actiu més important que té una organització sanitària, els seus professionals, se sentin reconeguts per la seva tasca i satisfets de la seva pertinença al sistema públic sanitari, a la vegada que té capacitat per retenir, captar i fer créixer el coneixement i el talent. Dra. Anna Aran Solé Dr. Eugeni Paredes Costa
Amb el nou model assistencial es crearan equips d’atenció domiciliària que donaran suport als professionals de referència
11
Alcalde Sol, 3 i 4 路 25003 Lleida 路 Tel. 973 273 100
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
TRAUMATOLOGIA I C. ORTOPÈDICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Dr. Surroca ALTÉS, Román X. Alcalde Sol, 4
Policlínic
Tel. 973 273 100
CIRURGIA PROTÈSICA Dr. BURRIAL PIULATS, Carlos Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
NEFROLOGIA Dr. ROIG CARCEL, Jorge Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
reumatologia Dra. MONTALÀ PALAU, Núria Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició d’hora
MEDICINA INTERNA Dr. TORRES CORTADA, Gerard Alcalde Sol, 3 - 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
Més enllà dels estudis bàsics
Magnificació espermàtica
Fruit de la voluntat de voler millorar els resultats en el camp de la reproducció assistida van apareixent noves tècniques en l’àmbit clínic.
Un clar exemple és la IMSI
PNEUMOLOGIA Dr. Durán Alama, José Miguel Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
Tot i que amb el naixement de la ICSI (injecció intracitoplasmàtica d’espermatozous) molts dels problemes de fertilitat que anys enrere era impensable que se solucionessin van quedar resolts, els experts en el tema ens continuàvem trobant amb el problema subjectiu de la selecció de l’espermatozou. Tot i que en la ICSI és el mateix observador qui, segons el seu criteri, determina i escull el millor espermatozou per fecundar l’oòcit, aquest no és tant el motiu limitador de la tècnica, com el fet que el microscopi utilitzat tan sols ens ofereix la possibilitat d’ampliar la imatge 400 vegades, que tot i que és molt tenint en compte la petita mida de l’espermatozou, sembla que no és suficient, ja que existeixen alteracions en la forma de l’espermatozou (morfologia) que escapen de la nostra detecció quan parlem d’aquestes dimensions.
La IMSI (microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous morfològicament seleccionats), per contra, és una nova tècnica que complementa la ICSI, ja que ens permet visualitzar els espermatozous fins a 16.000 augments, xifra que significa que la imatge s’observa 40 ve-
14
QUADRE MÈDIC
Lleida
endocrinologia Dr. rius riu, Ferran Alcalde Sol, 3 - 4 La IMSI ens permet visualitzar els espermatozous fins a 16.000 augments, xifra que significa que la imatge s’observa 40 vegades més augmentada que en el cas de la ICSI
gades més augmentada que en el cas de la ICSI. D’aquesta manera es pot realitzar una valoració més exhaustiva del nucli, la membrana i les estructures internes de l’espermatozou (orgànuls), i seleccionar així aquells espermatozous que presenten una morfologia millor, sense vacúols (estructures de l’interior de l’espermatozou que són pronòstic de mala qualitat). D’aquesta manera es descarta aquells espermatozous defectuosos que amb tècniques com la ICSI s’observen com a espermatozous normals. Estudis realitzats al nostre centre ens confirmen que quan una mateixa mostra és analitzada quant a morfologia per ICSI i per IMSI, s’obté un menor nombre d’espermatozous normals amb la IMSI. Com qualsevol tècnica, la IMSI no es pot aplicar indiscriminadament a totes les parelles infèrtils, però s’ha observat i comprovat que la seva realització ens és molt útil en pacients amb els següents antecedents. Fallades repetides d’implantació (dos o més) Avortaments de repetició (dos o més) Elevat grau de fragmentació en l’ADN Oligoastenoteratozoospèrmia D’altra banda, la IMSI és una tècnica molt precisa que requereix un alt nivell de coneixements i experiència per part dels professionals que la realitzen, ja que quan aquesta s’aplica, el temps de realització d’una ICSI convencional es pot fins i tot triplicar. Per tot això, i per l’elevat cost de l’equip necessari per dur a terme la IMSI, aquesta és una tècnica força costosa avui dia. Malgrat no ens permet augmentar el nombre d’oòcits fecundats ni tampoc millorar la qualitat dels embrions obtinguts, si que ens és útil per tractar els problemes de fertilitat anteriorment citats permetent un augment en el percentatge d’implantació i disminuint el risc d’avortaments de repetició.
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
PSICÒLOGA. Especialista en jurídica i EMDR Guerra corchado, Pilar Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Prèvia petició hora
Roser Gou Portillo Màster en Nutrició Cel·lular Activa Shiatsu - Medicina Tradicional Xinesa Teràpia de Polaritat Teràpia Flors de Bach Mesoteràpia
Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida Tel. 973 273 100 · 685 470 065 mrosergou@gmail.com
C.I.R.H. LLEIDA CENTRE INFERTILITAT I REPRODUCCIÓ HUMANA
LABORATORI ANDROLOGIA SEMINOGRAMES REM TEST FRAGMENTACIÓ ADN BIÒPSIA TESTICULAR INSEMINACIÓ ARTIFICIAL LABORATORI FECUNDACIÓ IN VITRO FIV ICSI DGP BANC DE SEMEN BANC D’EMBRIONS BANC D’ÒVULS CONSULTES DE GINECOLOGIA I ECO 4D Alcalde Sol, 4 · 25003 Lleida · Tel. 973 288 127
15
POLICLÍNIC LLEIDA
QUADRE MÈDIC
Policlínic Lleida L’anèmia per falta de ferro La manca de ferro és una de les carències nutricionals més freqüents i és la causa més comuna de l’anèmia
Què és l’anèmia? Parlem d’anèmia quan els glòbuls vermells (també anomenats hematies) contenen menys quantitat d’hemoglobina del que és normal. L’hemoglobina és un component imprescindible per al transport d’oxigen per tot l’organisme, i per a la seva fabricació cal que hi hagi dipòsits de ferro suficients. La manca de ferro (ferropènia) és una de les carències nutricionals més freqüents al món i és la causa més comuna de l’anèmia. En alguns casos pot existir anèmia per dèficit de ferro o anèmia ferropènica, encara que les aportacions de ferro a la dieta siguin les adequades: Per problemes de mala absorció intestinal. Per sagnat repetit: menstruacions molt abundants, sagnats nasals molt freqüents, pèrdues sanguínies digestives, etc. En moments de creixement ràpid, com passa en la infància i l’adolescència. Cal tenir en compte que la xifra d’hemoglobina que considerem normal en una anàlisi varia en funció de l’edat, i també és diferent segons si es tracta d’un noi o d’una noia.
Quins són els símptomes de l’anèmia? En la majoria dels nens, l’anèmia és lleu, motiu pel qual és molt freqüent que no en tinguin símptomes. Pot aparèixer pal·lidesa, fatiga, irritabilitat, falta de gana o apetència per productes que no són aliments (com la terra), retard del desenvolupament o de l’aprenentatge i augment de la freqüència cardíaca.
Com es diagnostica l’anèmia ferropènica? Si un nen té els símptomes anteriors, s’ha de consultar amb el pediatre. El professional valorarà si cal fer una anàlisi de sang per determinar la xifra d’hemoglobina, les característiques dels hematies i l’estat dels dipòsits de ferro.
I com es pot prevenir? Una alimentació equilibrada proporciona al nen les quantitats de ferro que necessita. Els aliments que contenen més ferro són les carns, alguns mol·luscs, els vegetals i els llegums.
16
QUADRE MÈDIC
APARELL DIGESTIU Dr. PALAU GRAS, Magí Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Dilluns, dimecres i divendres / Matí · Dijous / Tarda
AVALUACIÓ PNEUMOLÒGICA Dr. ROZADILLA, joan Ramon Alcalde Sol, 4
Tel. 973 273 100
Consulta de dilluns a divendres
Com es tracta? Si cal, el pediatre us indicarà suplements amb ferro en forma de gotes, ampolles bebibles o comprimits. És important prendre el ferro medicinal preferiblement en dejú, amb aigua o suc natural de taronja, però mai amb llet. Un bon moment seria en aixecar-se, mitja hora abans de l’esmorzar, però si habitualment es desdejuna llet, també es pot prendre abans del berenar. El tractament amb ferro provoca de vegades molèsties digestives, com ara dolor abdominal o nàusees. En aquests casos, els símptomes poden millorar prenent el ferro amb el menjar i no en dejú. És normal que canviïn el color i la consistència de la femta quan s’està prenent ferro. El pediatre valorarà la conveniència de realitzar controls analítics per valorar la resposta al tractament. A més del tractament mèdic, és fonamental garantir una correcta aportació de ferro en la dieta habitual perquè el nen no torni a presentar anèmia en un futur.
INSTITUT TRAUMATOLÒGIC DE LLEIDA
Cirurgia ortopÈdica i traumatolOgiA Artroscòpies Pròtesis Cirurgia de columna Tot tipus d intervencions d ortopèdia
Dr. Josep M. Cardona, Dra. Anna Costa, Dra. Anna Navarro, Dr. David Pineda, Dr. Àlex Puertas. Coordinador: Dr. Camilo Costa Policlínic Lleida Alcalde Sol, 4 25003 Lleida Tel. 973 273 100
Clínica de Ponent C/ Prat de la Riba, 79 Tel. 973 24 71 81 Tel. 973 27 79 27 (pressupostos d’intervencions)
17
PUBLIREPORTATGE I CÀNCER COLORECTAL
Digestòlegs
Dr. Martinez
Dra. Ballester
Dra. Zaragoza
Dra. Sesé
Càncer colorectal Prevenció i mètodes de detecció Què és el càncer colorectal? El càncer colorectal (CCR) és una de les neoplàsies amb més prevalença i una de les causes més freqüents de mort a tot el món. De fet, juntament amb el càncer de pulmó i el càncer de mama, és la neoplàsia més freqüent als països desenvolupats i, tot i els avenços en el seu tractament, continua essent la segona causa de mort per càncer.
Normal Vas sanguini Gangli linfàtic
Cancer de còlon Primera etapa
Serosa Capes del múscul
Segona etapa
Tercera etapa Submucosa Mucosa
Quarta etapa
Cinquena etapa
Propagació del càncer a altres òrgans
Quina és la seva causa?
La major part dels CCR són esporàdics (70-80%), i l’edat és el factor de risc més important. Una petita proporció (1-5%) de CCR es deu a factors hereditaris coneguts. I en un 20-25 % dels casos de CCR existeix una agregació familiar (el que anomenem “CCR familiar”), sense que s’hagi identificat quin és exactament el component hereditari. El CCR és una malaltia molt heterogènia i està causada per una interacció de factors genètics i factors ambientals. Es desenvolupa per una acumulació gradual de canvis genètics que comporten que la mucosa normal del còlon es transformi en càncer. La majoria dels CCR es desenvolupen a partir dels anomenats pòlips adenomatosos i en general es considera que aquesta transformació triga uns 10-15 anys aproximadament. 18
Com es pot prevenir?
S’estima que entre el 66% i el 75% dels casos de CCR es podrien evitar portant un estil de vida “saludable”. El major coneixement d’aquesta malaltia i dels factors causants ha permès la instauració de programes preventius adreçats a evitar-ne l’aparició millorant l’estil de vida o a detectar-lo precoçment a través de mètodes de cribratge o “screening”.
Quin estil de vida s’ha relacionat amb l’aparició de CCR?
Els factors de risc més coneguts relacionats amb el CCR són la ingesta excessiva de carn vermella i els seus greixos saturats, aliments excessivament cuinats, el consum d’alcohol o tabac, la vida sedentària i el sobrepès. I, d’altra banda, els factors que es consideren protectors són la ingesta de fruita i verdura, principalment, i de làctics i peixos en menor mesura.
CÀNCER COLORECTAL
Tot i això, cal insistir que el principal factor de risc és l’edat i que a partir dels 50 anys la incidència és molt més alta i augmenta exponencialment amb l’edat.
Procediment endoscòpic
Per a què serveixen i quins són els mètodes de cribratge o “screening”? Aquests mètodes serveixen per detectar i extreure les lesions precursores (pòlips) del càncer o detectar el càncer en estadis molt inicials, fet que permet disminuir tant la incidència com la mortalitat d’aquesta malaltia. Actualment, els mètodes acceptats són la detecció de sang oculta en femta anualment o biennalment, la sigmoidoscòpia cada 5 anys o la colonoscòpia cada 10 anys.
En què consisteix la detecció de sang oculta en femta? Consisteix a recollir una mostra de femta que posteriorment s’analitza per detectar la presència de sang no visible a simple vista. Obtenir un resultat negatiu en la prova indica que és molt poc probable que hi hagi un CCR, tot i que no és exacte al 100%. Per això s’aconsella repetir-la cada un o dos anys i consultar amb el metge si apareixen molèsties. Obtenir un resultat positiu no indica necessàriament que es tingui un càncer, ja que pot ser secundari a una patologia benigna com hemorroides o pòlips, però en aquests casos sempre cal efectuar una colonoscòpia per completar l’estudi del còlon.
En què consisteix la sigmoidoscòpia/ colonoscòpia?
Són proves endoscòpiques en què s’introdueix un tub flexible per l’anus que porta una càmera i una font de llum a la punta. Permeten una visualització directa del recte i el còlon i detectar i extreure lesions.
Visió tridimensional del còlon Amb la colonoscòpia s’examina tot el còlon, mentre que amb la sigmoidoscòpia s’explora únicament l’últim terç. Per efectuar aquestes exploracions és necessari una bona neteja del còlon, motiu pel qual s’ha de realitzar una dieta especial uns dies abans i una preparació especial colònica amb ènemes de neteja o laxants unes hores abans, i generalment s’efectua amb anestèsia. Tot i que són procediments segurs, no estan exempts de complicacions, i és per això que cal estar ben informats i consultar amb el metge en cas de dubtes.
Quins són els candidats a sotmetre’s a un test de cribratge o “screening”? La població diana són els homes i les dones d’entre 50 i 69 anys que no presentin cap símptoma o molèstia i que no pertanyin a cap grup de risc (factors hereditaris/ CCR familiar), ja que per a aquests darrers casos ja existeixen circuits assistencials, circuits de diagnòstic ràpid o de consell genètic específics.
C/ Bisbe Meseguer, 3 · 2003 Lleida Tel. 973 266 100 · Fax. 973 216 121 info@clinicaperpetuo.es · www.clinicaperpetuo.es
PUBLIREPORTATGE I WIDEX AUDIÒFONS
El Centre Auditiu Widex disposa de les millors instal·lacions per garantir una atenció de qualitat
Els avenços en el camp de l’audició Per a més informació Centre Auditiu Widex Av. Prat de la Riba, 73. Lleida Truca al 973 231 793
DREAM FUSION Tecnologia, potència i disseny del segle XXI. Actualment, els audiòfons són més potents i tenen mides més reduïdes.
Els Centres Widex us ofereixen tot tipus de facilitats: revisions auditives gratuïtes, 3 i 5 anys de garantia, alta tecnologia, assegurances per pèrdua i robatori, cobertura en cas de ruptura de l’audiòfon, piles gratuïtes durant 3 anys i facilitats de pagament que arriben a finançament de fins a 3 anys.
20
El món dels audiòfons i l’atenció a les persones amb pèrdua auditiva ha canviat molt en aquests darrers anys. D’uns simples amplificadors del so, els audiòfons han passat a ser petits ordinadors molt potents i altament sofisticats que poden millorar d’una manera inimaginable el dèficit auditiu. A més a més, la professionalització de l’atenció als gabinets auditius també ha evolucionat. No obstant això, i malgrat el que aquesta millora genera, avui dia existeixen diferències entre marques, com passa en altres sectors com el de l’automoció. Widex, fabricant d’audiòfons, és líder mundial en innovació tecnològica i els centres oficials Widex es caracteritzen per un tracte càlid i professional als seus usuaris.
Per què no és igual un audiòfon que un altre? L’objectiu final de Widex és pal·liar a través dels seus audiòfons la pèrdua auditiva dels usuaris. Les millores que aporten les prestacions dels seus nous audiòfons resulten increïbles. Finalment, s’ha aconseguit un so a través de l’audiòfon confortable, nítid i natural, fruit d’una constant innovació. Per exemple, els audiòfons d’última generació de Widex aconsegueixen discriminar la parla del so de fons per permetre una comprensió perfecta fins i tot en ambients complexos, amb molt soroll o en una conversa en grup, per exemple. Altres millores tenen a veure amb l’eliminació dels molestos xiulets dels audiòfons per acoblament, ja que els audiòfons Widex disposen de funcions especials que els neutralitzen.
Els audiòfons d’alta tecnologia de Widex aconsegueixen coses inimaginables fa uns anys. Amb l’extensor d’audibilitat de Widex, també s’aconsegueix una altra millora molt valorada per les persones amb pèrdua auditiva: poder tornar a sentir sons que ja havien deixat de sentir. Aquesta funció trasllada els sons de les freqüències que l’usuari ja no pot sentir a d’altres que sí per aconseguir que aquesta persona pugui tornar a gaudir de sons que feia anys que no sentia.
Una tecnologia revolucionària: sense fils L’avenç més recent és la incorporació de la tecnologia sense fils en el món de l’audició. Això ha permès
WIDEX AUDIÒFONS que els dos audiòfons que porta un usuari a les orelles puguin estar interconnectats com ho estan les nostres oïdes. D’aquesta manera els audiòfons amplifiquen el so pel costat d’on prové amb més intensitat que a l’altre, i això crea una sensació més natural a l’usuari. Els audiòfons avui dia ofereixen millores tecnològiques increïbles que proporcionen una millor audició als usuaris i amb un so molt proper a l’audició natural. A més a més, ha estat possible oferir audiòfons més potents però amb uns dissenys més moderns i molt més discrets. Aquests són només alguns dels avantatges que els audiòfons Widex poden oferir a les persones que els utilitzen. Així doncs, no és el mateix un audiòfon més evolucionat que un altre que ho és menys.
Un centre auditiu orientat a l’atenció i a la satisfacció de l’usuari Al Centre Auditiu Widex a Lleida, així com a la resta de centres
Els audiòfons tenen dissenys més actuals, són més estètics i amb moltes gammes de colors.
Widex d’arreu de l’Estat espanyol, tenim clar que el més important són els usuaris. Per això dediquem el temps que calgui a realitzar un bon estudi audiològic, per determinar quin és l’audiòfon més adequat per a l’usuari i així assegurar-nos una bona adaptació i un bon ajustament de l’audiòfon a les necessitats de l’usuari.
A més, donem moltes facilitats als nostres clients: podem frac-
cionar els pagaments dels seus audiòfons en còmodes
mensualitats fins a tres anys, els obsequiem amb piles gratuïtes, tenim una assegurança per pèrdua i robatori i tots els audiòfons tenen fins a tres anys de garantia.
La persona que entra en un Centre Auditiu Widex té tot el suport dels seus professionals
www.laclinicadepodologia.com C/ Segrià 45, ·25006 Lleida· Tel. 973 24 99 23 info@laclinicadepodologia.com
JESÚS MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica
ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU
La Clínica de Podologia presenta
PODOLOGIA INFANTIL El meu fill s’entrebanca molt sovint i xoca amb els genolls. És normal? El desenvolupament psicomotriu és un procés llarg que no pot descartar-se, però en moltes ocasions l’eix de la cama i el peu és incorrecte, per falta de maduresa dels teixits o per males postures. Amb un examen de l’aparell locomotor es pot identificar el problema i resoldre’l amb un tractament ortopodològic (plantilles) i/o amb exercicis per estirar o tonificar la musculatura
Messurant els desequilibris posturals
22
PODOLOGIA INFANTIL
La meva filla camina amb les puntes dels peus mirant-se. Perquè?
Quins són aquests problemes? L’alineació de la cama es pot comprovar observant l’articulació del genoll. Si estan dempeus i els genolls es toquen o mentre caminen van xocant, parlem d’un genu-valgus. Forma part del procés del creixement del nen que ha d’anar minvant fins a la correcta alineació de les cames als 9 anys. De vegades, però, aquesta desviació entre el fèmur i la tíbia és massa gran, o no se n’observa una correcta evolució: en aquests casos s’ha “d’ajudar” externament, de manera que els cartílags de creixement, que produeixen teixit ossi a partir d’unes lleis mecàniques en funció de les pressions que reben, normalitzin la desviació de les cames. Els tractaments ortopodològics i ortopèdics, com les plantilles i les fèrules, i els exercicis rehabilitadors dependran de la gravetat, l’evolució i l’edat de cada nen.
Quan camino torço els peus i se m’enfonsa el pont. Tinc els peus plans? El peu pla infantil és una patologia en la qual l’arc longitudinal intern (el pont) no és capaç d’aguantar el pes del nen i s’enfonsa perquè els músculs i lligaments encarregats de subjectar-la no tenen la força suficient per mantenir-lo. Un cop diagnosticada la patologia s’ha de reduir la deformitat, és a dir, donar forma al “pont” per evitar un creixement inadequat del peu, dels genolls i d’altres articulacions superiors. La plantilla neutralitzarà el peu. En ocasions, però, només es tracta d’una qüestió de temps que aquests teixits s’enforteixin, i és important realitzar revisions periòdiques per observar-ne l’evolució.
La majoria de vegades es tracta d’un problema postural. Els nens i les nens que s’asseuen amb les cames sota els malucs incrementen la rotació interna de l’articulació coxofemoral (del maluc) i a l’hora de caminar tanquen les cames. També cal tenir en compte que es tracta d’un procés fisiològic del creixement i que aquest angle es va obrint i normalitzant. Finalment, no es pot descartar una anomalia congènita o una luxació congènita molt discreta dels malucs. Un diagnòstic precoç pot evitar problemes locomotors importants.
A partir de quina edat és important portar el nen a revisions podològiques? A partir de la deambulació sense ajuda. És a dir, quan el nen comença a caminar, el binomi cama-peu adopta les postures necessàries per a un bon funcionament, i és en aquest moment que és importantíssim observar els possibles desequilibris, ja que a aquesta edat es poden corregir.
Els meus fills tenen galindons, és normal? Es pot solucionar? Un petit percentatge de la població pateix el que s’anomena “Hallux valgus” juvenil. La deformitat del primer dit del peu no està ocasionada pel calçat, com en la majoria de casos, sinó que té un component hereditari. En aquesta situació, si es diagnostica a temps se’n pot minvar l’evolució, i fins i tot reduir amb una fèrula nocturna que es col·loca al dit i amb exercicis fisioterapèutics. Si se segueixen les instruccions del podòleg es pot evitar en molts casos una més que segura intervenció quirúrgica “a posteriori”.
Per a més informació, consulteu la web www.laclinicadepodologia.com, a l’apartat “Especialitats: Biomecànica infantil” O sinó, seguir l’enllaç: http://www.laclinicadepodologia.com/ca/biomecanica-infantil/2/3/
www.laclinicadepodologia.com
C/ Segrià 45, ·25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 · info@laclinicadepodologia.com
PUBLIREPORTATGE I ODONTOLOGIA ESPORTIVA
INGRID R. Periodoncista Odontòloga Àrea Oclusió i ATM Clínica Argüero
ODONTOLOGIA ESPORTIVA PROTECTORS BUCALS Què és un protector bucal? Un protector bucal és un aparell flexible que cobreix les dents i les separa dels teixits tous orofacials per tal de protegir i minimit zar els danys causats per un traumatisme durant activitats esportives o recreatives.
1. Els protectors bucals redueixen la força de l’impacte minimitzant la possibilitat de fractura, luxació o pèrdua dental.
Per què és necessari? El risc de lesions és inherent a la pràctica esportiva. Sense una protecció bucal adequada, un cop a la cara pot desencadenar múltiples lesions, com fractura o pèrdua de dents, fractures mandibulars, luxacions o fractures de l’articulació temporomandibular, i fins i tot commocions cerebrals. Els protectors bucals ajuden a prevenir aquestes lesions, ja que estan dissenyats per tenir un efecte amortidor: absorbeixen l’energia del cop, en redueixen la velocitat i distribueixen l’impacte sobre una superfície més gran, evitant que tota la força es concentri en un punt.
3. El fet de portar protector bucal desplaça la mandíbula en direcció posteroinferior, i es crea així un espai entre la mandíbula i el crani (articulació temporomandibular). Així, si es produís un impacte en la mandíbula que la desplacés en sentit craneal, es reduïria la possible afectació d’aquesta articulació.
2. Els protectors bucals presenten una superfície suau i llisa que separa les dents dels teixits tous, com a galtes i llengua, de forma que ajuden a evitar les lesions d’aquestes estructures.
4. De la mateixa forma, pel fet de mantenir la mandíbula separada del crani, es redueix el risc de patir lesions cerebrals.
INVISIBLE!
És imperatiu l’ús de protectors bucals en esports de contacte, on la possibilitat de rebre un trauma és elevada. Quan està indicat el seu ús? És imperatiu l’ús de protectors bucals en esports de contacte (rugbi, boxa, arts marcials, etc.), on la possibilitat de rebre un trauma a la regió orofacial és elevada. Tanmateix, és altament recomanable el seu ús en tots els esports que siguin susceptibles de patir impactes en aquesta regió (bàsquet, futbol, handbol, etc.).
Són iguals tots els protectors bucals?
N’hi ha de diversos tipus: - Protectors bucals comercials: s’adquireixen a les farmàcies. No són confortables i interfereixen en la parla i la respiració perquè s’ha de tenir la boca tancada perquè s’aguantin. Tenen un ajust molt deficient i el nivell de protecció que ofereixen no és acceptable. - Protectors bucals adaptats en boca: són els anomanats “boil and bite” (bullir i mossegar), i també s’adquireixen a les farmàcies. Permeten ser adaptats a la boca de l’esportista, s’han de bullir i després adaptats manualment a la boca. Tenen millor adaptació que els anteriors, però tampoc són confortables i el nivell de protecció que poden oferir no és òptim. L’únic avantatge d’aquests i els comercials és el menor cost econòmic respecte als fabricats a mida, tot i que la seva vida útil és també molt més breu.
- Protectors bucals fabricats a mida: són els que realitza l’odontòleg amb la col·laboració d’un protèsic mitjançant la presa d’una impressió (motlle) de les arcades dentals de l’esportista. Estan fabricats d’un material termoplàstic que s’adapta perfectament a les dents i els teixits tous. Ofereixen la màxima protecció, ajustament i comoditat perquè estàn fabricat a partir d’un motlle de la pròpia boca. A més, el protèsic pot fabricar el protector adaptat a l’esport que es practiqui en funció si hi ha un risc d’impacte alt o baix, de forma que se’n pot individualitzar el gruix. Igualment, és possible caracteritzar els protectors bucals amb colors, dibuixos o gravats segons els gustos personals.
Atesa l’elevada incidència de lesions durant la pràctica esportiva, és recomanable l’ús de protectors bucals personalitzats per l’alta reducció de conseqüències postraumàtiques en relació amb el seu cost i comoditat.
PUBLIREPORTATGE I KINE, TERÀPIES GLOBALS
Deglució atípica L’Anna és una nena que va venir a la consulta de logopèdia amb el següent diagnòstic de l’otorinolaringòleg: presentava respiració oral i deglució atípica amb una interposició lingual que li estava provocant un avançament del maxil·lar superior. Cal dir que anteriorment, als 3 i als 6 anys, havia estat intervinguda de vegetacions perquè aquestes li provocaven l’obstrucció del pas de l’aire quan respirava, motiu pel qual calia que adquirís l’hàbit de la respiració oral que presentava. Al mateix temps, també havia estat intervinguda amb la col·locació de drenatges transtimpànics perquè presentava otitis mitjana serosa de forma repetida.
Deglució atípica amb una interposició lingual que li estava provocant un avançament del maxil·lar superior L’Anna mai no havia rebut tractament de logopèdia i havia decidit assistir al Centre Kine per recomanació del seu otorinolaringòleg. Les primeres sessions de logopèdia es van centrar en la realització de proves exploratòries en les quals es va evidenciar un hàbit de respiració oral, un hàbit d’interposició lingual en repòs i un hàbit d’interposició lingual durant l’acte de la deglució que, com a conseqüència, també havien comportat una alteració generalitzada dels òrgans implicats en la deglució i que es traduïa en un avançament del maxil·lar superior, una manca de tonicitat, una mobilitat i agilitat dels òrgans bucofonatoris i una excessiva tensió mentoniana. Jordi Segura Fisioterapeuta · Osteòpata
26
Segueix-nos...
KINE, TERÀPIES GLOBALS
Osteopatia adults Osteopatia pediàtrica Fisioteràpia Hèrnia discal lumbar Prepart i postpart Incontinència urinària Gimnàstica hipopressiva Mézières/RPG Shiatsu Massatge Nutrició cel·lular activa Acupuntura Flors de Bach Logopèdia Tractaments per a sèniors Altres Un cop vam analitzar els resultats obtinguts amb les exploracions pertinents, es va procedir a programar el tractament i a posar-lo en pràctica, amb una periodicitat d’una sessió per setmana, seguint els objectius plantejats, que van anar dirigits a l’establiment d’una respiració nasal i costodiafragmàtica, un equilibrament de la musculatura implicada en la deglució (amb una consegüent millora de la tonicitat, la mobilitat i l’agilitat dels òrgans, a través de la realització d’exercicis pràctics adequats a les seves necessitats), l’aprenentatge d’un patró correcte de col·locació de la llengua en repòs i l’aprenentatge d’un patró correcte de deglució de líquids i tot tipus d’aliments.
La coordinació que es va dur a terme entre els pares i la logopeda, i l’esforç i l’afany especialment per part de l’Anna, va fer que s’aconseguís que el tractament donés els seus fruits Amb el pas del temps, amb les pautes que s’anaven proporcionant des del servei de logopèdia, la coordinació que es va dur a terme entre els pares i la logopeda, i l’esforç i l’afany que s’estava realitzant per part de tots, però especialment de l’Anna, vam aconseguir que el tractament donés els seus fruits. En fer-se evidents les millores, es va decidir anar espaiant les visites de l’Anna, de manera que es va passar d’una visita per setmana a una de quinzenal i, posteriorment, mensual per poder comprovar que els aprenentatges s’estaven generalitzant. Actualment, després d’un any i mig de tractament, els objectius s’han complert. L’Anna és una nena que respira de forma nasal amb normalitat i que presenta una deglució completament normalitzada.
KINE TERÀPIES GLOBALS Passeig de Ronda, 164, entresòl 1r 25008 Lleida | Santa Cecília, 20, baixos 25001 Lleida Tel. 973 23 37 03 Mòbil 677 56 16 59 info@centrekine.com www.centrekine.com
PUBLIREPORTATGE I LA GESTACIÓ GEMEL.LAR
Els embarassos gemel·lars constitueixen
“La principal complicació dels tractaments de reproducció”
la principal complicació de les tècniques de reproducció assistida per les seves conseqüències obstètriques, neonatals i econòmiques
La gestació múltiple es considera actualment el major problema associat als tractaments de reproducció assistida. És un motiu de preocupació compartit pels equips de reproducció assistida, els pediatres, les autoritats sanitàries i cada vegada més pels mateixos pacients. És un problema de primer ordre que s’ha de prevenir, i cal canviar la idea de moltes parelles que l’embaràs gemel·lar és un objectiu desitjable que els permet completar més fàcilment els seus plans de descendència. L’embaràs gemel·lar és un embaràs de risc. 28
La principal causa d’embaràs gemel·lar són els tractaments de reproducció, però existeixen altres factors. La raça (més en negres) A Amèrica, 1 de cada 90 embarassos. À l’Àfrica (Nigèria), 1 de cada 20. Al Japó, 1 de cada 155 L’herència. Dones bessones no idèntiques donen a llum bessons en 1 de cada 60 naixements L’edat i el nombre de fills previstos. Dones de 35 a 40 anys amb més de 4 fills tenen 3 vegades més possibilitats de tenir bessons que una de 20 sense fills La incidència de gestació múltiple en els embarassos espontanis és de l’1,6% i els embarassos de més de dos fetus espontanis són anecdòtics.
LA GESTACIÓ GEMEL.LAR
Cal canviar la idea de moltes parelles que l’embaràs gemel·lar és un objectiu desitjable. L’embaràs gemel·lar és un embaràs de risc
Riscos materns i fetals
Riscos materns:
Augment en la incidència de malaltia hipertensiva de l’embaràs Tromboembolisme Infecció del tracte urinari Anèmia Hemorràgia (despreniment de placenta i placenta prèvia) Més temps de repòs Hospitalització Augment del nombre de cesàries
Riscos fetals:
En els embarassos múltiples, augmenta el risc de: Ingrés a l’UCI · Únics, 15% · Bessons, 48% · Triples, 78% Malformacions congènites Problemes amb el desenvolupament Alteracions neurològiques, des de retard psicomotor fins a problemes del llenguatge i mentals Paràlisi cerebral
Gràcies a la millora de les tècniques, l’alta formació de l’equip d’embriòlegs i la transferència d’embrió únic en dones de fins a 38 anys, a Espanya (com a Europa) el percentatge de gestacions gemel·lars i trigèmins ha disminuït de manera molt important. L’objectiu del tractament d’infertilitat és el naixement d’un nen únic i sa. A l’Institut de Reproducció CEFER Lleida aconsellem a tots els nostres pacients que tinguin TOTS els fills que desitgin..., però el més important, d’un en un.
L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008.
Institut de Reproducció CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida · Espanya Tel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com
PUBLIREPORTATGE I BETULA ALBA
Respir familiar al Complex Residencial Betula Alba
Cuida’t per cuidar
E
ls cuidadors de persones dependents solen deixar de banda les seves vides, temps d’oci i vacances per prestar dia a dia les cures necessàries a les persones que estimen.
Les obligacions familiars i el ritme de vida diari que el cuidador d’una persona dependent du a terme poden desencadenar situacions en què es necessiti recórrer a un descans per part del cuidador. Quan ens trobem un cuidador sobrepassat per les circumstàncies i per la responsabilitat que comporta assumir les cures diàries del seu familiar, ens trobem amb el que s’anomena la síndrome del cuidador o “burn-out”. Què és la síndrome del cuidador? És un trastorn que presenten les persones que duen a terme el rol del cuidador principal de la persona dependent.
30
Assumir la cura d’una persona dependent requereix un procés d’adaptació que molts cops es veu precipitat a fer de forma immediata. Adaptar el domicili, les noves pautes d’atenció, l’administració de medicació i el control mèdic i assumir que un membre de la família dediqui el cent per cent del seu temps a la persona dependent provoca una sobrecàrrega física i mental que amb el pas del temps va augmentant. Què hi podem fer? Els cuidadors poden sol·licitar un servei de centre de dia o gaudir d’una estada temporal en un centre residencial. L’estada temporal en centre de dia permetrà al cuidador gaudir d’unes hores al dia per dedicar-se a ell mateix o a altres gestions. En canvi, l’estada residencial li facilitarà un descans integral amb la garantia de saber que el seu familiar es troba en bones mans.
BETULA ALBA Retornar al domicili i emprendre les cures de nou amb el descans necessari i reparador Suport emocional i mèdic per part dels professionals del centre D’altra banda, a la persona cuidada li permet: Rebre una atenció professional i especialitzada
A Betula Alba ens preocupem d’aquests cuidadors, i és per això que facilitem estades temporals per a descans familiar amb l’objectiu de cuidar els que estimes i donar suport i un respir als familiars que se’n fan càrrec.
En què consisteix una estada per a descans familiar?
Les estades temporals no sempre es donen per al descans del cuidador, ja que en moltes ocasions ens trobem que la persona dependent compta amb un cuidador especialitzat al domicili que es pren un període vacacional, moment en què es pot aprofitar per donar continuïtat a l’atenció del malalt des d’un servei residencial.
Estades adaptades a cada persona, patologia i necessitat, que, juntament amb la valoració integral per part de l’equip tècnic que es realitza a tots els residents, ajudaran el cuidador a anar al domicili amb noves pautes o ajudes que facilitaran el retorn al dia a dia.
Aquestes estades també poden sol·licitar-se per cobrir situacions específiques puntuals en què el cuidador necessiti que el seu familiar sigui atès durant un període de temps (ja sigui per intervenció quirúrgica o malaltia del cuidador, feina, altres responsabilitats familiars, etc.).
Betula Alba ofereix la possibilitat de gaudir dels seus serveis tant en vacances com en estades de cap de setmana o dies festius.
Aquests ingressos temporals són beneficiosos tant per al cuidador com per a la persona cuidada. D’una banda, al cuidador li permet: Tenir un temps de descans, oci i temps lliure Deixar de banda l’estrès i el cansament acumulats que comporta la cura diària d’una persona dependent
Rebre tractament i teràpies amb les quals no compta al seu domicili (fisioteràpia, teràpia ocupacional, activitats estimulatives, etc.) Garantia d’una continuïtat de les cures d’acord amb les pautes que el cuidador facilita per mirar de continuar amb l’entorn familiar habitual És normal i habitual, en aquests tipus d’estades, que el cuidador principal experimenti sentiments de culpa davant el plantejament d’una estada de respir i per haver-se de separar del seu familiar. No hem d’oblidar que l’objectiu d’aquestes estades temporals és donar suport a les famílies o cuidadors principals que es troben en situacions en què requereixen un descans o suport per assumir les cures del seu familiar. Perquè si el cuidador no es cuida, qui cuidarà el cuidador?
Laura Lozano Mir DTS Betula Alba
Pla de la Creu, s/n · 25100 Almacelles · Tel. 973 19 30 50 info@betulaalba.es - www.betulaalba.es
EL IOGA ÉS CAMÍ I RESULTAT El ioga neix a l’Índia, però des de fa alguns segles la seva influència es deixa sentir dins les corrents del pensament occidental. El pensador alemany Schopenhauer va ser un gran amant de la filosofia oriental, que va deixar una empremta en la seva obra: “El món com a representació i voluntat”. A més a més, va tenir una gran influència en l’obra de pensadors com Nietzsche i Freud. També destaca, entre d’altres, l’obra de Carl Rogers, enquè es veu la seva admiració per la visió de les filosofies orientals. L’atracció dels pensadors d’Occident per l’Orient, ja sigui de l’Índia, amb el Ioga, de la Xina o del Japó amb el Taoisme i el Budisme, ha estat una realitat silenciosa en l’àmbit de la filosofia i de la psicologia. Aquesta influència també s’ha plasmat en aItres àmbits, més propers en el nostre dia a dia, com la possibilitat de poder practicar ioga en centres al costat de casa nostra. Aquestes escoles fan un treball pràctic i filosòfic seguin diferents metodologies.
El ioga La paraula “ioga” ve de l’arrel sànscrita “yuj”, que vol dir, d’una banda, unió i, de l’altra, subjecció o direcció de l’atenció. Una manera de definir el ioga pot ser com “el control de les idees que envaeixen la ment”. Patanjali va ser un savi hindú del segle II a C., a qui al que s’atribueix la compilació de textos ioguis mès important s que mostren com avançar cap a la divinitat (unir-se amb...) que hi ha dins de cadascú. Ens va descriure el camí per aconseguir un estat de vida on el pensament, el coneixement, la paraula i l’acció siguin coherents. Quan s’arriba a viure en aquest estat d’integració o saviesa el practicant pot manejar l’orgull, la ira, la passió i el desig. Passa a ser amo de les seves emocions. Per tant, la paraula ioga significa a la vegada el camí i, a la vegada, el resultat.
Les vuit parts del ioga segons Patanjali són: Yama: capacitat de contenció i control a escala social Niyama: autocontrol personal en els hàbits físics o psicològics Asanes – Postures: el pont entre la ment, el cos i l’esperit Pranayames: tècniques de control de la respiració–generadors d’energia que poleixin la ment Pratyahara: abstracció dels òrgans dels sentits (transcendir les sensacions) Dharana: la concentració Dhyana: la meditació Samadhi: consciència i comprensió d’un mateix: del cos, de la ment, de les emocions, de l’intel·lecte, de la voluntat..., que portarà al reconeixement dels objectius personals Bona pràctica de ioga! Sara Solans · Infermera màster · Professora de ioga
Psicologia i acupuntura Síndromes postvacances
J
a som al setembre! Moments de reinici i renovació per a la majoria de nosaltres. Per a Therapy Trainer aquest és un mes que ens il·lusiona, ens motiva. Tornem amb molta força i preparats per al repte de fer-te sentir millor. Els períodes de vacances sempre són estimulants i provoquen un canvi d’hàbits en el nostre organisme i en la nostra ment que sempre són positius. El simple fet de canviar les rutines és una bona teràpia per a les nostres dolències físiques o els conflictes interns. Tot i així, el retorn a les nostres activitats habituals pot comportar alguns problemes que Therapy Trainer et vol ajudar a solucionar. Ja és ben coneguda la popular depressió postvacances: produeix irritabilitat, apatia, insomni i en alguns casos d’ansietat, que en tots els casos sempre és lleu.
Les recomanacions més habituals són les següents: Practica algun esport o activitat física. Relaxa’t, aquestes síndromes no duren més d’un mes. Restableix o millora hàbits alimentaris correctes. Dorm les hores necessàries, unes 8 hores, aproximadament.
Que t’ofereix
Therapy Trainer: Acupuntura: res millor per relaxar-se i tractar depressions, ansietats i estrès dels reinicis laborals. L’acupuntura no entén de separacions entre físic, mental o espiritual, i, per tant, els seus tractaments serveixen per tractar tant la depressió i l’estrès com les contractures que això provoca. El tractament serà global i la millora immediata, amb un període de tractament de 4 sessions.
Ioga: la millor carta de presentació és la satisfacció de tots els nostres pacients, remarcant-ne la seva millora física i mental, amb augment de to muscular, millora de l’elasticitat i un estat de relaxació i benestar general.
Escola d’esquena-Pilates: tenir una bona musculatura, amb la força i l’elasticitat correctes, no és fàcil. A therapy trainer som especialistes en traumatologia i la nostra escola d’esquena-Pilates és un dels nostres pilars. Óscar P. Belló Molins Fisioterapeuta – Acupuntor
A Teraphy Trainer, cada professional i els seus coneixements fan del nostre centre, des de fa gairebé 30 anys, un punt de referència en salut i benestar a Lleida
Incontinència urinària i gimnàstica abdominal hipopressiva
L
a incontinència urinària és, sovint, un símptoma multifactorial i pot tenir l’origen en nombroses patologies. Aquest símptoma es defineix com una pèrdua involuntària d’orina a través d’una uretra anatòmicament sana com a resultat d’un trastorn o d’una disfunció de l’equilibri vesicoesfinterià, i constitueix un problema social i d’higiene. Afecta majoritàriament les dones, cosa que no vol dir que els homes n’estiguin exempts. Aquesta desigualtat s’explica per raons anatòmiques, vasculars i tròfiques. La troficitat és molt dependent de les hormones, amb dos períodes de carència i de risc importants en les dones: el postpart immediat i la menopausa. En aquests moments hi ha més probabilitat de tenir incontinència urinària. Per aquest motiu, el sòl pelvià té un paper important, ja que estabilitza la pelvis i manté la continència urinària mitjançant el sosteniment de les vísceres pelvianes. Ara bé, a causa de les agressions a les quals es veu sotmès (pel tipus d’activitat professional, disminució estrogènica, edat, restrenyiment, esport, alteracions morfològiques com la hiperlordosi lumbar, obesitat i pel factor de risc obstètric), es va debilitant i la musculatura va perdent la força necessària (tonicitat) per a un sosteniment visceral òptim. Però, per prevenir o tractar
PUNCIÓ SECA ACUPUNTURA OSTEOPATIA NEUROTAPING MASSATGE DRENATGE LIMFÀTIC ESTIRAMENTS REFLEXOLOGIA PODAL
aquesta disfunció, hi ha el mètode gimnàstica abdominal hipopressiva, que consisteix en un conjunt d’exercicis posturals amb què es busca una reprogramació de la faixa abdominal i del perineu per aconseguir activar involuntàriament les fibres responsables del to de repòs d’aquests músculs. D’aquesta manera, recuperen la tonicitat necessària i s’evita la caiguda visceral. Aquestes tècniques posturals (hipopressives) provoquen de forma immediata una disminució de la pressió intraabdominal i intratoràcica gràcies al fet que, durant la fase d’apnea respiratòria, el diafragma es relaxa i és succionat com a conseqüència de l’obertura costal i l’elevació de la caixa toràcica, cosa que provoca una activació reflexa (involuntària) del sòl pelvià i de la faixa abdominal i, doncs, un augment de la tonificació d’aquesta musculatura, juntament amb la normalització de les tensions dels músculs implicats en l’equilibri postural corporal.
No ho dubtis! Demana informació al nostre centre sobre els nous cursos d’estiu!
IOGA MEDICINA ESTÈTICA FACIAL I CORPORAL NUTRICIÓ PILATES INCONTINÈNCIA MASCULINA I FEMENINA
Bárbara Pérez Espín
THERAPY TRAINER
Plaça Amics de Lleida, 4 baixos 25008 Lleida tels. 973 24 23 17 / 973 22 14 18 fax 973 24 35 12 medic@fisiotrainer.net
RUVEM’S RECUPERACIÓ Av. Generalitat, 2-2n · 25230 Mollerussa tel. 973 71 23 48 fax 973 71 00 94 kirma@fisiotrainer.net
BELLESA I TRACTAMENTS POSTESTIU A NEXUS
Tractaments postestiu a Un cop passada l’època estival i la major exposició solar que aquesta comporta, és el moment idoni per iniciar alguns tractaments medicoestètics que ens permetran apaivagar els efectes indesitjables que inexorablement Trets més destacables dels ha causat el sol a la nostra pell o TRACTAMENTS MÉS bé endegar-ne d’altres que no eren DEMANATS A L’ESTIU compatibles amb una exposició solar més o menys continuada. Vegem quins són els més representatius:
BIOREVITALITZACIÓ CUTÀNIA Es tracta d’un sistema de rejoveniment de la pell basat en l’aplicació de microdipòsits d’àcid hialurònic, un component fisiològic de la matriu extracel·lular dèrmica. L’àcid hialurònic emprat s’obté biotecnològicament (no és d’origen animal) i es troba estabilitzat. Aquestes característiques converteixen aquest tractament en molt segur i de llarga durada. Gràcies a les propietats inherents de l’àcid hialurònic, aconseguim: Hidratació de tot tipus de pell i millora també de la funció d’hidroreserva, que avui sabem que comença a minvar ja abans dels 30 anys i s’accentua de manera notable entre els 45 i els 50 amb el climateri. Millora de totes les propietats de la pell: aspecte, elasticitat, to i textura. Protecció davant els radicals lliures, especialment abans i després de l’exposició solar, fet que converteix aquest tractament en gairebé imprescindible abans i/o després de l’època estival.
Segons cada cas en particular, es planifiquen programes individualitzats de biorevitalització cutània 36
En relació amb aspectes tècnics del tractament, destacarem que s’utilitzen diferents concentracions d’aquest àcid segons el grau d’envelliment cutani. Els microimplants s’injecten a la dermis, ja sigui manualment o mitjançant injectors especialment dissenyats per efectuar un tractament absolutament homogeni quant al volum i la profunditat de cada microimplant. Les zones que cal tractar són la cara, el coll, l’escot i les mans, ja sigui de manera individualitzada o conjunta. Dins de l’àrea facial mencionarem el tractament de la regió subocular (ulleres) com una de les aplicacions més populars d’aquesta tècnica pels destacats resultats que se n’obtenen. La biorevitalització es pot combinar amb altres tractaments com el làser, IPL, radiofreqüència i sobretot el Botox, del qual parlarem a bastament el proper mes.
TRACTAMENT DE LESIONS PIGMENTADES AMB LÀSER Actualment, mitjançant el làser es poden tractar un ampli ventall de lesions pigmentades. Com en el cas de la fotodepilació o altres tractaments, el temps i l’experiència han anat també seleccionant els sistemes més efectius per tractar aquests tipus de lesions, i així s’ha demostrat que el làser d’Alexandrita de 755 nm de longitud d’ona, juntament amb el de neodimi-Yag de 532/1064 Q-Switched, són els més efectius per a aquest fi. L’estrella és, sens dubte, el làser Trivantage, de referència mundial per la seva incomparable eficàcia per al tractament d’aquestes lesions i l’eliminació de tatuatges de qualsevol color i que Nexus Biomèdic, sempre a l’avantguarda de la tecnologia més capdavantera i efectiva, ha incorporat a la seva plataforma làser en primícia a tot l’Estat espanyol. Els sistemes IPL mèdics, com en fotodepilació, només tenen unes indicacions molt concretes i no són adequats (ni eficaços) per tractar la generalitat d’aquest tipus de lesions, si bé en centres com el nostre, que disposa de tot un ventall tecnològic, la possibilitat de combinar diversos sistemes fotolumínics incrementa exponencialment l’eficàcia d’aquesta modalitat terapèutica. Els làsers esmentats actuen selectivament sobre la melanina amb un mínim dany al teixit circumdant. Són altament efectius per a un amplís-
TRACTAMENTS POSTESTIU A NEXUS
sim ventall de lesions, tant epidèrmiques com dèrmiques, com el melasma o les hiperpigmentacions postinflamatòries, els resultats són pobres i en aquests casos s’utilitzen altres tipus de tractament com a primera línia. Requereixen gairebé sempre diverses sessions de tractament, i el nombre és variable i depèn del tipus de lesió. Per a les lesions pigmentades més comunes, com els lèntigs actínics, generalment n’hi ha prou amb un parell de sessions, mentre que altres tipus en poden requerir més. Els intervals entre sessions són habitualment de 4 a 8 setmanes. Pel que fa als efectes secundaris, generalment són molt poc importants: es limiten a una pruïja, edema i/o eritema transitori. Segons la captació, les lesions poden virar de color o, si aquesta ha estat molt important, pot aparèixer una crosta fina sobre la lesió d’una durada d’entre 7-10 dies. En conclusió, aquests tipus de làsers proporcionen resultats excel·lents en el tractament de l’immensa majoria d’hiperpigmentacions benignes, tant epidèrmiques com dèrmiques, hiperpigmentacions postescleroteràpia de varius i hiperpigmentacions postraumàtiques, i pobres en d’altres, com el melasma i les hiperpigmentacions postinflamàtories. Per tot això, cal ineludiblement el concurs d’un metge per valorar-les, diagnosticar-les i tractar-les, així com la utilització de la tecnologia adient i efectiva per a aquest fi.
TERÀPIA FOTODINÀMICA DE VARIUS Amb aquest nom es descriu un nou procediment per al tractament de les varicositats de les extremitats inferiors que combina l’escleroteràpia química tradicional i el làser de Neodimi-Yag de 1064 nm de longitud d’ona. Aquest nou procediment es basa en el fet que, mitjançant la injecció prèvia d’escuma de polidocanol (la substància generalment emprada en l’escleroteràpia química), s’indueix una transformació bioquímica de l’hemoglobina sanguínia (incrementant la seva conversió a metahemoglobina i protoporfirina IX) , fet que comporta un canvi en les seves característiques òptiques i de conductivitat, que es tradueix en un increment en l’absorció de l’energia transmesa pel làser aplicat posteriorment fins a 29 vegades superior. És a dir, mitjançant la injecció prèvia d’aquesta
escuma, en una concentració i característiques determinades aconseguim una optimització de l’efecte fototèrmic en l’emissió posterior del làser de Neodimi-Yag, ja que millora la captació d’energia per la sang i la transmissió de calor al llarg del vas. El resultat final es reflecteix en uns millors resultats “versus” les tècniques clàssiques aïllades, una menor incidència de fracassos i efectes secundaris, una disminució de les sessions necessàries per assolir uns resultats òptims i en la possibilitat de tractar vasos superiors als 5 mm de diàmetre, fet fins ara poc viable en tractaments exclusivament amb teràpies fotolumíniques. El procediment, a més, és totalment ambulatori i no incapacita el pacient per a la seva activitat normal. No requereix cap tipus d’anestèsia (o com a màxim tòpica) i la seva tolerància és excel·lent. Com és obvi, només un metge entrenat en aquesta tècnica pot proporcionar els resultats esperats, prèvia història clínica i exploració vascular pertinents. En resum, gràcies a aquesta tècnica que combina l’esclerosi química i el làser s’ha aconseguit millorar substancialment en tots els àmbits els resultats que fins ara s’obtenien amb cadascuna d’aquestes per separat, i s’erigeix doncs com una teràpia de primer ordre, en els casos indicats, per al tractament de les varius de les extremitats inferiors.
Un equip professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista Universitari en Ozonoteràpia Mèdica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus
C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.ozonexus.info
TERÀPIA VISUAL
Roger de Llúria, 12 25005 Lleida Tel. 973 220 514 tegeve@tegeveoptics.com www.tegeveoptics.com
Teràpia visual Com millorar els problemes escolars d’aprenentatge La teràpia visual és un procés que s’ocupa de millorar les habilitats visuals per obtenir una visió més eficient. La visió no només són dos ulls, sino que és un procés de creació del cervell, una percepció mental que va molt lligada al desenvolupament d’un bon aprenentatge escolar. A través d’exercicis estimulem la visió i obtenim un millor rendiment acadèmic. Un 80% de l’aprenentatge és de manera visual. L’aprenentatge escolar es relaciona directament amb la visió, que s’ocupa d’interpretar i organitzar el que estem veient; per aquest motiu, la funció visual és una eina imprescindible a les aules. A l’escola és important veure-hi amb claredat, moure els ulls amb precisió i tenir una bona percepció visual. Si el desenvolupament d’aquestes habilitats visuals és l’adequat tot funciona sense esforç. Veure-hi bé no significa entendre el que veiem, per tant, expliquem la importància de tenir unes bones habilitats visuals (percepció visual, motricitat ocular, visió binocular, integració visual-auditiva) per a un bon aprenentatge acadèmic.
Els problemes més comuns amb què ens trobem, i que es poden solucionar amb la teràpia visual, són lectura lenta, saltar-se lletres o paraules al llegir, inversions de lletres i nombres, mal de cap i picor ocular, no saber on és la dreta i l’esquerra, mala lletra, etc. Aquests símptomes i signes que es poden observar en els nens/es es poden millorar amb l’entrenament visual.
Donem l’oportunitat de desenvolupar el seu potencial acadèmic solucionant les càrregues que estan interferint en el seu procés escolar Els optometristes, mitjançant la teràpia visual, s’ocupen de solucionar amb exercicis els problemes visuals que estan interferint en el seu aprenentatge escolar. A través d’un examen visual, que consisteix en un seguit de proves, avaluem les capacitats d’enfocament, de motilitat ocular i els nivells perceptius i cognitius per obtenir un diagnòstic fiable i enfocar el tractament de manera individual per a cadascú. Helena Lorenzo Paüls. OOD
39
PUBLIREPORTATGE I CALDES DE BOÍ
Caldes de Boí,
un balneari mèdic a la Vall de Boí El Balneari de Caldes de Boí, amb 37 fonts que poden ser utilitzades amb finalitats terapèutiques, és un dels balnearis amb més possibilitats terapèutiques. Amb unes temperatures dels 4 als 56 ºC, les aigües de Caldes són clorurades, sulfurades, sulfatades i bicarbonatades, i predomina el sodi a les més calentes i el calci a les més fredes. Com que és el balneari amb més varietat d’aigües, és possible oferir una àmplia oferta de tractaments, tant per a nens com per a adults variats i diversos, com ara cures per a malalties reumatològiques, respiratòries, neurològiques, dermatològiques, de ronyó i vies urinàries, recondicionament cardiovascular, aprimament i desintoxicació, aparell digestiu, antiestrès i recondicionament físic posttractament oncològic. Tractament reumatològic i traumatològic: indicat per a artrosis, per a seqüeles d’artritis reumatoide (no en fase aguda), per a postcirurgies de maluc, genoll, columna, patologies de la columna vertebral... Tractament respiratori: indicat tant per a nens com per a adults que presenten patologies com rinitis, sinusitis, faringitis crònica, amigdalitis crònica, asma, malaltia obstructiva pulmonar crònica (MPOC), bronquitis crònica… A més a més, s’ofereix un programa antitabac que combina la balneoteràpia amb l’homeopatia.
40
Tractament neurològic: teràpia indicada tant per a nens com per a adults que presenten alguna malaltia neurològica amb hipertonia, recuperació d’accidents cerebrovasculars (ACV), Parkinson, esclerosi múltiple, seqüeles neurològiques per accidents... Tractament dermatològic: tant per a nens com per a adults amb dermatitis atòpica, psoriasi, cicatrius per cremades o altres causes. Aplicació del fang Sulphaterm. Recondicionament físic posttractament oncològic: per a persones que es recuperen d’una teràpia oncològica, bàsicament radioteràpia o quimioteràpia. Caldes de Boí és l’únic balneari a Catalunya que ofereix un programa de cures integrals per a dones que han patit un càncer de mama. Tractament de ronyó vies urinàries: litiasi urinària, infeccions urinàries, quists renals a causa d’obstruccions cròniques… Recondicionament vascular: indicat per a persones amb malalties cardíaques isquèmiques, hipertensió I i II, cardiopatia reumàtica en fase inicial, postcirurgia de pròtesi valvular cardíaca, postcirurgia coronària, recuperació després d’una miocarditis, insuficiències venoses cròniques, arteriopatia... Tractament aprimament i desintoxicant Tractament de l’aparell digestiu Tractament antiestrès Tots els tractaments que s’ofereixen a Caldes de Boí s’inicien amb una visita mèdica del mateix servei mèdic del balneari, en què s’indica la combinació de teràpies termals de cada tractament. Les teràpies més indicades són:
CALDES DE BOÍ
Inhalacions i aerosols Estufes naturals: són grutes naturals situades prop
de les fonts de la Tartera, a una temperatura de 44 ºC i en un ambient saturat de vapor que actua sobre el sistema nerviós vegetatiu i que té un efecte sedant i analgèsic. Té indicació per a reumatismes crònics, específicament per a l’artrosi.
Fangoteràpia: els fangs estan indicats específica-
ment per a l’artrosi. La calor que s’aconsegueix transmetre amb aquests fangs permet disminuir la rigidesa causada pel Parkinson o per un accident cerebrovascular (ACV) o per dolors musculars causats per contractures o la fibromiàlgia.
Bany de Tartera: el tret característic d’aquesta ban-
yera i el que la fa tan recomanable és l’aigua sulfurada que s’hi utilitza, perquè produeix un massatge descontracturant que facilita la mobilitat articular i actua sobre vasos i nervis i produeix vasodilatació i anestèsia.
El peloide Sulphaterm El peloide Sulphaterm és un fang terapèutic creat especialment per al tractament en patologies de pell com la psoriasi o cicatrius, en què es barregen algues riques en sofre, anomenades sulfuràries, amb una argila de textura especial per a tractaments dermatològics i amb l’aigua sulfurada de Caldes de Boí. Gràcies a aquesta combinació s’aconsegueix un fang amb efectes únics a la pell que descama restes de pell lesionada gràcies al seu efecte queratolític i que és antiinflamatori i antibacterià gràcies al seu alt contingut en sofre.
Massatges amb efecte terapèutic Drenatge limfàtic, reflexologia, dutxes Vichy i massatges subaquàtics Tècniques específiques de rehabilitació Halliwick: aquesta teràpia específica en l’aigua està
Programa de cures integrals per a dones amb càncer de mama
Bad Ragaz: és un concepte de tractament fisioterapèutic
Durant quatre dies s’aplicaran els tractaments més indicats per pal·liar les seqüeles del càncer de mama, com ara banyeres de bombolles, dutxes circulars bitèrmiques, aplicació de fang dermatològic i massatges, sessions psicològiques grupals, exercici terapèutic, tallers de cuina saludable i canvi d’hàbits. Per a més informació, consulteu la web www.caldesdeboi.com
centrada en el control postural, ja que normalitza la rigidesa muscular i facilita el moviment. Halliwick està indicat principalment en neurorehabilitació i pediatria. complet que s’enfoca a la modulació del dolor i la relaxació muscular. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix millorar la mobilitat del pacient, reactivant els músculs febles, estabilitzant les articulacions i millorant l’amplitud de moviment.
Ai-Chi: mètode de teràpia aquàtica integral que ajuda a restablir l’equilibri fisicomental i emocional. Marxa nòrdica o “nordic walking”.
De l’11 al 14 de setembre tindrà lloc a Caldes de Boi el segon programa per a dones amb càncer de mama.
www.caldesdeboi.com 973 69 62 10
DE PETITS I La musicoteràpia i la dislèxia
Marina P. Sullà Directora del Centre Dalcroze Pianista i musicoterapeuta http://mymal-marina.blogspot.com.es/
La musicoteràpia i la dislèxia La dislèxia és la dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits Es manifesta, entre altres, una lectura de paraules que no és global, sinó síl·laba a síl·laba, o fins i tot so a so; l’omissió, substitució o la inversió de lletres. Es pot manifestar en la dificultat d’agafar la paraula globalment a primer cop d’ull i en un desxifratge lletra per lletra. A l’hora d’escriure es pot presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i faltes d’ortografia.
Causes Existeixen factors hereditaris que predisposen a tenir dislèxia. Tot i així, encara no són clars altres factors que poden estar implicats en el curs del trastorn, com ara causes genètiques, dificultats en l’embaràs o part, lesions cerebrals, problemes emocionals, dèficits espaciotemporals o problemes en l’orientació seqüencial, de percepció visual o dificultats adaptatives a l’escola. Tanmateix, des de l’àmbit de la psicolingüística, s’ha vist que un dels dèficits centrals en la dislèxia, especialment en els nens més petits, és una baixa consciència fonològica. La consciència fonològica és el coneixement que tenim de les persones per dividir la parla i l’escriptura en estructures cada cop més petites.
Característiques:
• Disortografia (trastorn del llenguatge en l’escriptura). • Intel·l igència normal. • Més facilitat en exàmens orals que escrits.
42
• Baixa autoestima, ja que es frustra fàcilment i no li agrada anar a l’escola, fer exàmens ni llegir. • Altres talents en art, música, teatre, esports... • Dificultat per fixar l’atenció. • Molta curiositat i creativitat.
La dislèxia evoluciona a mesura que l’infant creix, per tant, acostuma a detectar-se en les etapes següents:
Preescolars (de 3 a 5 anys) En aquesta etapa ja es comencen a detectar alguns símptomes, com ara: • Dificultats per pronunciar paraules i seguir instruccions. • Retard en el desenvolupament de la parla. • Falta d’atenció. • Poca precisió saltant i corrent. • Conductes problemàtiques amb la resta de persones. • Retard per memoritzar (abecedari, dies de la setmana, formes, colors...). • Poc control a l’hora de menjar i altres eines de treball.
Escolars (de 6 a 11 anys) En aquesta etapa apareixen símptomes com ara: • S’inverteix l’ordre de les lletres, els nombres i les paraules. • Es confon l’ordre de les lletres. • Dificultats per pronunciar paraules. • Dificultat per connectar lletres i sons.
La musicoteràpia i la dislèxia • Es té una coordinació motora molt pobra i això provoca que tingui una mala cal·ligrafia. • La seva gramàtica i ortografia són deficitàries. • Dificultat en l’aprenentatge de conceptes numèrics. • Comprensió lectora molt pobra. • No agafa bé el llapis. • Confon la dreta i l’esquerra. • Té problemes amb el temps i no sap dir l’hora, el dia, el mes i l’any.
De 12 anys en endavant • Dificultat de concentració quan llegeix o escriu. • Falla en la memòria immediata. • Interpreta malament la informació, ja que no entén els conceptes. • Té dificultats per organitzar els treballs i els seus pensaments en escriure o en parlar. • No aconsegueix planificar el seu temps i no acaba a temps les feines. • Treballa amb lentitud i no s’adapta a ambients nous. • No té facilitat per entendre les discussions. • Evita llegir i escriure, així com les matemàtiques, i es bloqueja emocionalment.
Com abordem el treball musicoterapèutic de la dislèxia al Centre Dalcroze? La dinàmica plantejada de models melòdics i rítmics influeix en el desenvolupament de la parla intencional. El nen que pateix dislèxia pot trobar més simple i atractiu l’invent o l’execució d’una melodia que l’expressió simple d’una paraula o d’una frase. Per a ell, cantar o fer jocs d’expressió musical i rítmica representa un mitjà d’expressió de gran valor emocional i plaent.
Entre les activitats que s’han de treballar, podem esmentar: • Jocs en eco • Discriminació de sons i sorolls • Jocs amb els paràmetres musicals: altura, intensitat, ritme i timbre • Pregunta-resposta rítmica, melòdica i instrumental
• Melodies i cançons amb diferents formes i estils musicals • Educació de la veu: exercicis i jocs amb els llavis i la llengua (xiulets, inflexions, volum, vocalitzacions, entonació, etc.) • Realització de prosòdies, contes musicals, poesies, poemes, refranys, tirallongues, embarbussaments, endevinalles… • Jocs i cançons amb moviment i expressió • Balls i danses infantils i folklòriques. • Jocs amb percussions corporals • Interpretació de cançons i acompanyament, amb instruments musicals • Jocs rítmics i melòdics amb instruments musicals • Exercicis de grafomotricitat sustentats en patrons de ritme Des de la perspectiva de la musicoteràpia, els trastorns del llenguatge són un camp interessant, per les possibilitats de recuperació que tanquen les seves diferents tècniques i exercicis. Alguns dels seus ob-
jectius se centren en: 1) Una correcta articulació, ja que els problemes que presenten aquests nens de substitucions, omissions, addicions i distorsions de sons parlats podrien ser superats.
2) Una adequada vivència de l’espai, el temps i el ritme, ja que les dificultats de temps d’emissió de les paraules i un ritme i accentuació correctes són problemes usuals en aquest tipus de disfuncions.
3) Una idònia emissió i educació de la veu: se solen presentar anormalitats en l’altura, intensitat o qualitat de la veu en molts d’aquests nens. El descontrol de l’aire o la falta de ritme podrien ser reeducats fins on les possibilitats ho permetin.
4) La simbolització i les dificultats de formulació, comprensió i expressió dels significats podrien ser recuperats a través de l’escriptura musical, el cant i altres activitats musicals. La reeducació en qualsevol edat és de vital importància; des de la nostra disciplina, l’objectiu no només rau a promoure i estimular nous aprenentatges en l’àmbit de la lectoescriptura o altres continguts pedagògics, sinó a modificar el sistema de pensament de l’infant de manera global, i això inclou aspectes emocionals com l’autoestima, l’autointegració, la socialització i el despertar de la creativitat, entre d’altres. Per això resulta indispensable insistir en tres aspectes fonamentals que faran de guia i suport permanent, del tractament: • L’organització en temps-espacial • La integració de l’esquema corporal • La pràctica rítmica
La dinàmica plantejada de models melòdics i rítmics influeix en el desenvolupament de la parla intencional
VITHAS SALUT I Unitat de Psicologia i Sexologia clínica
Dra. Laia Cadens Rúbies Llicenciada en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica Especialista en Sexologia Clínica i Teràpia de Parella de Vithas Salut
No a la sindrome postvacances! És ben conegut el concepte de la síndrome postvacances. Cada setembre els mitjans de comunicació ens expliquen del que es tracta, qui el pateix, en quines formes clíniques es presenta i els típics 10 consells per fer-hi front. Nosaltres anirem més enllà, parlarem d’actituds!! És necessari parlar d’actituds quan realment al que ens referim és a un procés d’adaptació necessari. Parlar de síndromes fa més greu la situació, una situació per la qual passem totes les persones que desenvolupem una activitat laboral i que reprenem passades les ben merescudes vacances. Per tant, una situació normal, coneguda i comuna. Quan endeguem les vacances no pensem com estarem el dia que s’acabin, pensem què farem, com distribuir-les, on anar, a qui veure, quina
excursió fer o com no fer res de res... Pensem en positiu! Llavors, per què el dia que s’acaben hem de pensar en negatiu? No podríem pensar exactament igual? Què he de fer? Com em distribueixo el temps a la feina? Què faré després de treballar? A quines hores puc dedicar-me a fer esport? Etc El que dèiem: és qüestió d’actitud i dels missatges que ens donem per afrontar un període necessari. La vida no podria ser sempre de vacances. Si pensem que ens trobarem malament, que apareixeran el cansament, l’apatia i la desgana, així ens sentirem. La “terribilitis” se’ns apodera i no farem res de profit. A la vegada, projectarem actituds negatives a la gent de la vora i n’absorbirem més. Si, pel contrari, no desprogramem el nostre rellotge intern i li donem una continuïtat a les coses, la normalitat no ens abandona del tot i qualsevol canvi en la nostra quotidianitat el salvem amb èxit. Llavors la tornada a la feina, a la rutina, la veurem com positiva.
La percepció de la feina depèn exclusivament de com es mira!
44
PUBLIREPORTATGE I SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS
Serveis Sociosanitaris Generals Primers resultats d aliança estratègica entre Serveis Sociosanitaris Generals a Catalunya (ssg-cat) i Bergadana
E
n els últims temps, el sector sanitari, en general, s’ha conscienciat de la necessitat d’adaptar-se i homologar-se a la normativa europea. Pel que fa al servei de transport sanitari, la normativa d’aplicació és l’UNE-EN 1789:2007 + A1:2010; que delimita els requisits específics que han de complir els vehicles sanitaris en funció del tractament que ofereixin; el disseny, assajos, prestacions i equips de les ambulàncies de carreres utilitzades per al transport i la cura dels pacients, tal com especifiquen els requisits generals per als productes sanitaris que porten les ambulàncies i que s’utilitzen al seu interior i als hospitals i clíniques.
Director del Consell General de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch i Andreu; director de les delegacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Francí; director general d’SSG, Nicolás Almagro, i gerent de Bergadana, Jaume Montañà
De tot això, Serveis Sociosanitaris Generals, SSG-CAT, se’n va fer ressò i s’adapta a la normativa juntament amb Bergadana, carrossera catalana de referència en el sector. D’acord amb la millora contínua dels serveis prestats, i amb l’objectiu d’invertir en la qualitat i el benestar de les/els usuaris/àries, SSG-CAT va signar el passat mes de febrer, l’acord amb Bergadana per treballar en un marc de col·laboració, in-
Exposició dels vehicles sanitaris adaptats d’SSG a la normativa europea, a la Fira de Salut, Lleida.
novació i desenvolupament de les ambulàncies. Un acord que va ser presentat a la Cambra de comerç de Barcelona amb la presència del director del Consell General de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch; el director de les delegacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Francí; el gerent de Bergadana; Jaume Montañà, i el director general de SSG, Nicolás Almagro. En el marc d’aquest acord, i complint amb l’objectiu d’oferir un servei avançat quant a últimes prestacions i adaptat a les necessitats dels/les usuaris/àries, SSG-CAT ha pogut incorporar vehicles del model Delfis i Omnia de tipus B destinats a proporcionar suport vital bàsic i atenció sanitària inicial, a més d’Omnia tipus C, que té com a funció proporcionar suport vital avançat. Vehicles sanitaris que van ser exposats i presentats per part de SSG-CAT el passat 14 de juny del 2014 a la Fira de la Salut de Lleida. Un treball en el qual Serveis Sociosanitaris Generals i Bergadana col·laboren per al desenvolupament de les noves unitats i la seva adequació a la norma. Com una de les novetats més rellevants que aquest acord permet, SSG-CAT destaca la posada en marxa d’un sistema per a la incorporació permanent de les
aportacions dels/les usuaris/àries i els professionals sanitaris en aquelles qüestions i aspectes que millorin la confortabilitat dels vehicles. Una manera de redundar en la millora de la qualitat tècnica i en les prestacions dels serveis envers la societat catalana. Una aliança de futur que ja està donant resultats positius i que permet a SSG-CAT garantir la seguretat dels/les usuaris/àries i disposar d’un marc per a la transició a les noves ambulàncies, fet que suposa un pilar important dins del seu pla d’expansió com a corporació de referència i capdavantera a escala nacional en el sector del transport sanitari. Per qualsevol tipus d’atenció, SAGI; sagi@atriaservicios.com o 973 257 249
Directora de SSG-CAT, Belén Aceituno, i gerent de Bergadana, Jaume Montañà, a les instal·lacions de Bergadana
49
PUBLIREPORTATGE I La Diputació de Lleida
Aquest estiu, 153 municipis lleidatans han contractat 313 socorristes amb els ajuts de la Diputació
En matèria de salut pública, la Diputació també realitza durant la temporada de bany controls per garantir la qualitat de l’aigua de les piscines
50
B
alaguer, Lleida, la Seu d’Urgell, Vielha, Tremp, Tiurana, Bellpuig, Bovera, Olius o el Cogul són alguns dels 153 municipis lleidatans que han recorregut a la convocatòria de la Diputació de Lleida per poder fer front a l’obligatorietat de tenir socorristes per poder obrir les piscines municipals durant l’estiu. Per facilitar la contractació del servei de salvament, la Diputació de Lleida va convocar a principis d’estiu una línia d’ajuts dotada amb 1.071.489,48 euros, que va ajudar a garantir l’obertura d’aquestes instal·lacions, atesa la complicada situació econòmica que pateixen els consistoris. En representació d’un dels municipis beneficiats amb els ajuts, l’alcalde d’Alpicat, Pau Cabré, ha destacat la importància d’aquestes partides, que garanteixen que tots els municipis, siguin grans o petits, puguin oferir els mateixos serveis i una qualitat de vida equivalent a la dels seus veïns.
La Diputació de Lleida
D’altra banda, l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, remarca la importància de comptar amb aquests ajuts, ja que, en el cas concret del seu municipi, han de contractar socorristes per a les piscines de Tàrrega i també per a les dels pobles agregats de Claravalls i Altet. “Sense aquest ajut, el manteniment de les instal·lacions dels dos pobles agregats seria econòmicament insostenible”, ha afegit Perelló.
La Diputació de Lleida va convocar a principis d’estiu una línia d’ajuts dotada amb 1.071.489,48 euros, que va ajudar a garantir l’obertura d’aquestes instal·lacions
La Diputació de Lleida disposa d’un servei d’analítiques fisicoquímiques adreçat bàsicament als ajuntaments
Control de Qualitat d’Aigües de la Diputació de Lleida adscrit a l’Àrea d’Assistència i Cooperació Municipal (SAM)—també realitza els controls sanitaris necessaris tant per garantir la bona qualitat de l’aigua com per prevenir possibles problemes de salubritat als banyistes que fan ús de les piscines municipals.
L’ajut corresponent a cada consistori depèn del nombre de socorristes contractats. Així, les entitats locals que han contractat un socorrista han rebut fins a 4.500 euros i les que han contractat dos socorristes s’han beneficiat d’una subvenció de fins a 7.500 euros, mentre que les que han comptat amb els serveis de tres socorristes han percebut un màxim de 8.500 euros. D’altra banda, la corporació lleidatana —a través del Servei de
En aquest sentit, la Diputació de Lleida disposa d’un servei d’analítiques fisicoquímiques adreçat bàsicament als ajuntaments, que es va crear amb la finalitat de donar un nou servei a l’àmbit municipal, atesa la importància que tenen per a la salut pública tant les aigües destinades al consum humà com les destinades a usos lúdics, com en piscines municipals.
·T
PREVENCIÓ I DOLOR MUSCUCLAR
COM TRACTAR EL
dolor muscular Els dolors musculars es presenten generalmente en persones joves de menys de 50 anys que realitzen tant activitats laborals com esportives d’una manera repetitiva, fet que pot comportar contractures. Què ho provoca? Una de les causes més freqüents acostuma a aparèixer en joves que s’inicien en activitats esportives sense tenir una preparació física adequada. El sedentarisme en pot ser una altra causa, així com les posicions inadequades en l’ús de l’ordinador, les tauletes digitals o els mòbils.
descansi i evitar qualsevol moviment que pugui produir dolor. Si s’inflama la part afectada, s’hi pot aplicar. En una segona fase, es poden utilitzar analgèsics i relaxants musculars durant 3-4 dies. Si el dolor encara persisteix, es poden fer filtracions als punts on està localitzat el dolor muscular.
Què s’ha de fer? El primer que s’ha de fer és no prendre només fàrmacs per tolerar millor el dolor, perquè això no curarà el procés que el causa. Per tant, s’ha de consultar el metge.
Quin és el tractament? Després que la causa ha estat diagnosticada, el primer que s’ha de fer és que la musculatura
Errors més comuns dels pacients Pensar que el dolor desapareixerà sense cap tractament i també repetir el moviment esperant que el dolor desaparegui
53
NEURO LLEIDA
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
Presentació de Neurolleida Atenció especialitzada en rehabilitació neurològica ASPID és l’organització de referència a Lleida en l’atenció de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat d’origen neurològic. Amb més de 20 anys de trajectòria i experiència en la prestació de serveis, l’entitat impulsa Neurolleida com el nou servei especialitzat de Lleida en la valoració, diagnòstic, tractament i assessorament de qualsevol disfunció en l’àmbit físic, cognitiu, emocional o conductual que puguin tenir les persones que pateixen alguna patologia d’origen neurològic.
A qui ens adrecem?
Neurolleida s’adreça principalment a totes aquelles persones amb alguna patologia d’origen neurològic que presenten dèficits en l’àmbit físic, cognitiu, emocional o conductual. Estem especialitzats en l’abordatge de: Dany cerebral adquirit (ictus, traumatismes cranioencefàlics, tumor cerebrals...) Malalties neurodegeneratives (Parkinson, esclerosi múltiple, malaltia de Huntintgon, esclerosi lateral amiotròfica, atàxia de Friedreich...) Deteriorament cognitiu o demències (deteriorament cognitiu lleu, malaltia d’Alzheimer, demència vascular, demència per cossos de Lewy...) Patologies de la medul·la espinal (lesió medul·lar, mielopaties, espina bífida...) Malalties neuromusculars (distròfies muscular, miopaties...)
Com treballem?
Disposem d’una àmplia formació especialitzada i una dilatada experiència en l’àmbit de la neurologia, i oferim un abordatge global en les especialitats de la neuropsicologia, la fisioteràpia neurològica, la teràpia ocupacional, la logopèdia i el treball social. Utilitzem un abordatge holístic i tenim en compte la persona i el seu entorn en totes les seves dimensions: física, cognitiva, emocional i social. També abordem tots els aspectes que poden afectar la vida de la persona.
56
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
Oferim un mètode de treball actiu i participatiu, impliquem els pacients i els familiars en tot el procés terapèutic, i ens adaptem específicament a les necessitats terapèutiques del pacient en cada fase del procés de rehabilitació. Iniciem el procés terapèutic a partir d’una valoració especialitzada multidisciplinària completa per tal de conèixer les capacitats i funcions alterades i les preservades. Fixem amb els pacients i les famílies els objectius realistes en cada pla de tractament, i l’avaluarem periòdicament i l’adaptarem a cada etapa per la qual passi el pacient. Establim una fluida i constant relació amb els vostres metges especialistes de referència. Som l’equip especialista en rehabilitació funcional que complementarà el tractament indicat pels vostres metges de confiança.
Què us oferim?
Rehabilitació intensiva i de manteniment En funció de les característiques de la lesió neurològica, el temps d’evolució i les particularitats de cada pacient, oferim tractaments intensius, amb una freqüència de realització de diversos dies a la setmana al llarg de diversos mesos, amb l’objectiu de promoure la màxima recuperació possible de les capacitats que s’han vist afectades a causa de la lesió i també per a la prevenció de possibles complicacions.
L’objectiu principal de l’equip és ajudar el pacient a aconseguir el major grau d’autonomia funcional, així com el millor nivell de benestar i de satisfacció personal.
57
NEURO LLEIDA
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
Presentació de Neurolleida Amb els tractaments de manteniment, la intervenció és més espaiada i té com a objectiu la consolidació dels progressos aconseguits en la fase prèvia i facilitar la seva generalització i traspàs al funcionament quotidià del pacient, promovent la reintegració social, laboral i familiar per evitar així el seu deteriorament, i aconseguir un major benestar global. Combinem i possibilitem la intervenció a partir de sessions de tractament individual o bé també amb grups reduïts de persones que comparteixin les mateixes característiques i objectius.
Assessorament i formació
INVERSOR?
ÉS VOSTÈ UN VOLDRIA INVERTIR EN
OPORTUNITATS DE NEGOCIS? ✓ Busca algú per a la importació, exportació i distribuició dels seus productes? ✓ Està interessat en la compra o venda de maquinària, accessoris, eines o mobiliaris per a les empreses industrials? ✓ Vol un servei professional de compra, venda i lloguer d’immobles i propietats entre empreses i/o particulars? ✓ Busca finançament per a la seva empresa? Busca oportunitats de negoci? ✓ Vol comprar o vendre obres d’art, antiguitats o objectes col.leccionisme?
ANUNCIÏ-HO GRATUÏTAMENT
EN AQUESTA SECCIÓ, CONTACTI AMB NOSALTRES
Neurolleida persegueix l’objectiu d’assessorar, informar i prevenir vers les patologies d’origen neurològic la societat en general i en els àmbits o sectors professionals: • Xerrades formatives adreçades a familiars i a afectats sobre estratègies de maneig • Xerrades adreçades a la ciutadania sobre àmbit de prevenció i millora de la qualitat de vida • Cursos monogràfics per a professionals del món sociosanitari i de l’educació • Orientacions terapèutiques individualitzades
Programa de suport social
Neurolleida ofereix a tots els pacients la possibilitat d’accedir a un ampli programa social en què aconseguirem oferir suport i acompanyament social en tot el procés de rehabilitació. Donarem resposta efectiva a les vostres inquietuds d’informació, assessorament i/o participació social: • Servei de treball social, informació i orientació social • Grups de participació social • Grups d’ajuda mútua • Suport entre iguals
Què aconseguirem?
L’objectiu principal que perseguim és ajudar-te a aconseguir el major grau possible d’autonomia funcional mitjançant: nn El treball directe sobre les teves capacitats cognitives, com la memòria, l’orientació, la capacitat d’atenció, el raonament, etc., per afavorir la recuperació d’aquestes capacitats i/o ajudar a desenvolupar estratègies compensatòries. nn L’abordatge dels problemes que puguis presentar en l’àmbit de llenguatge i de comunicació, ja sigui oral o escrit, i també sobre els trastorns de la parla, la deglució o la respiració.
Te l . 9 7 3 0 0 0 3 8 9 quoruminternationaltrading@gmail.com
58
nn Intervenim sobre les teves capacitats físiques i busquem l’optimització dels recursos motors mitjançant tècniques de mobilització i control postural, tractament de les alteracions del to muscular i
SERVEI DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL D’ASPID
postural i treball sobre la coordinació i l’equilibri, així com l’estimulació de la deambulació i la marxa, sense oblidar la prevenció de complicacions secundàries derivades de la reducció de la mobilitat.
Estancia permanente, temporal, convalecencia, vacacional y centro de día.
nn Abordem amb tu i la teva família els problemes emocionals o de comportament que s’experimenten a causa de la lesió. T’ajudem a entendre la nova realitat amb l’objectiu de reduir el patiment i restablir un sentit de significat de la pròpia vida nn Promovem la teva independència funcional afavorint la capacitació per poder desenvolupar les teves activitats significatives en autocura, productivitat i oci mitjançant la intervenció en els components sensoriomotors, cognitius i psicosocials.
El nostre equip
Olga Gelonch Rosinach, coordinadora assistencial i psicòloga experta en neuropsicologia; Carol Naudi Farre, fisioterapeuta amb formació en fisioteràpia neurològica; Alba Sánchez Ardanuy, logopeda especialitzada en teràpia miofuncional; Leidiana Campusano Arias, terapeuta ocupacional i Màster en Neurorehabilitació i Terapeuta de Mans; Edurne Alzuria Casas, treballadora social; Montse Bertran Renaches, direcció comercial.
Neurolleida treballa amb tu i el teu entorn per oferir-te un procés de rehabilitació especialitzada i global, alhora que t’orienta i esdevé el teu suport perquè puguis abordar les conseqüències de lesions d’origen neurològic, i tot per aconseguir la màxima autonomia possible Per sol·licitar informació sobre aquest servei, podeu adreçar-vos a la Sra. Edurne Alzúria:
Associació ASPID
C/ Enric Farreny, 60 25199 Lleida tel. 973 22 47 51 centroreca@gmail.com
C/ Roger de Llúria, 6 · 25005 Lleida Tel. 973 22 89 80 a/e: ealzuria@aspidlleida.com aspid@aspid.cat
59
FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL
Dilluns 1 de setembre
Dimarts 2 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimecres 3 de setembre
Dijous 4 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Arcaya Pl. de la Sal, 2 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · Villalonga Rambla de Ferran, 34 · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Divendres 5 de setembre
Dissabte 6 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00 h-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Diumenge 7 de setembre
Dilluns 8 de setembre
DIA (9.00 h-22.00 h) · SEUMA Mariola, 30 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimarts 9 de setembre
Dimecres 10 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
973 000 389
És vostè un inversor? Voldria invertir en
OPORTUNITATS
de
NEGOCIS
?
quoruminternationaltrading@gmail.com 60
ASISA, companyia especialista en salut Pla de Desenvolupament Comercial 2014
Dijous 11 de setembre
Divendres 12 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dissabte 13 de setembre
Diumenge 14 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · BADIA Prat de la Riba, 91 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT: (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dilluns 15 de setembre
Dimarts 16 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Rami Baró de Maials, 93 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dimecres 17 de setembre
Dijous 18 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · REDONDO Ager, 23 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Divendres 19 de setembre
Dissabte 20 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Fco. de Villalonga Boters, 25 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · Simó Príncep de Viana, 99 · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
Selecciona:
agents de xarxa pròpia
Si tens entre 25 i 60 anys Experiència en assessorament comercial a particulars i empreses Vols treballar en una gran empresa asseguradora En un projecte empresarial estable i en contínua expansió Dins d'un pla de carrera econòmic i d'activitat comercial Amb formació inicial, contínua i “mentoring” comercial amb tutor
Interessats deixeu el C.V. amb foto a les nostres oficines ASISA. Passeig de Ronda, 170. LLEIDA o envieu un correu a mtmasipm@asisa.es
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Psicòloga Sra. COSTA VELASCO, Anna C/ Costa Magdalena, 2
1/8 pàgina
Especialista en trauma i dol
Teléfon. 651 770 129
Busquem agent comercial d’entre 25 i 45 anys, amb experiència demostrada en VENDES DE PUBLICITAT (en revistes, gratuïts, diaris, ràdios, etc.).
OFERIM: • Contracte laboral amb sou fix a partir del segon mes. • Comissions elevades i cartera de clients de per vida. Envieu C.V. amb foto a info@geminiedicions.com Per a consultes, truqueu al telèfon 667 56 02 25
61
FARMÀCIES LLEIDA CAPITAL
Descobreix un nou centre de salut a Lleida
Diumenge 21 de setembre
Dilluns 22 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · BENDICHO-ISANTA Passeig de Ronda, 139 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
Dimarts 23 de setembre
Dimecres 24 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Martí Anselm Clavé, 35 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dijous 25 de setembre
Divendres 26 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Arcaya Pl. de la Sal, 2 · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA (9.00-22.00 h) · Villalonga Rambla de Ferran, 34 · Simó Príncep de Viana, 99 · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10 DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dissabte 27 de setembre
Diumenge 28 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon, Balmes, 44 · Baquero, Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Dilluns 29 de setembre
Dimarts 30 de setembre
DIA (9.00-22.00 h) · SEUMA Mariola, 30 · Baquero Riu Ebre, 10 · Anadon Balmes, 44
DIA (9.00-22.00 h) · Anadon Balmes, 44 · Baquero Riu Ebre, 10
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
DIA i NIT (24 h/dia TOT L’ANY) · GARRÓS. Prat de la Riba, 53
Laboratori d’Anàlisis Clíniques
973 23 37 07 Av. Prat de la Riba, 50
LLEIDA
62