LLEIDA PUNT DE TROBADA 24

Page 1

PUNT DE

TROBADA GENER 2015

HOSTALERIA &

Núm. 24

EMPRESA, OCI i TURISME

L’espectacle de la natura Pallars Jussà

El Castell de Sant Oïsme Castells

La Cambra llança el Pla d’Internacionalització Club Cambra Lleida

PorcPassió

Hostaleria de Lleida

Imma Juanós

Coses que em fan feliç LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”


traducció · correcció · interpretació

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Tel. 973 28 81 38 - Fax 973 28 99 70 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com


AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Imma Juanós

Pallars Jussà

Museu de la Noguera

Parlem de

11

Els cursos del CNL de Lleida

Coses que em fan feliç...

15

Imma Juanós

Pallars Jussà

16

L’espectacle de la natura

La Noguera

20

22

Els retrats de Francesc Català-Roca Museu de la Noguera

Castells

El castell de Sant Oïsme. La Noguera

24 26

On anar

52a Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues

Cambra de Comerç

La Cambra llança el Pla de d’Internacionalització 2015 La Cambra consolida el seu compromís amb l’eficiència energètica

traducció I correcció I interpretació

973 28 81 38 www.torsitrad.com torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida Fax 973 28 99 70

C/ Mossèn Reig, 1 baixos · 25008 LLEIDA Tel. 973 00 80 40

(DEP. PUBLICITAT) publicitat@geminigrup.com DL L 92-2013 Gèminigrup no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats



Hi sortiràs guanyant!

EDITORIAL 2015

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org Hostaleria i Turisme del Berguedà C. Rafael Casanova, 6 08600 Berga. A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

Totes les dades econòmiques ho van confirmant: a poc a poc, estem iniciant una nova tendència econòmica més positiva que la que arrossegàvem des del 2007. Tot i aquesta tendència, durant aquest any, i potser el següent, continuarà un procés d’ajustament del nostre sector, en el sentit que alguns que ara trobin una alternativa millor hi apostaran, i d’altres que considerin l’hostaleria la seva millor opció oferiran nous serveis. Segurament, el balanç global serà millor que l’actual. El principal llast que tenim és l’atur, especialment entre la gent jove. A Catalunya, hem de ser capaços de definir quin ha de ser el nostre model polític, i en paral·lel, hem de centrar-nos en l’estratègia de futur i l’eficàcia de les administracions en la gestió del dia a dia. En l’àmbit de Lleida, el nostre futur immediat depèn del fet que nosaltres, els lleidatans, sapiguem jugar les nostres cartes. Tenim molt territori, pocs habitants, molts recursos naturals, poca indústria. Hem de ser capaços d’identificar quines accions poden ser estratègiques i traçar un pla perquè es portin a terme. Si fem com sempre i anem fent, i no hi ha cap canvi de tendència, en un termini de 100 anys, de Balaguer cap a dalt no hi quedarà ningú. Podem pensar que és normal que no hi hagi indústria al Pirineu, però en altres zones pròximes no és així: a Sabiñánigo, on hi ha un polígon industrial amb activitat, o a Ripoll i Olot, per exemple. Ens podem preguntar per què. Algú pensa que un empresari projectaria una empresa del sector secundari a Sort o en qualsevol poble que no tingui un accés ràpid a la A-2? En l’actualitat no tenim ni tan sols un projecte que dibuixi una comunicació ràpida al Pirineu. Ja ens podem espavilar. A Olot, sí: a més del túnel de Bracons i de la N-260 desdoblada, que s’uneix a l’AP-7 i a la A-2, aquest desembre han anunciat que liciten la variant d’uns 22 km, valorada en uns 150 milions d’euros (un aeroport i mig de Lleida). S’ha de recordar que per Sabiñánigo hi passa la E-7, recentment desdoblada i pràcticament acabada des d’Osca, i el nou (no remodelat) enllaç de la N-260, que uneix Sabiñánigo amb Fiscal. La N-260 també passa per la província de Lleida, de Martinet, Adrall, Sort, la Pobla al Pont de Suert, i d’allí cap a Campo, Aïnsa... L’última millora important al nostre territori la va propiciar Josep Borrell quan era ministre de Foment a principis del 90. El tram de la Pobla al Pont de Suert. Clama al cel una millora important, no una simple remodelació: quants anys haurem d’esperar?

Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida. HOSTALERIA & CO

5


6

HOSTALERIA & CO


PORCPASSIÓ,

L’APARADOR MÉS GRAN I VARIAT DE LA CUINA DEL PORC SE CELEBRARÀ DURANT MÉS DE 4 SETMANES A LLEIDA

tors locals. El valor de les carns del porc en la gastronomia actual està en augment. Igual que les galtes, la ploma o el secret de porc ibèric, hi ha altres talls d’aquest animal que s’han redescobert en els últims anys, i tant la cuina tradicional com la més creativa van a la recerca de matèries primeres de qualitat i baix cost. La demanda de carn de porc va en augment a les xarcuteries. Això s’explica pel bon preu a què es pot trobar i per la millora de la qualitat, ja que actualment és una carn més magra i amb menys greix. És a dir, més saludable d’acord amb el que vol el consumidor.

Del dijous 29 de gener al diumenge 28 de febrer, tindrà lloc la 4a edició d’una mostra que reivindica una cuina del porc pròpia i acurada a preus populars.

SENSE LLEIDA, PORCPASSIÓ NO SERIA EL MATEIX. Sobretot, perquè és a Lleida on es de-

PORCPASSIÓ ja és aquí amb una nova oferta de plats, tapes, entrepans i menús que tenen el porc com a protagonista i amb el suport dels establiments que formen part de Moviment H-Hostaleria de Lleida. L’oferta és molt variada, des de tapes, entrepans i plats fins a menús gastronòmics que oscil·len entre els 2,5 € i els 25 €.

Molt aviat començarem a oferir-vos tots els detalls d’aquesta nova edició de PORCPASSIÓ. Seguiu-nos a través de www.movimenth.com i les nostres xarxes socials.

PORCPASSIÓ reivindica una tornada a la cuina de producte i, sobretot, al producte local i als produc-

cideix el preu de mercat de la carn del porc i per la importància que té la seva cabanya porcina per a la resta del país.

PORCPASSIÓ, t’estem esperant! HOSTALERIA & CO

7




PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

10

HOSTALERIA & CO


Els cursos del CNL de Lleida El CNL de Lleida us informa de la nova oferta de cursos presencials i a distància amb certificació oficial i de cursos complementaris i específics que s’inicien aquest 2n trimestre. Consulteu aquest enllaç i informeu-vos-en: cpnl.cat/lleida. El CNL de Lleida (CPNL) ofereix cursos des del nivell inicial fins al nivell superior (nivell C2) en tot el territori de Lleida. Les modalitats bàsiques en què es presenten són presencial i amb la plataforma Parla.cat. Cursos generals per a l’aprenentatge de la llengua: nivell bàsic, elemental, intermedi, de suficiència i superior. Nivell inicial: Adreçat a persones nouvingudes que no entenen el català amb la finalitat que aprenguin les estructures mínimes per començar a aprendre la llengua. Nivell bàsic: Adreçat a persones no catalanoparlants amb la finalitat que aprenguin a resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana. Nivell elemental: Adreçat a persones no catalanoparlants que volen consolidar i ampliar el domini de la llengua oral.

Nivell intermedi: Adreçat a persones que ja parlen el català amb fluïdesa i que volen aprendre a expressar-se per escrit i oralment amb una adequació acceptable. Nivell de suficiència: Adreçat a persones que volen assolir un bon domini de la llengua general per comunicar-se en varietat estàndard, oralment i per escrit, de manera flexible, eficaç i adequada. Nivell superior: Adreçat a persones que volen adquirir les competències comunicatives per produir textos orals i escrits complexos. CURSOS COMPLEMENTARIS: Tallers per millorar i reforçar l’expressió oral i escrita. Cursos específics per a l’aprofundiment i el perfeccionament: llenguatges d’especialitat, formació a mida per a col·lectius, etc. Cursos Parla.cat: La plataforma Parla.cat és un espai web per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana.

HOSTALERIA & CO

11


PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

12

HOSTALERIA & CO


Del celler a la taula per Juanjo Ceresuela Juanjo Ceresuela és el propietari de La Cosa Nostra de Cervera, sommelier des del juny d’aquest any, membre de l’Associació Catalana de Sommeliers i diplomat per l’Escola Universitària de Turisme CETT. Ha quedat classificat com a tercer sommelier de Catalunya 2014. Us presentem el germà gran d’una família de vins que elaboren a Verdú, al celler Cercavins: Bru 14. Ens situem a la DO Costers del Segre, a la subzona Valls del Riu Corb, una àrea marcada per la influència del mateix riu —que fa de regulador tèrmic i ens dóna altes temperatures diürnes i baixes temperatures nocturnes— i molt marcada

també pels constants vents. Això ens aporta una bona i lenta maduració del fruit; per tant, uns vins amb una marcada acidesa i un bon taní vellutat i madur. Catorze són els mesos que passa el vi en bótes de roure francès, fent la seva criança, per tal d’arribar a la maduresa i complexitat abans de ser embotellat, i acabar així el seu assemblatge definitiu, abans de seduir el nostre paladar. Amb un color robí intens, de capa alta i intensa llàgrima, al nas ens evoca la fruita negra, torrats, cacaus, espècies dolces, i a la boca ens demostra la potència de la seva principal varietat, el sirà. Vellutat, intens, complex, subtil i persistent, ens convida a fer-ne un altre glopet. Espero que en gaudiu…

FITXA TÈCNICA Bru 14 Celler: Cercavins Zona: DO Costers del Segre (subzona Valls del Riu Corb) Varietats: sirà, merlot i ull de llebre Tipus de vi: vi negre envellit en bótes de roure francès durant 14 mesos Grau: 14% Preu: 19,50 € HOSTALERIA & CO

13


PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

14

HOSTALERIA & CO


Sara Baró

Imma Juanós

Coses que em fan feliç

Bon dia a tothom, sóc l’Imma Juanós. L’any 1984 entro a formar part de la Companyia de Teatre Xip Xap de Lleida. Tota la meva vida ha girat al voltant de la meva feina i la meva família, amb tots els equilibris i malabars que això suposa... Ara, trenta anys més tard, aquesta feina continua apassionant-me i cada dia s’obren portes i propostes que fan que el temps passi saltant de Nadal a Reis, de Reis a Carnestoltes, de Carnestoltes a Sant Jordi, de Sant Jordi a les Festes de Maig.... sense aturar-se, acompanyada dels Músics de Bremen, del conte de “La lletera”, de “La cigala i la formiga”, d’“El nou vestit de l’emperador”... i molts més companys, els uns, antics i els altres que encara no he trobat.

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana... Un esmorzar: pa amb tomàquet i un suc de taronja Un plat: la sopa amb carn d’olla del diumenge amb els quatre a taula Un vi: de Raimat, amb bona companyia Una copa: plena de xocolata Un llibre o una sèrie: un o una de bons Un museu: el Dalí, de Figueres

Una escapada: amb bicicleta Un paisatge: arribar al meu poble (Almacelles) des del pla, un dia clar d’hivern, amb els carrers ordenats al fons i els Pirineus amb els cims blancs a l’horitzó Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: motxilla, botes i bastons per caminar per qualsevol camí entre muntanyes

HOSTALERIA & CO

15


PALLARS JUSSÀ

L’ESPECTACLE La disposició peculiar

de serralades, valls i congostos ha esculpit al

Pallars Jussà un paisatge espectacular,

feréstec, ple de contrastos i amb una biodiversitat riquíssima: el majestuós vol dels voltors, la intensitat del bram del cérvol i l’ésser humà en la seva essència, una espècie més,

al mig de la natura.

CONGOST DE MONT-REBEI

Declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge l’any 1987, Mont-rebei és un dels espais naturals més singulars de Catalunya. El seu paisatge és espectacular, acull una gran biodiversitat i és l’únic congost lliure d’infraestructures humanes. La verticalitat dels penya-segats, de fins a 275 m de desnivell, i la proximitat de les cingleres dels dos marges del riu fan de la passejada pel camí de ferradura excavat a la roca una experiència màgica.

CONGOST DE TERRADETS

Excavat per la Noguera Pallaresa en travessar el Montsec, el paisatge del congost està dominat per roquissars i penya-segats, amb vertiginoses cingleres com Roca Regina, de fins a 350 m de desnivell. Diversos senders permeten accedir als


DE LA NATURA

“Vistes de Terradets des del mirador de Llimiana”. Autor: Jaume Elies

racons més bells i amagats: per exemple, el sender circular del bosc del Brugal, la carena de Roca Regina i el barranc del Bosc porten els caminants per indrets vertiginosos i extensos boscos prepirinencs.

ESTANYS DE BASTURS

Els estanys de Basturs són un dels tres estanys d’origen càrstic amb presència permanent d’aigua de Catalunya, juntament amb el de Montcortès i Banyoles. Aquesta zona humida la formen dos estanys i nombroses fonts, surgències d’aigua i prats d’inundació temporal o perma-

nent. L’aigua prové d’un aqüífer subterrani i arriba a la superfície a través d’un sistema de falles.

SERRA DELS NERETS

Espai natural de marcat caràcter mediterrani, els Nerets estan recoberts d’extensos alzinars adevesats, boscos oberts amb alzines baixes però de capçades molt voluminoses, i molts troncs sortint d’una mateixa roca. Per entendre el paisatge actual i la forma d’aquests arbres cal remuntar-se a fa més d’un segle, quan el carboneig era una activitat molt important arreu del Pallars Jussà i de Catalunya.

SERRA DEL BOUMORT

El Boumort, amb les seves 15.000 hectàrees de superfície, és l’espai natural més extens i ben conservat del Prepirineu occidental català. Gràcies a l’abundància de penya-segats on nidificar, a l’escassa activitat humana, a la important comunitat d’ungulats salvatges de què alimentar-se i a la bona gestió de la fauna, el Boumort és també el paradís dels voltors, el millor espai de Catalunya per observar ocells carronyaires. Cal destacar també la important presència de cérvols i la famosa brama que es duu a terme cada any de mig setembre a mig octubre. LLEIDA, PUNT DE TROBADA

17


Sala l’Espectacle de la Natura, a l’Epicentre

CONGOST DE COLLEGATS

LA TERRETA

La Terreta, situada al nordoest del Pallars Jussà, presenta una gran extensió i un poblament humà molt escàs i dispers. Això ha afavorit el seu ric patrimoni natural, on destaquen els ocells carronyaires o boscos com la Roureda d’Aulàs, la fageda del Castellet o la teixeda d’Espills. El Casal dels voltors, situat a la Torre de Tamúrcia, és un centre d’interpretació sobre aquests grans ocells.

SERRA DE LLERÀS

Separa les conques de les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i és un connector ecològic entre la serra del Montsec i el Prepirineu interior. Es tracta d’un massís molt abrupte de paisatge espectacular, que presenta una gran diversitat de formes de relleu: extensos roquissars i penya-segats, profunds barrancs i engorjats, coves i grallers, etc.

Situat a mig camí entre el Pallars Jussà i el Sobirà, les cingleres, barrancs i engorjats que trobem al llarg dels seus 5 quilòmetres d’extensió hi donen un aspecte molt feréstec. No obstant això, elements com l’Argenteria, les formes capritxoses dels roquissars o el serpenteig del riu entre les muntanyes fan d’aquest un espai natural de gran bellesa.

LA VALL FOSCA

És una zona d’alta muntanya, que contrasta amb els ambients mediterranis de la conca de Tremp. Situada a la capçalera del riu Flamisell, l’aigua és l’element que abunda per tot arreu: des de mantells de neu i congestes fins als estanys glacials, les fonts, els barrancs o els rius. El vessant nord de la vall forma part de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i és una de les entrades del Parc a través del telefèric de Sallente-Estany Gento o de l’extensa xarxa de senders que recorre la vall.

Per saber-ne més d’aquests espais naturals i de les activitats que s’hi poden fer, visiteu l’Epicentre, el Centre de Visitants del Pallars Jussà (Pg. del Vall, 13, Tremp. Tel.: 973 653 470)

www.pallarsjussa.net

AGENDA GENER DIVERSES POBLACIONS Sant Antoni Abat: 17 de gener

ISONA Aplec de Sant Sebastià 24 de gener

TALARN Aplec de Sant Sebastià 18 de gener

TREMP Conferència: “Alimentació per a una vida saludable”, a càrrec d’Antonieta Barahona Viñes 14 de gener, a les 18 h Ball del Contrapàs 17 de gener al vespre Conferència: “¿Cómo evoluciona nuestro cerebro? Envejecimiento activo y demencias”, a càrrec d’Eduardo Blanco Calvo 28 de gener, a les 18 h Òpera: Andrea Chénier (des de Londres) 29 de gener, a les 20.15 h

VALL FOSCA Història del cinema: “El hombre de la cámara, la quimera del oro” 24 de gener, a les 17.30 h, a la Pobleta

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 Tel.: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

C/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com



ELS RETRATS DE

Francesc Català-Roca al Museu de la Noguera

Dalí, Miró, Josep Pla, La Chunga, Josep Guinovart, Anna Maria Matute o Antoni Tàpies, però també persones anònimes, com un saliner d’Eivissa, una florista o un músic de cobla, són alguns dels retrats de Francesc Català-Roca que fins al 2 de febrer es poden contemplar a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Noguera. Sota el nom “Català-Roca. Retrats”, la mostra recull trenta-cinc de les seves fotografies de retrat, un dels gèneres que més va treballar durant la seva llarga trajectòria. A les instantànies hi trobem grans personatges del seu temps, grans noms de l’art i la cultura amb els quals va treballar, però també persones anònimes, les de la vida quotidiana dels

20

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

carrers de les grans ciutats i dels petits pobles rurals de l’Espanya de postguerra que va saber retratar com ningú. Considerat un pioner i renovador de la fotografia documental i del reportatge gràfic al nostre país durant els anys cinquanta i seixanta, la seva fotografia ha estat comparada freqüentment amb la de cèlebres autors com Robert Doisneau o Henri Cartier-Bresson, especialment per les afinitats de l’obra


Ajuntament de Balaguer

BALAGUER PALLARS SOBIRÀ

d’aquests fotògrafs amb el seu particular estil, basat en el realisme poètic, l’estètica de l’instant decisiu i la recerca constant de llum. La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. L’exposició incorpora la tecnologia de la QRpèdia per tal que el visitant que vulgui pugui accedir a l’article corresponent de la viquipèdia a través dels seus telèfons mòbils. D’altra banda, algunes de les fotografies incorporen associats codis QR que ens parlen de la relació de Català-Roca amb algunes de les personalitats que va conèixer i fotografiar al llarg de la seva vida. Es tracta, majoritàriament, de cites extretes de les seves memòries.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

21


La Baronia de Sant Oïsme, castell i església. Autor: Jordi Domènech.

Tel. 973 402 045 montsonis@castellscatalunya.com

www.castellscatalunya.com

La Fundació Castells Culturals de Catalunya promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de castells amb visita guiada”, els premis Catalunya Nostra, el cicle “Música als castells”, les activitats per a escoles, la recuperació dels arxius dels nobles a través de l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, l’edició de llibres i material sobre castells i la realització de jornades i seminaris sobre l’ús sostenible del patrimoni. Gaudeix de Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i d’altres activitats als castells catalans. FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ PER NOMÉS 30 EUROS ANUALS. ÉS VÀLID PER AL TITULAR MÉS UN ACOMPANYANT. GAUDIRÀS D’UN MUNT D’AVANTATGES! CONSULTA’LS AL NOSTRE WEB. I A MÉS, SI T’ACREDITES AMB AQUESTA REVISTA, T’OBSEQUIAREM AMB EL LLIBRE “100 CASTELLS PER A DESCOBRIR CATALUNYA”.

22

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

El castell de Sant Oïsme és una fortalesa d’època romànica datada al segle XI situat a la Baronia de Sant Oïsme dins del municipi de Camarasa, a la Noguera. S’aixeca al cim d’una roca damunt de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d’Àger sobre l’embassament de Camarasa. HISTÒRIA

Documentada el 1095, quan Ermengol, nét de Guillem I de Meià, confirmà les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que havien estat donades pel seu avi abans del 1040. En diversos documents s’esmenta com a castell de Santa Eufèmia, nom que li donava una església més antiga que l’actual (es considera el topònim Sant Oïsme una corrupció del de Santa Eufèmia, el topònim primitiu). Quan Santa Eufèmia perdé la parroquialitat, aquesta categoria passà a Sant Bartomeu, que també la perdria al s. XVII. En un document del 1099 s’esmenta el castell de Santa Eufèmia, que potser devia formar part del patrimoni de la

família Meià. L’any 1193 ja no era domini de la branca principal d’aquesta família ni apareix entre els béns dels Cervera-Meià.

ARQUITECTURA

Consta d’una torre circular que té una alçada d’uns 14 m, un diàmetre intern de 2,7 m i un gruix d’1,5 m. A uns 4 m del terra i orientada cap el sud s’obre una porta d’arc de mig punt adovellat. A uns 8 m del terra hi ha una altra porta més petita orientada al sud-oest. Al costat nord hi ha dues espitlleres acabades en una graonada a la part superior. L’aparell s’ha fet amb carreus rectangulars de mida mitjana, no gaire treballats, ben arrenglerats en filades. A més de la torre, es construïren altres edificis al reduït espai que hi ha al cim de la roca, com, per exemple, a la banda sud, on hi havia un recinte de 4 m per 3,5 m i un gruix de mur de 70 cm. Una altra dependència al nord, una paret transversal d’uns 9 m d’alçada a 15 de la torre. Entre aquesta paret i la torre, ran de l’espadat hi ha restes de murs laterals. Es creu que la torre i la nau meridional són coetànies i fetes al s.XI. Pel que fa a la resta, la majoria dataria dels darrers segles medievals. Font: http://www.castellsdelleida.com


CASTELLS

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència. Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell. S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350. Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba

Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

23


ON ANAR...

52a Fira

de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues El Patronat Fira de les Garrigues ha anunciat avui que la propera edició de la Fira de l’Oli i les Garrigues, prevista per al 16, 17 i 18 de gener de 2015, començarà amb una Missió Comercial Inversa, a la qual assistiran diverses empreses distribuïdores de productes agroalimentaris de qualitat de la Unió Europea. Segons han explicat els organitzadors, la propera edició del certamen firal anirà dedicada a promoure la internacionalització de l’oli de les Garrigues i de la resta de la producció agroalimentària de qualitat. A més, a través dels nous paquets turístics de la comarca també es pretén aprofitar la 52a Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues per donar a conèixer les excel·lències del territori que acull aquests valorats productes. L’alcalde ha afirmat: “Valorem molt positivament la resposta del sector en aquesta primera Missió Comercial Inversa de la Fira de l’Oli.” Així, el Patronat ha enviat un qüestionari a totes les empreses que han participat dar-rerament al certamen per conèixer el seu interès per formar-ne part i els països amb els quals voldrien establir relacions comercials. Després de constatar l’interès que està despertant la iniciativa, les respostes s’han tramès a l’agència per a la competitivitat de l’empresa ACCIÓ i a la Cambra de Comerç de Lleida perquè contactin amb les empreses distribuïdores de productes agroalimentaris de qualitat abans d’obrir les inscripcions formals per a l’activitat. Actualment ja hi ha set empreses d’aquí inscrites, i encara podrien ser alguna més, i l’interès de sis comercialitzadors europeus per venir a conèixer-les el proper 16 de gener a les Borges Blanques. 24

LLEIDA, PUNT DE TROBADA


ON ANAR...

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

25


FORMA’T AMB LA CAMBRA Descarrega’t el nostre programa de cursos

www.cambralleida.org


La Cambra llança el Pla d’Internacionalització 2015 Cambra de Comerç de Lleida llança el Pla d’Accions de Promoció Internacional per a l’any 2015. El criteri d’elecció de les destinacions es basa en la voluntat d’ajudar el sector fructícola per tal que aquest pugui diversificar-se atès el veto imposat per part de Rússia als productes agroalimentaris de la Unió Europea. Així mateix, es tornen a prioritzar les accions amb els Estats Units i es dóna continuïtat així a les relacions comercials obertes arran de la missió inversa amb aquest país l’any 2012. Les accions previstes per Cambra de Comerç per al 2015 que estan obertes a les empreses interessades a prendre-hi part són: - Missió Comercial Inversa de Fruita del Senegal, Nigèria i Angola. Abril del 2015.

- Missió Comercial Inversa del Sector Gurmet i vins del Japó. Del 9 al 13 de febrer de 2015. - Missió Comercial Directa als Estats Units. Setembre del 2015. -Missió Inversa de Fruita. Segona quinzena del març de 2015. - Tast de Vins als Estats Units. Tardor del 2015. >> Per a més informació, adreceu-vos al cap de l’Àrea Internacional de la Cambra, Sr. Jordi Quejido

(jquejido@cambralleida.org), o truqueu al 973 23 61 61

CAMBRA DE COMERÇ

27


La Cambra consolida el seu compromís amb

l’eficiència energètica

E

n els darrers anys, la Cambra de Comerç de Lleida ha intensificat el seu compromís amb la sensibilització energètica del teixit empresarial i la promoció de l’eficiència i les energies renovables. Per aquest motiu, disposa d’un seguit de serveis energètics que responen a les necessitats del teixit empresarial detectades. El Servei d’Eficiència Energètica neix amb l’objectiu de continuar sensibilitzant les empreses sobre la necessitat de millorar la competitivitat dels seus productes, processos i serveis a través de l’estalvi i la racionalització en l’ús de l’energia. La Cambra posa a l’abast diferents fórmules per incidir en l’optimització de la vostra despesa energètica i permetre així identificar punts febles de la vostra gestió de l’energia i concretar accions amb l’objectiu final de reduir despeses i costos específics, bé a través de la contractació de serveis específics que incideixen en aspectes molt concrets o bé ajudant a elaborar un pla d’estalvi energètic. SERVEIS • Selecció de proveïdors energètics Cambra de Comerç de Lleida actua com a consultor independent per ajudar-vos en la selecció i 28

CAMBRA DE COMERÇ

la contractació del subministrament energètic buscant la reducció dels costos. • Control de la despesa energètica Realitzem la gestió comptable dels consums energètics de la vostra empresa i us facilitem indicadors i alertes energètiques per a un major control i seguiment de la situació energètica del vostre negoci. • Tramitació d’ajuts energètics Us informem de les convocatòries d’ajuts de què les administracions públiques disposen en matèria d’estalvi, eficiència i energies renovables que s’adeqüen millor a les actuacions i inversions executades per la vostra empresa. A més, preparem la documentació requerida i ens encarreguem de tramitar-la i fer-ne el seguiment. • Programa d’Estalvi Energètic Posem al vostre abast diferents eines i opcions per dissenyar una veritable proposta a mida de mesures d’estalvi energètic: la preauditoria energètica, l’auditoria energètica i la implantació del sistema de gestió energètica (ISO 50001:2011).

Per a més informació, adreceu-vos a la cap de l’Àrea d’Innovació de Cambra, Sra. Esther Garcia (egarcia@cambralleida.org), o truqueu al 973 23 61 61



(PFEA)

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN EQUIPS AUTOMOTOR 2015 L’empresari ha de garantir que els treballadors rebin una formació i una informació adequades sobre els riscos derivats de la utilització dels equips de treball. Cost dels cursos: 130 €/curs/alumne

SEGURETAT EN L’ÚS DE CARRETONS ELEVADORS RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)

Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de carretons elevadors. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors. Data d’inici del curs: 03/02/2015 i 26/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS D’EQUIPS AGRÍCOLES: TRACTOR I MOTOCULTOR

RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de tractors agrícoles i motocultors. Obtenció del diploma acreditatiu en l’ús de tractor i motocultor. Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS DE PLATAFORMES ELEVADORES MÒBILS DE PERSONES

RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de plataformes elevadores mòbils de persones. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors. Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN MANEIG DE GRUA PONT

RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grua pont amb experiència en l’ús de l’equip. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grua pont. Data d’inici del curs: 10/03/2015 i 09/06/2015

SEGURETAT EN EL MANEIG DE GRUES AUTOCAR-REGADORES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grues autocarregadores. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grues autocarregadores. Data d’inici del curs: 21/04/2015 i 02/06/2015

30

CAMBRA DE COMERÇ

MÉS INFORMACIÓ: MÉS INFORMACIÓ: Contacteu directament amb la nostra àrea mèdica a Lleida: Contacteu directament amb la nostra vigilancialleida@spactiva.es / Tel. 973 àrea 242 mèdica 969 a Lleida:

wvigilancialleida@spactiva.es w w . s p a c t /iTel.v 973 a .242 e s969 w w w . s p a c t i v a . e s




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.