L’EXPLICACIÓ ORAL D’EXPERIÈNCIES PERSONALS

QUAN EXPLIQUEM UNA EXPERIÈNCIA PERSONAL, TRANSMETEM A QUI ENS ESCOLTA LES EMOCIONS I ELS SENTIMENTS

QUE ENS HA PROVOCAT.

Les experiències personals que recordem més són aquelles que són importants per a nosaltres perquè ens han provocat alegria, por, curiositat…

Quan les expliquis als altres pots seguir els consells següents:

• Has de donar tota la informació:

– On i quan va passar?

– Amb qui anaves?

– Què va passar?

– Com va acabar?

– Com et vas sentir?

• Com que expliques fets passats, fes servir verbs en passat.

• Utilitza formes verbals en primera persona.

• Transmet les emocions que et va generar la teva vivència amb canvis en el to de veu, gestos i expressions facials.

• Utilitza expressions que captin l’atenció de qui t’escolta i que facin que l’explicació sigui més emocionant: I en aquell moment…; De sobte…; Sabeu què va passar?

• Mira d’evitar repetir expressions com ara després, aleshores…

Ortografia

La síl·laba

Dijous, 4 d’octubre

Aquesta nit el pare i jo hem fet guàrdia per vigilar els nostres ratolins de l’ordinador. Quina passada! A mitjanit s’han començat a bellugar: eren vius!

Qui ens havia de dir que la informàtica estaria plena de secrets i misteris… Estic molt emocionat!!!

Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:

• Monosíl·labes: tenen una sola síl·laba: nit, jo...

• Bisíl·labes: tenen dues síl·labes: pa-re, nos-tres...

• Trisíl·labes: tenen tres síl·labes: ra-to-lins, vi-gi-lar...

• Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes: or-di-na-dor, in-for-mà-ti-ca...

La síl·laba tònica d’una paraula és la síl·laba que pronunciem més fort; les paraules només tenen una síl·laba tònica. La resta de síl·labes són les síl·labes àtones.

Quan una paraula porta accent, aquest s’ha de posar sempre en la síl·laba tònica.

Els diftongs i els hiats

Hi ha dos tipus de diftongs:

• Decreixents: formats pels grups ai, ei, ii, oi, ui; au, eu, iu, ou, uu

Exemples: mai, feina, novii, boira, buida, llauna, veu, viure, dijous, duu

• Creixents: formats pels grups:

– gua, güe, güi, guo; qua, qüe, qüi, quo

Exemples: guant, pingüí, aigüera, paraiguot, quatre, qüestió, aqüífer, quota

– ia, ie, io a principi de paraula.

Exemples: iarda, hiena, iot.

Quan dues vocals fortes (a, e, o) estan en contacte, formen un hiat: a-e-ri e-ò-li-ca ca-no-a

Quan aquestes vocals fortes van darrere de i i no estan a principi de paraula o darrere de u i no formen part dels grups gua, güe, guo, qua, qüe, quo, també formen un hiat: à-vi-a grà-ci-es cu-a du-el su-or

Els dígrafs

Quan separem una paraula en síl·labes, cal tenir en compte que alguns dígrafs se separen i d’altres no.

Cada mitjanit els ratolins es belluguen i passegen per la casa.

LÈXIC El diccionari

Els diccionaris són un tipus d’obra que ens permet conèixer el significat o significats de les paraules. També ens poden servir per consultar l’escriptura correcta dels mots o per trobar un sinònim o un antònim.

En els diccionaris:

• Els noms estan en singular.

• Els adjectius estan en singular i masculí , amb la terminació del femení si són variables.

• Els verbs apareixen en infinitiu.

Tipus de diccionaris segons el suport:

En paper:

• Les paraules estan ordenades alfabèticament.

• Les paraules guia indiquen la primera i l’última paraula que inclou la doble pàgina del diccionari.

Cada significat d’una paraula és una accepció i en els diccionaris apareixen numerades.

En línia:

Paraules guia

• Tenen un cercador on escrivim el mot que volem consultar.

Tipus de diccionaris segons la informació que contenen:

• General: recull el significat o significats de les paraules, les expressions i les frases fetes d’una llengua.

• De sinònims i antònims: hi trobem paraules que signifiquen el mateix (sinònims) o el contrari (antònims) que el mot consultat.

• Bilingüe: mostra l’equivalència de paraules en dues llengües.

• Enciclopèdic: aprofundeix en la informació d’una paraula aportant més dades que el diccionari general.