Biologia i Geologia
En context
LOMLOE
ESO
ÍndEx
Codi obert ESO
Material de l’alumnat Material del docent Claus del projecte Recursos de l’alumnat Recursos del docent Avalaució competencial
El llibre de l’alumne. Pas a pas eCasals, el nostre entorn virtual d’aprenentatge
Avaluació competencial Pas a pas
Qui té el codi té la clau
03 04 05 06 07 08 10 12 14
Codi obert LOMLOE és el denominador comú del conjunt de projectes que componen la proposta educativa d’Editorial Casals i és, alhora, l’expressió de la voluntat d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i ens anima a obrir la ment a nous reptes. des d’aquesta perspectiva, posem a disposició de la comunitat educativa les eines necessàries per dotar el nostre jovent d’habilitats útils que desenvolupin al màxim el seu potencial i talent en un context d’igualtat d’oportunitats. Es tracta d’oferir-los el codi que els permeti interpretar la realitat, estimular el sentit crític, participar en la construcció del seu futur i créixer com a persones autònomes, més lliures i, per tant, més felices. Què aportem a les aules per afrontar aquest repte? Aquests són els eixos cabdals de Codi obert que proposem per al vostre centre:
· Un aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu. Una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències clau per tal que, acabada l’ESO, els nostres joves tinguin el perfil competencial que es demana per vèncer satisfactòriament els reptes que se’ls presentaran en el futur.
· Una educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant contextos d’aprenentatge centrats en el que estableix l’Agenda 2030. Amb vista a aconseguir un món més pacífic, tolerant, segur i sostenible, que ens faci conscients de les conseqüències que les nostres accions quotidianes tenen sobre el conjunt del planeta, tant sobre l’entorn natural com social.
· L’avaluació competencial. La LOMLOE estableix uns criteris d’avaluació que permeten mesurar el grau de consecució de les competències específiques pròpies de cada matèria i el desenvolupament d’unes competències clau que es valoren a través dels descriptors operatius del perfil de sortida. El treball que hem fet a Casals ha consistit a connectar les competències específiques i els criteris d’avaluació amb les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat a partir d’evidències basades en l’acompliment de determinades tasques o activitats, que permeten una valoració qualitativa del progrés de l’alumnat i posen de manifest les seves fortaleses i debilitats.
· Unes habilitats per a la vida. Els estudis sobre neuroeducació, que ens permeten detectar les pràctiques idònies que asseguren un aprenentatge significatiu, ens indiquen com en són, d’importants, l’atenció, la memòria, l’emoció i les funcions executives, i estableixen quines habilitats per a la vida s’han d’estimular per garantir el desenvolupament ple de la personalitat i l’èxit en la vida.
· Competència digital. La digitalització de les aules sembla una realitat que s’imposa a tot el món i, si pensem en les escoles del futur, en serà un element indiscutible, ja que els nostres joves formen part activa d’aquest món digital. El desenvolupament de la competència digital no comprèn només el domini dels dispositius i de les aplicacions, sinó que implica també l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’assolir els objectius relacionats amb la feina, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.
En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans del demà, per a la dinàmica contemporània de l’aula i per acompanyar-vos a vosaltres, els educadors, pilars imprescindibles de l’educació.
Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.
3
Biologia i Geologia 1
Llibre de l’alumnat
ISBN paper: 978-84-218-7356-4
ISBN digital: 978-84-218-7696-1
Biologia i Geologia 3
Llibre de l’alumnat
ISBN paper: 978-84-218-7358-8
ISBN digital: 978-84-218-7698-5
Biologia i Geologia 4
Llibre de l’alumnat
ISBN paper: 978-84-218-7360-1
ISBN digital: 978-84-218-7700-5
Accedeix
ESO biologia i geologia MAt E ri AL d E L’ALUM n At
tots els recursos de l’alumnat disponibles a on-line i off-line i al dVd de l’alumnat. descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.
una mostra digital.
a
Biologia i Geologia 1
Proposta didàctica
ISBN paper: 978-84-218-7506-3
Biologia i Geologia 3
Proposta didàctica
ISBN paper: 978-84-218-7508-7
Biologia i Geologia 4
Proposta didàctica ISBN paper: 978-84-218-7510-0
AdAPtACiÓ CUrriCULAr
Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.
– Quadern per al docent en format fotocopiable, perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumnat en un nivell bàsic.
– Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumnat.
– Inclou solucionari.
ESO biologia i geologia 5 MAt E ri AL d EL d OCE nt
CLAUS d EL P r OJEC t E
renovació del projecte
Comptem amb un nou equip d’autores que han desenvolupat el projecte per adaptar-se a les exigències de la nova llei a través de metodologies basades en la neuroeducació.
Ús de contextos per al procés d’aprenentatge
Permetem la pròpia construcció activa de coneixement per part de l’alumnat i és per això que cada unitat pivota sobre un context i la resolució d’un repte. Per superar aquest repte, es proposen situacions d’aprenentatge, activitats d’aplicació i activitats contextualitzades.
Adaptació curricular
Personalitzem l’aprenentatge amb itineraris de reforç i d’ajuda, amb el propòsit d’atendre l’alumnat que presenta necessitats educatives especials.
desenvolupament sostenible
En totes les unitats es treballen de manera transversal un o dos OdS, per tal que en finalitzar el cicle s’hagin abordat tots.
Ecosistema de recursos digitals
Presentem canvis de registre per captar l’atenció de l’alumnat i per promoure la descoberta a través de recursos multimèdia com ara interactius, vídeos d’experiments i animacions.
Avaluació competencial
Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.
ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 6
El projecte de Biologia i geologia inclou més de 300 recursos multimèdia per curs amb diferents finalitats:
• Vídeos de laboratori filmats expressament com a alternativa pràctica per a aquells casos en què no es puguin fer les activitats de laboratori.
• Vídeos explicatius de continguts teòrics per entendre millor els conceptes o dur a terme situacions d’aprenentatge i activitats contextualitzades.
• Interactius i animacions que ajuden a comprendre millor les il·lustracions científiques i infografies.
• Itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.
Prepara’t
Per activar els coneixements previs.
Millora
Per reforçar i ampliar competències específiques.
Posa’t a prova Per avaluar l’aprenentatge.
• Vídeos i animacions interactius per comprovar que s’ha assolit l’aprenentatge.
Consulta
una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.
r ECU r SOS d E L’ALUM n At ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 7
El docent disposa d’aquests documents didàctics:
Programació de curs. Desenvolupament de les unitats didàctiques:
• Orientacions didàctiques, que incorporen: – Estratègies de neuroeducació
– Itineraris de personalització de l’aprenentatge
– Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.
• Programació d’aula.
• Solucionari.
Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat. rúbriques d’avaluació. Descripció i finalitat dels recursos digitals treball per projectes:
• Bases metodològiques del treball per projectes de Casals.
• Presentació del projecte del llibre de l’alumnat.
• Sessions de treball i tasques assignades.
• Rúbriques: avaluació de disseny del projecte, avaluació del projecte i autoavaluació de l’alumnat.
Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.
Taula de qualificacions de l’alumnat
Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 14-15 del catàleg.
Avaluació competencial
ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 8 r ECU r SOS d EL d OCE nt
Amb
codi QR podràs accedir a la nostra web, on trobaràs tutorials
avaluació competencial
necessites, podràs
Estem convençuts que la nostra proposta t’ajudarà en la teva tasca com a docent! AVALUAC i Ó COMPE t E n C i AL Llengua catalana i Literatura Música Matemàtiques Tecnologia i Digitalització Lengua por tareas Biologia i Geologia Religió Catòlica Cultura clàssica i Llatí Educació en valors cívics i ètics Lengua castellana y Literatura Física i Química Plàstica, Visual i Audiovisual ESO Lengua castellana y Literatura Història del món contemporani Religió Catòlica Llengua catalana i Literatura Física i Química Filosofia Història de
Història de l’art Matemàtiques Economia Llatí Dibuix tècnic BAtxiLLErAt 9 ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA
Coneix els avantatges d’avaluar per competències amb el projecte educatiu Codi Obert de l’editorial Casals. Et facilitem les eines i els recursos necessaris per fer l’avaluació competencial del teu alumnat i t’acompanyem en aquest procés d’avaluació al llarg del curs.
aquest
sobre l’
i, si ho
sol·licitar una sessió formativa personalitzada.
la Filosofia
1. Punt de partida
Es presenta el context i el repte que s’ha de realitzar al llarg de tota la unitat: aprenentatge contextualitzat que ajuda a integrar els aprenentatges.
2
Emissions
OdS
en compte el temps que triga en degradar-se) els envasos que es poden trobar al mercat.
4. Continguts i activitats d’exercitació
Desenvolupament dels continguts de la unitat amb il·lustracions científiques i recursos digitals.
Presa
temperatura del cos activitats com córrer, estudiar o mirar la televisió.
La nutrició humana és el conjunt de processos mitjançant els quals es transformen s’assimilen els aliments, se n’obtenen els nutrients i l’energia per al manteniment de les funcions vitals, el desenvolupament el moviment.
Aquesta nutrició és heteròtrofa és a dir, incorporem al nostre cos matèria orgànica a través de la ingesta obtenim l’energia mitjançant la respiració cellular (que té lloc als mitocondris cel·lulars). Així doncs, s’utilitzen diversos aparells sistemes per aconseguir l’energia la matèria necessaris per viure: l’aparell digestiu, el respiratori, el circulatori l’excretor.
Gràcies les secrecions del fetge, del pàncrees de les glàndules intestinals, es digereixen els lípids completament s’acaba la digestió de les proteïnes els glúcids. 3. L’absorció dels nutrients de l’intestí prim a la sang o limfa. 4. La defecació o expulsió a l’exterior de substàncies no digerides i/o no absorbides. Aplica
7 Descarrega’t la taula del document compara l’estat de digestió del bol alimentari, del quim del quil.
Les secrecions gàstriques comencen la digestió específica de les proteïnes. El HCl transforma el pepsinogen en pepsina, que és l’enzim actiu que trenca els enllaços peptídics.
Per eliminar el sucre d’un plat després de menjar maduixes amb sucre només cal utilitzar aigua. En canvi, l’aigua no és suficient per treure l’oli d’una paella. Quina n’és la raó? Quina relació té això amb la bilis els lípids?
9 Descriu el recorregut que fa una mossegada d'entrepà de pernil des que l’introdueixes a la boca fins que passa a la sang el que necessitem s’expulsa el que no absorbim.
Ciències en context Glàndules salivals Boca digestió salivar gros progressió
Bol alimentari Suc pancreàtic Quil digestió intestinal
Vesícula biliar Vellositats EL LL i B r E d E L’ALUM n At. PAS A PAS Sabers bàsics Prepara’t: mobilitzar el que ja saben Activitats d’aplicació Activitats contextualitzades Competències clau
5. Síntesis
Activitats de síntesi dels conceptes més importants de la unitat.
6. Activitats finals d’aplicació i ciències en context
Aplicació dels continguts, les capacitats i les habilitats a diferents contextos del món real (vídeos, imatges, notícies, lectures...).
Aplica
Hi ha malalties d’origen genètic que afecten els mitocondris els impedeixen fer la seva funció correctament. Quines parts de l’organisme es veuran perjudicades
b Per què en la majoria de les malalties de l’aparell respiratori, un dels símptomes més freqüents és el cansament la fatiga?
23 Descarrega la imatge dels vasos sanguinis del cos humà indica amb fletxes el sentit de la sang en cada vas que entra al cor que en surt. Ara, respon les preguntes:
durs de les dents la inflamació de la polpa dentària. Què les causa? Què es pot fer per evitar-les? Com es poden tractar?
Comprova els teus coneixements sobre l’anatomia de l’aparell digestiu amb aquesta activitat
Fixa’t en aquests valors de la taula:
fumadors 70,45 1,37 118,20 1,89 70,45 1,25 ± 2,11 3,27 ± 2,1 Significància < 0,001 p 0,005 Registre de pressió arterial freqüència cardíaca en homes no fumadors fumadors. PAS: Pressió arterial sistòlica. Treu-ne 2 conclusions. Quins efectes pot tenir sobre les artèries el fet de fumar. Creus que això es pot agreujar amb l’edat? b Explica pas per pas per on circula una molècula d’oxigen des que arriba als alvèols va cap al circuit general de tot el cos fins que hi torna per ser-ne exhalada c Busca informació sobre per què el càncer de cor és tan poc usual.
21 Descarrega’t el document fes la pràctica per calcular aproximadament la teva capacitat vital (CV) pulmonar. a Quina és la teva capacitat vital? b Elaboreu un gràfic amb els resultats de tota la classe. Feu-ne diferents versions per comparar diversos grups de població: nois/noies, esportistes/no esportistes, etc. Després analitzeu-ne els resultats.
Per on accedeix al cor la sang que torna dels teixits de l’organisme?
b Per quins vasos entra al cor en surt la sang dels pulmons? Quin vas sanguini necessita més pressió per repartir la sang per tot el cos?
24 Construeix representa en una cartolina el funcionament de les vàlvules semilunars. Com aconsegueixen que la sang no retrocedeixi? Què passaria si no hi haguessin vàlvules a l’interior de les venes?
25 Mira el vídeo. Quantes vegades, aproximadament, viatja la sang per tot el cos en una hora?
26 Cada dia passen dels glomèruls als túbuls, sumant les filtracions successives, 1140 g de sal dissolta, però només 4 g de sal són excretats en l’orina. Per què? En canvi, d’urea, que es presenta en la sang en una concentració semblant, se n’excreten uns 30 g cada dia. Com justifiques aquesta diferència?
27 Els éssers humans tenim dos ronyons podem donar-ne un algú que hagi perdut la funció dels dos. El ronyó trasplantat s’insereix a prop de l’os del maluc, els dos ronyons malalts no s’extreuen.
Per què no cal extreure els dos ronyons malalts? Com és possible que es pugui viure només amb un ronyó? Penses que seria possible viure amb un sol pulmó? Argumenta les teves respostes i, en cas afirmatiu, pensa si les persones trasplantades han de canviar o Ronyons malalts
Ronyó trasplantat Urèter trasplantat Vena ilíaca
17 La microbiota La microbiota intestinal són microorganismes que trobem a l’intestí. Aquests varien molt depenent de factors com la dieta que es consumeix o l’edat de la persona. Llegeix la informació de l'enllaç. Quin tipus de microorganismes formen la microbiota? Quin tipus de cèl·lules (procariota o eucariota) són aquests microorganismes? Aquests microorganismes són patògens? d Per què l’ús d’antibiòtics pot afectar la microbiota? Quines classes d’aliments podem ingerir per refer la flora intestinal, després d’un tractament llarg/crònic amb antibiòtics? [Repte El iogurt és un aliment excel·lent que no cal comprar envasat. Amb la recepta adjunta el podeu fer a casa. A més d’eliminar envasos, tindrà menys sucres additius afegits. Quants dies de la setmana del menú es pot incloure el iogurt de postre, segons la piràmide alimentària? g Conclou. Redacta un reportatge per a una revista, amb imatges, en què expliquis què és la microbiota, la importància que té en la nostra salut com podem afavorir que estigui en bon estat. 18 Elles també fan ciència El 1927, la científica Gerty Radnitz Cori (1896 1957), juntament amb el seu marit, van descriure el cicle de Cori. Aquest cicle descriu el conjunt d’interrelacions en el metabolisme dels glúcids entre el múscul el fetge que evita que s’acumuli àcid làctic al múscul.
activitats
2 66
Què patim al nostre múscul quan la glucosa no es degrada completament en lloc de generar CO H genera lactat o àcid làctic? b Comunicació efectiva. Debateu en petits grups consensueu quina és la millor manera per deixar de tenir dolor als músculs quan no estem entrenats o quan fem un exercici curt intens. Argumenteu la vostra opció a la classe.
19 Compte amb les etiquetes!
El pare d’en Martí fa cosa d’1 any que ha augmentat molt de pes. Va a la metgessa, que li demana una analítica li fa unes preguntes sobre els seus hàbits. Ell li explica que la feina està tot el dia davant l’ordinador que quan arriba a casa ja està tan cansat que no té ganes de fer res es passa bona estona mirant el mòbil fent les feines de casa. A la feina sovint no para per dinar va picant el que hi ha a la màquina expenedora: galetes envasades, begudes energètiques, snacks... A continuació es mostra la seva fitxa. Edat: 45 anys Pes actual: 105 kg; Alçada: 1,74 m Colesterol: 240 mg/dL (HDL: 35 mg/dL; LDL 150 mg/dL; Triglicèrids 180 mg/dL) Pressió: 130 /95 mg/dL Hàbits: sedentarisme fumador
Calcula l’IMC del pare d’en Martí. Busca informació sobre què és el colesterol quina diferència hi ha entre el colesterol LDL HDL. A partir dels valors de la taula del document adjunt, explica-li en dues línies per què cal que millori la Repte Com podries justificar que és millor, en l’aspecte nutricional de sostenibilitat, una peça de fruita que un suc de fruita envasat?
Capil·lar sanguini Estómac digestió estomacal ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 10
CONTEXT: ELS ALIMENTS REPTE: Un menú equilibrat sostenible per al centre escolar SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 Quins aliments són equilibrats sostenibles? Els nutrients La dieta La nutrició humana Malalties associades a la nutrició RECERCA CIENTÍFICA Com calculo la meva despesa energètica diària? SITUACIÓ D’APRENENTATGE 2 Tots els aliments són bons sempre per a tothom? L’aparell digestiu L’aparell respiratori L’aparell circulatori L’aparell excretor Malalties associades
CIÈNCIA EN ACCIÓ: RESOLEM EL REPTE Prepara’t T’has parat pensar en les opcions que tens per consumir aliments, com la llet? Hi ha quantitat de decisions que podries prendre abans de fer-ho: Lloc: supermercat, botiga de barri, botiga de proximitat. Tipus: llet de vaca, de cabra, de civada, de soja, etc. Procedència: de proximitat, de llocs llunyans. Envàs: vidre, plàstic, bric. Tractament: llet fresca, pasteuritzada, en pols, amb conservants, etc. L’essencial és que sigui... Saludable per tu. Sostenible per al planeta. Et proposem dissenyar les dietes per al menjador del teu centre perquè siguin saludables sostenibles. 2 12 Repte I Un menú equilibrat i sostenible Productes importats o de proximitat? Productes envasats o a granel? 1 Productes de km 0 o de proximitat Són aliments de temporada que han estat cultivats prop del lloc on finalment es venen. Aquesta mena de productes són més sostenibles perquè consumeixen menys recursos naturals combustible per al transport. Observa la gràfica respon les preguntes. Què vol dir que un got de suc produeix 17 g de CO ? Hi ha cap d’aquests productes que no tinguem aquí? Per què els han de portar de tan lluny? 2 Productes ecològics Són tots aquells que s’han produït
La nutrició humana
de manera natural, evitant qualsevol ús de químics que alterin l’ecosistema que mantenen el cicle natural durant el creixement. Observa el vídeo respon les preguntes. a Quines condicions han de complir per ser una producció ecològica? b Un producte de km 0 és sempre de proximitat? a l’inrevés? 3 Envasos aliments Ordena de més a menys impacte ambiental (tenint
27 1 activitats Sintetitza
breument la funció dels principals orgànuls d’una cèl·lula eucariota.
per il·lustrar les diferències entre una cèl·lula animal una de vegetal. La diferència entre organisme autòtrof organisme heteròtrof. b Les similituds les diferències entre la reproducció sexual la reproducció asexual. El significat d’estímul de resposta. 4 Copia al teu quadern els mapes mentals completa’ls amb els conceptes bàsics que has fet servir per respondre les preguntes anteriors. És el constituent de Segons la presència de nucli, es classifiquen en Se'n distingeixen Estan constituïts per gons el nombre de cèl·lules, són Els components Animal Vegetal CÈL·LULA 65 2 activitats Quina diferència hi ha entre aliments nutrients? Llavors, quina diferència hi ha d’haver entre alimentació nutrició? Una planta, s’alimenta, es nodreix o fa les dues coses? 18 Les dents són unes estructures molt dures segons la seva forma, serveixen per tallar o mastegar l’aliment. Així, les incisives tallen, les canines esquincen, les premolars picolen les molars trituren. És important tenir cura de les dents per tal que la nutrició sigui adequada. Busca la informació següent elabora una petita infografia que respongui aquestes qüestions. a Com s’anomenen les diferents parts de les dents? b Quantes dents té la dentició de llet? la definitiva? Quins efectes nutricionals pot comportar tenir una mala oclusió? Què és la tosca? Com es pot evitar? e Les càries són la destrucció dels teixits
per transport marítim a la UE per g per 48 17 per CO 50 40 30 20 10 Suc de cítrics 17 per Cambodja Mel Xile Argentina boví
Descriu
2 Fes un dibuix
19
20
No
efectiva. Tenint en compte que fumar endureix els vasos sanguinis, si continua mantenint aquest hàbit amb els valors que li han sortit a les analítiques, què creus que li pot passar? Escriu què li diries per convèncer-lo que deixés de fumar. Respiració cel·lular aeròbica + 38 ATP Respiració cel·lular anaeròbica C H O 6 O 2 ADP + 2 P 2 C H O + 2 ATP Glucosa, C = Àcid làctic Ciències en context Cicle de Cori Lac at Lac at Glucosa Ci culació 2 44 continguts 3. La nutrició humana Per viure, els éssers vius necessitem matèria energia. La matèria la necessitem per créixer substituir estructures deteriorades. L’energia
tenir
d Comunicació
en canvi, la necessitem per fer diferents funcions, com ara man-
la
de decisions Quan vas néixer pesaves de mitjana uns 3 kg mesuraves aproximadament 50 cm. Ara, mesures peses molt més. Què ha passat? Ha augmentat el nombre de cèl·lules del teu cos? O les cèl·lules d’un nadó augmenten de mida? En què et bases per escollir aquesta opció? Aplica 4 Relació interpersonal. Realitza les activitats sobre nutrició. Creus que en la nutrició hi ha algun aparell més important que un altre? b Discuteix-ho amb els companys elaboreu una resposta consensuada. 5 Observa la imatge dels aparells implicats en la nutrició. Quin dels aparell no té contacte directe amb el medi b Quins aparells expulsen substàncies al medi extern? Quins aparells en capten? Síntesi de components Respiració cel·lular Teixits Aparell excretor Filtració de la sang Aparell digestiu Absorció Aparell circulatori Trituració Respiració Aparell aparell respiratori s'encarrega d'obtenir oxigen expulsar diòxid de carboni. A més, hi té lloc l'intercanvi de gasos amb la sang. L'aparell circulatori l'oxigen des dels pulmons fins les cèl·lules del cos en recull el diòxid de carboni per transportar-lo als pulmons. També recull les substàncies de rebuig de les cèl·lules les duu als ronyons. S’encarrega d'obtenir nutrients partir dels aliments passar-los la sang d’eliminar les substàncies no digerides absorbides. Es fa càrrec d'eliminar les substàncies de rebuig
Digestió Nutrients Nutrients
rebuig Substàncies
rebuig
4.1
La
1. La
2. La
dels
tes. Hi
digestions: química mecànica. digestió mecànica no produeix canvis en la composició química dels aliments. En canvi, la digestió química degrada els aliments en molècules més petites.
generades per les cèl·lules que es troben a la sang.
O Substàncies de
de
2 50 continguts
La digestió
digestió és un procés que consta de diferents passos:
ingesta o entrada dels aliments.
digestió pròpiament dita o degradació
aliments en molècules peti-
ha dos tipus de
8
Ingredients per fer mató per a quatre persones: L de llet
Boca Estómac Intestí (duodè) Digestió Es trituren parcialment les dents. Els aliments es barregen per l’acció dels moviments peristàltics. Els moviments peristàltics ajuden l’avanç Digestió química S’inicia la digestió específica dels glúcids gràcies a l’enzim ptialina de la saliva.
gàstric
Quim
Pàncrees
El mató és un formatge fresc sense sal. S’obté partir de llet pasteuritzada és molt senzill de fer. Mira el vídeo respon les preguntes. Analitza. Què els passa a les proteïnes de la llet en afegir-hi la llimona? b Pensament creatiu. En lloc d’utilitzar llimona, podríem emprar cap altre producte c Aquest procés és semblant al que experimenten les proteïnes a l’estómac? Per què? d Quan la llet es fa malbé, diem que es talla. Pensa discuteix per què es talla la llet quan es fa malbé Repte En quin menú del repte no inclouries mató com postres? Per què? f Presa de decisions. La Maria diu que casa pren llet UHT i, en canvi, la Joana afirma que la pren pasteuritzada. Cerca quina diferència hi ha entre totes dues indica quina utilitzaries per fer mató per què? Glàndules gàstriques progressió Esòfag
2. Situacions d’aprenentatge
O, quantes quilocalories ens aporta cada aliment?
Es defineix el balanç energètic com la relació entre l’energia que proporcionen els aliments les begudes que ingerim l’energia que gasta el nostre cos. Ara, escull una d’aquestes hipòtesis sobre la ingesta el balanç energètic: a Si faig més activitat, amb la mateixa ingesta, el balanç energètic disminueix. b Si faig menys activitat, amb la mateixa ingesta, el balanç energètic disminueix.
Si faig menys activitat, amb la mateixa ingesta, el balanç energètic augmenta.
Calcula la teva taxa de metabolisme basal (TMB quantitat d’energia que el nostre organisme consumeix en un dia en repòs absolut) usant aquesta fórmula.
Dones: TMB 65,5 (9,6 x P) + (1,8 x T) – (4,7 x E) Homes: TMB = 66 + (13,7 P) + (5 x T) (6,8 x E)
pes en quilograms T talla en centímetres E edat en anys
2 Divideix la teva TMB entre 24 hores que té un dia per obtenir la TMB per hora (TMB/h).
3 Descarrega’t omple el diagrama següent amb les activitats que normalment fas durant les 24 hores d’un dia feiner (dormir, estar l’institut, caminar, fer esport, estudiar, mirar la TV...). Pinta amb un color diferent cada activitat, omplint tants sectors com hores has dedicat a aquesta activitat (cada sector correspon a 1 hora, però pots dividir-lo per la meitat fer sectors de 30 minuts). Anota el codi de
Analitza
cop calculada la TMB distribuïdes les 24 hores del dia segons l’activitat que fas, calcula la despesa energètica en un dia en kilocalories (kcal) en kilojoules (kJ) cal = 4,19 Joules. Joule 0,239 cal]. Ara, descarrega’t el document Excel on trobaràs els valors de referència omple la taula per calcu5 Utilitza aquest web per saber les kcal de tot el que menges en un dia*. Veuràs que els gramatges dels aliments que menges els pots fer amb quantitats casolanes (1 panet, 1 got, etc.) o per 100 g d’aliments. Descarrega’t el document que t’apareixerà una vegada hagis introduït tots els aliments que menges al llarg del dia a la web. *Si tens dificultats per saber la quantitat que menges, també pots consultar aquest web. Quanta energia t’aporten els aliments que ingereixes diàriament (balanç energètic)?
La teva distribució calòrica s’ajusta més o menys la que es recomana per als adolescents: 20 % esmorzar, 5 % esbarjo, 35 % dinar, 10 % berenar 30 % sopar? Creus que és correcta la teva alimentació pel que fa l’aportació energètica? Per què? Què hauries de canviar? 9 En parelles, imagineu que un company/a de la classe s’està preparant per entrar l’equip de regates nacional augmenta la seva activitat física en 600 kcal diàries més. a Quantes kcal totals necessita? b Creieu que per augmentar aquestes 600 kcal s’haurien d’ingerir aliments hipercalòrics? Des de l’equip nacional us demanen un berenar equilibrat de 300 kcal perquè es pugui fer l’entrenament en bones condicions. Feu una bona proposta de berenar que inclogui un cereal, làctic una proteïna, tenint en compte que ha de ser de fàcil digestió.
10 Repte Dels aliments que consumeixes al llarg del dia de l’exercici 5, cerca’n algun que sigui de temporada de km 0. Si a l’hora de buscar-ne algun observes que no en consumeixes cap, intenta fer-ho, ja que amb aquesta petita acció estaràs alleugerint el pes del canvi climàtic. 11 Benvinguts a Pagès és una iniciativa per redescobrir on neix tot allò que mengem conèixer de prop les persones que fan arribar els aliments casa. A més, és una oportunitat per omplir el rebost comprant directament al productor. Esbrina quan se celebra enguany aquest cap de setmana de portes obertes a les granges catalanes.
Conclou
Per acabar, torna a la hipòtesi que has escollit en principi digues si és certa o falsa per què.
Finalment, amb totes les dades que has recollit calculat, tenint en compte les recomanacions de la piràmide
Per seguir aprenent
pràctica o experimental
segons
Ciència en acció: resol el repte Activitats dissenyades per tenir totes les eines per realitzar el repte plantejat a l’inici de la unitat, així com la rúbrica amb què autoavaluar-se. 2 48 2 situació d’aprenentatgela matèria, trobant, seleccioTots els aliments són bons sempre i per a tothom? Ítem 1. Natural és sinònim de sa? Enllaunar, escalfar congelar poden fer perdre el sabor dels aliments que mengem. La sal és un producte natural que potencia el sabor dels aliments contraresta aquests efectes. Però un excés de sal afecta el ronyó. Aquest elimina substàncies de rebuig diluïdes en aigua, però la sal provoca retenció de líquids no s’expulsa prou aigua. Això fa augmentar la pressió arterial, cosa que afecta els petits vasos sanguinis que arriben al ronyó. Ítem 3. Una torrada amb formatge d’untar Una torrada amb formatge d’untar pot ser un malson per una persona al·lèrgica al gluten o una persona intolerant la lactosa. Les al·lèrgies són reaccions de l’organisme a conseqüència del contacte, la ingesta o la inhalació d’un component aliment. El sistema immunitari detecta la substància com una amenaça, desenvolupa un atac amb anticossos secreta substàncies causants dels símptomes característics de l’al·lèrgia (erupció a la pell, congestió, inflamació...). Les intoleràncies en canvi, són reaccions adverses alguns aliments perquè aquests no es poden digerir correctament. Alguns símptomes poden ser diarrea dolor abdominal. Ítem 2. Beure pot deshidratar? Deshidratar-te bevent sembla impossible, però no ho és si el que es beu és aigua de mar, ja que aquesta és salada. Així que si no disposem d’aigua dolça, millor no beure. Beure alcohol també provoca deshidratació, però en aquest cas és conseqüència de la inhibició d’una hormona implicada en el procés de formació de l’orina. Com conseqüència, s’elimina més aigua que líquid s’ha ingerit. Formula hipòtesis Conclou Analitza Analitza Per què alguns restaurants de menjar preparat afegeixen un excés de sal al menjar? Esmenta dues raons diferents. Pensament creatiu. Pensa una explicació de per què beure aigua salada o alcohol deshidrata. 3 Una dieta rica en proteïnes pot ser dolenta per al ronyó. Cerca informació per explicar per què passa això. 4 Repte Busca les alternatives del menú estàndard que se serveix al teu centre escolar. a Una persona que fos al·lèrgica la fruita seca podria venir a menjar al teu centre? b si fos intolerant la fructosa? Si no s’ofereix un menú per algun d’aquests alumnes, canvia el d’una setmana del teu centre perquè puguin menjar sense problemes, amb propostes tan semblants com sigui possible a 5 Repte Escriu tres esmorzars amb productes que siguin similars. El primer ha de ser per una persona que és celíaca. El segon per a una que és intolerant a la lactosa el tercer, per a una altra que pot prendre gluten lactosa sense problemes. Construeix amb el que saps El que has construït El que ingerim en la dieta té una influència directa al nostre cos tots els seus aparells sistemes. 2 42 recerca científica Aprèn a... Interpretar els resultats obtinguts en una recerca científica utilitzant eines matemàtiques tecnològiques, sempre que Com calculo la meva despesa energètica diària? Observa Formula hipòtesis Experimenta A l’hora de dissenyar una dieta saludable, un dels aspectes fonamentals és saber la quantitat d’energia que ingerim. Aquestes necessitats metabòliques dependran de la quantitat d’energia que consumim al llarg del dia, de l’edat del tipus d’activitat, però la seva proporció ha de ser més o menys constant: 50-55 % procedent de glúcids, 30-35 % dels lípids 10-15 % de les proteïnes. Però, com es calculen aquestes necessitats metabòliques?
Plantejament de situacions reals en context per construir coneixements. 3. recerca científica Activitat
pautada clarament
el mètode científic amb vídeos de laboratori, protocol imprimible i rúbrica adjunta. 7.
colors.
Color 10 11 14 16 19 21 22 23 68 Ciència en acció I Resolem el repte Mengem plats sostenibles? Llegeix el fragment d’aquest reportatge. Sostenibilitat alimentària al peu de la lletra Amb la dieta que has analitzat a la recerca científica després d’haver llegit el text del reportatge, contesta les preguntes següents. Què en penses dels quilòmetres que han de recórrer els aliments per arribar la nostra taula? Mira 3 etiquetes dels productes que vas escriure en l’anàlisi de la teva dieta. Saps quin és el seu origen? Anota-ho. Busca alternatives de km 0 de la teva comarca o de prop Un esportista d’elit pot fer una dieta vegana? Llegeix l’article fes les activitats.
quins
respon de manera raonada si un esportista d’elit pot fer una dieta vegana. 4 Queda clar què vol dir el NUTRISCORE? Fixa’t en aquests productes, utilitzen l’etiqueta NUTRISCORE. Aquest etiquetatge permet comparar productes de la mateixa categoria, de manera que l’elecció més fàcil sigui també la més saludable (en què la A és el més saludable la E, el menys saludable). “penalitza” les calories, els greixos saturats, el sucre la sal. Fes una comparativa del tipus d’envàs que, per exemple, pot generar un tall de carn en anar-lo a comprar al mercat o en anar-lo a comprar envasat al supermercat. Explica en què consisteix la compra a granel comenta per què és una alternativa a l’excés d’envasos. Pots analitzar el que està expressat en aquests productes el perquè de la lletra que obtenen a NUTRISCORE? b T’has fixat que algunes etiquetes inclouen una frase que diu “pot contenir traces de…”. Creus que aquesta frase ajuda o dificulta la tria de productes per a persones celíaques o intolerants? Quin ha de ser l’etiquetatge adequat per a les persones celíaques. Busca quins distintius s’utilitzen actualment. d Proposa dos canvis en el menú escolar del vostre centre per una persona que sigui celíaca per a una persona intolerant la lactosa. Quants envasos generem a l’hora d’alimentar-nos? Moltes tècniques per envasar en la indústria alimentària actual, com són l’habitual menjar per emportar o els aliments precuinats, estan molt relacionades amb l’aparició de la cultura d’un sol ús. Això genera molts residus un impacte ecològic molt gran. Malba ament alimen ari a s lla Milions de 0 0 sidus d asos de plàstic 43
Activitat
Abans de fer res, coneguem
tipus de dietes vegetarianes són les més habituals. Fes una comparativa entre les dietes ovolactovegetarianes les veganes. Indica quins aliments hi quedarien inclosos quins no. La vitamina B12 és una vitamina d’origen animal. Què han de fer les persones que són vegetarianes per no tenir un dèficit d’aquesta vitamina? Ara
2 recerca científica Un
dels aliments sostenible, argumenta si la teva alimentació és equilibrada sostenible o no, indicant què has de mantenir què has de modificar. Saps com els aliments poden donar-nos energia? A la pàgina 45 podràs fer una pràctica que t’ajudarà a comprendre-ho. Autoconsciència. Amb la rúbrica adjunta, autoavalua’t. Què has après? Què t’ha costat més? Sobre què t’agradaria saber més aprofundir-hi? 69 de decisions creatiu efectiva Repte I Un menú equilibrat i sostenible per al centre escolar PER ACABAR, REFLEXIONA Què has après en aquesta unitat? Quins són els conceptes clau? Amb quines dificultats t’has trobat? Què pots fer per solucionar-les? Què ha sigut el més rellevant per a tu de tot el que has après? Quina utilitat per a tu té el que has après? Creus que ara ets capaç de fer el repte més bé que al principi de la unitat? Tingueu en compte que aquestes alternatives han de seguir els mateixos criteris de sostenibilitat nutricionals que la proposta estàndard. Finalment, feu una proposta sobre què fer amb les restes d’aliments que no s’han menjat. Cerqueu alternatives indiqueu quina seria la vostra. Rúbrica Abans d’entregar els menús, observeu la rúbrica valoreu el que heu fet. Ho podeu millorar? Alta Mitjana Baixa La proposta setmanal s’ajusta exactament les proporcions suggerides la piràmide alimentària. La proposta setmanal s’acosta les proporcions recomanades a la piràmide alimentària, tot que no al 100 %. No hem tingut en compte les proporcions recomanades a la piràmide alimentària. Mètode del plat El menú de cada dia segueix les proporcions del mètode del plat. Més de la meitat dels menús diaris segueixen les proporcions del mètode del plat. Menys de la meitat dels menús diaris segueixen les proporcions del mètode del plat. Productes de proximitat Sempre que ha estat possible, hem escollit productes de proximitat. De vegades hem escollit productes de proximitat. En cap cas no s’ha fet una selecció de productes de proximitat. Productes de temporada Sempre que ha estat possible, hem escollit productes de temporada. De vegades, hem escollit productes de temporada. En cap cas no s’ha fet una selecció de productes de temporada. Sempre que ha estat possible, hem escollit productes granel. De vegades, hem escollit productes granel. En cap cas no s’ha fet una selecció de productes a granel. Menú alternatiu Totes les propostes de menús alternatius són igualment saludables Més de la meitat de les propostes alternatives són igualment saludaMenys de la meitat de les propostes alternatives són igualment saludaPosa’t a prova Com ho fareu? 1. Fareu grups de tres a cinc companys companyes. 2. Cada grup elaborarà un menú setmanal per a la cantina S’hauran de tenir en compte els aspectes següents: La piràmide alimentària el plat saludable. b Prioritzar els aliments de temporada proximitat. Prioritzar la compra d’aliments amb la quantitat d’envasos més petita. 3. Cada grup prepararà una versió alternativa al menú estàndard. Podeu escollir entre les diferents opcions: a Al·lèrgies i/o intoleràncies (sense gluten, sense lactosa, sense ou, sense fruita seca...). b Varietats de dietes (vegana, sense carn, sense porc, etc.) EL LL i B r E d E L’ALUM n At. PAS A PAS ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 11 + 1 projecte trimestral Coneixement adquirit sobre el coneixement previ (aprentatge significatiu) Criteris d’avaluació de les competències específiques Competències clau Metacognició Habilitats per a la vida rúbrica Metacognició Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.
, el nostre entorn virtual d’aprenentatge
eCasals és l’espai personal del docent on se situen tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi Obert LOMLOE. La plataforma està dissenyada per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’entorn virtual.
Generador
de tasques
Crea tasques a partir de les activitats disponibles al llibre de l’alumne i a la proposta didàctica. Atén la diversitat de la teva aula assignant tasques de forma individual. També pots crear activitats pròpies amb l’editor.
Qualificacions
Pots visualitzar, avaluar i comentar els resultats de l’alumnat. També pots exportar-ne els resultats amb Excel.
descobreix-ne les funcionalitats!
Activitats i recursos de la unitat
Totes les activitats del llibre resolubles en format digital (autoavaluables i de resposta oberta) i els recursos multimèdia organitzats per unitat.
Ajuda i contacte Manuals i tutorials amb els temes d’ajuda més freqüents, contacte amb el servei de suport tècnic i assessoria digital. En l'entorn virtual eCasals hi trobareu els recursos per a ESO i Batxillerat.
Ens integrem!
• Integració compatible amb les principals plataformes EVA. Admet el protocol Marsupial i Lti.
• Permet compartir el contingut a Google Classroom i Microsoft teams
• Els llibres i els recursos estan disponibles per a la plataforma Blinklearning amb les seves pròpies funcionalitats.
App eCasals
Accedeix al teu llibre digital per mitjà de l’ordinador o de qualsevol dispositiu mòbil sense la necessitat de disposar de connexió. Disponible per als sistemes Android, iOS, Windows i Chromebook.
eCasals
Avaluació competencial
Selecciona les competències específiques que vulguis avaluar, els criteris d’avaluació associats i els descriptors del perfil de sortida. Assigna les activitats corresponents al teu alumnat i genera informes amb els seus resultats i el nivell de competència que han adquirit.
NOVETAT LOMLOE!
Carpeta del professorat
Espai que et permet incorporar i compartir recursos propis. Afegeix els teus materials en qualsevol format i consulta’ls quan els necessitis.
•
Grup
Treballa amb el teu alumnat a través de la plataforma creant tots els grups que necessitis. gestiona’n els usuaris i contrasenyes i consulta el registre d’activitat de cadascun d’ells.
i alumnes
digiteca
Accedeix al cercador de recursos vinculats a la matèria. Filtra per paraules, llibre o tema i descobreix tots els continguts multimèdia.
Mur del grup Espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat, on també pots publicar contingut digital. Prova una demo!
Et convidem a provar totes les funcionalitats del portal. Accedeix a ecasals.net/demo i escull el teu llibre.
• Formació personalitzada de l’entorn digital.
• Webinars formatius a càrrec dels nostres assessors digitals
• Estem a la teva disposició a docencia@editorialcasals.com
eCasals
t’acompanyem
en el teu procés digital!
Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.
1. El material de referència
Per tal de facilitar l’avaluació, el docent té accés a material creat per a cada assignatura i comunitat autònoma.
rúbrica dels descriptors del perfil de sortida Criteris d’avaluació Sabers bàsics indicadors d’acompliment
4. La prova escrita
La proposta didàctica conté una prova escrita per a cada trimestre amb el material necessari perquè sigui avaluada per competències.
5. L’avaluació trimestral
A cada trimestre el docent registra l’avaluació de les unitats didàctiques i de la prova escrita en dos documents.
Avaluació per competències específiques amb una proposta de distribució de percentatges.
La rúbrica proporciona una avaluació qualitativa perquè l’alumnat pugui progressar.
Avaluació per competències clau.
ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 14 AVALUAC i Ó COMPE t E n C i AL . PAS A PAS
2. doble avaluació: de competències específiques i de competències clau
A partir del material de referència, el docent avalua amb les evidències (activitats) que ofereix l’editorial.
Quadre sinòptic per a les activitats de creació pròpia que connecta els descriptors operatius i les competències específiques.
3. Avaluació unitat per unitat
Per a cada unitat didàctica oferim: 1. la programació d’aula amb les competències específiques de cada sessió; 2. les rúbriques de les competències específiques associades a les evidències (activitats) de cada unitat, connectades amb els descriptors del perfil de sortida.
Programació d’aula
Els indicadors d’acompliment connecten les competències específiques i els descriptors del perfil de sortida.
Competències específiques: rúbriques (avaluació qualitativa)
6. Avaluació final de competències
Quan ja s’ha avaluat cada trimestre, es registra l’acumulat de l’avaluació en dos documents.
Accedeix
ESO BIOLO g IA I g EOLO g IA 15 AVALUAC i Ó COMPE t E n C i AL . PAS A PAS
a l’avaluació competencial de la teva comunitat autònoma.
El nou projecte educatiu d’Editorial Casals Atenció al client Tel. 902 107 007 Tel. 932 449 550 casals@editorialcasals.com ecasals.cat Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Qui té el codi té la clau Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo. Segueix-nos a: @EditorialCasals SNC2302