Cultura clàssica i Llatí, Editorial Casals, 2015 by Editorial Casals

ESO / BATXILLERAT

2015 2016

A R U T L / CU SSICA À L C Í T A L L

ÍNDEX ESO Cultura clàssica Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6 7

8-9

Claus del projecte

Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

11 12

Llatí

BATXILLERAT Llatí Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

14-15 16 17

18-20

LITERATURA Lectures recomanades

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

22-23

LLATÍ Germànic Cèsar 15 a. C., Roma – 19 d. C., Antioquía

ecasals.cat/llati1ba

BATXILLERAT

CULTURA CLÀSSICA II

ESO

I ecasals.cat/classicaIIeso

BATXILLERAT Emparentat amb tres grans emperadors, ja que era cosí de Tiberi, pare de Calígula i germà de Claudi, tan sols la seva mort prematura el va poder frenar en una brillant carrera política i militar que l’assenyalava com a emperador. Considerat un dels grans militars de la història de Roma, va pacificar la província de Germània, la va governar i es va guanyar una gran devoció popular a causa de les seves exitoses campanyes militars. Va rebre el comandament de diverses províncies orientals i va morir a Antioquia, a Síria, en estranyes circumstàncies.

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

1 LLATÍ 1

RA U T L CU SSICA CLÀ CULTURA CLÀSSICA II

ESO

A R U T CUL SSICA CLÀ Martí Duran llibre a

Martí Duran Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ESO ESO

NOVETATS PER AL CURS 2015-2016

Martí Duran

ESO CULTURA CLÀSSICA

CLAUS DEL PROJECTE

1 El contingut parteix i s’estructura a partir de tres ciutats i la seva manera de viure: Atenes, Roma i Mèrida. Emplaçaments reals que reproduïm visualment (maquetes, vídeos, imatges, mapes) per fer de la cultura clàssica, tan llunyana en el temps, una realitat present i amb petjades visibles en la nostra actualitat.

Atenes

Grècia

El mite de Teseu

L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensives i religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’or i marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.

A l’època de Teseu, el primer rei mític d’Atenes, la ciutat havia d’oferir a Minos, rei de Creta, set nois i set noies cada nou anys; en arribar a l’illa, els joves eren lliurats al Minotaure, un terrible toro que estava tancat en un laberint. Quan Teseu va anar a Creta, la filla del rei, Ariadna, li va donar un cabdell de fil, indicant-li que l’anés desfent a mesura que s’endinsés al laberint. Teseu va arribar a la cambra del monstre i el va matar; després, seguint el fil, va aconseguir sortir del laberint.

A totes les ciutats gregues hi havia temples. Al nord-est de l’àgora d’Atenes, per exemple, hi havia el d’Hefest.

El Pnyx era un turó rocós on es reunia l’ekklesia o assemblea del poble atenès.

ACTIVITATS cd

Mira aquesta reconstrucció d’Atenes.

• Identifica-hi el Partenó, l’Erectèon i els Propileus. • Fes una fitxa per a cada edifici que inclogui: – Anys de construcció. – Arquitectes i artistes que hi van intervenir. – Funció que exercia.

L’àgora o plaça pública: originàriament era la plaça on es reunia l’assemblea de ciutadans. En època clàssica era el lloc de mercat (emporion) al voltant del qual s’instal·laven les botigues.

Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobaven a l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.

El buleuteri era l’edifici on es reunia la bulé, el consell que preparava les lleis.

Història La democràcia atenesa

Atenes al segle v aC. Les guerres mèdiques

Pèricles

Les guerres del Peloponès

Atenes va consolidar la democràcia per mitjà d’un llarg procés, que va començar amb Soló (638 – 558 aC aproximadament). Aquest legislador va crear l’ekklesia, una assemblea on participaven tots els ciutadans de la polis –a excepció de la classe més humil– i on es prenien les decisions per al govern de la ciutat. També va crear la bulé, un consell més reduït que preparava les sessions de l’ekklesia i controlava els magistrats.

A la batalla de Marató (490 aC), els atenesos van vèncer i expulsar els perses, que havien intentat assetjar Atenes. Alguns anys més tard, el rei persa Xerxes I va tornar a atacar Atenes. Els atenesos van salvar la vida perquè s’havien refugiat a Salamina, però la ciutat va ser destruïda. Capitanejats per Temístocles, els atenesos van aconseguir vèncer finalment els perses a la batalla de Salamina (480 aC), i reconstruir la ciutat. L'últim reducte de l'exèrcit persa va ser derrotat a la batalla de Platea l'any següent (479 aC).

L’edat d’or d’Atenes coincideix amb l’arribada al poder de Pèricles. Amb l’ajut del gran escultor Fídies, Pèricles va reconstruir els monuments de l’acròpolis que havien estat destruïts pels perses. Així van aparèixer el Partenó, els Propileus i l’Erectèon. El Partenó albergava una estàtua de la deessa Atena, de 25 metres d'alçada.

Després de vèncer els perses a les guerres mèdiques, Atenes va exercir un domini abusiu sobre les altres ciutats de la lliga de Delos. Per fer front a l’excessiu poder atenenc, Esparta va liderar la reacció de les altres polis i s’hi va enfrontar en les anomenades guerres del Peloponès (431-404 aC).

Sota Pèricles, Atenes es va convertir en la capital de la lliga de Delos (477 aC), una aliança antipersa que agrupava moltes ciutats del mar Egeu i que es va transformar en un imperi. Amb Pèricles, la democràcia atenesa va arribar al màxim esplendor: va donar plens poders a l’Assemblea i al Consell i va possibilitar que més ciutadans accedissin als càrrecs més alts.

La victòria va ser per Esparta, que va imposar a Atenes un govern anomenat dels Trenta Tirans. Aquest govern va perseguir ferotgement els partidaris de la democràcia, però va fracassar per la seva duresa i, després d’una guerra civil, el 403 aC, es va restaurar la democràcia. Ara bé, tants anys de guerra van deixar tot Grècia empobrida i devastada.

Clístenes va reformar el sistema de Soló. Va introduir l’ostracisme per defensar la democràcia en cas de perill: mitjançant una votació, un ciutadà considerat perjudicial per a la democràcia era apartat durant deu anys de la vida pública. 6

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

Temístocles va fer construir la muralla que porta el seu nom i els anomenats «murs llargs», uns camins fortificats que unien Atenes amb el port marítim del Pireu.

Els jocs olímpics

Grècia

Els jocs olímpics se celebraven a Olímpia, en honor de El programa dels jocs olímpics Zeus. No només comprenien proves esportives, sinó Els atletes s’inscrivien un any abans de la seva participatambé concursos musicals i literaris. Se celebraven ció en els jocs i s’entrenaven al gimnàs des de la tardor cada quatre anys i hi participaven tots els grecs. La que precedia l’obertura dels jocs. creació oficial dels jocs es remunta a l’any 776 aC. • El primer dia se sacrificaven bous al temple de Zeus. La treva sagrada Es feia una processó que encapçalaven els sacerdots, seguits dels atletes, els aurigues, els entrenadors i els Totes les ciutats gregues o colonitzades pels grecs parrepresentants de les ciutats gregues. Un cop arribats a ticipaven en aquestes competicions, que simbolitzaven l’estàtua de Zeus, s’agenollaven i juraven que lluitarien la unitat del món grec. lleialment. Mentre duraven els jocs, se suspenien les guerres, amb Al vespre, s’oferia un sacrifici a Pèlops, l’altre fundala finalitat que els esportistes poguessin desplaçar-se dor llegendari dels jocs olímpics. La flama, encesa per a Olímpia per participar en els jocs i, després, tornar a noies joves verges, cremava durant els cinc dies que les seves ciutats en pau. duraven els jocs.

• El segon dia comprenia proves reservades als nens i als adolescents, que competien en la cursa a peu, la lluita i el pugilat.

Les cerimònies s'acabaven amb un sacrifici a Zeus. Es feia un gran festí amb músics que aplegava els atletes guanyadors, les seves famílies i els seus amics. Els herois tornaven a la seva pàtria en un carro arrossegat per quatre cavalls blancs. El campió era rebut triomfalment: rebia una pensió exempta d'impostos i a la seva ciutat es dreçava una estàtua amb la seva efígie en un lloc públic

• El tercer dia tenien lloc les proves reservades als adul • El quart dia tenien lloc les curses de carros (tirats per quatre cavalls, dos cavalls o dues mules), les curses amb cavall, el pentatló i la cursa amb armes. • El cinquè dia estava dedicat a la cerimònia de cloenda.

El pentatló

La cerimònia de cloenda

Jove llançador de disc. Ceràmica del 500 aC. © Marie-Lan Nguyen/Wikimedia Commons.

La cloenda dels jocs comportava el lliurament de corones de fulles d’olivera tallades amb una falç d’or en el bosc sagrat, l’Altis. Segons la llegenda, aquesta olivera hauria estat plantada pel mateix Hèracles. Els atletes premiats rebien, a més, una cinta de llana vermella per als cabells i una palma, símbol de la victòria.

Era la disciplina més dura i alhora la més completa. Contenia cinc proves: Llançament de disc: consistia a llançar una placa circular de metall, que alhora era el premi de la competició.

A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis). La palestra, lloc d’entrenament per a la boxa, salt de longitud i lluita lliure.

Llançament de javelina: arma tant de guerra com de cacera, la javelina tenia la mida de l’alçada d’un home.

Temple de Zeus, a l’àgora.

Salt de llargada: per fer-lo els atletes utilitzaven els halters, peces de pedra o de metall que els impulsaven en el salt. Cursa a peu: a més de les curses que es feien durant els jocs, aquesta era una de les proves específiques del pentatló. Lluita: consistia a fer caure tres vegades l’adversari.

ACTIVITATS cd Compara els jocs olímpics de l’Antiguitat amb els actuals buscant informació sobre aquestes qüestions:

• Quan es van restablir els jocs a l’època moderna? Qui ho va fer i per què?

El buleuteri era el lloc on es reunien els jutges, que vetllaven pel bon desenvolupament dels jocs.

• Què diu la resolució de l’ONU 48/11, de 25 d’octubre de 1993, sobre la treva olímpica? • Saps si encara s’encén la flama en començar els jocs? On s’encén? • Quant temps duren actualment uns jocs olímpics? Duren més o menys que a Grècia?

L’heroon, on hi havia un altar dedicat a un heroi desconegut.

• Quines proves inclou el pentatló modern?

El Leonideu, amb un jardí aquàtic en forma de trèvol, on s’hostatjaven convidats distingits.

• Hi ha alguns jocs olímpics especials, com els que es feien el segon dia a Grècia?

Projecte molt visual: bona part del contingut es presenta a partir de maquetes, mapes i lectura d’imatges (tant fotogràfiques com audiovisuals).

Accent en l’enfocament competencial de l’aprenentatge, amb referències constants als elements de la cultura grecoromana que es vinculen amb l’actual en tots els àmbits de la vida i del saber. Hispània

Alexandre el Gran

Grècia

L’any 323 aC, Alexandre es preparava per dur a terme una expedició a Aràbia. L’expedició estava enllestida, però, afeblit per la malària i per les ferides rebudes al llarg de les seves nombroses batalles, va morir el 13 de juny del 323 aC, quan només tenia 33 anys.

península Aràbiga

Persèpolis

èr

Susa

sic

ÍNDIA

L’imperi d’Alexandre el Gran es mantenia sobretot gràcies a la seva poderosa personalitat. Un cop mort, el territori es va repartir entre els seus generals (els diàdocs), que van donar els seus noms a les diferents dinasties que van fundar (làgides, selèucides, etc.). Aquests reialmes formen un món que s’estén des de l’Indus fins a l’Àsia Menor, en el qual es desenvolupa una nova civilització grega, anomenada «hel·lenística». La dinastia làgida es va acabar amb Cleòpatra, l’última reina d’Egipte.

A Gòrdion, un oracle havia predit que dominaria Àsia aquell qui deslligués el nus d’un jou votiu que ningú podia desfer (el «nus gordià»). Alexandre el va tallar d’un sol cop d’espasa, al·legant que era igual tallar-lo que deslligar-lo. El lema dels Reis Catòlics espanyols, «tanto monta, monta tanto», fa referència a aquesta equivalència. En la imatge veiem la representació del lema al Palau de l’Alfajería de Saragossa. S’hi pot observar el jou amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d’Alexandre el Gran.

ACTIVITATS cd Busca informació sobre la incorporació d’Egipte a l’imperi romà:

• En quin any Egipte va ser incorporat a l’imperi. • Qui era Cleòpatra i per què es considerava una dona molt culta. • Les disputes de Cleòpatra amb el seu germà i com hi va intervenir Roma. • Quina relació va tenir Juli Cèsar amb Cleòpatra. • L’estada de Marc Antoni a Egipte i la seva relació amb Cleòpatra. • La batalla d’Acci i la seva importància per a la història de Roma. • Com va morir Cleòpatra. 11

al.

fita actu

epitafis aquests cs Llegeix s: pregunte respon les

s romanes,

per a done

omadós i inc rà r al seu pi servi aixecat, pe fúnebre que mort la edone ha ment Pacideia H t, aquest monu è no se separi en c anys mari dos, perqu viure trenta-cin parable a per a tots 96 unida, va de tomb a. CIL II 35 amb el qual, dones d’aquell liç i plena d’harmoni a per les bé i odiad ient del meu una vida fe ctada pel obed respe serva dona convertir una Jo era una Vaig ser isa quan ell es va i em va ctables. no respe i una dona subm donar la llibertat eva re es de la m è em va vell mest vint anys, d marit, perqu tim dia va en el meu una túnica. Durant casa. El meu úl no e l’alè, però gut tota la vestir amb he mantin la mort em va treur i infantesa, 0 sentència va vida. CIL I 157 ls 25 dictar la va morir a r de la me ci Subici, rt Gai Aerari l’esplendo Publi Deci art. El llibe infernals sclava de déus orir en el p Gèmina, e mi. Si els d’aquí. Si em jeu. Va m per a Aquí [...] ries anys. ar l’estela m’emporta va fer pos mica de seny, te III, 362 s i, tenen una r, emporta-te’m! CIL nt dos any va viure ce vas estima àvia, que , afectuosa A Anfèlide ..) DI 4545 a, trenta (. com a vídu dones

ascun? ma té cad a Quina for aterial estan fets? rmació? b De quin m é més info ulta la ruta c Quin cont na, cons uesta pàgi ana més propera a l’ajut d’aq t rom ci Amb cd en les de la ciuta e Corint. a sovint per anar els ga d aries que f que es valor es veu això en ciutat gre fer el viat fins a la cterística xí? . On què vols casa teva a Una cara itat i la submissió inua valorant-se ai de l’any en nsport. ació doui dia cont rrer, ona: l’est i el mitjà de tra és la fidel vida de les – Selecci eus que av at en la ies de recó a. s de ruta textos? Cr ent delic es haur ge, el tipu s quilòmetr ho i quant et costari era un mom quants vivien molt , aquí? b El part fer– Digues s veu això ones que taries per On e pers s es es nes. havia quants di afirmacion iguitat hi na mostra, aquí? s aquestes c A l’Ant algu s o false ia tenim certe b la famíl anys. En es si són onats am bit famana: 17 Digu tes relaci pater fami amília ro ioses d’àm ts concep sobre la f matrona, ions relig eix aques enia func na lactaria, 20 Defin afamilias t bulla, colum fill que h na: a El pater nt el roma rçosame li Estamiliar. cceptar fo lias. a M. Corne havia d’a g de tutel nen la pare rcòfa b Un el sa vida d’un ven sota t. ge tenim pre esta ent nes de la via tingu cc A la imat ses esce Roma, sem . quin mom a 21 diver s, les lica a eixen i exp igual que c Les done fos home ci. Hi apar següents de casa, iliar que ntifica les spondre: d’un fam no sortien romà. Ide s romanes deuen corre d Les done de la vida pergregues. omen dels nta en i cogn omem, nom un que no s’esme el praen i ha 18 Identifica d’aquest text. N’h sonatges n és? . Qui omen Valeri amb cogn

El nus gordià

amb una

iari romà un mil·l Compara s: pregunte Respon les cf

La posteritat Perfil d'Alexandre el Gran.

El darrer any

Babilònia

A continuació, va arribar a l’Indus, amb la intenció de tocar els límits del món i dur a terme el somni de l’imperi universal. Tanmateix, va haver de tornar a Susa el 324, perquè l’exèrcit es va negar a continuar avançant.

ÀSIA

spia

ÀFRICA

ate

Alexandria

EGIPTE

Alexandre es proclamarà hereu de Darios III, assassinat el 330 aC. Es va esforçar a fusionar la civilització grega i la persa, promovent la integració dels perses en l’exèrcit i afavorint els casaments entre els seus dignataris i noies joves de classe alta.

Gaugamela 331 aC r iu

oracle de Zeus Ammó

Batalla important

riu T i g

mar Mediterran

Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits

oig

El 331 va abandonar Egipte, va travessar el Tigris i l’Eufrates, més enllà del qual Darios III havia concentrat les seves tropes. Alexandre va vèncer els perses, es va apoderar de Babilònia i de Susa, i va cremar Persèpolis.

à r C

Gòrdion Atenes

El somni de l’imperi universal Alexandre va sotmetre el litoral siri i va entrar a Egipte. Va ocupar la vall del Nil, va fundar Alexandria i després, endinsant-se en el desert, va buscar la confirmació del seu origen diví al temple d’Amon, a l’oasi de Siwa.

Issos 333 aC

rR ma

Alexandre va penetrar a les profunditats de l’imperi persa i, l’any 333, es va tornar a enfrontar amb el rei Darios III, a la plana d’Issos. L’exèrcit persa estava format per 100.000 homes i el grec, per 30.000. Amb tot, la victòria grega va ser fulminant.

mar Negra

Grànic 334 aC

ED ÒNIA

TS ACTIVITA

Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC

mar d’Aral

Quan Filip II va ser assassinat l’any 336 aC, Alexandre el va succeir. Després de dominar les ciutats estat gregues, va reprendre el projecte de guerra contra Pèrsia.

Alexandre s’endinsa en l’imperi persa Al començament de 334 aC, l’exèrcit del rei persa Darios III, molt superior en nombre, esperava els macedonis a la ribera del Grànic, un petit riu de Frígia. Allà Alexandre va obtenir una victòria que li va permetre apoderarse de l’Àsia Menor.

O PA

EUR

Alexandre va néixer el 356 aC. Era fill de Filip II de Macedònia. Dels 13 anys als 16 va tenir com a preceptor el filòsof grec Aristòtil, que li va inculcar l’amor a la saviesa: dormia amb un exemplar de la Ilíada sota el coixí.

riu

Deixeble d’Aristòtil

i Marc Estrabó els de Gai Fani senatconsult sobre a consolat un ni eleva un Durant el es va promulgar arc Pompo filòsoMessal·la ls rètors. El pretor M liberar sobre els msprés de deque el pretor Marc Po ns filòsofs i e l senat. De è, sego consulta a rs, van decidir això: « unes perqu oport tiguessin fs i els rèto ués les mesures pública, no s’es la Re ès de poni preng eri i l’inter el seu crit ult els cenell senatcons s van proa Roma». i Cra rés d’aqu ts anys despenobarb i Luci Licin s. llatin Uns quan s Domici Ah els rètor sors Gneu edicte reprimint mulgar un

í: ia del llat e la històr ntes sobr os en tes pregu Tenim text on aques el llatí? 37 Resp procedeix it en una llengua està escr uropeu? a De quina s textos de l’indoe o? lengua? a, a d’aquest cedeixen aquesta l s saber-h ula Itàlic es quin ha permè ngües pro la peníns 35 cl Digu mànica. Què t’ Quines lle parlaven a b s es ngüe aro, con llengua ro de cocid c Quines lle ca del llatí variedade de porllatí? n en l’èpo s é unha a, ou con orella més del s destaque sic? as coci con grelo escriptor A O lacón eces tamén cachuchchourizos, patac l llatí clàs ortància té per a les ano, d Quins al) de fin de e l’època de imp lacón (ás v las deste anim (ou, antes caic? I en lacón ar? Quina s) e grelos dientes son o co, ou coste llatí vulg paas (cachelo ingre e Què és el omàniques? extremo a ou das enteir seus principais s) en cuco siguin O llengües r caule máis ce, abo (grelo ns que nabizas). a é a dun o ápi ües sego brotes do n lleng os grelos, ores. A súa aparenci nhas follas e, n stes algu sifica aque recen as fl so, do que saen 38 ca Clas es o no: là menos gro cata romàniqu as flores. sen rus àrab tellte Spei gallec eig herges se, als Beilasuec xinès sind aus T Hauptspei w. Knödel castellà en. Klöße italià hongarès B Klöße bz geliger Form, die als umiert werd pt ganz kons francès portuguès in meist ku Suppeneinlage von je nach Reze Kugeln uns 9 als grec hi havia aus Teig meist zu ge oder er gea Ibèrica nsetzung el werden 58. Per penínsul oder darüb und Knöd dlicher Zusamme i ha uns vi, a la pochiert mit gerösteten ha lment, n’h cm Al segle ctua unterschie in Salzwasser sie s milions es. A 39 und pten sind nderem gefüllt. ó? Quant hi e person geformt en Reze a poblaci s milions milions d Bei einig sch oder a ltiplicat l e? Quant a mu dämpft. n, Früchten, Flei segl aquesta quant s’h ana, cada segueix Brotstücke t, de mitj e xxv si se augmenta la el segl caa ínsu Pen s. Quin haurà a la s producte sts gressió? dir aque s d’aquest van enna de pro nom volen que mitja els ànics rva ú? Què on es germ 36 cl Obse a tenen en com 64)i resp dels pobl à (pàgina el mapa ri rom racterístic rva de l’Impe 40 Obse llatí? erritoris noms en vair els t ? D’on s: a Hispània les pregunte va arribar e germànic stablir, a Quin pobl es van e dals? On procedia? r els vàn assa ns an p er invasio b Per on v é hi va hav t? ient tamb finalmen romà d’Or van ? On es c A l’Imperi ? I els huns francs? bàrbares edien els blacions? uestes po d D’on proc tablint aq molt haacabar es bol cristià em un sím cat. gnifi trob t sarcòfag lica’n el si 41 En aques ntifica quin és i exp bitual. Ide

vesos. El nen è en braç cte. rta el beb b un obje adult po a Un home nica llarga i juga am , que seu pare teix una tú ència del . Tant el lliçó en pres creuades recita la les cames b El nen cadira amb lle. seu en una ll sostenen un rot el fi pare com

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

ESO CULTURA CLÀSSICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5750-2 ESO

ESO

NOVETAT CURS 2015-2016 Trobaràs

els recursos

digitals i

el format

digital del

an Martí Dur

llibre a

II CLÀSSICA CULTURA

aIeso at/classic ecasals.c

RA U LT ICA U C ÀSS CL

ESO Llibre de l’alumne

Trobaràs

els recursos

ESO

CURS 2016-2017

an Martí Dur

digitals i

el format

digital del

llibre a

CLÀS CULTURA

SICA II

aIIeso at/classic ecasals.c

RA U LT ICA U C ÀSS CL

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-9 DEL CATÀLEG. E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

ESO

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5768-7

digital del

llibre a

Vídeos Enllaços web rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -

r at pe Edit

Fa b

ep ro p

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

CULTUR

Lle id

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIIeso

Recursos de l’alumne off-line

ESO

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

A II A CLÀSSIC

s re

llibre a

· Le

digital del

ESO

ro p

el format

M. Duran

digitals i

Lle id

els recursos

URA CULTSSICA À CL

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

ESO

aIIe at/classic ecasals.c

Trobaràs

CURS 2016-2017

MA GE

s re

PROPOSTA A DIDÀCTIC

er tp

· Le

Proposta didàctica

Fa br ica

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/classicaIeso

ESO

20 1

PROPOSTA DIDÀCTICA

ESO

105 76-

ric a MA GE

URA CULTSSICA À CL

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

20 1

PROPOSTA DIDÀCTICA

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

RA U LT ICA U C ÀSS CL

er tp

I CLÀSSICA CULTURA

el format

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

M. Duran

to s’au

digitals i

NOVETAT CURS 2015-2016

Un disc amb recursos per a cada curs per preparar i dinamitzar les classes.

. No

els recursos

aIe at/classic ecasals.c

ESO

DVD DEL PROFESSOR

l tua lec

Trobaràs

PROPOSTA A DIDÀCTIC

el· int at iet

ESO

MATERIAL PER AL PROFESSOR

RA U LT ICA U C ÀSS CL

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs. Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

ESO CULTURA CLÀSSICA I CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

GRÈCIA CC

ROMA CC

HISPÀNIA CC

El món grec CD CI

La fundació de Roma CD CM

Tàrraco CD

Atenes CD CA CS

La ciutat de Roma CD CA

Les colònies romanes CD CF CS

La societat a Atenes i Esparta CI CS

La República. La societat CD CS

L’exèrcit CD CM CA

Alexandre el Gran CS

Les guerres púniques CD CA

Les vies de comunicació CL CI CA CD

Els déus CD CL

Juli Cèsar CD CS CA CL

La família romana CS

Els oracles. Delfos CF CD CI

Els esclaus CD CS CI

La casa romana CD CL

Els jocs olímpics CD CM CI

Amfiteatres i gladiadors CD CL CS

La religió CD CI CA

La Ilíada CD CL

Pompeia CD CF

La mort a Roma CD CA

L’Odissea CD CL CS

Les termes CD CI

El llatí CL CD

El teatre CD CI

L’emperador CD CA

La caiguda de l’Imperi romà CD CM

Activitats

L’escultura grega CD Activitats

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

ESO CULTURA CLÀSSICA II CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

CONTINGUT CC

MONOGRÀFIC CC

DEIXEM PARLAR ELS CLÀSSICS CC CA

La geografia. Els primers grecs i la Grècia arcaica. La Grècia clàssica. La Grècia hel·lenística. Competències in fieri CS

La guerra de Troia.

Heròdot, Història

La geografia. La monarquia: els orígens de Roma. La República. L’Imperi: esplendor i declivi de Roma. Competències in fieri CS

L’exèrcit. CS

Juli Cèsar, La guerra de les Gàl·lies

L’àmbit privat. L’educació. Les activitats diàries. Els espectacles i banquets. Competencias in fieri CS

La vida de les dones. CS

Plató, Protàgores

Les llengües indoeuropees. El grec. El llatí. Els alfabets. Del llatí a les llengües romàniques i al català. Competencias in fieri CL

L’etimologia. CL

Sant Isidor, Etimologies CL

L’origen del món. La creació dels humans. Els déus olímpics. Els herois. La religió grecoromana. Competencias in fieri CS

Les metamorfosis de Zeus.

Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics (El mite d’Èdip)

L’art grec. L’art romà. L’urbanisme. Competencias in fieri

Els temples.

Aristòtil, Poètica

Literatura grega. Literatura romana. La filosofia grega. La ciència antiga. Competencias in fieri

Els textos antics. CL

Longus, Dafnis i Cloe

La conquesta i la romanització d’Hispània. La integració d’Hispània a l’Imperi romà. Els principals monuments romans a Espanya. Competencias in fieri CS

Tàrraco.

Estrabó, Geografia

La Grècia antiga, l’espai i la història

Roma, l’espai i la història

Vida quotidiana a l’Antiguitat

La llengua grega i llatina

Religió i mitologia a Grècia i a Roma

Les arts i l’urbanisme a la Grècia antiga i a Roma

La literatura grecoromana

La Hispània romana

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

ESO LLATÍ NOVETAT CURS 2016-2017

CLAUS DEL PROJECTE 1 Estudi de la llengua en context real, a partir de textos, i anàlisis de la pervivència de la llengua llatina en les llengües modernes.

3 Vinculació de la mitologia romana en la configuració de l’imaginari occidental de les arts plàstiques i la literatura.

2 Inclusió d’un diccionari llatí-català i catalàllatí amb els termes de les frases i els textos treballats al llarg del llibre.

4 Recursos multimèdia sobre la importància del llegat llatí: vídeos de reconstruccions en 3D de la vida pública i privada de l’antiga Roma, audicions amb frases d’autors cèlebres i sobre personatges destacats de la història de Roma, i enllaços web a pàgines culturals i d’àmbit lèxic i gramatical.

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O L L AT Í

ESO LLATÍ

MATERIAL PER A L’ALUMNE

4 ESO Llibre de l’alumne

digital del

Fa br ica MA GE

· Le

LLAT

s re

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

LLATÍ I

rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -20 1

er tp

Í T A LL

ESO

ep ro p

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4820-3

Lle id

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

4 ESO

Recursos de l’alumne off-line

to s’au

el format

. No

digitals i

at/llaties ecasals.c

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web

l tua lec

els recursos

M. Duran ez G. Martín F. Llorens

llibre a

Un DVD de l’alumne amb:

el· int at iet

Trobaràs

ESO

CURS 2016-2017

DVD DE L’ALUMNE

DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍ Amb tot el vocabulari de les unitats, a més d’esquemesresum de les qüestions gramaticals que es tracten al llibre.

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LA PÀGINA 13 DEL CATÀLEG. E S O L L AT Í

ESO LLATÍ

MATERIAL PER AL PROFESSOR

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

LLATÍ I

l tua lec

ESO

el· int at iet

Í T LLA

ro p

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4870-8

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

llibre a

4 ESO

Recursos de l’alumne off-line

Lle id

digital del

ESO

el format

Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Í LLAT

digitals i

M. Duran

o at/llaties ecasals.c

DVD DEL PROFESSOR

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

els recursos

Fa br ica

s re

Trobaràs

ESO

20 1

· Le

CURS 2016-2017

105 76-

MA GE

Proposta didàctica

PROPOSTA A DIDÀCTIC

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

er tp

4 ESO

r at pe Edit

PROPOSTA DIDÀCTICA

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques: –Orientacions didàctiques –Programacions d’aula –Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació –Autoavaluació –Solucionari Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O L L AT Í

ESO LLATÍ 4 CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CM Competència matemàtica CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUA CL CD Morfologia CA

Sintaxi CA

Nominal

Verbal

Mots invariables

I. ARACNE CC

Com es llegeix el llatí? Morfologia del substantiu. La primera declinació.

El present d’indicatiu del verb sum.

Predicat nominal i verbal amb el verb sum.

II. IFIGÈNIA CC

La segona declinació.

El present d’indicatiu actiu.

L’ordre dels mots dins l’oració.

III. ORFEU CC

Els adjetius de la primera classe.

L’imperfet d’indicatiu.

La concordança de l’adjectiu.

IV. ZEUS I EUROPA CC

La tercera declinació (1).

V. PROMETEU CC

La tercera declinació (2).

El futur imperfet d’indicatiu.

El datiu possessiu.

VI. TRIPTÒLEM CC

Els adjectius de la segona classe.

L’infinitiu.

Els complements de lloc.

VII. LEDA I EL CIGNE CC

La quarta declinació. La cinquena declinació.

Les preposicions.

Els complements de temps.

VIII. HÈRCULES CC

Els demostratius.

L’adverbi.

Els complements de causa, companyia, manera i instrument.

IX. HERO I LEANDRE CC

Els pronoms personals. Els pronoms possessius. L’anafòric. Els pronoms d’identitat.

Les conjuncions de coordinació.

L’imperatiu en present i futur.

LINGUA

L’aposició.

El predicatiu.

HISTORIA ET VITA

CL CD

CC CD

Del llatí al català

Formació de mots

Història de Roma

Vida quotidiana

Monuments

I. ARACNE CC

La llengua llatina.

Mots hereditaris i cultismes.

La fundació de Roma i la Monarquia.

Els primers anys de vida.

Termes.

II. IFIGÈNIA CC

El llatí, llengua amb història.

Els prefixos d’origen llatí.

La República.

L’educació.

Aqüeductes.

III. ORFEU CC

El llatí vulgar.

Els radicals llatins (1).

Magistratures i institucions republicanes.

El menjar.

Teatres.

IV. ZEUS I EUROPA CC

Les llengües romàniques en l’actualitat (1).

Els radicals llatins (2).

La fi de la República.

El vestit.

Amfiteatres.

V. PROMETEU CC

Les llengües romàniques en l’actualitat (2).

Els sufixos d’origen llatí.

L’Alt Imperi.

Els gladiadors.

Circs.

VI. TRIPTÒLEM CC

Els primers textos en català.

Els llatinismes (1).

El Baix Imperi.

L’exèrcit.

Mausoleus.

VII. LEDA I EL CIGNE CC

L’evolució de les vocals (1).

Els llatinismes (2).

Les classes socials.

La dona i la vida familiar.

Arcs de triomf.

VIII. HÈRCULES CC

L’evolució de les vocals (2).

Els camps semàntics (1): els tòpics literaris.

Els romans a Catalunya.

Les carreteres.

Vil·les.

IX. HERO I LEANDRE CC

L’evolució de les consonants.

Els camps semàntics (2): la ciència i la tècnica.

La religió romana.

El comerç.

Temples.

E S O L L AT Í

BATXILLERAT LLATÍ

CLAUS DEL PROJECTE

Àmplia selecció de textos, de temàtica variada (històrics, mitològics, etc.), per reflexionar sobre qüestions gramaticals i per contextualitzar referències culturals. Inclouen una guia pautada de traducció.

TIO DINA

llatí

at_02_

atxiller

llatí_b

08:31 01/15

Página

AXIS SYNT

M OR IONU DICT SIVE

rat 18/

batxille

t te lemen direc l comp ent comple te o de b el dimplem ment da am l subjec de co concor b el comple ats de icatiu ntiu, o est Pred da am substa alitats és un iu, con cor ica qu iu. Si ind creat. adject e sat re. lem l qu mb acu és un . consu Ciceró.’ sa en en cas; si cas t verba re i no bre i Es po cte lemen a en gène eronem cònsol nom dire te Cic mp , te nt jec co ena ere nus jec el sub ere, me te en gèn És un Hi concord à nom s Roma de sub amb gèn rec e. Populu poble rom corda icatiu te en direct Pred → ‘El ntiu, con subjec

at edic El pr

31 15 08:

llatí

at_02_

atxiller

llatí_b

ina 40

Pág

01/ rat 18/

batxille

us ent cre

senyam in en f Qu a narració? quest

que

dri es po

a extre

ure d’a

ent (vol exopta tionem dere edi s e exp em inva Croesu region mittit et ant )!». dit: «Si sicam gun rrotarà rex, Per argento com ita respon TS net (de t. Cyrus, les pre os, orum et VITA proster us Lyd a ex auro sacerd etra ntesta tit. ACTI s, avid ollinis m regnum siam pen arm nt i co commit m Per Croesu tibus suis hia, Ap gnu següe elium esu suis in Mili gat. Pyt (porta), ma pro iis text ). Cro diis rro et el it, cop vair et tias et cum m inte mags duc us vinc monet dueix ue s divi stat et oraculu militias sua utem s cadit; Cyr evenit: nam CC Tra magna vocabat atq praegu rum virt ob m m lo eru s siam 19. culu ine cae um Per oria suo num r hom Olymp consilia in nechiae ora orum rex vict , militum tal is us inte talum in Tum s Lyd ue Pyt m! et t, clar de Tàn um rex et magnu ducit. Itaq rex Iov brosiae r Tan ros rifici Per sar rex era sed suu t am Iuppite Lydorum in Infe El sac fera est in carcerem prostrat, orum pe igitur um faci o pellit, sed . Sed s Lyd Pugna it et esus us. Sae admittebat praetera furt ex Olymp uum stabit, cap Cro Tantalu car o ; que pet i cum regem num ver epulas us nuntiat r Tantalum in per edet. Ram sudeabus reg inib pite Stygia erorum m num rec ad Sup in terris hom facinora Iup s in palude a statim ia, brachiu ium XTU talus et de Líd talu bit, aqu tanta , si Tan Ideo supplic a it.Tan audit NTE im rei es rini. Ob admove tere unt sed nt. na pun ser l’últ les sev IN CO taris divi saeva poe ad aquam los pendeb es extolle ruciabit. Pra cones II, va ebre per et nub exc ocu si os arts. Va d’Aliat cèl caeli deicit ante uum t. altas ebit: nam pomis aC i fill aC . Era guerra i les perpet impendebi os ad siti ard iucundis 547 y 596 gia in iti res. , la et oris ram de Sty eri cap cut l’an el 561 i el als plaers de llet multis venti arb esS, nas in palu minae, mis ia. gent amb orió re i m it, aqu Fríg s ESO i ent icac a talu sof CR ar n i blevab sitis Tan a ded petuae , Mísia regnar per filò va enseny lluernaria spone et um, per on va i per la sev de Pamfília li ntada corre famis l’en s immens freqüe ó. Cresos t-se que «No podem s que queses les region saxum , en r: llatine san des era tar Sol

ORUM VERB

EX INFL

tes.

sta b el un sub da am . Si és iu, concor tent.’ natiu ect nomi és un adj iba con sa en ; si Pau arr Es po en el cas → ‘En venit. només i cas. laetus nombre Paulus

querir ia, pen li va replica rt». Cresos vícssions t a Sar anar a visi ó fou a cor expre mo que ten La sev ada, el va palaus t. Però Sol la seva que tenia, t; es va sca les ons: veg a Bu s i els a felicita ueses ns de s, l’únic fill frigi Adras Tima l’aigua ors Una ducci tresor ns riq a aba eri de sev Ati a cap del tes tra es gra ls sup gull els int de la per son ps més: javelina a la batalla mateix la car ts de una mou les sev e tem per la ir ) i el rotat presum nar feliç • si als àpa mes per feliç gair mort ò fou der sa (548 aC fer constru metia ho anome no va ser de caça, itat , • l’ad Cir, per da i pre , que va nt la ver nt tre els Cir etja ixe efecte n accide s contra paós en de ass a its one fam nt d’u s uestes , rec • s fru egipci des fou t davant tima tuame b els Sar ó!». Aq t de les duï , Cresos dels lidi agradable l perpè i aliar am ciutat de at. Fou con t de la pira h, Soló, Sol inestabilita iesa de • rei lts nta s Tà La la tue b mo arà brea. , empreson r-lo. Davan lamar: «O r a Cir valorà la sav • am aces perpè set tor tur exc explica mogut, i Cresos per crema Soló, va en va esfam am dit • de ja que esta ent com una pira li havia vida, suplici i a aqu ar la , profundam • un una Estígia limp del queli van salv pongu est de l’O s i aqu que res la llac raules pulsa humane ment iter l’ex t un seg coses es paraules. • Júp el tex les sev +V sca en tàctica: CRV b Bu nj. + ra sin u pro T + co tructu Qui de text. L + CC el CC en ha S+ lupin que hi senvo futurs ntal? e es de Sísif. tots els na de Tà tigs qu de ntifica em es càs s o el cond c Ide re altr cruste ar la ó sob nunci de Pro rmaci le, el sca info exemp tes. e d Bu n. Per pregun ó qu a l’infer clinaci sta les de nte a co ti tercer . el tex de la osició dueix aules CI Tra una ap les par amb 20. totes icats t. ntifica qualif el tex a Ide xen en m Cir són t. ar’? nthors aparei s co preson b llatí, apa ? eso van Ho ‘em cas ver dir t Cr cada , Gerard quin t vol b Tan (1624) és en del tex strar-se? De pressió? i Soló rmaQuina ssió Cresos pre , pro a ex sca info ina ex català aquest dot. Bu c Qu dir, en cedeix d’Herò è vol t, pro relat d Qu en el tex d’un . prové regut t tex riptor uest est esc e Aq re aqu ció sob

40 •

mps de te ial ssada anc expre l’acció umst lupa circ senvo es de ent què plem ps en m tem o cies de El c mstàn circu ?) fica les ando Especi t (qu b. mina deter pel ver CCT

?) per. amdiu sició nu (qu prepo ant. conti de la celebr CCT cedit festa tes.’ iu pre magna ns fes acusat olae en gra o en um inc celebr satiu um ann habitants en acu r) tot essa y els (pe xpr e l’an S’e Roma durant tot Nunc ma a Ro a → ‘Ar

Inclusió d’un diccionari llatí-català i català-llatí amb els termes de les frases i dels textos treballats al llarg del llibre.

diccionari llatí-català

quin s de digue nts i següe frases abunt. T a les -les. expect . els CC tradueix lvit tentiam ntifica sprés, e sen convo us. 23. Ide són. De poena agrosque iem tipus captivi as is ven silv ras str ho no um multas silenti amicis TS a Per VITA s horis anno cum ebant. TI rni t. o ctu AC . sci predic vastan potabunt b No proxim focum ne ents i icis Italiam henas i vir mplem . am At is en : co bre c Po iqu sof cum els abit. undo o al CD vum ixer po vis ant el filò ntifica jecte va né ctor d Ae Punico sec merum no annos vex 21. Ide al sub instru és ric lae llo ltos dema reixen e Be agrico que ara ir co olas mu ant. ’ls en tumno home e inc mand ssifica va ten uest f Au insula T. Cla seu co Magne a Aq annus . or el els CC xandre g Tyr perad missió ta-hi a em tec b Ale til. est ar qu t i de aclam ne d’a Aristò el tex s van m tran s. rat dig dueix is vita m ntinu à. s legion conside in agr e agroru 24. Tra nats i co c Le l’Afric l és res. ida ciannum termi menat cònso les llet totum vitabat. Frig ntium pra e or. ano de d El per xad , sile ria vita mque i ipió fou nar ambai manus mque es pàt is suis um militia ta Ro e Esc frases Aten silvaru ullus in libr sig us poe otia, for um estes campor tras tor um Tib van de consideren s, clar olae, t, pra ectabant. d’aqu f El s s ves Tibullu agebat; neg reaban «Agric atius poete tam del dicebat: (ells) victima ilias vesllam ell) rec predic poe qui (a g Els ita ts ii : fam rivi en eum icolis oeni nereu) fugabunt, mplem aurae umno; am s t et agr ite (ve els co aut caneba e pie col ent, morbo etis». . fica pue dia alà vib nti cat e gau deosqu e proteg curis, 22. Ide eix-les al rustica ue deas entaqu . tris, sine mq tradu os arm vicis ves iebant puto. silvaru . • 41 i in unt, agr riti fug sincer um ebant XLI probab uvabunt; laet . ni ter ti lud a Ag m amicum prato lae arebat tras adi in unt. riu tae app pab Ma et puellae erbi can timido nau filium, ex eri is sup m Marci c Pu e in silv profundu rcium, scinia et m Ma um d Lu ma atr e Nu agus deind e Pel ficem nti f Po legit. tribus t.

us era rs.’ m pag icolaru griculto et d’a per agr latiu. llogarr ma pau en ab petit vis Ro essa era un uis ae S’expr Roma Antiq antics temps → ‘En

refes si es i digue atius

a II

Llengu a II

Llengu

BATX IL L ERAT L L AT Í

Explicació de la història de Roma i de múltiples aspectes de la civilització romana, i presentació de tècniques d’anàlisi útils per a la visita de museus o de contextos arqueològics.

Recursos multimèdia amb recreacions d’edificacions públiques i d’urbanisme romà, amb fragments de pel·lícules que contextualitzen la vida pública i romana, i amb enllaços web sobre qüestions gramaticals. ICA PUBL RES

IGIA VEST

xillerat

latí bat

tx_7_l

latí_ba

HIST_l

09:03 01/15

Página

OR TEMP

301

18/

xillerat

latí bat

tx_6_l

latí_ba

HIST_l

09:00 01/15

Página

271

18/

xillerat

latí bat

tx_7_l

latí_ba

HIST_l

Página

300

la en de proven é el ans no es difongu s rom me, còfag toïcis s. els sar còfag de l’es s s, però luència de sar pedra còfag ació r inf s de utilitz els sar quan, pe ser fet del marixien ciar la dien lt I dC ten po cone le mo po ja bé n no es tie Tam u al seg uscos que va bloc. e sobresor a la paret Els etr etr usca. Fo dàvers, un sol qu ossat ca ió leus, e, en e l'ad tradic nhumar marbr b grans rel ja qu d’i s en ibles, ritual n tallat corats am fronts vis s ere de s el còfag estar els tre entar en Els sar ta. Solien res i ha gies: fus pot rep ent, n’h tipolo o de tapa dues rmalm uesta inspisentar bre. No a. Està a. Aq b tap front. den pre llav s am treba lleó al ans po gular s de s rom ctan s cap còfag , amb b do s i re vi. iós l Els sar am ixo de lig re era, ció s ba nes) àcter bany fermenta còfag colum t. • Sar de car ma de (arcs, e i la t ajagu àtica en for ònica msatg difun còfag una tem uitect r al pre os, sar senten coració arq ps pe • Len t, pre els cu la de nalita rat en també funcio a da sev abun de la t i, i hi enterra ). causa tuor A ser : or va nya ser ma qual cat m vegetals. solen en el grà (Ale re ros signifi enten ent le II dC al d’Aquis motiu del seg . Catedr repres a batalla i la de còfag 814 ió d’un que es un 1 Sar any, l’any resentacdC). enes es veu la rep Carlem amb (180-190 , en què ntació del Les esc 03 15 09:

IGIA VEST

a sím com l'heura ya i a a la vin ades associ les, ues: paral·le nisíaq s dio alitat. ulants . cene s ond 4 Es i fulles immort (estrie ites de la rígils fru est bols ara es de es: com rland aca. 5 Ga stract dionisí venys ab a). escena motius 6 Disse de ess amb a una ma resent rquia) (Tu rep en for ntalya dC que seu d’A del 150 , al mu còfag le II dC 4 Sar del seg eion. còfag ls. gon Sar 5 estrígi i un gor amb getals d’Òstia còfag 6 Sar

18/01/

OR TEMP

Els

g òfa

sarc

òfag quia 2 Sarc germànics at a Tur amb represe i c, trob rt, mans en gre ta el mo còfag 3 Sar que s’empor vaixell lios). Sol (Hè

te del rap aler entació repres en aparèix i el nt la pod ndimió lt freqüe També , el d’E : és mo per Plutó. de Medea a ògics rns el la vid mitol a als infe rt, com en a tad isodis la mo al·ludi t simbòlic. 1 Ep sèrpina por s amb ents: ifica renat am cio Pro sign de o cas ien un mple, es rep es rela eres s ten exe tres mit i Psique. ats, caces escene dC), per guerrer. III d’Eros est comb bat (la llas de ades, aqu del segle d'un com l'ànima al cene saria ació 2 Es nt. De veg ovisi (fin pas ebr on cel r per del difu còfag Ludjançant la el ma sar rt mit En el enten la mo : repres senta dents t). ron us i tri 3 Na ígia de Ca Est cuna

en sedividir s es van s. ne còfag s als sar cs i colum molt ar relleu a ser II els s per sts ncen arade l segle come ians. Aque es sep rtir de III dC ist A pa escen l segle leocr cies o itat de òfags pa qüèn me a rc segon ent, els sa : de la ietats alm var Des igu s , tre rtants impo s presenten fag sarcò b fris temes nes • am nt els atges b colum imita • am nçar les im per rígils come que fa a b est ues, • am ns van còliq t pel ncristia almen cenes bu tius de l’A s paleo s, especi t mo u Teses (es còfag gan roduin es del No str act Els sar còfags pa int ab r en ana sar dees dels , les esc , es van es d’i òr iqu s endavant segle IV dC al·leg Al ple). Mé stament. . Te exem u nts l No mina tic i de ja eren do t tamen

a. de Rom mps romana, u Alte ra al Pala l’escultu ser va de i es con conegudes y 1621. ural’an s III dC s (seg segle obres mé coberta bàrbar tre plans: des ans i És del qua ovisi. d’una de les urtina i re rom itza en morts; Tib n Lud gan nds o alla ent erPor ta tracta g Gra de bat vulsa s’or s, moribu els adv de la Sarcòfa metres. Es escena ena con a peu, ferit a matar tomba sa a 1,53 esc dio o Fa forcen ent d’un una gran Aquesta s a cavall a). que s’es bar proced amb orat la vestiment s per bàr rs romans dec pat alle Està per • 301 n ocu . o cav gots, CCCI ment inferiors estaper soldats encara vius s els dos superiors, els enemic els dos combatre o saris

ia VII Històr

de Basílica 300

C • CC

so gio reli

is ca l’etrus ions: a tradic alinata dues a esc e sió de ia un mpl es de la fus i hi hav La cel·la le. El te vé de podi 3.1. ·la. à pro re un a la cel única o trip ple rom cava sob r accedir ina 270 i coixe dia ser El tem de nt s’u 00 Pág mpost ga. S’a a per po udinal i po co ralme 15 09: rt gre nne 01/ la res ter i git Co s, ge a la pa rat 18/ davan tit lon anus. t els ord ions ciutat batxille la part ava en sen ar im m almen b inscripc i decum una sèrie de les an 6_llatí eci ru us ls va tx_ fò ra lup xim en en esp llisos, am latí_ba haver: el envo ques ent es cultu cardo ma disposav ple tilitzav HIST_l basíli blic ser l tem ssivam També va sta. s socio urbanes: oles, al es ples s’u solien t. Progre ai pú ecte, ·la. ció de ntre ). s a Ve la qu perial, esc la cel és dir en Als tem frontons L’esp (Roma nstruc ns vie ltant de els ce deess a més 1.2. ICA ruït Reco at a Trajà ien acc atres) estaulam l’interior de ats a la Panteó Els lte im eren les gra vo tur e cu BL ti. ten l’en al uc de qu rin hi dic r . El cular, const PU de fite dedic cada ums, ment ples de termes s d’estr tera RES r cobri ralment de cir tem s a les nal, etc s o am Els fòr a l’encreua plaça porti havia tem davan lta pe temple nta poligo de planta haver ats, es, les rcs, teatre personatge ava n n t la vo cular s, gene construir , solia is hi vegad m est pla ns ma bicave divinit nteó es, hi posan cles (ci una gra sts edific cir s, de romanu minat ls gra e). De de Ro ples n en s es van s doble ts és el Pa tats roman o a altres a l’emforum ciutat, do ents berna is d’especta l’accés de , aque um tie ne el tem , (ta ) ria sis da ple fòr tre hi s la ats gu ciu cú El rva Roma etre c de els monum , de edific tigue icis. En pes tar ara tem més cone drià. A les s dedic ma: la i Mine cas de tre històri d’edif ts amb bo tot els s, per perm En eta da, com s Entre s de Saturn En el Juno de Ro i Pòl·lux, temple fins i al cen rca lica Palatí. temple època d’A (Júpiter, ciutat haver temple situat pitoli i el re cas b els fòr um stor o me comp , un dels en prinna de la solia ia els un alt conam de Cà El carrer str uït bé hi ma pitoli rtants pel Ca ics hi hav ncòrdia. es va lei en alg municats A Ro i recon íada Ca ciutat. Tam ant s impo el temple nat, etc. anum s’ap la Co més co gust ls mé ls, m rom el lloc on l Se la Tr s a cada r i de S’hi taven es. per Au uns de les Vesta arxius de el foru ats a Càsto en bis). eré tribun van dedic le II aC ement són alg els m ple de es ven seves ples ma. Al seg indiscutibl (conciliu unals i se’n tar amb fòr um i la casa s quina deessa Ro ium, cra. a trib van por is del on ble lar Sa ver tir sta ific per po a seg la bu us es es el reemla Vi Els ed de Ve rn, el ta or i a gava ficar basíliqu igues, que es foren rati tu um era perad mple perbot emo botigu canvi. el te van edi de Sa tot el fòr fet o mm çar les ls. Les de a pavimple algun rat amb despla ts especia i oficines ls is co el te e travessav orar va fer co rca icia bancs Sil·la um, consific a me qu remem ensions de or, a ia fòr tador jud es per -lo. cipal s ed s per superi el dic erfície del plaçad taurar ifici ten , tics ns dim l’extrem 4. El oratiu s rei res st ed le I aC sup polí t de gra mne mmem ,i a 52 aC Aque Al seg r una gran a basílica t el va fer icis gus nts co cava un fus superfície colu senat. . L’any podem jà, menta i una nov ador Au a l’enenume stilius edif ara hi nia el ixe . Les una di, sev s mo de Tra s’a Ho enc reu per la 4.1 ir-h plià n di Clo a. El a llus tru rum e ns2. què es ent, l’em ficis que nt, l’am rei Tu al Fò nes ere bre un po brien tot ra o estàtu cos de li, qu va co Finalm amb els edi jà, finalme um en nstruir el y 113 rc Aure a colum t. So e co mar el Cèsar en figu s fòr ri an l’an l els qu a Tra ar, Le . cre s co lev de un de nov avui dia ifici , Juli e rel La cú nt va de Ma ies sobre relleu dia alçar la va torn 2.1. sonatg de baixos da en veure s. era l’ed , perquè quan la ge ny 344 aC lumna victòr es s’hi po mé lia cúria di , aixeca cia, o la co orar les es mica ria. L’a acle, mble Hosti un incen ma, la band ajana em Dà asse la Cú de pin A Ro de Curia na Tr sta de la per nera r comm tes de at a les uït lum pe m ma fus str stin i ue 0 Co de nq 18 ia. el no bles ifici de res la la co cap al i va ser , amb mo ria Jul ma (I) era l’ed n cèleb r celebrar d’Antoní a Cu ia l’edific Só eró ad de Ro cúr Cic cels, la omen ma, pe al Fòrum Fòrum mic de altra, an vincia local. at de ma (II) a Ro n s pro t de Ro una dreçar del sen oca de ciutat , es feie l Sena truir èp es va ics. stum Fòrum n ciava s de les ent les de fer ia àn b el co originar en mer icis. Tenie fòr um ca Úlp alm a am es van germ a ls es co van Basíli joria acion En els es, especi ana mfa sílic ials on me els jud c naus sees rel rom que es aC), la ma an trio cin La ba sílica tres soc Tot i mfals a ter ciutad 2.2. arcs tres o era la cen y 196 xenci La ba n cen es duien s trio romans. c Els s ere de Ma ini, l’an ), l’ar ien de s als us, ruir arc es i 4.2. sílique sílica mpon de les qu const ls exèrcit Luci Estert tus (81 cinc na r r de Ti La ba Les ba s polítiqu i es co pe a de s són im pla dició per fs de ion gular , s am l’arc Hispània, t d’obri made La tra reun triom mer va ser entar rectan nes, la mé fossin for Gàl·lia finalita aigües A la els la ). nta ont esm A b . e pri 15 rar i cal 2-3 leb quadrif dues a (el aceli una pla per colum el cas qu central, am va Arc Galer Roma era a públic ri. ntí (31 en u es ó es Medin l’arc de tat de la Re (Líbia). nsta berta una ocasi pe ment, parad a la na c de la ciu ia, t l’Im neral ures de Co ona i l’ar . La co alg Grèc mf de duran l’arc tral. Ge en dues alt s la llum a que en )ia Tarrag s de trio (203) i a I dC tré ) cav car o arc en gle r ra I dC , en els s’aixe rquè hi e (se i Seve or pla Entre (segle a exed pe rang interi ia un ptim de Berà l’exd’O r buits Se tre hav pe fal c de l hi feia un sos lta. ncipa triom nts l’ar amb vo ada es u pri porta la porta vir la la na . L’entr ca fer ser ència la ms de desta ). extre presid , com c. IV dC dels va la rtants da el pòrti (segle stal·la En un impo d’un i (inicia da ques on s’in per mitjà basíli ba xenc absis, t, haver ca de Ma lia, aca oposa hi va ca Jú ia VI síli trem Històr Roma aC), la ba la basíli i ) de aC 4 um (179 Al fòr Pòrcia (18 Emília ca ia VI sílica basíli Històr ), la ba 307 dC st. gu per Au s 3. El

270

ic edif

tim de Sep

Leptis er, a i Sev

Magna

XI CCLX

• 271

). (Roma nstantí ci i Co Maxen

LXX • CC

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

BATX IL L ERAT L L AT Í

2 cle 3

de l a L

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

l · le c

LLATÍ

ar ti b l’

tua l. N

’au to r

itz

itz al

a co

VD. a q u e st D nt d’

to r

nde

’au

epe

ind

l. N

ció

tua

za lit

Ed i t a

t pe

LLATÍ

l · le c

cia

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

de l a L

r Ed

2 cle 3

er cia

za lit ció ind

epe nde

t pe

r Ed

i to

ria

ar ti b l’

Ed i t a

as as

als ,S als ,S

A A

· ·

LLATÍ

ria

ord

LLATÍ

’ac

ord

AT BATXILLER

’ac

a tz

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

re a

a tz

at/ ecasals.c

2 llibre a digital del el format digitals i

la Mayor Agripina 33 d. C 14 a. C. — va ànic, a qui es militars. sa de Germ es campany gust i espo s nombros Néta d’Au absència seve en ar en les ia de l’exèrcit acompany que haur les regnes de pànic a prendre r així un atac ja que corria el Va arribar ns, t, i va evita del seu mari dels legionaris roma t derrotats a la esta moral a ns havien minat la dor de Rom que els roma a l’empera t fals rumor enfrontar itosa mor Rin. Es va de la sosp d’acusar-lo frontera del dia amb el ri, després aquesta gosa de fam. r mateix, Tibe Agripina va pagar t. a, on va mori del seu mari de Pandatàri ent a l’illa desterram

llatí-cata llati2ba els recursos

BATX IL L ERAT L L AT Í

i r a n o i c c di là

Trobaràs

Amb tot el vocabulari del llibre de l’alumne.

CURS 2016-2017

LLATÍ 1

AT BATXILLER

Cèsar quía Germànic d. C., Antio Roma – 19 15 a. C., que era eradors, ja grans emp Claudi, tan germà de tat amb tres Emparen Calígula i r en una ri, pare de poder frena cosí de Tibe atura el va lava com l’assenya mort prem i militar que militars de la sols la seva ra política grans , t un dels brillant carre Germània or. Considera ficar la província de a a emperad ció popular paci gran devo Roma, va història de guanyar una es militars. Va rebre rnar i es va pany la va gove exitoses cam íncies orientals i va les seves s. causa de mstàncie diverses prov ment de nyes circu , en estra el comanda quia, a Síria morir a Antio

Llibre de l’alumne

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web

NOVETAT CURS 2015-2016

DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍ AT BATXILLER

2 BATXILLERAT

BATXILLERAT BATXILLERAT

s’h

ns cio

duc

repr o · Le s

r O p t i ca l D i s c s

b r i cat p e

5 · Fa -201

794 B -3 al: le g

sit li

pò an

ns cio

duc

repr o · Le s

r O p t i ca l D i s c s

b r i cat p e -201

794 B -3

re a

5 · Fa

s’h

sit

al: le g

Un DVD per a l’alumne amb:

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4393-2

1 llibre a digital del el format digitals i

els recursos

DVD DE L’ALUMNE AT BATXILLER

1 BATXILLERAT

pò

at/llati1b ecasals.c Trobaràs

LLATÍ 2

BATXILLERAT LLATÍ

MATERIAL PER A L’ALUMNE

an Martí Dur

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-20 DEL CATÀLEG.

VD. a q u e st D nt d’

B -X

-201 XXX

5 · Fa

b r i cat p e

r O p t i ca l D i s c s

· Le s

repr o

duc

cio

s’h

re a

SA ls,

ls,

l. N

’au to r co

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

cia

za lit

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

Ca m

ial

ial to r

Ed i

per

za lit

to r

DIDÀCTICA

E d i t at

cia

Ed i

DIDÀCTICA

itz er

per

LLATÍ

tua

PROPOSTA

l · le c

LLATÍ

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

PROPOSTA

de l a L

E d i t at

2 cle 3

LLATÍ

re a

ar ti b l’

DIDÀCTIC

s’h

ord

PROPOSTA

cio

AT BATXILLER

duc

LLATÍ 1

repr o

itz

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

latin2ba

LLATÍ 2

et/ ecasals.n

PROPOSTA

DIDÀCTIC

LLATÍ

· Le s

’ac

to r

AT BATXILLER

r O p t i ca l D i s c s

’au

del libro

ato digital

es y el form rsos digital

s los recu

Encontrará

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba l. N

CURS 2016-2017

la Mayor Agripina 33 d. C ar 14 a. C. — va acompany a ànic, a qui Va arribar sa de Germ gust i espo es militars. t, Néta d’Au es campany del seu mari s nombros l absència mora la t en les seve l’exèrcit en hauria mina regnes de els pànic que prendre les de rumor que r així un atac ja que corria el fals Rin. Es va i va evita ns, frontera del naris roma otats a la dels legio ri, després en estat derr Roma mateix, Tibe ina romans havi dor de marit. Agrip a l’empera de t del seu enfrontar itosa mor ent a l’illa de la sosp desterram d’acusar-lo dia amb el aquesta gosa de fam. va pagar r a, on va mori Pandatàri

Proposta didàctica

AT BATXILLER

tua

M. Duran ez G. Martín F. Llorens

2 BATXILLERAT

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

b r i cat p e

l · le c

llibre a

5 · Fa

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

digital del

-201 XXX

de l a L

el format

B -X

BATXILLERAT

2 cle 3

digitals i

llati1ba

al: le g

ar ti b l’

els recursos

at/ ecasals.c

BATXILLERAT

Trobaràs

sit

ord

NOVETAT CURS 2015-2016

DVD DEL PROFESSOR

pò

’ac

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4971-2

AT BATXILLER Cèsar quía Germànic d. C., Antio Roma – 19 15 a. C., que era eradors, ja grans emp Claudi, tan germà de tat amb tres Emparen Calígula i r en una ri, pare de poder frena cosí de Tibe atura el va lava com l’assenya mort prem de la i militar que sols la seva ars ra política grans milit , t un dels brillant carre Germània or. Considera ficar la província de a a emperad ció popular paci gran devo Roma, va història de guanyar una es militars. Va rebre rnar i es va pany la va gove exitoses cam íncies orientals i va les seves s. causa de mstàncie diverses prov ment de nyes circu , en estra el comanda quia, a Síria morir a Antio

1 BATXILLERAT

al: le g

sit

pò

a tz

MATERIAL PER AL PROFESSOR

M. Duran ez G. Martín F. Llorens

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs. Recursos també disponibles a ecasals.cat

BATX IL L ERAT L L AT Í

BATXILLERAT 1 LLATÍ CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CM Competència matemàtica CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUA CL CD NOMINUM INFLEXIO

VERBORUM INFLEXIO

SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO

VERBORUM EVOLUTIO

STRUCTURA VERBORUM

INCIPIT

L’alfabet i la pronúncia. Morfologia nominal: els casos. La primera declinació. El present d’indicatiu del verb sum. El paradigma verbal: el present d’indicatiu. La segona declinació. Els adjectius de la primera classe.

La tercera declinació en consonant.

L’imperfet.

El datiu possessiu. Els adjectius substantivats.

El desenvolupament de l’escriptura. L’alfabet romà.

La formació de mots en català.

La tercera declinació en vocal.

El futur imperfet d’indicatiu actiu.

El predicatiu. El complement circumstancial de temps.

El llatí clàssic i el llatí vulgar.

La formació de mots en llatí.

III

Els adjectius de la segona classe.

Els temps de perfet.

El complement circumstancial de lloc.

Fonts de coneixement del llatí vulgar.

Els noms d’acció (I).

La quarta declinació. La cinquena declinació.

El pretèrit plusquamperfet. El futur perfet d’indicatiu actiu.

Els complements circumstancials de manera, causa, finalitat, companyia i instrument.

El llatí vulgar de la Tarraconense.

Els noms d’acció (II).

La veu passiva (I): temes de present.

La construcció de l’oració passiva.

El substrat, el superstrat i l’adstrat.

Els noms d’agent o d’acció (III).

El participi. La veu passiva (II): temes de perfet.

El participi. L’ablatiu absolut.

Mots patrimonials i cultismes. Doblets.

Els noms d’acció (IV).

L’imperatiu.

El pronom relatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (I).

Els noms d’estat o qualitat.

El comparatiu. El superlatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (II).

Els adjectius de qualitat.

L’infinitiu. La construcció personal amb infinitiu.

L’evolució de les consonants (I).

Prefixos que formen adjectius (I).

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

Els pronoms personals. Els demostratius. Els pronoms determinatius.

VI VII

Els pronoms possessius.

VIII

Els graus de l’adjectiu. Els numerals.

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

L’infinitiu.

Nominum inflexio: Els determinants i els pronoms interrogatius. Els pronoms indefinits. Els determinants pronominals. Invariabilia: L’adverbi.

El datiu de finalitat i el doble datiu.

L’evolució de les consonants (II).

Prefixos que formen adjectius (II).

Verborum inflexio: Els verbs deponents. Els verbs semideponents. Invariabilia: Les preposicions.

Les oracions causals.

L’evolució de les consonants (III).

Els diminutius.

El còmput del temps. Les oracions temporals.

L’evolució de les consonants (IV).

Els sufixos verbals.

XII

Composició de sum. La conjugació verbal.

Els verbs irregulars.

Ex latino sermone. Vocabula CL CD

BATX IL L ERAT L L AT Í

BATXILLERAT 1 LLATÍ

HISTORIA ET VITA CS CC RES PUBLICA

RES PRIVATA

VESTIGIA TEMPORIS

La fundació de Roma: entre el mite i la història Enees i els seus descendents. El rapte de les sabines. Els reis de la monarquia: Numa Pompili, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li, Tarquini el Superb. La mort de Lucrècia i l’exili de Tarquini. Els intents de restauració monàrquica. El valor històric de la llegenda fundacional.

La casa.

Mètodes de construcció. CS

El sistema polític de la República Les assemblees: el senat i els comicis. Les magistratures: magistratures superiors, promagistratures i magistratures extraordinàries. Història de la República romana La situació interior: les lluites socials. La política exterior fins a les guerres púniques.

Els vestits i el menjar.

La ceràmica.

III

La República: de les guerres púniques al final de la República Les guerres púniques. Els romans a l’Orient. La situació interior: les classes socials i la vida política. El final de la República. El primer triumvirat. El segon triumvirat.

Els esclaus.

L’epigrafia. CS

L’Imperi (I): Octavi August August, princeps senatus. La successió d’August. Tiberi. Calígula. Claudi. Neró. L’any dels quatre emperadors. La dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià. La dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Luci Aureli Còmmode.

Les carreteres i el transport naval.

La representació de l’emperador. CS CD

L’Imperi (II): els Severs Un període de pertorbacions i guerres civils. Dioclecià i la tetrarquia: primera tetrarquia, segona tetrarquia, tercera tetrarquia. Constantí: l’edicte de Milà i el concili de Nicea. Valentinià i Valent. Teodosi i el repartiment de l’Imperi. El final de l’Imperi d’Occident.

Les activitats econòmiques i la societat romana.

El retrat.

La ciutat CC Estructura de la ciutat: les muralles i el fòrum. Els edificis polítics i judicials: la cúria, la basílica. Els edificis religiosos: el temple. Els edificis commemoratius: les columnes, els arcs de triomf. Els edificis de diversió: el teatre, l’amfiteatre, el circ. Les termes. Els aqüeductes.

Els jocs.

Tècniques de representació.

VII

La religió CC El culte públic: els déus, les tríades, els sacerdots, els rituals, els sacrificis, el culte imperial. Les religions orientals: el judaisme, el cristianisme. El culte privat: els lars, els penats, els manes.

El matrimoni.

Sarcòfags. CS

VIII

L’exèrcit La legió imperial. Les cohorts pretorianes. La cavalleria. Els campaments. La vida quotidiana del soldat. La marina. El dret La llei de les XII Taules i les primeres lleis. El dret a la República: el naixement dels juristes professionals, el ius honorarium, l’època clàssica, el dret postclàssic.

L’educació i els jocs.

Monedes. CS CD

Roma a Hispània CC Els primers pobladors. La Ibèria cartaginesa. La invasió romana: la conquesta de celtibèria, les guerres civils, les guerres càntabres, la romanització. L’organització provincial: divisió provincial de la República, divisió provincial d’August, divisió provincial de Caracal·la, divisió provincial de Dioclecià. L’organització política local. L’economia a la Hispània romana: les mines, la pesca i la indústria del garum, l’agricultura, la moneda. Les ciutats. Hispània a l’època de la caiguda de l’Imperi romà.

Els monuments d’Hispània. CC

Mosaics.

BATX IL L ERAT L L AT Í

BATXILLERAT 2 LLATÍ CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CM Competència matemàtica CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUA CL CD NOMINUM INFLEXIO/ VERBORUM INFLEXIO

NONNULLAE REGULAE SYNTAXIS

ANTHOLOGIA SIVE FLORILEGIUM

VERBORUM EVOLUTIO

STRUCTURA VERBORUM

El subjuntiu.

Valors de CUM.

Mitologia i faules.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

Subjuntius irregulars. Verbs impersonals.

Valors de CUM.

Mitologia i faules.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

III

Gerundi i gerundiu.

Valors d’UT.

Mitologia i faules.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

Els casos nominatiu i vocatiu.

Valors d’UT/NE.

Mitologia i faules.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

INCIPIT

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

v VI

El cas acusatiu.

Valors de QUOD.

Cèsar.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

El cas genitiu.

L’oració composta: coordinació.

Cèsar.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

VII

El cas datiu.

L’oració composta: subordinació substantiva.

Cèsar.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

VIII

El cas ablatiu.

Les adverbials finals.

Cèsar.

Del llatí al català. Fonètica.

Parasíntesi.

Ex latino sermone. Vocabula CL CD

El cas ablatiu.

Adverbials causals i consecutives.

Autors de la literatura llatina.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

El supí. La conjugació perifràstica.

Adverbials comparatives.

Autors de la literatura llatina.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

La consecutio temporum. L’atracció modal.

Adverbials condicionals.

Autors de la literatura llatina.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

XII

Estil directe i estil indirecte.

Adverbials concessives.

Autors de la literatura llatina.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

Ex latino sermone. Vocabula CL CD LITTERATURA HISTORIA LITTERATURAE LATINAE CS CF

PARTICULATIM CA

LOCI COMMUNES CC

La transmissió de la literatura llatina i la seva distribució per gèneres.

Materials i suports d’escriptura.

Carpe diem.

El teatre llatí. Tragèdia i comèdia. Fabula cothurnata, palliata, praetexta i togata. Plaute, Terenci, Sèneca.

Amfitrió, de Plaute.

Theatrum mundi.

III

La historiografia llatina. Orígens de la historiografia. Historiografia d’època republicana: Cèsar, Nepos, Sal·lusti.

Guerra de les Gàl·lies, de Juli Cèsar.

Homo viator.

La historiografia llatina d’època imperial: Tit Livi, Tàcit, Suetoni.

Ab urbe condita, de Tit Livi.

Ubi sunt?

L’oratòria. Les diferents escoles o models d’oratòria. Ciceró.

Catilinàries, de Ciceró.

Locus amoenus.

La poesia èpica. Origen de l’èpica. Livi Andrònic, Nevi, Enni. Virgili. Èpica posterior a Virgili.

Eneida, de Virgili.

Amor post mortem.

VII

L’elegia, la sàtira i l’epigrama. Ovidi. Marcial.

Metamorfosis, d’Ovidi.

Militat omnis amans.

VIII

La poesia lírica. Els poetae novi i Catul. Horaci. Poesia lírica de Virgili.

Odes d’Horaci.

Beatus ille.

Escriptors de la llatinitat tardana. Breu panorama de la literatura llatina medieval.

Etimologies, de Sant Isidor de Sevilla.

Vanitas vanitatis.

BATX IL L ERAT L L AT Í

LITERATURA NOVETAT PRIMAVERA 2015

El pescador de esponjas Susana Fernández

El pescador de esponjas SUSANA FERNÁNDEZ GABALDÓN Hace ya más de 3500 años floreció en el mar Egeo una de las culturas más brillantes de toda la Antigüedad, la civilización minoica. La isla de Creta fue su cuna y, según los relatos de famosos historiadores griegos, el mítico rey Minos gobernó el periodo más fascinante de su historia, desde su espléndido palacio de Cnosos. Sin embargo, el mundo cretense cambió súbita e inesperadamente el rumbo de su historia justo en su periodo de mayor apogeo. 978-84-8343-391-1 A PARTIR DE 14 ANYS Edició en castellà

ALTRES LECTURES L’Odissea Adaptació d’ALBERT JANÉ 978-84-8343-181-8 A PARTIR DE 12 ANYS

Ana y la Sibila ANTONIO SÁNCHEZESCALONILLA 978-84-934826-0-2 A PARTIR DE 12 ANYS Edició en castellà

Cada títol disposa d’una guia de lectura a la web de bambulector.cat juntament amb el material següent: un test autoavaluable. un PDF per imprimir i resoldre en paper. activitats multimèdia relacionades amb el tema de l’obra.

Tigre, tigre LYNNE REID BANKS 978-84-8343-115-3 A PARTIR DE 14 ANYS Premis: –Publishers Weekly 2005 –International Latino Book Award 2011

Veni, vidi, vici (Julio César) LLUÍS PRATS 978-84-218-3839-6 A PARTIR DE 12 ANYS Edició en castellà

Les guies de lectura es basen en un enfocament competencial i les activitats s’organitzen d’acord amb els processos de lectura de l’informe PISA: obtenció d’informació, interpretació del text i reflexió i valoració sobre el tema i el contingut.

Per a més informació, visita bambulector.cat E S O/BAT XIL L ERAT C ULT URA C L ÀS S ICA/ L L AT Í

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats: Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat CU LT U R A C L ÀS S ICA / L L ATÍ

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT EN UN SOL ESPAI.

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat de mostra de totes les novetats. Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic al docent: docencia@editorialcasals.com

LLIBRE DIGITAL Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només per al professor, i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorperar els recursos i activitats propis. En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma

ecasals.cat CU LT U R A C L ÀS S ICA / L L ATÍ

SYC1501

editorialcasals.cat ecasals.cat bambulector.cat

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Atenció al client Tel. 902 107 007 casals@editorialcasals.com