FILOSOFIA
EDICIÓ EN CATALÀ
BATXILLERAT
2015 2016
ÍNDEX BATXILLERAT Filosofia Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts
4-5 6 7
8-11
ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals
12-13
ALTRES MATERIALS Educació per a la ciutadania Material per a l’alumne i per al professor Índex de continguts
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
14 15
2
FILOSOFIA FILOSOFIA 1
Karl Raimund Popper Viena, 1902 - Londres, 1994
3
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
BATXILLERAT
Les ferides de la Segona Guerra Mundial, així com la pèrdua de la confiança en el progrés pròpia d’aquesta dramàtica època, van suposar que la reflexió filosòfica se centrés en l’ésser humà i en la recerca d’uns valors universals que permetessin reconèixer-ne la dignitat inalienable. Popper és un bon exponent d’aquest tomb del pensament contemporani. Es va fer molt famós per les seves reflexions sobre l’abast i els límits de la ciència i per la seva crítica dels totalitarismes.
ecasals.cat/filo1ba
1 Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
BATXILLERAT
U. Ferrer (coord.) J. C. Abellán E. Alarcón J. Aranguren J. Barraca P. Cobreros L. Gordillo Ó. Pintado Á. D. Román A. Sastre
NOVETATS PER AL CURS 2015-2016
BATXILLERAT FILOSOFIA
CLAUS DEL PROJECTE
2
Abordatge sistemàtic dels grans interrogants i temes del saber filosòfic, sense desvincular-los del seu desenvolupament històric.
L’ÉSSER HUMÀ
LA PERSONA: NATURALESA, CULTURA I DIGNITAT
El pensament antic situa el cosmos al centre de la realitat. L’ésser humà és una part d’aquest cosmos i està sotmès a les seves lleis. El destí de la vida de l’home està predeterminat; no depèn de les accions humanes. Aquest sotmetiment a la naturalesa suposa una visió pessimista de l’existència humana. Homer (segle viii aC), el poeta èpic per excel·lència, ho expressa així a la Ilíada: «Enlloc no hi ha res / més miserable que l’ésser humà / d’entre tots els éssers que respiren / i s’arrosseguen sobre la Terra».
Si això fos així, es podria afirmar que alguns individus de l’espècie humana no són persones i, per tant, no són subjectes dels drets humans, ja que no disposarien de la dignitat absoluta pròpia de les persones. Per això, hi ha qui exigeix que es tingui consciència de ser persones, per reconèixer-los dignes i subjectes de drets. D’aquesta manera, neguen el valor de persones als embrions, als fetus, als nadons, als malalts terminals i als ancians senils.
ACTIV ITATS 12. Justifica la veritat o la falsedat de les afirmacions següents. a) La riquesa d’una persona fa que una de sola valgui, d’alguna manera, com tota la humanitat. b) La persona és reconeguda com a tal per la comunitat humana. c) La dignitat humana rau en l’autoconsciència
Segons Sòcrates, l’escepticisme dels sofistes no respon la preguna sobre l’ésser humà. Aquest és l’únic ésser que es pregunta per si mateix. I la resposta no pot ser «el que a mi em sembla», sinó quelcom que transcendeixi el pla subjectiu i que cal intentar descobrir. És per això que un dels grans lemes de Sòcrates sigui el cèlebre «coneix-te a tu mateix». L’ésser humà apareix com un ésser moral.
Enfront dels autors que defensen aquest punt de vista, cal afirmar que la dignitat humana no resideix en el fet que l’home pensi, actuï lliurement o estimi, sinó que, com a ésser personal, sigui capaç de tot això, encara que, per exemple, una malformació del cervell o un estat psicològic determinat li impedeixi d’exercir aquests actes.
Plató intenta fonamentar les intuïcions socràtiques. El descobriment de la intel·ligència racional i la seva obertura a la realitat el porta a defensar la immortalitat de l’ànima humana. L’home està vinculat, a través de la seva ànima, a un món que es troba més enllà del que és material. Aquest món, singular i contingent, és només una ombra de la veritable realitat.
Si la dignitat de la persona és absoluta, primordial o fonamental, cal que aquesta dignitat es basi en el nostre jo real, i no pas en el jo psicològic o autoconsciència. No tenim cura dels nounats només perquè en el futur podran raonar i actuar lliurement, sinó pel seu ésser. I, si es moren, no els plorem per allò que haurien pogut ser en el futur, sinó, sobretot, per allò que ja eren.
13. Busca dues experiències en què, com en el perdó, siguin un reflex de la dignitat personal. Explica per què.
De la mateixa manera, les persones podem donar afecte a aquells que pateixen deficiències físiques o psíquiques, encara que el seu cos no permeti que la seva personalitat es manifesti. I aquest afecte no és només i exclusivament un acte de generositat absurd o sense sentit per part nostra. És la resposta, natural i humana, al bé incommensurable que cada persona és en si mateixa.
Aristòtil planteja la unitat d’ànima i cos. En els cossos, l’ànima «anima» la matèria i fa que sigui viva, orgànica. En el cas de l’home, a més, l’ànima es caracteritza per la seva racionalitat i, per tant, per la seva immaterialitat. Tanmateix, l’intens intel·lectualisme* ètic tant socràtic com platònic encara pesa molt sobre Aristòtil. Això l’impedeix superar determinats tòpics de la seva època, com ara que els bàrbars i els esclaus són individus d’una condició inferior als ciutadans de la polis, perquè en ells predominaran l’instint i la sensibilitat sobre la raó.
152
08_Filosofia_1Bach.indd 152
BI
EL SABER
FILOSÒF
IC
m El mapa
. Aquests mental» i «mapa posició visual d’ex del tècnica lls, des rents nive el què s en dife ençar, ò, rau en relacion blen per cia, per Per com les seves l parteix es s’assem La diferèn de i qua lar. a term del ticu dos d’un tem en o tema, més par tinguts general a mental, al que és més map dels con fins te l el cep e). genera erior. En est llibr tual el con que és més part sup fet en aqu a concep la a map s’ha el en col·loca nt (com confet que uts, es del docume zació dels de conting t central visualit la resta a la par ràpida en facilita col·loca re una qual cosa met la per s, canvi, es atge de relacion té l’avant les seves tal de i a men del tem El mapa ortants més imp . tinguts antetge i l’apren l el record pa menta
Púgil en repòs (segle i aC). Escultura grega clàssica, d’autor anònim.
Actualment, perviu una certa visió sofista. Segons això, es parla de danys col·laterals per referir-se a les víctimes civils d’un conflicte bèl·lic, de reubicació de ciutadans per ocultar les deportacions, o d’embrions sobrants per fer referència als milers d’éssers humans destinats a la seva eliminació. Sembla que, en determinats moments, l’únic criteri veritable és allò que és útil o pràctic.
l ma
08_Filosofia_1Bach.indd 153
e1
de nod o Elements conceptes criuen els a cada quals s’es rent per or dels etiqueta color dife a l’interi triar un ts pintats venient o quadra a. És con . era que tem tat) Cercles man del uni es. Nod ncials de la cret, de més esse a mental BBBB al més con s. BBBB node 2 BBBB la les dades BBBB general geu el map BBBB BBBB bifurcacion es o a BBBB BBBB del més BBBB BBBB BBBB nodes (ve BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ts nodes, a diversessobre de les fletx BBBB a BBBB un dels BBBB BBBB ren lloc BBBB cion BBBB BBBB a BBBB dife BBBB BBBB a rela BBBB BBBB els BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB i es dón ades BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Uneixen BBBB ceptes que BBBB BBBB BBBB es, situ BBBB BBBB BBBB BBBB entre ells BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Fletxes. dels con BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB relació enllacen els nod BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB t a partir BBBB BBBB BBBB eix una BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB S I SBBBB BBBB BBBB BBBB s que BBBB BI BBBB BBBB enuncia BBBB T EBBBB BBBB s’establ BBBB BBBB BBBB NBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB S Í BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB es. Paraule en construir un BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB uet BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Etiq BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB met BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB i que per BBBB BBBB Orientar BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB nostra BBBB BBBB la BBBB meitat, BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB l? BBBB BBBB BBBB BBBB els BBBB ABBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB SORPRES BBBBBBBB BBBB vida BBBB BBBB LA BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB a. CreaBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pa menta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ma BBBB BBBB s del tem BBBB BBBB BBBB BBBB a BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB un lear BBBB BBBB rest BBBB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB la BBBB BBBBBBBBBBBB BBBB ens fa BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB dades nuc BBBB BBBB BBBB ajuda a BBBB BB BBBB BBBB DUBTE BBBB BBBBBBBB BBBB BBBB . Col·loca BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BB Com es BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB tit BBBBELBBBB BB BBBB neix de BBBB tes i les BBBB BB BBBB ar BBBB BBBB nuclear BBBB BBBB BBBB sen BB BBBB cep BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBBBB Qüestion BBBB el BBBB BBBB BBBB BB BBBB con idea BBBB BB BBBB BBBB BBBB e, BBBB BB BBBB BBBB la BBBB BBBB BB nostres BBBB BBBB BB elsBBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB mpl BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB prejudicis cciona els BBBB a al mig IÓBBBB BBBBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB per exe BBBB lls BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB LA COMMOC BBBB BBBB nive BB BBBB BBBB 1r Sele BBBB BBBB IAL BBBB BBBB i hi situ BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB seguir, BB BBBB BBBB ant BBBBBBBB BBBB BBBB BBBB EXISTENC BBBB BBBB BB BBBB BBBB ells BBBB BB BB BB BBBB pot BBBB BB BBBB BB situ BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB SABER BBBB is BBBBBB (es BB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB EL BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BB Fes BBBBBBBB BBBB nodes amb BBBB BB BBBB que vag BBBB BBBB eralitat BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBBBBBBBB FICBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB centre. BBBB BB BBBB FILOSÒ BBBBBB BBBB BBBB EL BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBBBBBB BBBB A mesura BB BBBB lls de gen BBBB BBBB EMENTBB BBBBBBBB BBBB y del BB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB ). BB BBBB BB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BB nive BBBB RECONEIX BB llun BBBB BB BBBB CIA BBBB BB BBBB BBBB FIC otge BB BB BBBB BBBBBB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB BB DE LABBBB per BB IGNORÀN BBBB més BBBB rell BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB SABER FILOSÒ BBBB BB BBBB BBBB es BBBB BB BBBB daran BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ques del BBBB BB BBBB BB BBBB BItalELdist BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBs. BBBB BBBB BB BBBB divideix BBBB BBBB BB BBBB BBBB ingi BBBB BBBB BB BBBB BBr-lo BBBB BBBB BBBB BBBBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB nivells que BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB de les bus BB enBBBB BB BBBB BBBB BB BB BBBB r BB BBBB BBBB BB BBBB ests BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB cerca BB BB BBBB BB per BBBB BB BBBB BB BBBB BBBBeix colo BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB rentsBB BB crets, aqu BBBB BBBBBB un saber BBBB BBBB BBBB mat BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBBBB BBBB del BBBB BBBB BB BBsibl BBBB BBBB BB BBBB eBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB més con BB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB colors dife BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB t BBBB BBBBBB més BB BBBB BB BBBB pos BB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB gus BBBB BB BBBB BB BBBB BB del és BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BB BBBB si c: BB BBBB BBBBBB BBBB teu BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB lògi BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB reBB BB BBBB BBBB fletxes,BBBBBB BBBB BB BB A BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB servir al BBBB BBBB ord BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB tar BBBB BB FILOSOFI BBBB BBBB BB BBBB BB eix unBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB Orien BB BBBB BBBB A es amb BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB mat BBBB BB BBBB BBBB BB uin PRÀCTICA BBBB BB BBBB BBtBB BBBB FILOSOFI BBBB BB BB BBBB BB nod BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BB a seg BB BBBB BB BB A BBBB BBBB BB d’un BBBB BB BBBB BB els BBBB BB BB BB BBBB BB BBBB nostrBBBBBB BB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB en, TEORÈTIC BBBB BB BB laBBBB BBBB na BBBB BB BB queBBBBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pte BB BBBB BB BBBB BB BB BB BB BBBB BBBB BB l parteix BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB vida BBBB BB com BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB RESA BB 2n Relacio BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB s en BBBB BB BBBBBBBB BBBB BBBB LA SORP in.BBBBBB BB BBBB BBBBBB BBBB BBBB e del qua BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB con BBBB BBBB TingueBB BB cretBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB LLIURE BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB que el nod BBBB BB BBBBBBBB el BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB ticular. BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB iu una BB BBBB es que BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB més par BBBB escr BB BBBB BBari: BBBB BBBB BBBBBBBBBBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBess BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB rses fletxBB BBBBnec BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB gran al BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB dive BBBB BB BBBB BB en BB BB RIGORÓS BBBB BBBB ens BBBB BB BB BBBBBBBB BBBB ,BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB era BB BBBB BBBB BBBBBB BB BBBB queBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB sideris BB BBBB en sortir BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BBBBBB BBBB a BB BBBB BB BBBB DUBT BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB E BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB ajuda man BBBB BBBB BB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BBBB BB de BBBB ELBB n ho con BBBB node pod BBBB tes, BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB qua BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB de BB cep BB BBBB BB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB neix BBBB BB con BBBB BB fletxes BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB RADICAL BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB ionar BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB Qüest BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB un delsBB BBsen BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB ueta les BB BBBB BBBBBB BBBBBB BBBB BBBBBB BBBB BB BBtit. BBBB BB BBBB es BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB - BBBB BBBB BBBB BBBB nostrBBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB 3r Etiq aci cada BBBB BB els BB BBBB BB BB BBBB BB nya BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB amb BBBB BB BB enll BBBB BBBB BB BBBB BB t BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB icis BB BBBB BBLBBBBBBBBBB BBBB que BBBB BB BBBB BBBB UNIVERSA BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBallu BBBB BB , per prejud BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB ellsBB OCIÓ BBBB BBBB BBBB BBBB BB un enuncia BBBB BB BBBB BB paraula BBBB BBBB BBBB BBBBBB BB BB BBBB niv BBBB s BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB LA COMM BB BBBB BBBB ent BBBB BBBBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB resulti BBBB rentsBB L BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pon BB BBBB BBBB BB BB en BB BBBB BB BB ENCIA dife BB BBBB BBBB BB BB BBBB res BB BBBB BB BB BBBB s, BBBB BB BB BB BB cor BBBB EXIST els BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB i les llegir-lo BBBB BB BB BBBB BBBB rminat BBBB BB tal BBBB rsBB ER BB BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB per BB colo BB SABBBBB BB BBBB BBBB talBB BBBB BB tsBB gin dete ELBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ren BB s’ha BB men BB BBBB a BB BBBB BB BB BB BBBB BB BB BBBB BB ja BB dife BB BB BB BB BB BB BBBB BB BBBB map IC l BBBBBBBB BB BB BB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB SÒF l alBB BB BBBB BBBB amb els EL 4t Un cop BBBB ia idea BB BBBB d’ulBB FILO BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB SerBB BB BBBB BBBB BBBB BB centre, BB MENT BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB altre cop BB BB BB nod BBBB BBBB NEIXEes. BBBB BB BB BB BB un BB BB BB r BB els BB RECO BB BB IA BB BB BB BB ment del BB fes rreBBBB BB BBBBrecóBB entre DE BBBB des, BB BBBB IGNORÀNC BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB LA BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB nexions uéssim etiqueta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pog BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB es BBBBBB fletxes elsBB BBBB BBBB més con BBBB BB BB BB BB BB BB BB es, BB blir BB BB BB ix BB BB BB nod BB BB divide esta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ol dels BBBB BBBB BBBB BBBB e).BBBBBB BBBBBBBB BBBBBBBB BBBB enBBBB BBBB BBBB BBBB d’intentar BB sibl BBBB BBBB BBBB BB BBBB pos BBBB BBBB BB de qualsev pre ésBB BB BB cerca BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB tint BBBB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB un saber BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB que, par no sem BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB i que això BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB tots (tot BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB EL SABER
Intel·lectualisme: doctrina filosòfica segons la qual qualsevol realitat és susceptible de ser coneguda per la ment humana. En ètica, defensa que el mal és fruit de la ignorància, per la qual cosa saviesa i virtut s’equiparen.
153
31/01/15 12:00
IA FILOSOF TORI DE LABORA ental l? pa menta tual» x un ma concep consistei e «mapa en una ingir entr En què cal dist constitueix
La sofística deixa en un segon pla el cosmos i centra la seva reflexió en l’home. Els sofistes reivindiquen la intel·ligència i la iniciativa humana sobre totes les coses. Protàgores (c. 484 aC) pronuncia la següent frase cèlebre: «l’home és la mesura de totes les coses». L’ésser humà esdevé un individu subjecte als seus interessos i desitjos.
En aquesta línia de pensament, se sosté que el criteri per definir la persona és ser reconeguda com a tal per la comunitat humana, és a dir, que el fet que algú sigui considerat persona o no depèn del fet que els altres li concedeixin aquest estatus.
14. Quina relació hi ha entre la dignitat personal i els drets humans?
Tractament, teòric i pràctic, de les destreses de raonament i d’investigació pròpies de la filosofia (el comentari de text, la dissertació, el debat, l’anàlisi filosòfica d’obres d’art, etc.).
El pensament grec
Sovint s’identifica el fet de ser persona amb tenir en el present la capacitat de pensar. D’aquesta manera, segons s’ha arribat a dir, aquells que encara no han pensat, o aquells que han deixat de fer-ho, poden ser humans, però encara no són persones (o ja no en són) i, per tant, no tenen dignitat humana.
Ésser humà, Homo sapiens. Article de N. Jouve de la Barreda.
8
I
5. PANORAMA HISTÒRIC
4.2. Tots els éssers humans són persones?
El balancí, núm. 2, de H. Moore. Segle xx. El dret fonamental a la vida suposa l’obligació de cuidar i respectar tota existència humana.
SÍNTES
BI
1
BIV
B BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB IC BB BBBB BB BB BB SÒF BB BB BB BB BB FILO BB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BB EL SABER BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BBBB BB BB BB BB ar BB BB BB BB BB BB ent BB BB BB BB OriBB BB BB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB tra BB BB BB BBBB BB BB nos BB BB BB la BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB ENT BBBB BBBB BBvida BB BBB BBBB BB BB BB RAM BB BB BB BB BB BB BB STO BB BB BB BB BB BB L'A BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB ensBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB DUBBB BBBB BBBB TE BBBB BBBB BBBB ajuda a BBBB BBBB EL BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB de BBBB BBBB BBBB BBBB neix BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB Qüestionar BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB tres BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB els nos BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB icis BB BB BB jud BB BB BB BB BB BB preBB BB BB BB BB BB BB CIó BBBB BBBB BBMO BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB LA COM BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB AL BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB STENCI BB BBBB EXIBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB R BB BB BB BB BB BB BB BB BB SABE BBBB BBBB EL BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB ICBB BB BB BBBB ÒF BBBB BBBB BB OS BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BB FIL BB BB BB BBBB EL BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB EIXEMENTA BBBBBB BB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB RECON BBBB BBBB BB BB BBBB NCI BB BB BB BB BB BB BB ORÀ BB BB BB BB BB BB IgN BB BB BB BB LABB BB BBBB BBBB BB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBDE BB BB BB es BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB divideix BBBB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB en BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BB BBBB cerc a BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB er BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB un sab BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB IA BB BB BBBB SOF BBBB BB BBBB BB BB BBBB FILO BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB CA BBBB BBBB BBBB IA BB BBBB BBBB CTIBB BB BBBB BBBB PRÀ BB BBBB FILOSOF BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB TEORÈT ICA BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BB esa BB BBBB la seva BB BB BB savi BB BBBB BB dia BB La BB BB BB BB BB BB és BB B BB BB itat BBBB estu BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB pròpiaBB BBBB BBBB BBBB final BBBBBB BB dia BB BB BBBB BB estu BB BB BB BB BB BB BB B BB BB BBBB RE BBBB BBBB LLIU BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB B BB BB BBBB BBBB BBBB L’ACCIÓ BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB el seu BBBB BBRac BBBB BBBB BBBB ional BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB és BBBB I EL BBBBHUMANA BBBB L’ÉSSER BBBB BB BBBB BB ursiu BBBB BBBB BBBB BBBB mètodeBBBBdisc BBBB BB BB BBBB BB T BB BB BB BB BB BB MEN BB BB BB BB BB BB BBBB RIgORó CONEIXEBBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBSBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB t BBBBBB BBBB BBBB BB BB BBBB men BB BB BB BB BB fona BB BB El BB BB BB BB BB BB BB BBBB indaga BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB últim BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ICAL BB BBBB RADBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB La totalitat BBBBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB d’allòBB BBBB abasta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB és real BBBB BBBB BBBB BBBB B que BBBB BBBB BBBB BB L BB RSABB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB UNIVE BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BB 15 11:50 BB 31/01/ BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB 18BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB 18 BB BB _1Bach.indd BB 01_Filosofia
31/01/15 12:00
FILOSÒFIC
SÍNTES
IS
la seva finalitat és
el seu mètode és
indaga
abasta
La saviesa pròpia
Racional discursiu
estudia
estudia
I EL L’ÉSSER ENT CONEIXEM
L’ACCIÓ HUMANA
El fonament últim
La totalitat d’allò que és real
18
20
_1Bach.indd
01_Filosofia
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
20
11:50 BB BB 15 BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB 31/01/ BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBOFIA BBBB BBBB BBBB BB FILOS BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBTICA BBBB BBBB FILOSOFIA BBBBPRÀC BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBÈTICA BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBTEOR BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB la seva a BBBB BBBB BBBB BBBB BBBBLa saviesBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB estudia BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB finalitat és BBBB BBBB BBBB BBBB pròpia BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BBBB BBBB BBBB estudia BBBBBB BBBB BBBB LLIUR BBBB BBBB BBBB E BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Ó BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB L’ACCIBB BB BBBB el seuBBBB al BBBB BBBB BBBB Racion BBBB BBBB BBBB BBBB BBBBHUMANA BBBB BB BB BB EL BBBB és BB I BB BB e R BB BB BB BB BB BB BB BB BB mètod BBBBdiscursiu BB BB BB BBBB BBBB BBL’ÉSSE BBBB T BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB CONEIXEMEN BBBB ÓS BB BBBB BBBB BB BBBB BB RIGOR BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB fonamBB BBBB ent BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB El BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB indaga BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB últim BBBBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB AL BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB RADIC BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB at BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB La totalitBBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB abasta BBBB d’allò BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB és real BBBB BBBB BBBB que BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB RSAL BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB UNIVEBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB 18BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB
4
LÒGICA O ELS LÍMITS DEL PENSAMENT
3
DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES 1.
Segueix les pautes anteriors per escriure un assaig (de 500 paraules com a màxim) a favor o en contra d’aquesta tesi:
L’Estat hauria de prohibir fumar. Per fer l’assaig, et pot ser útil tenir en comptes el següent: • Fumar és perjudicial per a la salut. • L’Estat recapta molts diners en concepte d’impostos sobre el tabac. • La seguretat social té despeses importants que deriven de tractament per malalties provocades pel consum de tabac.
3
• Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb la seva salut. • El tabac redueix l’esperança de vida dels fumadors i, per tant, suposa un estalvi en pensions. • El fumador troba plaent l’activitat de fumar.
Batalla argumentativa • El professor ofereix una tesi que permeti argumentar-hi tant a favor com en contra, i assigna un nombre a cada un dels estudiants que formen la meitat de la classe. • Cada un d’aquests alumnes ha d’escriure un assaig argumentatiu (a favor o en contra de la tesi proposada) i marcar el seu text amb el nombre que el professor li hagi indicat.
Desenvolupament explícit de les competències clau i de les transversals.
• A continuació, el professor assigna cada un d’aquests assajos als alumnes de la meitat restant de la classe perquè l’analitzin (és convenient que el professor tingui un registre amb el nombre corresponent a cada parell d’alumnes: assagista i comentarista). • Marcar els assajos amb nombres garanteix que el procés sigui totalment anònim, perquè l’assagista no sap qui serà el seu comentarista i viceversa. • Quan ja s’hagin lliurat tots els assajos i els comentaris, el docent pot seleccionar-ne les millors mostres per discutir-les a classe.
61
03_Filosofia_1Bach.indd 61
LA REFLEXIÓ ÈTICA
31/01/15 11:52
9
DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES Fes un cinefòrum sobre la pel·lícula El dilema, de Michael Mann.
1.
Per fer la presentació de la pel·lícula, es poden consultar pàgines web en què hi hagi crítiques cinematogràfiques i entrevistes amb el director de la pel·lícula. Completa aquesta taula per facilitar l’anàlisi prèvia al debat.
Personatge
Don Hewitt
Professió
Executiu i productor de la CBS, creador del programa 60 minuts. Bergman i Wallace treballen per a ell.
Dilema moral que se li planteja Emetre o no emetre l’entrevista a Wigand, amagant una informació clau i fent estèril el sacrifici de Wigand.
Aspectes de la seva vida que pot perdre El seu càrrec a la cadena de televisió i el seu estatus social.
Decisió que pren i motiu
No emetre l’entrevista per no enfrontar-se als directius de la CBS i per conservar el seu lloc.
Conseqüències reals o hipotètiques de la seva decisió Deixa Wigand en una situació precària. Perjudici per a la salut de moltes persones. Trair-se un mateix.
Jeffrey Wigand Lowell Bergman Mike Wallace
Guia per realitzar el cinefòrum : a) És correcta la decisió de Jeffrey? Amb quina paraula es podria definir el seu comportament? b) Se li podria objectar que el fi no justifica els mitjans? c) Davant de qui se sent responsable? Quines diverses lleialtats se li plantegen? d) Quines dimensions de la llibertat entren en joc en la seva acció? e) Quins són els diversos béns que persegueix? Quina jerarquia de béns es desprèn de la seva manera d’actuar? f) Què impulsa la seva acció: l’orgull, la venjança o l’altruisme? g) Com viu Jeffrey els cinc moments de l’acció humana estudiats en aquesta unitat? h) En un balanç final, què perd i què guanya Jeffrey? i) La pel·lícula té un final feliç per a Wigand i per a Bergman? 2. Recopila dades biogràfiques sobre un dels metges que han mort a Sierra Leone en la seva lluita contra el virus de l’Ebola. Contrasta la notícia de la seva mort en diversos mitjans de comunicació. Assegura’t que les fonts informatives que fas servir siguin precises i veraces. A partir de les dades obtingudes, elabora un podcast d’àudio o vídeo en què informis sobre la notícia i reflexionis sobre el que podem aprendre del seu exemple pel que fa al bé humà i la seva dimensió social.
177
09_Filosofia_1Bach.indd 177
31/01/15 12:01
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
5
HISTOR
DE HISTÒRIA FIA O LA FILOS OSOFIA 1 IA DE LA FIL
FILOSOFI A
AT BATXILLER
tein Wittgens f Johann Ludwig Jose Cambridge, 1951 — , però Viena, 1889 filosòfica ació gran form lemes que rebre una dels prob alls gran part tein no va Wittgens Els seus treb la seva obra història. aplegar en llarg de la Va defensar al va saber segle XX. ha plantejat rtants del ficar el la filosofia més impo a de clari entre els ofia: havi lògica, es troben dis sobre a de la filos it. Els estu uesta terapèutic la finalitat dir amb sent d’altres autors d’aq o no es pot uest i màtica. que es pot uatge d’aq de la infor ques i lleng upament matemàti desenvol facilitar el època van
2
llibre a
digital del
6
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
AT BATXILLER
er und Popp Karl Raim 1994 - Londres, la Viena, 1902 així com Mundial, na Guerra d’aquesta de la Sego rés pròpia en el prog Les ferides filosòfica la reflexió la confiança rs pèrdua de suposar que d’uns valo època, van la recerca dramàtica humà i en la dignitat en l’ésser nèixer-ne se centrés etessin reco nent d’aquest tomb que perm expo universals famós per és un bon va fer molt le. Popper cia orani. Es inalienab s de la cièn nt contemp st i els límit del pensame sobre l’aba s. reflexions totalitarisme les seves crítica dels i per la seva
(coord.) U. Ferrer J. C. Abellán E. Alarcón ren J. Arangu J. Barraca s P. Cobrero o L. Gordill o Ó. Pintad án Á. D. Rom A. Sastre
CURS 2016-2017 NOVETAT CURS 2015-2016
1 ecasals.c
Llibre de l’alumne Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4961-3
el format
llibre a digital del el format digitals i
2 BA AT BATXILLER AT BATXILLER
1 BA
digitals i els recursos Trobaràs at/filo1ba
at/filo1ba ecasals.c els recursos
Trobaràs
1 FILOSOFIA
BATXILLERAT FILOSOFIA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
2 BA
Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4032-0
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-11 DEL CATÀLEG.
DVD DEL PROFESSOR Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.
MATERIAL PER AL PROFESSOR A FILOSOFI
ro d
ucc
ion
ss
’ha
n
re a
li
ls
B -1
0576
-2012
· Fabricat per GEMA · Le
ss
’ha
n
re a
li
Ca
tua
l. N
os
DIDÀCTICA
ial
to r
Ed i
er
at p Ed i t
os
’au
’au
to r
to r
PROPOSTA
l · le c
2
l e i d e p ro p i e t a t i n t e
FILOSOFIA
ion
de l a L
DIDÀCTICA
BATXILLERAT
Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/filo1ba l. N
PROPOSTA
ucc
2 cle 3
tua
1
Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/filo1ba
ro d
ar ti b l’
BATXILLERAT
s rep
sa
sa Ca
to r
ial
al: le g
am
Ed i
sit
ord
er
ipò
’ac
at p
·D
td
Ed i t
A ,S
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
s rep
a tz
ls
· Fabricat per GEMA · Le
l · le c
itz
itz
al
al
a
a
epe
nde
VD. a q u e st D nt d’
m
cia er
za lit
ció
ind
epe
nde
VD. a q u e st D nt d’
at digital
s i el form
os digital
els recurs
del llibre
a
filo1ba
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.
HISTOR
OSOFIA 1 IA DE LA FIL
at/ ecasals.c
PROPOSTA
Trobaràs
DIDÀCTIC
A
co
co
DE HISTÒRIA FIA O LA FILOS
-2012
l e i d e p ro p i e t a t i n t e
PD
0576
de l a L
AT BATXILLER
B -1
2 cle 3
2
al: le g
ar ti b l’
CURS 2016-2017
tein Wittgens f Johann Ludwig Jose Cambridge, 1951 — òfica, però Viena, 1889 ació filos gran form lemes que rebre una dels prob gran part tein no va treballs Wittgens la seva obra ria. Els seus nsar aplegar en de la histò llarg Va defe al va saber segle XX. ha plantejat rtants del ficar el la filosofia més impo a de clari entre els ofia: havi lògica, es troben de la filos dis sobre it. Els estu uesta terapèutica la finalitat dir amb sent d’altres autors d’aq o no es pot uest i que es pot informàtica. uatge d’aq ent de la es i lleng matemàtiqu itar el desenvolupam facil època van
Proposta didàctica
sit
am
AT BATXILLER
ipò
ord
2 BA
·D
’ac
(coord.) U. Ferrer J. C. Abellán E. Alarcón ren J. Arangu J. Barraca s P. Cobrero o L. Gordill o tad Ó. Pin án Á. D. Rom A. Sastre
A ,S
td
1 FILOSOFIA
DIDÀCT PROPOSTA
ICA
1
a tz
NOVETAT CURS 2015-2016
ind
at/filo1ba ecasals.c
ció
os dig
els recurs
za lit
re a
ital del llib
Trobaràs
cia er
AT BATXILLER
Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4981-1
at dig itals i el form
m
1 BA
und Popper Karl Raim 1994 - Londres, la pèrdua Viena, 1902 així com Mundial, a dramàtica na Guerra de la Sego ia d’aquest en Les ferides progrés pròp se centrés filosòfica ança en el la reflexió de la confi ersals que suposar que valors univ rca d’uns le. Popper època, van à i en la rece itat inalienab l’ésser hum er-ne la dign sin reconèix tomb permetes famós per d’aquest exponent va fer molt cia orani. Es és un bon s de la cièn nt contemp st i els límit del pensame sobre l’aba s. reflexions totalitarisme les seves crítica dels i per la seva
PD
AT BATXILLER
Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques: –Orientacions –Programació d’aula –Solucionari de les activitats i recursos digitals del llibre de l’alumne –Avaluacions i solucionari Banc d’activitats i solucionari. Avaluacions trimestrals. Bibliografia.
2 BA Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4056-6
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs. Recursos també disponibles a ecasals.cat Inclou la programació de curs i d’aula, les orientacions didàctiques i el solucionari de cada unitat, les avaluacions trimestrals i un banc d’activitats.
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
7
BATXILLERAT 1 FILOSOFIA CA Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món CS Competència social i cívica / CP Competència personal i interpersonal / CC Competència comunicativa CI Competència en gestió i tractament de la informació / CR Competència en recerca / CD Competència digital
UNITATS
CONTINGUTS
CM CS CA
LABORATORI DE FILOSOFIA
DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES
El mapa mental
Elaboració de mapes mentals CC
CA CC
CA CP
BLOC I. EL SABER FILOSÒFIC
1
La filosofia: necessitat i sentit
1. Iniciant-te en filosofia 2. L’origen del saber filosòfic 3. Els inicis de la filosofia 4. La filosofia enfront d’altres formes del saber 5. Tasques i branques de la filosofia 6. La filosofia davant les grans qüestions de la vida Síntesi Activitats de síntesi CP CD
Aplicació de programes informàtics per elaborar mapes mentals CD
BLOC II. EL CONEIXEMENT
2
1. Reflexionem sobre la ciència 2. La ciència en la història 3. L’activitat científica 4. El mètode de les ciències 5. Valor i abast del coneixement científic 6. Ètica i tecnociència Síntesi Activitats de síntesi CC
La dissertació
Reflexió sobre la racionalitat científica CR
3
1. Què és la lògica? 2. La conseqüència lògica 3. La lògica proposicional clàssica 4. Més enllà dels límits del pensament 5. Lògica informal. Fal·làcies Síntesi Activitats de síntesi CC CD
L’assaig filosòfic
Assaig filosòfic sobre la prohibició de fumar per part de l’Estat CS
4
1. La raó teòrica 2. La naturalesa del coneixement 3. L’estructura del coneixement humà 4. Coneixement i llenguatge 5. Coneixement i veritat 6. Panorama històric Síntesi Activitats de síntesi CC
Les fitxes de lectura
Elaboració de fitxes de lectura utilitzant un gestor bibliogràfic CC
5
1. Què és una cosmovisió? 2. La visió del món físic en l’Antiguitat 3. La visió del món físic després de la revolució científica 4. La cosmovisió de la ciència actual Síntesi Activitats de síntesi CR
Comentari de textos I. Resum
Reflexió i comentari de frases de científics CM CS
6
1. Sentit de la reflexió filosòfica sobre la realitat 2. La metafísica, ciència primera 3. L’estructura radical de la realitat 4. Les propietats transcendentals de l’ens 5. La pregunta filosòfica per Déu Síntesi Activitats de síntesi
Comentari de textos II. Anàlisi
Anàlisi de textos filosòfics CC
Comentari de textos III. Síntesi
Utilització d’una aplicació informàtica per realitzar una presentació sobre els processos d’humanització i hominització CD
El saber científic
Lògica o els límits del pensament
Coneixement, veritat i llenguatge
BLOC III. LA REALITAT Les cosmovisions científiques
La reflexió filosòfica sobre la realitat
BLOC IV. L’ÉSSER HUMÀ
7
La dimensió psicobiològica de l’ésser humà
BATX IL L ERAT FI LO SO FIA
1. L’escala de la vida 2. L’especificitat biològica de l’ésser humà 3. La relació cos-psique 4. La gènesi de l’ésser humà 5. L’evolució de l’ésser humà Síntesi Activitats de síntesi CP
8
BATXILLERAT 1 FILOSOFIA
UNITATS
CONTINGUTS
LABORATORI DE FILOSOFIA
DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES
La taula de diàleg
Constitució d’una taula de diàleg per establir un debat sobre el diagnòstic genètic preimplantacional CC
1. La racionalitat pràctica 2. L’ètica com a filosofia pràctica 3. L’ordre moral 4. Principals concepcions ètiques Síntesi Activitats de síntesi CC CD
El cinefòrum
Realització d’un cinefòrum sobre una pel·lícula CC
10
1. La persona com a protagonista 2. La llibertat en l’acció humana 3. La negació de la llibertat 4. La llibertat moral com a tasca 5. L’acció moral i l’afectivitat 6. L’acció moral i la responsabilitat 7. La solidaritat en la llibertat i en la responsabilitat Síntesi Activitats de síntesi
Comentari d’un cas pràctic
Estudi d’un cas
11
1. L’acció transformadora 2. El treball humà 3. La tecnologia 4. La creació i l’obra d’art Síntesi Activitats de síntesi CC CD CI
Comentari d’una obra d’art
Comentari d’obres artístiques CD CS
CM CS CA
CA CC
8
La persona: naturalesa, cultura i dignitat
1. Naturalesa i cultura 2. L’experiència de ser persona 3. Som persones 4. La dignitat de la persona 5. Panorama històric Síntesi Activitats de síntesi
CA CP
BLOC V. LA RACIONALITAT PRÀCTICA: ÈTICA I ESTÈTICA
9
La reflexió ètica
Els fonaments de l’acció moral
L’acció transformadora de l’ésser humà
Elaboració d’un podcast sobre la infecció de l’Ebola CS CD
BLOC VI. LA RACIONALITAT PRÀCTICA: CULTURA I SOCIETAT
12
1. L’ésser humà com a ésser social 2. Individu, cultura i societat 3. L’organització de la societat 4. Panorama històric Síntesi Activitats de síntesi
El joc de rol
Realització d’un joc de rol a partir d’una situació i d’uns personatges prefixats
13
1. La fonamentació del dret 2. Els drets humans 3. La filosofia política 4. Ciutadania, participació i bé comú 5. Gènesi i desenvolupament del capitalisme Síntesi Activitats de síntesi CD CP
L’entrevista
Realització d’una entrevista CS
1. Què és el poder polític? 2. Què és l’Estat? 3. Els orígens històrics de l’Estat 4. Teories filosòfiques sobre l’origen del poder Síntesi Activitats de síntesi CP
L’exposició escrita
Interacció, cultura i estructuració social
Dret i justícia. Ordre econòmic i justícia social
14
Teories sobre l’origen de la societat i l’Estat
BATX IL L ERAT FI LO SO FÍA
Obtenció de dades sobre ONG CD CS
Realització d’una exposició escrita sobre un contingut de la unitat
9
BATXILLERAT 2 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA CA Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món CS Competència social i cívica / CP Competència personal i interpersonal / CC Competència comunicativa CI Competència en gestió i tractament de la informació / CR Competència en recerca / CD Competència digital
UNITAT
CONTINGUTS CM CS CA ACTIVITATS CA CC CD
LABORATORI DE FILOSOFIA CM CS CC CA
BLOC 1. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGA
1
L’origen de la filosofia grega Els presocràtics: els filòsofs de Milet (Tales, Anaximandre i Anaxímenes), els pitagòrics, Heràclit, Parmènides, els pluralistes (Empèdocles i Anaxàgores), els atomistes, els sofistes Sòcrates
2
Marc filosòfic Teoria de les idees: dualisme ontològic L’home: dualisme antropològic El coneixement: dualisme gnoseològic L’ètica: la vida virtuosa La política: l’Estat ideal Influències rebudes i repercussió posterior
3
Marc filosòfic La filosofia de la naturalesa: els éssers corporis La filosofia primera: l’ésser quant a ésser Els éssers vius i l’ésser humà La ciència i les seves classes L’ètica La política Influències rebudes i repercussió posterior Les escoles postaristotèliques: hel·lenisme i neoplatonisme
Dels presocràtics a Sòcrates Plató
Aristòtil
BLOC 2. LA FILOSOFIA MEDIEVAL
4
La patrística Aportacions del cristianisme a la filosofia Agustí d’Hipona La transició a l’escolàstica: Boeci, Cassiodor, sant Isidor de Sevilla Formació i desenvolupament de l’escolàstica: Anselm de Canterbury, el problema dels universals La filosofia musulmana: Avicenna, Averrois
5
Marc filosòfic La fe i la raó. La teologia i la filosofia La realitat creada: els ens i l’ésser El Creador: l’existència i l’essència de Déu L’ésser humà i el coneixement intel·lectual L’ètica: la llei natural i les virtuts La política: la llei positiva i el bé comú Influències rebudes i repercussió posterior
6
Marc filosòfic Els principis de la seva filosofia La fe i la raó. La teologia i la filosofia El coneixement humà i la qüestió dels universals El concepte d’ésser i el coneixement de Déu L’ésser humà: la seva ànima i la seva llibertat La teoria ètica La filosofia política Influències rebudes i repercussió posterior
De la patrística a la filosofia al segle xii
Tomàs d’Aquino
Guillem d’Occam
BLOC 3. LA FILOSOFIA EN LA MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ
7
Principals corrents filosòfics: l’escolàstica renaixentista, les escoles clàssiques, filòsofs independents, pensadors humanistes Corrents renaixentistes de pensament polític: Maquiavel, Thomas More La nova ciència. La concepció antiga de l’univers, la nova imatge del món (Copèrnic i Kepler, Galileu)
8
Marc filosòfic Finalitat de la filosofia de Descartes El mètode i el dubte metòdic La primera certesa: l’existència del jo L’existència de Déu L’existència de les coses corpòries Les tres substàncies El món sensible (mecanicisme) i el compost humà La moral Altres autors racionalistes: Malebranche, Spinoza, Leibniz
El Renaixement
El racionalisme. Descartes
BATX IL L ERAT H ISTÒ R IA D E L A FILO S O FIA
10
BATXILLERAT 2 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
9
Marc filosòfic Alguns autors empiristes: Hobbes, Locke, Berkeley Hume: el coneixement teòric i la ciència, la filosofia moral, la filosofia política i la filosofia de la religió
10
Marc filosòfic Finalitat de la seva filosofia El problema del coneixement teòric i la ciència: tipus de judicis, teoria de la sensibilitat, anàlisi de l’enteniment, el paper de la raó El problema del coneixement pràctic i la moral: el deure, l’imperatiu categòric, ètica formal enfront d’ètiques materials, els postulats de la raó pràctica La filosofia de la religió, del dret i de la història Influències rebudes i repercussió posterior
L’empirisme. Hume
La filosofia transcendental. Kant
BLOC 4. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
11
El positivisme: marc filosòfic, Comte, influències rebudes i repercussió posterior L’utilitarisme: marc filosòfic (Bentham), Stuart Mill, influències rebudes i repercussió posterior
12
Marc filosòfic El materialisme i la dialèctica de la naturalesa La concepció marxista de l’ésser humà La teoria del coneixement El materialisme històric La lluita de classes, motor de la història L’alienació en la societat capitalista El comunisme Influències rebudes i repercussió posterior
13
Marc filosòfic L’apol·lini i el dionisíac Crítica de la cultura occidental, crítica a la filosofia, crítica a la ciència positiva, crítica a la moral d’esclaus i al cristianisme La mort de Déu i el nihilisme Noves propostes: la voluntat de poder, l’etern retorn, el superhome Influències rebudes i repercussió posterior
14
Marc filosòfic La fenomenologia: marc filosòfic (Brentano) Husserl: primera i segona època Influències rebudes i repercussió posterior (Scheller) L’existencialisme: marc filosòfic (Kierkegaard, Schopenhauer) De la fenomenologia a l’existencialisme: Heidegger La filosofia de Sartre Influències rebudes i repercussió posterior
15
Marc històric i filosòfic (Moore) L’atomisme lògic del «primer» Wittgenstein La filosofia analítica del «segon» Wittgenstein Influències rebudes i repercussió posterior (Frege, Russell, Cercle de Viena)
16
Marc filosòfic La vida com a realitat radical i els seus atributs Perspectivisme i raciovitalisme: el coneixement com a perspectiva, raó vital i raó històrica Funció del pensament i necessitat de la filosofia La dimensió social de la vida humana. El passat històric, l’home i la gent, l’home massa i l’home selecte Influències rebudes i repercussió posterior
17
La filosofia de la ciència: Popper, Kuhn, Lakatos L’hermenèutica: Gadamer L’anàlisi filosòfica de la societat: l’escola de Frankfurt, Habermas, Apel La postmodernitat filosòfica: l’estructuralisme (Lévi-Strauss), Foucault, Vattimo, Lyotard, Baudrillard
Positivisme i utilitarisme
El marxisme
El vitalisme irracionalista. Nietzsche
Fenomenologia i existencialisme
La filosofia analítica. Wittgenstein
El raciovitalisme. Ortega y Gasset
Altres corrents filosòfics del segle xx
BATX IL L ERAT H ISTÒ R IA D E L A FILO S O FIA
11
ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS
RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE
RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR
L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats: Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.
El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.
ecasals.cat FILO SO FIA
12
TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES DE BATXILLERAT EN UN SOL ESPAI.
Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat de mostra de totes les novetats. Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic al docent: docencia@editorialcasals.com
LLIBRE DIGITAL Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només per al professor, i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis. En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line. Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.
COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.
MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma
ecasals.cat FILOSOF IA
13
ESO D’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
MATERIAL PER AL PROFESSOR
ESO
ESO
Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4337-6
Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4839-5
4 ESO
4 ESO
Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4775-6
Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4841-8
E S O EDU CACIÓ PER A L A C IUTADAN IA
14
ESO EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA CONTINGUTS
1.
Qui sóc? La personalitat El respecte
2.
Més enllà de la família Els conflictes Les solucions
3.
Som persones La mateixa dignitat La solidaritat
4.
La persona en primer lloc Els drets humans La democràcia
5.
La Constitució espanyola L’Estat de les autonomies La Unió Europea
6.
Una societat plural Situacions d’injustícia La diversitat religiosa
7.
Intercanvis de béns i de serveis Els impostos L’estat del benestar
8.
La fragilitat del planeta Un altre estil de vida Conviure a la ciutat
9.
Desigualtats globals Conflictes del món actual La cooperació internacional
La persona
La vida en societat
La dignitat de totes les persones
L’organització de la societat
Les lleis de la convivència
El respecte a la diversitat
La distribució de la riquesa
Conviure amb l’entorn
Una societat global
ESO 4 EDUCACIÓ ETICOCÍVICA CONTINGUTS
1.
La persona La llibertat La responsabilitat
2.
Causalitat i finalitat De les coses bones al bé Teories ètiques Problemes ètics d’ara
3.
Les relacions entre les persones La comunicació Gestionar conflictes Viure en societat
4.
Els drets humans Primera generació: els drets cívics i polítics Segona generació: els drets econòmics, socials i culturals Evolució històrica de la conquesta dels drets humans
5.
Violacions dels drets humans La pobresa humana Els moviments feministes La discriminació de les dones
6.
La vida social Teories sobre la societat Organització política de la societat Convivència i democràcia
7.
El ciutadà global La globalització Avantatges i inconvenients de la globalització La comunicació global
8.
La sostenibilitat del planeta Consum responsable La participació ciutadana La societat civil
9.
El valor de la pau Els moviments pacifistes Les institucions per la pau Els conflictes del món i la seva resolució
Llibertat i responsabilitat
La qüestió del bé
Persones i paraules
La conquesta dels drets humans
La defensa dels drets humans
La convivència democràtica
La ciutadania global
Responsabilitat ciutadana
La cultura de la pau
E S O EDU CACIÓ PER A L A C IUTADAN IA
15
SCC1501
editorialcasals.cat ecasals.cat
NOU PROJECTE DE BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!
Contacta amb el teu delegat comercial per sol路licitar mostres. Atenci贸 al client Tel.: 902 107 007 casals@editorialcasals.com