Física i Química, Editorial Casals, 2015 by Editorial Casals

ESO / BATXILLERAT

EDICIÓ EN CATALÀ

2015 2016

I A C I S Í F MICA Í U Q

ÍNDEX ESO

FÍSICA I QUÍMICA Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica Adaptació curricular DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6-7 8-9

10-15

BATXILLERAT

FÍSICA QUÍMICA Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

16-17 18-19 20-21

22-28

MATERIAL COMPLEMENTARI Formulació i nomenclatura

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

F ÍS ICA I Q U Í MICA

30-31

F ÍS ICA I Q U Í MICA

QUÍMICA Rosalind Elsie Franklin Londres, 1920 - 1958 Copérnico pasó cerca de veinticinco años trabajando en el desarrollo de su modelo heliocéntrico del universo. En aquella época resultó difícil que los científicos lo aceptaran, ya que suponía una auténtica revolución.Ectem elibusa cor aperi aliquos volorerit, vitiatium doles ilita

NOVETATS PER AL CURS 2015-2016 BATXILLERAT

FÍSICA

Jocelyn Bell Burnell Belfast, 1943

Copérnico pasó cerca de veinticinco años trabajando en el desarrollo de su modelo heliocéntrico del universo. En aquella época resultó difícil que los científicos lo aceptaran, ya que suponía una auténtica revolución.Ectem elibusa cor aperi aliquos volorerit, vitiatium doles ilita

I A C I FÍS ÍMICA QU

1 M. Duñach M. D. Masjuan E. M. Costafreda A. Hernández

BATXILLERAT

ESO

Norberto Pfeiffer Antoni Travesset Andrés Aragoneses

Josep M. Dou Maria D. Masjuan Eva M. Costafreda

ESO FÍSICA I QUÍMICA

CLAUS DEL PROJECTE

Seccions dissenyades per promoure l’adquisició de les tres competències científiques avaluades a les proves PISA: Identificar qüestions científiques. Explicar fenòmens científicament. Utilitzar proves científiques.

Activitats específicament elaborades per facilitar l’aprenentatge per part dels alumnes amb necessitats educatives especials, reunides en el quadern fotocopiable Aprèn el que és bàsic.

Unitat 4

Unitat 4 • Mescles i solucions

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA El desfibril·lador

Llamps i trons

• Desfibril·lador extern automàtic (DEA): equip tècnic homologat per usar-lo d’acord amb la legislació vigent, que permet analitzar el ritme cardíac, identificar les arítmies mortals susceptibles de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac de forma segura.

Què és la fibril·lació ventricular? Observa el gràfic que relaciona la supervivència del pacient que ha patit una aturada cardíaca amb el temps d’aplicació del desfibril·lador. Digues quines de les conclusions següents són veritat i quines no, i raona breument el perquè. a) Actuar ràpidament és essencial per a salvar la vida del pacient amb aturada cardíaca. Passats 10 minuts de l’aturada cardíaca és pràcticament inútil el desfibril·lador. La supervivència del pacient baixa linealment amb el temps d’aplicació del desfibril·lador. Si actuem en menys de 5 minuts la supervivència serà estadísticament superior al 20%.

Composició de les solucions. Tant per cent en volum 1. Com anomenem al nombre de mL de solut dissolts en 100 mL de solució? _______________________________________________________________________________________________

Solut (mL)

La majoria dels DESA subministren una energia elèctrica d’entre 150 i 300 J, i les dosis efectives s’indiquen a l’aparell. Cal que la població es vagi familiarizant amb els desfibril·ladors i aprenent com funcionen per a situacions d’emergència.

Raona els motius pels quals creus que la supervivència en el cas d’aturada cardíaca baixa tant amb el temps.

Els efectes de la utilització del desfibril·lador, creus que canvien segons l’edat? Indica com afecten els següents dos factors tècnics del desfibril·lador segons si el pacient és un nen o un adult: a) Mida de les pales del desfibril·lador. b) Energia elèctrica subministrada al pacient.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8

Segons algunes recomanacions, en el cas de nens d’entre 1 i 8 anys cal subministrar una dosi aproximada de 4 J/kg. Amb un DESA que generi entre 150 i 300 J, indica quina energia subministraries en els casos: a) Una nena de 5 anys i 20 kg. b) Un nen de 8 anys i 45 kg. Quin problema t’has trobat? Creus que la població està prou preparada per a l’ús de desfibril·ladors? N’hi ha al teu centre educatiu i a d’altres espais públics on vagis habitualment? Redacta mitja pàgina reflexionant sobre la presència de desfibril·ladors a la societat i el coneixement que en té la població.

14. El tant per cent en massa també es pot fer servir com a percentatge per indicar la composició de les substàncies, en el gràfic adjunt pots observar la composició de l’escorça terrestre.

Lesions a la retina Ruptura del timpà Lesions pulmonars i òssies Aturada cardíaca Cremades a la pell

Potassi 3%

Actualment s’investiguen els diferents tipus de llamps, i s’han documentat i fotografiat llamps que surten del terra per finalitzar el seu recorregut al núvol. Com pot ser? Explica-ho fent un esquema o infografia com a la figura.

Calci 4%

Podria donar-se un llamp al buit. I un tro? Per què sovint no sentim el tro de llamps que cauen lluny? 5.

Si la velocitat del so és d’uns 340 m/s i la de la llum és d’uns 300 000 km/s, a quina distància aproximada ha caigut un llamp si sentim el tro 3 segons després de veure el llamp? a) 113,3 m c) 1,02 km b) 340 m d) 900 000 km

Ferro 5%

En cas de tempesta elèctrica forta, quines accions no serien adequades i per quin motiu? a) Intentar estar lluny d’estructures conductores amb forma punxeguda. b) Si som a casa, desconnectar les antenes de TV i ràdio. c) Si som a dins un vehicle, sortir-ne que ens mullem. d) Si ens estem banyant a l’exterior, cal sortir de l’aigua. Quina és la funció dels parallamps? Investiga els diferents tipus de parallamps que hi ha. Organitzeu grups i expliqueu-ne el funcionament d’un tipus concret.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 5

177

Titani 2% Altres 1% Oxígen 46%

Alumini 8%

Solut (mL)

Dissolvent (mL)

Solució (g) = solut + dissolvent

% en volum

4. Al laboratori els càlculs són una mica diferents, així si volem preparar una solució de 250 mL al 10 % en volum d’alcohol en aigua. Com ho fem?. Segueix les indicacions i completa el text amb les paraules següents: paral·laxi proveta

250

pipeta aforament

matràs embut

Primer hem de mesurar el volum d’alcohol amb una ................... . Després agafem un ................... aforat de 250 mL. Silici 28%

a) Quins són els dos elements sòlids més abundants de la terra? _______________________________________________________________________________________________ b) Per què fem servir l’alumini com a material de construcció, bicicletes, paper d’embolicar, fabricació de vehicles… a més de per la seva lleugeresa? _______________________________________________________________________________________________ c) El Silici i el Germani són semiconductors, per què fem servir més el silici que el germani en la fabricació d’ordinadors? _______________________________________________________________________________________________

Amb l’ajut d’un aforat posem els 10 mL d’alcohol al matràs aforat de ................... mL. Afegim a poc a poc amb l’ajut de l’................... l’aigua fins arribar a prop de la línia d’................... (les ultimes gotes d’aigua destil·lada es poden incorporar amb un comptagotes o amb una ................... ) És important fixar-se que a la preparació de la solució s’hi ha afegit aigua fins a un volum total de 250 mL, i no 250 mL d’aigua. Observa també quina es la posició correcta per a la lectura del volum del coll del matràs aforat. Vés amb compte amb l’error de ................... !

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

Observació: noteu que ara no parlem de solució sinó d’aigua, que és el dissolvent. Abans heu de calcular el volum de la solució.

Elements de l’escorça terrestre

Sodi 3%

un llamp i que pot tenir lloc dins d’un núvol s’anomena: a) Llampec. c) Descàrrega. b) Tro. d) Cumulonimbus.

% en volum = V solut / V solució · 100

3. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 120 mL de metanol (CH3OH) amb 380 mL d’aigua.

Nom

EFECTES EN L’ÉSSER HUMÀ Efectes que pot ocasionar un llamp en les persones que estiguin dins d’un radi inferior a 120 m del lloc de l’impacte.

Solució (mL)

Ordre

Desendolleu tots els electrodomèstics. No feu servir telèfons ni objectes metàl·lics. Apagueu l’aire condicionat. Eviteu banyar-vos en basses o piscines que estiguin al descobert i en camps oberts. Allunyeu-vos de la costa.

Toni Hernández, E-ciencia (15.09.2014)

Temps (min)

176

2. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 30 mL d’alcohol etílic (CH3CH2OH) fins a una solució de 75 mL.

• Desfibril·lador semiautomàtic (DESA): equip amb característiques anàlogues al DEA que requereix però que una persona premi el botó de descàrrega per activar-lo (el de la imatge).

El llamp és un dels fenòmens més perillosos de l’atmosfera, dura pocs segons i sempre és brillant. Pren formes

Editorial Casals • Material fotocopiable • Tant per cent en volum

Afortunadament han augmentat els desfibril·ladors en espais públics i privats. Hi ha dos tipus de desfibril·ladors:

Mescles i solucions

13. Ordena i anomena el següent material de laboratori segons l’haguis necessitat per preparar les disso lucions dels problemes anteriors.

Editorial Casals • Material fotocopiable • Tant per cent en massa

La fibril·lació ventricular és una arítmia responsable de la majoria d’aturades cardíaques i, l’anomenada desfibril·lació n’és gairebé l’únic tractament efectiu. La desfibril·lació és el tractament elèctric de la fibril·lació ventricular i consisteix a transmetre un corrent elèctric suficient als músculs cardíacs per tal d’aconseguir que es reprengui el ritme cardíac i, per tant, el pols del pacient. La supervivència del pacient depèn en especial del temps que triguem a reaccionar, per això cal tenir desfibril·ladors a mà.

P R AC T I CA

Gran oferta de textos i activitats que fomenten el treball de les competències clau des de l’àrea de Ciències.

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feina i treballis amb seguretat 1 Abans de manipular aparells o productes has de llegir la pràctica i parar atenció a les explicacions.

2 La taula de treball s’ha de mantenir neta i ordenada durant la realització de la pràctica. Al final, cal netejar i endreçar el material utilitzat.

3 No s’ha de tastar mai cap producte químic del laboratori. Molts són tòxics. Un cop acabada la pràctica, és molt important rentar-se les mans amb aigua i sabó.

4 No s’ha d’aplicar la flama directament al fons de cap tub d’assaig amb un líquid o una solució que s’hagi d’escalfar, ni per sobre ni per sota del nivell del líquid que conté, ni deixar-lo quiet mentre s’escalfa.

5 Quan escalfis un líquid en un tub d’assaig, l’extrem obert del tub no s’ha de dirigir cap a ningú.

6 Mai no s’ha d’inhalar directament un gas que es desprengui d’una reacció química. Per comprovar-ne l’olor, la manera cor correcta de fer-ho és dur cap al nas una miqueta de gas mitjançant un moviment de la mà.

7 Quan treballis amb àcids has d’anar amb compte. En el cas de l’àcid sulfúric concentrat, no s’ha d’afegir mai aigua directament sobre l’àcid, sinó a l’inrevés.

8 El vidre és fràgil, i es pot trencar i provocar ferides. Cal usar-lo amb precaució. Recorda que el vidre calent presenta el mateix aspecte que quan està fred.

9 No aboquis productes químics a l’aigüera sense consultar-ho abans amb el professor o professora.

10 És important mirar els pictogrames que hi ha a l’etiqueta dels productes químics que utilitzarem i prendre les precaucions necessàries.

E Explosiu

E Comburent

C Corrosiu

Per què és important llegir bé la pràctica abans de començar-la a fer?

Tria quines de les accions següents són bones pràctiques al laboratori? a) Rentar-te les mans abans de sortir del laboratori. b) Agafar tot el material que necessitis per fer tota la pràctica i tenir-lo a la taula de treball. c) Manipular els productes químics amb les mans. d) No inhalar mai directament un gas que es desprengui d’una reacció química.

Per què s’ha d’anar en compte amb el vidre quan es treballa al laboratori?

Selecciona dos productes químics (de neteja, cosmètic...) i escriu-ne el nom, la finalitat, el símbol que mostra l’etiqueta i les precaucions que cal tenir en compte.

T Tòxic

F+ Extremadament inflamable

Xn Nociu

Diversitat de suports complementaris (paper, web i llibre digital projectable a l’aula) amb recursos multimèdia de gran qualitat (activitats interactives, animacions i vídeos).

MESCLES I SOLUCIONS

untes té més preg La ciència tes que respos

F Fàcilment inflamable

Xi Irritant

L, EL DALLO N ÚNIC AL MÓ

N Perillós per al medi ambient

Un dels teus companys de classe et comenta que prefereix fer les anotacions una vegada és a casa, ja que d’aquesta manera el diari de recerca li queda més net, sense taques ni errades. Què li diries? És correcte el que fa?

Justifica quin d’aquests utensilis utilitzaràs al laboratori per realitzar cadascuna d’aquestes accions: proveta – matràs d’Erlenmeyer – vas de precipitats – bureta – pipeta a) Mesurar de manera precisa un volum de 100 mL. b) Mesurar i addicionar de manera precisa un volum de 5 cm3 en un vas de precipitats. c) Contenir una solució d’aigua amb clorur de sodi.

Volcans del

1. Per què les roques que cà hi ha al vol nts tenen difere colors? I diferents n d’u s itat intens or? mateix col

2. Quan posen la roca a ten «l’aigua» sur del bombolles què voltant. A est és degut aqu fet?

ea (2.11.200

Odis món, canal

3. Per què la humitat, que iaés majoritàr ment vapor la d’aigua, a ter zona del crà stité caracterí ? ques àcides

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 5

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

ESO FÍSICA I QUÍMICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE Llibre de l’alumne

si rsos digital

digital del

llibre a

3 ESO

M. Duñach n sjua M. D. Ma tafreda E. M. Cos dez A. Hernán els recu

si rsos digital

el format

digital del

ESO M. Duñach n sjua M. D. Ma tafreda E. M. Cos dez A. Hernán

llibre a

I A C A I FÍS ÍMIC QU Trobaràs

q2eso

at digital

s i el form

rsos digital

del llibre

ÍMICA 2

I A C A I FÍS ÍMIC QU

3 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5462-4

NOVETAT CURS 2015-2016

Llibre de l’alumne ESO

ESO

CURS 2016-2017

FÏSICA I QU

ÍMICA 2

at/fiq3es ecasals.c

4 ESO

às els recu

M. Duñach n sjua M. D. Ma tafreda E. M. Cos dez A. Hernán

ICA 2

q4eso

ÍM FÏSICA I QU

als.cat/fi

el format

ESO

CURS 2016-2017

às els recu

als.cat/fi

2 ESO

I A C A I FÍS ÍMIC QU

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG. E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

2 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4401-4

4 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4799-2

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

ESO FÍSICA I QUÍMICA

CURS 2016-2017 digital del

llibre a

el format

digital del

els rec

FÍSICA I QU

ÍMICA 2

at/fiq3es ecasals.c

CURS 2016-2017 at digital

s i el form

os digital

del

I A C A I FÍS ÍMIC QU

3 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5491-4

NOVETAT CURS 2015-2016

PROPOSTA DIDÀCTICA

ESO

Proposta didàctica

els recurs

llibre a

4 ESO

Trobaràs

ach Marta Duñ sjuan Ma Maria D. tafreda Eva M. Cos nández Antonio Her as Sal Cristina I.

I A C A I FÍS ÍMIC QU

Trobaràs

at/fiq2es ecasals.c

itals i ursos dig

ESO

ÍMICA 3

els rec

el format

ach Marta Duñ sjuan Ma Maria D. tafreda Eva M. Cos nández Antonio Her as Sal Cristina I.

PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I QU

Trobaràs

itals i ursos dig

ESO

Proposta didàctica

PROPOSTA DIDÀCTICA

ESO

2 ESO

MATERIAL PER AL PROFESSOR

ach Marta Duñ sjuan Ma Maria D. tafreda Eva M. Cos nández Antonio Her as Sal I. Cristina

llibre a

ÍM FÍSICA I QU

ICA 4

at/fiq4es ecasals.c

I A IC ICA S Í F ÍM QU

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques, la programació de curs i d’aula, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

DVD DEL PROFESSOR

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

20 1

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

Recursos de l’alumne off-line

/fiq4eso

BÀSIC

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E J. Perea

a del llibre

A I A ICA I A ICA I A C I FÍS ÍMICFÍS ÍMICFÍS ÍMIC QU QU QU

Recursos de l’alumne off-line

Lle id

ep el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a que st DV D.

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a que st DV D.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

ro p

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a que st DV D.

to s’au

Lle id

També disponibles a: ecasals.cat/fiq4eso

. No

També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

ESO de

També disponibles a: ecasals.cat/fiq2eso

AI FÍSICÍMICA QU

s re

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

Recursos de l’alumne off-line

ESO

· Le

s re

ESO

PROPOSTA DIDÀCTICA

MA GE

· Le

AI FÍSICÍMICA QU

er tp

MA GE

PROPOSTA DIDÀCTICA

MA GE

AI FÍSICÍMICA QU

els recu

ecasals.cat

Fa br ica

er tp

PROPOSTA DIDÀCTICA

Trobaràs

ICA 2

Fa br ica

l tua lec

Fa br ica

/fiq3eso

rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 - 20 1

ÍM FÍSICA I QU

20 1

els recu

ecasals.cat

at digital

i el form rsos digitals

ÍMICA 4

Trobaràs

/fiq2eso

el· int at iet

rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -

a del llibre

FÍSICA I QU

els recu

ecasals.cat

rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -

at digital

i el form rsos digitals

FÍS

Trobaràs

a del llibre

J. Perea

ICA 3 ICA I QUÍM

at digital

ESO

BÀSIC

J. Perea

i el form rsos digitals

ESO

BÀSIC

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E

ESO

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic. Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne. Inclou un solucionari.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

2 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4892-0

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

FÍSICA I QUÍMICA 2 PROPOSTA DIDÀCTICA Recursos digitals OFF LINE

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica2eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica2eso Editat per Editorial Casals, S. A. Dipòsit legal: B-2138-2011 Fabricat per Duplicat Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

4 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4899-9 Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia. Recursos també disponibles a ecasals.cat

FÍSICA I QUÍMICA 4 PROPOSTA DIDÀCTICA Recursos digitals OFF LINE

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica4eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica4eso Editat per Editorial Casals, S. A. Dipòsit legal: B-12575-2012 Fabricat per Duplicat Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

ESO FÍSICA I QUÍMICA 2 CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUO

CONTINGUTS

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. La matèria i els materials 2. Dimensions de la matèria 3. Mesura de la superfície 4. Mesura del volum 5. Mesura de la massa Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA CI

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Els estats físics de la matèria 2. Teoria cineticomolecular 3. Els canvis d’estat 4. Algunes propietats de les substàncies 5. La densitat Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Matèria homogènia i heterogènia 2. Les solucions 3. Solubilitat 4. Composició de les solucions 6. Mètodes de separació de substàncies Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Les substàncies pures 2. Elements i compostos 3. Elements: metalls i no-metalls 4. Com està constituïda la matèria 5. L’interior dels àtoms 6. Els ions i els compostos iònics Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Fenòmens físics i químics 2. Àtoms, molècules i reaccions químiques 3. Les reaccions químiques al nostre voltant 4. Aplicacions de la química 5. Reacció química i energia Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Estructura atòmica de la matèria 2. Altres partícules subatòmiques 3. Elements: el nombre atòmic 4. Ordenació dels elements: la taula periòdica 5. Els isòtops i la massa dels àtoms 6. Radioactivitat Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

CF CD CA CL

Mesurar per investigar

Propietats de la matèria

Mescles i solucions

Elements i compostos. La matèria per dins

Fenòmens químics

Estructura atòmica de la matèria

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

CF CM

ESO FÍSICA I QUÍMICA 2

EM SITUO

CONTINGUTS

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. Els ions i les molècules 2. Compostos moleculars i compostos iònics 3. Fórmules químiques 4. Compostos binaris. Concepte de valència 5. Formulació i nomenclatura dels òxids 6. Formulació i nomenclatura dels hidròxids 7. Formulació i nomenclatura dels àcids Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. El moviment 2. La velocitat 3. El moviment rectilini i uniforme 4. Gràfiques del moviment rectilini i uniforme Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Què és una força? 2. Comparació de forces. La llei de Hooke 3. La unitat de força 4. Com es representen les forces 5. Composició de forces 6. Equilibri 7. Pressió 8. La pressió atmosfèrica Banc d’activitats

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. La gravetat i el pes dels cossos 2. Models cosmològics 3. Càrrega elèctrica 4. Magnetisme Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Treball d’una força 2. Energia cinètica 3. Energia potencial gravitatòria 4. Energia mecànica 5. Energia tèrmica. Calor i temperatura 5. Tipus i fonts d’energia 6. Aprofitament de l’energia Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

CF CD CA CL

Compostos químics

Introducció al moviment

Les forces

Gravetat, electricitat i magnetisme

Treball i energia

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

CF CM

ESO FÍSICA I QUÍMICA 3 CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUO

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

FAIG RECERCA CIENTÍFICA

AVALUA

1. El mètode científic 2. Mesura de magnituds 3. Factors de conversió d’unitats 4. Els aparells de mesura 5. Caràcter aproximat de les mesures 6. Xifres significatives Banc d’activitats

Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feina i treballis amb seguretat CS

Hi ha alguna relació entre l’edat de la població i la incidència d’al·lèrgies alimentàries? CS

Soroll de fons CC CM

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els estats de la matèria 2. Les propietats dels gasos 3. Les propietats dels líquids i dels sòlids Banc d’activitats

L’hidrat de metà: un recurs per al futur? CS

Com varien la pressió, la temperatura i el volum d’un gas?

Els globus aerostàtics CS

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els canvis d’estat 2. Fusió-solidificació 3. Vaporització 4. Sublimació 5. Explicació cinètica de la fusió, l’evaporització i l’ebullició Banc d’activitats

Els anticongelants CS

A quina temperatura fon el gel? Hi ha alguna manera de modificar aquesta temperatura?

Substàncies desconegudes CM

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Matèria homogènia i heterogènia 2. Dissolució i solució 3. Solucions gasoses, líquides i sòlides 4. Composició de les solucions 5. Totes les substàncies pures són solubles en aigua? 6. Solucions saturades 7. La cristal·lització 8. Solucions de gasos en líquids 9. Separació dels components d’una mescla Banc d’activitats

Adobs nitrogenats artificials CS

Es poden separar els diferents components d’una mescla?

L’àcid sulfúric CM

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

Tempestes elèctriques

Com puc determinar la composició dels minerals?

La mina de coure més gran del món CM

CF CD CA

CONTINGUTS CF CM

CF CA CL

El mètode científic. Mesura de magnituds

Estats de la matèria i teoria cineticomolecular

Canvis d’estat de la matèria

Mescles i solucions

Estructura atòmica de la matèria

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

Bolt iguala Carl Lewis

CF CA CI

Els pneumàtics CS

Augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic CS

Tolerància zero CS

Un mineral que genera conflicte: el coltan CS

ESO FÍSICA I QUÍMICA 3

Compostos químics

Reaccions químiques

Química i medi ambient

Electricitat i magnetisme

El corrent elèctric

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

EM SITUO CF CD CA

CONTINGUTS CF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA CF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICA CF CA CI

AVALUA CF CA CI

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

Els additius alimentaris CS

Com s’evita la contaminació dels reactius amb què es treballa en el laboratori?

La química de la digestió

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Les reaccions químiques 2. Es conserva la massa en les reaccions químiques? 3. Les equacions químiques 4. Alguns tipus de reaccions químiques 5. Reacció química i energia 6. Velocitat de les reaccions químiques Banc d’activitats

Alfred Bernhard Nobel CC

Es conserva la massa en les reaccions químiques?

El lleixiu i el salfumant CM

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els combustibles fòssils 2. Recursos energètics i contaminació ambiental 3. Energies renovables 4. Materials d’ús quotidià 5. Totes les substàncies pures són solubles en aigua? 6. Solucions saturades 7. La cristal·lització 8. Solucions de gasos en líquids 9. Separació dels components d’una mescla Banc d’activitats

L’aigua del mar està contaminada CS

Es pot construir un sistema casolà de plaques solars eficient?

L’eficiència energètica dels electrodomèstics CS CM

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Les càrregues elèctriques i la seva interacció 2. Llei de Coulomb i camp elèctric 3. Potencial elèctric 4. Magnetisme i camp magnètic 5. Explicació cinètica de la fusió, l’evaporització i l’ebullició Banc d’activitats

El desfibril·lador CS

Com es detecta el signe de les càrregues elèctriques amb un electroscopi?

Com funciona una fotocopiadora? CM

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. El corrent elèctric. Conductors i aïllants 2. Generadors de corrent continu 3. Generadors de corrent altern 4. Circuits elèctrics amb corrent continu 5. Resolució de circuits elèctrics amb corrent continu 6. Energia elèctrica 7. La instal·lació elèctrica de casa Banc d’activitats

Normes de seguretat elèctrica CS

Com funcionen els circuits elèctrics?

La instal·lació elèctrica de la cuina

Els òxids i l’oxidació

Fer núvols… i menjar-se’ls

La importància de l’estalvi energètic CS

Llamps i trons

Vista per als qui no en tenen CS

ESO FÍSICA I QUÍMICA 4 CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUO

CONTINGUTS

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. El mètode científic 2. Estratègies en l’activitat científica 3. Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el treball científic 4. Desenvolupar un projecte d’investigació 5. Magnituds escalars i vectorials 6. Anàlisi dimensional 7. Anàlisi de gràfiques Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. El moviment 2. Moviment rectilini i uniforme 3. Moviment variat. L’acceleració 4. Moviment rectilini uniformement variat 5. La caiguda lliure dels cossos 6. El moviment circular Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Les forces 2. Composició de les forces concurrents 3. Equilibri de forces 4. Forces paral·leles 5. Parell de forces 6. Pes dels cossos. Centre de gravetat Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. La dinàmica 2. Principi d’inèrcia o primera llei de Newton 3. Principi fonamental de la dinàmica o segona llei de Newton 4. Gravitació universal Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. La pressió 2. La pressió en els fluids 3. Càlcul de la pressió hidrostàtica en un líquid 4. Vasos comunicants 5. Principi d’Arquimedes 6. Cossos submergits i cossos flotants 7. Els densímetres 8. L’empenyiment dels gasos 9. La pressió atmosfèrica Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

CF CD CA

La ciència i el mètode científic

El moviment

Les forces

Dinàmica

Estàtica de fluids

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

CF CM

ESO FÍSICA I QUÍMICA 4

EM SITUO

CONTINGUTS

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CS Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Treball 2. Energia 3. Energia cinètica 4. Energia potencial gravitatòria 5. Energia mecànica 6. Energia interna 7. La calor 8. Potència 9. Aprofitament de l’energia. Rendiment 10. Màquines i eines Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Els elements químics 2. Models atòmics 3. La classificació periòdica de Mendeléiev 4. La taula periòdica moderna 5. Configuració electrònica Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. L’enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic 2. Forces intermoleculars 3. Formulació i nomenclatura inorgànica Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Electròlits i no-electròlits 2. Explicació de la conductivitat elèctrica de les solucions 3. Hidròxids o bases 4. Àcids 5. Sals 6. Reaccions de neutralització 7. El pH de les solucions aquoses Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

10.

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CC Ho recordo?: Avaluació inicial

1. La química del carboni 202 2. Propietats fonamentals del carboni 203 3. Representació de les molècules orgàniques 204 4. Hidrocarburs 205 5. Classificació dels compostos del carboni 209 6. Compostos orgànics oxigenats 210 7. Els plàstics Banc d’activitats Competències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CI Avalua CA

CF CD CA

Treball, energia i calor

La taula periòdica

Enllaç químic. Formulació

Àcids, bases i sals

Química del carboni

E S O FÍSI CA I Q U Í MICA

CF CM

BATXILLERAT FÍSICA

CLAUS DEL PROJECTE

Exemple Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures 3. Cinc cronometradors han mesurat el temps que tarda un nedador a recórrer 100 m. Els resultats en segons han estat els següents: 58,6; 58,4; 58,4; 58,5 i 58,5. Calcula la cota d’error. Quan es dóna una sèrie de mesures, en primer lloc cal calcular la mitjana aritmètica dels cinc valors:

(58,6 + 58,4 + 58,4 + 58,5 + 58,5( –––––––––––––––––––––––––––––––—— –––––––––––––––––––––––––––––––—— ––––––––––––––––––––––––––––––——– – = 58,48 s. 5 La mesura que és més lluny d’aquesta mitjana és 58,6 s. La diferència amb la mitjana és 58,6 – 58,48 = 0,12 s. Com a cota de l’error absolut prendrem aquesta diferència arrodonida en una única xifra decimal, és a dir, 0,1 s. Com que la cota de l’error absolut és una dècima de segon, no podem expressar el valor mesurat escrivint fins a les centèsimes de segon. Per aquest motiu, arrodonirem també la mitjana obtinguda, de manera que l’última xifra correspongui a les dècimes de segon. Així doncs, expressarem el resultat així: 58,5 ± 0,1 s

Cronometrador d’una prova de natació.

12 Cota de l’error relatiu La cota de l’error absolut no dóna idea de la qualitat d’un mesurament. Suposem que, en el mesurament d’una longitud determinada, la cota de l’error absolut és d’1 mm. El resultat seria extraordinàriament precís si la longitud mesurada hagués estat de 5 km, però seria molt poc aproximat si aquesta longitud fos de 5 mm. Així doncs, per jutjar la precisió hem de comparar la cota de l’error absolut amb la quantitat mesurada. Aquesta comparació es fa dividint tots dos nombres.

L’apunt Tota mesura m porta associada un error ea que depèn de la precisió de l’instrument i del procés de mesurament: m ± ea. • Marge d’incertesa. Interval entre els extrems del qual hi ha la quantitat mesurada. El valor central d’aquest interval es pren com a resultat del valor mesurat m. • Cota d’error absolut ea. Diferència entre el valor mesurat m i qualsevol dels extrems del marge d’incertesa: 5,3 ± 0,1 cm. • Cota d’error relatiu. Valor sense unitats que es refereix al tant per u d’error comès. També es pot expressar en tant per cent:

S’anomena cota de l’error relatiu er el quocient entre la cota de l’error absolut i la quantitat mesurada. En l’exemple proposat a l’apartat anterior, la cota de l’error relatiu er és: e 0,1 s e = —— = ———– = 0,0017 m 58,5 s Si multipliquem per 100 el resultat, la cota de l’error relatiu es pot expressar en tant per cent: er = 0,17 %

0,1 = 0,019 = 1,9% 5,3

Entre dues mesures és més precisa la que té una cota de l’error relatiu més petita.

Banc d’activitats 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15

Competències. Apartat dissenyat per promoure l’adquisició de les tres competències específiques de la física.

Exemples resolts. Prop de 100 exemples resolts pas a pas.

Entendre la ciència Hancock aturant un tren

Competències

Hancock és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els super super-herois virtuosos i bons amb capa i leotards. Hancock s’assembla a Superman quant als seus superpoders: força sobrehumana, invulnerabilitat, capacitat per volar i altres habilitats. Però, en canvi, vesteix com un noi de barri, és cínic, mandrós, bevedor i les seves accions contra els delinqüents acaben comportant innombrables i caríssims estralls. En una de les escenes, per salvar un conductor atrapat en el seu vehicle, aturat sobre les vies del ferrocarril, decideix aturar un tren de mercaderies que viatja a gran velocitat cap a l’automòbil en repòs. Per aconseguir el seu objectiu, Hancock se situa a les vies, entre el tren i l’automòbil, esperant que el tren arribi, que impacti amb ell i, sense immutar-se, que el tren s’aturi en sec.

Activitats C1 Si el tren de mercaderies circula a 50 km/h i Hancock el deté en 0,3 s, calcula la desacceleració que experimentarà el maquinista.

C2 L’acceleració que experimenta un avió quan s’enlaira o quan aterra és, aproximadament, de 0,3 g g. Calcula quant de temps necessitaria Hancock per aturar un avió si no volgués que experimentés una desacceleració superior a 0,3 g. g

3. 4.

Quina distància recorreria en aquest cas abans d’aturar-se?

C3 La gràfica correspon a la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 quan arrenca la cursa. Determina quants segons necessita per anar de 0 a 100 km/h.

velocitat (m/s)

96 x 62 mm

30 25 20 15 10 5 0

Banc d’activitats. Prop de 300 propostes d’activitats de tot tipus i de tots els nivells.

2 temps (s)

L’acceleració del cotxe de Fórmula 1, és superior o inferior a la del tren de Hancock?

ACTIVITATS

F_BTX1_P62

I Introducció al moviment

5›

CM Un ciclista puja un port de muntanya amb una velocitat mitjana de 16 km/h. En el descens recorre exactament la mateixa distància que en la pujada, però amb una velocitat mitjana de 48 km/h. Calcula’n la velocitat mitjana en el recorregut total.

6›

CI De l’estudi d’un moviment s’han extret les dades següents:

Desplaçament i velocitat mitjana 1›

En aquesta taula s’han registrat les posicions d’un mòbil sobre la seva trajectòria en diversos instants: CI

Temps t (s)

Posició s (m)

–5

Temps t (s)

–8

2,8

24,4

Calcula el desplaçament que fa i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents: a) b) c) d)

De 0 s a 2 s. De 0 s a 5 s. De 0 s a 12 s. De 2 s a 5 s.

e) f) g) h)

De 5 s a 8 s. De 8 s a 12 s. De 2 s a 8 s. De 5 s a 12 s.

Es pot tractar d’un moviment uniforme? 7›

2 › La posició d’un mòbil puntual en funció del temps és s = 2t2 + 5t – 9. Calcula’n el desplaçament i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents: a) De 0 s a 1 s.

b) De 0 s a 4 s.

d) De 3 s a 8 s.

Posició s (m)

Quines són l’abscissa inicial, l’instant inicial i la velocitat del moviment la gràfica posiciótemps del qual s’ha representat en aquesta figura? Escriu-ne l’equació. CI

s1 (m)

De 2 s a 5 s.

30 20

3›

Una casa té 8 pisos de 4 m d’alçària cada un. Quan engega l’ascensor a la planta baixa, posem en marxa un cronòmetre i observem que, quan arriba al 8è pis, indica 48 s. Immediatament, l’ascensor baixa i, quan arriba una altra vegada a la planta baixa, el cronòmetre assenyala 80 s. Calcula la velocitat mitjana de l’ascensor: CM

5 t (s)

8›

CI Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que es desplaça amb una velocitat constant de 27 km/h, des de l’instant t = 0 fins a l’instant t = 80 s.

9›

CI Quin és el desplaçament total realitzat en dues hores pel mòbil al qual correspon la gràfica v-t de la figura?

a) En la pujada. b) En la baixada. c) En el recorregut complet. 4›

CM En una cursa ciclista es passa per un port de muntanya de 18 km de pujada i 24 km de baixada. Els ciclistes tarden 40 min a pujar-lo i 20 min a baixar el port. Calcula la velocitat mitjana dels ciclistes:

a) En la pujada.

Representa la gràfica s–t corresponent, suposant que per a t = 0, s = 0.

v (km/h) 100

t (h)

b) En la baixada. c) En tot el recorregut.

–100

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

BATXILLERAT QUÍMICA

CLAUS DEL PROJECTE

6.2. Impureses dels reactius És difícil tenir reactius amb una puresa del 100%. Habitualment presenten restes d’altres espècies químiques, que considerem impureses. DIBUS química 5

Si en una reacció s’obté menys quantitat de productes que els esperats teòricament, Q1_U5_P147 pot ser que els reactius no siguin totalment purs, és a dir, que tinguin un cert tant 190x42 per cent d’impureses.

Analitzar l’enunciat

Igualar la reacció

Convertir les unitats a mols

Relacionar els mols

Puresa =

Aplicar el percentatge de puresa

Convertir els mols a unitats

Analitzar el resultat

quantitat de substància pura · 100 quantitat de substància impura

Exemple Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra 9. El clorur d’amoni (sòlid) reacciona en calent amb una solució d’hidròxid de calci i s’obté amoníac (gas), clorur de calci i aigua. a) Escriu l’equació química corresponent al procés indicat. b) En reaccionar amb un excés d’hidròxid de calci, una mostra de 3,00 g d’un clorur d’amoni comercial impurificat amb clorur de potassi, s’obtenen 1,27 dm3 d’amoníac (gas) mesurats a 20 °C i 1,00 · 105 Pa. Calcula el tant per cent d’impureses que conté la mostra analitzada. a) 2 NH4Cl(s) + Ca(OH)2(aq)

2 NH3(g) + CaCl2(aq) + 2 H2O(l)

b) La quantitat de NH3(g) obtinguda es pot calcular aplicant: n (NH3) = Substituint: n (NH3) =

pV RT

1,00 . 105 Pa . 1,27 . 10-3 m3 = 0,052 mol NH3 8,31 J K-1 mol-1 . 293 K

L’etiquetatge dels productes químics ha d’indicar-ne el grau de puresa.

D’acord amb l’equació química, la massa de clorur d’amoni que ha reaccionat és: 1 mol NH4Cl

m (NH4Cl) = 0,052 mol NH3 .

1 mol NH3

53,5 g NH4Cl 1 mol NH4Cl

= 2,79 g de NH4Cl

En 3,00 g de clorur d’amoni comercial només 2,79 g són de clorur d’amoni pur, i la resta, 0,21 g, són impureses. El tant per cent d’impureses en la mostra analitzada és: % d’impureses =

0,21 g d’impureses 3 g de mostra

. 100 g de mostra = 7,00 %

Banc d’activitats 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 i 29

145

Competències. Apartat dissenyat per promoure l’adquisició de les tres competències específiques de la física.

Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera

Els CFC es van començar a utilitzar al començament dels anys trenta com a gasos propulsors en aerosols i molt especialment en els circuits de refrigeració de les neveres i els sistemes d’aire condicionat. Més tard, es van utilitzar com a esterilitzadors en hospitals i com a fumigants en installacions agrícoles. Com que són químicament molt estables, inodors, no inflamables, no tòxics i no corrosius, es van considerar uns compostos artificials molt avantatjosos. a

a) Model molecular del triclorofluorometà.

Competències

• Els CFC tenen la propietat d’absorbir les radiacions infraroges, IR, d’ona llarga. Amb això ajuden a augmentar l’efecte hivernacle causat principalment per la concentració, cada vegada més elevada, de diòxid de carboni a l’atmosfera. Quan es difonen i arriben a l’estratosfera, rica en ozó, es descomponen per acció de les radiacions ultraviolades, UV, procedents del sol. Cada àtom de clor alliberat pot destruir múltiples molècules d’ozó, O3. Aquest ozó actua com a filtre per a les mateixes radiacions UV, per la qual cosa impedeix, en part, el seu pas cap a la superfície terrestre. La capa d’ozó ens protegeix dels efectes nocius de les radiacions UV.

Els científics creuen que, encara que s’aturi totalment la utilització d’aquests gasos, els efectes que produiran els ja existents es prolongaran durant molt de temps. La reacció dels governs de molts països no s’ha fet esperar. Els països de la Unió Europea s’han posat d’acord per establir una reglamentació molt severa per reduir dràsticament la producció de CFC.

b) Model molecular del diclorodifluorometà. Els derivats clorats i fluorats del metà i l’età reben el nom genèric de clorofluorocarbonis (CFC).

Però, malauradament, els CFC tenen unes característiques –ignorades quan es van començar a utilitzar massivament– que fan que siguin molt perillosos: • La seva gran estabilitat química fa que puguin romandre a l’atmosfera baixa sense descompondre’s; per això, la concentració d’aquests gasos va augmentant.

Mesura de la disminució de la capa d’ozó al pol Sud l’any 1992.

Activitats 1.

Ozone Hole Watch.

Indica la resposta correcta. El CFC són:

a) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor. b) Derivats del benzè amb radicals formats per àtoms de fluor i clor. c) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms de carboni per àtoms de fluor i clor. 2. 3.

Al principi de 1990, la concentració a l’atmosfera dels CFC era unes 500 vegades més elevada que l’existent l’any 1971.

Experiències. Proposta de 25 experiències pràctiques que permeten interactuar amb l’entorn fisicoquímic. 5 Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

EXPERIÈNCIA

Tres investigadors, Paul Crutzen (Països Baixos), Sherwood Rowland (EUA) i Mario Molina (EUA) ja van alertar, als anys setanta, del deteriorament de la capa d’ozó i el van relacionar amb l’acumulació a l’atmosfera dels gasos clorofluorocarbonis, més coneguts com a CFC. El premi Nobel de química de l’any 1995 va ser compartit pels tres científics, en paraules del jurat que el va concedir: «per les seves investigacions realitzades entre 1970-1974 i que han contribuït a salvar-nos d’un problema mundial de conseqüències catastròfiques».

Exemples resolts. Prop de 100 exemples resolts pas a pas.

Realització d’una volumetria redox Material i productes: › Pipeta › Matràs aforat de 100 cm3 › Matràs d’Erlenmeyer › Bureta

› Aigua destil·lada › Solució problema de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) › Solució d’àcid sulfúric 6 M › Solució de permanganat potàssic 0,02 M

Es tracta de determinar la composició d’una solució de peròxid d’hidrogen, fent-la reaccionar en medi àcid amb una solució de permanganat de potassi de concentració coneguda.

Investiga i explica químicament com les molècules de CFC descomponen les molècules d’ozó, O3.

C 3 Investiga i descriu quantitativament quina ha estat l’evolució de la capa d’ozó ens els darrers deu anys. Penses que ha tingut una evolució positiva o negativa?

L’equació química corresponent a la reacció que té lloc és: 2 KMnO4(aq) + 5 H2O2(aq) + 3 H2SO4(aq)

2 MnSO4(aq) + 5 O2(g) + 8 H2O(l) + K2SO4

L’equació iònica és: 2 MnO4–(aq) + 5 H2O2(aq) + 6 H+(aq) color violeta

incolor

2 Mn2+(aq) + 5 O2(g) + 8 H2O(l) incolor en solució diluïda

incolor

Observa que els ions SO42– i els ions K+, ambdós incolors, no intervenen en el procés. Per fer aquesta experiència s’utilitza aigua oxigenada comprada a la farmàcia. 1) Mesura amb una pipeta, que cal rentar prèviament amb aigua destil·lada i solució problema, 10 cm3 de la solució que vols valorar. 2) Posa el líquid en un matràs aforat de 100 cm3. 3) Afegeix-hi aigua destil·lada a poc a poc i agita-ho per homogeneïtzar el contingut del matràs. 4) Completa-ho amb molt de compte fins a la marca d’aforament. 5) Afegeix-hi les últimes gotes d’aigua amb un comptagotes o una pipeta. 6) Renta de nou la pipeta amb aigua i uns cm3 de la solució diluïda. 7) Mesura amb la pipeta 10 cm3 de la solució diluïda i passa’ls a un Erlenmeyer. 8) Dilueix-ho amb uns 25 cm3 d’aigua i afegeix-hi 10 cm3 d’àcid sulfúric 6 M. 9) A continuació, vés afegint-hi solució de permanganat de potassi 0,02 M continguda en una bureta, agitant al mateix temps la solució de l’Erlenmeyer, fins aconseguir el punt final, que és fàcil de visualitzar, ja que l’única espècie acolorida que intervé en la reacció és l’ió MnO4–. Mentre hi hagi H2O2 en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per permanganat de potassi fa que la solució adquireixi una pàl·lida coloració violeta permanent (Figura b). Amb el volum de solució de permanganat de potassi utilitzat, calcula la composició de l’aigua oxigenada del flascó d’origen. Expressa el resultat en g/L. Repeteix l’operació. Els resultats han de concordar. a

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

Valoració de peròxid d’hidrogen amb permanganat de potassi 0,02 mol dm–3. a) La decoloració immediata dels ions permanganat indica que a l’Erlenmeyer hi ha peròxid d’hidrogen sense reaccionar. b) Punt final de la valoració. Observa que en aquesta volumetria redox s’utilitza com a indicador el mateix reactiu valorant.

156

ips Feynman les, 1988 Richard Phill Ánge , 1918 - Los Nueva York ajando co años trab de veinticin rico del pasó cerca heliocént Copérnico su modelo que rrollo de ltó difícil en el desa época resu nía una En aquella , ya que supo universo. aliquos s lo aceptaran elibusa cor aperi los científico n.Ectem revolució auténtica doles ilita vitiatium volorerit,

QUÍMIC A

QUÍMIC A klin Elsie Fran Rosalind 1920 - 1958 Londres, ajando co años trab de veinticin rico del pasó cerca heliocént Copérnico su modelo que rrollo de ltó difícil en el desa época resu nía una En aquella , ya que supo universo. aliquos s lo aceptaran elibusa cor aperi los científico n.Ectem revolució auténtica doles ilita vitiatium volorerit,

FÍSIC A Burnell Jocelyn Bell Belfast, 1943 ajando co años trab de veinticin rico del pasó cerca heliocént Copérnico su modelo que rrollo de ltó difícil en el desa época resu nía una En aquella , ya que supo universo. aliquos s lo aceptaran elibusa cor aperi los científico n.Ectem revolució auténtica doles ilita vitiatium volorerit,

Dou Josep M. Masjuan Miquel D. tafreda Eva M. Cos

Pfeiffer Norberto esset Antoni Trav Dou Josep M. goneses Andrés Ara

2 CURS 2016-2017 CURS 2016-2017

Dou Josep M. Masjuan Maria D. tafreda Eva M. Cos Pfeiffer Norberto esset Antoni Trav eses gon Andrés Ara

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

Llibre de l’alumne Llibre de l’alumne

AT BATXILLER

2 BA Química

1 NOVETAT CURS 2015-2016 NOVETAT CURS 2015-2016

AT BATXILLER

2 BA Física

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4736-7 Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4789-3

AT BATXILLER

1 BA Química AT BATXILLER

1 BA Física

FÍSIC A

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 22-28 DEL CATÀLEG.

2 BA Física Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4036-8

2 BA Química Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4039-9

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

A DIDÀCTIC

QUÍMIC A PROPOSTA

ips Feynman les, 1988 Richard Phill Ánge , 1918 - Los Nueva York ajando en co años trab En de veinticin rico del universo. , pasó cerca elo heliocént Copérnico s lo aceptaran o de su mod il que los científico sa cor el desarroll difíc tem elibu a resultó lución.Ec aquella époc una auténtica revo nía doles ilita ya que supo , vitiatium os volorerit aperi aliqu

FÍSIC A ips Feynman les, 1988 Richard Phill Ánge , 1918 - Los Nueva York ajando co años trab de veinticin rico del pasó cerca heliocént Copérnico su modelo que rrollo de ltó difícil en el desa época resu nía una En aquella , ya que supo universo. aliquos s lo aceptaran elibusa cor aperi los científico n.Ectem revolució auténtica doles ilita vitiatium volorerit,

A DIDÀCTIC

ICA

QUÍMICA DIDÀCT PROPOSTA

A DIDÀCTIC

FÍSICA PROPOSTA

klin Elsie Fran Rosalind 1920 - 1958 Londres, ajando en co años trab En de veinticin rico del universo. , pasó cerca elo heliocént Copérnico s lo aceptaran o de su mod il que los científico sa cor el desarroll difíc tem elibu a resultó lución.Ec aquella époc una auténtica revo nía doles ilita ya que supo , vitiatium os volorerit aperi aliqu

Burnell Jocelyn Bell Belfast, 1943 ajando co años trab de veinticin rico del pasó cerca heliocént Copérnico su modelo que rrollo de ltó difícil en el desa época resu nía una En aquella , ya que supo universo. aliquos s lo aceptaran elibusa cor aperi los científico n.Ectem revolució auténtica doles ilita vitiatium volorerit,

2 2

Dou Josep M. Masjuan Miquel D. tafreda Eva M. Cos

Pfeiffer Norberto esset Antoni Trav eses gon Andrés Ara

CURS 2016-2017 CURS 2016-2017

Dou Josep M. Masjuan Miquel D. tafreda Eva M. Cos Pfeiffer Norberto esset Antoni Trav eses gon Andrés Ara

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

Proposta didàctica Proposta didàctica

AT BATXILLER

2 BA Química

1 NOVETAT CURS 2015-2016 NOVETAT CURS 2015-2016

AT BATXILLER

2 BA Física

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4737-4 Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4962-0

AT BATXILLER

1 BA Química AT BATXILLER

1 BA Física

PROPOSTA

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

MATERIAL PER AL PROFESSOR

DVD DEL PROFESSOR Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

s’h

re a

repr o

duc

cio

s’h

re a

· Le s

DIDÀCTICA

FÍISCA

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

l · le c tua

tua

l. N

’au

to r

PROPOSTA

de l a L

FÍISCA

2 cle 3

l · le c

PROPOSTA

ar ti b l’

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba

de l a L

DIDÀCTICA

ial to r

itz

cia er

· Fabricat per GEMA · Le

s rep

ro d

ucc

ion

’ha

re a

za lit

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

0576

-2012

· Fabricat per GEMA · Le

s rep

ro d

ucc

ion

’ha

BATXILLERAT

re a

de l a L

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

l · le c

tua

l. N

’au

to r

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/quimica1ba

de l a L

QUÍMICA

B -1

2 cle 3

PROPOSTA

al: le g

ar ti b l’

DIDÀCTICA

ial to r Ed i

sit

ipò

ord

at p

·D

’ac

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/quimica1ba

BATXILLERAT

a tz

VD. a q u e st D nt d’

-2012

nde

0576

epe

B -1

ind

al: le g

ció

sit

za lit

ipò

cia er

·D

a tz

Ed i t

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4060-3

ord

2 cle 3

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba

2 BA Física

’ac

sit

BATXILLERAT

ar ti b l’

BATXILLERAT

Ed i

ipò

ord

·D

c at p e r G E M A

’ac

at p

12 · Fabri

Ed i t

76-20

QUÍMICA

-105

DIDÀCTICA

cio

B al: le g

PROPOSTA

duc

repr o

· Le s

sit

cat p e r G E M A

ipò

12 · Fabri

ori

·D

76-20

-105

a tz

B al: le g

a tz

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

itz

a co

co cia er

za lit

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

cia er

za lit

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

2 BA Química Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4063-4

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia. Recursos també disponibles a

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

ecasals.cat

BATXILLERAT FÍSICA 1 C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

CONTINGUTS

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

I LA CIÈNCIA I EL MÈTODE CIENTÍFIC Què és la ciència? La física i la química. El mètode científic. La investigació científica II MAGNITUD I MESURA Les magnituds físiques. Expressió d’una quantitat: la unitat. El Sistema Internacional d’unitats. Múltiples i submúltiples de les unitats al SI. Magnituds derivades i les seves unitats. Instruments de mesura: sensibilitat i precisió. Caràcter aproximat de les mesures: cota de l’error absolut. Cota de l’error relatiu. Xifres significatives. Notació científica III ELS VECTORS Magnituds escalars i vectorials. Vectors. Suma vectorial. Resta de vectors. Producte d’un escalar per un vector. Vectors unitaris. Components d’un vector. Relació entre els components i el mòdul d’un vector. Operacions amb els components d’un vector. Producte escalar de dos vectors. Component d’un vector en una direcció Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Quina és la grandària de les coses. A quina distància estan les estrelles?

I INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Introducció. Caràcter relatiu del moviment: el sistema

Entendre la ciència C1 C2 C3 Superman i la caiguda lliure. Hancock aturant un tren

La ciència i les seves eines de treball CC CI CM

Em situo Ciència contra pseudociència Avaluació diagnòstica

Cinemàtica I. Moviment de referència. El mòbil puntual i la seva trajectòria. rectilini i parabòlic Determinació de la posició sobre la trajectòria. CC CI CM Desplaçament. Temps: instant i interval de temps. Em situo De la Terra a la Lluna Avaluació diagnòstica

Cinemàtica II. Moviment circular i moviment harmònic CC CI CM Em situo Un gir emocionant Avaluació diagnòstica

BATX IL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

Velocitat mitjana i instantània II MOVIMENTS UNIFORME I VARIAT Acceleració mitjana i instantània. Moviment uniforme. Gràfiques del moviment uniforme. Moviment uniformement variat. Gràfica velocitat–temps (v–t) del moviment uniformement variat. Demostració de l’equació del moviment uniformement variat. Gràfica posició-temps (s–t) del moviment uniformement variat. La caiguda lliure dels cossos III MOVIMENTS EN EL PLA Vector posició. Vector desplaçament. Vector velocitat mitjana. Vector velocitat instantània. Vector acceleració mitjana. Vector acceleració instantània. Moviment uniforme en dues dimensions. Moviment amb acceleració constant. Tir parabòlic Recorda

I MOVIMENT CIRCULAR Moviment circular. Moviment circular uniforme. Acceleració centrípeta en el moviment circular uniforme II MOVIMENT HARMÒNIC Període i freqüència d’un fenomen periòdic. Moviment vibratori harmònic simple (m.v.h.s.). Estudi del m.v.h.s. Equació del m.v.h.s. Velocitat i acceleració en el m.v.h.s. Recorda

Exemples resolts CR CI Revisar dades científiques. Fer un canvi d’unitats aplicant els factors de conversió. Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures. Expressar el valor d’una operació amb el nombre adient de xifres significatives. Realitzar una operació amb notació científica i amb un nombre determinat de xifres significatives. Calcular els components d’un vector. Determinar el vector unitari en una direcció i sentit donats. Calcular l’angle que formen dos vectors. Calcular els components d’un vector Banc d’activitats

Exemples resolts CR CI Calcular el desplaçament d’un mòbil. Calcular i comparar la velocitat i la rapidesa d’un moviment. Plantejar i resoldre l’equació del moviment. Plantejar i resoldre l’equació del moviment uniformement variat. Calcular l’acceleració d’un mòbil i obtenir la seva gràfica v–t. Obtenir la gràfica s–t d’un mòbil amb moviment uniformement variat. Calcular t, s i v en un mòbil en caiguda lliure vertical. Comparar les velocitats mitjanes lineal i vectorial. Expressar el vector velocitat instantània. Calcular el vector acceleració mitjana. Determinar la posició i la trajectòria de moviments uniformes en un pla. Aplicar l’equació del moviment amb acceleració constant Banc d’activitats

Entendre la ciència C1 C2 C3 Superman i la rotació terrestre

Exemples resolts CR CI Calcular la velocitat d’un moviment circular uniforme. Fer càlculs que impliquin l’acceleració centrípeta. Plantejar i resoldre l’equació del m.v.h.s. Banc d’activitats

BATXILLERAT FÍSICA 1

CONTINGUTS

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

I LES LLEIS DE NEWTON Introducció. Principi d’inèrcia. Principi fonamental de la dinàmica. Principi d’acció i reacció II FORCES Mesurament de les forces. Llei de Hooke. Fregament entre sòlids. Moviment sobre plans inclinats. Dinàmica dels oscil·ladors harmònics. Dinàmica del moviment circular uniforme III QUANTITAT DE MOVIMENT Teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. Principi de conservació de la quantitat de moviment Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Spiderman i la força de fregament

I TREBALL I ENERGIA Treball d’una força constant. Energia. Principi de conservació de l’energia. Energia cinètica. Energia potencial gravitatòria. Conservació de l’energia mecànica. Energia del m.v.h.s. Treball i energia mecànica II POTÈNCIA I RENDIMENT Potència. Rendiment III TERMODINÀMICA Calor i temperatura. Primer principi de la termodinàmica. Degradació de l’energia Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Fonts d’energia renovables. La pila d’hidrogen

I EL CEL I ELS COSSOS CELESTES Introducció: coneixements previs de matemàtiques. L’esfera celeste. El sistema solar des de la Terra. Sistema de referència heliocèntric II FORÇA GRAVITATÒRIA Llei de la gravitació universal. Satèl·lits i gravitació. Camp gravitatori III ENERGIA GRAVITATÒRIA Energia potencial gravitatòria. Energia mecànica orbital. Velocitat d’escapament. Les lleis de Kepler Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Humans fora de la Terra. Afeli i periheli

I L’ELECTRICITAT Introducció. Cossos electritzats. Les dues classes d’electricitat. Explicació dels fenòmens elèctrics. Conductors i dielèctrics. Inducció electrostàtica II LLEI DE COULOMB Llei de Coulomb. Permitivitat del medi. Energia potencial elèctrica. Camp elèctric III POTENCIAL ELÈCTRIC Potencial elèctric. Superfícies equipotencials. Diferència de potencial. Camp elèctric i camp gravitatori: semblances i diferències Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Electricitat animal

Dinàmica CC CI CM Em situo La mobilitat a l’espai Avaluació diagnòstica

L’energia i la seva transferència CC CI CM Em situo Amb energia! Avaluació diagnòstica

Gravetat i Sistema Solar CC CI CM Em situo L’home a l’espai Avaluació diagnòstica

Electricitat i camp elèctric CC CI CM Em situo Franklin i l’electricitat Avaluació diagnòstica

ANNEX

BATX IL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

Exemples resolts CR CI Determinar les forces que actuen sobre un cos amb velocitat constant. Aplicar la primera i la segona lleis de Newton. Aplicar la tercera llei de Newton. Aplicar la llei de Hooke. Resoldre problemes sobre moviment amb coeficient de fregament. Resoldre problemes de cossos que es desplacen sobre un pla inclinat. Determinar els paràmetres del m.v.h.s. Determinar la velocitat, la força i l’acceleració d’un moviment circular uniforme. Resoldre problemes de mòbils que giren sobre corbes amb peralt. Aplicar el principi de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. Aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment Banc d’activitats

Exemples resolts CR CI Calcular el treball efectuat per una força. Explicar com es conserva l’energia. Determinar l’energia cinètica d’un cos en caiguda lliure. Aplicar la llei de conservació de l’energia. Aplicar la llei de conservació de l’energia en el m.v.h.s. Determinar el treball de les forces dissipatives. Calcular la potència desenvolupada. Calcular el rendiment d’una màquina. Relacionar energia transferida amb increment de temperatura. Calcular la transferència d’energia en forma de calor Banc d’activitats

Exemples resolts CR CI Aplicar la llei de la gravitació universal. Aplicar la velocitat orbital. Aplicar la intensitat del camp gravitatori. Aplicar la fórmula de l’energia gravitatòria. Calcular l’energia mecànica orbital. Calcular el període de revolució d’un astre. Aplicar les lleis de Kepler Banc d’activitats

Exemples resolts CR CI Calcular les forces d’atracció entre dues partícules. Calcular la força d’atracció electrostàtica entre dues càrregues elèctriques puntuals. Trobar la velocitat a la qual es desplaça una càrrega elèctrica puntual. Calcular el treball que cal realitzar per separar dues càrregues elèctriques puntuals. Calcular la intensitat del camp elèctric en un punt. Trobar la intensitat del camp elèctric creat per tres càrregues. Trobar la posició d’una partícula coneixent-ne el potencial elèctric. Calcular la diferència de potencial entre dos punts Banc d’activitats

SOLUCIONARI TAULES

BATXILLERAT FÍSICA 2 C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

Interacció gravitatòria CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

Interacció electromagnètica CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

Camp magnètic. Inducció electromagnètica CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

Les ones CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

BATX IL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

CONTINGUTS CM

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

Camps escalars: isolínies. Camps vectorials: línies de camp. Camps conservatius. Llei de la gravitació universal. Camp gravitatori. Energia potencial gravitatòria. Energia mecànica orbital. Òrbites el·líptiques. Caos determinista Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Llei de Coulomb. Energia potencial elèctrica. Camp elèctric. Camp elèctric creat per una o més masses i càrregues puntuals. Potencial elèctric. Potencials dels camps creats per diverses càrregues puntuals. Camp elèctric creat per una distribució esfèrica de càrrega. Camp uniforme. Flux elèctric i llei de Gauss. El tub de raigs catòdics. Gradient d’un camp escalar. Les relacions entre camp elèctric i magnètic. Camps de vectors amb simetria radial. Camp gravitatori i elèctric Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Camp magnètic i magnetisme. Vector d’inducció magnètica. Línies d’inducció. L’electromagnetisme. Força que exerceix un camp magnètic sobre una càrrega mòbil. Moviment d’una càrrega en un camp magnètic. Acció del camp magnètic sobre un corrent elèctric. Acció del camp magnètic sobre una espira i sobre una bobina. Motors elèctrics. Fonts del camp magnètic. Camp creat per un corrent rectilini. Camp creat per un solenoide. Electroimants: inducció electromagnètica. Corrent induït i flux magnètic. Origen de la fem induïda. El sentit del corrent induït. Valor de la fem induïda. Llei de Faraday. Producció de corrents induïts. Fem eficaç i intensitat eficaç. Dinamos i alternadors. Transformadors Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Concepte d’ona. Tipus d’ones. Ones harmòniques. Longitud d’ona. Velocitat de propagació. La cubeta d’ones. Front d’ona i raigs. Nombre d’ona. Equació d’una ona harmònica. Propagació de les ones: construcció de Huygens. Reflexió, refracció i difracció. Interferències. Ones estacionàries. El so: característiques físiques. Anàlisi harmònica del so. Efecte Doppler. Reflexió del so. Percepció del so. Contaminació acústica Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

BATXILLERAT FÍSICA 2

CONTINGUTS

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

La percepció de la llum. Cossos transparents, opacs i translúcids. Imatges. La reflexió i la refracció de la llum. Imatges en miralls plans. Miralls esfèrics. Les lents. Instruments òptics. L’ull humà: la visió i els seus defectes. La llum visible en l’espectre de les ones electromagnètiques. Dispersió de la llum. Difracció i interferència. Polarització de la llum Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

La física quàntica. L’efecte fotoelèctric. La radiació electromagnètica emesa i absorbida pels gasos. La dualitat ona-partícula. El principi d’incertesa. El moviment relatiu en física clàssica. La teoria especial de la relativitat. Temps, longitud i massa en la relativitat. La constitució de l’univers. La formació i el futur de l’univers Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

La constitució de l’àtom. La radioactivitat. L’equivalència entre massa i energia. La fissió i la fusió nuclear. La física de partícules. Les interaccions fonamentals Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Òptica CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

L’energia i la seva transferència CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

ANNEX

BATX IL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

SOLUCIONARI OBJECTIU: UNIVERSITAT

BATXILLERAT QUÍMICA 1 C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

Estructura de la matèria Em situo D’on ve el nom «química» Avaluació diagnòstica CC CI CM

Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular Em situo Edurne Basaban Avaluació diagnòstica CC CI CM

Mescles i solucions Em situo L’aigua que beus, és potable? Avaluació diagnòstica CC CI CM

CONTINGUTS CM

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

I LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA Inicis de la teoria atòmica. Lleis ponderals de les reaccions químiques. La teoria atòmica de Dalton. Llei volumètrica de les reaccions químiques. Teoria atomicomolecular. Principi d’Avogadro II L’ÀTOM Constitució dels àtoms. Nombre atòmic. Element químic. Isòtops. Massa dels àtoms. Ions positius i negatius III MOLÈCULES Molècules d’elements. Compostos moleculars i compostos iònics. Massa molecular relativa IV EL MOL El mol V FÓRMULES MOLECULAR I EMPÍRICA Fórmula molecular i fórmula empírica Document: Anàlisi de substàncies mitjançant espectrografies Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Descoberta una anella perduda de la taula periòdica

I LLEIS QUE REGEIXEN L’ESTAT GASÓS Introducció. Variació del volum d’un gas amb la pressió (llei de Boyle-Mariotte). Variació del volum d’un gas amb la temperatura a pressió constant (llei de Charles). La llei de Charles i Gay-Lussac en temperatures absolutes. Variació de la pressió d’un gas amb la temperatura a volum constant II LLEI I EQUACIÓ DELS GASOS IDEALS Llei general dels gasos perfectes. Condicions normals i condicions estàndard d’un gas. Volum ocupat per un mol de gas: volum molar. Equació general dels gasos ideals. Aplicacions de l’equació general dels gasos perfectes. Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcials III TEORIA CINETICOMOLECULAR Teoria cineticomolecular dels gasos. La teoria cineticomolecular explica les propietats dels gasos. Gasos reals. Ampliació de la teoria cineticomolecular als estats líquid i sòlid. Explicació cinètica de la fusió, l’evaporació i l’ebullició Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 L’estat de plasma. Els gasos més abundants. Aplicacions del dinitrogen. Els efectes de l’altitud en l’organisme

I MESCLES Mescles homogènies i heterogènies. Dispersions. Solucions II COMPOSICIÓ DE LES SOLUCIONS Composició de les solucions III SOLUBILITAT Substàncies solubles i insolubles. Solució saturada. Solubilitat. Variació de la solubilitat amb la temperatura. Cristal·lització. Solucions de gasos en líquids IV PROPIETATS COL·LIGATIVES Propietats col·ligatives V MÈTODES DE SEPARACIÓ Principals mètodes de separació. Mètodes de separació per dissolució i d’extracció líquid-líquid. Mètodes cromatogràfics. Criteris de puresa de les substàncies Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Alguns contaminants del medi aquàtic

Experiències CR C1 C2 Comprovació de la llei de Lavoisier. Estimació de la constant d’Avogadro pel mètode de la pel·lícula superficial Exemples resolts CR CI Aplicar la llei de conservació de la massa. Determinar el nombre de partícules subatòmiques. Determinar la massa atòmica relativa d’un element. Determinar la configuració d’un ió. Trobar la massa molecular d’un compost químic. Passar de quantitat de substància a nombre de molècules o d’àtoms. Passar de massa d’element o molècula a nombre d’àtoms o molècules. Calcular la massa d’un àtom d’un element o d’una molècula d’un compost. Determinar fórmules empíriques. Determinar fórmules moleculars Banc d’activitats

Experiències CR C1 C2 Velocitat de difusió. Observació d’una difusió Exemples resolts CR CI Calcular el volum d’un gas en funció de la temperatura. Calcular la pressió segons la temperatura, a volum constant. Aplicar la llei general dels gasos perfectes. Reduir un gas a condicions normals. Aplicar el principi d’Avogrado. Aplicar l’equació general dels gasos ideals. Aplicar l’equació general dels gasos perfectes. Aplicar la llei de Dalton de pressions parcials. Determinar la calor necessària per produir un canvi d’estat Banc d’activitats

Experiències CR C1 C2 Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa en tant per cent en massa de solut. Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa en g/dm3. Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa en mol/dm3. Preparació d’una solució diluïda d’àcid sulfúric a partir d’una solució concentrada d’aquest àcid. Cristal·lització a partir d’una solució sobresaturada. Separació dels components d’una mescla formada per nitrat de potassi i sofre en pols. Destil·lació simple. Separació dels components d’una solució formada per acetona i àcid acètic mitjançant una destil·lació fraccionada. Extracció líquid-líquid. Realització d’una cromatografia sobre paper (o sobre capa fina) per separar els components d’una tinta. Separació dels components d’una mescla heterogènia Exemples resolts CR CI Preparar una solució en tant per cent en massa. Calcular la quantitat de solut a partir del % en volum. Calcular la massa de solut a partir de la concentració en massa. Calcular la molaritat d’una dissolució de glucosa. Calcular la molalitat d’una beguda alcohòlica. Determinar la fracció molar dels components d’una solució. Trobar la relació entre diferents tipus de solucions. Preparar una solució saturada tenint en compte la temperatura. Calcular la pressió de vapor. Aplicar les constants ebullioscòpica i crioscòpica. Aplicar la pressió osmòtica Banc d’activitats

E S O IL BATX FÍSI L ERAT CA I Q FÍUSICA Í MICA I Q UÍM ICA

BATXILLERAT QUÍMICA 1

Formulació i nomenclatura de química inorgànica Em situo Què és la IUPAC? Avaluació diagnòstica CC CI CM

Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics Em situo Oxidació del ferro Avaluació diagnòstica CC CI CM

I FÓRMULA I NOM DE LES SUBSTÀNCIES La fórmula i el nom de les substàncies. Formulació i nomenclatura de les substàncies simples (elements químics) II COMPOSTOS BINARIS Formulació dels compostos binaris. Formulació i nomenclatura dels hidrurs. Formulació i nomenclatura dels òxids. Formulació i nomenclatura de les sals binàries. Altres compostos binaris entre no-metalls. Formulació i nomenclatura dels hidròxids III COMPOSTOS TERNARIS I DERIVATS Els àcids. Formulació i nomenclatura dels oxoàcids. Formulació i nomenclatura dels diàcids. Formulació i nomenclatura dels anions dels oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals dels oxoàcids IV COMPOSTOS QUATERNARIS Formulació i nomenclatura de les sals àcides dels hidràcids i els oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals hidratades. Sals dobles, triples... Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 La química quotidiana

I REACCIONS QUÍMIQUES Importància de les reaccions químiques. Reaccions químiques. Equacions químiques. Mols i reaccions químiques. Igualació d’equacions químiques senzilles II ESTEQUIOMETRIA Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics III CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONS Tipus de reaccions químiques. Reaccions de neutralització. Reaccions àcidbase. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació-reducció IV CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONS Reaccions químiques i energia. Velocitat de les reaccions químiques. Model dels xocs moleculars. Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Reaccions nuclears. El reciclatge dels metalls

Experiència CR C1 C2 Determinació del nombre de molècules d’aigua de cristal·lització d’una sal hidratada Banc d’activitats

Experiències CR C1 C2 Reacció química entre un metall i un àcid. Reacció dels carbonats amb l’àcid clorhídric. Determinació de l’acidesa d’un vinagre utilitzant una solució d’hidròxid de sodi de concentració coneguda. Obtenció d’un compost insoluble. Realització d’una volumetria redox. Reacció del clorur de coure (II) i l’alumini. Observació de la relació entre reaccions químiques i energia. Observació de la velocitat d’una reacció química. Observació de l’efecte de la concentració Exemples resolts CR CI Igualar una equació química. Trobar la quantitat de substància implicada en una reacció química. Determinar el reactiu limitant. Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra. Calcular el rendiment d’una reacció. Calcular l’àcid necessari per a una neutralització. Determinar la concentració d’ions d’una solució. Calcular el percentatge d’un component d’una mostra Banc d’activitats

Energia de les reaccions químiques Em situo Begudes autoescalfables Avaluació diagnòstica CC CI CM

Introducció a la química del carboni Em situo Mètodes de datació: el carboni-14 Avaluació diagnòstica CC CI CM

ANNEX E S O IL BATX FÍSI L ERAT CA I Q FÍUSICA Í MICA I Q UÍM ICA

I INTRODUCCIÓ A LA TERMODINÀMICA Introducció. Reacció química i energia. Principi de conservació de l’energia. Energia interna. Variació de l’energia interna d’un sistema. Treball d’expansió o compressió a pressió constant. Reaccions a volum constant. Equacions termoquímiques II ENTALPIA Reacció química realitzada a pressió constant: entalpia. Entalpia estàndard de la reacció i de formació. Llei de Hess i la seva aplicació. Entalpies d’enllaç o energies d’enllaç. Estudi energètic de la formació de compostos iònics. Els canvis d’entalpia en els processos físics III ENTROPIA I ENERGIA DE GIBBS Capacitat calorífica específica i capacitat calorífica molar. Espontaneïtat de les reaccions químiques. Concepte d’entropia. Entalpia lliure o energia lliure de Gibbs. Càlcul de l’energia lliure de Gibbs a partir de l’entalpia i l’entropia. Càlcul de l’energia lliure estàndard d’una reacció, ∆Gθ Resum I EL CARBONI I ELS SEUS ENLLAÇOS Química del carboni o química orgànica. L’àtom de carboni. Cadenes carbonades. Estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni. Fórmules. Isomeries. Hidrocarburs II HIDROCARBURS SATURATS Alcans. Obtenció i propietats dels alcans III HIDROCARBURS INSATURATS Alquens. Estereoisomeria dels alquens. Obtenció i propietats dels alquens. Alquins. Benzè. Hidrocarburs aromàtics. Derivats del benzè. Nomenclatura IV GRUPS FUNCIONALS Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs Document: La importància del carboni. El petroli Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 L’amoníac Experiències CR C1 C2 Construcció i utilització d’un calorímetre Exemples resolts CR CI Calcular la variació d’energia d’un sistema. Calcular la variació d’energia interna d’una reacció química. Calcular la variació d’energia interna d’una reacció a p constant. Calcular l’entalpia estàndard. Aplicar la llei de Hess. Calcular l’entalpia estàndard de formació. Aplicar el concepte de capacitat calorífica. Calcular ∆Sθ d’un procés. Calcular ∆Gθ d’una reacció Banc d’activitats Entendre la ciència C1 C2 C3 El benzè. Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera Experiències CR C1 C2 Anàlisi del poder calorífic d’alguns combustibles Banc d’activitats

SOLUCIONARI TAULES 27

BATXILLERAT QUÍMICA 2 C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

CONTINGUTS CM

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

Estructura atòmica de la matèria. Descobriment de l’electró i del protó. Cronologia dels models atòmics. Nombre atòmic i nombre de massa. Radiacions electromagnètiques, espectres i transicions. Mecànica ondulatòria, orbitals atòmics i nombres quàntics. Configuració electrònica dels àtoms polielectrònics Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Classificació dels elements químics en la història. La taula periòdica moderna. Propietats atòmiques periòdiques. Radi atòmic i radi iònic. Energia de ionització. Afinitat electrònica. Electronegativitat. Les propietats químiques en els blocs del sistema periòdic Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Electrons de valència. Enllaç covalent. Forces intermoleculars. Enllaç iònic. Nombres d’oxidació. Enllaç metàl·lic Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Velocitat de difusió dels gasos Gasos reals. Equació de Van der Waals Composició de les solucions Estequiometria Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Velocitat de reacció. Reaccions químiques i energia d’activació. Mecanisme d’una reacció. Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció. Reaccions en cadena. Inhibidors o catalitzadors negatius Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3

Reaccions químiques reversibles i irreversibles. Equilibri químic. Constants d’equilibri, Kc i Kp. Factors que afecten l’equilibri químic. Principi de Le Chartelier. Equilibri físic: diagrama de fases. Solució saturada. Solubilitat. Compostos solubles i insolubles. Equilibris amb sals poc solubles. Relació entre la solubilitat i el KPS. Reaccions de precipitacions iònica. Desplaçament dels equilibris de precipitació. Dissolució de precipitats Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Reaccions àcid-base. Introducció. Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa dels àcids i les bases. Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases. Autoionització de l’aigua. Concepte de pH. Força relativa d’àcids i bases. Relació entre l’estructura química i la constant d’acidesa dels àcids. Solucions de sals en aigua. Solucions reguladores o amortidores. Indicadors àcid-base. Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base. Corbes de valoració Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Reaccions redox. Concepte d’oxidació-reducció. Reaccions redox sense transferència real d’electrons. Nombre d’oxidació. Igualació d’equacions redox pel mètode de l’ió-electró. Volumetries redox. Piles voltaiques i electròlisi. Notació simplificada. Potencials d’elèctrode i potencials de reducció estàndard. Relació entre la variació d’energia lliure i la fem d’una pila. Equació de Nernst. Constants d’equilibri. Electròlisi. Processos anòdics i catòdics. Electròlisi d’una solució de salmorra i obtenció de lleixiu Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs. Compostos orgànics oxigenats. Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Àcids carboxílics. Estereoisomeria òptica. Sals dels àcids orgànics. Èsters. Compostos orgànics nitrogenats. Amines Amides. Nitrils. Ordre de preferència dels grups funcionals. Greixos i olis. Proteïnes, glúcids, sacàrids, glucosa i disacàrids. Polisacàrids. Polímers. Compòsits i silicones Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

Matèries primeres. Del laboratori a la planta industrial. Classificació dels productes químics. Química i medi ambient Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3 Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

ANNEX

OBJECTIU: UNIVERSITAT

Estructura atòmica CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica Taula periòdica i propietats atòmiques periòdiques CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica Enllaç químic CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica Gasos, solucions i estequiometria CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica Velocitat de les reaccions: cinètica química CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica Equilibri químic. Reaccions de precipitació CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

Reaccions de transferència de protons CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

Reaccions de transferència d’electrons CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

La química del carboni CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica Química i indústria CC CI CM Em situo Avaluació diagnòstica

E S O IL BATX FÍSI L ERAT CA I Q FÍUSICA Í MICA I Q UÍM ICA

Experiències CR C1 C2 Exemples resolts CR CI Banc d’activitats

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

MATERIAL COMPLEMENTARI FORMULACIÓ I NOMENCLATURA Dos quaderns de formulació i nomenclatura per als alumnes de Batxillerat que també es poden usar com a consolidació de l’assignatura de Química a les facultats de Ciències. Autors: J. M. Dou, M. D. Masjuan, E. Duñach 96, 128 pàgines

Formulació i nomenclatura de química inorgànica ISBN 978-84-218-3102-1

Formulació i nomenclatura de química orgànica ISBN 978-84-218-3639-2

BATXIL L ERAT FÍ SICA I Q UÍM ICA

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats: Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat FÍSI CA I Q UÍM ICA

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT EN UN SOL ESPAI.

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat de mostra de totes les novetats. Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic al docent: docencia@editorialcasals.com

LLIBRE DIGITAL Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només per al professor, i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis. En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line. Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma

ecasals.cat FÍSI CA I Q UÍM ICA

SNC1501

editorialcasals.cat ecasals.cat editorialcasals.cat/secundaria

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Atenció al client Tel.: 902 107 007 casals@editorialcasals.com