Història Batxillerat

Història del món contemporani

Història de l’art

El

Qui té el codi té la clau

Codi obert LOMLOE és el denominador comú del conjunt de projectes que componen la proposta educativa d’Editorial Casals i és, alhora, l’expressió de la voluntat d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i ens anima a obrir la ment a nous reptes. des d’aquesta perspectiva, posem a disposició de la comunitat educativa les eines necessàries per dotar el nostre jovent d’habilitats útils que desenvolupin al màxim el seu potencial i talent en un context d’igualtat d’oportunitats. Es tracta d’oferir-los el codi que els permeti interpretar la realitat, estimular el sentit crític, participar en la construcció del seu futur i créixer com a persones autònomes, més lliures i, per tant, més felices.

Què aportem a les aules per afrontar aquest repte? Aquests són els eixos cabdals de Codi obert que proposem per al vostre centre:

· Un aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu. Una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències clau per tal que, acabada l’ESO, els nostres joves tinguin el perfil competencial que es demana per vèncer satisfactòriament els reptes que se’ls presentaran en el futur.

· Una educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant contextos d’aprenentatge centrats en el que estableix l’Agenda 2030. Amb vista a aconseguir un món més pacífic, tolerant, segur i sostenible, que ens faci conscients de les conseqüències que les nostres accions quotidianes tenen sobre el conjunt del planeta, tant sobre l’entorn natural com social.

· L’avaluació competencial. La LOMLOE estableix uns criteris d’avaluació que permeten mesurar el grau de consecució de les competències específiques pròpies de cada matèria i el desenvolupament d’unes competències clau que es valoren a través dels descriptors operatius del perfil de sortida. El treball que hem fet a Casals ha consistit a connectar les competències específiques i els criteris d’avaluació amb les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat a partir d’evidències basades en l’acompliment de determinades tasques o activitats, que permeten una valoració qualitativa del progrés de l’alumnat i posen de manifest les seves fortaleses i debilitats.

· Unes habilitats per a la vida. Els estudis sobre neuroeducació, que ens permeten detectar les pràctiques idònies que asseguren un aprenentatge significatiu, ens indiquen com en són, d’importants, l’atenció, la memòria, l’emoció i les funcions executives, i estableixen quines habilitats per a la vida s’han d’estimular per garantir el desenvolupament ple de la personalitat i l’èxit en la vida.

· Competència digital. La digitalització de les aules sembla una realitat que s’imposa a tot el món i, si pensem en les escoles del futur, en serà un element indiscutible, ja que els nostres joves formen part activa d’aquest món digital. El desenvolupament de la competència digital no comprèn només el domini dels dispositius i de les aplicacions, sinó que implica també l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’assolir els objectius relacionats amb la feina, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.

En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans del demà, per a la dinàmica contemporània de l’aula i per acompanyar-vos a vosaltres, els educadors, pilars imprescindibles de l’educació.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.

Història del món contemporani

Llibre de l’alumnat

iSBn paper: 978-84-218-7482-0

iSBn digital: 978-84-218-7787-6

Accedeix a una mostra digital

r ECU rs O s d E L’ALUM n At

L’alumnat disposa dels següents recursos:

• Vídeos introductoris.

• Vídeos documentals

• Enllaços a una àmplia diversitat de webs.

• Galeries d’imatges d’obres plàstiques i arquitectòniques.

• resums escrits i sonors.

• Presentacions digitals que recapitulen els continguts de cada bloc.

• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Història del món contemporani

Proposta didàctica

iSBn paper: 978-84-218-7645-9

Consulta una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.

r ECU rs O s d EL d OCE nt

El docent disposa dels següents documents didàctics:

• Programació de curs.

• desenvolupament de les unitats didàctiques: orientacions didàctiques / programació d’aula / solucionari / autoavaluació / resum de la unitat.

• Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

• rúbriques d’avaluació.

• descripció i finalitat dels recursos digitals.

• Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.

Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 14-15 del catàleg.

CLAU s d EL P r OJEC t E

Exposició raonada i rigorosa

Prioritzem l’explicació dels processos històrics per facilitar-ne la comprensió per part de l’alumnat, amb nombrosos mapes, gràfics, notes aclaridores sobre conceptes fonamentals, noranta textos històrics i divuit d’historiogràfics, sobre aspectes d’interès especial i adequats al nivell de comprensió de l’alumnat, atès que no es pot aprendre allò que no s’entén.

recursos multimèdia per aprendre de forma autònoma i facilitar la comprensió

S’han incorporat nous materials complementaris al llibre, com ara vídeos introductoris de cada bloc o compendis, en text i àudio, amb les idees bàsiques de cada unitat.

situacions d’aprenentatge per construir coneixement

nou

L’estructura del llibre manté l’ordre cronològic d’exposició, però s’han inclòs a cada bloc activitats finals de recerca (situacions d’aprenentatge)

perquè l’alumnat descobreixi per si mateix la relació que existeix entre el passat i el present, d’acord amb l’esperit de la nova llei educativa.

Compromís amb els Objectius de desenvolupament sostenible (Ods)

El llibre analitza les causes històriques que han donat lloc a l’emergència mediambiental i promou la reflexió sobre les formes de revertir-la. A més, inclou diversos treballs d’investigació articulats al voltant dels Objectius de desenvolupament Sostenible (OdS) de l’OnU, seguint les directrius dels nous programes d’estudi oficials.

dones referents en la història

Es tracta de manera específica, en els apartats corresponents, el paper de les dones en la història contemporània.

En l’última unitat, completament revisada i actualitzada, s’hi tracten els «reptes del món actual» que s’indiquen específicament en l’annex de l’assignatura inclòs en el nou decret d’ensenyaments mínims del Batxillerat.

Avaluació competencial

donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

1. Entrada de bloc

Presentació del bloc d’estudi, amb un breu text introductori i la relació de vincles entre el període estudiat i el món actual.

introducció sintètica als continguts del bloc

4. Activitats de bloc

Activitats que responen als estàndards d’aprenentatge curriculars

aquest argumentari amb el darwinisme social? Quin tipus d’amenaça representa aquesta dominació, segons l’autor del text? Text 3 En què es diferencia la visió de l’imperialisme que mostra aquest text de la que mostren els dos textos anteriors? Tenint en compte qui són els autors de cada text, a què et sembla que es deuen aquestes diferències?

Text 4 Respon les preguntes següents relacionades amb el text Quina guerra va provocar la situació que el Tractat de Berlín pretenia modificar A quina potència pertanyien abans d’aquesta guerra els territoris que s’esmenten en el text? c El Tractat de Berlín modificava les clàusules d’un tractat anterior. Quin era? Per què el modificava? d Quins van ser els canvis principals que el Tractat de Berlín va introduir respecte del tractat anterior què s’hi va mantenir Quina va ser la potència més perjudicada pel nou tractat quina en va ser la més beneficiada Text 5 Extreu les idees principals del text i, a partir d’aquestes idees, explica breument en què consistia la Triple Aliança

Text 6 Respon aquestes preguntes a Dels països que van signar l’Acta General de la Conferència de Berlín, quins van acabar tenint colònies a Àfrica quins no en van tenir? b Quins eren els objectius declarats de la Conferència?

Vincles entre el període estudiat i el present

Dels objectius anteriors, quins et sembla que eren reals quins no? Raona la resposta d Resumeix explica breument els acords adoptats en els articles seleccionats en el text (evita reproduir-ne frases literalment).

Comenta aquest text segons el model que es proposa a la introducció del llibre

el 1914 Països alineats amb els imperis centrals durant la guerra

Textos 8 9 Respon les preguntes següents A què fa referència el text 8 quan parla d’«esdeveniments dolorosos del 28 de juny b Quines parts volia Sèrbia que se separessin d’Àustria-Hongria, segons el text 8? Per què?

5. Fonts historiogràfiques

de guerra submarina Batalles importants Ofensives victorioses

(1918)

Què era la «Mà Negra» per què s’esmenta en el text? d Quines van ser les exigències de l’ultimàtum que Sèrbia va acceptar plenament, a quines hi va posar impediments quines no va acceptar? (Resumeix-les a la teva manera no les copiïs literalment del text.) Per què Sèrbia va posar objeccions a una exigència en va rebutjar una altra Quines eren les veritables intencions d’ÀustriaHongria amb aquest ultimàtum g quina era la intenció de Sèrbia amb la seva resposta? h Quines conseqüències se’n van derivar els dies posteriors? Text 10 Amb l’ajuda d’aquest text del mapa de la pàgina 159, explica aquestes qüestions a Quina era la situació militar més perillosa per a l’Imperi alemany? b Durant quina guerra es va fer evident aquesta Qui va ser l’autor del pla que pretenia evitar-la En què consistia aquest pla «Àustria ha triat la guerra»: portada del Washington Times de l’edició especial del 28 de juliol de 1914, sobre la declaració de guerra d’Àus-

La dominació europea del món la Primera Berlín Roma

de la seva regió d’influència immediata, tot que és cert que eren freqüents les expedicions agressives de les potències imperialistes, o les d’aquells països que aspiraven a ser imperialistes, contra enemics més dèbils d’ultramar. La majoria d’aquestes ofensives eren enfrontaments desiguals, com les guerres dels Estats Units contra Mèxic (1846-1848) Espanya (1898), les successives campanyes d’ampliació dels imperis colonials britànic francès, tot que algun cop no en van sortir gaire ben parats, com, per exemple, quan [...] els italians es van haver de retirar [...] d’Etiòpia l’any 1896. Fins tot els oponents més ferms dels estats moderns, que cada cop eren més aclaparadorament superiors pel que fa a la tecnologia de la mort, en el millor dels casos, només podien esperar endarrerir la inevitable retirada. Aquests conflictes exòtics van servir d’argument per a les novel·les d’aventures o per als reportatges que escrivia el corresponsal de guerra (aquell invent de mitjan segle ), però no tenien repercussions directes en la població dels estats que lliuraven vencien aquestes batalles. Doncs bé, l’any 1914 tot això va canviar. En la Primera Guerra Mundial hi van participar totes les grans potències tots els estats europeus llevat d’Espanya, els Països Baixos, els tres països escandinaus Suïssa. A més, gions. [...] Encara que l’activitat fora d’Europa va ser escassa, Belgrad

et proposem el guió orientatiu següent (és preferible que n’elaboris una redacció contínua no dividida en els apartats del guió): Classificació (breu informació general sobre el contingut del mapa) Tipus d’informació que conté el mapa (ampliació breu del títol del mapa). b Llocs dates als quals fa referència la informació Anàlisi (explicació raonada de cadascun dels apartats que segueixen) Països contendents països neutrals. b Fronts principals. c Batalles terrestres (comenta només les que coneguis). d La guerra al mar (breu contextualització) Causes de la guerra. b Fases. Conseqüències principals Crítica (breu valoració sobre l’interès del mapa en relació amb el contingut del fet històric) Qualitat de la informació (si és o no rellevant, si és suficient o més aviat escassa, etc.). b Claredat de la informació (si el mapa facilita la comprensió o si, per contra, és confús). Possibles defectes del mapa, si se n’observen (errors, omissions importants, etc.). 4 Recerca d’informació exposició d’un tema Busca Internet imatges representatives (fotografies, pintures, gravats, etc. de l’època) de cadascun d’aquests dos temes copia-les: L’Anglaterra victoriana Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial A continuació, elabora amb aquestes imatges una presentació o un dossier, en què apareguin ordenades seguint diferents criteris afegeix-hi títols o peus de foto explicatius

selecció de dos textos sobre un mateix tema, segons dos historiadors.

DAVID STEVENSON [...] La Primera Guerra Mundial va presentar unes característiques que la van convertir en emblemàtica d’altres guerres modernes, no només del segle sinó també de guerres posteriors. Per als combatents també va suposar unes experiències noves terribles, va obligar els diferents fronts a dur a terme una mobilització sense precedents. A més de representar un veritable desastre, també es va convertir en la condició prèvia de desastres futurs, inclosa la Segona Guerra Mundial, que encara va causar molts milions de víctimes més. Va impulsar la creació de nous mecanismes socials de supervivència per fer front a la mort, a la mutilació a la desolació [...]. Finalment, va constituir una tipologia especial de cataclisme, una catàstrofe causada pels homes a través dels seus actes polítics [...]. Les víctimes que va fer no van morir causa d’un virus desconegut ni per un error mecànic o humà. El destí que van patir va ser el resultat d’una política d’estat deliberada, decidida per governs que van rebutjar un cop un altre qualsevol alternativa a la violència, no només amb la simple aquiescència, sinó també amb el suport actiu de milions dels seus súbdits. [...] mades per la industrialització, la democratització la globalització. [...] Es va convertir en el prototip d’un nou model de conflicte armat. Els quatre anys de guerra van ser testimonis d’una revolució militar molt notable, en què tots dos cialment arran del fracàs dels plans preconcebuts, la gent d’aquella època va ser perfectament conscient que aquella guerra era insòlita que no tenia precedents històrics. Moltes persones van sentir que els seus representants polítics cap govern no controlés el conjunt del sistema internacional, la realitat és que tots podien triar entre la guerra la pau. 1 PSA Fes les activitats següents: Busca informació

Activitats per a la interpretació dels textos i la reflexió

2. Exposició i anàlisi del període històric

desenvolupament dels esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals que caracteritzen les etapes més rellevants de la història recent.

bé dels Estats Units del Japó). La historiogra a acostuma a anomenar aquest període l’era de l’imperialisme 1.1 Causes de l’imperialisme colonialista L’imperialisme colonialista de nals del segle començament del segle xx va ser impulsat per causes o motivacions de naturalesa diversa:

Econòmiques La segona revolució industrial el consegüent desenvolupament del gran capitalisme exigeixen la conquesta de nous territoris amb tres nalitats:

Caracterització del període històric, biografies, glossari de termes i enllaços a recursos digitals

1 Abastir-se de matèries primeres

Cronologia dels esdeveniments més rellevants

3. repàs

Activitats de consolidació de coneixements de final d’unitat.

del món la Primera Guerra Mundial (1870-1918) BLOC 4

L’alegria de viure (1905), de Henry Matisse.

Les senyoretes d’Avinyó (1907), de Pablo Picasso.

Les primeres avantguardes deL seg e xx En les primeres dècades del segle es va produir una aparició constant de nous corrents artístics, sovint de curta durada, però amb una gran força innovadora: són els coneguts amb el nom de primeres avantguardes o avantguardes històriques Malgrat les seves diferències, totes compartien el mateix afany d’innovació de trencament amb la tradició de l’art anterior.

En aquest sentit, els artistes van reivindicar la seva llibertat creativa per sobre de tot gairebé sempre amb una actitud provocadora contra la societat, la qual menyspreaven pel seu convencionalisme pel seu caràcter conservador.

El fauvisme va ser el primer «isme» o avantguarda pictòrica del segle xx essencialment parisenc d’una durada breu. Va sorgir com a grup (Matisse, Derain, Vlamink) l’any 1905, el 1908 ja s’havia dissolt. Per al fauvisme el quadre no havia d’ imitar forçosament l’ aparença real de les coses, atès que el consideraven una realitat independent (Matisse diria que un quadre amb una dona no és una dona); per tant, es fan servir colors arbitraris subjectius («quan hi poso un verd no vull dir herba quan hi poso un blau no vull dir cel afirmava també Matisse). El cubisme va aparèixer poc temps després, creat per Pablo Picasso Georges Braque. Podria tenir l’origen l’any 1907, quan Picasso va pintar Les senyoretes d’Avinyó cap al 1914 va començar a decaure. Interessats només per les formes dels motius (el tema era irrellevant), els cubistes es van proposar representar en els seus quadres una «visió intel·lectual» de la realitat; és dir, no allò que s’hi veu, sinó allò que se’n sap.

6. treballs oberts

Amb aquest objectiu, prescindien de la perspectiva combinaven en el quadre detalls dels motius que corresponien a punts de vista múltiples o, fins i tot, moments diferents. El resultat veritable revolució del llenguatge formal de la pintura el trencament definitiu amb la concepció renaixentista del quadre com una imitació fidel de la realitat. El futurisme no té l’origen a França sinó a Itàlia, el 1910, va tancar la seva primera etapa amb la Primera Guerra Mundial. Inicialment, va ser un moviment literari que exalçava el progrés i la societat industrial En el Manifest dels Pintors Futuristes que va ser el primer dels manifestos artístics del segle signat per Boccioni, Carrà Severini, entre d’altres, es propugnava una nova estètica amb tendència per la velocitat i el moviment per això creaven composicions molt dinàmiques, amb línies corbes, o rectes corbes contraposades, colors molt contrastats. L’expressionisme el precursor més immediat del qual va ser el noruec Edvard Munch –El crit (1893)–, amb diverses variacions, ha perdurat fins a l’actualitat. La pintura expressionista, tal com indica el terme, és sobretot l’expressió dels sentiments de l’artista que sovint recorre la deformació de les figures o l’ús del color d’una forma lliure subjectiva. Va assolir el seu punt àlgid la segona dècada del segle xx a Alemanya, on van aparèixer els dos grups més importants d’aquest corrent: Die Brücke («El Pont»), entre 1905 1913, que va adoptar una actitud crítica contra la societat burgesa, Der Blaue Reiter («El Genet Blau»), entre 1911 1913, que es va interessar més per la capacitat expressiva del color i, en alguns casos, gairebé va arribar la dissolució de les formes, preparava així el camí a la pintura abstracta.

Fotografies històriques, mapes, gràfics, esquemes, il·lustracions de premsa, etc.

Construïm coneixement Els treballs proposats a continuació són oberts tenen com a objectiu que desenvolupeu la vostra capacitat d’aprendre de forma autònoma, amb responsabilitat amb una actitud crítica vers les fonts d’informació. El professor o professora us proporcionarà l’orientació o les instruccions que consideri necessàries. Però seria convenient treballar en grups que cadascun d’ells es responsabilitzi de les accions següents:

Organitzar el repartiment de tasques entre els membres. Seleccionar, com a mínim, quatre fonts d’informació (llibres, articles de revista, etc.; en biblioteques o internet), totes elles fiables de qualitat. Establir els diferents apartats en què es pretén dividir el Decidir la forma de presentació dels resultats: redacció escrita, presentació digital, vídeo, mapa conceptual... o una combinació de formats.

Dones

PSA TREBALL 1 La pandèmia de covid desencadenada el 2020 ha sorprès al món sencer, encara que des de feia anys diversos especialistes alertaven sobre la possibilitat d’una pandèmia d’aquesta magnitud. Això no obstant, només un segle abans, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, el món s’havia vist assolat per una altra pandèmia de característiques similars: la mal anomenada grip espanyola que va produir una elevada mortalitat que, segons algunes estimacions, podria haver afectat a un terç de la població mundial. Proposta de treball d’investigació: La pandèmia de grip espanyola de 1918: característiques, conseqüències paral·lelismes amb la pandèmia de covid.

Notes: Cal tenir en consideració que, si bé la grip espanyola va sorgir el 1918, va persistir fins el 1920 en diverses onades inclús, fins el 1921, encara que ja de forma residual. Si s’utilitzen fonts de l’època, no hem d’oblidar que, quan es va desencadenar la pandèmia, el 1918, encara no havia finalitzat la Primera Guerra Mundial la informació que es feia pública estava sotmesa censura als països bel·ligerants. També seria convenient incloure al treball algunes de les nombroses fotografies que es troben disponibles a internet, tot afegint-hi un peu de foto explicatiu. Algunes imatges resultaran sorprenents per la seva semblança amb les de la pandèmia de covid.

britànica de

PSA TREBALL 2 La Primera Guerra Mundial va suposar una pausa en l’incipient moviment feminista, per l’excepcionalitat de la situació. Tanmateix, va representar una fita en la llarga lluita de les dones per la igualtat l’emancipació social, ja que, davant la mobilització massiva d’homes al fronts, van haver de realitzar, sobretot a la rereguarda, funcions treballs fonamentals, que fins aleshores havien estat reservats de forma exclusiva als homes. D’aquesta manera, van tenir l’oportunitat de demostrar la seva vàlua la seva capacitat, equiparable a la dels homes, tot desmuntant la tradicional concepció patriarcal de les dones com éssers febles inferiors, només aptes per Proposta de treball d’investigació: Las dones dels pa sos bel·ligerants durant la Primera Guerra Mundial: treballs exercits importància de la funció econòmica

social.

Pau Armada a la Guerra Mundial. L’art: el trencament definitiu amb la tradició unitat 2 La pintura abstracta, entesa com aquella que no té elements guratius, té l’origen la segona meitat del segle igual que l’expressionisme, s’ha mantingut ns avui, tot que amb altibaixos matisos diferents. Però l’abstracció no ha estat mai un moviment unitari, sinó que s’ha manifestat través de diversos corrents artístics diferents personalitats que, sobre un plantejament general de rebuig per qualsevol referència gurativa van proposar estils llenguatges propis. L’iniciador va ser el Vassili Kandinski un dels fundadors del grup expressionista alemany Der Blaue Reiter que va arribar a la conclusió que, per expressar emocions, el tema no era imprescindible va decidir alliberar el color de l’esclavitud del motiu.

Finalment, el dadaisme va sorgir en plena guerra mundial, Suïssa, que era un país neutral on s’havien refugiat molts artistes d’avantguarda, es va dissoldre durant els anys vint. No era pròpiament un estil artístic, perquè no tenia unes propostes o uns objectius comuns, sinó que era més aviat un moviment heterogeni d’artistes –no només pintors– que, a través de l’escàndol la provocació, manifestaven amb les seves obres una actitud desa ant de rebuig per tot allò que hi havia de convencional establert En aquest sentit, el dadaisme re ectia delment el desengany la crisi de valors que la guerra havia generat.

3.3 L’escultura

A diferència de l’arquitectura de la pintura, l’escultura del segle xix es va mantenir, en general, dins del marc conservador de l’estatutària academicista tradició clàssica. Només algunes gures aïllades van destacar per sobre del mediocre panorama dominant, especialment Auguste Rodin (1840-1917), que es pot relacionar amb l’impressionisme per la seva manera de tractar les superfícies per produir efectes canviants de llums.

Però la veritable renovació temàtica, tècnica formal de l’escultura es va produir amb un retard notable, ja al segle La gura humana va deixar de ser el motiu principal pràcticament únic es va donar pas a una gran varietat de formes més o menys acostades l’abstracció. Es van fer servir materials nous tècniques també innovadores, com ara les que proporcionava la indústria metal·lúrgica, es van reivindicar nous valors estètics, com les deformacions, les textures, els forats o els buits com a parts signi catives, etc. Moltes de les obres més innovadores d’aquest període van ser realitzades per artistes vinculats a les primeres avantguardes, com Picasso o Boccioni, però també hi va haver grans escultors que van treballar al marge d’aquestes avantguardes, com, per exemple, el romanès Brancusi.

(1917), de Marcel Duchamp. Exemple objecte prefabricat (un urinari), tret de context per la simple voluntat de l'artista.

Pau Armada b Realpolitik Weltpolitk d Imperis centrals e Aliats Economia de guerra g Grip espanyola Belle Époque 2 en una potència europea (incorpora-hi també el que s’ha estudiat en la unitat anterior). 3 Elabora un diagrama que mostri les relacions internacionals entre 1870 1914. 4 Esmenta les principals aliances que es van establir durant la Pau Armada. 5 Explica les causes de la Primera Guerra Mundial. 6 Descriu explica les diferents etapes de la Primera GuerElabora un diagrama que mostri les conseqüències de la 8 Elabora un eix cronològic amb dues fileres, l’una universals Escola de Chicago Modernisme m Impressionisme Neoimpressionisme Postimpressionisme p Primeres avantguardes (o històriques) consolida

el transport, etc. b Polítiques En un marc de rivalitat entre grans potències, mitjançant l’ ocupació colonial, cadascuna d’aquestes potències pretenia assolir dos objectius complementaris: 1 Augmentar els dominis i el poder del país propi. 2 Evitar l’expansió dels països rivals avançant-los sent els primers ocupar els nous territoris. IMPERIS COLONIALS EL 1914 Francès Alemany Holandès Belga Espanyol Portuguès Estats independents Alaska Canadà Veneçuela Bolívia Argentina Regne Alemanya França Imperi rus Marroc Egipte Àfrica Sudan Etiòpia Nigèria Congo Belga Kenya Angola Àfrica Moçambic Unió Madagascar Corea Japó Nova Zelanda Rússia u Línies d’expansió colonial BLOQUE04_HMC_2021.indd 135 165 De la

Activitats de recapitulació de la unitat amb enllaços a resums dels continguts en text i àudio

dues propostes de treballs d’investigació per desenvolupar l’aprenentatge autònom i cooperatiu.

Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.

treballs d’investigació a partir de la temàtica del bloc

tots els recursos de l’alumnat disponibles a

on-line i off-line.

descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.

Història de l’art Llibre de l’alumnat

iSBn paper: 978-84-218-7485-1

iSBn digital: 978-84-218-7789-0

NOVETAT!

Accedeix a una mostra digital

r ECU rs O s d E L’ALUM n At

L’alumnat disposa dels següents recursos:

• Galeries d’imatges amb les obres d’art reproduïdes al llibre, acompanyades de la fitxa tècnica corresponent.

• Glossari iconogràfic amb l’explicació dels temes, personatges i simbologia més importants de la història de l’art.

• Glossari de termes artístics.

• Activitats interactives i tests autoavaluables de resposta múltiple.

Història de l’art Proposta didàctica

iSBn paper: 978-84-218-7648-0

NOVETAT!

Consulta una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.

r ECU rs O s d EL d OCE nt

El docent disposa dels següents documents didàctics:

• Programació de curs.

• desenvolupament de les unitats didàctiques: orientacions didàctiques / programació d’aula / solucionari / autoavaluació / resum de la unitat.

• Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació connectades amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

• rúbriques d’avaluació.

• descripció i finalitat dels recursos digitals.

• Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.

Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 14-15 del catàleg.

CLAU s d EL P r OJEC t E

Contextualització de l’art

Gràcies al context històric, cultural i tecnològic, l’alumnat entén i assimila millor els conceptes i la funció de les obres d’art de cada període. Per aquest motiu, cada unitat s’inicia amb un breu i concís context acompanyat d’exemples visuals.

Història de l’art des d’una perspectiva global, amb especial èmfasi en el paper de les dones

La història de l’art convida a reflexionar, no només al voltant de les formes i els estils, sinó també sobre les relacions entre clients i artistes, la funció social de l’art, la mentalitat col·lectiva, la importància de la conservació del patrimoni, etc. En aquest projecte, a més, incidim en el paper de les dones al món de l’art i recuperem figures importants que han estat tradicionalment ignorades o oblidades al llarg de la història.

Convida a la reflexió i al treballa col·laboratiu

Per mitjà de preguntes i activitats, l’alumnat reflexiona sobre la funció de l’art en el passat i en l’actualitat. Algunes d’aquestes preguntes i activitats s’han de fer de manera individual; d’altres, en equip i de forma col·laborativa. totes però fomenten l’aprenentatge actiu.

recursos digitals (mediateca) per a l’estudi de l’art

Per tal de facilitar l’estudi autònom, l’alumnat i el professorat pot accedir a totes les imatges i il·lustracions del llibre; a un glossari terminològic específic; a un diccionari iconogràfic amb explicacions dels temes representats a les obres estudiades; a vídeos de les obres comentades al final de cada unitat; a presentacions amb els aspectes més destacats; i a activitats autoavaluables.

Facilitar la preparació per a les Proves d’Accés a la Universitat

Per mitjà de fitxes amb imatges i il·lustracions tècniques, l’alumnat pot aprendre a fer una fitxa tècnica de les obres més representatives de cada època. disposa, a més, d’un conjunt d’activitats específiques que l’ajuden a preparar-se per a les PAU, i un exemple de comentari d’obra a cada unitat.

Avaluació competencial donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

1. Punt de partida

Índex amb el contingut de la unitat i una introducció acompanyada d’una imatge il·lustrativa.

text introductori al tema

Índex de la unitat

3. Fitxes amb obres d’art resum de les característiques de les obres d’art fonamentals de l’època.

Fitxes amb fotografies i il·lustracions que faciliten la comprensió de l’obra comentada

4. Comentari d’una obra i activitats finals d’unitat amb suport digital.

imatges ampliables

2. Context històric

Exposició sintètica del període i les tècniques més representatives acompanyada d’imatges i il·lustracions.

imatges ampliables (fotografies i mapes)

introducció a l’art, cultura i societat de l’època estudiada

il·lustracions que mostren els elements definitoris de l’estil artístic

5. treballs en grup

imatges ampliables

Propostes per fomentar el treball en equip, la col·laboració i la reflexió.

Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.

Vídeo amb l’obra comentada

Activitats competencials amb el suport dels recursos digitals de l’àrea

Pauta per analitzar una obra arquitectònica

eCasals és l’espai personal del docent on se situen tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi Obert LOMLOE. La plataforma està dissenyada per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’entorn virtual.

Generador de tasques

Crea tasques a partir de les activitats disponibles al llibre de l’alumnat i a la proposta didàctica. Atén la diversitat de la teva aula assignant tasques de forma individual. també pots crear activitats pròpies amb l’editor.

descobreix-ne les funcionalitats!

Activitats i recursos de la unitat

totes les activitats del llibre resolubles en format digital (autoavaluables i de resposta oberta) i els recursos multimèdia organitzats per unitat.

Qualificacions

Pots visualitzar, avaluar i comentar els resultats de l’alumnat. també pots exportar-ne els resultats amb Excel.

Ajuda i contacte

Manuals i tutorials amb els temes d’ajuda més freqüents, contacte amb el servei de suport tècnic i assessoria digital.

En l'entorn virtual eCasals, hi trobaràs els recursos per a EsO i Batxillerat.

Ens integrem!

• integració compatible amb les principals plataformes EVA. Admet el protocol Marsupial i Lti.

• Permet compartir el contingut a Google Classroom i Microsoft teams

• Els llibres i els recursos estan disponibles per a la plataforma Blinklearning amb les seves pròpies funcionalitats.

App eCasals

Accedeix al teu llibre digital per mitjà de l’ordinador o de qualsevol dispositiu mòbil sense la necessitat de disposar de connexió. disponible per als sistemes Android, iOS, Windows i Chromebook.

, el nostre entorn virtual d’aprenentatge

Avaluació competencial

Selecciona les competències específiques que vulguis avaluar, els criteris d’avaluació associats i els descriptors del perfil de sortida. Assigna les activitats corresponents al teu alumnat i genera informes amb els seus resultats i el nivell de competència que han adquirit.

NOVETAT LOMLOE!

Mur del grup

Espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat, on també pots publicar contingut digital.

Grup i alumnes

treballa amb el teu alumnat a través de la plataforma creant tots els grups que necessitis. Gestiona’n els usuaris i contrasenyes i consulta el registre d’activitat de cadascun d’ells.

digiteca

Accedeix al cercador de recursos vinculats a la matèria. Filtra per paraules, llibre o tema i descobreix tots els continguts multimèdia.

Carpeta del professorat

Espai que et permet incorporar i compartir recursos propis. Afegeix els teus materials en qualsevol format i consulta’ls quan els necessitis.

t’acompanyem en el teu procés digital!

Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

Formació personalitzada de l’entorn digital.

Prova una demo!

Et convidem a provar totes les funcionalitats del portal. Accedeix a ecasals.net/demo i escull el teu llibre.

Webinars formatius a càrrec dels nostres assessors digitals

Estem a la teva disposició a docencia@editorialcasals.com

1. El material de referència

Per tal de facilitar l’avaluació, el docent té accés a material creat per a cada assignatura i comunitat autònoma.

rúbrica dels descriptors del perfil de sortida

Criteris d’avaluació sabers bàsics indicadors d’acompliment

4. La prova escrita

La proposta didàctica conté una prova escrita per a cada trimestre amb el material necessari perquè sigui avaluada per competències.

La rúbrica proporciona una avaluació qualitativa perquè l’alumnat pugui progressar.

5. L’avaluació trimestral

A cada trimestre el docent registra l’avaluació de les unitats didàctiques i de la prova escrita en dos documents.

Avaluació per competències específiques amb una proposta de distribució de percentatges.

Avaluació per competències clau.

2. doble avaluació: de competències específiques i de competències clau

A partir del material de referència, el docent avalua amb les evidències (activitats) que ofereix l’editorial.

3. Avaluació unitat per unitat

Per a cada unitat didàctica oferim: 1. la programació d’aula amb les competències específiques de cada sessió; 2. les rúbriques de les competències específiques associades a les evidències (activitats) de cada unitat, connectades amb els descriptors del perfil de sortida.

Quadre sinòptic per a les activitats de creació pròpia que connecta els descriptors operatius i les competències específiques.

6. Avaluació final de competències

Quan ja s’ha avaluat cada trimestre, es registra l’acumulat de l’avaluació en dos documents.

Els indicadors d’acompliment connecten les competències específiques i els descriptors del perfil de sortida.

Competències específiques: rúbriques (avaluació qualitativa)

Accedeix a l’avaluació competencial de la teva comunitat autònoma.

Programació d’aula